{"id":6749,"date":"2022-04-07T11:21:28","date_gmt":"2022-04-07T11:21:28","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/issue\/%issue_post%\/article\/helen-mack-presidenta-de-la-fundacio-myrna-mack\/"},"modified":"2023-05-10T09:50:46","modified_gmt":"2023-05-10T09:50:46","slug":"helen-mack-presidenta-de-la-fundacio-myrna-mack","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/helen-mack-presidenta-de-la-fundacio-myrna-mack\/","title":{"rendered":"Entrevista a Helen Mack, presidenta de la fundaci\u00f3 Myrna Mack"},"content":{"rendered":"

<\/span> Helen Mack, presidenta de la Fundaci\u00f3 Myrna Mack<\/em> <\/span><\/p>\n

Helen Mack s\u2019ha convertit en un referent internacional en la defensa dels drets humans i la lluita contra la impunitat a Guatemala. Des de l\u2019assassinat de la seva germana Myrna, l\u2019any 1990 en una operaci\u00f3 d\u2019intel\u00b7lig\u00e8ncia, ha batallat perqu\u00e8 \u00e9s fes just\u00edcia i sort\u00eds a la llum la veritat del cas. Una lluita plena d\u2019entrebancs, que persisteix avui en dia.<\/em><\/p>\n

Qu\u00e8 va suposar per a les v\u00edctimes la creaci\u00f3 de la Comissi\u00f3 de la Veritat a Guatemala?<\/b><\/p>\n

Quan a Sud-Am\u00e8rica es comen\u00e7a a parlar dels conceptes del que ara es diu just\u00edcia transicional \u2013 veritat, just\u00edcia, reparaci\u00f3 i garanties de no repetici\u00f3 \u2013 s\u2019incrementen les expectatives i amb la creaci\u00f3 de la Comissi\u00f3 de la Veritat a Guatemala les v\u00edctimes i els seus familiars veuen l\u2019oportunitat directa de poder donar el seu testimoni i que realment es digui la veritat del qu\u00e8 va passar. Va ser molt satisfactori perqu\u00e8 moltes persones no expliquen el que va succeir fins que se\u2019ls d\u00f3na aquesta oportunitat. A m\u00e9s, la metodologia va ser bona i la comissi\u00f3 es va apropar a les v\u00edctimes en les poblacions m\u00e9s remotes, on no hi ha desenvolupament i on no tenien possibilitat de viatjar. Tanmateix, de la Comissi\u00f3 van sortir una s\u00e8rie de recomanacions que desafortunadament, com que no eren vinculants, no s\u2019han complert.<\/p>\n

No hi ha hagut voluntat pol\u00edtica?<\/b><\/p>\n

Efectivament. El president de la Rep\u00fablica -\u00c1lvaro Arz\u00fa- no va arribar a rebre l\u2019informe de la comissi\u00f3 quan es va presentar, cosa que simb\u00f2licament es va interpretar com que no va ser acceptat. Hi ha una veritat escrita, la que \u00e9s en els textos de la Comissi\u00f3, per\u00f2 hi ha hagut un rebuig, una negativa, a acceptar aquesta veritat. I continua sent una veritat no coneguda per la majoria, perqu\u00e8 no est\u00e0 recollida en el nostre sistema educatiu. Ells volen imposar la seva veritat, no la que est\u00e0 escrita i dita per les v\u00edctimes.<\/p>\n

A qui es refereix quan parla d\u2019ells?<\/b><\/p>\n

Com va dir recentment el comissionat de la Comissi\u00f3 Internacional Contra la Impunitat de Guatemala (CICIG), Iv\u00e1n Vel\u00e1zquez, l\u2019Estat de Guatemala es va dissenyar per mantenir la impunitat de l\u2019elit militar, pol\u00edtica i econ\u00f2mica que ha controlat el pa\u00eds i a qui no li interessa ni el desenvolupament ni la veritat, sin\u00f3 continuar beneficiant-se dels seus propis interessos. Hi ha hagut impunitat per als delinq\u00fcents de coll blanc, d\u2019aquesta elit, i aix\u00ed \u00e9s com s\u2019ha anat cooptant l\u2019Estat. En la transici\u00f3 cap a la democr\u00e0cia la corrupci\u00f3 es va democratitzar, i la impunitat del passat \u00e9s la impunitat del present. Els mateixos actors de violacions de drets humans en el passat, estan sent imputats avui per corrupci\u00f3, i s\u00f3n els que impedeixen que es faci just\u00edcia per a les v\u00edctimes. L\u2019ex\u00e8rcit a Guatemala va ser el vencedor de la guerra \u2013 a difer\u00e8ncia, per exemple, del que va passar a l\u2019Argentina \u2013 i aix\u00f2 fa que la lluita per la just\u00edcia i per aquesta veritat encara es continu\u00ef batallant.<\/p>\n

