{"id":6964,"date":"2022-04-07T11:22:21","date_gmt":"2022-04-07T11:22:21","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/issue\/%issue_post%\/article\/descolonitzar-la-justicia-transicional-des-dels-territoris-indigenes\/"},"modified":"2022-04-07T11:22:21","modified_gmt":"2022-04-07T11:22:21","slug":"descolonitzar-la-justicia-transicional-des-dels-territoris-indigenes","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/descolonitzar-la-justicia-transicional-des-dels-territoris-indigenes\/","title":{"rendered":"Descolonitzar la just\u00edcia transicional des dels territoris ind\u00edgenes"},"content":{"rendered":"\n

<\/span> Aquest text, resultat d\u2019un di\u00e0leg<\/span> intercultural i interdisciplinari entre una advocada arhuaca colombiana, Belkis Izquierdo, i una antrop\u00f2loga europea, Lieselotte Viaene, planteja que les normes i les pr\u00e0ctiques ind\u00edgenes de just\u00edcia, reparaci\u00f3 i reconciliaci\u00f3 q\u00fcestionen profundament el paradigma dominant de just\u00edcia transicional i de drets humans que est\u00e0 enclavat en acceptacions antropoc\u00e8ntriques. Sostenim que aquest encontre no tan sols genera q\u00fcestions epistemol\u00f2giques, sin\u00f3 que, sobretot, ens convida a analitzar-lo com un \u201cconflicte ontol\u00f2gic\u201d1<\/sup><\/a> que crea una gran disconformitat legal entre els defensors de drets humans. \u00a0 \u00a0 <\/p>\n

En pa\u00efsos com Guatemala o Col\u00f2mbia, la poblaci\u00f3 ind\u00edgena ha estat v\u00edctima de greus violacions de drets humans durant els conflictes armats interns que hi ha hagut en diversos pa\u00efsos llatinoamericans al llarg de d\u00e8cades. El 1996 es va signar la pau entre el Govern guatemalenc i la Unitat Revolucion\u00e0ria Nacional Guatemalenca (URNG), despr\u00e9s de 36 anys de viol\u00e8ncia que va deixar 200.000 v\u00edctimes, de les quals, segons la Comissi\u00f3 d\u2019Esclariment Hist\u00f2ric, el 83,3% pertanyien a la poblaci\u00f3 ind\u00edgena maia. El 93% dels actes de viol\u00e8ncia es van atribuir a l\u2019Estat i es va concloure que hi havia hagut actes de genocidi. L\u2019elit sociopol\u00edtica i econ\u00f2mica ladina que governa el pa\u00eds mai no ha buscat, en aquests 20 anys, ni just\u00edcia, ni reparaci\u00f3, ni veritat, ni reconciliaci\u00f3. Col\u00f2mbia, on es va signar la pau entre el Govern i les Forces Armades Revolucion\u00e0ries de Col\u00f2mbia-Ex\u00e8rcit del Poble (FARC-EP) el 2016, t\u00e9 la possibilitat de fer-ho de manera diferent. <\/p>\n

Belkis va n\u00e9ixer a Nabusimake, la capital pol\u00edtica i espiritual del poble arhuac, situada a la Sierra Nevada de Santa Marta. El 2014 es va convertir en la primera magistrada auxiliar ind\u00edgena del Consell Superior de la Judicatura de Col\u00f2mbia. All\u00e0 es va encarregar de la coordinaci\u00f3 i la cooperaci\u00f3 entre les just\u00edcies ind\u00edgenes i la just\u00edcia ordin\u00e0ria del pa\u00eds. Des del mes de gener del 2018 \u00e9s magistrada a la Sala de Reconeixement de Veritat, de Responsabilitat i de Determinaci\u00f3 dels Fets i Conductes de la Jurisdicci\u00f3 Especial per a la Pau, creada en el marc dels acords de pau. Lieselotte va n\u00e9ixer a la regi\u00f3 de Flandes, B\u00e8lgica, i des del 2002 col\u00b7labora amb diverses comunitats ind\u00edgenes maia q\u2019eqchi, supervivents del genocidi guatemalenc, en el marc d\u2019investigacions acad\u00e8miques i consultories. El seu treball emp\u00edric amb els ancians, guies espirituals, v\u00edctimes i expatrullers de l\u2019autodefensa civil q\u2019eqchi\u2019 li van ensenyar a sentir i a entendre m\u00e9s enll\u00e0 de la immediatesa de les ci\u00e8ncies naturals i socials. <\/p>\n

