{"id":6894,"date":"2022-04-07T11:22:02","date_gmt":"2022-04-07T11:22:02","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/issue\/%issue_post%\/article\/gandhi-per-a-catalunya\/"},"modified":"2022-04-07T11:22:02","modified_gmt":"2022-04-07T11:22:02","slug":"gandhi-per-a-catalunya","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/gandhi-per-a-catalunya\/","title":{"rendered":"Gandhi per a Catalunya"},"content":{"rendered":"\n<p>                <span id=\"square\"><\/span>                <span id=\"first-word\">Fins al dia d\u2019avui,<\/span> el moviment a favor de la independ\u00e8ncia catalana ha seguit el cam\u00ed de la noviol\u00e8ncia, aplicant els m\u00e8todes cl\u00e0ssics de mobilitzaci\u00f3 de masses, acci\u00f3 independent i la no-col\u00b7laboraci\u00f3, utilitzats per Gandhi, Martin Luther King Jr. i altres pioners de l\u2019estrat\u00e8gia de resist\u00e8ncia civil. Gandhi va descriure aquest m\u00e8tode com a <em>satyagraha<\/em>, definit per ell com la defensa de la veritat amb for\u00e7a, basada en el principi <em>d\u2019ahimsa<\/em>, o noviol\u00e8ncia<a href=\"articles_centrals\/article_central_1\/#ref\"><sup>1<\/sup><\/a>. Considerava la <em>satyagraha<\/em> com una \u201carma\u201d efectiva en les lluites contra la injust\u00edcia i l\u2019opressi\u00f3. La <em>satyagraha<\/em> es va transformar en la base del moviment nacional de llibertat per acabar amb el regne imperial brit\u00e0nic a l\u2019\u00cdndia. Martin Luther King Jr. va utilitzar aquest m\u00e8tode en la lluita contra la segregaci\u00f3 racial als Estats Units per guanyar el dret a votar per als afronord-americans i deixar fora de la llei la discriminaci\u00f3 racial en espais p\u00fablics. Els m\u00e8todes noviolents van ajudar a aconseguir llibertat pol\u00edtica i acabar amb el govern repressiu en pa\u00efsos com Ghana, les Filipines, Indon\u00e8sia, Sud-\u00e0frica, el Nepal, Xile, S\u00e8rbia, Tun\u00edsia, Guatemala i molts d\u2019altres.            <\/p>\n<p> En tots aquests casos, moviments populars van fer campanya contra greus injust\u00edcies (ocupaci\u00f3 estrangera, apartheid racial, dictadures) on l\u2019argument moral estava clarament del costat de la campanya de resist\u00e8ncia civil. L\u2019\u00e8xit d\u2019un moviment noviolent dep\u00e8n que aquest aconsegueixi l\u2019avantatge moral en una disputa i susciti la simpatia i el suport de tercers. Aix\u00f2 requereix objectius morals que van m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019inter\u00e8s propi i apel\u00b7len a valors superiors de dignitat humana i llibertat. Si un moviment es percep com a la recerca de mantenir privilegis, m\u00e9s que de v\u00e8ncer l\u2019opressi\u00f3, ser\u00e0 m\u00e9s dif\u00edcil suscitar el suport necessari per a l\u2019\u00e8xit. <\/p>\n<p> A molts pa\u00efsos, la noviol\u00e8ncia ha estat l\u2019instrument utilitzat per eliminar l\u2019autoritarisme i instal\u00b7lar la democr\u00e0cia, per\u00f2 el cas actual no \u00e9s una lluita contra una dictadura sin\u00f3 un \u201cxoc entre legitimitats democr\u00e0tiques\u201d \u2013com el va expressar un escriptor\u2013, la reivindicaci\u00f3 de la independ\u00e8ncia a la Catalunya democr\u00e0tica contra la integritat constitucional del govern democr\u00e0ticament elegit d\u2019Espanya<a href=\"articles_centrals\/article_central_1\/#ref\"><sup>2<\/sup><\/a>. El govern de Madrid va mostrar les seves dents autorit\u00e0ries en la repressi\u00f3 ferotge del refer\u00e8ndum de l\u20191 d\u2019octubre i els seus atacs contra els l\u00edders del moviment, per\u00f2 l\u2019estructura b\u00e0sica de l\u2019Estat \u00e9s democr\u00e0tica. Aix\u00f2 \u00e9s una realitat pol\u00edtica