{"id":6754,"date":"2022-04-07T11:21:29","date_gmt":"2022-04-07T11:21:29","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/issue\/%issue_post%\/article\/lexperiencia-tunisiana-de-justicia-transicional\/"},"modified":"2022-04-07T11:21:29","modified_gmt":"2022-04-07T11:21:29","slug":"lexperiencia-tunisiana-de-justicia-transicional","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/lexperiencia-tunisiana-de-justicia-transicional\/","title":{"rendered":"L\u2019experi\u00e8ncia tunisiana de just\u00edcia transicional"},"content":{"rendered":"\n

\t <\/span> El primer govern elegit a les urnes a Tun\u00edsia<\/span> despr\u00e9s de la Revoluci\u00f3 de 2011 tenia com una de les seves prioritats dur a terme un proc\u00e9s de just\u00edcia transicional. Aquesta era una de les principals demandes d\u2019una societat civil altament mobilitzada els mesos que van seguir la revolta. Durant els dos primers anys, el govern va anar fent gestos en aquest \u00e0mbit de forma discrecional mentre el Parlament, en di\u00e0leg amb la societat civil, debatia la creaci\u00f3 d\u2019una comissi\u00f3 de la veritat per dotar l\u2019empresa d\u2019un marc coherent i transparent. Aix\u00ed, a trav\u00e9s d\u2019una llei org\u00e0nica promulgada a finals de 2013, va ser com va n\u00e9ixer la Inst\u00e0ncia de la Veritat i la Dignitat (IVD). La llei li atribu\u00efa un mandat ambici\u00f3s i unes \u00e0mplies compet\u00e8ncies, ambdues garantides a la primera Constituci\u00f3 democr\u00e0tica del pa\u00eds: investigar els abusos comesos per l\u2019Estat entre els anys 1955 i 2013 per refer la mem\u00f2ria hist\u00f2rica del pa\u00eds, rescabalar les v\u00edctimes i fer que els responsables rendissin comptes davant la societat. <\/p>\n

Per aquesta dif\u00edcil tasca, el Parlament va concedir a la IVD un per\u00edode de quatre anys ampliable a un cinqu\u00e8, i es va comprometre a proporcionar-li el pressupost necessari. Des de llavors i fins el mes de juny de 2016, quan es va tancar el termini de presentaci\u00f3 de dossiers, la instituci\u00f3 en va rebre m\u00e9s de 62.000, a les 45 oficines que t\u00e9 distribu\u00efdes per tot el pa\u00eds. D\u2019aquests milers de peticions, aproximadament un 8% han estat desestimades en considerar que no complien els requisits establerts a la llei. Prop de 6.000 han estat presentades per col\u00b7lectius, com per exemple, partits, sindicats o regions que es consideren v\u00edctimes d\u2019una persecuci\u00f3 sistem\u00e0tica, ja sigui per part del r\u00e8gim de Habib Bourguiba, el pare de la independ\u00e8ncia que va governar entre el 1956 i el 1987, o el de Ben Al\u00ed. <\/p>\n

\u201cLa nostra filosofia s\u2019inscriu dins el marc de la just\u00edcia transicional. \u00c9s a dir, el principal objectiu no \u00e9s engarjolar els agressors, sin\u00f3 aconseguir la reconciliaci\u00f3 de tota la societat. Que el pa\u00eds afronti i conegui el seu passat perqu\u00e8 aix\u00ed no es pugui repetir\u201d, afirma Sihem Bensedrine, una periodista i hist\u00f2rica activista dels drets humans tunisiana que es trobava exiliada a Barcelona quan va esclatar la Revoluci\u00f3, bressol de les anomenades primaveres \u00e0rabs. \u201cNo volem fer del botx\u00ed un boc expiatori, sin\u00f3 remuntar la cadena de comandament i desmantellar el sistema repressiu\u201d, afegeix Bensedrine asseguda a la seva oficina, en un edifici nou del centre de la capital. Tun\u00edsia \u00e9s l\u2019\u00fanic pa\u00eds sacsejat per les revoltes del 2011 que ha estat capa\u00e7 de culminar la seva transici\u00f3, i per tant, l\u2019\u00fanic on ha estat possible engegar un veritable proc\u00e9s de just\u00edcia transicional. <\/p>\n

\u201cEl principal objectiu \u00e9s aconseguir la reconciliaci\u00f3 de tota la societat; que el pa\u00eds afronti i conegui el seu passat perqu\u00e8 no es pugui repetir\u201d <\/cite> \t\t\t<\/p>\n

