{"id":6822,"date":"2022-04-07T11:21:45","date_gmt":"2022-04-07T11:21:45","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/issue\/%issue_post%\/article\/lassemblea-artivista\/"},"modified":"2022-04-07T11:21:45","modified_gmt":"2022-04-07T11:21:45","slug":"lassemblea-artivista","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/lassemblea-artivista\/","title":{"rendered":"L\u2019Assemblea Artivista"},"content":{"rendered":"\n<\/p>\n<p style=\"text-align:right\"><em>A las palabras, o\u00eddos;<br \/>a los fusiles, claveles.<\/em><\/p>\n<p>\t           <span id=\"square\"><\/span>                <span id=\"first-word\"><b>Els drets civils, la (in)surg\u00e8ncia de l\u2019<em>Artivisme<\/em> i el naixement de les tecnologies socials<\/b><\/span>            <\/p>\n<p> En plena reconstituci\u00f3 mundial durant els anys 50, quan just s\u2019acaba de subscriure la Declaraci\u00f3 Universal dels Drets Humans per part de la majoria de governs, arrela a les societats la consci\u00e8ncia sobre els drets civils desencadenant iniciatives diverses, fins i tot antag\u00f2niques pel que fa als mitjans utilitzats: a) accions disruptives, en oposici\u00f3 violenta al sistema, com la internacionalitzaci\u00f3 del guerrillerisme a c\u00e0rrec del Che (1963-1967); b) accions reactives, en forma de confrontaci\u00f3 noviolenta al sistema, com la negativa de Rosa Parks a aixecar-se d\u2019un seient reservat a persones de ra\u00e7a blanca a l\u2019autob\u00fas de Montgomery (1955); i c) accions proactives, en forma d\u2019alternativa constructiva, com els \u201ccercles de cultura\u201d de Paulo Freire per la reflexi\u00f3 cr\u00edtica de les persones sobre la seva posici\u00f3 en el context (1960-1964), els \u201cgrups d\u2019autoconsci\u00e8ncia\u201d de les New York Radical Women, que varen popularitzar la consigna \u00aball\u00f2 personal \u00e9s pol\u00edtic\u00bb (1967), o el \u201csocialisme de rostre hum\u00e0\u201d d\u2019Alexander Dub\u010dek (1968). Aquestes i altres moltes accions semblen inspirar la redacci\u00f3 del Pacte Internacional de Drets Civils i Pol\u00edtics, que entra en vigor a partir de mar\u00e7 de 1976, i el qual \u00e9s ratificat per l\u2019Estat espanyol el juliol de 1977. <\/p>\n<p> Aquest context propicia aix\u00ed mateix la <em>(in)surg\u00e8ncia<\/em> de les principals estrat\u00e8gies d\u2019artivisme o activisme social i pol\u00edtic a trav\u00e9s de l\u2019art. La Internacional Situacionista inspira la <em>Investigaci\u00f3 militant<\/em> \u2013laboratori d\u2019observaci\u00f3, filtraci\u00f3 i objectivaci\u00f3 de la realitat en ella mateixa-, aix\u00ed com el <em>Culture Jamming<\/em> \u2013interfer\u00e8ncia i estranyament (contra)cultural. Mentrestant, la campanya \u201cTucum\u00e1n Arde\u201d de Rosario (Argentina) avan\u00e7a el <em>Mediactivisme<\/em> \u2013informaci\u00f3 documental cr\u00edtica per mitj\u00e0 de dispositius i suports medi\u00e0tics no normalitzats. <em>Culture Jamming<\/em> i <em>Mediactivisme<\/em> constituiran, al seu torn, les bases de la <em>Guerrilla de la Comunicaci\u00f3<\/em>, estrat\u00e8gia de sabotatge medi\u00e0tic atribu\u00efda a col\u00b7lectius com les Guerrilla Girls o Gran Fury. Per la seva part, el teatre trenca la quarta paret, surt al carrer i s\u2019endinsa als barris. I en la l\u00ednia dels Provos d\u2019Amsterdam, ACT UP!, Mujeres Creando, la Women\u2019s Action Coalition i, posteriorment, Reclaim the Streets! (RTS), els Equipos Fiambrera, Chainworkers i Yomango consolidaran el format artivista m\u00e9s