{"id":6895,"date":"2022-04-07T11:22:02","date_gmt":"2022-04-07T11:22:02","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/issue\/%issue_post%\/article\/el-triomf-de-la-noviolencia-evolucio-de-lactivisme-a-catalunya\/"},"modified":"2022-04-07T11:22:02","modified_gmt":"2022-04-07T11:22:02","slug":"el-triomf-de-la-noviolencia-evolucio-de-lactivisme-a-catalunya","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/el-triomf-de-la-noviolencia-evolucio-de-lactivisme-a-catalunya\/","title":{"rendered":"El triomf de la noviol\u00e8ncia: evoluci\u00f3 de l\u2019activisme a Catalunya"},"content":{"rendered":"\n<p>                <span id=\"square\"><\/span>                <span id=\"first-word\">El servei militar<\/span> que havien de complir els joves durant els anys seixanta, en la dictadura franquista, era concebut per alguns d\u2019ells com l\u2019ocasi\u00f3 de formar-se en l\u2019\u00fas d\u2019armes. Significativament, alguns dels joves que pensaven d\u2019aquesta manera eren militants o companys de viatge d\u2019organitzacions pol\u00edtiques clandestines que actuaven contra el franquisme. Si aix\u00ed ho entenien era perqu\u00e8 tenien al cap que la sortida del franquisme podria passar en algun moment per la lluita armada, per algun tipus d\u2019enfrontament en el qual seria necessari utilitzar armes. Les que fossin, les que tinguessin al seu abast.            <\/p>\n<p> Aquesta mentalitat existent entre persones joves contr\u00e0ries al franquisme i que intentaven desenvolupar alternatives al r\u00e8gim des de les universitats, des de les f\u00e0briques o els barris, o fins i tot sense arribar a l\u2019activisme, ens ha de fer pensar com estava d\u2019incorporada la idea de l\u2019enfrontament armat en la societat de l\u2019\u00e8poca. No sembla dif\u00edcil d\u2019entendre si pensem en la guerra que havia acabat amb la Rep\u00fablica, en la repressi\u00f3 franquista, en les her\u00e8ncies de les dues guerres mundials, en els processos de descolonitzaci\u00f3, en la Guerra Freda, fins i tot en l\u2019aparici\u00f3 de col\u00b7lectius que van optar per l\u2019acci\u00f3 armada en diferents llocs d\u2019Europa a finals de la d\u00e8cada dels seixanta. <\/p>\n<p> En determinats sectors activistes el que es coneixia, s\u2019estudiava, es teoritzava, era la via violenta per a la revoluci\u00f3 i la transformaci\u00f3 social. Es tenia present que l\u2019ordre establert ho era, en part, en funci\u00f3 del seu poder militar. Per exemple, van ser les armes les que van acabar amb la Primavera de Praga el 1968 o amb el Xile d\u2019Allende el 1973. Era possible pensar en una revoluci\u00f3, en canviar el m\u00f3n de base, sense seguir la via armada? Tenia futur una via pac\u00edfica? En un m\u00f3n tan violent i amb experi\u00e8ncies com les citadeshi havia qui no ho veia. L\u2019opci\u00f3 noviolenta en contraposici\u00f3 amb la viol\u00e8ncia era present en pocs col\u00b7lectius. Principalment en espais vinculats al cristianisme de base si pensem en les d\u00e8cades dels cinquanta, seixanta i setanta. <\/p>\n<p>                        <cite class=\"cita-center\">                                                Des dels valors cristians va cr\u00e9ixer la convicci\u00f3 que era possible canviar el m\u00f3n des de l\u2019activisme noviolent, i aquesta mentalitat va comen\u00e7ar a arribar a altres maneres de pensar            <\/cite>                        <\/p>\n<p> Un cas concret potser ens pot ajudar a exemplificar aquesta evoluci\u00f3. L\u2019any 1975 es va comen\u00e7ar a rodar <em>Can Serra. La objeci\u00f3n de conciencia en Espa\u00f1a<\/em> (1975-1976). Aquest documental recull el testimoni d\u2019un grup de joves que van optar per no fer el servei militar obligatori, desobeir l\u2019Estat i