{"id":6970,"date":"2022-04-07T11:22:23","date_gmt":"2022-04-07T11:22:23","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/issue\/%issue_post%\/article\/mexic-la-recerca-irrenunciable\/"},"modified":"2022-04-07T11:22:23","modified_gmt":"2022-04-07T11:22:23","slug":"mexic-la-recerca-irrenunciable","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/mexic-la-recerca-irrenunciable\/","title":{"rendered":"M\u00e8xic, la recerca irrenunciable"},"content":{"rendered":"\n

<\/span> Eulalio Garza furga la terra amb les mans. La terra humida se li fica entre les ungles. Furga, furga, furga. Un tros de roba treu el cap. L\u2019home, de seixanta anys, estira la roba i surt un embalum. El desf\u00e0 a poc a poc; apareix una sand\u00e0lia negra, una mena de polo de color vermell amb ratlles blaves i blanques, un camisa texana de color clar cremada d\u2019una banda i una brusa vermella amb cordons blancs.
L\u2019Eulalio \u2013assegut a la vora del forat d\u2019un metre de profunditat\u2013 revisa el cal\u00e7at. La terra enganxada al pl\u00e0stic li ho impedeix.
\u2013Qu\u00e8 diu? \u2013pregunta a Graciela P\u00e9rez en el moment en qu\u00e8 li dona la sand\u00e0lia.
Ella, protegida amb guants m\u00e8dics, la neteja i respon:
\u2013Titanio. Li resulta familiar?
\u2013No, tan sols per contactar aix\u00ed\u2026 ja ho veu, que de sobte\u2026 \u2013diu sense aparent sentit l\u2019home.
\u2013Qu\u00e8 heu trobat? \u2013pregunta Vicente Hern\u00e1ndez a trav\u00e9s d\u2019un walkie-talkie.
\u2013Nom\u00e9s roba \u2013contesta la dona.
L\u2019Eulalio no s\u2019aixeca, continua revisant la roba, busca algun senyal o etiqueta o una taca, observa el fons del forat. L\u2019Eulalio busca una pista per trobar el seu fill o la filla de la Graciela o el fill de la Carmen o el marit de l\u2019Antonia o el primog\u00e8nit de la Daniela o alguna de les sis mil persones desaparegudes a Tamaulipas.<\/em> <\/p>\n

Tamaulipas \u00e9s un estat de M\u00e8xic en forma d\u2019elefant,<\/span> enganxat al Golf de M\u00e8xic i els Estats Units d\u2019Am\u00e8rica; un elefant de 80.249 km2 de superf\u00edcie, 420 quil\u00f2metres de litoral amb el Golf de M\u00e8xic, cinc aeroports internacionals i disset encreuaments fronterers. Aqu\u00ed, fa aproximadament 490 anys, es va fundar la segona prov\u00edncia de la Nueva Espa\u00f1a. <\/p>\n

Aqu\u00ed mateix, fa nou d\u00e8cades, va n\u00e9ixer Juan N. Guerra, que va comandar un grup de contrabandistes que van vendre whisky als nord-americans, entre els quals hi havia Al Capone. En el segon lustre dels anys setanta, el grup es va convertir en una organitzaci\u00f3 criminal que traficava droga amb regles clares: nom\u00e9s els familiars podien ser caps, havien de portar una vida discreta, evitar la viol\u00e8ncia p\u00fablica i mantenir amb diners la protecci\u00f3 de les autoritats nacionals, estatals i municipals. La societat els estimava o els temia. A partir dels anys vuitanta, el cap successor Juan Garc\u00eda \u00c1brego va ascendir l\u2019agrupaci\u00f3, nom\u00e9s per sota del C\u00e0rtel de Guadalajara. Per equiparar-los en formes, Juan Garc\u00eda va batejar el grup amb el nom de C\u00e0rtel del Golf. Despr\u00e9s de la seva captura, un ex-mec\u00e0nic va agafar les regnes del grup i, per equiparar-los en el fons, el l\u00edder hereu Osiel C\u00e1rdenas va portar regals de Nadal a nens pobres. El grup va estendre el seu control fins a Nuevo Le\u00f3n, inclosa la capital, Monterrey. La societat els estimava, els respectava i els temia. Ser integrant del c\u00e0rtel representava tenir un bon estatus social. <\/p>\n

