{"id":6963,"date":"2022-04-07T11:22:21","date_gmt":"2022-04-07T11:22:21","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/issue\/%issue_post%\/article\/la-paradoxa-de-la-reconciliacio\/"},"modified":"2022-04-07T11:22:21","modified_gmt":"2022-04-07T11:22:21","slug":"la-paradoxa-de-la-reconciliacio","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-paradoxa-de-la-reconciliacio\/","title":{"rendered":"La paradoxa de la reconciliaci\u00f3"},"content":{"rendered":"\n

<\/span> El conflicte pol\u00edtic perjudica<\/span> les relacions entre individus i comunitats, aix\u00ed com la confian\u00e7a en les institucions p\u00fabliques i l\u2019estat. Per tant, construir la pau requereix atendre les relacions. En la seva forma m\u00e9s senzilla, la reconciliaci\u00f3 \u00e9s el proc\u00e9s d\u2019abordar relacions conflictives i fracturades despr\u00e9s del conflicte pol\u00edtic. Tanmateix, el terme reconciliaci\u00f3 pot resultar conf\u00fas quan s\u2019aplica a societats emergents des de conflictes violents, ja que no nom\u00e9s necessita reconciliar relacions trencades (tal com implica el propi terme), sin\u00f3 tamb\u00e9 construir relacions pr\u00e8viament inexistents entre individus, grups i institucions. Aix\u00f2 pot comprendre diverses activitats a diferents nivells, des d\u2019iniciatives interpersonals i intergrupals, que poden incloure trobades positives, di\u00e0leg, educaci\u00f3 i comprensi\u00f3 m\u00fatua, fins a processos de construcci\u00f3 de confian\u00e7a a nivell pol\u00edtic, incloent reconeixement p\u00fablic i disculpes per les males actuacions, reformes institucionals, recuperaci\u00f3 de la veritat i reparacions. <\/p>\n

El proc\u00e9s de reconstrucci\u00f3 de relacions tamb\u00e9 \u00e9s un proc\u00e9s multi-direccional. Per tal d\u2019ajudar a comprendre aquesta complexitat, hem proposat una \u201cdefinici\u00f3 de treball\u201d de reconciliaci\u00f3 que, segons els nostres arguments, implica cinc fils entrella\u00e7ats i relacionats1<\/sup><\/a>: <\/p>\n

1. Desenvolupar una visi\u00f3 compartida d\u2019una societat interdependent i justa.<\/b> Aix\u00f2 requereix la implicaci\u00f3 de tota la societat, a tots els nivells. Tot i que els individus poden tenir opinions o ideologies pol\u00edtiques diferents, l\u2019articulaci\u00f3 d\u2019una visi\u00f3 comuna d\u2019una societat interdependent, justa, equitativa, oberta i diversa \u00e9s un element cr\u00edtic a qualsevol proc\u00e9s de reconciliaci\u00f3. <\/p>\n

2. Recon\u00e8ixer i abordar el passat.<\/b> Cal recon\u00e8ixer la veritat del passat, amb tot el seu dolor, patiment i p\u00e8rdues, i implementar mecanismes per implementar just\u00edcia, curaci\u00f3, restituci\u00f3 o reparacions, i restauraci\u00f3 (incloent-hi disculpes, si cal, i passes dirigides cap a la reparaci\u00f3). Per construir la reconciliaci\u00f3, els individus i les institucions han de recon\u00e8ixer la seva pr\u00f2pia implicaci\u00f3 en els conflictes del passat, acceptar-los i aprendre d\u2019ells de manera constructiva per tal de garantir la no-repetici\u00f3. <\/p>\n

3. Construir relacions positives.<\/b> Despr\u00e9s d\u2019un conflicte violent, cal establir relacions o renovar-les, abordant q\u00fcestions de confian\u00e7a, prejudici i intoler\u00e0ncia al llarg el proc\u00e9s. Aix\u00ed podem finalment acceptar tant els element comuns com les difer\u00e8ncies, abra\u00e7ar aquells que s\u00f3n diferents de nosaltres i comprometre\u2019ns amb ells. <\/p>\n

