{"id":6819,"date":"2022-04-07T11:21:44","date_gmt":"2022-04-07T11:21:44","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/issue\/%issue_post%\/article\/lart-pot-resoldre-conflictes-o-viu-dels-conflictes\/"},"modified":"2022-04-07T11:21:44","modified_gmt":"2022-04-07T11:21:44","slug":"lart-pot-resoldre-conflictes-o-viu-dels-conflictes","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/lart-pot-resoldre-conflictes-o-viu-dels-conflictes\/","title":{"rendered":"L\u2019art pot resoldre conflictes o viu dels conflictes?"},"content":{"rendered":"\n

<\/span> En un context global marcat per diferents conflictes socials<\/span>, ens podem preguntar quin paper juga o pot jugar l\u2019art contemporani, amb l\u2019objectiu d\u2019incidir en l\u2019articulaci\u00f3 d\u2019una nova realitat. Una de les primeres barreres que haur\u00edem de trencar per tal de q\u00fcestionar si l\u2019art pot incidir en la transformaci\u00f3 de la realitat i, per aix\u00f2, poder participar en la resoluci\u00f3 de conflictes, \u00e9s afrontar que la creativitat art\u00edstica \u00e9s part de la creativitat social. Una de les incipients definicions de creativitat passa per entendre-la com una qualitat humana intransferible, i que es pot definir com la capacitat mental per imaginar, generar idees i resoldre problemes1<\/sup><\/a>. Tot i que aquesta podria ser una definici\u00f3 aplicable a una gran majoria de les activitats humanes, ja que totes requereixen de dosis de creativitat, en l\u2019art no encaixa prou b\u00e9. <\/p>\n

L\u2019art m\u00e9s que resoldre problemes en planteja de nous, o proposa noves preguntes que poden ser \u00fatils per a la transformaci\u00f3 de la realitat. D\u2019aquesta manera si s\u2019espera de l\u2019art un tipus d\u2019utilitat concreta, com en aquest cas contribuir a la resoluci\u00f3 de conflictes o almenys introduir canvis, ha d\u2019associar-se a altres creativitats procedents d\u2019altres \u00e0mbits disciplinaris. Ha de socialitzar el fet creatiu, compartint, col\u00b7laborant, implicant-se en altres formes d\u2019acci\u00f3 col\u00b7lectiva de caire social i pol\u00edtic. De fet l\u2019art ha estat tradicionalment associat a un tipus de creativitat personal, d\u2019arrel psicol\u00f2gica i entesa des del fet extraordinari (inspiraci\u00f3, genialitat), per a generar idees, comunicar-les i plantejar alternatives a situacions que poden o no afectar a la realitat social. Per tant, hem de partir de la idea que la creativitat art\u00edstica que aqu\u00ed ens ocupa no \u00e9s un tipus de creativitat diferent de la social, sin\u00f3 que pren sentit quan s\u2019expressa i s\u2019acull des del context social. Es produeix en el marc d\u2019una interconnexi\u00f3 entre subjectes creadors, infraestructures, institucions i relacions col\u00b7lectives. <\/p>\n

Encara que la creativitat tamb\u00e9 pot desplegar-se en contextos de destrucci\u00f3 i viol\u00e8ncia, les produccions art\u00edstiques i culturals floreixen i s\u2019expandeixen en per\u00edodes de pau i estabilitat. Al llarg de la hist\u00f2ria molta part de la producci\u00f3 art\u00edstica s\u2019ha nodrit del conflicte, unes vegades representant fites b\u00e8l\u00b7liques i unes altres assenyalant de manera cr\u00edtica fets o elements espec\u00edfics. Els mateixos museus, que s\u2019erigeixen com a temples de la societat civil per simbolitzar el benestar social, el consens i la pau, s\u00f3n infraestructures, moltes d\u2019elles, constru\u00efdes a partir dels botins de guerra, de saquejos, d\u2019invasions o d\u2019expropiacions culturals. El projecte expositiu \u201c1516-2016 Tratados de Paz\u201d2<\/sup><\/a>, va reunir unes 400 obres d\u2019artistes cl\u00e0ssics i contemporanis sobre la dicotomia pau-guerra. Una exposici\u00f3 organitzada a partir d\u2019obres cedides per diferents museus europeus, i que incidia en aquesta simbologia ambigua que hi ha darrera de la seguretat, l\u2019abund\u00e0ncia i la representaci\u00f3 d\u2019un m\u00f3n feli\u00e7, que el propi museu representa. Com es deia en la presentaci\u00f3: \u201cLa pau no \u00e9s tan sols la representaci\u00f3 ut\u00f2pica de les nostres societats, \u00e9s tamb\u00e9 l\u2019altra cara de la guerra\u201d. <\/p>\n

