{"id":6967,"date":"2022-04-07T11:22:22","date_gmt":"2022-04-07T11:22:22","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/issue\/%issue_post%\/article\/la-impossibilitat-de-la-reconciliacio-a-bosnia-i-hercegovina\/"},"modified":"2022-04-07T11:22:22","modified_gmt":"2022-04-07T11:22:22","slug":"la-impossibilitat-de-la-reconciliacio-a-bosnia-i-hercegovina","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-impossibilitat-de-la-reconciliacio-a-bosnia-i-hercegovina\/","title":{"rendered":"La impossibilitat de la reconciliaci\u00f3 a B\u00f2snia i Hercegovina"},"content":{"rendered":"\n

\t <\/span> Sens dubte, la reconciliaci\u00f3 \u00e9s<\/span> quelcom d\u2019excepcional; la pau, tamb\u00e9. Entendre la reconciliaci\u00f3 nom\u00e9s en funci\u00f3 d\u2019un terme definit etimol\u00f2gicament ens portaria a acceptar-la com quelcom d\u2019ordinari i habitual. Tanmateix, la reconciliaci\u00f3 \u00e9s molt m\u00e9s; significa quelcom m\u00e9s que tornar a unir<\/em>: caldria considerar-la un proc\u00e9s complex que porta la societat des del final de la guerra<\/em> fins a la pau<\/em>. El final de la guerra<\/em> \u00e9s un punt en qu\u00e8 finalitzen tots els conflictes violents, mentre que la pau<\/em> \u00e9s una realitat for\u00e7a oposada, consistent en l\u2019abs\u00e8ncia de qualsevol tipus de viol\u00e8ncia. Per tant, posar fi al conflicte violent mitjan\u00e7ant un alto el foc, un tractat de pau o el sotmetiment de l\u2019enemic condueix a una pau que \u00e9s, nom\u00e9s, una pau negativa. La reconciliaci\u00f3 \u00e9s un proc\u00e9s que podria transformar la pau negativa en una pau veritable, completa. D\u2019aquesta manera, malgrat que es podria analitzar la reconciliaci\u00f3 en el sentit de tornar a reunir dues persones, el present article se centrar\u00e0 en la reconciliaci\u00f3 com a fenomen social. <\/p>\n

Per comprendre qu\u00e8 \u00e9s la reconciliaci\u00f3, \u00e9s important entendre qu\u00e8 no \u00e9s. No es pot equiparar a la toler\u00e0ncia, pel seu car\u00e0cter passiu: \u201c<\/em>Et tolero, no vull desfer-me de tu, per\u00f2 no em fa res que alg\u00fa altre ho faci\u201d. <\/em>Passar temps amb els de l\u2019altra banda<\/em> \u00e9s positiu i pot contribuir a la construcci\u00f3 de la pau, per\u00f2 no arriba a ser una reconciliaci\u00f3; en especial, si tot seguit tornem a les nostres bombolles de confort, sense cap canvi. Reconciliar no significa pas unir, ni significa esdevenir el mateix que l\u2019altre ni, tampoc, deixar d\u2019estar en conflicte; de fet, \u00e9s leg\u00edtim que hi hagi oposici\u00f3, una percepci\u00f3 diferent de la realitat. D\u2019altra banda, reconciliar tampoc no significa oblidar. Finalment, la reconciliaci\u00f3 no es circumscriu a un sistema jur\u00eddic, amb judicis veredictes o c\u00e0stigs, malgrat que s\u00ed que hi pot tenir relaci\u00f3. <\/p>\n

Entendre la reconciliaci\u00f3 com un proc\u00e9s envers la pau \u00e9s correcte. Tanmateix, \u00e9s molt m\u00e9s complicat entendre-la com un proc\u00e9s fins a la pau, perqu\u00e8 defineix la reconciliaci\u00f3 com una impossibilitat per\u00f2, alhora, obre la porta a l\u2019aut\u00e8ntica motivaci\u00f3 per assolir una veritable pau. La reconciliaci\u00f3 no hauria de ser un proc\u00e9s extern i col\u00b7lateral, sin\u00f3 part de nosaltres, amb la participaci\u00f3 activa de tothom, comprometent-s\u2019hi, intentant viure-hi i viure-la. \u00c9s l\u2019\u00fanica manera de recon\u00e8ixer la impossibilitat de la reconciliaci\u00f3 i de poder treballar per assolir l\u2019impossible. En un \u00e0mbit molt personal, nom\u00e9s estarem reconciliant si decidim d\u2019una manera ferma i honesta que volem la pau amb els altres i la pau per als altres i si treballem activament per assolir aquest objectiu. Si considerem la reconciliaci\u00f3 com quelcom d\u2019ordinari, ens condemnem i condemnem la nostra comunitat al cercle vici\u00f3s de la pau negativa i la viol\u00e8ncia oculta. La reconciliaci\u00f3 no consisteix, doncs, a acceptar, sin\u00f3 a emprendre; consisteix a ser valent, prendre riscos i estar preparats per sotmetre\u2019ns al canvi, a acceptar que ens canviaran. <\/p>\n