El 2003 va comen\u00e7ar la viol\u00e8ncia. Aquell any, els c\u00e0rtels del Golf i Sinaloa van lliurar una batalla de mort i terror a Nuevo Laredo. Els grups van lluitar pel control de la ciutat amb la duana m\u00e9s productiva del comer\u00e7 exterior a l\u2019Am\u00e8rica Llatina. All\u00e0 es van presentar els Zetas, el bra\u00e7 armat del C\u00e0rtel del Golf. El comando estava integrat per militars desertors que van ser entrenats en t\u00e0ctiques de guerrilles per nord-americans i israelians. La batalla es va allargar durant m\u00e9s de trenta mesos. Els Zetas van cremar cases i comer\u00e7os, van massacrar els seus presumptes rivals, van esquarterar persones, van sotmetre la poblaci\u00f3 al terror, principalment amb la desaparici\u00f3 de persones. El 2006, Felipe Calder\u00f3n Hinojosa, en prendre possessi\u00f3 com a president de M\u00e8xic, va declarar la guerra al narcotr\u00e0fic. La viol\u00e8ncia i el terror van augmentar progressivament fins al 2010. El C\u00e0rtel del Golf i els Zetas van fer el que sabien fer: la guerra. <\/p>\n

\t\t\t\t\t\t\t\t\t El 2003 va comen\u00e7ar la viol\u00e8ncia a l\u2019estat mexic\u00e0 de Tamaulipas. Els c\u00e0rtels del Golf i Sinaloa van lliurar una batalla de mort i terror <\/cite> \t\t\t\t\t\t<\/p>\n

La guerra es va iniciar aqu\u00ed, on furga Eulalio Garza, a la regi\u00f3 Ribere\u00f1a, a menys d\u2019un quil\u00f2metre del mur fronterer que separa M\u00e8xic i els Estats Units. Durant moltes d\u00e8cades, sobre la seva superf\u00edcie semi\u00e0rida, els texans es van divertir als ranxos cineg\u00e8tics, el bestiar va produir dividends igual que l\u2019agricultura i Petr\u00f3leos Mexicanos (Pemex) va extreure hidrocarburs. Una altra activitat distintiva de la zona era, i \u00e9s, el tr\u00e0fic de droga i de persones. <\/p>\n

A la Ribere\u00f1a, la pau \u00e9s nom\u00e9s un record, un desig. El 22 de febrer de 2010, els Zetas es van enfrontar al C\u00e0rtel del Golf. Desenes d\u2019homes van comen\u00e7ar a fer la guerra. Quan hi van intervenir les Forces Armades, els delinq\u00fcents ja havien assassinat, segrestat i fet desapar\u00e8ixer dones i homes estudiants, joves professionals, mares, pares, avis. \u201cAqu\u00ed \u00e9s molt estrany que els que tenim desapareguts nom\u00e9s en tinguem un; tots tenim m\u00e9s d\u2019un desaparegut, familiars, nebots, oncles o cosins. N\u2019hi ha molts, com a m\u00ednim cada un en tenim tres o quatre\u201d, explica la senyora Carmen. <\/p>\n

La Carmen fa vuit anys que no sap res del seu fill, el mateix temps que fa que l\u2019Antonia busca el seu esp\u00f2s o que l\u2019Olga Mayorga insisteix a revisar les fosses comunes per trobar el seu fill Diego Armando, el seu gendre Ra\u00fal i els seus amics Rub\u00e9n i Jos\u00e9 Manuel. <\/p>\n

L\u2019Olga ha buscat durant quasi tres mil dies en la zona centre-nord de Tamaulipas. La tarda del dimecres 24 de febrer de 2010 va ser l\u2019\u00faltima vegada que va saber alguna cosa dels seus familiars. Els homes van desapar\u00e8ixer a la carretera enmig d\u2019enfrontaments. L\u2019Olga va demanar ajuda als militars, per\u00f2 la hi van negar. Ella i els seus germans van rec\u00f3rrer els camins rurals, van trobar camionetes obertes, plenes de sang, roba abandonada, casquets de bala i el vehicle dels seus familiars. L\u2019any 2010 va anar passant. A l\u2019agost, 72 migrants van ser assassinats a San Fernando, el municipi on viu l\u2019Olga. Les massacres de Nuevo Le\u00f3n i Tamaulipas es van multiplicar. El Govern nom\u00e9s va fer acte de pres\u00e8ncia per recollir els cossos. L\u2019Olga va haver d\u2019acceptar la possibilitat que el seu fill pogu\u00e9s ser mort i es va fer la primera prova d\u2019ADN. Les caravanes de camionetes amb homes armats, els atacs amb cotxes bomba contra mitjans i autoritats, els segrestos de dones, l\u2019arrasament de ranxos, ja eren fets habituals. <\/p>\n