conegut, l\u2019<em>Acci\u00f3 Directa<\/em>. <\/p>\n<p>\t\t\t\t\t\t<cite class=\"cita-center\">                                                Les grans estrat\u00e8gies artivistes han constitu\u00eft un recurs habitual de les manifestacions i acampades contra el fonamentalisme mercantilista, la guerra i les retallades socials            <\/cite>\t\t\t            <\/p>\n<p> Paral\u00b7lelament a les din\u00e0miques artivistes, en l\u2019\u00e0mbit cient\u00edfic s\u2019investiguen nous models de relaci\u00f3 i interacci\u00f3 col\u00b7lectiva. El 1972 es publica l\u2019informe \u201cLimits to Growth\u201d, que alerta sobre la insostenibilitat del model de creixement global i prediu el seu col\u00b7lapse en el termini de 100 anys. Davant aquesta evid\u00e8ncia i basant-se en les din\u00e0miques de grup de Kurt Lewin, aix\u00ed com en la seva Teoria del Camp Psicosocial, Peter Senge aborda el desafiament d\u2019ajudar les persones i organitzacions a prendre consci\u00e8ncia sobre els patrons de pensament i interacci\u00f3 per mitj\u00e0 dels quals <em>recreem<\/em> el propi sistema que ens afecta. De manera complement\u00e0ria, a mitjans de la d\u00e8cada dels 80, Marvin Weisbord proposa \u00abreunir tot el sistema a l\u2019habitaci\u00f3\u00bb i crea el <em>Future Search<\/em> (la Recerca del futur), m\u00e8tode de facilitaci\u00f3 grupal que anticipa tota una generaci\u00f3 de Tecnologies Socials<a href=\"articles_centrals\/article_central_4\/#ref\"><sup>1<\/sup><\/a>; entre elles, la Democr\u00e0cia Profunda (Mindell, 1988), la Indagaci\u00f3 Apreciativa (Cooperrider, Srivastva i Whitney, 1987-2001), l\u2019<em>Open Space <\/em>(Owen, 1992), el <em>World Caf\u00e9<\/em> (Brown i Isaacs, 1995) o el <em>Change Lab<\/em> (Scharmer i Jaworski, 2000). <\/p>\n<p> El <em>Change Lab<\/em> o Laboratori del Canvi precedeix la Teoria \u201cU\u201d<a href=\"articles_centrals\/article_central_4\/#ref\"><sup>2<\/sup><\/a>, paradigma de la tecnologia social desenvolupat per Otto Scharmer que, precisament, recull el testimoni de Senge de \u00abtancar el bucle de retorn entre la representaci\u00f3 conductual [visible per\u00f2 inconscient] de les estructures de les que formem part, i la nostra font [conscient per\u00f2 invisible] de pensament\u00bb (2009:53, 135). La Teoria \u201cU\u201d exercita la <em>indagaci\u00f3<\/em> sobre la intenci\u00f3 de les nostres accions, i l\u2019<em>auto-observaci\u00f3 <\/em>des de cadasc\u00fa i en grup, del nostre camp relacional, a fi de marcar el punt d\u2019inflexi\u00f3 per una transformaci\u00f3 <em>\u00e6fectiva<\/em> (afectiva i efectiva) del nostre entorn. <\/p>\n<p> <b>La proposta d\u2019<em>Assemblea Artivista<\/em><\/b> <\/p>\n<p> Avui dia observem com la <em>globalitat de la consci\u00e8ncia<\/em> sobre els drets civils durant els anys 50, 60 i 70 s\u2019ha vist succe\u00efda<span> d\u2019una progressiva <em>alterglobalitzaci\u00f3 conscient<\/em> contra l\u2019economia corporativista. L\u2019alian\u00e7a entre elits pol\u00edtiques i empresarials amb l\u2019objectiu de privatitzar els recursos p\u00fablics, desregular els governs i retallar la despesa social, aix\u00ed com l\u2019anomenada \u201cguerra contra el terror\u201d declarada despr\u00e9s de l\u201911 de setembre de 2001 per imposar \u00abter\u00e0pies de shock i taula rasa\u00bb (Klein, 2007) amb els mateixos fins, han estat contestades per un moviment ciutad\u00e0 <em>glocal<\/em> cada vegada m\u00e9s interconnectat: de la <em>Seattle Battle<\/em>, als F\u00f2rums Socials Mundials i Intergal\u00e0ctics i d\u2019aqu\u00ed, als <em>sit-ins<\/em> i campaments al centre de Beirut, als temples de Yangon o davant el Landsd\u00f3mur de Reikiavik; des de les haimes sahrau\u00eds de Gdeim Izik a la Qasba de Tunis, a la pla\u00e7a Tahrir del Caire i a la Universitat de San\u00e0; de la Puerta del Sol a Madrid a les places S\u00edntagama d\u2019Atenes y Zuccotti Park del Baix Manhattan, o al parc Gezi d\u2019Istanbul.