{"id":7038,"date":"2022-04-07T11:22:40","date_gmt":"2022-04-07T11:22:40","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/issue\/%issue_post%\/article\/els-paisatges-sonors-de-la-recuperacio-social-a-colombia\/"},"modified":"2022-04-07T11:22:40","modified_gmt":"2022-04-07T11:22:40","slug":"els-paisatges-sonors-de-la-recuperacio-social-a-colombia","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/els-paisatges-sonors-de-la-recuperacio-social-a-colombia\/","title":{"rendered":"Els paisatges sonors de la recuperaci\u00f3 social a Col\u00f2mbia"},"content":{"rendered":"\n<p>                <span id=\"square\"><\/span>                <span id=\"first-word\">El 15 de mar\u00e7 de 2016, m\u00e9s de tres-cents constructors de pau<\/span> dels moviments de base es van reunir a la pla\u00e7a p\u00fablica d\u2019El Carmen de Bol\u00edvar, a Col\u00f2mbia. Com a representants democr\u00e0ticament elegits de moviments afrodescendents, ind\u00edgenes, feministes, LGBTQ i juvenils, aquests l\u00edders socials es van asseure amb autoritats estatals, actors del sector privat i representants d\u2019ONG locals per \u201cfirmar la pau\u201d als Montes de Mar\u00eda, un dels territoris m\u00e9s afectats pel conflicte armat intern a Col\u00f2mbia. Aquesta acci\u00f3 pol\u00edtica simb\u00f2lica va ser organitzada per una coalici\u00f3 amb una \u00e0mplia base, l\u2019Espacio Regional de Construcci\u00f3n de Paz de los Montes de Mar\u00eda. En vista de les not\u00edcies segons les quals les negociacions formals de pau entre el govern de Col\u00f2mbia i les FARC s\u2019estaven estancant a l\u2019Havana, a Cuba, la \u201cfirma de la pau\u201d simb\u00f2lica a los Montes de Mar\u00eda va generar una gran atenci\u00f3 nacional i internacional i va rebre suports per a les fr\u00e0gils negociacions de pau.            <\/p>\n<p> La \u201cfirma de la pau\u201d va tenir un doble missatge: primer, l\u2019acci\u00f3 va demostrar que una ciutadania organitzada i activa t\u00e9 el poder i la capacitat de firmar un comprom\u00eds per construir una pau duradora i estable a Col\u00f2mbia, amb o sense el proc\u00e9s oficial avalat per l\u2019estat. En reunir-se en una pla\u00e7a p\u00fablica, pr\u00e8viament marcada i simb\u00f2licament representada com a lloc de guerra, els membres de l\u2019Espacio Regional van reivindicar el seu territori, no com a lloc de viol\u00e8ncia, sin\u00f3 com a lloc de pau. Segon, l\u2019acci\u00f3 pol\u00edtica simb\u00f2lica va servir per recordar als negociadors de l\u2019Havana que els esfor\u00e7os dels moviments de base per a la construcci\u00f3 de la pau s\u00f3n centrals en la legitimaci\u00f3 i la implementaci\u00f3 d\u2019acords nacionals. Mentre anaven desfilant, un per un, firmant amb el seu nom en un cartell, penjat a la pla\u00e7a \u2013Firmem la pau als Montes de Mar\u00eda-, van reivindicar la seva titularitat sobre els acords de pau, van donar visibilitat a la seva pres\u00e8ncia i al seu treball en favor de la pau, dins d\u2019un context habitualment dominat per imatges d\u2019importants negociadors, asseguts en una taula, i van reclamar la seva participaci\u00f3 activa en el proc\u00e9s.  <\/p>\n<p> Uns mesos m\u00e9s tard, les FARC i el govern colombi\u00e0 van firmar els acords de pau, que van marcar el final pol\u00edtic d\u2019una guerra que havia durat m\u00e9s de mig segle. No obstant aix\u00f2, malgrat l\u2019\u00e8xit \u201chist\u00f2ric\u201d, els ciutadans colombians van rebutjar els acords per un ajustad\u00edssim marge a trav\u00e9s d\u2019un refer\u00e8ndum popular el 2 d\u2019octubre. En el per\u00edode que va seguir al plebiscit, l\u2019Espacio Regional va tornar a organitzar una campanya medi\u00e0tica per fer circular imatges de la seva pr\u00f2pia firma de la pau del 15 de mar\u00e7. Malgrat la incertesa pol\u00edtica, van reiterar i van continuar compromesos amb la construcci\u00f3 de la pau \u201cdes de i per al territori\u201d. Com les mobilitzacions massives es van produir per tot el territori colombi\u00e0, les imatges i declaracions de Montes Mar\u00eda van circular per tot el pa\u00eds, i van afegir pressi\u00f3 pol\u00edtica sobre l\u2019oposici\u00f3 per donar suport als acords de pau negociats. Un mes m\u00e9s tard, el Congr\u00e9s va firmar i va ratificar l\u2019acord revisat i final. <\/p>\n<p>                        <cite class=\"cita-center\">                                                El discurs del \u201cpostconflicte\u201d traeix les maneres en qu\u00e8 es construeix la pau <em>enmig<\/em> de la guerra i els efectes de la viol\u00e8ncia que s\u2019estenen en el per\u00edode de <em>postguerra<\/em>            <\/cite>            \t\t\t<\/p>\n<p> Quins factors i condicions permeten a les coalicions de construcci\u00f3 de pau, com l\u2019Espacio Regional, conrear la capacitat de respondre de manera constructiva amb accions met\u00f2diques davant de contratemps, lluites, reptes imprevistos i fins i tot perills de mort? La resposta a aquesta pregunta requereix un horitz\u00f3 temporal molt m\u00e9s ampli que un que se centri en un fet \u00fanic espectacular com la firma d\u2019un acord de pau. Efectivament, el treballde l\u2019Espacio Regional als Montes de Mar\u00eda va comen\u00e7ar molt abans de les declaracions de la \u201cnova era postconflicte\u201d. Durant les \u00faltimes d\u00e8cades, membres de l\u2019Espacio Regional havien dedicat les seves vides a la tasca di\u00e0ria de la construcci\u00f3 de pau, treballant per crear espais de recuperaci\u00f3, fins i tot <em>enmig de la guerra<\/em>. El discurs del \u201cpostconflicte\u201d traeix tant les maneres en qu\u00e8 es construeix la pau <em>enmig de la guerra<\/em>, com els efectes de la viol\u00e8ncia que s\u2019estenen en el per\u00edode de la postguerra. Un fet molt alarmant \u00e9s que, a Col\u00f2mbia, m\u00e9s de 400 l\u00edders socials han estat assassinats des de la firma dels acords de pau. El llenguatge temporal i direccional del \u201cpostconflicte\u201d suggereix de manera err\u00f2nia que els conflictes tenen lloc en un marc lineal, i que la reconciliaci\u00f3 segueix etapes progressives i seq\u00fcencials, una vegada que es declara \u201cacabat\u201d el conflicte. <\/p>\n<p> Tanmateix, l\u2019Espacio Regional ens proporciona una comprensi\u00f3 alternativa de la recuperaci\u00f3 \u2013no com una l\u00ednia seq\u00fcencial, sin\u00f3 com un cercle\u2013. Durant els \u00faltims anys, membres d\u2019aquesta iniciativa s\u2019han reunit cada mes per establir un di\u00e0leg obert. Aquests di\u00e0legs circulars mensuals han ajudat a aprofundir i a ampliar processos de construcci\u00f3 de relacions en un marc de profunda desconfian\u00e7a causada per mig segle de guerra. La missi\u00f3 global de l\u2019Espacio Regional \u00e9s fomentar \u201cdi\u00e0legs improbables entre diferents i retrobaments entre iguals en discordan\u00e7a\u201d. <\/p>\n<p>\t\t\t\t\t\t<cite class=\"cita-center\">                                                La recuperaci\u00f3 no sorgeix d\u2019un fet \u00fanic, sin\u00f3 a trav\u00e9s d\u2019un proc\u00e9s din\u00e0mic, indeterminat i continu de construcci\u00f3 de la pau            <\/cite>            \t\t\t\t\t\t<\/p>\n<p> La coalici\u00f3 treballa de manera simult\u00e0nia per refor\u00e7ar les aliances i la capacitat d\u2019acci\u00f3 col\u00b7lectiva de moviments de base en favor de la pau, igual que per reconstruir la confian\u00e7a per sobre de les l\u00ednies d\u2019enemistat. Membres de l\u2019Espacio Regional advoquen pel canvi a trav\u00e9s de compromisos directes i continus amb actors \u201cimprobables\u201d que tenen una gran influ\u00e8ncia en la regi\u00f3, entre ells l\u2019estat, el sector privat, corporacions multinacionals i ONG, molts d\u2019ells responsables del dany causat i de la