{"id":6687,"date":"2022-04-07T11:19:59","date_gmt":"2022-04-07T11:19:59","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/issue\/%issue_post%\/article\/europa-i-africa-guerres-i-paus-que-ens-afecten\/"},"modified":"2022-04-07T11:19:59","modified_gmt":"2022-04-07T11:19:59","slug":"europa-i-africa-guerres-i-paus-que-ens-afecten","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/europa-i-africa-guerres-i-paus-que-ens-afecten\/","title":{"rendered":"Europa i \u00c0frica: guerres i paus que ens afecten"},"content":{"rendered":"\n

<\/span> Hi ha opcions vitals<\/span> que transformen el que \u00e9s ordinari en extraordinari. Distingir l\u2019essencial de l\u2019instrumental, escoltar i sentir com a pr\u00f2pies les ll\u00e0grimes alienes -es manifestin aquestes aqu\u00ed o a 6.000 quil\u00f2metres-, optar per cuidar els \u00e9ssers d\u2019aqu\u00ed i d\u2019all\u00e0… \u00e9s viure i honrar la vida, amb maj\u00fascules. Ara fa 20 anys, persones que havien posat al centre de la seva vida i de la seva professi\u00f3 la cura de tercers van decidir despla\u00e7ar-se a Ruanda i la Rep\u00fablica Democr\u00e0tica del Congo per posar-se al servei dels que patien, tal com avui en dia hi ha persones que fan el mateix amb els seus ve\u00efns, amb persones vulnerables en barris de ciutats i pobles o com aquells que decideixen donar-ho tot a S\u00edria, a les aig\u00fces de la Mediterr\u00e0nia, Afganistan, Iraq, Palestina, Israel, Iran o Col\u00f2mbia. Fa dues d\u00e8cades, a trav\u00e9s de l\u2019ONG Metges del M\u00f3n, Flors Sirera (filla, germana i infermera catalana), Manuel Madrazo (pare de dues filles i metge andal\u00fas) i Luis Valtue\u00f1a (fill, germ\u00e0 i periodista madrileny) van decidir dedicar els \u00faltims mesos de 1996 i els primers de 1997 a persones en situacions l\u00edmit a l\u2019\u00c0frica Central. Fem mem\u00f2ria de la seva vida i de la vida que van donar, no \u00fanicament de la seva mort violenta fa 20 anys a Ruanda (el 18\/1\/1997, allunyada dels tres mesos de bogeria genocida del 1994). Perqu\u00e8 la seva vida t\u00e9 sentit per a tots\u2026 i la seva mort, nom\u00e9s ells en saben el sentit i com ha transcendit en altres vides. <\/p>\n

No van ser els primers; tampoc els \u00faltims. Milions de persones \u2013s\u00ed, milions, en plural- totes elles amb set d\u2019equitat, de just\u00edcia, de pau, de plenitud vivien la seva vida i els va ser arrabassada de forma violenta, o van ser privades de les seves cases, de les seves opcions vitals o dels seus pr\u00f2xims. Persones aparentment llunyanes, ruandeses, congoleses, burundeses, canadenques, italianes, brit\u00e0niques, belgues… i tamb\u00e9 aparentment properes, com els missioners Joaquim Vallmaj\u00f3 (26\/4\/1994, Ruanda), Servando Mayor, Julio Rodr\u00edguez, Miguel \u00c1ngel Isla i Fernando De La Fuente (31\/10\/1996, R.D. del Congo) o Isidro Uzcud\u00fan (10\/6\/2010, Ruanda). Cooperants i missioners assassinats per ser testimonis inc\u00f2modes dels crims dels vencedors (Front Patri\u00f2tic Ruand\u00e8s) a Ruanda i el Congo. <\/p>\n

\t\t\t Flors Sirera, Manuel Madrazo i Luis Valtue\u00f1a es van despla\u00e7ar a Ruanda i al Congo per posar-se al servei dels que patien; fem mem\u00f2ria de la seva vida i la seva mort violenta <\/cite>\t\t\t<\/p>\n

