{"id":6965,"date":"2022-04-07T11:22:22","date_gmt":"2022-04-07T11:22:22","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/issue\/%issue_post%\/article\/la-percepcio-publica-de-la-reconciliacio-a-sud-africa\/"},"modified":"2022-04-07T11:22:22","modified_gmt":"2022-04-07T11:22:22","slug":"la-percepcio-publica-de-la-reconciliacio-a-sud-africa","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-percepcio-publica-de-la-reconciliacio-a-sud-africa\/","title":{"rendered":"La percepci\u00f3 p\u00fablica de la reconciliaci\u00f3 a Sud-\u00e0frica"},"content":{"rendered":"\n

<\/span> Resulta gaireb\u00e9 inimaginable<\/span> comprendre la Sud-\u00e0frica actual sense considerar el paper formatiu que el concepte de \u201creconciliaci\u00f3\u201d ha tingut en la seva configuraci\u00f3. De vegades invocada expl\u00edcitament, d\u2019altres assumida de manera impl\u00edcita, la seva pres\u00e8ncia encara t\u00e9 un gran pes en els debats p\u00fablics i privats entorn de com la societat sud-africana ha evolucionat durant els 24 anys transcorreguts des de la transici\u00f3 pol\u00edtica del 1994. <\/p>\n

En una societat que segueix dividida, les opinions sobre aquests debats continuen divergint. Tanmateix, pocs discutirien el fet que el pa\u00eds afronta reptes importants. Alguns, fins i tot, podrien arribar al punt de considerar la conjuntura actual com un punt d\u2019inflexi\u00f3. De cara a l\u2019exterior, la Sud-\u00e0frica posterior a l\u2019apartheid pot mostrar trets d\u2019una democr\u00e0cia pol\u00edtica vibrant, per\u00f2 les seves institucions es veuen cada vegada m\u00e9s frenades per les pressions d\u2019expectatives incomplertes. La pobresa segueix afectant de manera desproporcionada la majoria negra; els nivells de desigualtat \u2013tant en termes d\u2019ingressos com d\u2019acc\u00e9s a serveis essencials\u2013 es troben entre els m\u00e9s alts del m\u00f3n; el sistema educatiu trontolla; i les elevades xifres d\u2019atur assoleixen dimensions especialment devastadores per als joves negres. Per a ells i per als seus pares, la llibertat pol\u00edtica no s\u2019ha tradu\u00eft en alliberament econ\u00f2mic, i cada vegada m\u00e9s, es q\u00fcestionen els principis fundacionals que van refor\u00e7ar la transici\u00f3 dels anys 90. Un d\u2019aquests \u00e9s la noci\u00f3 de \u201creconciliaci\u00f3\u201d \u2013o almenys la manera en qu\u00e8 s\u2019ha concebut durant els anys de transici\u00f3 fins a la d\u00e8cada del 2000. <\/p>\n

Com va arribar a ocupar una posici\u00f3 tan central en el discurs pol\u00edtic del pa\u00eds el concepte de reconciliaci\u00f3? La resposta, breu, es pot formular aix\u00ed: pragmatisme en abs\u00e8ncia de vencedors clars \u2013els sud-africans blancs seguien dominant l\u2019economia tot i que ja no controlaven el terreny de joc pol\u00edtic. La versi\u00f3 una mica m\u00e9s extensa tamb\u00e9 pot incloure una refer\u00e8ncia a la dificultat que hauria suposat una societat no-reconciliada i dividida per trobar consens sobre estrat\u00e8gies per desfer els llegats del colonialisme i de l\u2019apartheid. Com a resultat, l\u2019elit pol\u00edtica del pa\u00eds \u2013compost d\u2019un nou ordre, encarnat principalment pel govern del Congr\u00e9s Nacional Afric\u00e0 (ANC), elegit recentment, i un m\u00e9s antic, representat per l\u2019ex Partit Nacional (NP), que va governar la Sud-\u00e0frica de l\u2019apartheid des de 1948\u2013 havia d\u2019arribar a un acord a mitjans dels anys 90 sobre com abordar el passat del pa\u00eds sense comprometre l\u2019estabilitat del seu futur, en el marc del que, en aquella \u00e8poca, encara era una pau fr\u00e0gil. <\/p>\n

La Sud-\u00e0frica posterior a l\u2019apartheid pot mostrar trets d\u2019una democr\u00e0cia pol\u00edtica vibrant, per\u00f2 es veu frenada per les pressions d\u2019expectatives incomplertes <\/cite> <\/p>\n

