{"id":6823,"date":"2022-04-07T11:21:46","date_gmt":"2022-04-07T11:21:46","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/issue\/%issue_post%\/article\/art-i-cultura-ocupar-per-no-retrocedir\/"},"modified":"2022-04-07T11:21:46","modified_gmt":"2022-04-07T11:21:46","slug":"art-i-cultura-ocupar-per-no-retrocedir","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/art-i-cultura-ocupar-per-no-retrocedir\/","title":{"rendered":"Art i cultura: ocupar per no retrocedir"},"content":{"rendered":"\n

\t <\/span> \u00abEra cap d\u2019any. Tothom estava de festa.<\/span> La barraca de la meva \u00e0via, una caseta a la favela en la qual hi vivien dotze persones entre fills i acollits, era plena de gent menjant i bevent. El soroll de les veus competia amb el soroll de la samba i els focs d\u2019artifici que enva\u00efen el cel aquella nit de final d\u2019any. A pesar de tot aquell enrenou, el so dels trets provinents de l\u2019altre costat de la favela va cridar l\u2019atenci\u00f3 de tots. Van ser molts trets. El que no sab\u00edem \u00e9s que alguns d\u2019ells havien impactat al cos de dos oncles meus, un de deu i l\u2019altre de dinou anys. Van ser dos dels vuit morts a la carnisseria d\u2019aquell cap d\u2019any. Van ser moltes les especulacions per\u00f2 la motivaci\u00f3 no era altra que la disputa per l\u2019espai del tr\u00e0fic de drogues. Els qui vivien en un costat de la favela no podien anar a l\u2019altre sense que ho haguessin ordenat pr\u00e8viament els traficants. Les persones s\u2019odiaven fins i tot sense con\u00e8ixer-se, nom\u00e9s perqu\u00e8 vivien en costats diferents. Els meus oncles no tenien res a veure amb la disputa, per\u00f2, com se sol dir, \u201ceren al lloc equivocat en el moment equivocat\u201d.\u00bb <\/p>\n

Aquest va ser el testimoni de l\u2019adolescent Paulinho a la roda de converses per preparar el Rap em Festa<\/em>, un esdeveniment creat pel Centre de Defensa dels Drets del Nen i l\u2019Adolescent (CEDECA), a fi de donar espai al moviment hip-hop, la principal expressi\u00f3 cultural de la joventut de la perif\u00e8ria des dels anys vuitanta, aix\u00ed com tamb\u00e9 un espai de di\u00e0leg entre els diferents grups de les faveles de la regi\u00f3 i una estrat\u00e8gia de resist\u00e8ncia davant la gran pressi\u00f3 i els atacs de la policia, la qual insisteix a criminalitzar la joventut negra, pobra i de la perif\u00e8ria. <\/p>\n

El hip-hop, que no \u00e9s nom\u00e9s un estil de m\u00fasica, sin\u00f3 una cultura, un modus de vida, consta de diversos elements, entre els quals es troba la cr\u00edtica al sistema d\u2019exclusi\u00f3 social, pol\u00edtic i econ\u00f2mic predominant a Am\u00e8rica Llatina. Permet expressar el crit de resist\u00e8ncia de la joventut davant tantes envestides de mort viscudes dia rere dia. Parlem dels grups d\u2019extermini a sou dels comerciants, de les morts provocades per les disputes dels traficants, per la viol\u00e8ncia perpetrada per la policia militar i per l\u2019abs\u00e8ncia de pol\u00edtiques p\u00fabliques. En aquest escenari, la cultura i l\u2019art es converteixen en estrat\u00e8gies de superviv\u00e8ncia i instrument de lluita pels espais p\u00fablics. <\/p>\n

Per la claveguera
\u00c9s per la claveguera
Per on fuig la dignitat
Del noi mulat
Que, encara innocent,
Pateix la covardia
Del canalla uniformat.
Deien els diaris
Al dia seg\u00fcent:
Operaci\u00f3 policial amb \u00e8xit;
15 morts, centenars de persones ferides.<\/p>\n

Kau\u00eb Nascimento, 14 anys1<\/sup><\/a> <\/p>\n

Durant molts anys, el Rap em Festa<\/em> es va celebrar de manera ininterrompuda en el pati d\u2019una escola p\u00fablica del barri i es va convertir en una manifestaci\u00f3 cultural important, aix\u00ed com en un espai de trobada per a molts joves, tant de la regi\u00f3 com de fora. L\u2019esdeveniment es preparava durant tot l\u2019any. Grups de diferents proced\u00e8ncies regionals i, molt aviat, de tota la ciutat i de tot el pa\u00eds, acordaven un tema a partir del qual estudiaven i debatien durant mesos, amb la finalitat d\u2019escriure els textos de les seves can\u00e7ons i crear la realitzaci\u00f3 dels balls i grafits. <\/p>\n