L\u2019Estat de Guatemala est\u00e0 dissenyat per mantenir la impunitat de l\u2019elit militar, pol\u00edtica i econ\u00f2mica que controla el pa\u00eds <\/cite><\/p>\n

En el cas de l\u2019assassinat de la seva germana, Myrna Mack, tampoc no s\u2019ha aclarit tota la veritat.<\/b><\/p>\n

La meva germana la van matar el setembre de 1990. L\u2019any 1993 va ser el primer cas en qu\u00e8 aconseguim una condemna per violacions de drets humans de l\u2019autor material i fins al 2014 no vam tenir la sent\u00e8ncia contra un coronel, un militar de rang superior. Demostrem com el cas de Myrna havia estat una operaci\u00f3 especial d\u2019intel\u00b7lig\u00e8ncia i com, per deixar-lo en la impunitat, hi va haver necessitat de matar el policia que va fer la investigaci\u00f3 i que va identificar el principal sospit\u00f3s, Beteta \u00c1lvarez. Juntament amb aquest policia, M\u00e9rida Escobar, dos civils van ser capturats i torturats, un assassinat i l\u2019altre desaparegut. Ara, el passat mes d\u2019abril, despr\u00e9s de 27 anys, vam tenir la sent\u00e8ncia del cas del policia M\u00e9rida Escobar. Jo esperava que en acabar aquest proc\u00e9s podria fer el tancament del dol que porto des de fa 27 anys. I quina va ser la sent\u00e8ncia? Reconeixen l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019un pla per\u00f2 absolen el cap de la policia i nom\u00e9s condemnen tres agents a 25 anys. Aquesta veritat suposadament jur\u00eddica no \u00e9s la veritat; la veritat dita des de la just\u00edcia no \u00e9s la veritat completa a causa del sistema d\u2019impunitat que existeix. La impunitat a Guatemala arriba al 97%.<\/p>\n

En aquest escenari, est\u00e0 sent \u00fatil la feina contra la impunitat de la CICIG?<\/b><\/p>\n

La CICIG est\u00e0 jugant un paper important en la lluita contra la corrupci\u00f3 i est\u00e0 desvelant els greuges de la impunitat del present, que \u00e9s la impunitat del passat. El seu treball s\u00ed que ha estat una aportaci\u00f3, per\u00f2 com va dir el comissionat Vel\u00e1zquez, aquest Estat est\u00e0 dissenyat per assegurar la impunitat de l\u2019elit. I els jutges \u2013encara que no tots \u2013 estan per garantir aquesta impunitat.<\/p>\n

Sense veritat ni just\u00edcia, no hi pot haver reconciliaci\u00f3…<\/b><\/p>\n

Efectivament. No hi pot haver reconciliaci\u00f3 quan la veritat no surt a llum, quan no es va a l\u2019arrel del conflicte ni hi ha cap reforma institucional. A m\u00e9s, aqu\u00ed hi ha una altra discussi\u00f3: es diu que no es pot parlar de reconciliaci\u00f3 perqu\u00e8 mai hav\u00edem estat conciliats, que \u00e9s el pas previ. I aix\u00f2 tamb\u00e9 apareix en les conclusions de la Comissi\u00f3 de la Veritat: l\u2019exclusi\u00f3 i la discriminaci\u00f3, que persisteix a dia d\u2019avui. Aquesta \u00e9s una de les tres conclusions m\u00e9s destacades de l\u2019informe, juntament amb la concentraci\u00f3 de poder \u2013 que tamb\u00e9 continua fins a dia d\u2019avui- i el fet que els ciutadans no podem canalitzar les nostres peticions, a causa d\u2019aquesta concentraci\u00f3 de poder que est\u00e0 nom\u00e9s al servei d\u2019aquest pacte pol\u00edtic-econ\u00f2mic -militar, el que la CICIG ha anomenat \u201cxarxes pol\u00edtiques i econ\u00f2miques il\u00b7l\u00edcites\u201d.  Aqu\u00ed t\u2019adones que l\u2019informe de la Comissi\u00f3 de la Veritat va ser molt valu\u00f3s per a les v\u00edctimes per\u00f2 no pel pa\u00eds per aquesta falta de voluntat pol\u00edtica.<\/p>\n

La veritat dita des de la just\u00edcia no \u00e9s la veritat completa, no \u00e9s la veritat de les v\u00edctimes <\/cite><\/p>\n

Durant el conflicte armat, la repressi\u00f3 va ser especialment dura per a les poblacions ind\u00edgenes i les dones. \u00bfVint anys despr\u00e9s, la protecci\u00f3 d\u2019aquestes comunitats continua sent un repte?<\/b><\/p>\n