important, que hauria de ser respectada en vista de la dif\u00edcil hist\u00f2ria d\u2019Espanya. Tamb\u00e9 genera preguntes. Es pot considerar democr\u00e0tic un moviment si el seu objectiu \u00e9s debilitar l\u2019estructura d\u2019un ordre constitucional democr\u00e0tic? Quines s\u00f3n les conseq\u00fc\u00e8ncies per a la pau si es trenquen els vincles que mantenen un estat unit? <\/p>\n<p>                        <cite class=\"cita-center\">                                                L\u2019\u00e8xit d\u2019un moviment noviolent dep\u00e8n del fet d\u2019aconseguir l\u2019avantatge moral en una disputa i suscitar la simpatia i el suport de tercers            <\/cite>                         <\/p>\n<p> Moviments socials que advoquen per objectius pol\u00edtics majors com la independ\u00e8ncia pol\u00edtica o l\u2019autonomia territorial gaireb\u00e9 sempre s\u2019han d\u2019enfrontar a la repressi\u00f3 violenta per part dels seus adversaris. En el seu estudi emp\u00edric de la resist\u00e8ncia civil noviolent, les acad\u00e8miques Erica Chenoweth i Maria J. Stephan van descobrir que les campanyes a favor de canvis pol\u00edtics es van veure enfrontades a la repressi\u00f3 en el 88 per cent dels casos examinats<a href=\"articles_centrals\/article_central_1\/#ref\"><sup>3<\/sup><\/a>. Aix\u00f2 ja havia quedat demostrat amb la conducta brutal de les forces de seguretat espanyoles en el seu intent de sufocar el vot. Els moviments noviolents no provoquen danys f\u00edsics en els seus adversaris, per\u00f2 la repressi\u00f3 que es desencadena en contra seu pot provocar v\u00edctimes, sobretot en el b\u00e0ndol de la campanya noviolenta. En el moviment nord-americ\u00e0 a favor dels drets civils, 55 militants van morir, King sent un d\u2019ells. Aix\u00f2 no ha de ser un argument per abandonar l\u2019acci\u00f3, precisament perqu\u00e8 molts dels que lluiten per la just\u00edcia estan disposats a patir per la causa, per\u00f2 s\u00ed que ens fa reflexionar sobre la q\u00fcesti\u00f3 de la just\u00edcia relativa. \u00c9s l\u2019objectiu prou rellevant a nivell pol\u00edtic i moral com per justificar el sacrifici necessari per aconseguir-lo? <\/p>\n<p> Chenoweth i Stephan identifiquen els dos principals factors que solen estar vinculats amb l\u2019\u00e8xit pol\u00edtic en campanyes de resist\u00e8ncia civil: participaci\u00f3 massiva i canvis de lleialtat<a href=\"articles_centrals\/article_central_1\/#ref\"><sup>4<\/sup><\/a>. Els moviments que compten amb els nivells m\u00e9s alts de suport popular tenen m\u00e9s probabilitat d\u2019aconseguir els seus objectius pol\u00edtics. Un moviment capa\u00e7 de mobilitzar centenars de milers de persones als carrers i guanyar milions de vots en un refer\u00e8ndum compleix clarament el requisit de la participaci\u00f3 massiva. Tanmateix, els canvis de lleialtat tamb\u00e9 s\u00f3n necessaris. L\u2019\u00e8xit dep\u00e8n de la capacitat del moviment de conv\u00e8ncer els partidaris de l\u2019oposici\u00f3 de canviar la seva posici\u00f3 o b\u00e9 de romandre neutrals. Aquest aspecte \u00e9s particularment important entre membres de les forces de seguretat. Molts analistes han destacat la import\u00e0ncia de suscitar la simpatia i el suport dels que inicialment no es van posicionar. L\u2019escriptora Barbara Deming el va anomenar \u201cel geni especial\u201d de la noviol\u00e8ncia, la capacitat dels moviments noviolents de suscitar el suport dels que eren indiferents o hostils a la causa<a href=\"articles_centrals\/article_central_1\/#ref\"><sup>5<\/sup><\/a>. L\u2019analista pol\u00edtic Gene Sharp es referia a aquest fenomen com \u201cl\u2019art de conquerir els tercers\u201d <a href=\"articles_centrals\/article_central_1\/#ref\"><sup>6<\/sup><\/a>. <\/p>\n<p>                        <cite class=\"cita-center\">                                                Es pot considerar democr\u00e0tic un moviment si el seu objectiu \u00e9s debilitar l\u2019estructura d\u2019un ordre constitucional democr\u00e0tic? Quines s\u00f3n les conseq\u00fc\u00e8ncies per a la pau si es trenquen els vincles que mantenen un estat unit?            <\/cite>                                <\/p>\n<p> Aconseguir canvis de lleialtat requereix una estrat\u00e8gia per obtenir aliats i conrear suports en els rangs de l\u2019oposici\u00f3. Gandhi va admetre que no podria haver aconseguit la independ\u00e8ncia de l\u2019\u00cdndia sense haver obtingut el suport per a la seva causa des d\u2019importants sectors a Anglaterra. Durant la seva estada a Londres el 1931 per a la mesa de negociaci\u00f3 sobre l\u2019autogovern, va visitar i va ser aclamat per treballadors del t\u00e8xtil les f\u00e0briques dels quals havien baixat en producci\u00f3 a causa del boicot a les importacions brit\u00e0niques per part del moviment de llibertat. Tamb\u00e9 es va reunir amb autors i fars culturals per obtenir el seu suport. Aquest cultiu de l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica brit\u00e0nica va donar els seus fruits el 1945, quan el Partit Laborista va arribar al poder i va acceptar immediatament negociar els termes de la independ\u00e8ncia pol\u00edtica. De la mateixa manera, King va admetre que, sent minoritaris, els afronord-americans no podien derrotar la segregaci\u00f3 sense el suport d\u2019aliats blancs. Ell va conrear el suport de comunitats religioses, sindicats i poderosos grups dins del Partit Dem\u00f2crata per obtenir el suport pol\u00edtic necessari per aconseguir les vict\u00f2ries en l\u2019\u00e0mbit dels drets civils. <\/p>\n<p> En la seva famosa <em>Letter from a Birmingham Jail<\/em> (Carta desde una pres\u00f3 de Birmingham), King identifica el di\u00e0leg com un dels quatre passos essencials en l\u2019acci\u00f3 noviolenta<a href=\"articles_centrals\/article_central_1\/#ref\"><sup>7<\/sup><\/a>. L\u2019objectiu d\u2019una campanya de resist\u00e8ncia civil, va argumentar, no \u00e9s derrotar l\u2019adversari, sin\u00f3 aconseguir la reconciliaci\u00f3, generar prou pressi\u00f3 per portar l\u2019oponent a la mesa de negociaci\u00f3 i arribar a una soluci\u00f3 pactada. Gandhi tamb\u00e9 va destacar la necessitat de negociaci\u00f3 i di\u00e0leg. L\u2019objectiu de la lluita pol\u00edtica, segons la seva opini\u00f3, \u00e9s pressionar perqu\u00e8 les negociacions puguin aconseguir millores socials. <\/p>\n<p>                        <cite class=\"cita-center\">                                                L\u2019\u00edmpetu per resoldre la crisi catalana possiblement haur\u00e0 de venir de la societat civil, la qual cosa encaixaria bastant b\u00e9 amb la tradici\u00f3 gandhiana            <\/cite>                        <\/p>\n<p> El comprom\u00eds amb el di\u00e0leg implica una bona disposici\u00f3 per al consens. Segons Sharp, l\u2019adaptaci\u00f3 \u00e9s un mecanisme habitual a l\u2019hora d\u2019aconseguir canvis pol\u00edtics<a href=\"articles_centrals\/article_central_1\/#ref\"><sup>8<\/sup><\/a>. Aix\u00f2 ocorre quan la campanya noviolenta genera prou pressi\u00f3 per imposar costos a l\u2019adversari i crea incentius per asseure\u2019s a la taula de negociaci\u00f3. L\u2019adversari continua tenint l\u2019opci\u00f3 de dir no, per\u00f2 el preu de rebutjar la petici\u00f3 de canvi seria massa alt, convertint la soluci\u00f3 pactada en l\u2019opci\u00f3 preferida. Per la seva banda, la campanya noviolenta es mostra