Els acords de conviv\u00e8ncia indicaven que s\u2019havien establert les bases del cam\u00ed cap al respecte i el di\u00e0leg. Tots els grups feien la seva presentaci\u00f3. Eren dos dies \u2013amb part de la nit inclosa\u2013 plens de presentacions, di\u00e0legs interterritorials i intercanvis. Hi havia baralles que es resolien all\u00e0 mateix, com ara haver d\u2019interferir per evitar l\u2019entrada d\u2019armes de foc o armes blanques, aix\u00ed com el consum de drogues a l\u2019escola. No res que la certesa d\u2019una acollida sincera, la passi\u00f3 per l\u2019art i el respecte per l\u2019altre no poguessin resoldre. <\/p>\n

L\u2019humor, l\u2019esport, l\u2019art i la cultura tenen un poder d\u2019interacci\u00f3 capa\u00e7 de crear di\u00e0legs de pau en territoris de guerra <\/cite> \t\t\t<\/p>\n

Ben aviat el CEDECA va comprendre que la cultura era el millor cam\u00ed per a la construcci\u00f3 de di\u00e0leg i consens entre els joves. Per\u00f2 aix\u00f2 tamb\u00e9 era objecte de disputa. Al Brasil, durant molt de temps, els pol\u00edtics i les autoritats p\u00fabliques van utilitzar l\u2019art i la cultura popular amb l\u2019objectiu de divertir les masses (el poble que viu en situaci\u00f3 de pobresa) per evitar que pensessin. D\u2019aquesta manera, a m\u00e9s de mantenir-les sota control i alienades, augmentaven les seves fortunes personals a trav\u00e9s de contractacions art\u00edstiques sense licitaci\u00f3 pr\u00e8via. Una meravella! La joventut acaba repetint el seu coneixement cultural per tot arreu. Per al CEDECA, l\u2019humor, l\u2019esport, l\u2019art i la cultura s\u00f3n primordials perqu\u00e8 tenen un poder d\u2019interacci\u00f3 capa\u00e7 de crear di\u00e0legs de pau en territoris de guerra. <\/p>\n

Els projectes culturals van anar creixent. A la capoeira, la mem\u00f2ria de la resist\u00e8ncia del poble negre durant segles d\u2019esclavitud; a la samba, la hist\u00f2ria, la pol\u00edtica, les desigualtats socials, el dia a dia de les faveles i morros<\/em>2<\/sup><\/a>, el dolor i l\u2019amor cantats en poesia al so d\u2019instruments de percussi\u00f3, cavaquinhos<\/em> i guitarres; en el ritme i la poesia del RAP, el crit d\u2019indignaci\u00f3 i la rebel\u00b7li\u00f3 contra els sistemes de mort contemporanis. I aix\u00f2 no \u00e9s tot! Els balls urbans porten els cossos de la joventut negra i pobra a llocs prohibits per l\u2019apartheid<\/em> social no oficial. Als murs i parets, el tra\u00e7 dels grafits deixa traspuar la gosadia de la joventut. I no podem passar per alt les biblioteques populars: un raconet en una sala \u00e9s suficient per acumular aquests llibres les hist\u00f2ries dels quals l\u2019educaci\u00f3 oficial no vol explicar. <\/p>\n

La preocupaci\u00f3 del CEDECA va passar a ser la de trobar camins per avan\u00e7ar en el di\u00e0leg amb altres perif\u00e8ries i en l\u2019ocupaci\u00f3 dels espais encara impregnats per la cultura de la viol\u00e8ncia, ja que la por de transitar territoris desconeguts, el control criminalitzador de la policia i la baixa autoestima segueixen confinant molts joves en aquests territoris. Aix\u00ed, anem treballant en aquests espais a trav\u00e9s d\u2019activitats art\u00edstiques i culturals, per resignificar el sofriment, les pors i els processos d\u2019humiliaci\u00f3 i tractar de descobrir talents i coneixements fins aleshores ocults. Con\u00e8ixer l\u2019altre a trav\u00e9s de l\u2019art permet, a m\u00e9s de l\u2019intercanvi de coneixements, l\u2019intercanvi d\u2019afectes i la revelaci\u00f3 d\u2019identitats col\u00b7lectives. Identitats negades i subjugades per les elits pol\u00edtiques i econ\u00f2miques que temen el despertar de la consci\u00e8ncia cr\u00edtica de la joventut de la perif\u00e8ria. <\/p>\n

\u00abTornava a casa amb un llibre de la biblioteca, quan em va aturar un poli, em va treure el c\u00f2mic i me\u2019l va trencar. Va ser una humiliaci\u00f3. Vaig sentir molta r\u00e0bia.\u00bb (Andr\u00e9, 10 anys)<\/em> <\/p>\n