La Comissi\u00f3 de Veritat i Reconciliaci\u00f3 (TCR, per les seves sigles en angl\u00e8s) es va convertir en una instituci\u00f3 fonamental durant aquest per\u00edode de transici\u00f3. Encarregada de la investigaci\u00f3 de violacions greus dels drets humans comesos durant el mandat pol\u00edtic entre 1962 i 1994, la TRC va prioritzar la reconciliaci\u00f3, per\u00f2 partint del sup\u00f2sit que aquesta nom\u00e9s podia materialitzar-se despr\u00e9s que la fam\u00edlia i els amics de les v\u00edctimes posse\u00efssin la veritat sobre el dest\u00ed dels seus estimats. Per superar l\u2019obstacle que suposava la destrucci\u00f3 de proves durant els \u00faltims dies de l\u2019apartheid, la Llei de Promoci\u00f3 de la Unitat Nacional i la Reconciliaci\u00f3 de 1995 preveia la possibilitat d\u2019amnistiar els autors que \u2013als ulls dels comissaris de la Comissi\u00f3\u2013 facilitessin la revelaci\u00f3 completa dels seus actes. La Comissi\u00f3 va comen\u00e7ar les seves audi\u00e8ncies el 1996 i, en finalitzar el seu treball el 2002 amb la publicaci\u00f3 de l\u2019informe final, els seus processos i les conclusions van ser q\u00fcestionats per diversos partits pol\u00edtics, incloent-hi l\u2019ANC i el NP en el transcurs de la seva exist\u00e8ncia. Evidentment, la TRC no buscava guanyar-se el favor de cap for\u00e7a pol\u00edtica particular en aquell moment. <\/p>\n

Al marge d\u2019una unitat amb pocs efectius dins el Departament de Just\u00edcia Nacional, la tasca de la Comissi\u00f3 va ser rescindida despr\u00e9s de la presentaci\u00f3 de l\u2019informe final, sense que s\u2019hagu\u00e9s establert cap mesura significativa per fer un seguiment i una actuaci\u00f3 sobre l\u2019abast general de les seves recomanacions, relacionades amb q\u00fcestions com ara la promoci\u00f3 de la reconciliaci\u00f3, la just\u00edcia i la memorialitzaci\u00f3. L\u2019any 2000, despr\u00e9s que la Comissi\u00f3 complet\u00e9s les audi\u00e8ncies p\u00fabliques, alguns dels seus ex-membres van crear l\u2019Institut per a la Just\u00edcia i la Reconciliaci\u00f3 (IJR) com a think tank<\/em> sense \u00e0nim de lucre per perseguir aquests objectius fora d\u2019un context governamental. Per seguir observant la naci\u00f3 sud-africana, per comprendre com els sud-africans van concebre la reconciliaci\u00f3 fora del proc\u00e9s de la TRC, i per mesurar com aquest concepte va evolucionar despr\u00e9s, l\u2019IJR va crear el Bar\u00f2metre de la Reconciliaci\u00f3 Sud-africana (SARB, per les seves sigles en angl\u00e8s). <\/p>\n

El SARB \u00e9s una enquesta nacional d\u2019opini\u00f3 p\u00fablica que mesura les actituds dels ciutadans respecte la reconciliaci\u00f3, la transformaci\u00f3 i la unitat nacional entre una mostra representativa a nivell nacional d\u2019adults sud-africans. Com a primera enquesta d\u2019aquest tipus, i una de les poques enquestes socials dedicades a la reconciliaci\u00f3 a nivell mundial, el Bar\u00f2metre s\u2019ha convertit en un catalitzador important del debat p\u00fablic, un recurs informatiu i pol\u00edtic per als responsables de prendre decisions, i una base de dades per a acad\u00e8mics, preocupats per saber fins a quin punt els sud-africans han processat el brutal passat del pa\u00eds. Segueix sent la vara per mesurar aquesta q\u00fcesti\u00f3 a Sud-\u00e0frica, i ha inspirat i obert el cam\u00ed per a instruments de mesura similars arreu. <\/p>\n

Al marge de la Comissi\u00f3 de la Veritat, per comprendre com els sud-africans conceben la reconciliaci\u00f3 i com evoluciona el concepte s\u2019ha creat una enquesta nacional <\/cite> <\/p>\n