disposada a acceptar un acord on no hi ha les seves m\u00e0ximes demandes, per\u00f2 que inclou prou canvi per satisfer els seus militants i aconseguir una just\u00edcia major. <\/p>\n<p> En el cas de Catalunya, perqu\u00e8 pugui existir una soluci\u00f3 pactada, tant els l\u00edders independentistes com el govern han d\u2019estar disposats a fer concessions. Ara mateix, en plena \u00e8poca de partidisme i confrontaci\u00f3, \u00e9s dif\u00edcil imaginar aquesta situaci\u00f3. L\u2019\u00edmpetu per resoldre la crisi possiblement haur\u00e0 de venir de la societat civil, la qual cosa encaixaria bastant b\u00e9 amb la tradici\u00f3 Gandhista. Iniciatives ciutadanes seran necess\u00e0ries en ambd\u00f3s b\u00e0ndols per identificar solucions de consens i pressionar els l\u00edders pol\u00edtics per negociar un acord pol\u00edtic que s\u2019ajusti a les demandes de just\u00edcia i eviti la viol\u00e8ncia. <\/p>\n<\/p>\n<p id=\"ref\" class=\"referencia first-reference\"> 1. M.K. Gandhi, \u201cOn Satyagraha,\u201d 25 febrer 1919, de <em>The Life and Works of Mahatma Gandhi <\/em>(Patiala House, Tilak Marg, New Delhi: Publications Division, Ministry of Information and Broadcasting, Government of India, 1999), 17, 29, 299. <\/p>\n<p id=\"ref\" class=\"referencia\">2. Francisco de Borja Lasheras, Article <a href=\"http:\/\/www.ecfr.eu\/madrid\/post\/tres_mitos_sobre_el_movimiento_independentista_de_cataluna\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">\u201cTres mitos sobre el movimiento independentista de Catalu\u00f1a\u201d<\/a>, Consell Europeu de Relacions Exteriors, 22 de setembre 2017. <\/p>\n<p id=\"ref\" class=\"referencia\">3. Erica Chenoweth i Maria J. Stephan, <em>Why Civil Resistance Works: The Strategic Logic of Nonviolent Conflict<\/em> (New York: Columbia University Press, 2011), 51. <\/p>\n<p id=\"ref\" class=\"referencia\">4. Chenoweth i Stephan, <em>Why Civil Resistance Works.<\/em> <\/p>\n<p id=\"ref\" class=\"referencia\">5. \u201cOn Revolution and Equilibrium,\u201d a <em>Revolution and Equilibrium<\/em> (New York: Grossman Publishers, 1971). <\/p>\n<p id=\"ref\" class=\"referencia\">6. Gene Sharp, <em>The Politics of Nonviolent Action<\/em> (Boston: Porter Sargent, 1973), vol. 3, 658. <\/p>\n<p id=\"ref\" class=\"referencia\">7. \u201cLetter from a Birmingham Jail,\u201d April 1963, en <em>A Testament of Hope: The Essential Writings and Speeches of Martin Luther King Jr.<\/em>, editat per James M. Washington (Harper SanFrancisco, 1986). <\/p>\n<p id=\"ref\" class=\"referencia\">8. Gene Sharp, <em>Waging Nonviolent Struggle: 20<\/em><em><sup>th<\/sup><\/em><em> Century Practice and 21<\/em><em><sup>st<\/sup><\/em><em> Century Promise<\/em> (Boston: Porter Sargent, 2005), 46. <\/p>\n<p class=\"foto\"> <a target=\"_blank\" href=\"https:\/\/www.flickr.com\/photos\/joansorolla\/5836177835\/in\/photolist-9THWkM-QtyoZy-9ncZcu-bD3Auc-Fmo7BK-9TMj5M-21cZRjt-RzmCfr\" rel=\"noopener\">\tFotografia\t<\/a>\t: Manifestant a Barcelona, Juny 2011: Joan Sorolla.\t <\/p>\n<p class=\"gencat\">\u00a9 Generalitat de Catalunya<\/p>\n","protected":false},"featured_media":6933,"menu_order":2,"template":"","categories":[6],"class_list":["post-6894","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-centrals"],"acf":[],"yoast_head":"<!