Con\u00e8ixer l\u2019altre a trav\u00e9s de l\u2019art permet l\u2019intercanvi d\u2019afectes i la revelaci\u00f3 d\u2019identitats col\u00b7lectives <\/cite> <\/p>\n

El CEDECA est\u00e0 present en els patis de les escoles p\u00fabliques, espais que abans els estudiants evitaven i que ara han adquirit un altre significat gr\u00e0cies a les activitats culturals. A m\u00e9s, est\u00e0 present a les places p\u00fabliques i les pistes esportives, en obstinada lluita contra el tr\u00e0fic de drogues i la concomitant viol\u00e8ncia policial. <\/p>\n

Estem parlant d\u2019una pres\u00e8ncia conquerida a partir de molts desafiaments. Desafiaments externs i interns. Els externs tenen a veure amb la lluita per l\u2019espai amb les bandes criminals, l\u2019atenuaci\u00f3 de les forces de seguretat p\u00fabliques i privades i el prejudici generacional i racial per part de les institucions p\u00fabliques i els grups conservadors de la comunitat. Per la seva part, els interns tenen a veure amb la deconstrucci\u00f3 de la cultura masclista i hom\u00f2foba que encara tenen molts joves. Si b\u00e9 la desigualtat econ\u00f2mica \u00e9s q\u00fcesti\u00f3 de consens, de vegades cal seguir q\u00fcestionant aquests altres temes en el contingut de les diferents manifestacions culturals. <\/p>\n

Sabem que nom\u00e9s es pot fer front i superar les desigualtats en col\u00b7lectivitat. Nom\u00e9s els moviments organitzats poden limitar i resignificar els espais de poder. I els moviments culturals poden incidir precisament en aix\u00f2; en el foment del di\u00e0leg, l\u2019intercanvi dels coneixements que sorgeixen de la joventut negra i pobra, l\u2019agregaci\u00f3 a trav\u00e9s dels afectes expressats per mitj\u00e0 de l\u2019art i l\u2019afrontament del genocidi de la joventut. Per fer-ho, cal ocupar els espais. Ocupar per no retrocedir. <\/p>\n

Dues pistes, carrer\u00f3 2, antic \u201cBeco da Morte\u201d
Travessa muntanyes de rebuig i clavegueres a cel obert
Evita els gossos i intenta atropellar les rates
Que, per cada habitant, n\u2019hi ha setanta.<\/p>\n

No es desanima, segueix endavant
Diuen que est\u00e0 millor!
Sotsprefectura, \u201cTrincou\u201d ara es \u201cRua Nova\u201d
Van obrir una trinxera, podem passar com a porcs entre escombraries.<\/p>\n

Estem quasi al cim, a l\u2019esquerra
Homes i dones negres amb fills i filles negrets.
El nostre armament \u00e9s pesat
Llibres, literatura, esprai, balls de carrer,
Ballet, guitarra, capoeira, contacontes,
Ludoteca, percussi\u00f3, taller i estudi de gravaci\u00f3<\/p>\n

Revoluci\u00f3?
No, no, no…
No es cap revoluci\u00f3.<\/p>\n

Potser!
Uni\u00f3, evoluci\u00f3, humanitzaci\u00f3…<\/p>\n

L\u2019art \u00e9s gratitud
Als Er\u00eas3<\/sup><\/a>, respecte, molt de respecte
Esperant que no siguin tan sols un m\u00e9s…<\/p>\n

\u201cITALO\u201d, carall!<\/p>\n

El militar desprevingut, <\/em>Sidnei Ferreira4<\/sup><\/a> <\/p>\n

1. Na sarjeta\/ \u00e9 na sarjeta\/ que escorre a dignidade\/ do muleke mulato\/ que mesmo inocente\/ sofre a covardia\/ do canalha fardado\/ dizia os jornais\/ no dia seguinte\/ opera\u00e7\u00e3o policial bem-sucedida\/ 15 mortos, centenas de pessoas feridas. <\/p>\n

2. Literalment, \u2018tur\u00f3\u2019. S\u00f3n les zones on es troben les faveles. De fet, favela \u00e9s el nom d\u2019una planta que creix als morros. Antigament els habitants de Rio pujaven per buscar-hi fruita i flors per vendre, i despr\u00e9s deien que tornaven de les faveles. D\u2019aqu\u00ed el nom d\u2019aquests assentaments d\u2019habitatges. <\/p>\n

3. L\u2019Er\u00ea \u00e9s l\u2019intermediari entre una persona i la seva orix\u00e1 (divinitats filles de l\u2019\u00fanic d\u00e9u, Olorum, de les quals neixen totes les persones, segons el candombl\u00e9), \u00e9s la part infantil de cadasc\u00fa i resideix en el punt exacte entre la consci\u00e8ncia de la persona i la inconsci\u00e8ncia de l\u2019orix\u00e1. <\/p>\n