<\/span> <\/p>\n<p> Mentre que les cinc grans estrat\u00e8gies artivistes \u2013<em>Culture Jamming<\/em>, <em>Mediactivisme<\/em>, <em>Teatre Social<\/em> (i dins d\u2019aquest, Teatre de l\u2019Oprimit, de Boal), <em>Acci\u00f3 Directa<\/em> i <em>Investigaci\u00f3 Militant<\/em>-, han constitu\u00eft un recurs habitual de les manifestacions i acampades contra el fonamentalisme mercantilista, la guerra i les retallades socials, l\u2019Assemblea ha estat l\u2019eina per antonom\u00e0sia; un instrument actiu, per\u00f2 no creatiu, i sovint caracteritzat per la confrontaci\u00f3 ideol\u00f2gica: un cercle vici\u00f3s d\u2019opinions, reaccions, r\u00e8pliques i contrar\u00e8pliques. Conseq\u00fcentment, per aquest article proposo un model <em>\u00e6fectiu<\/em> i <em>creactiu<\/em> \u2013artivista en ess\u00e8ncia- d\u2019assemblea sobre la base de les tecnologies socials: una<em> Assemblea Artivista.<\/em> <\/p>\n<p>\t\t\t\t\t\t<cite class=\"cita-center\">                                                Proposo un model <em>&#8220;\u00e6fectiu&#8221;<\/em> i <em>&#8220;creactiu&#8221;<\/em> \u2013artivista en ess\u00e8ncia- d\u2019assemblea sobre la base de les tecnologies socials: una <em>&#8220;Assemblea Artivista&#8221;<\/em>            <\/cite>            \t\t\t<\/p>\n<p> Es pot precisar que cada tecnologia social obeeix a un prop\u00f2sit diferent. Alguns m\u00e8todes aborden els processos en conjunt \u2013visi\u00f3, an\u00e0lisi, disseny i execuci\u00f3-; mentre que d\u2019altres reforcen una o diverses de les seves etapes, com la posada en escena, el di\u00e0leg, l\u2019abordatge dels conflictes, la presa de decisions o l\u2019assaig de prototipus. En aquest cas, l\u2019<em>Assemblea Artivista <\/em>es basa en tres tecnologies \u2013l\u2019esmentada Teoria \u201cU\u201d, el <em>Design Thinking<\/em> i el <em>Dia-Tekhn\u0113<\/em> o <em>Di\u00e0leg a trav\u00e9s de l\u2019Art<\/em>-, composant una estructura que combina les nostres tres principals fonts de coneixement: el cap (la ra\u00f3, les idees, el pensament), el cor (la viv\u00e8ncia emocional), i les mans (la capacitat creadora) \u2013les <em>tres hacs<\/em> de l\u2019aprenentatge experiencial de John Dewey: <em>Head, Heart and Hands<\/em>.  <\/p>\n<p> <b>Mapeig del context <em>(Head<\/em>):<\/b> <\/p>\n<p> \u2022 Puzle de l\u2019escenari com\u00fa \u2013conformat pel conjunt de peces de les diferents actores (una o diverses peces per actora)-, el qual ens proporciona orientaci\u00f3 mostrant-nos on som cadasc\u00fa i on volem arribar.<br \/>\u2022 Identificaci\u00f3 de les necessitats o reptes compartits o complementaris. <\/p>\n<p> <b>Relats personals (<em>Head <\/em>+ <em>Heart<\/em>):<\/b> <\/p>\n<p> \u2022 Construcci\u00f3, per part de cada persona implicada, d\u2019un relat que condensi la seva viv\u00e8ncia directa o propera d\u2019una determinada necessitat o repte compartit. <\/p>\n<p> <b>Interrelats (<em>Heart<\/em>):<\/b> <\/p>\n<p> \u2022 Escolta emp\u00e0tica del relat de l\u2019altra persona concentrant l\u2019atenci\u00f3, suspenent el judici (\u00e9s a dir, deslligant i obrint la intenci\u00f3) i posant-nos en el seu lloc.