4. Canvi significatiu cultural i d\u2019actitud.<\/b> Es trenca la cultura de la sospita, la por, la desconfian\u00e7a, i la viol\u00e8ncia, per tal d\u2019obrir oportunitats i espais en qu\u00e8 la gent pot escoltar i ser escoltada. Es desenvolupa una cultura de respecte pels drets humans i les difer\u00e8ncies humanes, creant un context on cada ciutad\u00e0 es pot convertir en un participant actiu de la societat i tenir el sentiment de pert\u00e0nyer-hi. <\/p>\n

5. Canvi social, econ\u00f2mic i pol\u00edtic substancial. <\/b>Les estructures socials, econ\u00f2miques i pol\u00edtiques que van originar conflictes i alienacions s\u2019identifiquen, es reconstrueixen o s\u2019aborden, i es transformen. Aquest aspecte tamb\u00e9 pot ser percebut com abordar la igualtat i\/o aconseguir l\u2019equitat entre grups. <\/p>\n

Per entendre aquesta definici\u00f3, s\u00f3n importants tres punts addicionals. <\/p>\n

En primer lloc, les paradoxes, tensions, i fins i tot les contradiccions, sempre estan presents en els processos de reconciliaci\u00f3. Per exemple, l\u2019articulaci\u00f3 d\u2019un futur interdependent a llarg termini (Fil 1) sovint est\u00e0 en tensi\u00f3 amb els requeriments per a la just\u00edcia (Fil 2)2<\/sup><\/a>. Fomentar el canvi econ\u00f2mic (Fil 5) tamb\u00e9 pot requerir un canvi en l\u2019assignaci\u00f3 de recursos o la propietat (per exemple, en la Sud-\u00e0frica post-apartheid), per\u00f2 pot afectar de manera negativa el potencial de construir relacions positives entre els guanyadors i els perdedors d\u2019aquest proc\u00e9s de redistribuci\u00f3 (Fil 3). <\/p>\n

La reconciliaci\u00f3 implica desenvolupar una visi\u00f3 compartida del futur, abordant el passat i construint relacions positives amb un canvi d\u2019actitud i cultural <\/cite> <\/p>\n

En segon lloc, la reconciliaci\u00f3 \u00e9s un concepte amb c\u00e0rrega moral i un terme ideol\u00f2gic. Les relacions s\u00f3n fonamentals per a la interacci\u00f3 humana i, per tant, la reconciliaci\u00f3 sovint est\u00e0 relacionada amb les nostres creences b\u00e0siques sobre el m\u00f3n3<\/sup><\/a>. Alg\u00fa amb un passat teol\u00f2gic podria fer \u00e8mfasi en la import\u00e0ncia de construir empatia en el proc\u00e9s de reconciliaci\u00f3, mentre que un defensor dels drets humans podria desitjar promoure l\u2019imperi de la llei com a mitj\u00e0 efica\u00e7 per regular la manera com les persones es comprometen m\u00fatuament i ampliar les institucions. <\/p>\n

En tercer lloc, la reconciliaci\u00f3 no nom\u00e9s aborda resultats individuals a\u00efllats (per exemple, tractant desigualtats socials entre grups, Fil 5), sin\u00f3 que \u00e9s el proc\u00e9s d\u2019abordar amb detall cadascun dels cinc fils de forma integral. Aix\u00f2 \u00e9s un repte perqu\u00e8 els contextos socials, interpersonals i pol\u00edtics estan en constant moviment. La reconciliaci\u00f3 s\u2019hauria d\u2019entendre, doncs, com a din\u00e0mica i progressiva, per\u00f2 tamb\u00e9 conflictiva i propensa al frac\u00e0s. Per tant, la reconciliaci\u00f3 s\u2019hauria de mesurar com la capacitat d\u2019una societat per gestionar les paradoxes complexes i les tensions inherents, dins i entre els cinc fils, tal com han estat sintetitzats pr\u00e8viament. <\/p>\n