No hi ha hagut cap reparaci\u00f3 per a les poblacions ind\u00edgenes i, una vegada m\u00e9s, l\u2019Estat ha incomplert els compromisos dels Acords de Pau perqu\u00e8 es fessin inversions en els llocs m\u00e9s afectats pel conflicte, a la part occidental del pa\u00eds. I aix\u00f2 ha fet saltar novament la crisi dels \u201cnens no acompanyats\u201d [menors que fugen de la viol\u00e8ncia i intenten creuar la frontera dels Estats Units], que s\u2019ha convertit en un problema de seguretat nacional per als Estats Units. Ara l\u2019exig\u00e8ncia de m\u00e9s inversions en les zones habitades per comunitats ind\u00edgenes ve per part del govern nord-americ\u00e0, no perqu\u00e8 li interessin els drets humans, sin\u00f3 perqu\u00e8 tenen un problema amb la immigraci\u00f3.<\/p>\n

La inexist\u00e8ncia d\u2019una llei de mem\u00f2ria hist\u00f2rica \u00e9s tamb\u00e9 un obstacle per avan\u00e7ar cap a la pau?<\/b><\/p>\n

Aquesta \u00e9s una altra batalla de les v\u00edctimes, que l\u2019Estat s\u2019encarrega que no es dugui a terme. Un cop m\u00e9s, si ens fixem en les recomanacions de la Comissi\u00f3 de la Veritat, no s\u2019ha constitu\u00eft una comissi\u00f3 per investigar les desaparicions for\u00e7ades ni tampoc s\u2019han fet els memorials. I el que s\u2019ha fet en aquest sentit \u00e9s gr\u00e0cies a l\u2019esfor\u00e7 de les v\u00edctimes, amb suport de la comunitat internacional, o perqu\u00e8 hi ha algunes sent\u00e8ncies de la Cort Interamericana de Drets Humans que aix\u00ed ho ordenen.<\/p>\n

Amb tot, el descobriment de l\u2019Arxiu de la Policia Nacional va ser un fet significatiu per a la recuperaci\u00f3 de la mem\u00f2ria. Qu\u00e8 va suposar per a les v\u00edctimes?<\/b><\/p>\n

Va ser un descobriment fortu\u00eft i, efectivament, aporta informaci\u00f3 sobre les v\u00edctimes que confirma com la policia era un ap\u00e8ndix operatiu de l\u2019ex\u00e8rcit i una font d\u2019informaci\u00f3. Confirma com la policia va fer detencions i va lliurar els detinguts a les autoritats perqu\u00e8 fossin torturats i assassinats. Des d\u2019una perspectiva institucional, encara actualment la policia no \u00e9s reconeguda a la Constituci\u00f3, perqu\u00e8 l\u2019ex\u00e8rcit vol mantenir el control per continuar utilitzant-la per als seus propis interessos.<\/p>\n

Els processos de pau es porten a terme perqu\u00e8 s\u00f3n rendibles econ\u00f2micament, no perqu\u00e8 hi hagi un inter\u00e8s real d\u2019acabar amb el conflicte <\/cite><\/p>\n

Quines lli\u00e7ons es poden extreure de la situaci\u00f3 de postconflicte a Guatemala?<\/b><\/p>\n

Cada pa\u00eds t\u00e9 circumst\u00e0ncies diferents per\u00f2 el que veiem \u00e9s que en aquests moments els processos de pau es porten a terme perqu\u00e8 tenen un avantatge econ\u00f2mic, no perqu\u00e8 hi hagi un inter\u00e8s real d\u2019acabar amb el conflicte. Si la pau no \u00e9s rendible econ\u00f2micament, per qu\u00e8 he de firmar la pau? A nivell internacional el que es busca, a trav\u00e9s de la pau, \u00e9s l\u2019explotaci\u00f3 dels recursos naturals i acords econ\u00f2mics amb empreses multinacionals.<\/p>\n

T\u00e9 esperan\u00e7a que la situaci\u00f3 pugui canviar?<\/b><\/p>\n

No, perqu\u00e8 no es veu una alternativa d\u2019un sistema econ\u00f2mic que sigui m\u00e9s just. A Guatemala les noves generacions tenen un pensament m\u00e9s cr\u00edtic, i aix\u00f2 \u00e9s positiu, perqu\u00e8 veuen que la continu\u00eftat del model d\u2019estat que tenim els afecta en conjunt. Estan cansats de la corrupci\u00f3 i han agafat un paper m\u00e9s actiu, per exigir un canvi. Per\u00f2 els qui som de les generacions m\u00e9s antigues hem d\u2019acompanyar-los i amb prou feines estem comen\u00e7ant a caminar amb la tempesta; ni tan sols hem arribat a l\u2019ull de l\u2019hurac\u00e0. La resist\u00e8ncia d\u2019aquesta concentraci\u00f3 de poders encara no s\u2019ha esquerdat.<\/p>\n

