{"id":7039,"date":"2022-04-07T11:22:40","date_gmt":"2022-04-07T11:22:40","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/issue\/%issue_post%\/article\/stopcorporateimpunity\/"},"modified":"2022-04-07T11:22:40","modified_gmt":"2022-04-07T11:22:40","slug":"stopcorporateimpunity","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/stopcorporateimpunity\/","title":{"rendered":"#StopCorporateImpunity"},"content":{"rendered":"\n

<\/span> Les entitats empresarials transnacionals s\u00f3n<\/span> considerades un dels principals agents de la globalitzaci\u00f3 perqu\u00e8 concentren una gran part de l\u2019activitat econ\u00f2mica internacional: actuen com a medi de la vocaci\u00f3 universal del capital i integren, a nivell mundial, producci\u00f3 tecnol\u00f2gica, mercats, fluxos comercials i financers, aix\u00ed com decisions pol\u00edtiques. En aquest context, algunes empreses transnacionals (d\u2019ara en endavant, ETN) fixen com a objectiu prioritari el seu m\u00e0xim benefici i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, el servei a la comunitat lligat a l\u2019inter\u00e8s p\u00fablic queda relegat a un segon pla en el marc de la seva praxis. <\/p>\n

Amb freq\u00fc\u00e8ncia, operacions empresarials transnacionals tenen impactes negatius i sist\u00e8mics sobre les persones i el medi ambient: l\u2019explotaci\u00f3 infantil, l\u2019esclavitud, els delictes mediambientals i contra la salut de les persones, l\u2019espoli de recursos, la creaci\u00f3 de deutes de pa\u00eds, aix\u00ed com la tortura, abusos i agressions sexuals, s\u00f3n alguns dels mitjans i de les conseq\u00fc\u00e8ncies atroces que tenen lloc arreu del m\u00f3n en nom de la globalitzaci\u00f3 de l\u2019economia i la rendibilitat empresarial. Alhora, persones defensores de drets humans i mediambientals que s\u2019oposen als megaprojectes i a les ind\u00fastries extractives s\u00f3n amena\u00e7ades i assassinades per actors transnacionals, sovint amb la complicitat de les forces de l\u2019Estat. Tan sols en el 2017 m\u00e9s de 300 persones van ser assassinades per protegir els drets de les seves comunitats per sobre dels interessos econ\u00f2mics. <\/p>\n

Per comprendre la complexitat actual del poder econ\u00f2mic, \u00e9s important tenir en compte que la globalitzaci\u00f3 de l\u2019economia no es deslliga de la globalitzaci\u00f3 social i cultural. D\u2019una banda, modifica la balan\u00e7a de poder entre governs i empreses, aix\u00ed com entre els pa\u00efsos en desenvolupament i els pa\u00efsos desenvolupats. D\u2019altra banda, facilita processos d\u2019homogene\u00eftzaci\u00f3 impulsats per corporacions del Nord global que expandeixen i reforcen la seva influ\u00e8ncia per sobre de la identitat local. En aquest sentit, les transformacions en les relacions entre els actors globals i les conseq\u00fc\u00e8ncies de les seves activitats econ\u00f2miques transnacionals contrasten amb el fet que les obligacions en mat\u00e8ria de drets humans i mediambientals es dirigeixen als Estats, fet que ocasiona una s\u00e8rie de defici\u00e8ncies en l\u2019abordatge normatiu de la problem\u00e0tica i posa sobre la taula el debat de si les empreses haurien de ser tamb\u00e9 responsables de la garantia i el respecte dels drets humans1<\/sup><\/a>. <\/p>\n

\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t La persist\u00e8ncia de violacions corporatives dels drets humans posa en dubte que els Principis Rectors aprovats per Nacions Unides siguin suficients <\/cite> \t\t\t<\/p>\n

Amb la voluntat de fer operatiu el marc de Nacions Unides en mat\u00e8ria de drets humans i empreses, es va concretar el 2011 un codi de conducta a nivell mundial mitjan\u00e7ant l\u2019aprovaci\u00f3 pel Consell de Drets Humans (UNHRC, per les seves sigles en angl\u00e8s) dels \u201cPrincipis Rectors sobre les empreses i els drets humans: posada en pr\u00e0ctica del marc de les Nacions Unides per a \u2019protegir, respectar i remeiar\u2019”. L\u2019objectiu d\u2019aquests 31 principis \u00e9s proporcionar un referent mundial per prevenir i fer front als impactes negatius que les activitats empresarials poden causar sobre les persones i el medi ambient. <\/p>\n

