{"id":6966,"date":"2022-04-07T11:22:22","date_gmt":"2022-04-07T11:22:22","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/issue\/%issue_post%\/article\/el-cami-de-sri-lanka-cap-a-la-reconciliacio\/"},"modified":"2022-04-07T11:22:22","modified_gmt":"2022-04-07T11:22:22","slug":"el-cami-de-sri-lanka-cap-a-la-reconciliacio","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/el-cami-de-sri-lanka-cap-a-la-reconciliacio\/","title":{"rendered":"El cam\u00ed de Sri Lanka cap a la reconciliaci\u00f3"},"content":{"rendered":"\n

\t <\/span> L\u2019abs\u00e8ncia de guerra no \u00e9s pas garantia<\/span> que no hi haur\u00e0 una altra guerra en el futur, per tant, \u00e9s essencial que Sri Lanka inverteixi en una veritable reconciliaci\u00f3. D\u2019altra banda, en la Sri Lanka actual de la postguerra, el sistema pol\u00edtic est\u00e0 dividit en funci\u00f3 de clivelles \u00e8tniques i religioses, a causa de la manca intervenci\u00f3 de l\u2019Estat a l\u2019hora d\u2019actuar contra els grups que escampen tend\u00e8ncies extremistes. Malgrat l\u2019esperan\u00e7a que encarna el jovent del pa\u00eds, aquest grup est\u00e0 polaritzat per la manca d\u2019un enfocament global o hol\u00edstic del problema, tot i que les confer\u00e8ncies nacionals de reconciliaci\u00f3 de 2011-2014 van identificar i detallar aquest tipus d\u2019enfocament.1<\/sup><\/a> <\/p>\n

A Sri Lanka, les forces armades van ser considerades l\u2019\u00faltim recurs per posar fi al conflicte, at\u00e8s el frac\u00e0s dels molts intents anteriors de negociar un acord pol\u00edtic. Tanmateix, no es pot considerar els militars com la soluci\u00f3 a tots els problemes socials del pa\u00eds. La guerra contra els Tigres d\u2019Alliberament de Tamil Eelam (LTTE, per les sigles en angl\u00e8s) va finalitzar l\u2019any 2009 despr\u00e9s de prop de 30 anys de conflicte violent. Els tigres t\u00e0mils van ser derrotats el 18 de maig, un dia que es rememorava com a \u201cDiada de la Vict\u00f2ria\u201d, per\u00f2 que m\u00e9s tard fou rebatejat\u00a0 com a \u201cDiada de la Commemoraci\u00f3\u201d per l\u2019actual govern del president Maithripala Sirisena.<\/span>2<\/sup><\/a> En tot cas, entre alguns grups militars i entre la societat civil persisteix una narrativa contr\u00e0ria al proc\u00e9s de reconciliaci\u00f3 impulsat pel govern; per exemple, alguns sectors de la societat defensen aferrissadament el retorn a l\u2019antiga denominaci\u00f3 de \u201cDiada de la Vict\u00f2ria\u201d. Mentre que, en la societat, alguns grups veuen la finalitzaci\u00f3 de la guerra com una vict\u00f2ria contra els terroristes despietats, d\u2019altres la consideren una derrota dels seus estimats combatents per la llibertat, com s\u2019evidenci\u00e0, per exemple, a la prov\u00edncia del Nord, quan Prabakaran, l\u00edder dels tigres t\u00e0mils, fou commemorat com a lluitador per la llibertat.3<\/sup><\/a> <\/p>\n

En aquest context, l\u2019inter\u00e8s renovat del govern actual per les estrat\u00e8gies de construcci\u00f3 de la pau i la consecuci\u00f3 de la cohesi\u00f3 social es considera un fet important tant per la societat com en l\u2019\u00e0mbit internacional. No obstant aix\u00f2, hi ha m\u00faltiples limitacions i obstacles. \u00c9s imprescindible formular i adoptar un enfocament hol\u00edstic perqu\u00e8 el poble es reconcili\u00ef\u00a0 amb el passat i se centri en el futur. En aquest sentit, \u00e9s necess\u00e0ria una transformaci\u00f3 en tots els actors de la societat, incloses les forces armades, que han de passar de ser una temible for\u00e7a de combat a unes forces armades de postguerra; de la mateixa manera, les moltes v\u00edctimes directes i indirectes necessiten un proc\u00e9s que les guareixi, mentre que la poblaci\u00f3 general ha de comprendre la import\u00e0ncia d\u2019un esfor\u00e7 envers la reconciliaci\u00f3.<\/span> <\/p>\n