No podem simplement aplicar la nostra definici\u00f3 de treball a qualsevol context sense cap mena de reflexi\u00f3 o an\u00e0lisi. Cada context \u00e9s \u00fanic, i fins i tot el llenguatge utilitzat (incl\u00f2s el terme reconciliaci\u00f3 en s\u00ed), pot estar carregat de pol\u00e8mica i de sensibilitat. En algunes societats, la reconciliaci\u00f3 es considera un terme \u00abtou\u00bb, que afavoreix el comprom\u00eds per sobre de la just\u00edcia formal (aix\u00f2 \u00e9s un argument recurrent als pa\u00efsos d\u2019Am\u00e8rica Llatina), i ha estat rebutjat per algunes v\u00edctimes i defensors de drets humans. En altres societats, com ara Irlanda del Nord, les connotacions s\u00f3n diferents. En la nostra recerca en aquesta regi\u00f3, hem trobat aprensi\u00f3 en la utilitzaci\u00f3 del terme reconciliaci\u00f3 entre alguns activistes de la pau, no perqu\u00e8 es vegi com a \u00abtou\u00bb, sin\u00f3 perqu\u00e8 s\u2019ent\u00e9n com a proc\u00e9s que transforma fonamentalment les relacions socials i pol\u00edtiques4<\/sup><\/a>. Ens han indicat que han experimentat algunes resist\u00e8ncies quan es tracta d\u2019iniciatives que utilitzen de forma expl\u00edcita el terme reconciliaci\u00f3, ja que implica un proc\u00e9s \u00abdur\u00bb, que requereix un canvi significatiu, per\u00f2 potencialment inc\u00f2mode, a nivell personal, cultural o comunitari. <\/p>\n

Les paradoxes, tensions i contradiccions sempre estan presents en els processos de reconciliaci\u00f3 <\/cite> <\/p>\n

A nivell pol\u00edtic, a Irlanda del Nord, s\u2019ha adoptat una visi\u00f3 m\u00e9s minimalista de la reconciliaci\u00f3, que accepta l\u2019exist\u00e8ncia de diferents comunitats (amb diferents aspiracions pol\u00edtiques), per\u00f2 nom\u00e9s s\u2019han fet esfor\u00e7os limitats per trencar la segregaci\u00f3 social, residencial i educativa que existeix entre les dues comunitats principals. Amb una millora significativa en el context de seguretat des de l\u2019Acord de 1998, i en la confian\u00e7a general entre els grups alienats, en comparaci\u00f3 amb el passat, tamb\u00e9 les actituds cap a \u00abl\u2019altre\u00bb, han anat millorant gradualment5<\/sup><\/a>, encara que les divisions subjacents no s\u2019hagin resolt. La confian\u00e7a entre els partits pol\u00edtics s\u2019ha deteriorat de manera significativa en el \u00faltims anys i, en el moment d\u2019escriure aquest article, l\u2019Assemblea Legislativa delegada (el nucli central de l\u2019Acord de 1998) ha estat posposada per m\u00e9s d\u2019un any. <\/p>\n

La nostra investigaci\u00f3 demostra que aquest atzucac pol\u00edtic tamb\u00e9 s\u2019ha vist agreujat per la manca d\u2019una visi\u00f3 comuna del futur de la regi\u00f3 (Fil 1). L\u2019Acord de 1998 preveia l\u2019establiment d\u2019una estructura de govern local delegada dins el Regne Unit: un comprom\u00eds per als unionistes que volen romandre al Regne Unit en general i, per als nacionalistes i republicans, una etapa en un proc\u00e9s a llarg termini cap a una illa d\u2019Irlanda constitucionalment unida (Irlanda del Nord dins la Rep\u00fablica d\u2019Irlanda). Aix\u00f2 ha donat peu a una comprensi\u00f3 pol\u00edtica diferent de l\u2019aspecte que podria tenir finalment una societat \u00abreconciliada\u00bb. A risc de generalitzar, per als republicans, el futur desitjat \u00e9s de relacions iguals i respectuoses entre comunitats d\u2019una Irlanda unida (el terme reconciliaci\u00f3 \u00e9s el que ells utilitzen per descriure-ho). Per als unionistes, \u00e9s una forma limitada de \u00abcompartir\u00bb el poder amb nacionalistes dins d\u2019un \u00f2rgan pol\u00edtic i delegat, encara dominat per institucions i cultura brit\u00e0niques (generalment, eviten el terme reconciliaci\u00f3). <\/p>\n