La creativitat art\u00edstica pren sentit quan s\u2019expressa des del context social, en el marc d\u2019una interconnexi\u00f3 entre creadors, infraestructures, institucions i relacions col\u00b7lectives <\/cite> <\/p>\n

Al llarg de la hist\u00f2ria les relacions de l\u2019art amb els conflictes armats ha estat significativa i ha esdevingut una font de producci\u00f3 prol\u00edfica, que en el context m\u00e9s contemporani es canalitza des d\u2019un front de cr\u00edtica social, posant en evid\u00e8ncia el sistema postcapitalista, economicista o imperialista que hi ha darrera de l\u2019escenari de conflictes contemporanis. \u00c9s als anys 60, coincidint amb la fi de les avantguardes art\u00edstiques, que aquesta cr\u00edtica al sistema s\u2019instaura com un mecanisme de producci\u00f3 cultural i art\u00edstica. Una de les autores que exemplifica de manera molt directa un posicionament contra la guerra, \u00e9s l\u2019artista americana Martha Rosler, que amb el seu treball inicial House Beatiful: Bringing the war Home,<\/em> realitzat entre 1967 i 1972, combina mitjan\u00e7ant el collage imatges de la guerra del Vietnam amb imatges d\u2019interiors dom\u00e8stics, extretes dels mitjans de comunicaci\u00f3. Evidencia la relaci\u00f3 conflictual entre la quotidianitat acomodada, tranquil\u00b7la, dels que viuen en un pa\u00eds implicat directament o indirecta en un conflicte b\u00e8l\u00b7lic, i les imatges del lloc on es porten a terme accions devastadores. Esdev\u00e9 una cr\u00edtica a la societat americana per\u00f2 tamb\u00e9 un retrat de les lluites socials en qu\u00e8 l\u2019artista estava implicada: les mobilitzacions contra la guerra (primer contra la del Vietnam, posteriorment contra la de l\u2019Iraq), el lloc de les dones (compromesa en moviments feministes) o la desigualtat social en els contextos urbans (a partir de treballs posteriors sobre la periferitzaci\u00f3 de la gran ciutat).<\/p>\n

Aquest \u00e9s un exemple concret per dir que el treball d\u2019aquesta artista hauria esdevingut un fet anecd\u00f2tic i est\u00e8ril si no fos perqu\u00e8 es connecta amb les mobilitzacions feministes, antibel\u00b7licistes o de defensa dels drets de viure dignament en les ciutats. Aquesta funci\u00f3 cr\u00edtica de l\u2019art ha estat un dels principals baluards que, des de finals dels seixanta fins a l\u2019actualitat, han continuat nombrosos artistes com Hito Steyerl, Muntadas, Marcelo Exp\u00f3sito, Hans Haacke, Alfredo Jaar, Daniel Garc\u00eda And\u00fajar, Mar\u00eda Ruido, Teresa Mulet, Democracia, per citar-ne alguns que treballen sobre conflictes, tensions i viol\u00e8ncies contempor\u00e0nies des d\u2019una c\u00e0rrega pol\u00edticosocial que desborda el territori espec\u00edfic de l\u2019art. <\/p>\n