\t\t\t\t\t\t \u00c9s imprescindible formular i adoptar un enfocament hol\u00edstic perqu\u00e8 el poble es reconcili\u00ef amb el passat i se centri en el futur <\/cite>\t\t\t <\/p>\n

Si aquesta transformaci\u00f3 no ha tingut lloc, \u00e9s per les m\u00faltiples limitacions del govern i la societat civil i la mir\u00edada de dificultats que afronten, malgrat algunes accions positives, com el fet que el president Sirisena perdon\u00e9s Sivaraja Jenivan, la persona que el va intentar assassinar l\u2019any 2005 amb un atac-bomba su\u00efcida. Segons Jenivan, \u201csi hi hagu\u00e9s hagut un l\u00edder com el president Sirisena fa 50 anys, el problema nacional del pa\u00eds i la destrucci\u00f3 causada mai no haurien tingut lloc. [Sirisena] \u00e9s l\u2019\u00fanic l\u00edder del pa\u00eds acceptat per totes les comunitats i que aprecia totes les comunitats amb equanimitat. Reso perqu\u00e8 […] esdevingui el veritable pare de la p\u00e0tria resolent el problema nacional i els problemes dels presos pol\u00edtics\u201d. Per tant, Sri Lanka constitueix un exemple molt bo per al m\u00f3n sencer; en especial, per analitzar el tema de la reconciliaci\u00f3, atesa la nostra experi\u00e8ncia de la radicalitzaci\u00f3 de dos sectors de joves a finals de la d\u00e8cada de 1980: d\u2019una banda, al voltant de l\u2019LTTE i, d\u2019altra banda, entre els extremistes pol\u00edtics seguidors del partit Janatha Vimukthi Peramuna (JVP). <\/p>\n

Sri Lanka no pot portar a terme el proc\u00e9s de reconciliaci\u00f3 tota sola, sense l\u2019assist\u00e8ncia de la comunitat internacional i la di\u00e0spora de l\u2019illa. Ho va recalcar fa poc el primer ministre del Canad\u00e0, en la seva declaraci\u00f3 sobre el nov\u00e8 aniversari del final de la guerra a Sri Lanka, motivada per la nombrosa di\u00e0spora d\u2019aquesta illa al pa\u00eds nord-americ\u00e0: \u201c[…] el Canad\u00e0 ofereix tot el seu suport al govern de Sri Lanka i els que treballen per garantir […] els esfor\u00e7os cap a la reconciliaci\u00f3 […]\u201d.4<\/sup><\/a> <\/p>\n

L\u2019enfocament hol\u00edstic podria ser aplicat per les parts interessades dels sis sectors identificats en els informes:5<\/sup><\/a> el sector educatiu, els joves, la comunitat empresarial, els l\u00edders religiosos, les dones i els pol\u00edtics. En un seminari celebrat l\u2019octubre de 2013, sis coneguts ponents sud-africans van compartir les seves experi\u00e8ncies amb altres participants originaris de Sri Lanka.6<\/sup><\/a> El debat se centr\u00e0 en les q\u00fcestions seg\u00fcents: el significat de reconciliaci\u00f3; la hist\u00f2ria; el paper i el prop\u00f2sit de la Comissi\u00f3 de la Veritat i la Reconciliaci\u00f3 (CVR); i la pol\u00edtica de l\u2019amnistia. Diversos ponents de Sri Lanka van explicar la situaci\u00f3 del pa\u00eds i els reptes que afrontava en la seva transici\u00f3 des d\u2019un conflicte prolongat i envers una pau sostenible. El debat corresponent amb eminents acad\u00e8mics tenia l\u2019objectiu d\u2019escatir si aquest pa\u00eds podria instaurar la seva pr\u00f2pia Comissi\u00f3, un prerequisit ineludible per a la implantaci\u00f3 d\u2019un enfocament hol\u00edstic. <\/p>\n

El proc\u00e9s d\u2019implementaci\u00f3 d\u2019un mecanisme d\u2019aquest tipus hauria de ser supervisat per actors independents estrangers, com Interpeace,7<\/sup><\/a> per donar-hi m\u00e9s legitimitat. Malauradament, l\u2019aplicaci\u00f3 de les recomanacions ha estat insuficient durant els darrers nou anys i el proc\u00e9s ha estat lent. <\/p>\n

