{"id":6818,"date":"2022-04-07T11:21:44","date_gmt":"2022-04-07T11:21:44","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/issue\/%issue_post%\/article\/roberta-bacic-investigadora-en-drets-humans-i-colleccionista-darpilleres\/"},"modified":"2023-05-10T09:49:37","modified_gmt":"2023-05-10T09:49:37","slug":"roberta-bacic-investigadora-en-drets-humans-i-colleccionista-darpilleres","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/roberta-bacic-investigadora-en-drets-humans-i-colleccionista-darpilleres\/","title":{"rendered":"Entrevista a Roberta Bacic, investigadora en drets humans i col\u00b7leccionista d\u2019arpilleres"},"content":{"rendered":"

<\/span> Roberta Bacic, investigadora en drets humans i col\u00b7leccionista d\u2019arpilleres<\/em> <\/span><\/p>\n

Roberta Bacic, nascuda a Xile i resident a Irlanda del Nord, \u00e9s fundadora de Conflict Textiles<\/a>, una col\u00b7lecci\u00f3 d\u2019arpilleres molt significativa a nivell mundial. Professora de filosofia i angl\u00e8s de formaci\u00f3, i investigadora en temes relacionats amb els drets humans, Bacic s\u2019endinsa en el m\u00f3n de les arpilleres durant la dictadura xilena d\u2019Augusto Pinochet. L\u2019\u00fas de l\u2019artesania t\u00e8xtil li permet denunciar la repressi\u00f3 i la viol\u00e8ncia que viuen especialment les dones xilenes, un llenguatge que m\u00e9s tard exporta a altres pa\u00efsos a trav\u00e9s de la seva col\u00b7lecci\u00f3, tamb\u00e9 a Catalunya.<\/em><\/p>\n

Les arpilleres s\u00f3n una forma art\u00edstica de den\u00fancia, de resist\u00e8ncia pol\u00edtica, de ter\u00e0pia, de participaci\u00f3 social… Com i per qu\u00e8 neixen?<\/b><\/p>\n

Les arpilleres neixen a Xile als anys 70 fruit d\u2019una necessitat emergent de dones que estaven vivint la repressi\u00f3 pol\u00edtica en primera persona; dones a qui estaven arrestant els seus marits, companys, fills o pares\u2026 desapareguts, torturats, empresonats o exiliats. En aquest context, es produeixen dos fen\u00f2mens: d\u2019una banda, la necessitat d\u2019aquestes dones d\u2019actuar davant el que est\u00e0 passant, de denunciar, de ser capaces de ser actores de les seves hist\u00f2ries; de l\u2019altra, la necessitat de sobreviure perqu\u00e8 s\u00f3n elles les que adquireixen el rol important\u00edssim de manutenci\u00f3 de la fam\u00edlia. De fet, a partir de l\u2019any 73 -despr\u00e9s del cop militar- les dones, que fins aleshores moltes vegades es quedaven a casa per cuidar els fills, han d\u2019assumir un doble rol: de mare que proveeix els ingressos i de dona que busca el seu familiar desaparegut. \u00c9s aix\u00ed que comencen els tallers d\u2019arpilleres tal com les coneixem ara.<\/p>\n

Abans no existien, doncs?<\/b><\/p>\n

Existien treballs t\u00e8xtils, com els de la famosa folklorista xilena Violeta Parra, per\u00f2 a nivell de t\u00e8cnica s\u00f3n totalment diferents. Les arpilleres de Violeta Parra s\u00f3n a gran escala i brodades, i tracten sobre temes socials, mentre que les que jo col\u00b7lecciono es treballen amb retalls de material usat, per exemple amb tela de faldilles de les mateixes dones. A m\u00e9s, el brodat \u00e9s un element addicional per adherir les peces per\u00f2 no \u00e9s el central.<\/p>\n

Les seves arpilleres posen al centre la den\u00fancia de la repressi\u00f3 pol\u00edtica?<\/b><\/p>\n

Amb les que jo treballo s\u00ed. Per\u00f2 volen ser tamb\u00e9 una narraci\u00f3 de la vida quotidiana a trav\u00e9s dels fets pol\u00edtics. Per exemple, hi ha una arpillera que es diu \u201cCorte de agua\u201d que mostra la capacitat de les dones d\u2019organitzar-se davant dels talls d\u2019aigua motivats per la repressi\u00f3 pol\u00edtica. En aquesta conjuntura, les dones representen la seva quotidianitat i com les circumst\u00e0ncies que les envolten han canviat la seva vida quotidiana.<\/p>\n

Les arpilleres neixen a Xile de la necessitat de les dones d\u2019actuar davant la repressi\u00f3 que pateixen <\/cite><\/p>\n

