{"id":7034,"date":"2022-04-07T11:22:38","date_gmt":"2022-04-07T11:22:38","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/issue\/%issue_post%\/article\/violencia-corrupcio-i-crim-organitzat-a-venecuela\/"},"modified":"2022-04-07T11:22:38","modified_gmt":"2022-04-07T11:22:38","slug":"violencia-corrupcio-i-crim-organitzat-a-venecuela","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/violencia-corrupcio-i-crim-organitzat-a-venecuela\/","title":{"rendered":"Viol\u00e8ncia, corrupci\u00f3 i crim organitzat a Vene\u00e7uela"},"content":{"rendered":"\n

<\/span> A la crisi pol\u00edtica i econ\u00f2mica que viu Vene\u00e7uela<\/span> se li suma una emerg\u00e8ncia en termes de seguretat ciutadana. La viol\u00e8ncia sobre la poblaci\u00f3 est\u00e0 creixent a tot Am\u00e8rica Llatina, per\u00f2 a Vene\u00e7uela \u00e9s un gran flagell nom\u00e9s comparable a l\u2019anomenat Triangle Nord de Centream\u00e8rica. Segons l\u2019Observatori Vene\u00e7ol\u00e0 de Viol\u00e8ncia<\/a> (OVV), el pa\u00eds va ocupar el 2017 la segona posici\u00f3 regional i mundial (despr\u00e9s d\u2019El Salvador) pel qu\u00e8 fa la taxa d\u2019homicidis: 89 per cada 100.000 habitants (132 a Caracas, la capital). Aix\u00f2 va suposar un total de 26.616 morts a tot el territori nacional, encara que les xifres oficials van registrar un n\u00famero menor, 21.752 homicidis (70,1 per 100.000). Segons l\u2019OVV, les estad\u00edstiques oficials minimitzen el nombre de morts violentes ja que utilitzen la categoria d\u2019homicidis nom\u00e9s per als casos on hi ha l\u2019obertura d\u2019un expedient per assassinat. Les milers de morts violentes a causa d\u2019un tret d\u2019arma de foc sense causa determinada no es computen. \u00c9s per aix\u00f2 que les set universitats vene\u00e7olanes que actualment s\u2019agrupen dins l\u2019OVV realitzen les seves pr\u00f2pies estad\u00edstiques basant-se en una xarxa d\u2019observatoris regionals i observatoris de premsa que contrasten amb les xifres oficials. <\/p>\n

Segons l\u2019OVV, des de l\u2019any 2000, s\u2019han com\u00e8s uns 250.000 homicidis a Vene\u00e7uela, la majoria dels quals amb armes de foc. En aquests anys tamb\u00e9 s\u2019ha incrementat la viol\u00e8ncia dom\u00e8stica agreujada per les situacions de privaci\u00f3 de productes b\u00e0sics com l\u2019alimentaci\u00f3. A m\u00e9s, el 2017 va augmentar la viol\u00e8ncia de l\u2019Estat, tant en l\u2019\u00fas desproporcionat de la for\u00e7a per al c\u00e0stig i control del delicte, com en l\u2019\u00fas il\u00b7leg\u00edtim de la for\u00e7a per reprimir la protesta social. L\u2019OVV assegura que, el 2017, cada setmana van morir 106 persones per accions de funcionaris policials o militars, per\u00f2 la majoria no apareixen en les estad\u00edstiques oficials. L\u2019opacitat en les xifres del govern es correlaciona amb una taxa d\u2019impunitat del crim en general que arriba al 90%. Aquesta va m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019homicidi; segons Amnistia Internacional, el 98% dels casos de violacions de drets humans i el 92% dels delictes comuns tamb\u00e9 queden sense judici a Vene\u00e7uela. L\u2019OVV tamb\u00e9 informa de l\u2019increment de les morts per enc\u00e0rrec amb, almenys, una mitjana de 6,4 per setmana. Aix\u00ed mateix, calcula que almenys un policia mor assassinat al dia Tant v\u00edctimes com victimaris s\u00f3n majorit\u00e0riament homes joves entre 12 i 29 anys d\u2019edat (el 60%), reclutats entre els sectors m\u00e9s vulnerables de la poblaci\u00f3 afectada per la pen\u00faria econ\u00f2mica i l\u2019escassetat d\u2019aliments. <\/p>\n

Alts membres de la c\u00fapula militar vene\u00e7olana estan acusats de formar part de l\u2019estructura del crim organitzat i beneficiar-se del narcotr\u00e0fic, el tr\u00e0fic d\u2019armes, el contraban de gasolina i fins i tot d\u2019aliments <\/cite> <\/p>\n