D\u2019acord amb el sistema establert, un cop que la v\u00edctima ha omplert un formulari i l\u2019entrega, un comit\u00e8 estudia que els abusos denunciats es corresponguin amb el per\u00edode i la naturalesa dels crims inclosos en el mandat de la IDV. Despr\u00e9s, es procedeix a una audi\u00e8ncia amb la v\u00edctima que sol durar diverses hores, en la qual explica en detall el seu cas i a la que assisteix un psic\u00f2leg. Tot seguit, una comissi\u00f3 investiga els fets i intenta identificar l\u2019agressor. Dels casos de corrupci\u00f3, se n\u2019encarrega un comit\u00e8 d\u2019arbitratge. En els casos de les violacions m\u00e9s greus de drets humans, si els juristes adherits a la IVD -que compten amb estatus de fiscals- creuen disposar de proves suficients, poden obrir una causa i transferir-la a unes corts especials que actuen sota els principis de la just\u00edcia transicional. Aix\u00ed, per exemple, la pres\u00f3 est\u00e0 reservada nom\u00e9s pels casos de crims contra la humanitat, mentre que altres penes alternatives poden comportar la p\u00e8rdua de la feina com a funcionari de l\u2019Estat o la inhabilitaci\u00f3 d\u2019ostentar un c\u00e0rrec p\u00fablic. A difer\u00e8ncia de la Comissi\u00f3 de la Veritat de Sud\u00e0frica, no hi ha unes regles fixes que permetin als botxins evitar la pres\u00f3 a canvi de revelar la veritat. Ara b\u00e9, segons els estatuts de la Inst\u00e0ncia, la seva col\u00b7laboraci\u00f3 servir\u00e0 per alleugerir el c\u00e0stig. Els propis perpetradors poden presentar un dossier a la IVD, que comporta la congelaci\u00f3 i posterior arxivament de les causes que tinguin pendents a la just\u00edcia ordin\u00e0ria. De fet, n\u2019hi ha desenes que ho han fet, sobretot en casos de corrupci\u00f3. <\/p>\n

\u201cComptem amb un grup de jutges que han rebut una formaci\u00f3 espec\u00edfica a l\u2019estranger en just\u00edcia transicional i que no van participar mai en casos pol\u00edtics durant la dictadura que integren les c\u00e0meres especialitzades, afegides al sistema legal ordinari\u201d, comenta Bensedrine, conven\u00e7uda del comprom\u00eds d\u2019aquests jutges amb els principis de la seva instituci\u00f3. Es tracta que no es repeteixi el que ha passat a nombroses v\u00edctimes, que han vist com els darrers cinc anys els tribunals han arxivat les seves den\u00fancies declarant-se incapa\u00e7os de trobar els culpables dels abusos, tot i que a vegades les v\u00edctimes els han aportat proves suficients per identificar-los. <\/p>\n

Si b\u00e9 sostenen que tot proc\u00e9s transicional \u00e9s \u00fanic i respon a un context local determinat, els responsables de la IVD han tingut molt en compte les experi\u00e8ncies anteriors. \u201cHem estudiat molt b\u00e9 les experi\u00e8ncies de les 42 comissions de la veritat creades en altres pa\u00efsos per no repetir les mateixes errades\u201d, assegura Bensedrine, que cita l\u2019exemple de Sud\u00e0frica, on la retransmissi\u00f3 per televisi\u00f3 de totes les audi\u00e8ncies va provocar un proc\u00e9s de retraumatitzaci\u00f3 d\u2019algunes de les v\u00edctimes, i el seu posterior su\u00efcidi. A Pol\u00f2nia, per exemple, en no disposar d\u2019un sistema judicial ad hoc<\/em>, els jutges reciclats de la dictadura van arxivar moltes de les investigacions dutes a terme per la comissi\u00f3 de la veritat. <\/p>\n

El model tunisi\u00e0 ha contribu\u00eft amb algunes innovacions a la doctrina de la just\u00edcia transicional <\/cite> <\/p>\n

A m\u00e9s d\u2019extreure lli\u00e7ons i polir defectes, el model tunisi\u00e0 ha contribu\u00eft amb dues innovacions a la doctrina de la just\u00edcia transicional: ha obert la possibilitat que col\u00b7lectius, i no nom\u00e9s persones f\u00edsiques, puguin presentar sol\u00b7licituds; i ha creat un mecanisme per castigar els casos de corrupci\u00f3 dins la pr\u00f2pia instituci\u00f3. En concret, prop d\u2019un quart dels dossiers presentats corresponen a violacions de drets econ\u00f2mics i socials, mentre que la resta fan refer\u00e8ncia a violacions de drets humans. Amb m\u00e9s de 10.000 casos, la tortura \u00e9s la pr\u00e0ctica m\u00e9s denunciada. Entre les m\u00e9s greus, 603 homicidis voluntaris i 355 violacions. I \u00e9s que la viol\u00e8ncia sexual era una arma habitual de la dictadura contra els opositors i opositores, i la xifra real podria ser for\u00e7a superior ja que l\u2019estigma que comporta aquest tipus de viol\u00e8ncia porta a moltes v\u00edctimes a no denunciar-la. \u00a0 <\/p>\n