\t\t\t\t\t\t Sri Lanka no pot portar a terme el proc\u00e9s de reconciliaci\u00f3 tota sola, sense l\u2019assist\u00e8ncia de la comunitat internacional i la di\u00e0spora de l\u2019illa <\/cite> <\/p>\n

El paper de l\u2019educaci\u00f3 en la reconciliaci\u00f3<\/b> <\/p>\n

L\u2019educaci\u00f3 t\u00e9 un paper fonamental per sustentar el proc\u00e9s de transformaci\u00f3. El jutge C.G. Weeramantry, el jurista m\u00e9s eminent del pa\u00eds i un visionari de la pau, ha contribu\u00eft a difondre pel m\u00f3n l\u2019educaci\u00f3 per la pau. Paradoxalment, si b\u00e9 va rebre el premi de l\u2019educaci\u00f3 per la pau de la UNESCO, no va poder implantar un sistema d\u2019educaci\u00f3 per la pau en el seu pa\u00eds mateix. Com el jutge Weeramantry reconeix, \u201cperqu\u00e8 la humanitat vei\u00e9s el final de la viol\u00e8ncia, calia que l\u2019educaci\u00f3 en la pau trenqu\u00e9s les barreres entre pobles\u201d. Sigui com sigui, Sri Lanka encara no ha aconseguit introduir a les escoles, les universitats i altres centres educatius l\u2019educaci\u00f3 en la pau, la dignitat global8<\/sup><\/a> i el significat de la reconciliaci\u00f3. Tanmateix, amb el govern actual, l\u2019Oficina per la Unitat Nacional i la Reconciliaci\u00f3 ha llan\u00e7at un programa pilot denominat \u201cUnitat nacional i reconciliaci\u00f3 a trav\u00e9s de l\u2019educaci\u00f3 superior\u201d, que t\u00e9 l\u2019objectiu de crear una nova assignatura sobre la transformaci\u00f3 de conflictes i la reconciliaci\u00f3 per als estudiants universitaris, a partir de 2018. Una societat assolada per un conflicte \u00e8tnic tan perllongat hauria de fer de l\u2019educaci\u00f3 la seva principal prioritat en el proc\u00e9s de reconciliaci\u00f3. <\/p>\n

D\u2019acord amb l\u2019informe sobre competitivitat global del F\u00f2rum Econ\u00f2mic Mundial,9<\/sup><\/a> Sri Lanka \u00e9s una de les poques nacions del sud d\u2019\u00c0sia que ha passat d\u2019una economia impulsada pels factors a una economia impulsada per l\u2019efici\u00e8ncia. En consolidar-se com un pa\u00eds de renda baixa-mitjana, el principal problema socioecon\u00f2mic ser\u00e0 mantenir un creixement econ\u00f2mic estable i capitalitzar la construcci\u00f3 de la pau, de manera que es transformi una societat de conflicte en una societat dominada per la conviv\u00e8ncia pac\u00edfica, a fi de consolidar una identitat comuna entre tots els grups \u00e8tnics de l\u2019illa. Sense estabilitat social, el pa\u00eds hauria d\u2019afrontar les conseq\u00fc\u00e8ncies indirectes que tenen per a la seva economia determinats esdeveniments, com el recent esclat de viol\u00e8ncia comunit\u00e0ria a Kandy.10<\/sup><\/a> L\u2019afany per una veritable reconciliaci\u00f3 \u00e9s essencial i requereix que els futurs governs continu\u00efn amb la pol\u00edtica introdu\u00efda per l\u2019actual. D\u2019altra banda, per seguir endavant amb una pol\u00edtica coherent, caldria donar el mandat corresponent a una instituci\u00f3 independent i pol\u00edticament imparcial. Malgrat que cal el suport pol\u00edtic per implementar les pol\u00edtiques recomanades, es podria crear una instituci\u00f3 administrativa dotada d\u2019un marc s\u00f2lid i blindat per evitar interfer\u00e8ncies pol\u00edtiques innecess\u00e0ries i canvis en les pol\u00edtiques aplicades. <\/p>\n

Sri Lanka encara no ha aconseguit introduir a les escoles, les universitats i altres centres educatius l\u2019educaci\u00f3 per la pau, la dignitat global i el significat de la reconciliaci\u00f3 <\/cite>\t\t\t\t\t\t<\/p>\n

