{"id":6897,"date":"2022-04-07T11:22:03","date_gmt":"2022-04-07T11:22:03","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/issue\/%issue_post%\/article\/el-poder-de-la-gent\/"},"modified":"2022-04-07T11:22:03","modified_gmt":"2022-04-07T11:22:03","slug":"el-poder-de-la-gent","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/el-poder-de-la-gent\/","title":{"rendered":"El poder de la gent"},"content":{"rendered":"\n<p>\t           <span id=\"square\"><\/span>                <span id=\"first-word\">Aquell dia encara no ho sab\u00edem<\/span> per\u00f2 va ser el primer dia que la societat catalana va decidir dir prou, iniciant un proc\u00e9s pol\u00edtic que acabaria omplint les portades dels diaris de mig m\u00f3n. Era el 10 de juliol de 2010, el Tribunal Constitucional espanyol acabava de retallar l\u2019Estatut d\u2019Autonomia de Catalunya que havia estat referendat per les urnes, i una gran riuada de gent va sortir al carrer a manifestar-se amb el lema \u201cSom una naci\u00f3. Nosaltres decidim\u201d per dir que cap tribunal pot estar per damunt de la voluntat d\u2019un poble expressada a les urnes.            <\/p>\n<p> Despr\u00e9s d\u2019aquella manifestaci\u00f3 multitudin\u00e0ria en van venir moltes d\u2019altres i de m\u00e9s grosses, per\u00f2 sempre amb el mateix tarann\u00e0: una mobilitzaci\u00f3 de car\u00e0cter pac\u00edfic protagonitzada per tres i quatre generacions de fam\u00edlies senceres que sortien al carrer de manera festiva per reivindicar els seus drets democr\u00e0tics. M\u00e9s tard l\u2019anomenar\u00edem \u201cla revoluci\u00f3 dels somriures\u201d precisament pel seu car\u00e0cter pac\u00edfic i festiu. Una revoluci\u00f3 que va tenir el cl\u00edmax en la convocat\u00f2ria de refer\u00e8ndum el passat dia 1 d\u2019octubre de 2017, quan els somriures van quedar congelats sota els cops de porra de milers d\u2019agents de la policia espanyola decidida a impedir \u2013sense \u00e8xit\u2013 que la gent vot\u00e9s. <\/p>\n<p> Han estat set anys en qu\u00e8 la societat civil catalana s\u2019ha organitzat al voltant d\u2019una entitat que ja existia \u2013\u00d2mnium Cultural, amb quasi 60 anys d\u2019hist\u00f2ria\u2013 i d\u2019una altra entitat nascuda arran del moviment sobiranista, l\u2019Assemblea Nacional Catalana. No ens embranc\u00e0vem en una batalla nacionalista sin\u00f3 pels drets civils, on cada vegada m\u00e9s persones d\u2019ideologia i or\u00edgens diferents s\u2019unien amb l\u2019objectiu com\u00fa de reivindicar el dret de votar com a dret fonamental i altres drets c\u00edvics i democr\u00e0tics. Les dues entitats que ens hem trobat encap\u00e7alant aquest moviment ciutad\u00e0 hem tingut clar des de sempre que el nostre moviment havia d\u2019apostar per la desobedi\u00e8ncia civil activa i pac\u00edfica, i hem basat tota la nostra estrat\u00e8gia en el poder de la gent organitzada fent petits actes quotidians no violents: des de posar-se una samarreta i sortir al carrer un dia i hora determinats fins a retirar una quantitat simb\u00f2lica de diners dels caixers, sempre amb l\u2019esperit de la revoluci\u00f3 dels somriures. I aix\u00ed \u00e9s com, des de l\u2019any 2010, han tingut lloc a Catalunya les manifestacions m\u00e9s multitudin\u00e0ries d\u2019Europa en d\u00e8cades i sense cap incident, cap vidre trencat, cap paper a terra. Cap excusa, doncs, perqu\u00e8 l\u2019Estat reaccion\u00e9s amb la virul\u00e8ncia amb qu\u00e8 ho ha fet contra un moviment de persones de pau. I avui, els l\u00edders d\u2019aquest moviment s\u00f3n a la pres\u00f3. Escruixidor i inacceptable. <\/p>\n<p>\t\t\t\t\t\t<cite class=\"cita-center\">                                                La manera com ha treballat la societat civil organitzada a Catalunya ha despertat l\u2019inter\u00e8s d\u2019altres moviments ciutadans del m\u00f3n basats en la desobedi\u00e8ncia civil noviolenta            <\/cite>\t\t\t            <\/p>\n<p> Per entendre la g\u00e8nesi de l\u2019organitzaci\u00f3 d\u2019aquest moviment ciutad\u00e0 \u00e9s imprescindible explicar la gran campanya conjunta anomenada \u201cAra \u00e9s l\u2019Hora\u201d que vam impulsar des de les entitats per convocar la ciutadania a participar en la consulta no vinculant del 9 de novembre de 2014, una campanya que va ser la primera gran escola d\u2019acci\u00f3 pol\u00edtica des de la societat civil per aconseguir objectius pol\u00edtics i c\u00edvics al marge dels partits. <\/p>\n<p> \u201cAra \u00e9s l\u2019Hora\u201d va comptar amb professionals de diversos sectors empresarials que van aportar el seu talent per crear de zero una manera de treballar, des del voluntariat per\u00f2 amb est\u00e0ndards professionals, per fer una campanya que port\u00e9s el m\u00e0xim de gent possible a votar a la consulta ciutadana convocada pel govern catal\u00e0. Feta sempre des de la transpar\u00e8ncia \u2013la <a href=\"https:\/\/s.bsd.net\/catalonia\/main\/page\/file\/3931caac6891bc0bba_mlbraxp3f.pdf\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">mem\u00f2ria explicativa<\/a> \u00e9s encara a la Viquip\u00e8dia\u2013 la campanya es basava \u00fanicament en el poder de la gent, i per tant va tenir com a primer objectiu crear una gran base de dades que va permetre que el moviment no depengu\u00e9s de \u00a0grans mecenes sin\u00f3 de les petites aportacions econ\u00f2miques que van fer milers de persones i, el m\u00e9s important, que pogu\u00e9ssim comunicar directament amb les persones sense necessitat d\u2019intermediaris supeditats als poders f\u00e0ctics; la tecnologia ens va permetre fer-ho. I sempre sabent que una bona xarxa territorial basada en el contacte directe entre les persones era el que faria generar confian\u00e7a i fer cr\u00e9ixer i avan\u00e7ar el moviment. Aix\u00ed vam ser capa\u00e7os d\u2019organitzar una gigaenquesta que va arribar a un mili\u00f3 de cases, una marat\u00f3 de centenars de milers de trucades fetes amb voluntaris, i desenes d\u2019actes organitzats gr\u00e0cies a les aportacions \u2013en temps i diners\u2013 de m\u00e9s de 100.000 persones, sense rebre ni un c\u00e8ntim de diner p\u00fablic. La campanya va ser un \u00e8xit i va contribuir a fer que dos milions tres-centes mil persones votessin pac\u00edficament i sense incidents aquell 9N malgrat l\u2019oposici\u00f3 del govern espanyol. <\/p>\n<p>\t\t\t\t\t\t<cite class=\"cita-center\">                                                El naixement d\u2019entitats transversals com la Taula per la Democr\u00e0cia i En Peu de Pau s\u00f3n una prova m\u00e9s de fins a quin punt la noviol\u00e8ncia defineix el moviment sobiranista            <\/cite>            \t\t\t<\/p>\n<p> Sense l\u2019aprenentatge d\u2019\u201cAra \u00e9s l\u2019Hora\u201d segurament no hauria estat possible crear Crida per la Democr\u00e0cia, una de les eines que tres anys despr\u00e9s ens va permetre tornar a activar la gran xarxa de persones an\u00f2nimes disposades a donar suport a la convocat\u00f2ria del refer\u00e8ndum vinculant convocat pel govern catal\u00e0 el dia 1 d\u2019octubre de 2017. Molt basada en les noves eines com el servei de missatgeria Whatsapp, Crida per la Democr\u00e0cia va tornar a assolir grans fites: mobilitzacions multitudin\u00e0ries i tamb\u00e9 captacions de diners basades en microdonatius que van permetre no nom\u00e9s pagar les diferents accions de la campanya, sin\u00f3 tamb\u00e9 omplir una Caixa de Solidaritat per tal d\u2019assumir les despeses judicials i fiances de totes les persones perseguides per la just\u00edcia espanyola arran de la convocat\u00f2ria del refer\u00e8ndum. <\/p>\n<p> La manera com ha treballat la societat civil organitzada a Catalunya ha despertat l\u2019inter\u00e8s d\u2019altres moviments ciutadans del m\u00f3n basats en la desobedi\u00e8ncia civil noviolenta, i experts d\u2019arreu s\u2019han volgut documentar sobre