En els darrers anys, els Estats han impulsat la implementaci\u00f3 dels principis rectors mitjan\u00e7ant l\u2019adopci\u00f3 de plans d\u2019acci\u00f3 nacionals espec\u00edfics per a cada pa\u00eds. Si b\u00e9 aquests instruments s\u00f3n una primera aproximaci\u00f3 al control de les ETN en relaci\u00f3 al respecte dels drets humans, han estat criticats per la seva inefic\u00e0cia a l\u2019hora de responsabilitzar-les, ja que responen a la voluntarietat. A m\u00e9s de la pr\u00f2pia limitaci\u00f3 del corpus jur\u00eddic que condiciona l\u2019abordatge, les corporacions creen complexes cadenes de subministraments i grups empresarials que dificulten l\u2019atribuci\u00f3 de responsabilitats. <\/p>\n

El descontentament de la societat civil pel que fa a la insufici\u00e8ncia d\u2019aquests instruments de soft law<\/em> va motivar el reclam d\u2019un tractat legalment vinculant. En aquest context, el 2014 es va aprovar la Resoluci\u00f3 26\/9 per part del Consell de Drets Humans<\/a>, la qual establia la creaci\u00f3 del Grup de Treball Intergovernamental de composici\u00f3 oberta (OEIGWG, per les seves sigles en angl\u00e8s), tot i l\u2019oposici\u00f3 frontal de les grans pot\u00e8ncies i els lobbies<\/em> empresarials. El mandat de l\u2019OEIGWG \u00e9s, precisament, elaborar un instrument jur\u00eddicament vinculant que reguli, en el marc del dret internacional dels drets humans, les activitats de les ETN i altres empreses comercials. <\/p>\n

Presidit per l\u2019Equador, el grup de treball intergovernamental es va reunir tres vegades (juliol de 2015, octubre de 2016, octubre de 2017) per debatre sobre la naturalesa i condicions del tractat vinculant de regulaci\u00f3 de l\u2019activitat de les ETN i altres tipus d\u2019empreses d\u2019acord al Dret Internacional dels Drets Humans. El setembre de 2017 la presid\u00e8ncia va exposar els elements per a un esborrany d\u2019instrument legalment vinculant i el juliol de 2018 es va emetre l\u2019esborrany zero. <\/p>\n

\t\t\t\t\t\t El projecte de control actual a les empreses no contempla mecanismes de participaci\u00f3 de la societat civil ni inclou perspectiva de g\u00e8nere <\/cite> \t\t\t<\/p>\n

Amb la finalitat d\u2019abordar el contingut del tractat, al llarg de la setmana del 15 al 19 d\u2019octubre d\u2019enguany es va desenvolupar a Ginebra la quarta sessi\u00f3 del Grup de Treball, evidenciant-se que, tres anys despr\u00e9s de la primera reuni\u00f3, continuen les retic\u00e8ncies de la Uni\u00f3 Europea (UE) i d\u2019altres estats com M\u00e8xic, Brasil o els Estats Units. <\/p>\n

El representant de la UE va assenyalar que els Principis Rectors ja s\u00f3n suficients per lluitar contra les violacions de drets humans i que no es requereix d\u2019una norma addicional. La persist\u00e8ncia de violacions corporatives de drets humans, per\u00f2, posa en dubte la seva afirmaci\u00f3. Moltes organitzacions i moviments socials d\u2019arreu del m\u00f3n denuncien l\u2019estrat\u00e8gia obstruccionista de la UE, considerant que defensa els interessos de les empreses per sobre dels de la ciutadania, tot i tenir el mandat del Parlament Europeu que l\u2019insta a participar activament en les negociacions. Aix\u00ed mateix, malgrat el canvi de govern a la Moncloa, la l\u00ednia pol\u00edtica que s\u2019est\u00e0 mantenint a Espanya \u00e9s la de cenyir-se a la posici\u00f3 europea: seguir sense participar ni activament ni positiva. <\/p>\n

Pel contrari, m\u00e9s de 250 organitzacions de 80 pa\u00efsos van participar un any m\u00e9s a la sessi\u00f3 de Ginebra en el marc de La Campanya Global per a Reivindicar la Sobirania dels Pobles, Desmantellar el Poder Corporatiu i Posar Fi a la Impunitat (Campanya Global)2<\/sup><\/a> i, on paral\u00b7lelament als actes del Grup de Treball, van organitzar la \u201cSetmana de mobilitzaci\u00f3 dels pobles\u201d amb l\u2019etiqueta #StopCorporateImpunity que va ser tend\u00e8ncia a xarxes socials. Centenars d\u2019ONG, sindicats, moviments socials i comunitats afectades per violacions dels drets humans de les ETN es van tornar a mobilitzar per continuar pressionant els governs, presentar les seves propostes perqu\u00e8 el document base del proc\u00e9s de negociaci\u00f3 tingui els est\u00e0ndards m\u00e9s elevats possibles de protecci\u00f3 dels Drets Humans, per donar testimoni de la persist\u00e8ncia de les vulneracions i evidenciar la for\u00e7a de les veus dels que pateixen la major impunitat corporativa. L\u2019objectiu final \u00e9s intentar evitar que el proc\u00e9s de negociacions faci descarrilar el tractat vinculant. <\/p>\n