L\u2019art comprom\u00e8s no pot actuar de manera desconnectada, pensant que la seva fita \u00e9s un museu; ha de formar part d\u2019una acci\u00f3 social m\u00e9s complexa i extradisciplin\u00e0ria <\/cite> <\/p>\n

En aquest text es volen fer expl\u00edcites dues idees en la relaci\u00f3 entre el paper de l\u2019art i els conflictes, una \u00e9s que la capacitat i acci\u00f3 cr\u00edtica \u00e9s un component de gran valor per l\u2019acci\u00f3 social; l\u2019altra \u00e9s que l\u2019art comprom\u00e8s no pot actuar de manera desconnectada, pensant que la seva fita \u00e9s acabar en un museu, per molt que el museu sigui fruit i reflex de les contradiccions i conflictes contemporanis. Si l\u2019art vol ser un element \u00fatil en l\u2019articulaci\u00f3 d\u2019una nova realitat, m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019assenyalar les seves mis\u00e8ries, ha de formar part d\u2019una acci\u00f3 social m\u00e9s complexa i m\u00e9s extradisciplin\u00e0ria, en el sentit d\u2019extralimitar-se i reconfigurar-se en territoris m\u00e9s cooperatius i dial\u00f2gics, per tal de participar en una \u201cmobilitzaci\u00f3 global per a sabotejar la realitat\u201d3<\/sup><\/a>. <\/p>\n

La precarietat com un del principals conflictes latents<\/b> <\/p>\n

Des d\u2019aqu\u00ed voldria redirigir la noci\u00f3 de conflicte violent cap una situaci\u00f3 quotidiana propera i globalitzada, la que es defineix des de la precarietat. Aquest \u00e9s un dels temes que est\u00e0 generant -i que es preveu que generi- m\u00e9s conflicte en el nostre entorn immediat i m\u00e9s enll\u00e0. Una situaci\u00f3 que afecta de manera creixent moltes persones, i que \u00e9s fruit directe de l\u2019alian\u00e7a entre neoliberalisme i poders p\u00fablics en les recents d\u00e8cades4<\/sup><\/a>. Una versi\u00f3 continuada de la lluita de classes, que fa visibles els seus fruits mitjan\u00e7ant la dualitat social i global entre les conjuncions riquesa-poder i pobresa-invisibilitat. Un cop desmantellat l\u2019estat del benestar, la nova economia global implica doloroses renuncies, menys seguretat i menys protecci\u00f3 social5<\/sup><\/a>. <\/p>\n

Per entendre a qu\u00e8 ens referim amb el concepte de precarietat, prenem els arguments de Judith Butler que planteja dos grans grups de persones que pateixen graus d\u2019invisibilitat i vulnerabilitat, i l\u2019opini\u00f3 dels quals, per tant, compta poc. Un d\u2019aquests grups s\u00f3n les v\u00edctimes de viure en zones de guerra o ocupaci\u00f3, exposades a la viol\u00e8ncia i la destrucci\u00f3, amb escasses possibilitats de salvaguarda. Moltes d\u2019elles viuen sota el despla\u00e7ament for\u00e7at o en la temporalitat de les zones lim\u00edtrofes esperant que les fronteres s\u2019obrin. L\u2019altre tipus de subjectes precaris s\u00f3n aquells que formen part dels treballadors prescindibles i descartables, l\u2019estabilitat personal dels quals perilla, pel fet de trobar-se en una situaci\u00f3 de vulnerabilitat i amena\u00e7a extrema. Com diu Butler, \u201cla superviv\u00e8ncia no pot ser objectiu o fi de la vida mateixa\u201d6<\/sup><\/a>. <\/p>\n

L\u2019art que treballa per la transformaci\u00f3 de la realitat ha de ser comprom\u00e8s, actiu i cr\u00edtic, conscient de la seva capacitat d\u2019incid\u00e8ncia pol\u00edtica i social <\/cite> <\/p>\n