Muntanyes, rius, pedres i blat de moro sagrat: \u00e9ssers vius que tamb\u00e9 s\u00f3n v\u00edctimes<\/b> <\/p>\n

El r\u00e8gim internacional de drets humans, la Cort Interamericana de Drets Humans, la Cort Africana de Drets Humans i la Cort Constitucional Colombiana han anat reconeixent gradualment i interpretant l\u2019abast dels drets col\u00b7lectius dels pobles ind\u00edgenes, com el dret a la lliure determinaci\u00f3 i a la terra, el territori i els recursos naturals. S\u2019ha acceptat jur\u00eddicament, que els pobles ind\u00edgenes tenen una \u201crelaci\u00f3 especial\u201d \u2013col\u00b7lectiva i multidimensional\u2013 amb la terra. <\/p>\n

Malgrat aquest aven\u00e7os importants, la visi\u00f3 hegem\u00f2nica dels drets humans encara no s\u2019ha enfrontat als reptes apressants que provoquen les visions ind\u00edgenes que q\u00fcestionen les divisions de l\u2019ontologia moderna dominant entre cultura\/naturalesa, ment\/cos, humans\/no humans, creen\u00e7a\/realitat. Per als pobles ancestrals, el m\u00f3n no \u00e9s dual, tot \u00e9s u, est\u00e0 interrelacionat i \u00e9s interdependent; no hi ha una separaci\u00f3 entre el que \u00e9s material i el que \u00e9s cultural i espiritual. A m\u00e9s, tot \u00e9s viu i sagrat, no tan sols els \u00e9ssers humans, sin\u00f3 tamb\u00e9 les muntanyes, les coves, l\u2019aigua, les cases, les plantes i els animals. <\/p>\n

La visi\u00f3 hegem\u00f2nica dels drets humans encara no s\u2019ha enfrontat a les visions ind\u00edgenes que q\u00fcestionen les divisions de l\u2019ontologia moderna dominant entre cultura\/naturalesa, ment\/cos, humans\/no humans, creen\u00e7a\/realitat <\/cite> <\/p>\n

Per als maies q\u2019eqchi\u2019, que viuen a Guatemala i Belize, que s\u2019identifiquen com a \u00a0aj r\u2019alch\u2019och<\/em> o \u201cfills i filles de la mare terra\u201d2<\/sup><\/a>, tot el que \u00e9s hum\u00e0 i no hum\u00e0 (yo\u2019yo)<\/em> viu i t\u00e9 un esperit, ess\u00e8ncia o energia (mu<\/em>) que es manifesta al cor (ch\u2019ool)<\/em>. Una salutaci\u00f3 comuna en q\u2019eqchi\u2019 \u00e9s ma sa sa\u2019 la<\/em> ch\u2019ool<\/em>, que \u00a0literalment vol dir \u2019com est\u00e0 el seu cor?\u2019. \u00c9s a dir, el centre del pensament i el sentir no es troba en la ment assentada en el cervell \u2013una acceptaci\u00f3 clau en l\u2019ontologia moderna dominant\u2013, sin\u00f3 en el cor dels cossos dels humans i no humans. Per exemple, el blat de moro, un aliment sagrat per als maies (loqlaj ixim<\/em>), genera des del seu ch\u2019ool<\/em> coneixements, idees i savieses (na\u2019leb<\/em>), i sentiments positius i negatius. <\/p>\n