treballar per a la societat amb el foment de l\u2019educaci\u00f3 i l\u2019atenci\u00f3 social. Ho van fer des del barri de Can Serra a l\u2019Hospitalet de Llobregat. Un barri, crescut amb l\u2019arribada de migrants de diferents llocs d\u2019Espanya a partir de la d\u00e8cada dels seixanta, amb manca de serveis de tot tipus. Els objectors tenien previst treballar durant un any al barri, d\u2019acord amb el moviment ve\u00efnal i la parr\u00f2quia. Durant aquell temps es documentaria la seva tasca. Despr\u00e9s oferirien una roda de premsa per presentar l\u2019alternativa que plantejaven a un Estat que q\u00fcestionaven per militarista i repressor. Comptaven que en fer p\u00fablica la seva situaci\u00f3 serien empresonats, i aix\u00ed va ser. <\/p>\n<p> La pel\u00b7l\u00edcula volia contribuir a difondre la seva veu i es va organitzar un pla de difusi\u00f3. D\u2019aquest tipus de pel\u00b7l\u00edcules s\u2019acostumava a fer una o dues c\u00f2pies del negatiu; \u00e9s possible que d\u2019aquesta se n\u2019arribessin a fer deu. El format convencional era el de 16 mm, per\u00f2 aquesta tamb\u00e9 es va fer en Super 8 mm, un format dom\u00e8stic que podia facilitar la projecci\u00f3. Un projector d\u2019S-8 estava m\u00e9s a l\u2019abast que un de 16 mm. La pel\u00b7l\u00edcula va ser molt difosa pels canals habituals del cinema clandest\u00ed de l\u2019\u00e8poca. I va servir no nom\u00e9s per explicar la situaci\u00f3 que es vivia en Can Serra, sin\u00f3 tamb\u00e9 per explicar qu\u00e8 era l\u2019objecci\u00f3 de consci\u00e8ncia a Espanya amb el testimoni de Pepe Beunza, considerat el primer objector de consci\u00e8ncia al servei militar a Espanya amb voluntat de transformaci\u00f3 pol\u00edtica, i per denunciar el militarisme que al seu entendre dominava el m\u00f3n impedint el bon desenvolupament de la vida. <\/p>\n<p> Des d\u2019aquests espais d\u2019idees i valors cristians va comen\u00e7ar a cr\u00e9ixer la convicci\u00f3 que era possible canviar el m\u00f3n des de l\u2019activisme noviolent, sense que fos necessari passar per les armes. I aquesta mentalitat va comen\u00e7ar a arribar a altres maneres de pensar. La d\u00e8cada dels anys vuitanta sembla clau per assenyalar un canvi que acabar\u00e0 tenint grans dimensions. Gandhi va comen\u00e7ar a ser alg\u00fa a qui llegir m\u00e9s enll\u00e0 de la tradici\u00f3 a la qual es pertany\u00e9s, el moviment pels drets civils i Martin Luther King (malgrat el seu assassinat) mostraven un altre cam\u00ed que donava fruits, el moviment antinuclear assenyalava que al nou m\u00f3n la guerra no tindria guanyadors i les idees d\u2019Einstein, Rusell i, especialment, E.P. Thompson eren molt presents.<a href=\"articles_centrals\/article_central_2\/#ref\"><sup>1<\/sup><\/a> <\/p>\n<p>                        <cite class=\"cita-center\">                                                La societat, majorment, s\u2019ha fet noviolenta. El rebuig de la viol\u00e8ncia avui \u00e9s generalitzat, ja sigui per principis o estrat\u00e8gia            <\/cite>                        <\/p>\n<p> Podem destacar tamb\u00e9 altres noms que desenvolupaven la seva activitat a Catalunya i que amb les seves reflexions, i amb el seu activisme, van contribuir a aquest canvi: Vicens Fisas, Pepe Beunza, Manuel Sacrist\u00e1n, Francisco Fern\u00e1ndez Buey&#8230; En un lloc com Can Serra es trobaven persones de diferents corrents de pensament i actuaci\u00f3 (cristians, marxistes, llibertaris, antinuclears, ecologistes, etc.) que treballaven quotidianament per construir alternatives al franquisme. La mobilitzaci\u00f3 dels objectors va contribuir a la uni\u00f3 en l\u2019antimilitarisme i la noviol\u00e8ncia. Tamb\u00e9 les mobilitzacions contra l\u2019OTAN, contra l\u2019armament