Si reprenem el tema inicial de la creativitat de les persones i la creativitat social o col\u00b7lectiva, hem de pensar que qualsevol subjecte per crear, pensar i proposar, ha de tenir cobertes unes m\u00ednimes necessitats de benestar social, i que aquestes han d\u2019estar protegides a nivell institucional. La creativitat social no est\u00e0 dissociada d\u2019aquesta q\u00fcesti\u00f3, no pot existir si no compta amb subjectes amb capacitat de desplegar la seva creativitat o, diguem-ne, la vida en condicions. No \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 dicot\u00f2mica entre espai privat versus espai p\u00fablic; \u00e9s que per poder tenir una pres\u00e8ncia a l\u2019espai p\u00fablic (en el sentit de poder participar activament en l\u2019espai social), s\u2019han de tenir coberts uns m\u00ednims, no es pot estar en una situaci\u00f3 de precarietat, o d\u2019invisibilitat social. <\/p>\n

Per afrontar la pregunta Qu\u00e8 pot fer l\u2019art en aquest context?<\/em>, d\u2019entrada haur\u00edem de parlar d\u2019un tipus d\u2019art comprom\u00e8s, actiu i conscient de la seva capacitat d\u2019incid\u00e8ncia pol\u00edtica i social, i per tant cr\u00edtic. No en un art que \u00e9s \u00fatil al servei d\u2019uns programes que desborden bones intencions humanit\u00e0ries, sovint paternalistes, i que en molts casos es resolen mitjan\u00e7ant microtallers. Estar\u00edem parlant d\u2019un art que sovint deixa de plantejar-se com una cosa diferenciada i desconnectada d\u2019altres plantejaments amb voluntat social. Cal desestressar el terme art per tal que les seves metodologies i particularitats investigadores puguin formar part d\u2019accions m\u00e9s conjuntes, m\u00e9s h\u00edbrides i sobretot menys art\u00edstiques. Un art que en certs moments col\u00b7labora, i en altres es fusiona en una acci\u00f3 social espec\u00edfica, i que treballa per la transformaci\u00f3 de la realitat des de la recuperaci\u00f3 de l\u2019esfera p\u00fablica i la responsabilitat de les institucions. Menys parlar i imposar, i m\u00e9s escoltar l\u2019altre, el que \u00e9s diferent. Per entendre el tipus d\u2019art a qu\u00e8 ens referim podem acabar amb una cita de Joseph Beuys: \u201cVivim encara en una cultura que ens diu: hi ha aquells que s\u00f3n artistes i els que no ho s\u00f3n. Aix\u00f2 \u00e9s veritablement inhum\u00e0, \u00e9s d\u2019aqu\u00ed que sorgeix el concepte d\u2019alienaci\u00f3 entre els homes.\u201d 7<\/sup><\/a>. <\/p>\n

1. Veure: Torre S. y Violant, V. (2003) Creatividad aplicada<\/em>. Barcelona: PPU\/Autores. <\/p>\n

2. Tratados de Paz<\/em> \u00e9s un projecte que va comptar amb diverses exposicions i diferents comissaris, presentades en el marc de Donosti Capital Europea de la Cultura 2016. L\u2019exposici\u00f3 1516-2016 Tratados de Paz<\/em> va estar comissariada per Pedro G. Romero, i presentada en dos museus de la ciutat: Museu de San Telmo<\/a> i el Centre Cultural Koldo Mitxelena. <\/p>\n

3. LOPEZ Petit (2009) La movilizaci\u00f3n global. Breve tratado para atacar la realidad.<\/em> Madrid: Traficantes de sue\u00f1os. <\/p>\n

4. FISHER, Mark (2016) Realismo Capitalista.\u00bfNo hay alternativa?<\/em> Buenos Aires: Caja negra. <\/p>\n

5. ZIZEK, Slavoj (2016). Problemas en el para\u00edso. Del fin de la historia al fin del capitalismo.<\/em> Barcelona: Editorial Anagrama, pp.50. <\/p>\n