Com a objectiu a curt termini despr\u00e9s d\u2019un conflicte violent prolongat, un enfocament minimalista, promovent la toler\u00e0ncia de \u00abl\u2019altre\u00bb, podria ser un primer pas \u00fatil. Tanmateix, sense crear condicions prop\u00edcies o de suport per tal que les intervencions intercomunit\u00e0ries prosperin i que les relacions sostenibles es desenvolupin, el perill de quedar-se atrapat en aquesta etapa, o retrocedir, sempre \u00e9s present. <\/p>\n

La reconciliaci\u00f3 s\u2019hauria de mesurar com la capacitat d\u2019una societat per gestionar les paradoxes complexes i les tensions inherents <\/cite> <\/p>\n

La nostra recerca ha arribat a la conclusi\u00f3 que hi ha un fort desig p\u00fablic per tal que les classes pol\u00edtiques es dissenyin conjuntament \u2013 i es comprometin p\u00fablicament \u2013 amb un proc\u00e9s de construcci\u00f3 de relacions horitzontals i verticals. Tot i que el treball de construcci\u00f3 de relacions, orientat a les comunitats, ha estat recolzat econ\u00f2micament (per exemple, nom\u00e9s la UE ja ha contribu\u00eft amb gaireb\u00e9 dos mil milions d\u2019euros per a treballs comunitaris) i ben rebut per la poblaci\u00f3 general, sense una pol\u00edtica significativa, abordant de manera sistem\u00e0tica les divisions intercomunit\u00e0ries, el seu impacte \u00e9s bastant limitat. <\/p>\n

La reconciliaci\u00f3 es un concepte desafiant i fins i tot paradoxal que, a m\u00e9s, resulta molt contextual. En qualsevol escenari, una veritable interrogaci\u00f3 sobre com una societat ent\u00e9n els elements b\u00e0sics de la reconciliaci\u00f3 \u00e9s vital. Aix\u00f2 pot revelar difer\u00e8ncies entre els qui consideren la reconciliaci\u00f3 com un proc\u00e9s transformador (en el qual les difer\u00e8ncies subjacents s\u00f3n abordades, es generen noves relacions i cultures de connexi\u00f3 i, durant el proc\u00e9s, tots els implicats canvien) i els qui la consideren com un proc\u00e9s m\u00e9s limitat i funcional (amb nivells b\u00e0sics de respecte i toler\u00e0ncia, per\u00f2 amb poca interacci\u00f3 social o abordant de manera superficial les causes fonamentals del conflicte). D\u2019aquesta manera, es podrien abordar m\u00e9s f\u00e0cilment aquestes inconsist\u00e8ncies des de l\u2019inici d\u2019un proc\u00e9s de pau, garantint una major claredat i adaptant els enfocaments, tant per afavorir els temors genu\u00efns, com per recompensar els qui estan disposats a assumir un risc m\u00e9s gran per aconseguir una pau sostenible. <\/p>\n

Hem descobert que la nostra \u00abdefinici\u00f3 de treball\u00bb \u00e9s una eina \u00fatil per \u00abdiagnosticar\u00bb el desenvolupament dels processos de reconciliaci\u00f3 a trav\u00e9s del temps i per saber on caldria un nou impuls. A Irlanda del Nord, argumentar\u00edem que, urgentment, calen m\u00e9s esfor\u00e7os per trobar una visi\u00f3 comuna del futur, a la vegada que s\u2019aprofita l\u2019oportunitat per afrontar les ferides del passat. En altres societats, aquest \u00e8mfasi podria tenir un aspecte bastant diferent. El que \u00e9s important \u00e9s que seguim en sintonia amb els resultats potencials de triar enfocaments transformadors o minimalistes per abordar un llegat de conflicte pol\u00edtic i observar, aix\u00ed, els resultats que ofereixen aquests enfocaments. <\/p>\n

1. Veure, entre moltes altres publicacions, Hamber, B., & Kelly, G. (2009). \u00ab\u00a0Too Deep, too Threatening: Understandings of reconciliation in Northern Ireland\u201d. A H. van der Merwe, V. Baxter, & A. Chapman (Eds.), Assessing the Impact of Transitional Justice: Challenges for Empirical Research<\/em> (pp. 265-293). Washington: United States Institute for Peace. <\/p>\n