La t\u00e8cnica de les arpilleres s\u2019ha convertit tamb\u00e9 en un element d\u2019apoderament de les dones?<\/b><\/p>\n

Les arpilleres han estat una manera d\u2019apoderament, per\u00f2 tamb\u00e9 de den\u00fancia, de testimoni i de preservaci\u00f3 de la mem\u00f2ria. I no \u00e9s simplement una t\u00e8cnica, jo prefereixo parlar de llenguatge, perqu\u00e8 hi ha arpilleres fetes amb molt poca t\u00e8cnica, per dones que en sabien molt poc de cosir, per\u00f2 el seu art rau en el fet de poder comunicar el que volen dir. \u00c9s el llenguatge de transmetre la vida completa de les dones, amb una c\u00e0rrega pol\u00edtica i social. Com deia Primo Levi, quan un viu situacions extremes com els camps de concentraci\u00f3, les paraules no s\u00f3n suficients per descriure aquestes viv\u00e8ncies i cal buscar noves formes. I una d\u2019aquestes formes \u00e9s l\u2019artesania t\u00e8xtil, que la dona pot continuar treballant a casa seva; mentre va cosint va utilitzant el banc del temps: el temps de reflexi\u00f3 i el temps del rellotge.<\/p>\n

\u00c9s un llenguatge exclusiu de les dones?<\/b><\/p>\n

Jo diria que \u00e9s un llenguatge prioritari de les dones. Els homes han tingut altres maneres de testimoniar el que els ha passat (per exemple des de la pres\u00f3) i en algunes cultures -africanes- s\u00f3n els homes els que fan els teixits mentre les dones treballen la terra. Per\u00f2 les arpilleres xilenes han estat fetes majorit\u00e0riament per dones i per aix\u00f2 narren com els fets violents interrompen el curs de la seva vida quotidiana i mostren el dolor de la p\u00e8rdua o desaparici\u00f3 dels marits, companys o fills. D\u2019aquesta manera aquestes dones es converteixen en autores de la seva pr\u00f2pia hist\u00f2ria, prenen autoria de la seva pr\u00f2pia vida, s\u2019empoderen per tenir un rol viu i actiu.<\/p>\n

Com s\u2019organitzen les primeres dones per cosir?<\/b><\/p>\n

Durant la dictadura militar a Xile, la major part dels tallers van rebre el suport de l\u2019Esgl\u00e9sia Cat\u00f2lica xilena, que va donar espai f\u00edsic i material perqu\u00e8 es poguessin desenvolupar, i despr\u00e9s els teixits es van exportar a trav\u00e9s de la Fundaci\u00f3 Solidaritat. Va ser una exportaci\u00f3 massiva d\u2019arpilleres, en van sortir milers a l\u2019exterior, en un temps de silenci. En un primer moment es van ignorar perqu\u00e8 eren vistes com a simples teixits de dones, per\u00f2 despr\u00e9s, quan van descobrir el seu valor, les arpilleres van ser proscrites i durant molts anys es van considerar subversives.<\/p>\n

Les arpilleres han estat una manera d\u2019apoderament de les dones, per\u00f2 tamb\u00e9 de den\u00fancia, de testimoni i de preservaci\u00f3 de la mem\u00f2ria <\/cite><\/p>\n

Com han evolucionat des d\u2019aleshores?<\/b><\/p>\n

De diferents maneres. Per exemple, ara les arpilleres s\u2019utilitzen tamb\u00e9 com a part d\u2019art-ter\u00e0pia, per treballar traumes, sobretot amb dones que han viscut situacions de viol\u00e8ncia dom\u00e8stica o viol\u00e8ncia sexual. I tamb\u00e9 s\u2019han utilitzat amb altres objectius de den\u00fancia, m\u00e9s enll\u00e0 dels pol\u00edtics, s\u2019han treballat a les escoles i com a t\u00e8cnica per recuperar testimonis informals de fets denunciables.<\/p>\n

La t\u00e8cnica neix a Xile per\u00f2 s\u2019ha treballat a molts altres pa\u00efsos. On han tingut m\u00e9s repercussi\u00f3?<\/b><\/p>\n