Normalment, la reconciliaci\u00f3 t\u00e9 lloc entre dos o m\u00e9s b\u00e0ndols. En el cas de B\u00f2snia i Hercegovina podem, fins i tot, parlar de tres b\u00e0ndols, identificats com els grups \u00e8tnics bosni\u00e0, serbi i croat. En aquestes tres entitats hi t\u00e9 un paper molt important la filiaci\u00f3 religiosa: la majoria de bosnians es declaren musulmans; la majoria de serbis, cristians ortodoxos; i la majoria de croates, cat\u00f2lics. Des dels acords de Dayton de 1995, la conviv\u00e8ncia d\u2019aquests grups a B\u00f2snia i Hercegovina es regeix per una pau negativa, amb el conseg\u00fcent patiment de la poblaci\u00f3; malgrat l\u2019abs\u00e8ncia de conflicte armat, els manca una pau veritable, una pau positiva. <\/p>\n

\t\t\t Reconciliar no significa pas unir, ni significa esdevenir el mateix que l\u2019altre ni, tampoc, deixar d\u2019estar en conflicte <\/cite> \t\t\t<\/p>\n

En aquest context, \u00e9s obvi amb qui cal reconciliar-se, per\u00f2 tamb\u00e9 cal saber qu\u00e8 va anar malament. La resposta s\u2019amaga al darrere de, com a m\u00ednim, sis segles d\u2019hist\u00f2ria. En aquest sentit, \u00e9s molt dif\u00edcil debatre sobre el passat i, encara m\u00e9s, buscar la veritat, de manera que em centrar\u00e9 nom\u00e9s en l\u2019actual projecci\u00f3 del passat. El cert \u00e9s que cada un d\u2019aquests tres grups considera que \u00e9s o ha estat v\u00edctima d\u2019un dels altres grups, si m\u00e9s no algun cop durant la hist\u00f2ria: cada grup ha estat perpetrador i culpable, almenys, una vegada. A m\u00e9s, d\u2019acord amb la percepci\u00f3 actual, les fronteres d\u2019aquests grups \u00e8tnics i religiosos s\u00f3n molt fluides, de manera que es ressusciten diferents imperis, regnes, estats, nacions o nacionalitats, amb tots els seus pecats passats, siguin atribu\u00efts als bosnians, serbis o croats. Durant els \u00faltims sis segles s\u2019han succe\u00eft els per\u00edodes de guerra i \u201cabs\u00e8ncia de guerra\u201d, per\u00f2 en realitat mai no hi ha hagut un per\u00edode de pau veritable. Mentre que els per\u00edodes de guerra van servir per treure la palestra tot l\u2019odi i l\u2019animositat, els per\u00edodes d\u2019abs\u00e8ncia de guerra resultaven excel\u00b7lents per cultivar, desenvolupar i refer la c\u00e0rrega negativa d\u2019antuvi; i, cada vegada, d\u2019una manera m\u00e9s obscura, temible, sagnant i inhumana. <\/p>\n

Ha arribat el moment de posar-hi fi? Per for\u00e7a! La civilitzaci\u00f3 ha assolit una fase en qu\u00e8 cal fer-ho. Des de la Segona Guerra Mundial s\u2019han anat desenvolupant els estudis de pau, alhora que l\u2019enfocament interdisciplinari del problema millora les oportunitats de reconciliaci\u00f3; tot aix\u00f2, en el context d\u2019un m\u00f3n amb prou armes per destruir el planeta repetidament. Sobren, doncs, els arguments per abolir qualsevol tipus de guerra. Si entenem la reconciliaci\u00f3 com un proc\u00e9s fins a la pau i que comporta prendre mesures, ens correspon la responsabilitat de ser actius i portar a terme la reconciliaci\u00f3 a B\u00f2snia i Hercegovina. <\/p>\n