Els cossos policials no s\u00f3n capa\u00e7os de donar resposta a aquesta situaci\u00f3 d\u2019emerg\u00e8ncia ja que molts professionals s\u2019han passat al sector privat, el qual ofereix salaris m\u00e9s bons, i d\u2019altres han emigrat. Molts dels nous membres que han ingressat als cossos policials responen m\u00e9s a consideracions clientelars que no pas a una preparaci\u00f3 adequada i, donada la seva precarietat salarial, s\u00f3n molt vulnerables a ser cooptats per la delinq\u00fc\u00e8ncia i acaben involucrats en la comissi\u00f3 dels delictes, fet que ha facilitat la progressiva penetraci\u00f3 de les xarxes del crim organitzat. Aquesta implicaci\u00f3 de membres dels cossos policials en el narcotr\u00e0fic no \u00e9s recent, passa des de fa d\u00e8cades, per\u00f2 el que n\u2019ha canviat \u00e9s la intensitat. <\/p>\n

La permeabilitat de la frontera entre Vene\u00e7uela i Col\u00f2mbia amb \u00e0mplies zones despoblades i mancades de controls, juntament amb la permissivitat donada a la pres\u00e8ncia dels grups armats guerrillers de les FARC i l\u2019ELN per part d\u2019Hugo Ch\u00e1vez van ser la llavor d\u2019un camp abonat perqu\u00e8 s\u2019estengu\u00e9s el narcotr\u00e0fic. Aquests grups armats van desenvolupar una xarxa d\u2019anada i tornada, traficant amb coca\u00efna cap al nord i amb gasolina barata vene\u00e7olana cap al sud (un negoci tant o m\u00e9s nutritiu que el narcotr\u00e0fic a Vene\u00e7uela). <\/p>\n

Amb l\u2019increment de la viol\u00e8ncia es va decidir convertir l\u2019assumpte en un tema de seguretat nacional, la qual cosa va suposar la implicaci\u00f3 de les forces armades en la lluita del crim transnacional. Inicialment va ser la Gu\u00e0rdia Nacional la que es va implicar en la vigil\u00e0ncia del crim organitzat, per\u00f2 va ser cooptada per la corrupci\u00f3 a canvi de permissivitat. Despr\u00e9s, quan la pres\u00e8ncia del narcotr\u00e0fic es va fer m\u00e9s evident i Vene\u00e7uela va ser pressionada internacionalment, Ch\u00e1vez va incorporar la resta de les forces armades (Ex\u00e8rcit, Armada i For\u00e7a A\u00e8ria). La seva pres\u00e8ncia es va anar incrementant, per\u00f2 al cap de poc temps tamb\u00e9 es van ampliar les seves connexions amb les xarxes criminals. Les forces de l\u2019Ex\u00e8rcit Bolivari\u00e0 Vene\u00e7ol\u00e0 van establir relacions amb les xarxes establertes per les FARC i l\u2019ELN fins al punt que s\u2019acusa alts membres de la c\u00fapula militar vene\u00e7olana de formar part de l\u2019estructura del crim organitzat i beneficiar-se del narcotr\u00e0fic, el tr\u00e0fic d\u2019armes, el contraban de gasolina i, fins i tot, d\u2019aliments. Les investigacions fetes als Estats Units apunten que, d\u2019acord amb les confessions de traficants extradits, hi ha una vinculaci\u00f3 clara amb el tr\u00e0fic il\u00b7l\u00edcit de part dels membres de la c\u00fapula militar, als que es va anomenar el Cartel de los Soles<\/em>, fent refer\u00e8ncia a les ins\u00edgnies dels uniformes. El Departament d\u2019Estat dels Estats Units, basant-se tamb\u00e9 en confessions de narcotraficants extradits, afirma que dues s\u00f3n les figures m\u00e9s destacades del r\u00e8gim vene\u00e7ol\u00e0 vinculades al negoci de les drogues: Diosdado Cabello, avui president de l\u2019Assemblea Nacional Constituent, i Tareck el Aissami, vicepresident econ\u00f2mic, un extrem que ambd\u00f3s neguen. Tanmateix, tots dos han estat sancionats pels Estats Units, juntament amb altres alts c\u00e0rrecs, se\u2019ls han congelat els actius al pa\u00eds i se\u2019ls ha prohibit l\u2019entrada. <\/p>\n

La ubicaci\u00f3 de Vene\u00e7uela, la incapacitat de control per part de l\u2019Estat i l\u2019alt \u00edndex de corrupci\u00f3 han convertit el pa\u00eds en un punt negre del tr\u00e0fic il\u00b7l\u00edcit de drogues i armes <\/cite> <\/p>\n

