{"id":6682,"date":"2022-04-07T11:19:58","date_gmt":"2022-04-07T11:19:58","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/issue\/%issue_post%\/article\/plans-daccio-nacionals\/"},"modified":"2022-04-07T11:19:58","modified_gmt":"2022-04-07T11:19:58","slug":"plans-daccio-nacionals","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/plans-daccio-nacionals\/","title":{"rendered":"Plans d\u2019Acci\u00f3 Nacionals"},"content":{"rendered":"\n

<\/span> Malgrat els recents esfor\u00e7os<\/span> per posar dist\u00e0ncia pol\u00edtica entre ells, els Estats Units i Alemanya continuen tenint moltes coses en com\u00fa. Per exemple, el desembre passat tots dos van posar en marxa els seus primers plans d\u2019acci\u00f3 nacionals (PAN) sobre empreses i drets humans, fet que els convertia en el dotz\u00e8 i tretz\u00e8 pa\u00eds en fer-ho des de la publicaci\u00f3 del primer pla d\u2019acci\u00f3, el 2013. El Regne Unit, els Pa\u00efsos Baixos, Dinamarca, Noruega, Su\u00e8cia, It\u00e0lia, Col\u00f2mbia i Su\u00efssa figuren entre els Estats que tamb\u00e9 han publicat els seus plans. Segons les Nacions Unides, actualment hi ha en marxa el desenvolupament de plans d\u2019acci\u00f3 per part dels governs de vint pa\u00efsos m\u00e9s arreu del m\u00f3n, a l\u2019\u00c0frica, \u00c0sia, Am\u00e8rica Llatina i Europa1<\/sup><\/a>. Aquest impuls s\u2019ha produ\u00eft arran de les crides efectuades per diversos organismes, entre els quals el Consell de Drets Humans de l\u2019ONU (2014), el Consell d\u2019Europa (2014) i la Uni\u00f3 Europea (2011). <\/p>\n

Tots els plans d\u2019acci\u00f3 nacionals publicats prenen com a punt de partida els Principis Rectors de les Nacions Unides sobre Empreses i Drets Humans (UNGP, per les seves sigles en angl\u00e8s), juntament amb altres normes que comprenen una dimensi\u00f3 empresarial i de drets humans, com les L\u00ednies Directrius de l\u2019OCDE per a Empreses Multinacionals i les obligacions dels Estats derivades de convencions internacionals de drets humans. En cadascun dels casos, el PAN afirma el comprom\u00eds del Govern amb les tres normes fonamentals: que els Estats tenen el deure de protegir les persones contra la vulneraci\u00f3 dels drets humans en l\u2019\u00e0mbit de les empreses; que les empreses han de respectar els drets humans; i que les v\u00edctimes han de poder obtenir reparacions accessibles i eficaces. Seguidament, cada PAN enumera, de forma m\u00e9s o menys sistem\u00e0tica, les pol\u00edtiques i mesures institucionals que ja s\u00f3n vigents o que estan en projecte, a nivell nacional, per donar compliment a aquests compromisos sobre drets humans i empreses. <\/p>\n

L\u2019impuls en la implementaci\u00f3 dels principis sobre empreses i drets humans a nivell nacional, encara que lluny de ser universal, pot considerar-se un \u00e8xit <\/cite> <\/p>\n

M\u00e9s enll\u00e0 d\u2019aquest nucli com\u00fa, els PAN varien considerablement. Per exemple, en relaci\u00f3 als Principis Rectors de les Nacions Unides que escullen per abordar l\u2019\u00e0mbit del “Pilar I”, el deure dels Estats de protegir les persones contra els abusos empresarials, la majoria dels PAN tracten d\u2019alguna manera el tema de la contractaci\u00f3 p\u00fablica (UNGP 6), mentre que pocs parlen de la privatitzaci\u00f3 dels serveis p\u00fablics (UNGP 5). A m\u00e9s, com \u00e9s natural, els contextos locals determinen els temes que prioritza cada pla d\u2019acci\u00f3 nacional. El d\u2019It\u00e0lia, per exemple, aborda els contractes laborals irregulars i l\u2019explotaci\u00f3 al sector agr\u00edcola, mentre que el de Col\u00f2mbia examina els desafiaments espec\u00edfics d\u2019un entorn de transici\u00f3 postconflicte. <\/p>\n