4. Duas pistas, viela 2, antigo “Beco da Morte”\/ Atravessa morros de lixos e esgoto a c\u00e9u aberto\/ Desvia dos cachorros e tenta atropelar os ratos\/ Que para cada morador, setenta.\/ N\u00e3o desanima, segue em frente\/ Dizem que est\u00e1 melhor!!!\/ Subprefeitura, \u201cTrincou\u201d, agora \u00e9 “Rua Nova\u201d\/ Abriram uma trincheira podemos\/ passar feito su\u00ednos entre o lixo.\/ Quase l\u00e1 no topo estamos \u00e0 esquerda\/ pretos e pretas trocando com\/ pretinhos e pretinhas.\/ Nosso armamento \u00e9 pesado\/ livros, literatura, spray, dan\u00e7a de rua,\/ bal\u00e9, viol\u00e3o, capoeira, conta\u00e7\u00e3o\/ brinquedoteca, percuss\u00e3o, ateli\u00ea e\/ est\u00fadio de grava\u00e7\u00e3o\/ Revolu\u00e7\u00e3o?\/ N\u00e3o, n\u00e3o, n\u00e3o…\/ n\u00e3o \u00e9 revolu\u00e7\u00e3o.\/ Talvez!\/ uni\u00e3o, evolu\u00e7\u00e3o, humaniza\u00e7\u00e3o…\/ \u00c0 Arte gratid\u00e3o\/ Aos Er\u00eas respeito, muito respeito\/ na esperan\u00e7a que n\u00e3o sejam somente mais um…\/ “ITALO” ou !!! O militar despreparado, Sidnei Ferreira <\/p>\n

\tFotografia\t: Sapopemba, Brasil, Centre de Defensa dels Drets del Nen i l\u2019Adsolescent (CEDECA)\t <\/p>\n

\u00a9 Generalitat de Catalunya<\/p>\n","protected":false},"featured_media":6873,"menu_order":6,"template":"","categories":[6],"class_list":["post-6823","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-centrals"],"acf":[],"yoast_head":"\nArt i cultura: ocupar per no retrocedir - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/art-i-cultura-ocupar-per-no-retrocedir\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Art i cultura: ocupar per no retrocedir - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"\u00abEra cap d\u2019any. Tothom estava de festa. La barraca de la meva \u00e0via, una caseta a la favela en la qual hi vivien dotze persones entre fills i acollits, era plena de gent menjant i bevent. El soroll de les veus competia amb el soroll de la samba i els focs d\u2019artifici que enva\u00efen el […]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/art-i-cultura-ocupar-per-no-retrocedir\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_5_2560-11-518x720.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"518\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"720\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"10 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/art-i-cultura-ocupar-per-no-retrocedir\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/art-i-cultura-ocupar-per-no-retrocedir\/\",\"name\":\"Art i cultura: ocupar per no retrocedir - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/art-i-cultura-ocupar-per-no-retrocedir\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/art-i-cultura-ocupar-per-no-retrocedir\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_5_2560-11.jpg\",\"datePublished\":\"2022-04-07T11:21:46+00:00\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/art-i-cultura-ocupar-per-no-retrocedir\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/art-i-cultura-ocupar-per-no-retrocedir\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_5_2560-11.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_5_2560-11.jpg\",\"width\":1152,\"height\":1600},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Art i cultura: ocupar per no retrocedir - Revista Per la Pau","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/art-i-cultura-ocupar-per-no-retrocedir\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Art i cultura: ocupar per no retrocedir - Revista Per la Pau","og_description":"\u00abEra cap d\u2019any. Tothom estava de festa. La barraca de la meva \u00e0via, una caseta a la favela en la qual hi vivien dotze persones entre fills i acollits, era plena de gent menjant i bevent. El soroll de les veus competia amb el soroll de la samba i els focs d\u2019artifici que enva\u00efen el […]","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/art-i-cultura-ocupar-per-no-retrocedir\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","og_image":[{"width":518,"height":720,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_5_2560-11-518x720.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"10 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/art-i-cultura-ocupar-per-no-retrocedir\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/art-i-cultura-ocupar-per-no-retrocedir\/","name":"Art i cultura: ocupar per no retrocedir - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/art-i-cultura-ocupar-per-no-retrocedir\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/art-i-cultura-ocupar-per-no-retrocedir\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_5_2560-11.jpg","datePublished":"2022-04-07T11:21:46+00:00","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/art-i-cultura-ocupar-per-no-retrocedir\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/art-i-cultura-ocupar-per-no-retrocedir\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_5_2560-11.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_5_2560-11.jpg","width":1152,"height":1600},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/6823","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6873"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6823"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6823"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}