Actualment, la tasca de la reconciliaci\u00f3 s\u2019ha dividit entre un Ministeri i diversos funcionaris d\u2019alt nivell. El mecanisme de reconciliaci\u00f3 del govern ha estat impulsat, principalment, pel president,11<\/sup><\/a> el primer ministre12<\/sup><\/a> i l\u2019expresidenta de Sri Lanka13<\/sup><\/a> i els governs successius han impulsat relats diferents, que es posen de manifest quan l\u2019un d\u00f3na suport a un sistema de tribunals h\u00edbrid, que combini jutges del pa\u00eds i de l\u2019estranger, mentre que l\u2019altre s\u2019oposa a aquest proc\u00e9s. En aquest context, desenvolupar un consens entre els pol\u00edtics \u00e9s essencial per treballar envers un enfocament hol\u00edstic. <\/p>\n

La identitat de Sri Lanka<\/b> <\/p>\n

Crear una identitat de Sri Lanka \u00e9s essencial en el context de postguerra. A escala nacional, una enquesta d\u2019opini\u00f3 sobre la cohesi\u00f3 social, efectuada l\u2019any 2007 pel centre Nacional de Recerca i Avaluaci\u00f3 educativa de la Universitat de Colombo (taula 1), tenia l\u2019objectiu d\u2019escatir quina era la identitat predominant (la ciutadania o l\u2019etnicitat) amb la qual s\u2019identificaven els enquestats. Segons l\u2019enquesta, entre les dues opcions, les persones d\u2019\u00e8tnia singalesa tendien a identificar-se per la seva ciutadania (22,1%), mentre que els t\u00e0mils i els musulmans tendien a identificar-se pel seu grup \u00e8tnic (20,7% i 36,6%, respectivament). En tot cas, hi ha altres variacions, en funci\u00f3 de la pertin\u00e8ncia a grups com els estudiants, els professors i els becaris. <\/p>\n

Taula 1: Tipus d\u2019autoidentificaci\u00f3 dels singalesos, els t\u00e0mils i els musulmans (ciutadania i etnicitat)<\/b> <\/p>\n

<\/a> <\/p>\n

Font: Wijetunge, 2007, p. 51-54 14<\/sup><\/a>. <\/p>\n

Malgrat que les dades d\u2019aquest estudi no s\u00f3n suficients per fer-nos un judici clar sobre les actituds respecte de la identitat dominant, es posa en relleu la necessitat de millorar la integraci\u00f3.15<\/sup><\/a> En l\u2019actual context, \u00e9s crucial que totes les parts interessades de la societat inverteixin els seus esfor\u00e7os a crear una identitat pr\u00f2pia de Sri Lanka. <\/p>\n

Caldria un enfocament hol\u00edstic per avan\u00e7ar cap a una reconciliaci\u00f3 veritable, a m\u00e9s d\u2019abordar r\u00e0pidament les limitacions que frenen la reconciliaci\u00f3 i desenvolupar un veritable proc\u00e9s de reconciliaci\u00f3 que tingui resultats tangibles per a la societat de Sri Lanka de postguerra. <\/p>\n

1. Informes sobre la reconciliaci\u00f3 nacional (2011-2014), publicats pel Lakshman Kadirgamar Institute of International Relations and Strategic Studies. <\/p>\n

2. BBC News<\/em> (2015), \u201cSri Lanka shift on civil war anniversary<\/a>\u201d. <\/p>\n

3. Indian Express<\/em> (2017), \u201cTamil leaders in Sri Lanka celebrate LTTE chief Prabhakaran\u2019s 63rd birthday anniversary\u201d. <\/p>\n

4. Declaraci\u00f3<\/span><\/a> de Justin Trudeau, primer ministre del Canad\u00e0, pel nov\u00e8 aniversari del final de la guerra a Sri Lanka (2018). <\/p>\n

5. Informes sobre la reconciliaci\u00f3 nacional (2011-2014), publicats pel Lakshman Kadirgamar Institute of International Relations and Strategic Studies. <\/p>\n

6. El debat va tenir lloc al Lakshman Kadirgamar Institute, Sri Lanka. <\/p>\n

7. Organitzaci\u00f3 Interpeace. <\/p>\n

8. Organitzaci\u00f3 Gobal Dignity<\/span><\/a>. <\/p>\n

9. F\u00f2rum Econ\u00f2mic Mundial, Global Competitiveness Report<\/em> (2017). <\/p>\n

10. Abeyagoonasekera (2018), IPCS, Racism, Riots, and the Sri Lankan State<\/em><\/span><\/a>, <\/p>\n

11. El Ministeri de la Integraci\u00f3 i la Reconciliaci\u00f3 Nacionals \u00e9s el principal ministeri que dep\u00e8n del president Sirisena. <\/p>\n