Una altra difer\u00e8ncia important entre pa\u00efsos rau en la manera en qu\u00e8 els governs arriben al \u201cproducte acabat\u201d. En alguns casos (per exemple a Xile, Alemanya i Esc\u00f2cia) s\u2019ha encarregat a organismes independents la realitzaci\u00f3 d\u2019estudis de base que examinin sistem\u00e0ticament, i des d\u2019una posici\u00f3 de neutralitat, fins a quin punt les lleis i pol\u00edtiques d\u2019un pa\u00eds estan d\u2019acord amb els UNGP. En d\u2019altres, s\u2019han dut a terme tallers o entrevistes amb actors seleccionats d\u2019empreses i de la societat civil i amb experts a fi de recopilar informaci\u00f3 i con\u00e8ixer les seves idees (Noruega, Pa\u00efsos Baixos, Regne Unit, Irlanda). D\u2019altres, han sol\u00b7licitat formalment la contribuci\u00f3 d\u2019organismes preexistents amb compet\u00e8ncies pertinents i en qu\u00e8 participen actors de m\u00faltiples \u00e0mbits. El Govern franc\u00e8s, per exemple, ha sol\u00b7licitat recomanacions a la Plataforma per a la Responsabilitat Social Empresarial (RSE). A m\u00e9s, diversos Governs han establert comit\u00e8s interdepartamentals com una forma de promoure la implicaci\u00f3 institucional de tot el Govern al PAN i no nom\u00e9s del ministeri encarregat de dirigir el proc\u00e9s. <\/p>\n

Pocs anys despr\u00e9s de l\u2019aparici\u00f3 dels Principis Rectors de les Nacions Unides, aquest impuls en la implementaci\u00f3 a nivell nacional, encara que estigui lluny de ser universal, pot considerar-se un \u00e8xit, tant respecte al marc “Protegir, Respetar i Reparar” com pel qu\u00e8 fa al PAN com a nova modalitat de governan\u00e7a dels drets humans. Al cap i a la fi, els tractats de drets humans com la Convenci\u00f3 Internacional sobre Drets Civils i Pol\u00edtics i la Convenci\u00f3 Internacional sobre Drets Econ\u00f2mics, Socials i Culturals van tardar deu anys a obtenir prou ratificacions per entrar en vigor. D\u2019altra banda, els esfor\u00e7os dels Estats per supervisar i informar sobre la implementaci\u00f3 d\u2019aquests instruments van, en molts casos, molt per darrere. <\/p>\n

Els PAN permeten establir un di\u00e0leg obert i din\u00e0mic entre els m\u00faltiples actors implicats <\/cite> <\/p>\n

Una de les principals virtuts dels UNGP i dels PAN \u00e9s que redueixen les “barreres d\u2019entrada” al terreny de les empreses i els drets humans: permeten als governs posar en marxa la incorporaci\u00f3 dels UNGP a les lleis, pol\u00edtiques i programes corresponents sense impediments generats per les expectatives que tots els aspectes s\u2019han de complir per endavant. Una altra de les seves virtuts \u00e9s que els processos dels PAN permeten establir, des del principi, un di\u00e0leg obert i din\u00e0mic entre els m\u00faltiples actors implicats com a forma de rendici\u00f3 de comptes i com a catalitzador de la implementaci\u00f3, mentre que en el context de processos m\u00e9s formals de supervisi\u00f3 dels drets humans, la implicaci\u00f3 dels actors de la societat civil ha requerit anys, de vegades fins i tot d\u00e8cades. <\/p>\n