viol\u00e8ncia que ha patit la regi\u00f3. Amb un comprom\u00eds de proximitat i perman\u00e8ncia, l\u2019Espacio Regional ha creat un espai on actors \u201cimprobables\u201d es reuneixen per sobre de les difer\u00e8ncies. Els di\u00e0legs mensuals alteren les relacions desiguals de poder, constru\u00efdes a trav\u00e9s de la falsa distinci\u00f3 entre \u201cexperts\u201d i \u201cdestinataris\u201d, a trav\u00e9s de la construcci\u00f3 d\u2019una agenda col\u00b7lectiva, creada per consens entre els moviments de base. Treballant d\u2019aquesta manera, l\u2019Espacio Regional ha constru\u00eft una plataforma capa\u00e7 de <em>respondre<\/em> de manera creativa <em>a<\/em> &#8211; m\u00e9s que no pas <em>reaccionar en contra<\/em> de\u2012 reptes inesperats, com s\u00f3n unes negociacions de pau estancades, el rebuig popular dels acords de pau, els impactants assassinats de l\u00edders socials a Col\u00f2mbia i les administracions presidencials canviants. La recuperaci\u00f3, aqu\u00ed, no sorgeix d\u2019un fet \u00fanic, sin\u00f3 a trav\u00e9s d\u2019un proc\u00e9s din\u00e0mic, indeterminat i continu de construcci\u00f3 de la pau. <\/p>\n<p> Els di\u00e0legs mensuals permeten a l\u2019Espacio Regional resistir als \u201ccorrents de la <em>conjuntura\u201d<\/em> i mantenir el rumb en el seu comprom\u00eds amb la construcci\u00f3 de pau, sensible a les prioritats compartides de les seves comunitats. Els di\u00e0legs proporcionen un espai obert de confian\u00e7a on la gent pot expressar les seves queixes i la seva sensaci\u00f3 de profunda p\u00e8rdua, i al mateix temps imaginar, anomenar i construir activament els futurs que desitgen. Aquest horitz\u00f3 temporal multigeneracional capacita els membres de l\u2019Espacio Regional per contactar tant amb el passat com amb el futur, unint la mem\u00f2ria amb la imaginaci\u00f3. La sanaci\u00f3 col\u00b7lectiva respon m\u00e9s a una teoria auditiva que seq\u00fcencial. <\/p>\n<p>\t\t\t\t\t\t\t\t<cite class=\"cita-center\">                                                Hem de trobar maneres per recentrar les experi\u00e8ncies viscudes per les comunitats locals i treballar per construir contenidors segurs, capa\u00e7os de mantenir unides una multitud de veus, per sobre de les difer\u00e8ncies            <\/cite>            \t\t\t<\/p>\n<p> La met\u00e0fora del bol cantaire tibet\u00e0 capta el proc\u00e9s de sanaci\u00f3 social de l\u2019Espacio Regional. Fet d\u2019un recipient de paret fina de llaut\u00f3, el bol tibet\u00e0 t\u00e9 una llarga hist\u00f2ria que es remunta fonamentalment fins a la meditaci\u00f3 budista i les pr\u00e0ctiques de curaci\u00f3. Quan les baquetes, amb les seves puntes recobertes de feltre, recorren el cercle de la vora, produeixen vibracions. El bol crea un recipient per contenir aquestes vibracions, permet que aquestes interactu\u00efn i generin friccions que, finalment, donen lloc a sons. Perqu\u00e8 les vibracions interactu\u00efn i produeixin un so, han de mantenir la seva proximitat. El so es produeix gr\u00e0cies a moviments multidireccionals, circulars i reiteratius. Igual que el bol tibet\u00e0, l\u2019Espacio Regional participa en un proc\u00e9s permanent de di\u00e0legs circulars reiteratius i continus. A la repetici\u00f3 de les reunions mensuals no li falta rumb, sin\u00f3 que \u00e9s part d\u2019un proc\u00e9s met\u00f2dic, multidireccional, que busca <em>aprofundir<\/em> i <em>ampliar<\/em> les condicions necess\u00e0ries per al canvi i la recuperaci\u00f3. A mesura que diferents veus \u2013experi\u00e8ncies viscudes, queixes, preocupacions, propostes i esperances\u2013 circulen i interactuen, tamb\u00e9 ressonen cap a un marc m\u00e9s ample, tancant l\u2019abisme entre processos a nivell de comunitats i un canvi social m\u00e9s ampli. El so s\u2019expandeix, s\u2019allunya, toca i envolta l\u2019espai que t\u00e9 al seu abast. El so no sorgeix