Sierra Nevada de Santa Marta de Col\u00f2mbia, que \u00e9s la serralada costera m\u00e9s alta del m\u00f3n i un ecosistema \u00fanic, \u00e9s considerada pels quatre pobles ind\u00edgenes que l\u2019habiten \u2013arhuacs, wiwas, koguis i kankuamos\u2013 \u00a0el \u201ccor del m\u00f3n\u201d o U\u2019m<\/em>unukunu<\/strike><\/em><\/a>. Aquesta expressi\u00f3 no \u00e9s una met\u00e0fora rom\u00e0ntica, sin\u00f3 que vol dir que Sierra Nevada \u00e9s un cos viu, tant f\u00edsic (guch<\/em>u<\/strike><\/em>) \u2013els cims nevats representen el cap; els rius, les venes; la vegetaci\u00f3, els cabells\u2013 com sensorial, immaterial o espiritual (\u00e3nugwe<\/em>). Segons els mamos, les autoritats espirituals d\u2019aquests pobles, la relaci\u00f3 entre els humans i Sierra Nevada \u00e9s rec\u00edproca i interdependent, tant de manera positiva com negativa. \u00c9s a dir, quan els humans fan mal als no humans o a la naturalesa es crea un desequilibri energ\u00e8tic que comporta canvis en la vida f\u00edsica. Es genera escalfament global, escassetat d\u2019aigua, aparici\u00f3 de malalties o infertilitat de la terra. <\/p>\n

Aquesta visi\u00f3 es reflecteix tamb\u00e9 en les formes amb qu\u00e8 els supervivents ind\u00edgenes perceben i actuen, o no actuen, quan s\u2019enfronten a les seq\u00fceles de les greus violacions de drets humans d\u2019un conflicte armat. L\u2019ex\u00e8rcit guatemalenc va cremar, com una part de la t\u00e0ctica de terra arrasada, els terrenys de conreu de blat de moro (milpas<\/em>) de les comunitats ind\u00edgenes. Aquest acte de viol\u00e8ncia a gran escala va implicar no tan sols la destrucci\u00f3 del seu aliment principal, sin\u00f3 una violaci\u00f3 i profanaci\u00f3 (muxuk<\/em>) del blat de moro sagrat. \u201cEl blat de moro plorava\u201d3<\/sup><\/a>, com diuen els ancians ind\u00edgenes, per la qual cosa, ara, les collites ja no s\u00f3n tan productives com abans del conflicte. <\/p>\n

Segons els mamos, l\u2019\u00fas de productes qu\u00edmics i la fumigaci\u00f3 dels conreus amb glifosat a Sierra Nevada, en el context del conflicte armat, no tan sols va causar danys ambientals4<\/sup><\/a>. Tamb\u00e9 es va produir una reducci\u00f3 de les energies vitals (\u00e3nugwe<\/em>) de les muntanyes, els llacs, les pedres i els animals que es reflecteix en un augment de les malalties en els \u00e9ssers humans. <\/p>\n

Pobles ind\u00edgenes i reconciliaci\u00f3: cap a una harmonitzaci\u00f3 i un equilibri personal i territorial<\/b> <\/p>\n

A Guatemala, l\u2019epicentre del disseny dels diversos esfor\u00e7os estatals i no estatals de just\u00edcia transicional s\u2019ha situat principalment a la capital i s\u00f3n, a m\u00e9s, guiats per visions occidentals de drets humans, malgrat que la majoria de v\u00edctimes s\u00f3n ind\u00edgenes en zones rurals5<\/sup><\/a>. Per aix\u00f2 no va ser cap sorpresa que el Programa Nacional de Resarcimiento<\/em>, creat el 2007, es trob\u00e9s en la fase inicial amb dificultats ling\u00fc\u00edstiques per trobar un concepte adequat en maia q\u2019eqchi\u2019 per traduir el mot resarcimiento<\/em>6<\/sup><\/a>. <\/p>\n