Fonts de la fundaci\u00f3 InSigth Crime assenyalen que inicialment els narcos colombians pagaven els membres de les forces armades per passar la droga, per\u00f2 amb el temps la seva funci\u00f3 va augmentar i van passar a ser els que controlaven el tr\u00e0fic a part del territori, fins i tot en compet\u00e8ncia amb altres xarxes organitzades transnacionals. El 2005 es va expulsar l\u2019Administraci\u00f3 per al Control de la Droga Americana (DEA, per les seves sigles en angl\u00e8s) i aix\u00f2 va suposar una escalada del negoci en territori vene\u00e7ol\u00e0. La detenci\u00f3 de narcotraficants colombians i la seva extradici\u00f3 va servir per \u201cnacionalitzar\u201d el negoci que presumptament va passar a estar controlat pels mateixos generals encara que de forma dispersa. La ubicaci\u00f3 de Vene\u00e7uela entre el m\u00e0xim focus de producci\u00f3 i la via als dos grans mercats (Estats Units a trav\u00e9s d\u2019Am\u00e8rica Central i Europa a trav\u00e9s del Carib), sumada a la incapacitat de control del monopoli de l\u2019\u00fas de la viol\u00e8ncia per part de l\u2019Estat i a l\u2019alt \u00edndex de corrupci\u00f3 emparada en la impunitat, han convertit Vene\u00e7uela en un punt negre del tr\u00e0fic il\u00b7l\u00edcit de drogues i armes. <\/p>\n

A les sobredimensionades forces armades vene\u00e7olanes (2.000 generals davant dels 900 als Estats Units) i les debilitades forces policials que operen a al pa\u00eds cal afegir altres grups que tenen acc\u00e9s a les armes. Primer Hugo Ch\u00e1vez i despr\u00e9s el seu successor Nicol\u00e1s Maduro van impulsar la mobilitzaci\u00f3 d\u2019una for\u00e7a de civils reservistes denominada Mil\u00edcia Bolivariana que rep entrenament militar. Est\u00e0 formada per 400.000 integrants, per\u00f2 Maduro vol augmentar-la a un mili\u00f3. Molts d\u2019ells pertanyen tamb\u00e9 als Colectivos<\/em>, agrupacions que tenen com a finalitat la defensa a ultran\u00e7a de la revoluci\u00f3 i responen, en principi, a les consignes del govern. Tanmateix, segons InSigth Crime, una part d\u2019aquests s\u2019han convertit en associacions criminals que es dediquen a l\u2019extorsi\u00f3 i al narcotr\u00e0fic. Segons l\u2019Observatori Vene\u00e7ol\u00e0 del Crim Organitzat alguns d\u2019ells (no la majoria) mantenen relacions amb les denominades megabandes, que s\u00f3n veritables organitzacions criminals que controlen de facto <\/em>parts del territori i es relacionen amb les bandes paramilitars colombianes denominades Bacrim. Aquests grups tenen una impunitat gaireb\u00e9 absoluta davant les forces policials. La majoria es dediquen a l\u2019extorsi\u00f3, el robatori i el segrest, per\u00f2 tamb\u00e9 tenen relacions amb el tr\u00e0fic il\u00b7l\u00edcit de drogues, armes i altres delictes connexos, com el sicariat. <\/p>\n

La crisi econ\u00f2mica, la debilitat de les institucions, la corrupci\u00f3 i la proliferaci\u00f3 de xarxes criminals han portat Vene\u00e7uela a una situaci\u00f3 que alguns comparen amb un estat mafi\u00f3s <\/cite> <\/p>\n

A la falta de seguretat als carrers s\u2019uneix la inefici\u00e8ncia d\u2019un poder judicial polititzat i mancat de professionalitat. Segons InSigth Crime, el 75% dels jutges tenen c\u00e0rrecs provisionals i no tenen les condicions per actuar amb dilig\u00e8ncia, encara que tinguessin la voluntat de fer-ho. El mateix passa amb el precari sistema de presons que segons l\u2019Observatori Vene\u00e7ol\u00e0 de Presons (OVP) presenta un nivell d\u2019amuntegament que supera el 190%. Moltes presons estan dominades per capitostos de bandes criminals denominats \u201cPranes\u201d que extorsionen els altres reclusos davant de la inacci\u00f3 de les autoritats. Vene\u00e7uela t\u00e9 les presons m\u00e9s perilloses d\u2019Am\u00e8rica Llatina. <\/p>\n