nuclear, el feminisme&#8230; Podr\u00edem dir que es va anar consolidant la idea que la noviol\u00e8ncia busca desarmar la viol\u00e8ncia que s\u2019exerceix des d\u2019estats, governs, agents econ\u00f2mics i empresarials, etc. per construir societats sense opressi\u00f3. <\/p>\n<p> En les seg\u00fcents d\u00e8cades aquest proc\u00e9s no es va invertir, es va ampliar i va aguditzar. Les mobilitzacions contra l\u2019OTAN i les armes nuclears hi van contribuir. Aquest proc\u00e9s no tenia lloc nom\u00e9s a Catalunya, era internacional. Una bona mostra d\u2019aix\u00f2 va ser l\u2019emerg\u00e8ncia de l\u2019anomenat moviment altermundista en el canvi de segle i el seu posicionament clarament a favor de la noviol\u00e8ncia. Es va optar per la desobedi\u00e8ncia civil i la resist\u00e8ncia noviolenta com a vies d\u2019actuaci\u00f3 <a href=\"articles_centrals\/article_central_2\/#ref\"><sup>2<\/sup><\/a>. Despr\u00e9s arribarien, per exemple, les grans mobilitzacions contra la guerra a l\u2019Iraq el 2003 en diferents llocs del m\u00f3n i a Barcelona com una de les ciutats destacades. <\/p>\n<p> En l\u2019inici de la segona d\u00e8cada del segle XXI les mobilitzacions socials multitudin\u00e0ries han tornat a emergir a Catalunya, en el marc del 15 M i del moviment independentista, i la noviol\u00e8ncia hi ha estat l\u2019actuaci\u00f3 majorit\u00e0ria. La societat, majorment, s\u2019ha fet noviolenta. El rebuig de la viol\u00e8ncia avui \u00e9s generalitzat, ja sigui per principis o estrat\u00e8gia. Aix\u00f2 no significa que no existeixin col\u00b7lectius que continu\u00efn defensant la viol\u00e8ncia, i fins i tot la puguin practicar, per\u00f2 l\u2019\u00e0mplia majoria de mobilitzacions que hem viscut en els \u00faltims anys es podrien definir com a noviolentes. La Plataforma d\u2019afectats per la hipoteca es va convertir despr\u00e9s de les mobilitzacions del 15M en un model d\u2019actuaci\u00f3 noviolenta que utilitzava un ampli repertori d\u2019actuaci\u00f3 que podia incorporar des de la negociaci\u00f3 a l\u2019entitat banc\u00e0ria, a la seva ocupaci\u00f3, fins als escarnis o l\u2019aturada dels desnonaments. Podr\u00edem dir una cosa semblant de les mobilitzacions associades a l\u2019independentisme. Segurament la mostra m\u00e9s important la vam veure en la defensa dels centres de votaci\u00f3 l\u20191 d\u2019octubre de 2017. \u00a0 <\/p>\n<p>                         <cite class=\"cita-center\">                                                Una societat que es creu democr\u00e0tica hauria de veure les accions de mobilitzaci\u00f3 noviolenta, desobedients o no, com un malestar que cal afrontar i resoldre            <\/cite>                        <\/p>\n<p> Avui a la noviol\u00e8ncia se li reconeix un gran valor pel que suposa en la construcci\u00f3 en positiu d\u2019alternatives a la realitat existent. No obstant aix\u00f2, la noviol\u00e8ncia \u00e9s q\u00fcestionada des de dues posicions molt diferents, pels qui consideren que la viol\u00e8ncia podria ser una millor opci\u00f3, o que almenys s\u2019hauria de tenir en compte, i per aquells que arriben a considerar que la noviol\u00e8ncia \u00e9s viol\u00e8ncia. Les actuacions noviolentes, desobedients o no, s\u00f3n r\u00e0pidament q\u00fcestionades, fins i tot criminalitzades, si el poder que desafien considera que s\u00f3n un risc per a la seva estabilitat. <\/p>\n<p> Considero que seria necessari mantenir un debat p\u00fablic profund sobre si les accions noviolentes, desobedients o no, suposen un atac a la democr\u00e0cia o un intent per aprofundir-hi. La hist\u00f2ria de la qual hem parlat aqu\u00ed ens faria pensar que la noviol\u00e8ncia ha estat al costat de processos que han buscat augmentar la democr\u00e0cia i aprofundir-hi, crear