Partint d\u2019aquesta experi\u00e8ncia guatemalenca, Col\u00f2mbia t\u00e9 un gran potencial per convertir-se en un laboratori on els pobles ind\u00edgenes, conjuntament amb els responsables de pol\u00edtiques p\u00fabliques de just\u00edcia transicional, transcendeixin els l\u00edmits imposats per a la zona de confort conceptual i les pr\u00e0ctiques del paradigma dominant. Jur\u00eddicament, Col\u00f2mbia va demostrar la seva voluntat de descolonitzar la just\u00edcia transicional en incorporar visions que hist\u00f2ricament van ser silenciades i marginades. Primer, va crear una novetat jur\u00eddica quan el decret llei 4633 del 20117<\/sup><\/a>, conegut com la Llei de v\u00edctimes per a comunitats ind\u00edgenes, va incorporar la noci\u00f3 del territori com a v\u00edctima. Aquesta norma, un triomf pol\u00edtic per a les organitzacions de pobles ind\u00edgenes, planteja que aquests tenen \u201cvincles especials i col\u00b7lectius” amb \u201cla mare terra\u201d (art. 3) i tenen dret a la “conviv\u00e8ncia harm\u00f2nica en els territoris\u201d (art. 29). A m\u00e9s, reconeix que el territori \u00e9s una \u201cintegritat vivent i un suport de la identitat i l\u2019harmonia\u201d i \u201cpateix un dany quan \u00e9s violat o profanat pel conflicte armat intern\u201d (art. 45). \u201cEl sanejament espiritual\u201d forma part de la reparaci\u00f3 integral del territori (art. 8). En altres paraules, aquest reconeixement implica m\u00e9s drets del<\/em> territori que drets sobre<\/em> el territori8<\/sup><\/a>. <\/p>\n

Segon, la Jurisdicci\u00f3 Especial per a la Pau, un component central del Sistema Integral de Veritat, Just\u00edcia, Reparaci\u00f3 i No Repetici\u00f3 creat en el marc de l\u2019Acord de Pau, promou la just\u00edcia restaurativa i t\u00e9 en compte \u201cprincipis, l\u00f2giques i racionalitats dels sistemes de just\u00edcia dels pobles \u00e8tnics orientats a buscar la veritat des de la consci\u00e8ncia, la reconciliaci\u00f3, la sanaci\u00f3 i harmonitzaci\u00f3 entre v\u00edctimes i processats que permetin enfortir el teixit comunitari, com tamb\u00e9 l\u2019harmonitzaci\u00f3 del territori\u201d (art. 44 \u00a7 3, Reglament General 2018). \u00a0De fet, tot l\u2019Acord de Pau t\u00e9 criteris d\u2019implementaci\u00f3 que inclouen l\u2019enfocament tant de g\u00e8nere com de drets humans i diversitat \u00e8tnica. <\/p>\n

Col\u00f2mbia pot convertir-se en un laboratori on els pobles ind\u00edgenes transcendeixin els l\u00edmits i les pr\u00e0ctiques del paradigma dominant de la just\u00edcia transicional <\/cite> <\/p>\n

Per\u00f2 el gran desafiament que enfronta el proc\u00e9s de just\u00edcia transicional colombi\u00e0 \u00e9s com abordar i posar en pr\u00e0ctica aquestes m\u00faltiples visions de dany, just\u00edcia, reparaci\u00f3 i reconciliaci\u00f3, enclavades en ontologies ind\u00edgenes. \u00c9s a dir, com es poden incloure les concepcions de perjudicis a les muntanyes, cims i rius en el terreny jur\u00eddic? El territori pot parlar quan els \u00e9ssers humans acudeixin a la Jurisdicci\u00f3 Especial de la Pau?9<\/sup><\/a> Segons els ind\u00edgenes, s\u00ed, el territori parla i expressa els seus sentiments. Una muntanya s\u2019enfada, s\u2019entristeix, i ho expressa a trav\u00e9s de senyals en els somnis dels ancians, cerim\u00f2nies de foc o perqu\u00e8 passen accidents a la gent. Per\u00f2 l\u2019harmonitzaci\u00f3 amb aquestes forces espirituals i avantpassats no \u00e9s real i no existeix en el camp dels drets humans i la just\u00edcia transicional. Llavors, fins a quin punt un magistrat aconseguir\u00e0 escoltar i acceptar aquests coneixements \u00a0ind\u00edgenes en la seva an\u00e0lisi? <\/p>\n

