\u201cTot i que sabem que despr\u00e9s de la p\u00e8rdua l\u2019estat de dol agut disminuir\u00e0, tamb\u00e9 sabem que continuarem inconsolables i mai trobarem un substitut. No importa la manera amb qu\u00e8 tractem d\u2019omplir el buit, perqu\u00e8 encara que aconseguim emplenar-lo, sempre ser\u00e0 una altra cosa. I de fet \u00e9s aix\u00ed com\u00a0ha\u00a0de \u00a0ser.\u201d<\/p>\n
(Freud, 1927)<\/p>\n
<\/span> Viktor Ullman, un m\u00fasic que va ser recl\u00f2s<\/span> al gueto de Theresienstadt durant el r\u00e8gim nazi, que va assolar de dolor tota Europa, i va morir a Auschwitz, senyalava que la capacitat de crear \u00e9s paral\u00b7lela a la capacitat de sobreviure. No aconseguirem esborrar les petjades, fer desapar\u00e8ixer les ferides, tal com apunta Freud, per\u00f2 l\u2019art pot aconseguir, all\u00e0 on el m\u00f3n i l\u2019\u00e9sser est\u00e0 fragmentat, se sent incoherent i desorganitzat, establir un ordre i una serenor formal, traslladar-nos a un temps diferent del quotidi\u00e0 que ajudi a integrar el dolor. <\/p>\n Quan ens acostem a l\u2019art realitzat en per\u00edodes tan durs i dif\u00edcils com els que hem esmentat, ens crida l\u2019atenci\u00f3 que alg\u00fa pugui fer art en aquests moments. Tanmateix, Ullman ens va demostrar, de la mateixa manera que moltes persones que varen crear i ajudaren a crear en aquests escenaris, com Friedl Dicker-Vandais \u2013pionera en Artter\u00e0pia- Charlotte Delbo i tants altres, que l\u2019art ens ajuda a mantenir la dignitat com a subjectes quan la realitat s\u2019entesta a convertir-nos en objectes descartables, i com el proc\u00e9s creador ens pot retornar la capacitat de tenir de nou un nom i el control en situacions en les quals hem estat violentats. Observar el treball realitzat per Friedl Dicker-Vandais a Theresienstadt amb les criatures traumatitzades, soles i arrencades del seu \u00e0mbit familiar, estudiar el m\u00e8tode que utilitza perqu\u00e8 esdevinguin observadores de la realitat, coneixedores del seu entorn, mestresses de les seves percepcions, a la vegada que s\u00f3n capaces d\u2019exterioritzar les seves pors, les angoixes i el terror que les envaeix, \u00e9s comprovar com l\u2019\u00e0mbit de l\u2019art pot ser un espai segur on hom es pot tornar a sentir hum\u00e0. On pensar de nou que un hom pot tornar a ser estimat i pot tornar a estimar. <\/p>\n Qu\u00e8 \u00e9s el trauma<\/b> <\/p>\n El trauma \u00e9s, per definici\u00f3, com senyala Van der Kolk (2015, 2) insuportable i intolerable. El denominador com\u00fa del trauma psicol\u00f2gic \u00e9s el sentiment de “por intensa, fragilitat, p\u00e8rdua de control i amena\u00e7a d\u2019anihilament”1<\/sup><\/a>. En aquest sentit el trauma \u00e9s extraordinari, no perqu\u00e8 s\u2019esdevingui rarament, sin\u00f3 perqu\u00e8 sobrepassa la normal capacitat d\u2019adaptaci\u00f3 a la vida. L\u2019\u00e9sser hum\u00e0 queda abocat a un sentiment sense llenguatge, preverbal. El seu cos fa s\u00edmptoma, reviu el terror, la r\u00e0bia o la impot\u00e8ncia, aix\u00ed com desencadena l\u2019impuls de lluita o fugida, d\u2019acci\u00f3 o paralitzaci\u00f3, en maneres i sentiments impossibles de comprendre i dif\u00edcils d\u2019articular (Van Der Kolk, 2015, 48). El seu cos dur\u00e0 el compte \u2013com el t\u00edtol de l\u2019obra de Van der Kolk\u2013 probablement, la resta de la seva exist\u00e8ncia. <\/p>\n El trauma psicol\u00f2gic \u00e9s doncs una aflicci\u00f3 definida per la manca de control sobre la situaci\u00f3, a trav\u00e9s d\u2019una car\u00e8ncia absoluta de poder sobre les circumst\u00e0ncies que l\u2019envolten. En el moment del trauma, la v\u00edctima es troba absolutament vulnerable, en poder d\u2019una for\u00e7a que la sobrepassa. Si aquesta for\u00e7a \u00e9s natural parlem de desastres. Quan la for\u00e7a la duen a terme altres \u00e9ssers humans, parlem d\u2019atrocitats. Els esdeveniments traum\u00e0tics sobrepassen els sistemes normals de cura que s\u00f3n els que ofereixen a les persones sentiments de control, vincle i significat vital. <\/p>\n L\u2019art ens ajuda a mantenir la dignitat com a subjectes quan la realitat s\u2019entesta a convertir-nos en objectes descartables <\/cite> <\/p>\n D\u2019acord amb diversos autors i especialistes (Hermann, 1992; Van