<br \/>\u2022 Pr\u00e0ctica de l\u2019escolta generativa explicant-nos i il\u00b7lustrant-nos aquest relat a nosaltres mateixes. <\/p>\n<p> <b>Idees-For\u00e7a (<em>Heart<\/em> + <em>Hands<\/em>):<\/b> <\/p>\n<p> \u2022 Captura (com si es tract\u00e9s de fotografies) de les impressions, sensacions, imatges o met\u00e0fores inspirades per l\u2019escolta; traducci\u00f3 d\u2019aquestes en <em>Idees-For\u00e7a<\/em> (enunciats significatius verbals i\/o gr\u00e0fics). <\/p>\n<p> <b>Acci\u00f3 (<em>Hands<\/em>):<\/b> <\/p>\n<p> \u2022 Plasmaci\u00f3 de les <em>Idees-For\u00e7a<\/em> en elements pl\u00e0stics i construcci\u00f3, amb aquests elements, d\u2019<em>Escenaris de Futur <\/em>\u2013prototips o maquetes de tres dimensions (si s\u00f3n est\u00e0tiques) o de quatre dimensions (si s\u00f3n seq\u00fcencials) on es representin una, dues o tres passes o accions immediates.<br \/>\u2022 Disseny d\u2019<em>Environments<\/em> (o transformacions l\u00fadic-simb\u00f2liques de l\u2019entorn), aix\u00ed com d\u2019accions o intervencions a escala ciutadana: <em>del taller a la pla\u00e7a<\/em>. <br \/>\u2022 Sessions posteriors de monitoritzaci\u00f3 de les accions i mapeig de vies successives. <\/p>\n<p> En definitiva, l\u2019<em>Assemblea Artivista<\/em> ofereix als col\u00b7lectius, organitzacions i comunitats un format proactiu de relaci\u00f3 i sin\u00e8rgia c\u00edvica i intercultural, que ens situa davant l\u2019escenari social, pol\u00edtic i econ\u00f2mic de la mateixa manera que ho fa una artista davant la seva pr\u00f2xima obra. <\/p>\n<p id=\"ref\" class=\"referencia first-reference\"> 1. S\u2019anomena Tecnologies Socials a l\u2019aplicaci\u00f3 del coneixement cient\u00edfic als sistemes socials humans \u2013no a la mat\u00e8ria inerta- amb la intenci\u00f3 d\u2019ajudar-los a observar-se i comprendre\u2019s a s\u00ed mateixos. Aquest concepte \u00e9s sin\u00f2nim de Tecnologies Toves, o tamb\u00e9 de Tecnologies de l\u2019Emoci\u00f3 i la Comunicaci\u00f3, \u00e9s a dir, el conjunt de t\u00e8cniques i m\u00e8todes aplicats al desenvolupament de les relacions i interaccions humanes. <\/p>\n<p id=\"ref\" class=\"referencia\">2. Per a m\u00e9s detalls sobre la Teoria \u201cU\u201d recomano participar o visitar el curs <em>U.Lab: Transforming Business, Society, and Self<\/em> a la plataforma <a href=\"http:\/\/www.edx.org\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">edX<\/a> i al web <a href=\"https:\/\/uschool.presencing.com\/ulab\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">https:\/\/uschool.presencing.com\/ulab<\/a> <\/p>\n<p class=\"foto\"> <a href=\"https:\/\/www.flickr.com\/photos\/ipurbeltz\/5752745716\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Fotografia<\/a> : Gorka Linaza <\/p>\n<p class=\"gencat\">\u00a9 Generalitat de Catalunya<\/p>\n","protected":false},"featured_media":6870,"menu_order":5,"template":"","categories":[6],"class_list":["post-6822","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-centrals"],"acf":[],"yoast_head":"<!-- This site is optimized with the Yoast SEO plugin v25.6 - https:\/\/yoast.com\/wordpress\/plugins\/seo\/ -->\n<title>L\u2019Assemblea Artivista - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/lassemblea-artivista\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"L\u2019Assemblea Artivista - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"A las palabras, o\u00eddos;a los fusiles, claveles. Els drets civils, la (in)surg\u00e8ncia de l\u2019Artivisme i el naixement de les tecnologies socials En plena reconstituci\u00f3 mundial durant els anys 50, quan just s\u2019acaba de subscriure la Declaraci\u00f3 Universal dels Drets Humans per part de la majoria de governs, arrela a les societats la consci\u00e8ncia sobre els [&hellip;]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/lassemblea-artivista\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_4_2560-13-518x720.