La crisi econ\u00f2mica, la falta d\u2019oportunitats, la debilitat de les institucions, la proliferaci\u00f3 de xarxes criminals de diferents tipus i la corrupci\u00f3 han portat Vene\u00e7uela a una situaci\u00f3 que alguns comparen amb un estat mafi\u00f3s per l\u2019estructura de complicitats entre els governants i l\u2019economia il\u00b7l\u00edcita. D\u2019aqu\u00ed la crisi migrat\u00f2ria que s\u2019ha desencadenat, que est\u00e0 afectant els pa\u00efsos ve\u00efns i que, segons l\u2019Organitzaci\u00f3 Internacional per a les Migracions (OIM), entre 2004 i 2017 va arribar a m\u00e9s d\u2019un mili\u00f3 i mig de vene\u00e7olans. El proc\u00e9s de pau a Col\u00f2mbia que va derivar en l\u2019abandonament de les armes de les FARC no ha tingut efectes en la millora de la situaci\u00f3 a Vene\u00e7uela a on han arribat part dels dissidents que s\u2019han integrat a la delinq\u00fc\u00e8ncia. El creixent a\u00efllament regional de Vene\u00e7uela i l\u2019agreujament de la situaci\u00f3 econ\u00f2mica no auguren una millora a curt termini en el control de la criminalitat al pa\u00eds. <\/p>\n

\tFotografia\t<\/a>\t: SOS Venezuela \/ byLorena\t <\/p>\n

\u00a9 Generalitat de Catalunya<\/p>\n","protected":false},"featured_media":7077,"menu_order":4,"template":"","categories":[6],"class_list":["post-7034","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-centrals"],"acf":[],"yoast_head":"\nViol\u00e8ncia, corrupci\u00f3 i crim organitzat a Vene\u00e7uela - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/violencia-corrupcio-i-crim-organitzat-a-venecuela\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Viol\u00e8ncia, corrupci\u00f3 i crim organitzat a Vene\u00e7uela - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"A la crisi pol\u00edtica i econ\u00f2mica que viu Vene\u00e7uela se li suma una emerg\u00e8ncia en termes de seguretat ciutadana. La viol\u00e8ncia sobre la poblaci\u00f3 est\u00e0 creixent a tot Am\u00e8rica Llatina, per\u00f2 a Vene\u00e7uela \u00e9s un gran flagell nom\u00e9s comparable a l\u2019anomenat Triangle Nord de Centream\u00e8rica. Segons l\u2019Observatori Vene\u00e7ol\u00e0 de Viol\u00e8ncia (OVV), el pa\u00eds va ocupar […]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/violencia-corrupcio-i-crim-organitzat-a-venecuela\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_3_2560-16-518x720.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"518\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"720\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"9 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/violencia-corrupcio-i-crim-organitzat-a-venecuela\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/violencia-corrupcio-i-crim-organitzat-a-venecuela\/\",\"name\":\"Viol\u00e8ncia, corrupci\u00f3 i crim organitzat a Vene\u00e7uela - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/violencia-corrupcio-i-crim-organitzat-a-venecuela\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/violencia-corrupcio-i-crim-organitzat-a-venecuela\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_3_2560-16.jpg\",\"datePublished\":\"2022-04-07T11:22:38+00:00\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/violencia-corrupcio-i-crim-organitzat-a-venecuela\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/violencia-corrupcio-i-crim-organitzat-a-venecuela\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_3_2560-16.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_3_2560-16.jpg\",\"width\":1152,\"height\":1600},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Viol\u00e8ncia, corrupci\u00f3 i crim organitzat a Vene\u00e7uela - Revista Per la Pau","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/violencia-corrupcio-i-crim-organitzat-a-venecuela\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Viol\u00e8ncia, corrupci\u00f3 i crim organitzat a Vene\u00e7uela - Revista Per la Pau","og_description":"A la crisi pol\u00edtica i econ\u00f2mica que viu Vene\u00e7uela se li suma una emerg\u00e8ncia en termes de seguretat ciutadana. La viol\u00e8ncia sobre la poblaci\u00f3 est\u00e0 creixent a tot Am\u00e8rica Llatina, per\u00f2 a Vene\u00e7uela \u00e9s un gran flagell nom\u00e9s comparable a l\u2019anomenat Triangle Nord de Centream\u00e8rica. Segons l\u2019Observatori Vene\u00e7ol\u00e0 de Viol\u00e8ncia (OVV), el pa\u00eds va ocupar […]","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/violencia-corrupcio-i-crim-organitzat-a-venecuela\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","og_image":[{"width":518,"height":720,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_3_2560-16-518x720.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"9 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/violencia-corrupcio-i-crim-organitzat-a-venecuela\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/violencia-corrupcio-i-crim-organitzat-a-venecuela\/","name":"Viol\u00e8ncia, corrupci\u00f3 i crim organitzat a Vene\u00e7uela - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/violencia-corrupcio-i-crim-organitzat-a-venecuela\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/violencia-corrupcio-i-crim-organitzat-a-venecuela\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_3_2560-16.jpg","datePublished":"2022-04-07T11:22:38+00:00","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/violencia-corrupcio-i-crim-organitzat-a-venecuela\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/violencia-corrupcio-i-crim-organitzat-a-venecuela\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_3_2560-16.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_3_2560-16.jpg","width":1152,"height":1600},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/7034","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7077"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7034"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7034"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}