d\u2019una \u00fanica vibraci\u00f3, sin\u00f3 de m\u00faltiples i diverses vibracions que interactuen, produint friccions generatives. \u00c9s important recordar que el so no es pot sostenir a trav\u00e9s d\u2019un esdeveniment \u00fanic, sin\u00f3 que requereix atenci\u00f3 i cura cont\u00ednua. Una comprensi\u00f3 oral de la recuperaci\u00f3 com a proc\u00e9s multidireccional, permanent, indeterminat i continu vincula la recuperaci\u00f3 individual amb la reconciliaci\u00f3 col\u00b7lectiva. La sanaci\u00f3 social no sorgeix de projectes de curt termini, jer\u00e0rquics i delimitats amb dates de caducitat, sin\u00f3 que requereix un comprom\u00eds amb processos permanents de relacions i construcci\u00f3 de confian\u00e7a, que permeten a les comunitats d\u2019estar alertes i sensibles a la viol\u00e8ncia de la vida di\u00e0ria. <\/p>\n<p> Comacad\u00e8mics i professionals de la pau, els reptes urgents a qu\u00e8 s\u2019enfronta el nostre m\u00f3n exigeixen que descentrem els enfocaments delimitats i de curt termini cap a la pau, que centren tota la seva atenci\u00f3 en fets \u00fanics i espectaculars. En canvi, hem de trobar maneres per recentrar les experi\u00e8ncies viscudes per les comunitats locals, i treballar per construir contenidors segurs, capa\u00e7os de mantenir unides una multitud de veus, per sobre de les difer\u00e8ncies. La sanaci\u00f3 social requereix que conreem, cuidem i alimentem de manera cont\u00ednua la terra que produeix pr\u00e0ctiques di\u00e0ries de vida, fent que la resist\u00e8ncia, resili\u00e8ncia i creixement hum\u00e0 es produeixin simult\u00e0niament, m\u00e9s que en un ordre seq\u00fcencial. <\/p>\n<p id=\"ref\" class=\"referencia first-reference\"> Nota de l\u2019autora <\/p>\n<p>La recerca per aquest article ha estat possible gr\u00e0cies al gener\u00f3s suport de Fulbright, USAID, el Kroc Institute for International Peace Studies i el Kellogg Institute for International Studies. El meu treball actual t\u00e9 el suport del programa Jennings Randolph Peace Scholars 2018-2019 del United States Institute of Peace. Estic particularment agra\u00efda als socis colombians, incloent Sembrandopaz, l\u2019Espacio Regional de Construcci\u00f3n de Paz de Montes de Mar\u00eda, el Proceso Pac\u00edfico de Reconciliaci\u00f3n e Integraci\u00f3n de la Alta Monta\u00f1a i els J\u00f3venes Provocadores de Paz. <\/p>\n<p class=\"foto\"> \t<a href=\"https:\/\/www.flickr.com\/photos\/policiacolombia\/5519715931\/in\/album-72157626250300632\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Fotografia<\/a>\t: Campanya pel s\u00ed a la pau a Col\u00f2mbia \/ Andr\u00e9s Fern\u00e1ndez S\u00e1chez <\/p>\n<p class=\"gencat\">\u00a9 Generalitat de Catalunya<\/p>\n","protected":false},"featured_media":7089,"menu_order":8,"template":"","categories":[8],"class_list":["post-7038","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-tribuna"],"acf":[],"yoast_head":"<!-- This site is optimized with the Yoast SEO plugin v25.6 - https:\/\/yoast.com\/wordpress\/plugins\/seo\/ -->\n<title>Els paisatges sonors de la recuperaci\u00f3 social a Col\u00f2mbia - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/els-paisatges-sonors-de-la-recuperacio-social-a-colombia\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Els paisatges sonors de la recuperaci\u00f3 social a Col\u00f2mbia - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"El 15 de mar\u00e7 de 2016, m\u00e9s de tres-cents constructors de pau dels moviments de base es van reunir a la pla\u00e7a p\u00fablica d\u2019El Carmen de Bol\u00edvar, a Col\u00f2mbia. Com a representants democr\u00e0ticament elegits de moviments afrodescendents, ind\u00edgenes, feministes, LGBTQ i juvenils, aquests l\u00edders socials es van asseure amb autoritats estatals, actors del sector privat [&hellip;]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/els-paisatges-sonors-de-la-recuperacio-social-a-colombia\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_1_2560-16-518x720.