En quina situaci\u00f3 es troben ara Ruanda o la Rep\u00fablica Democr\u00e0tica del Congo? en guerra? en pau? en democr\u00e0cia? Encara que l\u2019an\u00e0lisi complexa d\u2019ambd\u00f3s pa\u00efsos supera aquestes l\u00ednies s\u00ed que podem afirmar que viuen en una situaci\u00f3 d\u2019una intens\u00edssima viol\u00e8ncia directa, estructural i cultural en totes les seves dimensions, en el sentit que propugnen Galtung o Lederach. Encara que la comunitat internacional destaca els progressos econ\u00f2mics d\u2019aquests pa\u00efsos -amb taxes de creixement que ja voldr\u00edem per als nostres- els presidents d\u2019ambd\u00f3s pa\u00efsos, Paul Kagame i Joseph Kabila respectivament, van ser actors claus en successives guerres i volen mantenir-se a la butaca i amb privilegis el temps que faci falta. <\/p>\n

Malgrat la seva presumpta implicaci\u00f3 en crims contra la humanitat, genocidi, crims de guerra, tortura, desaparicions for\u00e7ades i repressi\u00f3 sistem\u00e0tica, Kagame i Kabila s\u00f3n intocables en la seva condici\u00f3 presidencial; per aix\u00f2 la volen allargar fins a l\u2019extrem mentre el poble al qual suposadament serveixen es mor, en tots els sentits. Amb diferents paraules i contextos tots dos diuen endevinar la voluntat del seu poble, i es mostren decidits a doblegar-se a la seva voluntat per presentar-se de nou a les eleccions. N\u2019hi ha prou amb un simple exemple per il\u00b7lustrar el contrast entre els \u201csalvadors\u201d i els \u201cseus\u201d pobles. En les \u00faltimes eleccions presidencials de Ruanda, convocades l\u2019any 2010, el ja president Kagame va ser reelegit amb el 93% dels vots; el 2003 \u201chavia aconseguit\u201d el 94% dels sufragis. Aquests s\u00f3n els titulars que rebem a Occident. Algunes poques paraules greus de l\u2019ONU, Amnistia Internacional i Human Rights Watch despr\u00e9s de les eleccions i… endavant (tot aix\u00f2 enmig d\u2019una escandalosa complicitat d\u2019alguns estats de la comunitat internacional i multinacionals occidentals amb inconfessables interessos geoestrat\u00e8gics i geoecon\u00f2mics a l\u2019\u00c0frica Central). <\/p>\n

Passem per alt moltes coses: per exemple, Victoire Ingabire, una dona valenta -igual que Flors-, ruandesa resident a Holanda, mare i esposa que decideix tornar al seu pa\u00eds el gener de 2010 per presentar-se a les eleccions presidencials. A l\u2019arribada a l\u2019aeroport, clama per la democr\u00e0cia, convida a canviar de president sense l\u2019ajut de l\u2019ex\u00e8rcit o la viol\u00e8ncia (com havia passat al pa\u00eds fins aleshores), reclama just\u00edcia per a tots els responsables de crims, advoca pel reconeixement de totes les v\u00edctimes (no nom\u00e9s les oficialment reconegudes, tutsis), propugna el di\u00e0leg per superar la guerra i la repressi\u00f3 (portant a Ruanda les conclusions del Di\u00e0leg Intraruand\u00e8s<\/a>; els mesos seg\u00fcents el r\u00e8gim de Kagame no li deixa registrar el seu partit, la det\u00e9, tortura i condemna a set anys de pres\u00f3 per rebel\u00b7li\u00f3; ella recorre la condemna i el Tribunal Superior li duplica la pena: quinze anys. Des d\u2019aleshores \u00e9s presonera pol\u00edtica, com molts altres. T\u00e9 sort de poder-ho explicar, molts no poden fer-ho. Ha recorregut la condemna al Tribunal Afric\u00e0 de Drets Humans i el r\u00e8gim de Kagame va voler retirar-se del tribunal internacional, sense \u00e8xit. <\/p>\n

Encara que no \u00e9s un bon auguri que aquest tribunal hagi acceptat com a amicus curiae<\/em> a una organitzaci\u00f3 propera al r\u00e8gim de Kagame i no, en canvi, a organitzacions internacionals -africanes, catalanes i espanyoles-, hi ha l\u2019esperan\u00e7a que s\u2019analitzar\u00e0 amb rigor i imparcialitat la possible vulneraci\u00f3 de drets humans de Victoire en el judici previst per al proper 17 de mar\u00e71<\/sup><\/a>. Enmig de tot aix\u00f2, el president ruand\u00e8s ha aconseguit modificar la constituci\u00f3 per poder presentar-se aquest any a una tercera reelecci\u00f3 i poder continuar al c\u00e0rrec fins al 2024. <\/p>\n