Assolir la pau a B\u00f2snia i Hercegovina comporta un combat quixotesc constant contra els molins; o potser no. Si cal lluitar contra molins, \u00e9s que hi ha quelcom que gira; i gira perqu\u00e8 hi ha vent. Segons un proverbi xin\u00e8s, \u201cquan bufa un vent de canvi, algunes persones construeixen murs i, d\u2019altres, molins\u201d: \u00e9s a dir, en lloc de lluitar contra els molins, podem construir-ne de nostres i aprofitar el mateix vent per induir un canvi. <\/p>\n

A B\u00f2snia i Hercegovina, equiparar els b\u00e0ndols equivaldria a deixar de presentar el teu grup com la principal v\u00edctima i l\u2019altre, com el culpable <\/cite> <\/p>\n

A cada b\u00e0ndol li agrada considerar-se v\u00edctima d\u2019un dels altres, en lloc de considerar-se tots v\u00edctimes de la guerra. En aquest sentit, equiparar els b\u00e0ndols equivaldria a deixar de presentar el teu grup com la principal v\u00edctima i l\u2019altre com el culpable. Tot intent d\u2019acceptar la responsabilitat del teu grup s\u2019enfronta a l\u2019amena\u00e7adora advert\u00e8ncia seg\u00fcent: \u201cNo comparis les seves atrocitats amb les nostres\u201d. B\u00f2snia i Hercegovina va patir centenars de petites guerres durant la d\u00e8cada de 1990, a diferents llocs, amb diferents b\u00e0ndols implicats i amb diferents objectius. Arreu del territori la hist\u00f2ria \u00e9s diferent i, en funci\u00f3 de l\u2019habitaci\u00f3 i del per\u00edode de la guerra, cada b\u00e0ndol n\u2019havia combatut un dels altres dos. Homicidis, tortures, violacions, exili, amenaces: tot aix\u00f2 forma part de la mem\u00f2ria de cada habitant de B\u00f2snia i Hercegovina, directament o pels relats d\u2019altres persones. El pes de la viol\u00e8ncia del passat carrega el present de por i desconfian\u00e7a, generalment envers l\u2019altre grup. La realitat \u00e9s bloquejada en frases com \u201cperdona per\u00f2 no oblidis\u201d o \u201cno podem deixar que ens torni a passar\u201d: es considera els altres com una amena\u00e7a potencial; si no ara, en un futur pr\u00f2xim. <\/p>\n

A m\u00e9s, la neteja \u00e8tnica va fer que moltes comunitats esdevinguessin mono\u00e8tniques, separades les unes de les altres, de manera que es generava un brou de cultiu immillorable per als relats nacionalistes; uns relats que representen els altres com malvats, \u00e9ssers vinguts d\u2019un altre m\u00f3n i amb mutacions gen\u00e8tiques, tirans evidents o infiltrats astuts que esperen l\u2019oportunitat d\u2019atacar. D\u2019aquesta manera, es produeix una segregaci\u00f3 \u00f2bvia en l\u00ednia amb aquests relats, amb la conseg\u00fcent deshumanitzaci\u00f3 dels altres. <\/p>\n

La salut mental tamb\u00e9 \u00e9s un problema. A m\u00e9s del trauma de la guerra, les persones passen pel trauma de baixa intensitat de viure sota una pau negativa. L\u2019apatia, combinada amb una indefensi\u00f3 apresa, elimina qualsevol motivaci\u00f3 de canvi. El sistema pol\u00edtic tripartit nom\u00e9s funciona com a catalitzador de la segregaci\u00f3 i la viol\u00e8ncia, de manera que no ajuda els individus a canviar les coses i transformar la pau negativa en una pau veritable. <\/p>\n

Aquests problemes i obstacles per a la reconciliaci\u00f3 s\u00f3n presents en altres parts del m\u00f3n; amb noms propis diferents, s\u00ed, per\u00f2 una hist\u00f2ria for\u00e7a similar al darrere. Si analitzem aquests fets, ens adonem que la reconciliaci\u00f3 esdev\u00e9 impossible. Alhora, si la situaci\u00f3 no canvia, el futur ens portar\u00e0 a m\u00e9s conflictes i m\u00e9s guerres. Per tant, tenim la responsabilitat d\u2019actuar i crear una societat millor per als nostres fills. <\/p>\n

