{"id":7100,"date":"2022-04-07T11:23:07","date_gmt":"2022-04-07T11:23:07","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/issue\/%issue_post%\/article\/entrevistes-amb-paul-rios-tom-woodhouse-maria-jimena-duzan-i-mariano-aguirre\/"},"modified":"2023-05-10T09:42:23","modified_gmt":"2023-05-10T09:42:23","slug":"entrevistes-amb-paul-rios-tom-woodhouse-maria-jimena-duzan-i-mariano-aguirre","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/entrevistes-amb-paul-rios-tom-woodhouse-maria-jimena-duzan-i-mariano-aguirre\/","title":{"rendered":"Entrevistes amb Paul R\u00edos, Tom Woodhouse, Mar\u00eda Jimena Duz\u00e1n i Mariano Aguirre"},"content":{"rendered":"

Quatre persones expertes en l\u2019\u00e0mbit de la resoluci\u00f3 de conflictes i la construcci\u00f3 de pau i d\u2019espais de di\u00e0leg ens aporten la seva visi\u00f3 del conflicte pol\u00edtic i social que es viu actualment a Catalunya. Es tracta de mirades provinents tant de l\u2019an\u00e0lisi com de l\u2019exercici pr\u00e0ctic del treball per la pau: Paul R\u00edos (Pa\u00eds Basc), Mar\u00eda Jimena Duz\u00e1n (Col\u00f2mbia), Tom Woodhouse (Regne Unit) i Mariano Aguirre (Espanya-Argentina) ens ajuden a identificar els trets del conflicte catal\u00e0 que podem trobar en altres contextos i, alhora, possibles sortides a l\u2019atzucac actual. <\/em><\/p>\n

1. Qu\u00e8 \u00e9s el que m\u00e9s et sorpr\u00e8n del conflicte catal\u00e0?<\/b><\/p>\n

<\/span> Paul R\u00edos, activista per la pau i els drets humans. Fundador i excoordinador de Lokarri<\/p>\n

Em resulta sorprenent que, amb tot el que ha passat en els \u00faltims anys, no s\u2019hagi arribat a un grau de viol\u00e8ncia intens, perqu\u00e8 veient els fets des de fora, hagu\u00e9s estat \u201cnormal\u201d l\u2019escalada d\u2019algun tipus d\u2019enfrontament en clau violenta. Aix\u00f2 es pot explicar pel fet que en l\u2019ADN de la societat catalana hi hagi un cert rebuig a fer servir la viol\u00e8ncia i un cert convenciment que aquest no \u00e9s el cam\u00ed per solucionar el que est\u00e0 passant i veure que hi ha alternatives millors. Hi ha d\u2019haver un factor cultural dins de la societat catalana que reprimeix tend\u00e8ncies que solen portar a actes de viol\u00e8ncia forts.<\/p>\n

<\/span> Tom Woodhouse, professor em\u00e8rit de Resoluci\u00f3 de Conflictes a la Universitat de Bradford (Regne Unit)<\/p>\n

Diria que la rapidesa amb qu\u00e8 els esdeveniments poden polaritzar i dividir les persones. Visito amb freq\u00fc\u00e8ncia Barcelona, una ciutat que m\u2019encanta i en la qual tinc grans amics, de tot el m\u00f3n. Sempre m\u2019ha semblat que Barcelona i Catalunya s\u00f3n llocs cosmopolites i oberts pel que fa a sentiments, valors i comportaments. En els \u00faltims anys, tanmateix, es pot observar que aquestes qualitats estan anant en retroc\u00e9s, ja que \u00e9s indubtable que la societat s\u2019ha polaritzat m\u00e9s pol\u00edticament i socialment com a conseq\u00fc\u00e8ncia del refer\u00e8ndum sobre la independ\u00e8ncia.<\/p>\n

<\/span> Mar\u00eda Jimena Duz\u00e1n, periodista i exc\u00f2nsol de Col\u00f2mbia a Barcelona<\/p>\n

Em sorpr\u00e8n perqu\u00e8 \u00e9s un conflicte cultural. Els anys que vaig viure aqu\u00ed ja el veia a venir. El llegat de Pujol ha estat crear una cultura catalana en que el centre \u00e9s \u00fanicament el catal\u00e0, i aix\u00f2 em va impressionar. A mi, que venia d\u2019un pa\u00eds tan complicat com Col\u00f2mbia, em semblava sorprenent que aix\u00f2 no hagu\u00e9s generat ja un conflicte, perqu\u00e8 el que estaven fent era crear una nova generaci\u00f3 de joves que tenien en la seva cosmogonia cultural el catal\u00e0 per damunt de totes les altres coses. Hi ha una poderos\u00edssima admiraci\u00f3 que va cr\u00e9ixer en aquest context i  que ara est\u00e0 demanant la independ\u00e8ncia.<\/p>\n

<\/span> Mariano Aguirre, assessor de construcci\u00f3 de pau, Oficina del Coordinador Resident, Nacions Unides, Col\u00f2mbia.<\/p>\n

Durant el Franquisme, Barcelona representava el que ara s\u2019anomena cosmopolitisme: una societat oberta, multicultural, oposada al conservadorisme tancat del r\u00e8gim a Madrid. Possiblement aquesta imatge de Barcelona ocultava la cultura tamb\u00e9 conservadora del sector rural de Catalunya, alhora que el patriotisme tancat de l\u2019elit i sectors de la societat urbana. Per\u00f2 tot i aix\u00ed, durant la transici\u00f3 i ja en la democr\u00e0cia, Catalunya va complir aquest paper de societat oberta, pont de la resta d\u2019Espanya amb Europa, receptora d\u2019immigrants d\u2019altres parts de l\u2019Estat (i m\u00e9s tard d\u2019immigrants d\u2019altres continents), connectada al Mediterrani i al Nord d\u2019\u00c0frica. Amb aquestes influ\u00e8ncies \u00e9s sorprenent, encara que no inexplicable, que una part dels pol\u00edtics i de la societat catalana s\u2019adherissin a una concepci\u00f3 tancada del nacionalisme.<\/p>\n