La major part dels treballs que s\u2019estan fent a altres llocs han nascut a partir d\u2019exposicions que hem fet d\u2019arpilleres de la col\u00b7lecci\u00f3 Conflict Textiles<\/em><\/span><\/a>. Altres dones han descobert la necessitat d\u2019expressar-se a trav\u00e9s d\u2019aquest llenguatge. Per exemple a Irlanda del Nord, on jo visc i on el conflicte \u00e9s viu i continua fort, les dones han comen\u00e7at a conversar sobre el que ha passat a les seves comunitats a trav\u00e9s de les arpilleres. Tamb\u00e9 a Catalunya, on vaig fer una primera exposici\u00f3 l\u2019any 2008, les dones de l\u2019Ateneu de Sant Roc, a Badalona, fan tallers d\u2019arpilleres que inclouen una reflexi\u00f3 de la guerra civil espanyola i justament aquesta tardor es pot visitar la mostra \u201cArpilleres en acci\u00f3: Refugiats\u201d<\/a>. Tamb\u00e9 s\u2019estan treballant les arpilleres al Pa\u00eds Basc, a l\u2019Argentina, a Anglaterra… hi ha una proliferaci\u00f3 de l\u2019\u00fas de l\u2019arpillera com a forma de llenguatge i conversa a trav\u00e9s del material t\u00e8xtil, i tots ells s\u00f3n espais que faciliten a les dones narrar les seves pr\u00f2pies narratives.<\/p>\n

\u00c9s un llenguatge de transmissi\u00f3 de la vida quotidiana de les dones, amb una c\u00e0rrega pol\u00edtica i social <\/cite><\/p>\n

Com arriba vost\u00e8 a gestionar la col\u00b7lecci\u00f3 d\u2019arpilleres m\u00e9s important a nivell mundial?<\/b><\/p>\n

Jo soc xilena, vaig passar tota la dictadura militar a Xile, i camino amb les arpilleres des de l\u2019any 1975. Han estat part connatural de la meva vida per\u00f2 \u00e9s quan arribo a Irlanda del Nord quan em demanen noves modalitats de treballar amb les comunitats enfrontades pel conflicte, i jo recorro a les arpilleres. Llavors \u00e9s quan vaig comen\u00e7ar a retrobar teixits que havia adquirit i regalat, i els vaig col\u00b7leccionar. En van entrar m\u00e9s i m\u00e9s, a trav\u00e9s de donacions tamb\u00e9, i ara la col\u00b7lecci\u00f3 Conflict Textiles<\/em> t\u00e9 m\u00e9s de 300 peces documentades. \u00c9s l\u2019arxiu m\u00e9s complet que existeix a nivell internacional, un arxiu que jo anomeno \u201cdialogant\u201d perqu\u00e8 no \u00e9s nom\u00e9s el t\u00e8xtil per si sol, sin\u00f3 que pot ser usat per a una exposici\u00f3, una confer\u00e8ncia, la portada d\u2019un llibre, etc., i interactua amb activitats associades a l\u2019exposici\u00f3.<\/p>\n

De la seva extensa col\u00b7lecci\u00f3, hi ha una arpillera que vost\u00e8 se sent molt pr\u00f2pia: l\u2019Arpillera Peruana<\/em>, que il\u00b7lustra l\u2019experi\u00e8ncia de la viol\u00e8ncia de les dones afectades pel conflicte entre el govern del Per\u00fa i a l\u2019organitzaci\u00f3 Sendero Luminoso. Qu\u00e8 representa? <\/b><\/p>\n

Aquesta arpillera, anomenada \u201cAhir i avui. Les dones de Kuyanakuy<\/span><\/a>\u201d, que avui \u00e9s part del Lugar de la Memoria, la Tolerancia y la Inclusi\u00f3n Social<\/em> del Per\u00fa, va tenir per a mi una resson\u00e0ncia important perqu\u00e8 la vaig fer servir per il\u00b7lustrar com es podia treballar el conflicte a Irlanda del Nord. Me la va prestar una companya, Gaby Franger, de \u201cDones d\u2019un sol M\u00f3n \u2013 Museu de la Dona d\u2019Alemanya\u201d i mostra com les dones afectades a una banda i altra del conflicte tenen m\u00e9s coses en com\u00fa que no pas difer\u00e8ncies. Totes les dones, d\u2019un costat i de l\u2019altre, eren pobres, despla\u00e7ades, havien perdut marits i fills… estaven unides per aquesta situaci\u00f3 m\u00e9s que dividides. \u00c9s una manera de dir que hem de buscar el que ens uneix, perqu\u00e8 les divisions alimenten seq\u00fceles.<\/p>\n

\u00c9s un bon exemple de com les expressions art\u00edstiques poden contribuir al treball de construcci\u00f3 de pau. <\/b><\/p>\n

S\u00ed, i aquesta contribuci\u00f3 es fa a trav\u00e9s d\u2019assumir un rol absolutament participatiu en la creaci\u00f3 de generar espais d\u2019apoderament i de visibilitzaci\u00f3 de les violacions de drets humans. La construcci\u00f3 de pau es basa en la capacitat de treballar els temes que han interromput la vida. Per exemple, les dones han apr\u00e8s a trav\u00e9s de les arpilleres a viure amb un dolor que no oblidaran. La persona que ha perdut el seu fill no pot oblidar. Una comissi\u00f3 de la veritat \u00e9s important a nivell social per\u00f2 com es reforcen els aspectes de la vida per seguir endavant? Aqu\u00ed \u00e9s on \u00e9s important el treball en comunitat, refor\u00e7ar els lla\u00e7os de la comunitat, perqu\u00e8 el que li passa a un tamb\u00e9 els passa a altres.<\/p>\n