2. Veure Lederach, J. P. (1997). Building Peace: Sustainable Reconciliation in Divided Societies<\/em>. Washington D.C.: United States Institute of Peace Press. <\/p>\n

3. Veure van der Merwe, H. (2000). \u00abNational and Community Reconciliation: Competing Agendas in the South African Truth and Reconciliation Commission\u00bb. A N. Biggar (ed.), Burying the Past: Making Peace and Doing Justice after Civil Conflict<\/em>. Washington, D.C.: Georgetown University Press. <\/p>\n

4. Hamber, B. i Kelly, G. (2017). Challenging the Conventional: Can Post-Violence Reconciliation Succeed? A Northern Ireland Case Study<\/em>. Kofi Annan Foundation & Interpeace: Nova York. <\/p>\n

5. Morrow, D., Robinson, G., & Dowds, L. (2013). The Long View of Community Relations in Northern Ireland: 1989-2012<\/em>. ARK: Belfast. <\/p>\n

\tFotografia\t<\/a>\t: Hands Across the Divide. Monument a Derry (Londonderry)\t <\/p>\n

\u00a9 Generalitat de Catalunya<\/p>\n","protected":false},"featured_media":7002,"menu_order":2,"template":"","categories":[6],"class_list":["post-6963","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-centrals"],"acf":[],"yoast_head":"\nLa paradoxa de la reconciliaci\u00f3 - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-paradoxa-de-la-reconciliacio\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"La paradoxa de la reconciliaci\u00f3 - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"El conflicte pol\u00edtic perjudica les relacions entre individus i comunitats, aix\u00ed com la confian\u00e7a en les institucions p\u00fabliques i l\u2019estat. Per tant, construir la pau requereix atendre les relacions. En la seva forma m\u00e9s senzilla, la reconciliaci\u00f3 \u00e9s el proc\u00e9s d\u2019abordar relacions conflictives i fracturades despr\u00e9s del conflicte pol\u00edtic. Tanmateix, el terme reconciliaci\u00f3 pot resultar […]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-paradoxa-de-la-reconciliacio\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_1_2560-15-518x720.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"518\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"720\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"10 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-paradoxa-de-la-reconciliacio\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-paradoxa-de-la-reconciliacio\/\",\"name\":\"La paradoxa de la reconciliaci\u00f3 - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-paradoxa-de-la-reconciliacio\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-paradoxa-de-la-reconciliacio\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_1_2560-15.jpg\",\"datePublished\":\"2022-04-07T11:22:21+00:00\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-paradoxa-de-la-reconciliacio\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-paradoxa-de-la-reconciliacio\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_1_2560-15.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_1_2560-15.jpg\",\"width\":1152,\"height\":1600},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"La paradoxa de la reconciliaci\u00f3 - Revista Per la Pau","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-paradoxa-de-la-reconciliacio\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"La paradoxa de la reconciliaci\u00f3 - Revista Per la Pau","og_description":"El conflicte pol\u00edtic perjudica les relacions entre individus i comunitats, aix\u00ed com la confian\u00e7a en les institucions p\u00fabliques i l\u2019estat. Per tant, construir la pau requereix atendre les relacions. En la seva forma m\u00e9s senzilla, la reconciliaci\u00f3 \u00e9s el proc\u00e9s d\u2019abordar relacions conflictives i fracturades despr\u00e9s del conflicte pol\u00edtic. Tanmateix, el terme reconciliaci\u00f3 pot resultar […]","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-paradoxa-de-la-reconciliacio\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","og_image":[{"width":518,"height":720,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_1_2560-15-518x720.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"10 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-paradoxa-de-la-reconciliacio\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-paradoxa-de-la-reconciliacio\/","name":"La paradoxa de la reconciliaci\u00f3 - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-paradoxa-de-la-reconciliacio\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-paradoxa-de-la-reconciliacio\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_1_2560-15.jpg","datePublished":"2022-04-07T11:22:21+00:00","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-paradoxa-de-la-reconciliacio\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-paradoxa-de-la-reconciliacio\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_1_2560-15.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_1_2560-15.jpg","width":1152,"height":1600},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/6963","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7002"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6963"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6963"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}