der Kolk, 1994) podem afirmar que l\u2019estudi sistem\u00e0tic del trauma dep\u00e8n del suport de la societat on neix i les corresponents inst\u00e0ncies institucionals i pol\u00edtiques. L\u2019estudi del trauma derivat de la confrontaci\u00f3 b\u00e8l\u00b7lica solament es converteix en estudi possible quan existeix un context que legitima i escolta aquest dolor. L\u2019estudi del trauma sexual sols es converteix en leg\u00edtim quan existeix un context que s\u2019oposa i desafia la subordinaci\u00f3 de les dones i criatures en aquest \u00e0mbit i a la societat. Aix\u00ed, d\u2019acord amb Judith Hermann (1992), solament hi ha aven\u00e7os quan existeix un moviment social \u2013i legal\u2013 prou fort per legitimar i donar acollida a l\u2019alian\u00e7a entre investigadors i pacients que contrarestin els processos comuns de silenci i negaci\u00f3. La repressi\u00f3, la dissociaci\u00f3 i la negaci\u00f3 s\u00f3n fen\u00f2mens que tenen lloc tant en la consci\u00e8ncia individual com en la consci\u00e8ncia social (J. Hermann, 1992). \u00c9s a dir, mentre la societat al si de la qual s\u2019ha produ\u00eft el trauma no legitima i reconeix la v\u00edctima, no penalitza el fet traum\u00e0tic, la curaci\u00f3 dif\u00edcilment \u00e9s possible, perqu\u00e8 de fet nega que es produeixi. <\/p>\n Aix\u00ed, les petjades d\u2019aquest esdeveniment dolor\u00f3s impedeixen a l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 ser feli\u00e7 de nou. Part dels seus efectes, en particular quan el succ\u00e9s dolor\u00f3s \u00e9s degut a la viol\u00e8ncia interpersonal \u2013es tracti d\u2019un ab\u00fas sexual, viol\u00e8ncia f\u00edsica o ps\u00edquica, guerra, etc.\u2013 tenen a veure amb conseq\u00fc\u00e8ncies f\u00edsiques \u2013un sistema d\u2019alarma sempre activat, ansietat, estr\u00e8s, rigidesa\u2013 i tamb\u00e9 amb profundes petjades ps\u00edquiques: incapacitat d\u2019abordar el succ\u00e9s o abordar-lo de forma autom\u00e0tica sense involucrar-s\u2019hi, oblit selectiu, dissociaci\u00f3, incapacitat de fer noves relacions personals basades en la confian\u00e7a, etc. L\u2019\u00e9sser que ha passat per una experi\u00e8ncia traum\u00e0tica sense resoldre, sense integrar o elaborar, resta a merc\u00e8 dels seus efectes que es transmetran probablement de manera intergeneracional. <\/p>\n El proc\u00e9s creador \u00e9s una forma de donar sentit i crear narratives; ens permet expressar organitzadament el material intern de les nostres viv\u00e8ncies <\/cite> <\/p>\n La mem\u00f2ria del trauma no es constitueix com una hist\u00f2ria coherent en la que els aspectes de l\u2019experi\u00e8ncia estan fusionats en una narrativa i de forma integrada en la dimensi\u00f3 vital i \u00edntima del temps subjectiu, sin\u00f3 que les rememoracions del trauma es constitueixen en fragments separats de la consci\u00e8ncia que no han pogut ser integrats i romanen desconnectats de la hist\u00f2ria global de la vida de la persona. Aquesta condici\u00f3 fragment\u00e0ria implica, en lloc d\u2019aix\u00f2, una manca de control de part de la v\u00edctima, que confereix als records traum\u00e0tics un car\u00e0cter invasiu que continuar\u00e0 torturant les v\u00edctimes durant un temps indefinit. El temps del trauma queda congelat en la psique humana. Un temps aturat, inamovible, aterridor, que torna, una vegada i una altra, a trav\u00e9s de pensaments intrusius i malsons nocturns. <\/p>\n El proc\u00e9s creador a l\u2019hora de treballar el trauma<\/b> <\/p>\n Des de fa uns anys, la neuroci\u00e8ncia ha comen\u00e7at a mostrar-nos el que els artistes sab\u00edem de forma pr\u00e0ctica: que el llenguatge simb\u00f2lic pot ajudar de vegades, m\u00e9s enll\u00e0 del llenguatge anal\u00edtic i discursiu, a expressar l\u2019inexpressable. Te\u00f2rics de la talla de Van der Kolk, Hermann, Lusebrick o Cozolino (Van der Kolk, 1994; Hermann, 1997; Cozolino, 2014) han mostrat com la mem\u00f2ria emocional, dins de l\u2019hemisferi dret del nostre cervell, que alberga els efectes del trauma, desconnectats del pensament discursiu, pot ser activada a trav\u00e9s de la imatge, del que \u00e9s sensorial, del simb\u00f2lic, i recuperar, a trav\u00e9s dels processos creadors, un mode d\u2019integrar en el cos, i en la ment, un esdeveniment