La Inst\u00e0ncia compta amb un fons per al rescabalament de les v\u00edctimes o per finan\u00e7ar tractaments per a mitigar les seq\u00fceles de la tortura, per\u00f2 tamb\u00e9 es coordina amb altres ministeris, com el de la Seguretat Social, pels casos que mereixen pensions mensuals. Tot i que la reparaci\u00f3 monet\u00e0ria \u00e9s vital perqu\u00e8 les v\u00edctimes puguin refer les seves vides, sovint no \u00e9s la seva principal demanda. Nombrosos peticionaris exigeixen sobretot mesures de rescabalament moral, com l\u2019anul\u00b7laci\u00f3 de sent\u00e8ncies injustes o la dedicat\u00f2ria amb el nom de la persona o col\u00b7lectiu represaliat a un carrer o una escola. <\/p>\n

\u201cPer comen\u00e7ar, volem saber la veritat. Hi ha gent que encara no sap on s\u00f3n els seus familiars desapareguts fa anys o d\u00e8cades, i simplement volen poder enterrar-los. La nostra fam\u00edlia el que vol \u00e9s que s\u2019anul\u00b7li la condemna judicial contra el meu germ\u00e0. \u00c9s a dir, una reparaci\u00f3 moral i una rectificaci\u00f3 oficial de l\u2019Estat\u201d, precisa la Laila Yahyahoui. El seu germ\u00e0 Zouhair, un activista prodemocr\u00e0tic i bloguer, va morir el 2005 com a conseq\u00fc\u00e8ncia dels maltractaments patits durant anys a la pres\u00f3. Entre els represaliats pol\u00edtics, figuren membres de totes les fam\u00edlies pol\u00edtiques del pa\u00eds -socialistes, sindicalistes, comunistes i islamistes- per\u00f2 tamb\u00e9 molts ciutadans sense cap filiaci\u00f3 pol\u00edtica. <\/p>\n

La Inst\u00e0ncia de la Veritat ha estat v\u00edctima de la polititzaci\u00f3 dels partits pol\u00edtics i el desencant d\u2019una part de la poblaci\u00f3 <\/cite> <\/p>\n

Un mes abans del sis\u00e8 aniversari de la Revoluci\u00f3 va tenir lloc un dels moments m\u00e9s simb\u00f2lics des de l\u2019inici dels treballs de la Inst\u00e0ncia: la celebraci\u00f3 de la primera audi\u00e8ncia p\u00fablica, en la que les v\u00edctimes de la dictadura van relatar les seves doloroses hist\u00f2ries en directe davant les c\u00e0meres de la televisi\u00f3 p\u00fablica nacional. El lloc escollit tamb\u00e9 destil\u00b7lava una potent c\u00e0rrega emocional: el \u201cClub Elyssa\u201d, una luxosa vila propietat de l\u2019odiada esposa de Ben Al\u00ed, i on l\u2019expresident solia celebrar fastuoses recepcions. “La selecci\u00f3 de les v\u00edctimes s\u2019ha fet en base a diversos criteris. El principal, buscar un equilibri entre totes les fam\u00edlies pol\u00edtiques represaliades, aix\u00ed com tamb\u00e9 de tipus regional, de g\u00e8nere i de les diverses \u00e8poques que cobrim. Tamb\u00e9 hem tingut en compte la fortalesa psicol\u00f2gica de les persones”, explica Seif Soudani, portaveu de la IVD, que recorda que un equip de psic\u00f2legs assisteix a les audi\u00e8ncies per donar suport a les v\u00edctimes. Precisament, per evitar el risc de retraumatitzaci\u00f3 de les v\u00edctimes, com va succeir sovint a Sud\u00e0frica, nom\u00e9s una mostra representativa presentar\u00e0 el seu testimoni p\u00fablicament. Segons els responsables de la comissi\u00f3 est\u00e0 previst que aquest any se celebri una audi\u00e8ncia p\u00fablica cada mes, cadascuna dedicada a una tem\u00e0tica diferent. <\/p>\n