el cas catal\u00e0 per la seva exemplaritat; activistes pels drets humans i premis Nobels de la Pau com Rigoberta Mench\u00fa, Ahmed Galai, Desmond Tutu, Adolfo P\u00e9rez Esquivel o Jody Williams s\u2019han sumat al moviment \u201cLet Catalans Vote\u201d per donar suport a la reivindicaci\u00f3 de la societat catalana, al costat d\u2019altres activistes per la pau d\u2019arreu del m\u00f3n com la cofundadora i presidenta de Madres de Plaza de Mayo Mirta Baravalle o intel\u00b7lectuals com Noam Chomsky o Zygmunt Bauman. <\/p>\n<p>\t\t\t\t\t\t<cite class=\"cita-center\">                                                Tradicionalment, el catalanisme ha estat europeista: obert, tolerant, pac\u00edfic, democr\u00e0tic, integrador; uns fonaments que a l\u2019Europa d\u2019avui s\u2019han aprimat tant que costa de recon\u00e8ixer-los            <\/cite>            \t\t\t<\/p>\n<p> Tot i que el moviment catal\u00e0 ha estat impecable en les formes i en el fons, el qu\u00e8 ha passat ens porta a pensar que, segurament, per l\u2019Estat hauria estat m\u00e9s f\u00e0cil que hi hagu\u00e9s viol\u00e8ncia a Catalunya. Aix\u00f2 hauria justificat la seva repressi\u00f3, els atacs contra les institucions, contra els seus dirigents i contra els seus ciutadans mobilitzats. Per\u00f2 no ha estat aix\u00ed. \u00c9s m\u00e9s, com m\u00e9s forta ha estat la repressi\u00f3, m\u00e9s forta ha estat la determinaci\u00f3 del moviment catal\u00e0 per expressar-se pac\u00edficament, sense caure en provocacions, amb coratge per\u00f2 m\u00e9s c\u00edvics i pac\u00edfics que mai. El naixement d\u2019entitats transversals com la Taula per la Democr\u00e0cia (amb gran representaci\u00f3 de la societat civil organitzada del pa\u00eds, des de sindicats a escoltes i el m\u00f3n cultural) i En Peu de Pau s\u00f3n una prova m\u00e9s de fins a quin punt la noviol\u00e8ncia defineix el moviment. Un moviment, per cert, que es va mobilitzar el mateix 2017 a favor de l\u2019acollida de refugiats a Catalunya en una manifestaci\u00f3 multitudin\u00e0ria que, sota el lema \u201cVolem acollir\u201d va aplegar milers de persones el mes de febrer. I \u00e9s que, tradicionalment, el catalanisme ha estat europeista en el sentit fundacional de l\u2019expressi\u00f3 \u201ceuropeista\u201d: obert, tolerant, pac\u00edfic, democr\u00e0tic, integrador. Uns fonaments que a l\u2019Europa d\u2019avui s\u2019han aprimat tant que costa de recon\u00e8ixer-los. <\/p>\n<p> La passada tardor, des d\u2019\u00d2mnium vam editar un v\u00eddeo titulat \u201cHelp Catalonia. Save Europe\u201d, que va aconseguir en temps r\u00e8cord m\u00e9s de dos milions de visites. Hi explic\u00e0vem que nom\u00e9s podr\u00e0 perviure la idea d\u2019Europa si es preserven els valors de la llibertat, la democr\u00e0cia i els drets humans, tant en q\u00fcesti\u00f3 avui a l\u2019Estat espanyol. Catalunya ofereix avui a Europa la possibilitat de reconnectar amb els seus or\u00edgens. Som pacifistes, defensors dels drets socials, orgullosos d\u2019haver aconseguit la cohesi\u00f3 social en una Catalunya ideol\u00f2gicament, religiosament i socialment diversa. Europa ha de deixar de mirar a una altra banda, no nom\u00e9s per ajudar als catalans sin\u00f3 per ajudar-se a ella mateixa a mantenir els valors de pau, di\u00e0leg i democr\u00e0cia que la va fer n\u00e9ixer. El que passi al cor d\u2019Europa \u00e9s cosa d\u2019Europa, perqu\u00e8 tindr\u00e0 conseq\u00fc\u00e8ncies per tots els seus conciutadans. <\/p>\n<p class=\"foto first-reference\"> <a href=\"https:\/\/www.flickr.com\/photos\/84641606@N00\/7298339322\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Fotografia<\/a> : Cassolada: Francis Bourgouin <\/p>\n<p class=\"gencat\">\u00a9 Generalitat de Catalunya<\/p>\n","protected":false},"featured_media":6942,"menu_order":5,"template":"","categories":[6],"class_list":["post-6897","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-centrals"],"acf":[],"yoast_head":"<!