L\u2019Olga va buscar fins que uns delinq\u00fcents van amena\u00e7ar la seva filla. El mat\u00ed del 28 de febrer de 2011, les dones van demanar asil al Govern de Barack Obama al Pont Internacional de Matamoros. Van ser acceptades, per\u00f2 l\u2019Olga va renunciar a la protecci\u00f3 per no haver d\u2019abandonar la recerca. En aquest llarg cam\u00ed per la frontera va con\u00e8ixer la Miriam Rodr\u00edguez Mart\u00ednez. <\/p>\n

La Miriam era la l\u00edder d\u2019un col\u00b7lectiu a San Fernando, un grup amb 600 casos de persones desaparegudes. La dona, que atenia un comer\u00e7 i treballava a l\u2019ajuntament, gestionava ajudes socials i sanit\u00e0ries. El 10 de maig de 2017, la Miriam va aconseguir els diners per traslladar el cad\u00e0ver de Jes\u00fas Emanuel a San Fernando. El jove havia estat assassinat el dimarts de la setmana anterior al sud de M\u00e8xic i la seva fam\u00edlia no tenia diners per pagar els serveis funeraris. La Miriam va avisar la funer\u00e0ria i despr\u00e9s se\u2019n va anar a dinar per celebrar el Dia de la Mare. Va arribar a casa seva de nit, va aparcar la camioneta i en va baixar i, en caminar, un sicari li va disparar dotze trets. La dona, de seixanta anys, va morir abans d\u2019ingressar a l\u2019hospital general. <\/p>\n

\t\t\t\t\t\t El problema dels milers de desapareguts s\u2019havia mantingut fora de la vida p\u00fablica durant anys; el 2017 va comen\u00e7ar a parlar-se\u2019n als carrers i als mitjans <\/cite>\t\t\t\t\t\t<\/p>\n

Quinze dies abans de l\u2019assassinat, l\u2019activista tamaulipeca havia parlat per WhatsApp amb una companya del col\u00b7lectiu. La Miriam va escriure: \u201cMalgrat tant dolor, continuo creient en D\u00e9u i esperant-lo. I no penso parar. Nom\u00e9s morta. Male\u00efts, no he pogut enterrar sencera la meva filla\u201d. <\/p>\n

Karen Alejandra Salinas Rodr\u00edguez era la filla a la qual la Miriam es refereix en el missatge. El gener del 2014, integrants del crim organitzat van segrestar la menor d\u2019edat. La fam\u00edlia va demanar un pr\u00e9stec al banc, va vendre el que va poder i va pagar el rescat. Els segrestadors mai no la van lliurar i els van fer dir que era morta. La mare va dedicar la seva vida a trobar-ne el cad\u00e0ver i els culpables. <\/p>\n

N\u2019hi va haver prou amb nou mesos perqu\u00e8 la Miriam trob\u00e9s un a un els assassins i les assassines. Un dia, al poblat de El Arenal \u2013situat a la zona rural de San Fernando\u2013, la Miriam va excavar fins que va trobar desenes d\u2019ossos enterrats en fosses clandestines. Va trucar a personal de la Fiscalia perqu\u00e8 fes l\u2019aixecament de les restes i les proteg\u00eds. El Govern estatal va enviar els ossos a un laboratori de Washington. Els especialistes van rebre un trencaclosques de cossos: no en van poder completar ni un. Eren trossos de sis cossos amb les caracter\u00edstiques gen\u00e8tiques d\u2019un nen de dos anys, dones embarassades, homes joves i una menor d\u2019edat: Karen Alejandra. <\/p>\n

