{"id":6827,"date":"2022-04-07T11:21:46","date_gmt":"2022-04-07T11:21:46","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/issue\/%issue_post%\/article\/venecuela-mals-presagis\/"},"modified":"2022-04-07T11:21:46","modified_gmt":"2022-04-07T11:21:46","slug":"venecuela-mals-presagis","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/venecuela-mals-presagis\/","title":{"rendered":"Vene\u00e7uela: mals presagis?"},"content":{"rendered":"\n<p>                <span id=\"square\"><\/span>                <span id=\"first-word\">Despr\u00e9s d\u2019encap\u00e7alar di\u00e0riament els peri\u00f2dics dels mesos de juliol i agost de 2017<\/span>, des de setembre l\u2019esdevenir-se pol\u00edtic a Vene\u00e7uela ha passat en un segon pla. Semblaria que les batalles campals als carrers, les mobilitzacions ciutadanes per votar a favor del govern (per escollir l\u2019Asamblea Constituyente el dia 31 de juliol) o en la seva contra (a la consulta organitzada per l\u2019oposici\u00f3 per revocar el president el 16 de juliol), i els discursos encesos dels l\u00edders d\u2019un i altre b\u00e0ndol, han donat una treva. No obstant aix\u00f2, cal senyalar que aquesta no ha estat fruit de la imminent resoluci\u00f3 dels problemes i tensions, ni de l\u2019establiment de meses di\u00e0leg per part dels sectors enfrontats, m\u00e9s aviat ha estat producte de l\u2019esgotament de l\u2019oposici\u00f3 i de molts ciutadans que, sense donar suport al govern, han decidit quedar-se a casa i invertir el seu temps i les seves energies en \u201cresoldre\u201d els infinits problemes que se\u2019ls presenten: des d\u2019aconseguir aliments o medicaments, fins vetllar per la seva seguretat. No \u00e9s per casualitat que, l\u2019any 2017, l\u2019\u00e8xode de vene\u00e7olans ha crescut enormement, i \u00e9s molt cridaner l\u2019increment de persones que demanen asil. La gent, com es diu, est\u00e0 votant amb els peus.            <\/p>\n<p> En aquest context es pot afirmar que el cost de la mobilitzaci\u00f3 social contra el r\u00e8gim durant el primer semestre de l\u2019any ha estat molt elevat \u2013tant en recursos materials, com en salut i en vides- i que no s\u2019ha vist recompensat amb resultats tangibles. A m\u00e9s, es va percebre que l\u2019espiral de viol\u00e8ncia que s\u2019anava bastint donava ales solament als extrems que gr\u00e0ficament simbolitzaven, d\u2019una banda, els \u201cencaputxats\u201d de l\u2019oposici\u00f3 i, de l\u2019altra, els grups paramilitars patrocinats pel govern. Sens dubte, aquesta viol\u00e8ncia extrema tamb\u00e9 ha alienat una part dels sectors que protestaven pac\u00edficament al carrer. <\/p>\n<p> \u00c9s cert, que aquest episodi no es pot entendre sense tenir en compte la voluntat de les autoritats del <em>chavisme<\/em> tard\u00e0 d\u2019extraure el nucli democr\u00e0tic propi de les conteses electorals competitives i de les institucions garantistes que existien a la Constituci\u00f3 que ara est\u00e0 en suspens. I amb aix\u00f2, la desesperaci\u00f3 de molts sectors de l\u2019oposici\u00f3 en observar com la seva tasca de competir per vots ja no tenia sentit i solament els quedava sortir al carrer per al\u00e7ar la veu, denunciar el replegament autoritari del r\u00e8gim i pressionar les inst\u00e0ncies internacionals per aconseguir reformes perqu\u00e8 els vots tinguessin sentit i els drets i llibertats no es convertissin en paper mullat. <\/p>\n<p>\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<cite class=\"cita-center\">                                                Amb l\u2019elecci\u00f3 de la nova Asamblea Constituyente, un sector important de la poblaci\u00f3 s\u2019ha sumit en la desesperan\u00e7a; avui molta gent est\u00e0 esgotada, sense expectatives i desmobilitzada             <\/cite>            \t\t\t<\/p>\n<p> Tanmateix, amb l\u2019elecci\u00f3 de la nova Asamblea Constituyente, que configura una C\u00e1mara Legislativa semi-corporativa semblant als r\u00e8gims del socialisme real, un sector important de la poblaci\u00f3 que no \u00e9s af\u00ed al r\u00e8gim s\u2019ha sumit en la desesperan\u00e7a. Fet que ens permet afirmar que avui molta gent est\u00e0 esgotada i sense expectatives i, precisament per aix\u00f2, tamb\u00e9 desmobilitzada. Aquest \u00e9s exactament l\u2019objectiu que perseguia el