societat m\u00e9s lliures, justes i iguals. Una societat que es vol democr\u00e0tica hauria de veure les accions de mobilitzaci\u00f3 noviolenta com la mostra d\u2019un malestar que cal afrontar i resoldre m\u00e9s enll\u00e0 dels vots, les majories i les minories. I conv\u00e9 insistir que la legalitat o la legitimitat no depenen de majories. <\/p>\n<p> En l\u2019actual moment hist\u00f2ric, el suport social a la noviol\u00e8ncia, fins i tot a la possibilitat de practicar la desobedi\u00e8ncia civil noviolenta, ens hauria de portar, com a societat, a pensar en la seva acceptaci\u00f3 i fins i tot regulaci\u00f3. Acceptar com a societat la desobedi\u00e8ncia civil noviolenta, o pensar en alguna possible via de regulaci\u00f3, implica assumir la necessitat de pensar i repensar la nostra legalitat, les nostres legitimitats, les nostres concepcions \u00e8tiques sobre el que \u00e9s just, bo, correcte, etc. Les lleis no s\u00f3n justes pel simple fet de ser lleis, ni el que podem considerar just deixa de ser-ho perqu\u00e8 una llei digui que \u00e9s il\u00b7legal. No haur\u00edem de perdre cap altra ocasi\u00f3 per plantejar un veritable proc\u00e9s de reflexi\u00f3 i debat sobre el lloc de la noviol\u00e8ncia, i fins i tot de la desobedi\u00e8ncia civil noviolenta, en una societat que es vol democr\u00e0tica. <\/p>\n<p id=\"ref\" class=\"referencia first-reference\"> 1. Per aprofundir en aquestes q\u00fcestions poden interessar les obres d\u2019Enric Prat: <em>Movi\u00e9ndose por la paz<\/em> (Hacer Editorial, 2006) i <em>Activistes per la pau <\/em>(Publicacions de l\u2019Abadia de Montserrat, 2008) <\/p>\n<p id=\"ref\" class=\"referencia\">2. Per aprofundir en l\u2019altermundisme, la noviol\u00e8ncia i la desobedi\u00e8ncia civil pot interessar <em>Gu\u00eda para una globalizaci\u00f3n alternativa<\/em> de Francisco Fern\u00e1ndez Buey (Edicions B, 2004) <\/p>\n<p class=\"foto\"> <a target=\"_blank\" href=\"https:\/\/www.flickr.com\/photos\/icip\/7936255694\/in\/album-72157629848673760\/\" rel=\"noopener\">\tFotografia\t<\/a>\t: Cartell sobre l\u2019objecci\u00f3 de consci\u00e8ncia. Mostra gr\u00e0fica-art\u00edstica, 1978.\t <\/p>\n<p class=\"gencat\">\u00a9 Generalitat de Catalunya<\/p>\n","protected":false},"featured_media":6936,"menu_order":3,"template":"","categories":[6],"class_list":["post-6895","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-centrals"],"acf":[],"yoast_head":"<!-- This site is optimized with the Yoast SEO plugin v25.6 - https:\/\/yoast.com\/wordpress\/plugins\/seo\/ -->\n<title>El triomf de la noviol\u00e8ncia: evoluci\u00f3 de l\u2019activisme a Catalunya - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/el-triomf-de-la-noviolencia-evolucio-de-lactivisme-a-catalunya\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"El triomf de la noviol\u00e8ncia: evoluci\u00f3 de l\u2019activisme a Catalunya - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"El servei militar que havien de complir els joves durant els anys seixanta, en la dictadura franquista, era concebut per alguns d\u2019ells com l\u2019ocasi\u00f3 de formar-se en l\u2019\u00fas d\u2019armes. Significativament, alguns dels joves que pensaven d\u2019aquesta manera eren militants o companys de viatge d\u2019organitzacions pol\u00edtiques clandestines que actuaven contra el franquisme. Si aix\u00ed ho entenien [&hellip;]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/el-triomf-de-la-noviolencia-evolucio-de-lactivisme-a-catalunya\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_2_2560-14-518x720.