Miriam Rodr\u00edguez va enterrar la meitat de la seva filla i va continuar investigant durant tres anys. A partir de la fuga de 29 reus de la pres\u00f3 de Victoria, Tamaulipas, el dimecres 22 de mar\u00e7 de 2017, la Miriam va comen\u00e7ar a tenir por per la seva vida. El Govern li va donar el n\u00famero de tel\u00e8fon d\u2019un policia. El divendres 14 d\u2019abril \u2013va explicar\u2013 va trucar-li 30 vegades i mai no li va respondre. La mare va demanar protecci\u00f3 a la subsecret\u00e0ria del Govern de Tamaulipas, Gloria Garza Jim\u00e9nez. Ja morta, la funcion\u00e0ria ho va negar tot. Per\u00f2 la petici\u00f3 havia quedat enregistrada en un v\u00eddeo. Els governs de la rep\u00fablica i estatal van organitzar un homenatge post mortem<\/em> per expiar les irresponsabilitats.\u00a0 <\/p>\n

\t\t\t \t\t\t \u201cA Tamaulipas els que busquem els nostres desapareguts som pocs perqu\u00e8 hi ha molta por, estem desemparats\u201d <\/cite> <\/p>\n

Durant anys, el problema dels milers de persones desaparegudes s\u2019havia mantingut fora de la vida p\u00fablica a Tamaulipas. Al maig del 2017 va comen\u00e7ar a parlar-se\u2019n pels carrers, a publicar-se en els mitjans de comunicaci\u00f3, a exigir-se a les places p\u00fabliques. El que dones i homes havien aconseguit en vuit mesos es va paralitzar. L\u2019assassinat de la Miriam va frenar els pocs familiars que buscaven i en va aterrir milers. <\/p>\n

Qui no es va aturar va ser Graciela P\u00e9rez Rodr\u00edguez. La dona, de quaranta-nou anys, busca la seva filla Milynali, els seus nebots Jos\u00e9 Arturo, Alexis i Aldo de Jes\u00fas i el seu germ\u00e0 Ignacio. Van ser segrestats pel crim organitzat el 14 d\u2019agost de 2012. La fam\u00edlia viatjava en una camioneta de Texas a Tamu\u00edn, San Luis Potos\u00ed. En passar per El Mante, un municipi situat al sud-oest de Tamaulipas, van desapar\u00e8ixer. Des d\u2019aquell dia, la mare, la tia i la germana no han parat de buscar. <\/p>\n

Graciela P\u00e9rez \u00e9s la veu m\u00e9s potent i clara dels col\u00b7lectius de desapareguts a Tamaulipas. En sis anys de recerca ha fundat l\u2019organitzaci\u00f3 Ciencia Forense Ciudadana (CFC). All\u00e0 es va preparar per a la recerca prospectiva de camp, per enregistrar les troballes humanes en campaments de la delinq\u00fc\u00e8ncia organitzada, per buscar per mitj\u00e0 de la sang, de l\u2019ADN, i va crear un registre i un banc de dades gen\u00e8tic ciutad\u00e0. \u201cA Tamaulipas, els que busquem som els familiars de persones desaparegudes; som pocs perqu\u00e8 hi ha molta por; estem desemparats\u201d, diu l\u2019activista reconeguda amb el Tulip\u00e1n de los Derechos Humanos<\/em>, un reconeixement atorgat pel Govern dels Pa\u00efsos Baixos. <\/p>\n

Tamaulipas \u00e9s l\u2019estat de M\u00e8xic amb m\u00e9s desapareguts. El 18% de les persones no localitzades al pa\u00eds van ser vistes per \u00faltima vegada en territori tamaulipenc. Aqu\u00ed \u2013veient el pl\u00e0nol num\u00e8ric\u2013 hi ha hagut 139 Ayotzinapas1<\/sup><\/a>. Els testimonis i els alts percentatges es magnifiquen en comptabilitzar els homicidis dolosos: 7.327 en los \u00faltims dotze anys. La Graciela, l\u2019Eulalio, la Carmen, l\u2019Antonia, l\u2019Olga, els buscadors i les buscadores, reconeixen que en els registres oficials no hi ha tots els casos. Al cap de vuit anys d\u2019haver-se iniciat el \u00bfconflicte armat\u00bf, la \u00bfguerra de baixa intensitat o no convencional?, homes i dones no han denunciat la mort o la desaparici\u00f3 dels seus \u00e9ssers estimats. <\/p>\n