La reconciliaci\u00f3 no es far\u00e0 tota sola, sin\u00f3 que requereix acci\u00f3 i esfor\u00e7. Comprendre i acceptar la impossibilitat de la reconciliaci\u00f3 ens obligar\u00e0 a tra\u00e7ar camins diferents i ser creatius <\/cite> <\/p>\n

Es considera que els joves s\u00f3n els protagonistes m\u00e9s potents de la reconciliaci\u00f3: s\u00f3n prou valents per fer un pas endavant i intentar quelcom de diferent; no els importa fracassar; i sempre els queda prou motivaci\u00f3 per tornar-ho a intentar. Entre els joves, l\u2019esperan\u00e7a guanya la por i, malgrat que hagin sentit les hist\u00f2ries dels seus pares, no han patit el trauma de la viol\u00e8ncia directa. Finalment, quan veuen els errors de les autoritats, sigui l\u2019autoritat familiar o del grup \u00e8tnic o religi\u00f3s, en alguns casos no dubtaran a desobeir-la o, fins i tot, enfrontar-s\u2019hi. Aix\u00ed mateix, s\u00f3n prou creatius per dissenyar els seus \u201cmolins\u201d i crear aix\u00ed un m\u00f3n millor. <\/p>\n

Per b\u00e9 que la reconciliaci\u00f3 \u00e9s necess\u00e0ria en diversos \u00e0mbits i amb diversos grups de persones, en el jovent de B\u00f2snia i Hercegovina hi t\u00e9 un context favorable. Si s\u2019encoratja els joves a intentar quelcom que vagi m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019ordinari, ho faran; tenen curiositat i estan disposats a emprendre accions malgrat que la seva comunitat els n\u2019intenti dissuadir. En fer-ho, descobreixen la banalitat d\u2019aquesta prohibici\u00f3 i, al darrere de les cortines de la desconfian\u00e7a, troben persones que els s\u00f3n molt semblants, amb els mateixos problemes, desitjos i pors; i hi tenen en com\u00fa la realitat dels joves. Una trobada d\u2019aquest tipus, encara que pugui semblar banal, marca la difer\u00e8ncia. D\u2019altra banda, saben com preguntar \u201cper qu\u00e8?\u201d, ja sigui pel seu pensament cr\u00edtic, per pura curiositat o nom\u00e9s per un desig de desafiar els altres. Aix\u00ed, quan intenten respondre aquesta pregunta, \u201cper qu\u00e8?\u201d, entren en una din\u00e0mica que els pot fer m\u00e9s forts i m\u00e9s savis; tot sols o amb ajuda, poden aprendre\u2019n molt. <\/p>\n

Els processos de reconciliaci\u00f3 amb gent jove poden ser indirectes, consistents en passar temps junts, o b\u00e9 directes, per mitj\u00e0 d\u2019activitats sobre el passat, la posada en com\u00fa de mem\u00f2ries doloroses i la recerca de la veritat. En tot cas, condueixen a la comprensi\u00f3 m\u00fatua, alhora que s\u2019identifiquen les experi\u00e8ncies personals amb els relats dels altres. En avan\u00e7ar pas a pas cap a la reconciliaci\u00f3, \u00e9s vital identificar en l\u2019altre la v\u00edctima del cercle vici\u00f3s de l\u2019odi i desconfian\u00e7a, no pas el monstre que relataven els contes d\u2019infantesa. Si un jove pot escoltar i comprendre l\u2019altre b\u00e0ndol, es genera un vincle, la qual cosa representa un pas de gegant cap a coexist\u00e8ncia i la reconciliaci\u00f3. <\/p>\n

Viure sense una pau veritable comporta patiment, de manera que aquesta pau hauria de ser l\u2019objectiu a tothom. No obstant aix\u00f2, no n\u2019hi ha prou amb considerar la pau com un mer objectiu. Per garantir una situaci\u00f3 millor per a la propera generaci\u00f3 tothom ha de treballar activament en la reconciliaci\u00f3: no arribar\u00e0 tota sola, sin\u00f3 que requereix acci\u00f3 i esfor\u00e7. Comprendre i assumir la impossibilitat de la reconciliaci\u00f3 ens obligar\u00e0 a tra\u00e7ar camins diferents, ser imaginatius i creatius, construir \u201cmolins\u201d nous. Quan lluitem per la pau, una pau m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019all\u00f2 ordinari, ens cal ser valents, estar preparats per fer un pas endavant, per transformar les coses i que les coses ens transformin, per reeixir, fracassar i tornar-ho a provar. Cal que hi creiem, que ho vivim; nom\u00e9s llavors estarem preparats per a una veritable reconciliaci\u00f3. \u00c9s dif\u00edcil, certament, per\u00f2 val la pena. <\/p>\n