-- This site is optimized with the Yoast SEO plugin v25.6 - https:\/\/yoast.com\/wordpress\/plugins\/seo\/ -->\n<title>Gandhi per a Catalunya - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/gandhi-per-a-catalunya\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Gandhi per a Catalunya - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Fins al dia d\u2019avui, el moviment a favor de la independ\u00e8ncia catalana ha seguit el cam\u00ed de la noviol\u00e8ncia, aplicant els m\u00e8todes cl\u00e0ssics de mobilitzaci\u00f3 de masses, acci\u00f3 independent i la no-col\u00b7laboraci\u00f3, utilitzats per Gandhi, Martin Luther King Jr. i altres pioners de l\u2019estrat\u00e8gia de resist\u00e8ncia civil. Gandhi va descriure aquest m\u00e8tode com a satyagraha, [&hellip;]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/gandhi-per-a-catalunya\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_1_2560-14-518x720.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"518\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"720\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"9 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/gandhi-per-a-catalunya\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/gandhi-per-a-catalunya\/\",\"name\":\"Gandhi per a Catalunya - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/gandhi-per-a-catalunya\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/gandhi-per-a-catalunya\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_1_2560-14.jpg\",\"datePublished\":\"2022-04-07T11:22:02+00:00\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/gandhi-per-a-catalunya\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/gandhi-per-a-catalunya\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_1_2560-14.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_1_2560-14.jpg\",\"width\":1152,\"height\":1600},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l&#039;Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Gandhi per a Catalunya - Revista Per la Pau","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/gandhi-per-a-catalunya\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Gandhi per a Catalunya - Revista Per la Pau","og_description":"Fins al dia d\u2019avui, el moviment a favor de la independ\u00e8ncia catalana ha seguit el cam\u00ed de la noviol\u00e8ncia, aplicant els m\u00e8todes cl\u00e0ssics de mobilitzaci\u00f3 de masses, acci\u00f3 independent i la no-col\u00b7laboraci\u00f3, utilitzats per Gandhi, Martin Luther King Jr. i altres pioners de l\u2019estrat\u00e8gia de resist\u00e8ncia civil. Gandhi va descriure aquest m\u00e8tode com a satyagraha, [&hellip;]","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/gandhi-per-a-catalunya\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","og_image":[{"width":518,"height":720,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_1_2560-14-518x720.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"9 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/gandhi-per-a-catalunya\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/gandhi-per-a-catalunya\/","name":"Gandhi per a Catalunya - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/gandhi-per-a-catalunya\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/gandhi-per-a-catalunya\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_1_2560-14.jpg","datePublished":"2022-04-07T11:22:02+00:00","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/gandhi-per-a-catalunya\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/gandhi-per-a-catalunya\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_1_2560-14.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_1_2560-14.jpg","width":1152,"height":1600},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l&#039;Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/6894","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6933"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6894"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6894"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}