r\u00e8gim de Maduro: mostrar que no hi ha manera de canviar-lo. I en aquesta l\u00ednia s\u2019ha d\u2019entendre la dissoluci\u00f3 de l\u2019Asamblea Nacional, en la qu\u00e8 el partit oficialista estava en minoria, i tamb\u00e9 el canvi de les regles del joc pol\u00edtic. <\/p>\n<p> Semblaria que, amb aquesta jugada, el govern de Maduro ara t\u00e9 menys voluntat i incentius per pactar amb l\u2019oposici\u00f3, m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019establiment d\u2019alguna ronda negociadora de caire t\u00e0ctic per torpedinar la fr\u00e0gil unitat de la plataforma opositora MUD de cara a les properes conteses electorals de 2018; tot i que no est\u00e0 clar encara quan seran, per a quins c\u00e0rrecs, ni sota quina institucionalitat. No cal dir que la MUD est\u00e0 for\u00e7a dividida en aquest tema: hi ha alguns partits menors que volen negociar amb el govern perqu\u00e8 s\u2019aixequi la inhabilitaci\u00f3 dels seus candidats, d\u2019altres que volen participar en les eleccions per\u00f2 sense negociar, i altres que fan una aposta oberta per l\u2019abstenci\u00f3 i el boicot. <\/p>\n<p> L\u2019altra pregunta que es pot formular \u00e9s sobre la cohesi\u00f3 de les elits governamentals i les seves bases de suport, que comencen a distingir entre <em>chavisme<\/em> \u2013que s\u00ed que est\u00e0 dividit i t\u00e9 sensibilitats diverses\u2013 i el <em>madurisme<\/em> que es presenta m\u00e9s replegat i unit en la idea de mantenir-se al poder costi el que costi. Aquesta situaci\u00f3 suposa que, ara com ara, els militars apareguin com els veritables \u00e0rbitres del joc pol\u00edtic, i no solament en la seva capacitat de negociar prebendes i privilegis, sin\u00f3 tamb\u00e9 de decantar la balan\u00e7a quan les coses encara es posin pitjor.  <\/p>\n<p>\t\t\t\t\t\t<cite class=\"cita-center\">                                                La comunitat internacional no est\u00e0 cohesionada ni \u00e9s ferma en la demanda qu\u00e8 el r\u00e8gim vene\u00e7ol\u00e0 faci passes vers l\u2019obertura i la liberalitzaci\u00f3            <\/cite>\t\t\t\t\t\t<\/p>\n<p> En el moment present es fa dif\u00edcil fer qualsevol mena de predicci\u00f3. Si b\u00e9 \u00e9s cert que les condicions socials en les que viu la gran majoria de la ciutadania s\u00f3n molt pitjor que les que precediren el \u201ccaracazo\u201d de 1989, actualment, a difer\u00e8ncia d\u2019aleshores, el govern est\u00e0 alerta \u2013i a la defensiva\u2013 de qualsevol mobilitzaci\u00f3 o protesta social. En vista d\u2019aquesta situaci\u00f3 hi ha qui anuncia que solament hi haur\u00e0 canvis substantius quan hi hagi un fractura en el sector militar i, fins ara, sols s\u2019han vist motins puntuals f\u00e0cils de neutralitzar, tot i que han emergit amb la voluntat d\u2019emular els pronunciaments militars de 1958 que varen posar fi al r\u00e8gim de Marcos P\u00e9rez Jim\u00e9nez. Un exemple d\u2019aix\u00f2 varen ser els episodis ocorreguts els dies 27 de juny i 6 d\u2019agost de 2017. En el primer, un inspector de policia, \u00d3scar P\u00e9rez, va segrestar juntament amb un grup de companys d\u2019armes un helic\u00f2pter amb el qual va llen\u00e7ar granades i va disparar contra la seu del Tribunal Superior de Justicia i del Ministerio del Interior a Caracas. En el segon, un capit\u00e0 de la Guardia Nacional Bolivariana, Juan Caguaripano, va difondre des de la 41a Brigada Blindada de Valencia l\u2019inici d\u2019una acci\u00f3 \u201cc\u00edvica i militar\u201d des del Fuerte Paramacay, a l\u2019estat de Carabobo. Per\u00f2 tots dos pronunciaments foren avortats amb facilitat i, fins avui, no hi hagut senyals d\u2019una divisi\u00f3 substantiva a les files castrenses, per b\u00e9 que s\u00f3n nombrosos els militars que s\u2019han donat de baixa. <\/p>\n<p> Els llibres que tracten sobre la transformaci\u00f3 de r\u00e8gims autoritaris cap a democr\u00e0cies \u2013molt en boga fa tres d\u00e8cades\u2013 senyalaven que per iniciar un proc\u00e9s de democratitzaci\u00f3 era necess\u00e0ria la conjugaci\u00f3 de, com a m\u00ednim, cinc elements: a) l\u2019exist\u00e8ncia de discrep\u00e0ncies al si de l\u2019elit governant, b) la pres\u00e8ncia de di\u00e0leg i de vincles de confian\u00e7a entre un sector del govern i de l\u2019oposici\u00f3, c) la capacitat de l\u2019oposici\u00f3 