Li queden forces per a continuar lluitant?<\/b><\/p>\n

Apel\u00b7larem la sent\u00e8ncia del cas M\u00e9rida Escobar, clar que s\u00ed, encara que te n\u2019adones que res no canvia. I a m\u00e9s hi ha una criminalitzaci\u00f3 de les v\u00edctimes, ens diuen que volem viure en el passat, continuar-lo removent, i que no volem la reconciliaci\u00f3. Per l\u2019Estat les persones van ser un expedient, per\u00f2 per nosaltres s\u00f3n els nostres \u00e9ssers estimats. Com es concilia aix\u00f2?<\/p>\n

Fotografia<\/a>\t\t: CIDH – Comisi\u00f3n Interamericana de Derechos Humanos<\/p>\n

\u00a9 Generalitat de Catalunya<\/p>\n","protected":false},"featured_media":6786,"menu_order":10,"template":"","categories":[5],"class_list":["post-6749","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-entrevista"],"acf":[],"yoast_head":"\nEntrevista a Helen Mack, presidenta de la fundaci\u00f3 Myrna Mack - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/helen-mack-presidenta-de-la-fundacio-myrna-mack\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Entrevista a Helen Mack, presidenta de la fundaci\u00f3 Myrna Mack - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Helen Mack, presidenta de la Fundaci\u00f3 Myrna Mack Helen Mack s\u2019ha convertit en un referent internacional en la defensa dels drets humans i la lluita contra la impunitat a Guatemala. Des de l\u2019assassinat de la seva germana Myrna, l\u2019any 1990 en una operaci\u00f3 d\u2019intel\u00b7lig\u00e8ncia, ha batallat perqu\u00e8 \u00e9s fes just\u00edcia i sort\u00eds a la llum […]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/helen-mack-presidenta-de-la-fundacio-myrna-mack\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2023-05-10T09:50:46+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/entrevista_2560-11-518x720.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"518\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"720\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"10 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/helen-mack-presidenta-de-la-fundacio-myrna-mack\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/helen-mack-presidenta-de-la-fundacio-myrna-mack\/\",\"name\":\"Entrevista a Helen Mack, presidenta de la fundaci\u00f3 Myrna Mack - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/helen-mack-presidenta-de-la-fundacio-myrna-mack\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/helen-mack-presidenta-de-la-fundacio-myrna-mack\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/entrevista_2560-11.jpg\",\"datePublished\":\"2022-04-07T11:21:28+00:00\",\"dateModified\":\"2023-05-10T09:50:46+00:00\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/helen-mack-presidenta-de-la-fundacio-myrna-mack\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/helen-mack-presidenta-de-la-fundacio-myrna-mack\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/entrevista_2560-11.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/entrevista_2560-11.jpg\",\"width\":1152,\"height\":1600},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Entrevista a Helen Mack, presidenta de la fundaci\u00f3 Myrna Mack - Revista Per la Pau","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/helen-mack-presidenta-de-la-fundacio-myrna-mack\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Entrevista a Helen Mack, presidenta de la fundaci\u00f3 Myrna Mack - Revista Per la Pau","og_description":"Helen Mack, presidenta de la Fundaci\u00f3 Myrna Mack Helen Mack s\u2019ha convertit en un referent internacional en la defensa dels drets humans i la lluita contra la impunitat a Guatemala. Des de l\u2019assassinat de la seva germana Myrna, l\u2019any 1990 en una operaci\u00f3 d\u2019intel\u00b7lig\u00e8ncia, ha batallat perqu\u00e8 \u00e9s fes just\u00edcia i sort\u00eds a la llum […]","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/helen-mack-presidenta-de-la-fundacio-myrna-mack\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","article_modified_time":"2023-05-10T09:50:46+00:00","og_image":[{"width":518,"height":720,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/entrevista_2560-11-518x720.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"10 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/helen-mack-presidenta-de-la-fundacio-myrna-mack\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/helen-mack-presidenta-de-la-fundacio-myrna-mack\/","name":"Entrevista a Helen Mack, presidenta de la fundaci\u00f3 Myrna Mack - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/helen-mack-presidenta-de-la-fundacio-myrna-mack\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/helen-mack-presidenta-de-la-fundacio-myrna-mack\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/entrevista_2560-11.jpg","datePublished":"2022-04-07T11:21:28+00:00","dateModified":"2023-05-10T09:50:46+00:00","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/helen-mack-presidenta-de-la-fundacio-myrna-mack\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/helen-mack-presidenta-de-la-fundacio-myrna-mack\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/entrevista_2560-11.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/entrevista_2560-11.jpg","width":1152,"height":1600},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/6749","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6786"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6749"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6749"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}