A m\u00e9s, es poden crear \u201cequivocacions controlades\u201d:10<\/sup><\/a> malentesos que sorgeixen quan dos interlocutors, les comunitats ind\u00edgenes per un costat i els promotors d\u2019iniciatives de just\u00edcia transicional per l\u2019altre, no estan parlant del mateix assumpte, per\u00f2 no ho saben. La concepci\u00f3 que el territori t\u00e9 cor es pot convertir en una m\u00e0scara per posar un rostre ind\u00edgena a la just\u00edcia transicional que continu\u00ef negant l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019una altra realitat. Les pr\u00e0ctiques i les normes ancestrals podrien convertir-se en una altra eina m\u00e9s de la just\u00edcia transicional per promoure nocions simplistes, rom\u00e0ntiques i desconnectades de les pr\u00e0ctiques ind\u00edgenes, que negarien una reparaci\u00f3 o reconciliaci\u00f3 dels lla\u00e7os espirituals amb els no humans. <\/p>\n

Pau, despr\u00e9s dels Acords de Pau en territoris ind\u00edgenes?<\/b> <\/p>\n

La imposici\u00f3 de projectes extractius de recursos naturals en territoris ind\u00edgenes en pa\u00efsos que van patir viol\u00e8ncia per conflictes armats com Guatemala, Col\u00f2mbia i Per\u00fa posa els ind\u00edgenes en una situaci\u00f3 de cont\u00ednues violacions dels seus drets humans. A Guatemala, m\u00e9s de 200 comunitats maia q\u2019eqchi\u2019, del departament d\u2019Alta Verapaz, s\u00f3n amena\u00e7ades pel projecte hidroel\u00e8ctric Xalal\u00e111<\/sup><\/a>, que seria la segona presa m\u00e9s gran del pa\u00eds. M\u00e9s del 80% d\u2019aquesta poblaci\u00f3 encara no t\u00e9 els t\u00edtols de la terra on han viscut hist\u00f2ricament. Per als maies q\u2019eqchi\u2019, aquesta hidroel\u00e8ctrica \u00e9s un altre nimla rahilal<\/em> \u2013gran sofriment i dolor f\u00edsic, energ\u00e8tic i espiritual\u2013, perqu\u00e8, com va dir un anci\u00e0 de la comunitat, \u201cigual com en l\u2019\u00e8poca dels anys vuitanta, nosaltres, els \u00e9ssers humans, les muntanyes i les valls sagrades i la Mare Terra patirem molt\u201d. <\/em>\u00c9s a dir, les intervencions de la just\u00edcia transicional no van tractar prou b\u00e9 les causes hist\u00f2riques del conflicte armat: discriminaci\u00f3 i racisme institucional i societal dels pobles maies, i la concentraci\u00f3 de la terra en mans d\u2019una elit no ind\u00edgena. A m\u00e9s, a la regi\u00f3 llatinoamericana, hi ha un augment dram\u00e0tic d\u2019assassinats i amenaces als l\u00edders ind\u00edgenes<\/span><\/a> i de defensors de drets humans que promouen la pau<\/a> i defensen els territoris en contra de projectes extractius. <\/p>\n

El repte \u00e9s posar en pr\u00e0ctica les m\u00faltiples visions de dany, just\u00edcia, reparaci\u00f3 i reconciliaci\u00f3, enclavades en ontologies ind\u00edgenes. Segons els ind\u00edgenes, el territori parla i expressa els seus sentiments <\/cite> <\/p>\n