L\u2019enquesta es realitza bianualment (anteriorment era anual) a trav\u00e9s d\u2019entrevistes presencials amb sud-africans adults en la llengua escollida per l\u2019entrevistat, i utilitza un disseny de mostres aleat\u00f2ries amb estratificaci\u00f3 poliet\u00e0pica basat en un marc de mostreig, obtingut d\u2019Estad\u00edstiques Sud-\u00e0frica (StatsSA). La mostra final \u00e9s ponderada utilitzant les estimacions de poblaci\u00f3 m\u00e9s recents de StatsSA, per tal de garantir que les dades siguin representatives de la poblaci\u00f3 adulta sud-africana. L\u2019enquesta utilitza un q\u00fcestionari que inclou respostes s\u00ed \/ no<\/em> i escales de mesura. La majoria de preguntes es presenten en forma d\u2019escala Likert de cinc punts. Algunes permeten l\u2019opci\u00f3 Altres<\/em> com a categoria de resposta, mitjan\u00e7ant la qual els entrevistats tenen una opci\u00f3 alternativa a la proporcionada. <\/p>\n

Vista la densitat conceptual del concepte de \u201creconciliaci\u00f3\u201d, el projecte \u00e9s plenament conscient de la dificultat i les limitacions que comporta. Per tant, no es pret\u00e9n que l\u2019enquesta sigui capa\u00e7 de capturar tots els matisos dels significats del concepte, sin\u00f3 que tracta de mesurar els aspectes del qual s\u00f3n quantificables. Per tal d\u2019evitar el reduccionisme, no es fa servir una \u00fanica definici\u00f3 de la paraula reconciliaci\u00f3. En canvi, reconeix la difer\u00e8ncia d\u2019\u00e8mfasi que diversos acad\u00e8mics i observadors utilitzen en la descripci\u00f3 d\u2019aquest fenomen. A m\u00e9s, tamb\u00e9 accepta que aquest \u00e8mfasi pot variar en funci\u00f3 dels contextos \u00fanics en qu\u00e8 es produeixi la reconciliaci\u00f3. <\/p>\n

Des de la seva creaci\u00f3, l\u2019enquesta va passar per dues fases. Del 2003 al 2013, es va centrar en la mesura de sis variables clau (seguretat humana, cultura pol\u00edtica, relacions pol\u00edtiques transversals, relacions racials, confrontaci\u00f3 hist\u00f2rica i di\u00e0leg), i per a cadascuna d\u2019elles es van desenvolupar una s\u00e8rie d\u2019indicadors. Aquestes variables van representar una s\u00edntesi de les percepcions que va obtenir l\u2019IJR a partir d\u2019una s\u00e8rie d\u2019exercicis de grup de concentraci\u00f3 nacional l\u2019any 2001, amb l\u2019objectiu d\u2019avaluar les expectatives que els sud-africans comuns tenien del concepte \u201creconciliaci\u00f3\u201d. Conscients de l\u2019efecte que el temps pot tenir sobre la fiabilitat de la nostra enquesta, aquest proc\u00e9s es va repetir l\u2019any 2011. Seguint aquest exercici, va resultar evident que calia reformular les variables b\u00e0siques per donar un protagonisme m\u00e9s gran a q\u00fcestions com ara la just\u00edcia socioecon\u00f2mica o els aspectes m\u00e9s psicol\u00f2gics i relacionals de la reconciliaci\u00f3. Aquest proc\u00e9s es va concloure el 2015 amb un conjunt reformulat de variables relatives a les relacions de poder, la cultura pol\u00edtica democr\u00e0tica, el llegat de l\u2019apartheid, la reconciliaci\u00f3 racial, el progr\u00e9s en la reconciliaci\u00f3 i les percepcions del canvi social. <\/p>\n

No cal mirar m\u00e9s enll\u00e0 dels mitjans tradicionals i les xarxes socials sud-africans per adonar-se que el pa\u00eds encara \u00e9s una societat dividida. Gaireb\u00e9 tots els seus problemes han de ser interpretats a trav\u00e9s d\u2019una \u00f2ptica racial, sovint donant peu a insults i r\u00e0bia. Si aix\u00f2 fos l\u2019\u00fanic indicador per mesurar l\u2019estat de les relacions socials a Sud-\u00e0frica, hi hauria motius clars pel des\u00e0nim. A trav\u00e9s de les seves conclusions, els resultats del SARB confirmen gran part de la desconfian\u00e7a i la tensi\u00f3 de les quals l\u2019observador casual n\u2019\u00e9s testimoni. Tanmateix, tamb\u00e9 proporciona una imatge molt m\u00e9s matisada, i apunta determinades \u00e0rees de la pol\u00edtica que poden influenciar en el canvi i, sobretot, en un desig continu per una unitat nacional que substitueixi els cismes existents que impregnen la societat. <\/p>\n

No cal mirar m\u00e9s enll\u00e0 dels mitjans tradicionals i les xarxes socials per adonar-se que Sud-\u00e0frica encara \u00e9s una societat dividida. Gaireb\u00e9 tots els seus problemes han de ser interpretats a trav\u00e9s d\u2019una \u00f2ptica racial <\/cite> <\/p>\n