La Campanya Global va exposar en el per\u00edode de sessions3<\/sup><\/a> que l\u2019esborrany actual no recull els aven\u00e7os ni les aportacions dels debats celebrats anteriorment. Si b\u00e9 el projecte d\u2019instrument jur\u00eddicament vinculant \u00e9s un pas rellevant perqu\u00e8 assenyala elements prioritaris com els drets de les v\u00edctimes, la prevenci\u00f3 de les violacions dels drets humans, els mecanismes de cooperaci\u00f3 entre Estats i l\u2019assist\u00e8ncia legal m\u00fatua, no resulta un instrument vinculant operatiu. L\u2019esborrany no preveu l\u2019obligaci\u00f3 directa de les ETN ni un mecanisme d\u2019aplicaci\u00f3 internacional efica\u00e7; nom\u00e9s proposa la creaci\u00f3 d\u2019un comit\u00e8 de dotze membres experts amb la potestat de realitzar comentaris generals, proporcionar recomanacions, donar suport als Estats en la implementaci\u00f3 i redactar informes anuals. S\u2019evidencia, per tant, una abs\u00e8ncia de mecanismes i inst\u00e0ncies adequades per exigir la responsabilitat de les ETN en l\u2019\u00e0mbit internacional, ja que les seves obligacions es redirigeixen a les legislacions nacionals, i els sistemes internacionals i regionals no estan dissenyats per rebre den\u00fancies contra les empreses. <\/p>\n

\t\t\t\t\t\t Hi ha la necessitat urgent de comptar amb un marc regulador vinculant per a les empreses transnacionals, amb obligacions directes a les corporacions <\/cite>\t\t\t\t\t\t<\/p>\n

Alhora, el projecte d\u2019instrument vinculant no contempla mecanismes de participaci\u00f3 de la societat civil, no inclou una perspectiva de g\u00e8nere interseccional, no cont\u00e9 articles sobre el paper de les institucions financeres internacionals, ni fa refer\u00e8ncia als acords internacionals de comer\u00e7 i inversi\u00f3 com a marc d\u2019impacte de les violacions dels drets humans comeses per les ETN. <\/p>\n

La investigaci\u00f3, documentaci\u00f3 i seguiment en les darreres d\u00e8cades, realitzats per organismes internacionals, centres d\u2019estudi, organitzacions no governamentals i moviments socials, sobre les conseq\u00fc\u00e8ncies socials i ambientals de les activitats d\u2019aquestes empreses arreu del m\u00f3n, demostren la necessitat urgent de comptar amb un marc regulador vinculant per a les ETN. Les obligacions d\u2019aquestes empreses haurien d\u2019existir amb independ\u00e8ncia del marc jur\u00eddic vigent en els Estats d\u2019acollida, d\u2019origen o afectats, i obligar al conjunt de l\u2019entitat, incloent-hi les seves cadenes de subministrament. Pel contrari, el projecte de tractat situa als Estats com a responsables del control de les activitats, adoptant un modus operandi<\/em> que s\u2019ha demostrat insuficient. Si b\u00e9 organitzacions empresarials, com la International Chamber of Commerce<\/em> o la International Organization of Employers<\/em>, defensen que el Tractat vinculant ataca per si sol la sobirania dels Estats i crea inseguretat, la totalitat de les organitzacions de la Campanya Global coincideixen a l\u2019hora de reclamar la necessitat de transcendir els Principis Rectors de les Nacions Unides imposant obligacions directes a les empreses.\u00a0 <\/p>\n

\u00c9s de vital import\u00e0ncia reconduir el focus d\u2019orientaci\u00f3 actual perqu\u00e8 la responsabilitat de les empreses i els drets de les v\u00edctimes puguin garantir-se independentment de les obligacions dels Estats, les quals estan condicionades per pol\u00edtiques neoliberals de desregulaci\u00f3, privatitzaci\u00f3 i reducci\u00f3 de les pol\u00edtiques p\u00fabliques. El fer recaure la c\u00e0rrega de la implementaci\u00f3 en els Estats ignora dos contextos freq\u00fcents de bloqueig: o b\u00e9 els Estats tenen menys poder que la corporaci\u00f3 que busquen regular o responsabilitzar, o b\u00e9 s\u00f3n c\u00f2mplices \u2013actius o passius- de les violacions dels drets humans perpetrades per aquestes empreses. <\/p>\n