Quan falta poc m\u00e9s d\u2019un any per la fi del mandat de la IVD, no est\u00e0 clar encara que sigui capa\u00e7 de complir els ambiciosos objectius que es va plantejar. Des de la seva creaci\u00f3, la Inst\u00e0ncia ha estat v\u00edctima de la polititzaci\u00f3 dels partits pol\u00edtics, aix\u00ed com del desencant d\u2019una part de la poblaci\u00f3 amb la transici\u00f3 democr\u00e0tica. De fet, l\u2019actual partit al govern, Nida Tunis, vencedor de la segona cita amb les urnes el 2014, est\u00e0 integrat per diverses personalitats vinculades a la dictadura de Ben Al\u00ed i ha posat pals a les rodes del proc\u00e9s. Aix\u00ed mateix, hi ha institucions estatals, b\u00e0sicament el Ministeri de l\u2019Interior, que no estan col\u00b7laborant amb les investigacions, dificulten la identificaci\u00f3 dels agressors, i per tant, l\u2019exercici de la just\u00edcia. Per aquesta ra\u00f3, la IVD corre el risc d\u2019acabar en poc m\u00e9s que una recopilaci\u00f3 dels abusos de sis d\u00e8cades de dictadura, sense l\u2019assumpci\u00f3 de responsabilitats per part dels responsables, i per tant, sense la consecuci\u00f3 d\u2019una aut\u00e8ntica reconciliaci\u00f3 nacional. <\/p>\n

\tFotografia<\/a>\t: Amine Ghrabi\t <\/p>\n

\u00a9 Generalitat de Catalunya<\/p>\n","protected":false},"featured_media":6801,"menu_order":6,"template":"","categories":[6],"class_list":["post-6754","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-centrals"],"acf":[],"yoast_head":"\nL\u2019experi\u00e8ncia tunisiana de just\u00edcia transicional - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/lexperiencia-tunisiana-de-justicia-transicional\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"L\u2019experi\u00e8ncia tunisiana de just\u00edcia transicional - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"El primer govern elegit a les urnes a Tun\u00edsia despr\u00e9s de la Revoluci\u00f3 de 2011 tenia com una de les seves prioritats dur a terme un proc\u00e9s de just\u00edcia transicional. Aquesta era una de les principals demandes d\u2019una societat civil altament mobilitzada els mesos que van seguir la revolta. Durant els dos primers anys, el […]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/lexperiencia-tunisiana-de-justicia-transicional\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_5_2560-10-518x720.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"518\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"720\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"10 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/lexperiencia-tunisiana-de-justicia-transicional\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/lexperiencia-tunisiana-de-justicia-transicional\/\",\"name\":\"L\u2019experi\u00e8ncia tunisiana de just\u00edcia transicional - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/lexperiencia-tunisiana-de-justicia-transicional\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/lexperiencia-tunisiana-de-justicia-transicional\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_5_2560-10.jpg\",\"datePublished\":\"2022-04-07T11:21:29+00:00\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/lexperiencia-tunisiana-de-justicia-transicional\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/lexperiencia-tunisiana-de-justicia-transicional\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_5_2560-10.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_5_2560-10.jpg\",\"width\":1152,\"height\":1600},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"L\u2019experi\u00e8ncia tunisiana de just\u00edcia transicional - Revista Per la Pau","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/lexperiencia-tunisiana-de-justicia-transicional\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"L\u2019experi\u00e8ncia tunisiana de just\u00edcia transicional - Revista Per la Pau","og_description":"El primer govern elegit a les urnes a Tun\u00edsia despr\u00e9s de la Revoluci\u00f3 de 2011 tenia com una de les seves prioritats dur a terme un proc\u00e9s de just\u00edcia transicional. Aquesta era una de les principals demandes d\u2019una societat civil altament mobilitzada els mesos que van seguir la revolta. Durant els dos primers anys, el […]","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/lexperiencia-tunisiana-de-justicia-transicional\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","og_image":[{"width":518,"height":720,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_5_2560-10-518x720.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"10 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/lexperiencia-tunisiana-de-justicia-transicional\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/lexperiencia-tunisiana-de-justicia-transicional\/","name":"L\u2019experi\u00e8ncia tunisiana de just\u00edcia transicional - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/lexperiencia-tunisiana-de-justicia-transicional\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/lexperiencia-tunisiana-de-justicia-transicional\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_5_2560-10.jpg","datePublished":"2022-04-07T11:21:29+00:00","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/lexperiencia-tunisiana-de-justicia-transicional\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/lexperiencia-tunisiana-de-justicia-transicional\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_5_2560-10.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_5_2560-10.jpg","width":1152,"height":1600},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/6754","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6801"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6754"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6754"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}