Aqu\u00ed \u00e9s on cal destacar la gran utilitat d\u2019eines com el SARB. Es tracta d\u2019un instrument de mesura independent i emp\u00edricament s\u00f2lid que mira m\u00e9s enll\u00e0 dels titulars i que fa preguntes directes i pertinents a una mostra representativa de sud-africans sobre les perspectives d\u2019una societat m\u00e9s inclusiva, aix\u00ed com dels obstacles que s\u2019hi interposen. Pret\u00e9n comprendre les actituds que sustenten les expressions quotidianes de la intoler\u00e0ncia i ressaltar les eines potencials del canvi. El que fa que sigui particularment \u00fatil \u00e9s el seu car\u00e0cter longitudinal, que permet que tant els legisladors com els acad\u00e8mics puguin fer un seguiment del canvi al llarg del temps i triangular les conclusions amb esdeveniments o per\u00edodes particulars que podrien haver impactat en la manera com la gent veu el seu propi lloc a la societat sud-africana, aix\u00ed com les seves relacions amb els altres. <\/p>\n

Aix\u00f2 ens ha perm\u00e8s discernir una s\u00e8rie de temes recurrents, incloent: <\/p>\n

1. La desigualtat com a font prim\u00e0ria de divisi\u00f3 social: <\/b>Entre altres coses, el SARB demana els enquestats que indiquin les divisions socials del pa\u00eds que consideren m\u00e9s importants. En les enquestes successives des del 2005, la font prim\u00e0ria de divisi\u00f3 social m\u00e9s esmentada \u00e9s la desigualtat econ\u00f2mica, mentre que la ra\u00e7a habitualment apareix m\u00e9s a baix a la llista. Tot i que aix\u00f2 no vol dir que la classe hagi \u201csubstitu\u00eft\u201d la ra\u00e7a com a obstacle primari per a la reconciliaci\u00f3 nacional \u2013els dos segueixen superposats en gran mesura\u2013 igualment continua sent una observaci\u00f3 interessant, tenint en compte l\u2019expansi\u00f3 r\u00e0pida del car\u00e0cter de la desigualtat dels ingressos, no nom\u00e9s entre grups, sin\u00f3 tamb\u00e9 dins dels grups. <\/p>\n

2. Contacte i socialitzaci\u00f3 intergrupals: <\/b>Partint dels vestigis de la geografia i la planificaci\u00f3 urban\u00edstica de l\u2019\u00e8poca de l\u2019apartheid sud-afric\u00e0, els habitants encara interactuen i socialitzen principalment amb persones de les seves pr\u00f2pies categories racials, hist\u00f2ricament definides. Els nivells de contacte s\u00f3n m\u00e9s elevats entre les persones que es troben en l\u2019anomenada economia formal i tenen lloc als \u201cespais legislats\u201d, com el lloc de treball, on mesures com la discriminaci\u00f3 positiva obliguen els empresaris a fomentar una m\u00e0 d\u2019obra m\u00e9s diversa i racialment representativa, i als espais comercials, que s\u2019han vist integrats activament des de 1994. <\/p>\n

3. Q\u00fcestions de confian\u00e7a: <\/b>En una societat profundament dividida, les institucions p\u00fabliques poden jugar un paper important en la unificaci\u00f3, a trav\u00e9s de l\u2019execuci\u00f3 competent i equitativa dels seus respectius mandats. Sud-\u00e0frica ha estat testimoni d\u2019una precipitada disminuci\u00f3 de la confian\u00e7a p\u00fablica en les institucions clau, des de mitjans de la d\u00e8cada del 2000. Gran part d\u2019aquesta davallada pot explicar-se pels impediments per prestar serveis governamentals, derivats de la crisi econ\u00f2mica mundial i, per tant, per la reducci\u00f3 dels ingressos fiscals del pa\u00eds, durant la segona meitat de la d\u00e8cada anterior. Tanmateix, la mateixa part de culpa hauria de ser atribu\u00efda al malbaratament imprudent de recursos, tal com s\u2019ha vist amb la proliferaci\u00f3 de la corrupci\u00f3 sota l\u2019administraci\u00f3 de l\u2019ex president Jacob Zuma. <\/p>\n