-- This site is optimized with the Yoast SEO plugin v25.6 - https:\/\/yoast.com\/wordpress\/plugins\/seo\/ -->\n<title>El poder de la gent - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/el-poder-de-la-gent\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"El poder de la gent - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Aquell dia encara no ho sab\u00edem per\u00f2 va ser el primer dia que la societat catalana va decidir dir prou, iniciant un proc\u00e9s pol\u00edtic que acabaria omplint les portades dels diaris de mig m\u00f3n. Era el 10 de juliol de 2010, el Tribunal Constitucional espanyol acabava de retallar l\u2019Estatut d\u2019Autonomia de Catalunya que havia estat [&hellip;]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/el-poder-de-la-gent\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_4_2560-14-518x720.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"518\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"720\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"8 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/el-poder-de-la-gent\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/el-poder-de-la-gent\/\",\"name\":\"El poder de la gent - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/el-poder-de-la-gent\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/el-poder-de-la-gent\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_4_2560-14.jpg\",\"datePublished\":\"2022-04-07T11:22:03+00:00\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/el-poder-de-la-gent\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/el-poder-de-la-gent\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_4_2560-14.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_4_2560-14.jpg\",\"width\":1152,\"height\":1600},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l&#039;Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"El poder de la gent - Revista Per la Pau","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/el-poder-de-la-gent\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"El poder de la gent - Revista Per la Pau","og_description":"Aquell dia encara no ho sab\u00edem per\u00f2 va ser el primer dia que la societat catalana va decidir dir prou, iniciant un proc\u00e9s pol\u00edtic que acabaria omplint les portades dels diaris de mig m\u00f3n. Era el 10 de juliol de 2010, el Tribunal Constitucional espanyol acabava de retallar l\u2019Estatut d\u2019Autonomia de Catalunya que havia estat [&hellip;]","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/el-poder-de-la-gent\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","og_image":[{"width":518,"height":720,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_4_2560-14-518x720.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"8 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/el-poder-de-la-gent\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/el-poder-de-la-gent\/","name":"El poder de la gent - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/el-poder-de-la-gent\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/el-poder-de-la-gent\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_4_2560-14.jpg","datePublished":"2022-04-07T11:22:03+00:00","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/el-poder-de-la-gent\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/el-poder-de-la-gent\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_4_2560-14.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_4_2560-14.jpg","width":1152,"height":1600},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l&#039;Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/6897","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6942"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6897"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6897"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}