12. Secretaria de Coordinaci\u00f3 dels Mecanismes de Reconciliaci\u00f3, que dep\u00e8n de l\u2019oficina del primer ministre, Ranil Wickremesinghe. <\/p>\n

13. L\u2019expresidenta Chandrika Bandaranaike Kumaratunga presideix ara l\u2019Oficina per la Unitat i la Reconciliaci\u00f3 Nacionals (ONUR). <\/p>\n

14. Wijetunge, S. (2007). National Level Attitude Survey on Social Cohesion: Summary Report<\/em>. Colombo: NEREC, Universitat de Colombo. <\/p>\n

15. Weerasinghe (2018), Education: Towards Sustainable Peace and Shared economic Prosperity. Education empowerment and transformation.<\/em> <\/p>\n

\tFotografia\t<\/a>\t: Sarvodaya Shramadana Movement. \t <\/p>\n

\u00a9 Generalitat de Catalunya<\/p>\n","protected":false},"featured_media":7011,"menu_order":5,"template":"","categories":[6],"class_list":["post-6966","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-centrals"],"acf":[],"yoast_head":"\nEl cam\u00ed de Sri Lanka cap a la reconciliaci\u00f3 - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/el-cami-de-sri-lanka-cap-a-la-reconciliacio\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"El cam\u00ed de Sri Lanka cap a la reconciliaci\u00f3 - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"L\u2019abs\u00e8ncia de guerra no \u00e9s pas garantia que no hi haur\u00e0 una altra guerra en el futur, per tant, \u00e9s essencial que Sri Lanka inverteixi en una veritable reconciliaci\u00f3. D\u2019altra banda, en la Sri Lanka actual de la postguerra, el sistema pol\u00edtic est\u00e0 dividit en funci\u00f3 de clivelles \u00e8tniques i religioses, a causa de la […]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/el-cami-de-sri-lanka-cap-a-la-reconciliacio\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_4_2560-15-518x720.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"518\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"720\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"11 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/el-cami-de-sri-lanka-cap-a-la-reconciliacio\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/el-cami-de-sri-lanka-cap-a-la-reconciliacio\/\",\"name\":\"El cam\u00ed de Sri Lanka cap a la reconciliaci\u00f3 - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/el-cami-de-sri-lanka-cap-a-la-reconciliacio\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/el-cami-de-sri-lanka-cap-a-la-reconciliacio\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_4_2560-15.jpg\",\"datePublished\":\"2022-04-07T11:22:22+00:00\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/el-cami-de-sri-lanka-cap-a-la-reconciliacio\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/el-cami-de-sri-lanka-cap-a-la-reconciliacio\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_4_2560-15.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_4_2560-15.jpg\",\"width\":1152,\"height\":1600},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"El cam\u00ed de Sri Lanka cap a la reconciliaci\u00f3 - Revista Per la Pau","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/el-cami-de-sri-lanka-cap-a-la-reconciliacio\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"El cam\u00ed de Sri Lanka cap a la reconciliaci\u00f3 - Revista Per la Pau","og_description":"L\u2019abs\u00e8ncia de guerra no \u00e9s pas garantia que no hi haur\u00e0 una altra guerra en el futur, per tant, \u00e9s essencial que Sri Lanka inverteixi en una veritable reconciliaci\u00f3. D\u2019altra banda, en la Sri Lanka actual de la postguerra, el sistema pol\u00edtic est\u00e0 dividit en funci\u00f3 de clivelles \u00e8tniques i religioses, a causa de la […]","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/el-cami-de-sri-lanka-cap-a-la-reconciliacio\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","og_image":[{"width":518,"height":720,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_4_2560-15-518x720.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"11 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/el-cami-de-sri-lanka-cap-a-la-reconciliacio\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/el-cami-de-sri-lanka-cap-a-la-reconciliacio\/","name":"El cam\u00ed de Sri Lanka cap a la reconciliaci\u00f3 - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/el-cami-de-sri-lanka-cap-a-la-reconciliacio\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/el-cami-de-sri-lanka-cap-a-la-reconciliacio\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_4_2560-15.jpg","datePublished":"2022-04-07T11:22:22+00:00","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/el-cami-de-sri-lanka-cap-a-la-reconciliacio\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/el-cami-de-sri-lanka-cap-a-la-reconciliacio\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_4_2560-15.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_4_2560-15.jpg","width":1152,"height":1600},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/6966","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7011"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6966"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6966"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}