\t\t\t Milions de persones amb set d\u2019equitat, de just\u00edcia i de pau, vivien la seva vida i els va ser arrabassada de forma violenta <\/cite>\t\t\t<\/p>\n

Salvant les dist\u00e0ncies, tot aix\u00f2 em recorda massa a episodis que hem patit de guerra civil i dictadura en aquest pa\u00eds: l\u2019octubre de 1990 Kagame i els seus homes envaeixen Ruanda des d\u2019Uganda i inicien una guerra per conquerir el poder (perdut); no se surten amb la seva del tot i la guerra degenera en genocidi, i despr\u00e9s de 100 dies de bogeria assassina multidireccional Kagame pren el poder per la for\u00e7a el juliol de 1994; inicia una forta repressi\u00f3 al pa\u00eds (a m\u00e9s de dues guerres a la ve\u00efna R.D. del Congo, que continuen produint milers de refugiats a l\u2019\u00c0frica i Europa), es rebateja com a dem\u00f2crata davant de la comunitat internacional, essent una veritable dictadura sistem\u00e0ticament repressiva. \u00c9s probable que aquest any sigui reelegit president amb gaireb\u00e9 el 100% dels vots. Tinc la impressi\u00f3 que les persones i els pobles tenim menys necessitat d\u2019alliberadors de la p\u00e0tria, populistes i prove\u00efdors de llibertat material (en forma de l\u00edders visionaris i\/o de l\u00edders de corporacions multinacionals) i m\u00e9s de ciutadans que es posin al servei de les persones i els pobles. <\/p>\n

El Tribunal Penal Internacional per a Ruanda, creat per investigar els crims m\u00e9s greus produ\u00efts en aquest pa\u00eds (\u00fanicament de l\u2019any 1994), ha investigat nom\u00e9s una part del conflicte i no ha volgut investigar ni la mort del missioner Vallmaj\u00f3, ni de bisbes, religios@s tutsis i hutus, ni de v\u00edctimes hutus o twas. Nom\u00e9s ha condemnat una vintena de l\u00edders hutus del r\u00e8gim Habyarimana contra el qual va lluitar Kagame. Aquest tribunal no pot investigar la mort de Flors i els seus companys el 1997, ni de la resta de v\u00edctimes espanyoles i ruandeses i congoleses; tampoc no ho pot fer el Tribunal Penal Internacional, competent nom\u00e9s per a investigar crims posteriors a l\u2019any 2002. <\/p>\n

\t\t\t Tenim menys necessitat d\u2019alliberadors de la p\u00e0tria, populistes i prove\u00efdors de llibertat material i m\u00e9s de ciutadans al servei de les persones i els pobles <\/cite>\t\t\t<\/p>\n

Per aix\u00f2, els familiars de Flors Sirera i d\u2019altres v\u00edctimes catalanes, espanyoles i ruandeses, juntament amb destacades institucions p\u00fabliques (incloent als ajuntaments de Figueres, Manresa, Navata o Sevilla) i ONG nacionals i internacionals, van interposar una acci\u00f3 de just\u00edcia segons el principi de just\u00edcia universal. Despr\u00e9s d\u2019anys d\u2019investigacions amb testimonis protegits, el jutge va dictar ordres d\u2019arrest internacional contra 40 membres de la c\u00fapula politicomilitar de Ruanda, amb Kagame al capdavant. A partir d\u2019aqu\u00ed es van produir nombrosos impactes internacionals2<\/sup><\/a>, que van intentar ser neutralitzats. L\u2019\u00faltim, la detenci\u00f3 -a petici\u00f3 d\u2019un jutge espanyol- del general Karake Karenzi a Londres, qui va aconseguir evitar el judici d\u2019extradici\u00f3 gr\u00e0cies a les maniobres i interfer\u00e8ncies pol\u00edtiques de la fiscalia brit\u00e0nica i de l\u2019advocada de Karake, Cherie Blair (esposa de l\u2019anterior premier<\/em> Toni Blair, assessora \u201cgratu\u00efta\u201d de Kagame). Cal afegir que el govern espanyol va voler suprimir la just\u00edcia universal, tot obligant aix\u00ed les v\u00edctimes a rec\u00f3rrer en empara davant del Tribunal Constitucional. <\/p>\n

Avui continuem posant en el centre Flors, Manuel, Luis, Victoire i a tots els que, sigui quin sigui el lloc de responsabilitat que ocupen, es posen al servei de les persones i els pobles i treballen per a la realitzaci\u00f3 dels drets humans en societats m\u00e9s equitatives, harm\u00f2niques i pac\u00edfiques. <\/p>\n