6. BUTLER, Judith (2017). Cuerpos aliados y lucha pol\u00edtica. Hacia una teor\u00eda performativa de la asamblea<\/em>. Barcelona: Paid\u00f3s. <\/p>\n

7. BEUYS, J., HARLAN, V. (1992). Qu\u2019est-ce que l\u2019art?<\/em> Par\u00eds: L\u2019Arche. <\/p>\n

\tFotografia\t<\/a>\t: Prioryman\t <\/p>\n

\u00a9 Generalitat de Catalunya<\/p>\n","protected":false},"featured_media":6861,"menu_order":2,"template":"","categories":[6],"class_list":["post-6819","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-centrals"],"acf":[],"yoast_head":"\nL\u2019art pot resoldre conflictes o viu dels conflictes? - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/lart-pot-resoldre-conflictes-o-viu-dels-conflictes\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"L\u2019art pot resoldre conflictes o viu dels conflictes? - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"En un context global marcat per diferents conflictes socials, ens podem preguntar quin paper juga o pot jugar l\u2019art contemporani, amb l\u2019objectiu d\u2019incidir en l\u2019articulaci\u00f3 d\u2019una nova realitat. Una de les primeres barreres que haur\u00edem de trencar per tal de q\u00fcestionar si l\u2019art pot incidir en la transformaci\u00f3 de la realitat i, per aix\u00f2, poder […]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/lart-pot-resoldre-conflictes-o-viu-dels-conflictes\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_1_2560-13-518x720.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"518\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"720\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"10 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/lart-pot-resoldre-conflictes-o-viu-dels-conflictes\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/lart-pot-resoldre-conflictes-o-viu-dels-conflictes\/\",\"name\":\"L\u2019art pot resoldre conflictes o viu dels conflictes? - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/lart-pot-resoldre-conflictes-o-viu-dels-conflictes\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/lart-pot-resoldre-conflictes-o-viu-dels-conflictes\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_1_2560-13.jpg\",\"datePublished\":\"2022-04-07T11:21:44+00:00\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/lart-pot-resoldre-conflictes-o-viu-dels-conflictes\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/lart-pot-resoldre-conflictes-o-viu-dels-conflictes\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_1_2560-13.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_1_2560-13.jpg\",\"width\":1152,\"height\":1600},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"L\u2019art pot resoldre conflictes o viu dels conflictes? - Revista Per la Pau","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/lart-pot-resoldre-conflictes-o-viu-dels-conflictes\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"L\u2019art pot resoldre conflictes o viu dels conflictes? - Revista Per la Pau","og_description":"En un context global marcat per diferents conflictes socials, ens podem preguntar quin paper juga o pot jugar l\u2019art contemporani, amb l\u2019objectiu d\u2019incidir en l\u2019articulaci\u00f3 d\u2019una nova realitat. Una de les primeres barreres que haur\u00edem de trencar per tal de q\u00fcestionar si l\u2019art pot incidir en la transformaci\u00f3 de la realitat i, per aix\u00f2, poder […]","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/lart-pot-resoldre-conflictes-o-viu-dels-conflictes\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","og_image":[{"width":518,"height":720,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_1_2560-13-518x720.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"10 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/lart-pot-resoldre-conflictes-o-viu-dels-conflictes\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/lart-pot-resoldre-conflictes-o-viu-dels-conflictes\/","name":"L\u2019art pot resoldre conflictes o viu dels conflictes? - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/lart-pot-resoldre-conflictes-o-viu-dels-conflictes\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/lart-pot-resoldre-conflictes-o-viu-dels-conflictes\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_1_2560-13.jpg","datePublished":"2022-04-07T11:21:44+00:00","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/lart-pot-resoldre-conflictes-o-viu-dels-conflictes\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/lart-pot-resoldre-conflictes-o-viu-dels-conflictes\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_1_2560-13.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_1_2560-13.jpg","width":1152,"height":1600},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/6819","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6861"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6819"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6819"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}