\tFotografia: Fotografia de l\u2019exposici\u00f3 \u201cLiving on the Edge\u201d \u00a0de Marco Ansaloni i Angelo Attanasio, produ\u00efda per l\u2019ICIP. Autor: Marco Ansaloni\t <\/p>\n

\u00a9 Generalitat de Catalunya<\/p>\n","protected":false},"featured_media":7014,"menu_order":6,"template":"","categories":[6],"class_list":["post-6967","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-centrals"],"acf":[],"yoast_head":"\nLa impossibilitat de la reconciliaci\u00f3 a B\u00f2snia i Hercegovina - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-impossibilitat-de-la-reconciliacio-a-bosnia-i-hercegovina\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"La impossibilitat de la reconciliaci\u00f3 a B\u00f2snia i Hercegovina - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Sens dubte, la reconciliaci\u00f3 \u00e9s quelcom d\u2019excepcional; la pau, tamb\u00e9. Entendre la reconciliaci\u00f3 nom\u00e9s en funci\u00f3 d\u2019un terme definit etimol\u00f2gicament ens portaria a acceptar-la com quelcom d\u2019ordinari i habitual. Tanmateix, la reconciliaci\u00f3 \u00e9s molt m\u00e9s; significa quelcom m\u00e9s que tornar a unir: caldria considerar-la un proc\u00e9s complex que porta la societat des del final de […]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-impossibilitat-de-la-reconciliacio-a-bosnia-i-hercegovina\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_5_2560-13-518x720.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"518\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"720\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"11 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-impossibilitat-de-la-reconciliacio-a-bosnia-i-hercegovina\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-impossibilitat-de-la-reconciliacio-a-bosnia-i-hercegovina\/\",\"name\":\"La impossibilitat de la reconciliaci\u00f3 a B\u00f2snia i Hercegovina - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-impossibilitat-de-la-reconciliacio-a-bosnia-i-hercegovina\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-impossibilitat-de-la-reconciliacio-a-bosnia-i-hercegovina\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_5_2560-13.jpg\",\"datePublished\":\"2022-04-07T11:22:22+00:00\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-impossibilitat-de-la-reconciliacio-a-bosnia-i-hercegovina\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-impossibilitat-de-la-reconciliacio-a-bosnia-i-hercegovina\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_5_2560-13.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_5_2560-13.jpg\",\"width\":1152,\"height\":1600},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"La impossibilitat de la reconciliaci\u00f3 a B\u00f2snia i Hercegovina - Revista Per la Pau","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-impossibilitat-de-la-reconciliacio-a-bosnia-i-hercegovina\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"La impossibilitat de la reconciliaci\u00f3 a B\u00f2snia i Hercegovina - Revista Per la Pau","og_description":"Sens dubte, la reconciliaci\u00f3 \u00e9s quelcom d\u2019excepcional; la pau, tamb\u00e9. Entendre la reconciliaci\u00f3 nom\u00e9s en funci\u00f3 d\u2019un terme definit etimol\u00f2gicament ens portaria a acceptar-la com quelcom d\u2019ordinari i habitual. Tanmateix, la reconciliaci\u00f3 \u00e9s molt m\u00e9s; significa quelcom m\u00e9s que tornar a unir: caldria considerar-la un proc\u00e9s complex que porta la societat des del final de […]","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-impossibilitat-de-la-reconciliacio-a-bosnia-i-hercegovina\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","og_image":[{"width":518,"height":720,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_5_2560-13-518x720.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"11 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-impossibilitat-de-la-reconciliacio-a-bosnia-i-hercegovina\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-impossibilitat-de-la-reconciliacio-a-bosnia-i-hercegovina\/","name":"La impossibilitat de la reconciliaci\u00f3 a B\u00f2snia i Hercegovina - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-impossibilitat-de-la-reconciliacio-a-bosnia-i-hercegovina\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-impossibilitat-de-la-reconciliacio-a-bosnia-i-hercegovina\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_5_2560-13.jpg","datePublished":"2022-04-07T11:22:22+00:00","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-impossibilitat-de-la-reconciliacio-a-bosnia-i-hercegovina\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-impossibilitat-de-la-reconciliacio-a-bosnia-i-hercegovina\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_5_2560-13.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_5_2560-13.jpg","width":1152,"height":1600},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/6967","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7014"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6967"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6967"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}