Conclusions com les anteriors destaquen i serveixen com a eina \u00fanica per informar i formar el debat p\u00fablic sobre q\u00fcestions de la societat, i ajuden a identificar \u00e0rees clau per al di\u00e0leg, la discussi\u00f3, el lobbying<\/em>, la defensa i el canvi. \u00a0El valor del projecte SARB fins a la data i, en el futur, rau en la capacitat de seguir emp\u00edricament el canvi i el mat\u00eds en el discurs entorn de la reconciliaci\u00f3 i la cohesi\u00f3 social. Tot i que les societats s\u00f3n complexes i el seu desenvolupament no \u00e9s gaire lineal, instruments com el SARB permeten a l\u2019IJR destil\u00b7lar el desenvolupament de les tend\u00e8ncies, per\u00f2 tamb\u00e9 els actors i esdeveniments que podrien provocar disrupcions en el sistema. La presentaci\u00f3 i les respostes a les seves conclusions, al seu torn, permeten a l\u2019IJR contribuir a la configuraci\u00f3 d\u2019una societat m\u00e9s equitativa i inclusiva. <\/p>\n

\tFotografia\t<\/a>\t: UN Photo\/Milton Grant\t <\/p>\n

\u00a9 Generalitat de Catalunya<\/p>\n","protected":false},"featured_media":7008,"menu_order":4,"template":"","categories":[6],"class_list":["post-6965","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-centrals"],"acf":[],"yoast_head":"\nLa percepci\u00f3 p\u00fablica de la reconciliaci\u00f3 a Sud-\u00e0frica - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-percepcio-publica-de-la-reconciliacio-a-sud-africa\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"La percepci\u00f3 p\u00fablica de la reconciliaci\u00f3 a Sud-\u00e0frica - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Resulta gaireb\u00e9 inimaginable comprendre la Sud-\u00e0frica actual sense considerar el paper formatiu que el concepte de \u201creconciliaci\u00f3\u201d ha tingut en la seva configuraci\u00f3. De vegades invocada expl\u00edcitament, d\u2019altres assumida de manera impl\u00edcita, la seva pres\u00e8ncia encara t\u00e9 un gran pes en els debats p\u00fablics i privats entorn de com la societat sud-africana ha evolucionat durant […]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-percepcio-publica-de-la-reconciliacio-a-sud-africa\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_3_2560-15-518x720.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"518\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"720\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"12 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-percepcio-publica-de-la-reconciliacio-a-sud-africa\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-percepcio-publica-de-la-reconciliacio-a-sud-africa\/\",\"name\":\"La percepci\u00f3 p\u00fablica de la reconciliaci\u00f3 a Sud-\u00e0frica - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-percepcio-publica-de-la-reconciliacio-a-sud-africa\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-percepcio-publica-de-la-reconciliacio-a-sud-africa\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_3_2560-15.jpg\",\"datePublished\":\"2022-04-07T11:22:22+00:00\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-percepcio-publica-de-la-reconciliacio-a-sud-africa\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-percepcio-publica-de-la-reconciliacio-a-sud-africa\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_3_2560-15.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_3_2560-15.jpg\",\"width\":1152,\"height\":1600},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"La percepci\u00f3 p\u00fablica de la reconciliaci\u00f3 a Sud-\u00e0frica - Revista Per la Pau","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-percepcio-publica-de-la-reconciliacio-a-sud-africa\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"La percepci\u00f3 p\u00fablica de la reconciliaci\u00f3 a Sud-\u00e0frica - Revista Per la Pau","og_description":"Resulta gaireb\u00e9 inimaginable comprendre la Sud-\u00e0frica actual sense considerar el paper formatiu que el concepte de \u201creconciliaci\u00f3\u201d ha tingut en la seva configuraci\u00f3. De vegades invocada expl\u00edcitament, d\u2019altres assumida de manera impl\u00edcita, la seva pres\u00e8ncia encara t\u00e9 un gran pes en els debats p\u00fablics i privats entorn de com la societat sud-africana ha evolucionat durant […]","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-percepcio-publica-de-la-reconciliacio-a-sud-africa\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","og_image":[{"width":518,"height":720,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_3_2560-15-518x720.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"12 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-percepcio-publica-de-la-reconciliacio-a-sud-africa\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-percepcio-publica-de-la-reconciliacio-a-sud-africa\/","name":"La percepci\u00f3 p\u00fablica de la reconciliaci\u00f3 a Sud-\u00e0frica - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-percepcio-publica-de-la-reconciliacio-a-sud-africa\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-percepcio-publica-de-la-reconciliacio-a-sud-africa\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_3_2560-15.jpg","datePublished":"2022-04-07T11:22:22+00:00","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-percepcio-publica-de-la-reconciliacio-a-sud-africa\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-percepcio-publica-de-la-reconciliacio-a-sud-africa\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_3_2560-15.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_3_2560-15.jpg","width":1152,"height":1600},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/6965","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7008"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6965"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6965"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}