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"518\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"720\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"9 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/el-triomf-de-la-noviolencia-evolucio-de-lactivisme-a-catalunya\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/el-triomf-de-la-noviolencia-evolucio-de-lactivisme-a-catalunya\/\",\"name\":\"El triomf de la noviol\u00e8ncia: evoluci\u00f3 de l\u2019activisme a Catalunya - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/el-triomf-de-la-noviolencia-evolucio-de-lactivisme-a-catalunya\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/el-triomf-de-la-noviolencia-evolucio-de-lactivisme-a-catalunya\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_2_2560-14.jpg\",\"datePublished\":\"2022-04-07T11:22:02+00:00\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/el-triomf-de-la-noviolencia-evolucio-de-lactivisme-a-catalunya\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/el-triomf-de-la-noviolencia-evolucio-de-lactivisme-a-catalunya\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_2_2560-14.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_2_2560-14.jpg\",\"width\":1152,\"height\":1600},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l&#039;Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"El triomf de la noviol\u00e8ncia: evoluci\u00f3 de l\u2019activisme a Catalunya - Revista Per la Pau","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/el-triomf-de-la-noviolencia-evolucio-de-lactivisme-a-catalunya\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"El triomf de la noviol\u00e8ncia: evoluci\u00f3 de l\u2019activisme a Catalunya - Revista Per la Pau","og_description":"El servei militar que havien de complir els joves durant els anys seixanta, en la dictadura franquista, era concebut per alguns d\u2019ells com l\u2019ocasi\u00f3 de formar-se en l\u2019\u00fas d\u2019armes. Significativament, alguns dels joves que pensaven d\u2019aquesta manera eren militants o companys de viatge d\u2019organitzacions pol\u00edtiques clandestines que actuaven contra el franquisme. Si aix\u00ed ho entenien [&hellip;]","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/el-triomf-de-la-noviolencia-evolucio-de-lactivisme-a-catalunya\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","og_image":[{"width":518,"height":720,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_2_2560-14-518x720.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"9 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/el-triomf-de-la-noviolencia-evolucio-de-lactivisme-a-catalunya\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/el-triomf-de-la-noviolencia-evolucio-de-lactivisme-a-catalunya\/","name":"El triomf de la noviol\u00e8ncia: evoluci\u00f3 de l\u2019activisme a Catalunya - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/el-triomf-de-la-noviolencia-evolucio-de-lactivisme-a-catalunya\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/el-triomf-de-la-noviolencia-evolucio-de-lactivisme-a-catalunya\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_2_2560-14.jpg","datePublished":"2022-04-07T11:22:02+00:00","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/el-triomf-de-la-noviolencia-evolucio-de-lactivisme-a-catalunya\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/el-triomf-de-la-noviolencia-evolucio-de-lactivisme-a-catalunya\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_2_2560-14.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_2_2560-14.jpg","width":1152,"height":1600},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l&#039;Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/6895","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6936"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6895"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6895"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}