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"518\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"720\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"8 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/lassemblea-artivista\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/lassemblea-artivista\/\",\"name\":\"L\u2019Assemblea Artivista - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/lassemblea-artivista\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/lassemblea-artivista\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_4_2560-13.jpg\",\"datePublished\":\"2022-04-07T11:21:45+00:00\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/lassemblea-artivista\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/lassemblea-artivista\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_4_2560-13.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_4_2560-13.jpg\",\"width\":1152,\"height\":1600},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l&#039;Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"L\u2019Assemblea Artivista - Revista Per la Pau","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/lassemblea-artivista\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"L\u2019Assemblea Artivista - Revista Per la Pau","og_description":"A las palabras, o\u00eddos;a los fusiles, claveles. Els drets civils, la (in)surg\u00e8ncia de l\u2019Artivisme i el naixement de les tecnologies socials En plena reconstituci\u00f3 mundial durant els anys 50, quan just s\u2019acaba de subscriure la Declaraci\u00f3 Universal dels Drets Humans per part de la majoria de governs, arrela a les societats la consci\u00e8ncia sobre els [&hellip;]","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/lassemblea-artivista\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","og_image":[{"width":518,"height":720,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_4_2560-13-518x720.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"8 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/lassemblea-artivista\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/lassemblea-artivista\/","name":"L\u2019Assemblea Artivista - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/lassemblea-artivista\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/lassemblea-artivista\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_4_2560-13.jpg","datePublished":"2022-04-07T11:21:45+00:00","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/lassemblea-artivista\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/lassemblea-artivista\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_4_2560-13.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_4_2560-13.jpg","width":1152,"height":1600},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l&#039;Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/6822","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6870"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6822"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6822"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}