per mobilitzar les seves bases als carrers per demanar llibertats i drets que no estaven consagrats en els ordenaments pol\u00edtics, d) el suport de pot\u00e8ncies internacionals al proc\u00e9s d\u2019apertura i liberalitzaci\u00f3 del r\u00e8gim i, finalment, e) unes Forces Armades recloses als quarters i sense \u00e0nim de participar-hi activament. <\/p>\n<p>\t\t\t            \t\t\t<cite class=\"cita-center\">                                                El r\u00e8gim vene\u00e7ol\u00e0 ja no encaixa en la categoria de \u201cdemocr\u00e0cies amb adjectius\u201d, i li escau cada vegada m\u00e9s la de r\u00e8gims \u201ch\u00edbrids\u201d o fallits            <\/cite>                        <\/p>\n<p> Si intentem veure quina \u00e9s la realitat que impera a Vene\u00e7uela respecte dels elements esmentats, l\u2019optimisme brilla per la seva abs\u00e8ncia at\u00e8s que si b\u00e9 en el chavisme dif\u00fas hi ha dispersi\u00f3 d\u2019opinions i sensibilitats, tot indica que les elits governamentals han tancat files en la defensa dels seus interessos, tot i saber que estan perdent suport i legitimitat i que l\u2019\u00fanica manera de mantenir-se al poder \u00e9s per mitj\u00e0 de l\u2019enroc institucional. Pel que fa als di\u00e0legs entre l\u2019oposici\u00f3 i el govern, aquests s\u00f3n escassos i amb molt poca credibilitat per part d\u2019ambd\u00f3s b\u00e0ndols, tant pel tacticisme governamental com pels conflictes constants interns al si de l\u2019oposici\u00f3, que est\u00e0 d\u00e8bilment estructurada i amb massa fronts oberts. Quan a la capacitat de mobilitzaci\u00f3 de l\u2019oposici\u00f3 als carrers, aquesta si que \u00e9s efectiva, per\u00f2 tamb\u00e9 s\u2019ha vist neutralitzada i enfrontada amb contra mobilitzacions programades des del r\u00e8gim, un fet que enlloc de pressionar per l\u2019apertura de drets i llibertats ha generat alarma social i criminalitzaci\u00f3 de la protesta per la viol\u00e8ncia que generava. La comunitat internacional, per la seva banda, no est\u00e0 cohesionada ni \u00e9s ferma en la demanda de qu\u00e8 el r\u00e8gim vene\u00e7ol\u00e0 faci passes cap a l\u2019obertura i la liberalitzaci\u00f3, at\u00e8s que si b\u00e9 Vene\u00e7uela ha estat ja suspesa de Mercosur i que M\u00e8xic, Brasil, Argentina, Xile i la UE han estat for\u00e7a cr\u00edtics amb Maduro, encara hi ha governs afins al projecte bolivari\u00e0, alhora que les amenaces rebudes des de l\u2019administraci\u00f3 Trump han generat m\u00e9s recels que aplaudiments. Finalment, en refer\u00e8ncia a la instituci\u00f3 militar, malgrat els dos incidents esmentats abans, encara hi ha la idea que les Forces Armades s\u00ed que estan a favor del govern i que \u2013per ara\u2013 no se\u2019n donen vergonya de sortir dels quarters al carrer per defensar-lo. Amb tot el que s\u2019ha exposat, sembla que la literatura que hem d\u2019explorar no \u00e9s tant la que parla dels processos de democratitzaci\u00f3 i obertura, sin\u00f3 la que analitza les involucions i reversions de r\u00e8gims democr\u00e0tics a no democr\u00e0tics, que hist\u00f2ricament han tingut lloc i que segueixen succeint. <\/p>\n<p> Podem doncs comen\u00e7ar a buscar qualificatius per donar nom a un r\u00e8gim que ja no encaixa en la categoria de \u201cdemocr\u00e0cies sense adjectius\u201d i al que li escau cada vegada m\u00e9s la de r\u00e8gims \u201ch\u00edbrids\u201d o fallits. I tot aix\u00f2 en un pa\u00eds immensament ric en un recurs molt cobejat a escala mundial i per tant amb molts actors interessats en treure profit de l\u2019aigua t\u00e8rbola. Tant de bo m\u2019equivoqui \u2013ho faig tot sovint\u2013 per\u00f2 no hi ha bons presagis. <\/p>\n<p id=\"ref\" class=\"referencia first-reference\"> Nota de l\u2019autor: Agraeixo els suggeriments i observacions dels col\u00b7legues An\u00edbal P\u00e9rez-Li\u00f1\u00e1n (Universitat de Pittsburg), Jorge Corrales (Amherst College) i Andreas Feldman (Universitat d\u2019Illinois a Chicago), tot i que la responsabilitat d\u2019all\u00f2 que s\u2019ha exposat \u00e9s exclusivament atribu\u00efble a la meva persona. <\/p>\n<p class=\"foto\"> <a href=\"https:\/\/www.flickr.com\/photos\/eneas\/31435326494\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Fotografia<\/a>: Eneas De Troya <\/p>\n<p class=\"gencat\">\u00a9 Generalitat de Catalunya<\/p>\n","protected":false},"featured_media":6885,"menu_order":10,"template":"","categories":[8],"class_list":["post-6827","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-tribuna"],"acf":[],"yoast_head":"<!