Davant d\u2019aquests conflictes extractius, els supervivents ind\u00edgenes tenen a la seva disposici\u00f3 un nou argument legal en la defensa dels seus territoris. Nova Zelanda \u00e9s pionera mundial a atorgar personalitat jur\u00eddica a elements de la naturalesa. Com a resultat de negociacions legals de m\u00e9s de 140 anys entre el poble maori i l\u2019estat, el 2017 es va recon\u00e8ixer aquesta subjectivitat al riu Whanganui12<\/sup><\/a> i tamb\u00e9 a la muntanya Taranaki13<\/sup><\/a> per la seva relaci\u00f3 espiritual i ancestral. I les Altes Corts Colombianes van recon\u00e8ixer en sent\u00e8ncies hist\u00f2riques el riu Atrato14<\/sup><\/a> i l\u2019Amaz\u00f2nia15<\/sup><\/a> com a subjectes de drets amb l\u2019objectiu de reparar danys ambientals i protegir la naturalesa. \u00c9s a dir, argumentem que aquesta emergent figura jur\u00eddica pot ser invocada des de les ontologies ind\u00edgenes: la vida de les muntanyes, els rius, les pedres i el blat de moro sagrat ha de ser protegida amb el dret a la vida consagrada en la Declaraci\u00f3 Universal de Drets Humans. <\/p>\n

La tasca del Sistema Integral de Veritat, Just\u00edcia, Reparaci\u00f3 i No Repetici\u00f3 de Col\u00f2mbia no \u00e9s gens f\u00e0cil. Perqu\u00e8 els seus mecanismes siguin significatius per als supervivents ind\u00edgenes, les pol\u00edtiques p\u00fabliques de just\u00edcia transicional s\u2019han d\u2019organitzar de tal manera que es reconeguin les realitats hist\u00f2ricament silenciades i, alhora, enforteixin els supervivents i les comunitats ind\u00edgenes des dels seus propis territoris. Aix\u00f2 exigeix no tan sols una descolonitzaci\u00f3 dels coneixements jur\u00eddics i socials que informen el camp de just\u00edcia transicional, sin\u00f3 sobretot la voluntat per promoure des d\u2019una ment i un cor oberts i receptius discussions profundes sobre \u201cel plurivers de mons\u201d16<\/sup><\/a>. <\/p>\n

*Ren\u00fancia de responsabilitat: Les opinions expressades en aquest article pertanyen a les autores i no reflecteixen \u00a0necess\u00e0riament la posici\u00f3 de la Jurisdicci\u00f3 Especial per a la Pau de Col\u00f2mbia. <\/p>\n

*L\u2019elaboraci\u00f3 d\u2019aquest treball ha estat possible gr\u00e0cies al projecte GROUNDHR (n\u00fam. 708096), finan\u00e7at per Horizon 2020, a trav\u00e9s de l\u2019acci\u00f3 Marie Curie Individual Fellowship. <\/p>\n

1. M. Blaser (2013). “Ontological Conflicts and the Stories of Peoples in Spite of Europe. Toward a Conversation on Political Ontology”. Current Anthropology<\/em>, vol. 54, n\u00fam. 5, p. 547-568, i M. De la Cadena (2015). Earth Beings. Ecologies of Practice across Andean Worlds. <\/em>Durham: Duke University Press. \u00a0 <\/p>\n

2. Veure L. Viaene (2015), La Hidroel\u00e9ctrica Xalal\u00e1 en territorios maya q\u2019eqchi\u2019 de Guatemala \u00bfQu\u00e9 pasar\u00e1 con nuestra tierra y agua sagradas?<\/em><\/span><\/a> <\/p>\n

3. Veure L. Viaene (2010), The internal logic of the cosmos as \u2018justice\u2019 and \u2018reconciliation\u2019: Micro-level perceptions in post-conflict Guatemala<\/em><\/span><\/a>.<\/em> <\/p>\n

4. Confederaci\u00f3 Ind\u00edgena Tayrona (CIT). Caracterizaci\u00f3n de afectaciones territoriales de la zona oriental y de ampliaci\u00f3n del resguardo arhuaco, <\/em>document elaborat per a la Unitat de Restituci\u00f3 de Terres, p. 110-111. <\/p>\n

5. L. Viaene (2018). Nimla Rahilal. Pueblos ind\u00edgenas y justicia transicional: reflexiones antropol\u00f3gicas.<\/em> Bilbao: Universidad de Deusto (en premsa). <\/p>\n