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"518\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"720\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"10 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/els-paisatges-sonors-de-la-recuperacio-social-a-colombia\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/els-paisatges-sonors-de-la-recuperacio-social-a-colombia\/\",\"name\":\"Els paisatges sonors de la recuperaci\u00f3 social a Col\u00f2mbia - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/els-paisatges-sonors-de-la-recuperacio-social-a-colombia\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/els-paisatges-sonors-de-la-recuperacio-social-a-colombia\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_1_2560-16.jpg\",\"datePublished\":\"2022-04-07T11:22:40+00:00\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/els-paisatges-sonors-de-la-recuperacio-social-a-colombia\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/els-paisatges-sonors-de-la-recuperacio-social-a-colombia\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_1_2560-16.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_1_2560-16.jpg\",\"width\":1152,\"height\":1600},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l&#039;Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Els paisatges sonors de la recuperaci\u00f3 social a Col\u00f2mbia - Revista Per la Pau","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/els-paisatges-sonors-de-la-recuperacio-social-a-colombia\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Els paisatges sonors de la recuperaci\u00f3 social a Col\u00f2mbia - Revista Per la Pau","og_description":"El 15 de mar\u00e7 de 2016, m\u00e9s de tres-cents constructors de pau dels moviments de base es van reunir a la pla\u00e7a p\u00fablica d\u2019El Carmen de Bol\u00edvar, a Col\u00f2mbia. Com a representants democr\u00e0ticament elegits de moviments afrodescendents, ind\u00edgenes, feministes, LGBTQ i juvenils, aquests l\u00edders socials es van asseure amb autoritats estatals, actors del sector privat [&hellip;]","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/els-paisatges-sonors-de-la-recuperacio-social-a-colombia\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","og_image":[{"width":518,"height":720,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_1_2560-16-518x720.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"10 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/els-paisatges-sonors-de-la-recuperacio-social-a-colombia\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/els-paisatges-sonors-de-la-recuperacio-social-a-colombia\/","name":"Els paisatges sonors de la recuperaci\u00f3 social a Col\u00f2mbia - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/els-paisatges-sonors-de-la-recuperacio-social-a-colombia\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/els-paisatges-sonors-de-la-recuperacio-social-a-colombia\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_1_2560-16.jpg","datePublished":"2022-04-07T11:22:40+00:00","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/els-paisatges-sonors-de-la-recuperacio-social-a-colombia\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/els-paisatges-sonors-de-la-recuperacio-social-a-colombia\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_1_2560-16.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_1_2560-16.jpg","width":1152,"height":1600},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l&#039;Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/7038","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7089"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7038"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7038"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}