-- This site is optimized with the Yoast SEO plugin v25.6 - https:\/\/yoast.com\/wordpress\/plugins\/seo\/ -->\n<title>Vene\u00e7uela: mals presagis? - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/venecuela-mals-presagis\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Vene\u00e7uela: mals presagis? - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Despr\u00e9s d\u2019encap\u00e7alar di\u00e0riament els peri\u00f2dics dels mesos de juliol i agost de 2017, des de setembre l\u2019esdevenir-se pol\u00edtic a Vene\u00e7uela ha passat en un segon pla. Semblaria que les batalles campals als carrers, les mobilitzacions ciutadanes per votar a favor del govern (per escollir l\u2019Asamblea Constituyente el dia 31 de juliol) o en la seva [&hellip;]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/venecuela-mals-presagis\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_2_2560-12-518x720.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"518\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"720\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"9 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/venecuela-mals-presagis\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/venecuela-mals-presagis\/\",\"name\":\"Vene\u00e7uela: mals presagis? - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/venecuela-mals-presagis\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/venecuela-mals-presagis\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_2_2560-12.jpg\",\"datePublished\":\"2022-04-07T11:21:46+00:00\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/venecuela-mals-presagis\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/venecuela-mals-presagis\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_2_2560-12.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_2_2560-12.jpg\",\"width\":1152,\"height\":1600},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l&#039;Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Vene\u00e7uela: mals presagis? - Revista Per la Pau","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/venecuela-mals-presagis\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Vene\u00e7uela: mals presagis? - Revista Per la Pau","og_description":"Despr\u00e9s d\u2019encap\u00e7alar di\u00e0riament els peri\u00f2dics dels mesos de juliol i agost de 2017, des de setembre l\u2019esdevenir-se pol\u00edtic a Vene\u00e7uela ha passat en un segon pla. Semblaria que les batalles campals als carrers, les mobilitzacions ciutadanes per votar a favor del govern (per escollir l\u2019Asamblea Constituyente el dia 31 de juliol) o en la seva [&hellip;]","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/venecuela-mals-presagis\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","og_image":[{"width":518,"height":720,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_2_2560-12-518x720.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"9 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/venecuela-mals-presagis\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/venecuela-mals-presagis\/","name":"Vene\u00e7uela: mals presagis? - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/venecuela-mals-presagis\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/venecuela-mals-presagis\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_2_2560-12.jpg","datePublished":"2022-04-07T11:21:46+00:00","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/venecuela-mals-presagis\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/venecuela-mals-presagis\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_2_2560-12.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_2_2560-12.jpg","width":1152,"height":1600},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l&#039;Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/6827","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6885"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6827"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6827"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}