6. Aquest concepte no existeix en l\u2019idioma q\u2019eqchi\u2019. Despr\u00e9s de diverses consultes, l\u2019Oficina va traduir resarcimiento<\/em> com xiitinkil li rahilal<\/em>, que en espanyol significa literalment \u2019remendar el sufrimiento, el dolor\u2019. Per\u00f2 el verb xiitink<\/em>, en el seu \u00fas quotidi\u00e0, es referix a remendar<\/em> aplicat a qualsevol teixit esparracat i no reflecteix el que senten els supervivents, perqu\u00e8 el que van patir durant el conflicte no va ser una cosa petita que es pot apeda\u00e7ar. \u00a0Vegeu L. Viaene (2010). “Life is Priceless: Mayan Q\u2019eqchi\u2019 Voices on Guatemalan National Reparations Program”. International Journal of Transitional Justice<\/em>, vol. 4, n\u00fam. 1, p. 4-25. Aquest problema de traducci\u00f3 de conceptes jur\u00eddics hegem\u00f2nics expressats en espanyol a l\u2019idioma ind\u00edgena q\u2019eqchi\u2019 t\u00e9 el seu origen en la tradici\u00f3 jur\u00eddica d\u2019imposar processos de traducci\u00f3 unidireccionals des del llenguatge jur\u00eddic cap a llenguatges no hegem\u00f2nics, com els idiomes ind\u00edgenes. <\/p>\n

7. Decret<\/span><\/a> pel qual s\u2019estableixen mesures espec\u00edfiques d\u2019assist\u00e8ncia, atenci\u00f3, reparaci\u00f3 integral i restituci\u00f3 de drets territorials per a les comunitats i grups ind\u00edgenes. <\/p>\n

8. D. Ruiz Serna (2017). “Territorio como v\u00edctima. Ontolog\u00eda pol\u00edtica y las leyes de v\u00edctimas para comunidades ind\u00edgenas y negras en Colombia”. Revista Colombiana de Antropolog\u00eda<\/em>, vol. 53, n\u00fam. 2, p. 85-113. <\/p>\n

9. Cfr<\/em>. G. Spivak (1988). \u00a0“Can the subaltern speak?”. A: C. Nelson i L. Grossberg (eds.). Marxism and the Interpretation of Culture.<\/em> Basingstoke: Macmillan Education, p. 271-313. <\/p>\n

10. E. Viveiros de Castro (2004). “Perspectival Anthropology and the Method of Controlled Equivocation”. Tipity Journal of the Society for the Anthropology of Lowland South America<\/em>, vol. 2, n\u00fam. 1, p. 3-22. <\/p>\n

11. Veure L. Viaene (2015), La Hidroel\u00e9ctrica Xalal\u00e1 en territorios maya q\u2019eqchi\u2019 de Guatemala \u00bfQu\u00e9 pasar\u00e1 con nuestra tierra y agua sagradas?<\/em><\/span><\/a> <\/p>\n

12. Te Awa Tupua Bill<\/em><\/span><\/a> (Whanganui River Claims Settlement)<\/em> (2017). <\/p>\n

13. Te Anga P\u016btakerongo<\/em><\/span><\/a>.<\/em> A: Record of Understanding for Mount Taranaki, Pouakai and the Kaitake Ranges, signed between the Crown and Ng\u0101 Iwi o Taranaki on 20 December 2017.<\/em> <\/p>\n

14. Sent\u00e8ncia<\/span><\/a> de la Cort Constitucional T-622\/16, publicada l\u2019abril del 2017. <\/p>\n

15. Sent\u00e8ncia<\/span><\/a> de la Cort Suprema STC4360-2018. <\/p>\n

16. A. Escobar (2012). “M\u00e1s all\u00e1 del desarrollo: postdesarrollo y transicionales hacia el pluriverso”. Revista de la Antropolog\u00eda Social<\/em>, vol. 21, p. 23-63. <\/p>\n