Tanmateix, des d\u2019un altre punt de vista, la flexibilitat inherent a l\u2019enfocament dels PAN \u00e9s tamb\u00e9 una debilitat. Fins ara, pocs plans s\u2019han tradu\u00eft en compromisos legislatius. Respecte a la dilig\u00e8ncia deguda en mat\u00e8ria de drets humans de les empreses -el tema central dels UNGP-, per exemple, la majoria opten per fomentar la sensibilitzaci\u00f3, les eines i el desenvolupament de capacitat abans que establir noves obligacions per a les empreses. De fet, alguns PAN sembla que evitin promoure noves iniciatives i prefereixin reflexionar sobre accions anteriors que poden vincular-se a posteriori als UNGP, m\u00e9s que formular un programa d\u2019implementaci\u00f3 proactiu. De la mateixa manera s\u2019ha om\u00e8s, gaireb\u00e9 per complet, un comprom\u00eds real amb alguns temes importants, com la millora de l\u2019acc\u00e9s a les reparacions legals de les v\u00edctimes. <\/p>\n

Aquestes defici\u00e8ncies s\u00f3n motiu de preocupaci\u00f3, per\u00f2, justifiquen l\u2019abandonament dels UNGP i els PAN? Amb la perspectiva d\u2019un tractat comercial i de drets humans a l\u2019horitz\u00f3, alguns poden sentir-se temptats d\u2019arribar a aquesta conclusi\u00f3. <\/p>\n

Aqu\u00ed, en canvi, suggerim que aquesta valoraci\u00f3 \u00e9s prematura. Si b\u00e9 el seu impacte no ha estat \u00f2ptim, els PAN ja han obtingut resultats significatius en comparaci\u00f3 amb l\u2019historial d\u2019esfor\u00e7os estatals d\u2019implementaci\u00f3 de drets humans mitjan\u00e7ant els instruments vinculants esmentats anteriorment. <\/p>\n

Si b\u00e9 el seu impacte no ha estat \u00f2ptim, els PAN ja han obtingut resultats significatius en comparaci\u00f3 amb l\u2019historial d\u2019esfor\u00e7os estatals d\u2019implementaci\u00f3 de drets humans <\/cite>\t\t\t <\/p>\n

Les defici\u00e8ncies actuals dels plans d\u2019acci\u00f3 nacional fan necessari redoblar la pressi\u00f3 per exigir que s\u2019enforteixin en els pa\u00efsos on ja s\u2019han desenvolupat, i per dur a terme intervencions primerenques i estrat\u00e8giques per definir anticipadament uns par\u00e0metres m\u00ednims acceptables en relaci\u00f3 amb el seu proc\u00e9s i contingut en els pa\u00efsos en qu\u00e8 el projecte encara no s\u2019ha iniciat. <\/p>\n

Mereix tamb\u00e9 un examen m\u00e9s a fons la possibilitat d\u2019establir un di\u00e0leg o un mecanisme d\u2019examen entre iguals sobre drets humans i empreses, entre els Estats, per\u00f2 que impliqui activament els actors involucrats, a nivell regional o internacional. Els estudis deliberatius i de governan\u00e7a transnacional indiquen que fomentant l\u2019intercanvi i l\u2019avaluaci\u00f3 de la informaci\u00f3 entre els Estats, per exemple, sobre la base d\u2019un marc com\u00fa, amb els mateixos indicadors i aprofitant la din\u00e0mica competitiva, aquests processos tenen el potencial de promoure la converg\u00e8ncia en les pr\u00e0ctiques nacionals. Aquesta converg\u00e8ncia pot fins i tot produir-se en els \u00e0mbits en els quals hi ha manca de consens sobre la necessitat d\u2019establir obligacions legals o sobre quin hauria de ser el seu contingut, i en els casos en qu\u00e8 les solucions universalment aplicables a problemes complexos s\u00f3n dif\u00edcils de trobar. <\/p>\n