Les ETN haurien d\u2019aprofitar la seva actual capacitat de gesti\u00f3 mundial per esdevenir agents actius de transformaci\u00f3 en un marc de just\u00edcia global. \u00c9s precisament la lluita persistent de comunitats locals i de col\u00b7lectius afectats i el treball comprom\u00e8s de visibilitzaci\u00f3 i incid\u00e8ncia de milers d\u2019organitzacions socials el que permet apuntar les mancances actuals per fer front a l\u2019arquitectura de la impunitat. Ser\u00e0, alhora, el que permetr\u00e0 trencar amb el simbolisme institucional que pot resultar c\u00f2mplice d\u2019atrocitats i avan\u00e7ar, finalment, cap a un canvi real de paradigma.\u00a0 <\/p>\n

1. La revista Per la Pau <\/em>de l\u2019ICIP ha publicat el monogr\u00e0fic Empreses i drets humans\u201d<\/a> (febrer 2017). Un monogr\u00e0fic a la relaci\u00f3 entre les empreses i els drets humans. <\/p>\n

2. La Campanya Global<\/a> \u00e9s una xarxa de m\u00e9s de 250 moviments socials, organitzacions de la societat civil, sindicats i comunitats afectades per les activitats de les empreses transnacionals,\u00a0 particularment a \u00c0frica, \u00c0sia, Europa i Am\u00e8rica Llatina. \u00c9s una resposta estructural global de pobles als abusos del poder corporatiu que buscar facilitar el di\u00e0leg, l\u2019estrat\u00e8gia, l\u2019intercanvi d\u2019informaci\u00f3 i experi\u00e8ncies, per donar un espai de visibilitat a les resist\u00e8ncies i el suport a les lluites contra les empreses transnacionals. La Campanya Global ha elaborat una versi\u00f3 del Tractat<\/a> que recull totes les seves demandes:\u00a0 <\/p>\n

3. Per con\u00e8ixer la totalitat de comentaris i propostes realitzades per la Campanya Global en el marc de la 4a sessi\u00f3 sobre el projecte d\u2019instrument jur\u00eddicament vinculant consulteu el seg\u00fcent document<\/a>. <\/p>\n

Fotografia\t: F\u00f2rum sobre Empreses i Drets Humans de Nacions Unides, Ginebra, novembre de 2018 <\/p>\n

\u00a9 Generalitat de Catalunya<\/p>\n","protected":false},"featured_media":7092,"menu_order":9,"template":"","categories":[8],"class_list":["post-7039","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-tribuna"],"acf":[],"yoast_head":"\n#StopCorporateImpunity - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/stopcorporateimpunity\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"#StopCorporateImpunity - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Les entitats empresarials transnacionals s\u00f3n considerades un dels principals agents de la globalitzaci\u00f3 perqu\u00e8 concentren una gran part de l\u2019activitat econ\u00f2mica internacional: actuen com a medi de la vocaci\u00f3 universal del capital i integren, a nivell mundial, producci\u00f3 tecnol\u00f2gica, mercats, fluxos comercials i financers, aix\u00ed com decisions pol\u00edtiques. En aquest context, algunes empreses transnacionals (d\u2019ara […]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/stopcorporateimpunity\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_2_2560-15-518x720.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"518\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"720\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"10 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/stopcorporateimpunity\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/stopcorporateimpunity\/\",\"name\":\"#StopCorporateImpunity - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/stopcorporateimpunity\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/stopcorporateimpunity\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_2_2560-15.jpg\",\"datePublished\":\"2022-04-07T11:22:40+00:00\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/stopcorporateimpunity\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/stopcorporateimpunity\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_2_2560-15.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_2_2560-15.jpg\",\"width\":1152,\"height\":1600},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"#StopCorporateImpunity - Revista Per la Pau","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/stopcorporateimpunity\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"#StopCorporateImpunity - Revista Per la Pau","og_description":"Les entitats empresarials transnacionals s\u00f3n considerades un dels principals agents de la globalitzaci\u00f3 perqu\u00e8 concentren una gran part de l\u2019activitat econ\u00f2mica internacional: actuen com a medi de la vocaci\u00f3 universal del capital i integren, a nivell mundial, producci\u00f3 tecnol\u00f2gica, mercats, fluxos comercials i financers, aix\u00ed com decisions pol\u00edtiques. En aquest context, algunes empreses transnacionals (d\u2019ara […]","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/stopcorporateimpunity\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","og_image":[{"width":518,"height":720,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_2_2560-15-518x720.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"10 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/stopcorporateimpunity\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/stopcorporateimpunity\/","name":"#StopCorporateImpunity - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/stopcorporateimpunity\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/stopcorporateimpunity\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_2_2560-15.jpg","datePublished":"2022-04-07T11:22:40+00:00","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/stopcorporateimpunity\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/stopcorporateimpunity\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_2_2560-15.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/tribuna_2_2560-15.jpg","width":1152,"height":1600},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/7039","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7092"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7039"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7039"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}