\tFotografia\t: Dia Nacional de V\u00edctimes, Guatemala. Autora: Lieselotte Viaene\t <\/p>\n

\u00a9 Generalitat de Catalunya<\/p>\n","protected":false},"featured_media":7005,"menu_order":3,"template":"","categories":[6],"class_list":["post-6964","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-centrals"],"acf":[],"yoast_head":"\nDescolonitzar la just\u00edcia transicional des dels territoris ind\u00edgenes - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/descolonitzar-la-justicia-transicional-des-dels-territoris-indigenes\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Descolonitzar la just\u00edcia transicional des dels territoris ind\u00edgenes - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Aquest text, resultat d\u2019un di\u00e0leg intercultural i interdisciplinari entre una advocada arhuaca colombiana, Belkis Izquierdo, i una antrop\u00f2loga europea, Lieselotte Viaene, planteja que les normes i les pr\u00e0ctiques ind\u00edgenes de just\u00edcia, reparaci\u00f3 i reconciliaci\u00f3 q\u00fcestionen profundament el paradigma dominant de just\u00edcia transicional i de drets humans que est\u00e0 enclavat en acceptacions antropoc\u00e8ntriques. Sostenim que aquest […]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/descolonitzar-la-justicia-transicional-des-dels-territoris-indigenes\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_2_2560-15-518x720.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"518\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"720\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"16 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/descolonitzar-la-justicia-transicional-des-dels-territoris-indigenes\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/descolonitzar-la-justicia-transicional-des-dels-territoris-indigenes\/\",\"name\":\"Descolonitzar la just\u00edcia transicional des dels territoris ind\u00edgenes - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/descolonitzar-la-justicia-transicional-des-dels-territoris-indigenes\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/descolonitzar-la-justicia-transicional-des-dels-territoris-indigenes\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_2_2560-15.jpg\",\"datePublished\":\"2022-04-07T11:22:21+00:00\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/descolonitzar-la-justicia-transicional-des-dels-territoris-indigenes\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/descolonitzar-la-justicia-transicional-des-dels-territoris-indigenes\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_2_2560-15.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_2_2560-15.jpg\",\"width\":1152,\"height\":1600},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Descolonitzar la just\u00edcia transicional des dels territoris ind\u00edgenes - Revista Per la Pau","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/descolonitzar-la-justicia-transicional-des-dels-territoris-indigenes\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Descolonitzar la just\u00edcia transicional des dels territoris ind\u00edgenes - Revista Per la Pau","og_description":"Aquest text, resultat d\u2019un di\u00e0leg intercultural i interdisciplinari entre una advocada arhuaca colombiana, Belkis Izquierdo, i una antrop\u00f2loga europea, Lieselotte Viaene, planteja que les normes i les pr\u00e0ctiques ind\u00edgenes de just\u00edcia, reparaci\u00f3 i reconciliaci\u00f3 q\u00fcestionen profundament el paradigma dominant de just\u00edcia transicional i de drets humans que est\u00e0 enclavat en acceptacions antropoc\u00e8ntriques. Sostenim que aquest […]","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/descolonitzar-la-justicia-transicional-des-dels-territoris-indigenes\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","og_image":[{"width":518,"height":720,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_2_2560-15-518x720.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"16 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/descolonitzar-la-justicia-transicional-des-dels-territoris-indigenes\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/descolonitzar-la-justicia-transicional-des-dels-territoris-indigenes\/","name":"Descolonitzar la just\u00edcia transicional des dels territoris ind\u00edgenes - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/descolonitzar-la-justicia-transicional-des-dels-territoris-indigenes\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/descolonitzar-la-justicia-transicional-des-dels-territoris-indigenes\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_2_2560-15.jpg","datePublished":"2022-04-07T11:22:21+00:00","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/descolonitzar-la-justicia-transicional-des-dels-territoris-indigenes\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/descolonitzar-la-justicia-transicional-des-dels-territoris-indigenes\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_2_2560-15.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_2_2560-15.jpg","width":1152,"height":1600},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/6964","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7005"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6964"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6964"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}