dolor\u00f3s. <\/p>\n El proc\u00e9s creador \u00e9s una forma de donar sentit i crear narratives. En tant que proc\u00e9s d\u2019estructuraci\u00f3, el proc\u00e9s creador ens permet expressar organitzadament \u2013a trav\u00e9s d\u2019estructures formals relacionades amb el color, la intensitat, les l\u00ednies, plans o marques a l\u2019argila, la pedra o un altre element\u2013 el material intern de les nostres viv\u00e8ncies. En el trauma, l\u2019exercici del proc\u00e9s creador en entorns terap\u00e8utics permet que les imatges relacionades amb aquests episodis, i que s\u2019han quedat ancorades en el subjecte fent-li impossible en molts casos l\u2019elaboraci\u00f3 d\u2019aquests, puguin anar emergint de manera molt gradual i experimentar de forma segura els records corporals i emocionals. D\u2019aquesta manera, poden ser integrats en l\u2019ara i aqu\u00ed, de forma que els tra\u00e7ats neuronals cinest\u00e8sics i emocionals puguin aprendre nous modes (Siegel, 1999, a Riley, 186). <\/p>\n L\u2019art \u2013unit al seu component de comunicaci\u00f3\u2013 permet exterioritzar i compartir el dolor, obrir les finestres, ensenyar les ferides <\/cite> <\/p>\n En un proc\u00e9s d\u2019interioritzaci\u00f3-exterioritzaci\u00f3 i nova interioritzaci\u00f3, el proc\u00e9s creador acompanyat permet i promou el caos interior i amb ell les imatges, sons, petjades corporals, olors, que han quedat ancorades a la mem\u00f2ria emocional, per organitzar-ho i exterioritzar-ho. Partint de la projecci\u00f3 de les imatges i mem\u00f2ries emocionals, en un espai segur, el proc\u00e9s creador promou la transformaci\u00f3 i el reajustament exterior d\u2019aquest material i una nova internalitzaci\u00f3 o acceptaci\u00f3 en la que, aquesta vegada, el subjecte ha tingut el control sobre la situaci\u00f3 i en la que les seves emocions poden comen\u00e7ar a ser compreses i articulades, all\u00e0 on el trauma li va impedir sentir-se segur o tenir la capacitat de decidir o tan sols de comprendre. La capacitat del proc\u00e9s creador d\u2019exterioritzar el que estava internalitzat permet no solament posar-ho fora i observar-ho, sin\u00f3 comprendre i reorganitzar el que va succeir, convertint-ho en una narrativa que ens ajudi a seguir vivint. <\/p>\n En la seva dimensi\u00f3 social, l\u2019art \u2013unit al seu component de comunicaci\u00f3\u2013 permet exterioritzar i compartir el dolor, obrir les finestres, ensenyar les ferides. Les obres realitzades tant de manera individual com participativa, en les que les persones han mostrat imatges, rostres, frases, noms, dates, sons, de la p\u00e8rdua i la destrucci\u00f3, ajuden, a tall de ritual comunitari, a donar-li forma i a recon\u00e8ixer socialment el dolor, element fonamental en els processos d\u2019integraci\u00f3 del trauma. El reconeixement social de l\u2019agressi\u00f3 a trav\u00e9s de l\u2019obra col\u00b7lectiva, la condemna social, s\u2019erigeix com un element profundament reparador i necessari per a la v\u00edctima, on l\u2019\u00e9sser es pot vincular novament amb la comunitat. L\u2019art ha estat sempre un altaveu de les ferides, all\u00e0 on l\u2019Estat s\u2019ha negat a recon\u00e8ixer-les i ha ajudat a fer visible all\u00f2 que la societat tractava d\u2019ocultar: les dones violades o assassinades, les persones desaparegudes, torturades, han estat el contingut de gran part de l\u2019art que s\u2019ha mostrat al p\u00fablic, obrint les entranyes i les ferides d\u2019una consci\u00e8ncia de vegades podrida. <\/p>\n L\u2019art, en relaci\u00f3 als processos transicionals de la cura i el vincle, s\u2019ofereix com una eina simb\u00f2lica on deixar que s\u2019allotgin, en l\u2019ambient per fi segur, totes les pors que varen quedar empresonades en un moment de les nostres vides. L\u2019art, com espai potencial entre nosaltres i el m\u00f3n, pot renovar la capacitat d\u2019estar vius i fer-nos pensar que podem comen\u00e7ar de nou. <\/p>\n Us prego Charlotte Delbo2<\/sup><\/a> <\/p>\n
feu qualsevol cosa
apreneu un pas
un ball
qualsevol cosa que us justifiqui
que us doni el dret
d\u2019estar vestits de la vostra pell, del vostre cabell
apreneu a caminar i a riure
perqu\u00e8 seria massa idiota
a la fi
que hagin mort tants
i que visquessis sense fer-ne res de la teva vida.<\/p>\n