Just a la regi\u00f3 on l\u2019Eulalio va furgar la terra amb les seves mans, el 16 d\u2019abril de 2018 es va obrir el primer pante\u00f3 forense \u201cUnits pels Record\u201d. L\u2019Ag\u00e8ncia\u00a0de\u00a0Cooperaci\u00f3 Alemanya i la Fundaci\u00f3 d\u2019Antropologia\u00a0Forense\u00a0de Guatemala participen en l\u2019exhumaci\u00f3 i an\u00e0lisis de cad\u00e0vers o restes humanes. Els familiars tenen l\u2019esperan\u00e7a de trobar els seus fills, filles, pares, nets, dins de fosses; aquesta \u00e9s la seva il\u00b7lusi\u00f3. No esperen que l\u2019Estat castigui els culpables. Elles i ells desitgen la pau de retrobar-se amb els seus \u00e9ssers estimats, la mateixa que avui els dona la recerca irrenunciable. <\/p>\n

1. El setembre de 2014, 43 estudiants de l\u2019Escuela Normal Rural de Ayotzinapa (Iguala, M\u00e8xic) van desapar\u00e8ixer despr\u00e9s d\u2019enfrontaments violents amb la policia, nou persones m\u00e9s van resultar mortes i una trentena, ferides. Quatre anys despr\u00e9s les fam\u00edlies dels estudiants continuen lluitant per trobar-ne els cossos, perqu\u00e8 surti a la llum la veritat i es faci just\u00edcia. <\/p>\n

Fotografia\t: Autor: Carlos Manuel Ju\u00e1rez\t <\/p>\n

\u00a9 Generalitat de Catalunya<\/p>\n","protected":false},"featured_media":7023,"menu_order":9,"template":"","categories":[8],"class_list":["post-6970","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-tribuna"],"acf":[],"yoast_head":"\nM\u00e8xic, la recerca irrenunciable - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/mexic-la-recerca-irrenunciable\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"M\u00e8xic, la recerca irrenunciable - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Eulalio Garza furga la terra amb les mans. La terra humida se li fica entre les ungles. Furga, furga, furga. Un tros de roba treu el cap. L\u2019home, de seixanta anys, estira la roba i surt un embalum. El desf\u00e0 a poc a poc; apareix una sand\u00e0lia negra, una mena de polo de color vermell […]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/mexic-la-recerca-irrenunciable\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_2_2560-14-518x720.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"518\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"720\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"12 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/mexic-la-recerca-irrenunciable\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/mexic-la-recerca-irrenunciable\/\",\"name\":\"M\u00e8xic, la recerca irrenunciable - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/mexic-la-recerca-irrenunciable\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/mexic-la-recerca-irrenunciable\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_2_2560-14.jpg\",\"datePublished\":\"2022-04-07T11:22:23+00:00\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/mexic-la-recerca-irrenunciable\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/mexic-la-recerca-irrenunciable\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_2_2560-14.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_2_2560-14.jpg\",\"width\":1152,\"height\":1600},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"M\u00e8xic, la recerca irrenunciable - Revista Per la Pau","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/mexic-la-recerca-irrenunciable\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"M\u00e8xic, la recerca irrenunciable - Revista Per la Pau","og_description":"Eulalio Garza furga la terra amb les mans. La terra humida se li fica entre les ungles. Furga, furga, furga. Un tros de roba treu el cap. L\u2019home, de seixanta anys, estira la roba i surt un embalum. El desf\u00e0 a poc a poc; apareix una sand\u00e0lia negra, una mena de polo de color vermell […]","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/mexic-la-recerca-irrenunciable\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","og_image":[{"width":518,"height":720,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_2_2560-14-518x720.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"12 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/mexic-la-recerca-irrenunciable\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/mexic-la-recerca-irrenunciable\/","name":"M\u00e8xic, la recerca irrenunciable - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/mexic-la-recerca-irrenunciable\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/mexic-la-recerca-irrenunciable\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_2_2560-14.jpg","datePublished":"2022-04-07T11:22:23+00:00","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/mexic-la-recerca-irrenunciable\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/mexic-la-recerca-irrenunciable\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_2_2560-14.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_2_2560-14.jpg","width":1152,"height":1600},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/6970","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7023"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6970"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6970"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}