\u00c9s interessant assenyalar que el Consell d\u2019Europa, a trav\u00e9s d\u2019una recomanaci\u00f3 aprovada el 2016 que demana l\u2019intercanvi d\u2019informaci\u00f3 per part dels Estats sobre els PAN, ha proporcionat una finestra d\u2019oportunitat per al llan\u00e7ament d\u2019aquest proc\u00e9s a l\u2019escenari europeu2<\/sup><\/a>. En un context pol\u00edtic regional en el qual els drets humans estan cada vegada m\u00e9s amena\u00e7ats i en el que les oportunitats d\u2019obrir nous enfocaments i involucrar nous actors en el suport als drets humans semblen ser escasses, aquesta finestra s\u2019hauria d\u2019aprofitar. <\/p>\n

1. M\u00e9s informaci\u00f3 aqu\u00ed<\/a> <\/p>\n

2. M\u00e9s informaci\u00f3 aqu\u00ed<\/a> <\/p>\n

\tFotografia (CC)\t<\/a>\t: Foreign and Commonwealth Office\t <\/p>\n

\u00a9 Generalitat de Catalunya<\/p>\n","protected":false},"featured_media":6723,"menu_order":3,"template":"","categories":[6],"class_list":["post-6682","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-centrals"],"acf":[],"yoast_head":"\nPlans d\u2019Acci\u00f3 Nacionals - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/plans-daccio-nacionals\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Plans d\u2019Acci\u00f3 Nacionals - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Malgrat els recents esfor\u00e7os per posar dist\u00e0ncia pol\u00edtica entre ells, els Estats Units i Alemanya continuen tenint moltes coses en com\u00fa. Per exemple, el desembre passat tots dos van posar en marxa els seus primers plans d\u2019acci\u00f3 nacionals (PAN) sobre empreses i drets humans, fet que els convertia en el dotz\u00e8 i tretz\u00e8 pa\u00eds en […]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/plans-daccio-nacionals\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_2_2560-11-518x720.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"518\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"720\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"8 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/plans-daccio-nacionals\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/plans-daccio-nacionals\/\",\"name\":\"Plans d\u2019Acci\u00f3 Nacionals - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/plans-daccio-nacionals\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/plans-daccio-nacionals\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_2_2560-11.jpg\",\"datePublished\":\"2022-04-07T11:19:58+00:00\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/plans-daccio-nacionals\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/plans-daccio-nacionals\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_2_2560-11.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_2_2560-11.jpg\",\"width\":1152,\"height\":1600},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Plans d\u2019Acci\u00f3 Nacionals - Revista Per la Pau","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/plans-daccio-nacionals\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Plans d\u2019Acci\u00f3 Nacionals - Revista Per la Pau","og_description":"Malgrat els recents esfor\u00e7os per posar dist\u00e0ncia pol\u00edtica entre ells, els Estats Units i Alemanya continuen tenint moltes coses en com\u00fa. Per exemple, el desembre passat tots dos van posar en marxa els seus primers plans d\u2019acci\u00f3 nacionals (PAN) sobre empreses i drets humans, fet que els convertia en el dotz\u00e8 i tretz\u00e8 pa\u00eds en […]","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/plans-daccio-nacionals\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","og_image":[{"width":518,"height":720,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_2_2560-11-518x720.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"8 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/plans-daccio-nacionals\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/plans-daccio-nacionals\/","name":"Plans d\u2019Acci\u00f3 Nacionals - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/plans-daccio-nacionals\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/plans-daccio-nacionals\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_2_2560-11.jpg","datePublished":"2022-04-07T11:19:58+00:00","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/plans-daccio-nacionals\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/plans-daccio-nacionals\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_2_2560-11.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_2_2560-11.jpg","width":1152,"height":1600},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/6682","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6723"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6682"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6682"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}