Fotografia<\/a>\t\t: Martin Melaugh. “D\u00eda de Visita”, per Victoria Diaz Caro.<\/p>\n

\u00a9 Generalitat de Catalunya<\/p>\n","protected":false},"featured_media":6858,"menu_order":10,"template":"","categories":[5],"class_list":["post-6818","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-entrevista"],"acf":[],"yoast_head":"\nEntrevista a Roberta Bacic, investigadora en drets humans i col\u00b7leccionista d\u2019arpilleres - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/roberta-bacic-investigadora-en-drets-humans-i-colleccionista-darpilleres\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Entrevista a Roberta Bacic, investigadora en drets humans i col\u00b7leccionista d\u2019arpilleres - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Roberta Bacic, investigadora en drets humans i col\u00b7leccionista d\u2019arpilleres Roberta Bacic, nascuda a Xile i resident a Irlanda del Nord, \u00e9s fundadora de Conflict Textiles, una col\u00b7lecci\u00f3 d\u2019arpilleres molt significativa a nivell mundial. Professora de filosofia i angl\u00e8s de formaci\u00f3, i investigadora en temes relacionats amb els drets humans, Bacic s\u2019endinsa en el m\u00f3n de […]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/roberta-bacic-investigadora-en-drets-humans-i-colleccionista-darpilleres\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2023-05-10T09:49:37+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/entrevista_2560-12-518x720.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"518\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"720\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"9 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/roberta-bacic-investigadora-en-drets-humans-i-colleccionista-darpilleres\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/roberta-bacic-investigadora-en-drets-humans-i-colleccionista-darpilleres\/\",\"name\":\"Entrevista a Roberta Bacic, investigadora en drets humans i col\u00b7leccionista d\u2019arpilleres - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/roberta-bacic-investigadora-en-drets-humans-i-colleccionista-darpilleres\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/roberta-bacic-investigadora-en-drets-humans-i-colleccionista-darpilleres\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/entrevista_2560-12.jpg\",\"datePublished\":\"2022-04-07T11:21:44+00:00\",\"dateModified\":\"2023-05-10T09:49:37+00:00\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/roberta-bacic-investigadora-en-drets-humans-i-colleccionista-darpilleres\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/roberta-bacic-investigadora-en-drets-humans-i-colleccionista-darpilleres\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/entrevista_2560-12.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/entrevista_2560-12.jpg\",\"width\":1152,\"height\":1600},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Entrevista a Roberta Bacic, investigadora en drets humans i col\u00b7leccionista d\u2019arpilleres - Revista Per la Pau","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/roberta-bacic-investigadora-en-drets-humans-i-colleccionista-darpilleres\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Entrevista a Roberta Bacic, investigadora en drets humans i col\u00b7leccionista d\u2019arpilleres - Revista Per la Pau","og_description":"Roberta Bacic, investigadora en drets humans i col\u00b7leccionista d\u2019arpilleres Roberta Bacic, nascuda a Xile i resident a Irlanda del Nord, \u00e9s fundadora de Conflict Textiles, una col\u00b7lecci\u00f3 d\u2019arpilleres molt significativa a nivell mundial. Professora de filosofia i angl\u00e8s de formaci\u00f3, i investigadora en temes relacionats amb els drets humans, Bacic s\u2019endinsa en el m\u00f3n de […]","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/roberta-bacic-investigadora-en-drets-humans-i-colleccionista-darpilleres\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","article_modified_time":"2023-05-10T09:49:37+00:00","og_image":[{"width":518,"height":720,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/entrevista_2560-12-518x720.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"9 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/roberta-bacic-investigadora-en-drets-humans-i-colleccionista-darpilleres\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/roberta-bacic-investigadora-en-drets-humans-i-colleccionista-darpilleres\/","name":"Entrevista a Roberta Bacic, investigadora en drets humans i col\u00b7leccionista d\u2019arpilleres - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/roberta-bacic-investigadora-en-drets-humans-i-colleccionista-darpilleres\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/roberta-bacic-investigadora-en-drets-humans-i-colleccionista-darpilleres\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/entrevista_2560-12.jpg","datePublished":"2022-04-07T11:21:44+00:00","dateModified":"2023-05-10T09:49:37+00:00","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/roberta-bacic-investigadora-en-drets-humans-i-colleccionista-darpilleres\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/roberta-bacic-investigadora-en-drets-humans-i-colleccionista-darpilleres\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/entrevista_2560-12.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/entrevista_2560-12.jpg","width":1152,"height":1600},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/6818","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6858"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6818"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6818"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}