1. Victoire Ingabire, ja com a presa pol\u00edtica, va ser una de les nominades al Premi Sakharov a la llibertat de consci\u00e8ncia del Parlament Europeu i \u00e9s, per tercer any consecutiu, candidata al Premi Internacional Catalunya atorgat per la Generalitat de Catalunya. Tamb\u00e9 ha estat candidata al Premi ICIP Constructors de Pau 2016. <\/p>\n

2. M\u00e9s informaci\u00f3 sobre la causa de just\u00edcia i els seus impactes a l\u2019Anuario de Acci\u00f3n Humanitaria y Derechos Humanos<\/a>, Universitat de Deusto, 2015. <\/p>\n

\tFotografia\t<\/a>\t: UN Photo\/Isaac Billy\t <\/p>\n

\u00a9 Generalitat de Catalunya<\/p>\n","protected":false},"featured_media":6738,"menu_order":8,"template":"","categories":[8],"class_list":["post-6687","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-tribuna"],"acf":[],"yoast_head":"\nEuropa i \u00c0frica: guerres i paus que ens afecten - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/europa-i-africa-guerres-i-paus-que-ens-afecten\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Europa i \u00c0frica: guerres i paus que ens afecten - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Hi ha opcions vitals que transformen el que \u00e9s ordinari en extraordinari. Distingir l\u2019essencial de l\u2019instrumental, escoltar i sentir com a pr\u00f2pies les ll\u00e0grimes alienes -es manifestin aquestes aqu\u00ed o a 6.000 quil\u00f2metres-, optar per cuidar els \u00e9ssers d\u2019aqu\u00ed i d\u2019all\u00e0… \u00e9s viure i honrar la vida, amb maj\u00fascules. Ara fa 20 anys, persones que […]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/europa-i-africa-guerres-i-paus-que-ens-afecten\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_1_2560-11-518x720.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"518\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"720\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"9 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/europa-i-africa-guerres-i-paus-que-ens-afecten\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/europa-i-africa-guerres-i-paus-que-ens-afecten\/\",\"name\":\"Europa i \u00c0frica: guerres i paus que ens afecten - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/europa-i-africa-guerres-i-paus-que-ens-afecten\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/europa-i-africa-guerres-i-paus-que-ens-afecten\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_1_2560-11.jpg\",\"datePublished\":\"2022-04-07T11:19:59+00:00\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/europa-i-africa-guerres-i-paus-que-ens-afecten\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/europa-i-africa-guerres-i-paus-que-ens-afecten\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_1_2560-11.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_1_2560-11.jpg\",\"width\":1152,\"height\":1600},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Europa i \u00c0frica: guerres i paus que ens afecten - Revista Per la Pau","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/europa-i-africa-guerres-i-paus-que-ens-afecten\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Europa i \u00c0frica: guerres i paus que ens afecten - Revista Per la Pau","og_description":"Hi ha opcions vitals que transformen el que \u00e9s ordinari en extraordinari. Distingir l\u2019essencial de l\u2019instrumental, escoltar i sentir com a pr\u00f2pies les ll\u00e0grimes alienes -es manifestin aquestes aqu\u00ed o a 6.000 quil\u00f2metres-, optar per cuidar els \u00e9ssers d\u2019aqu\u00ed i d\u2019all\u00e0… \u00e9s viure i honrar la vida, amb maj\u00fascules. Ara fa 20 anys, persones que […]","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/europa-i-africa-guerres-i-paus-que-ens-afecten\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","og_image":[{"width":518,"height":720,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_1_2560-11-518x720.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"9 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/europa-i-africa-guerres-i-paus-que-ens-afecten\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/europa-i-africa-guerres-i-paus-que-ens-afecten\/","name":"Europa i \u00c0frica: guerres i paus que ens afecten - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/europa-i-africa-guerres-i-paus-que-ens-afecten\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/europa-i-africa-guerres-i-paus-que-ens-afecten\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_1_2560-11.jpg","datePublished":"2022-04-07T11:19:59+00:00","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/europa-i-africa-guerres-i-paus-que-ens-afecten\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/europa-i-africa-guerres-i-paus-que-ens-afecten\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_1_2560-11.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_1_2560-11.jpg","width":1152,"height":1600},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/6687","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6738"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6687"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6687"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}