2. Quins trets del conflicte es poden associar a tend\u00e8ncies globals i quins s\u00f3n \u00fanics del cas catal\u00e0?<\/b><\/p>\n

<\/span> Paul R\u00edos<\/p>\n

Vivim en un m\u00f3n globalitzat on hi ha una certa tend\u00e8ncia a la uniformitzaci\u00f3 i aix\u00f2 fa que la identitat sigui un tema molt important. Hi ha la necessitat de mirar de recuperar o preservar la identitat i el sentit de comunitat, fet que t\u2019identifica com a membre d\u2019un grup, davant una certa desorientaci\u00f3 de les persones. S\u2019ha venut la idea que l\u2019important \u00e9s treballar per a una cultura universal, per\u00f2 aix\u00f2 arrossega una falsedat. Aquesta cultura universal significa assumir una cultura \u00fanica o predominant, que pot ser la que proposen els grans Estats, i entendre amb dificultat que hi ha altres maneres d\u2019identificar-se amb una comunitat. Aix\u00f2 est\u00e0 passant a nivell internacional i crec que el que passa a Catalunya tamb\u00e9 t\u00e9 aquesta explicaci\u00f3, perqu\u00e8 hi ha una identitat que es veu en perill. Aquests conflictes es manifesten en cada lloc de manera diferent, en uns casos poden ser m\u00e9s violents, en d\u2019altres hi ha maneres d\u2019a\u00efllar-se del m\u00f3n, de confrontaci\u00f3 amb l\u2019Estat o la cultura dominant, etc.<\/p>\n

<\/span> Tom Woodhouse<\/p>\n

Est\u00e0 clar que les tend\u00e8ncies globals generen pressions que amenacen de fragmentar i desestabilitzar les comunitats. L\u2019administraci\u00f3 Trump, als Estats Units, continua desafiant els fonaments d\u2019un ordre mundial liberal que, malgrat tots els seus defectes i mancances, ha aconseguit que visquem en un m\u00f3n relativament pac\u00edfic des de 1945. En la pol\u00edtica interna i nacional de molts pa\u00efsos d\u2019Europa \u2013 i tamb\u00e9 al Regne Unit, on visc, especialment en relaci\u00f3 amb el Brexit-, ha sorgit un clima desagradable de discurs p\u00fablic demag\u00f2gic, emocional i irracional. Aix\u00ed que, clarament, hi ha tend\u00e8ncies globals que estan jugant un paper considerable. Per\u00f2 hem d\u2019anar amb compte de no caure en la trampa del fatalisme, tot assumint que aquestes tend\u00e8ncies globals degraden inevitablement el teixit social i pol\u00edtic. Les societats poden ser notablement resilients amb el seu capital pol\u00edtic, cultural i social positiu, tolerant i inclusiu. Catalunya, malgrat les dificultats actuals, t\u00e9 un gran capital en aquest sentit.<\/p>\n

<\/span> Mar\u00eda Jimena Duz\u00e1n<\/p>\n

A nivell global, la polaritzaci\u00f3 est\u00e0 de moda i es basa en l\u2019exaltaci\u00f3 de les pitjors passions i sobretot de l\u2019odi. La pol\u00edtica avui dia es fa com un espectacle, on les xarxes socials s\u00f3n un instrument primordial. La polaritzaci\u00f3 est\u00e0 entrant en totes les capes de la pol\u00edtica i Catalunya no \u00e9s una excepci\u00f3. Tampoc Espanya, on ha reviscut un nacionalisme de banderes espanyoles en molts indrets, cosa que tamb\u00e9 em va sorprendre. A mi tot els nacionalismes em preocupen, incl\u00f2s el catal\u00e0, i la contrapart ha estat que s\u2019ha exacerbat el nacionalisme espanyol. Una de les coses que jo sempre havia admirat d\u2019Espanya \u00e9s que hagu\u00e9s perm\u00e8s les autonomies, per\u00f2 aix\u00f2 est\u00e0 canviant en molts aspectes amb aquesta aparici\u00f3 de banderes que t\u2019atropellen per tot arreu. Em sembla molt complicat i molt particular del conflicte catal\u00e0 i espanyol, perqu\u00e8 aqu\u00ed hi va haver un acord despr\u00e9s de la dictadura. Es van asseure uns senyors – perqu\u00e8 no hi havia senyores- i van dir: \u201cEstablirem unes autonomies\u201d perqu\u00e8 cada autonomia t\u00e9 una difer\u00e8ncia cultural, pol\u00edtica i social. Aix\u00ed van n\u00e9ixer, cadascuna amb les seves pr\u00f2pies caracter\u00edstiques i aquest va ser el pacte. L\u2019Espanya d\u2019avui \u00e9s producte d\u2019aquest pacte, que \u00e9s molt interessant per a totes les persones que venim de fora, per\u00f2 de sobte aquest pacte ja no \u00e9s suficient. En cal fer un altre.<\/p>\n

<\/span> Mariano Aguirre<\/p>\n

El nacionalisme ha estat un component essencial de la formaci\u00f3 de l\u2019estat modern. Les declaracions sobre la fi del nacionalisme, tant des de l\u2019esquerra com des del liberalisme, van ser errades perqu\u00e8 negaven els components hist\u00f2rics, d\u2019identitat, els vincles socials, les narratives hist\u00f2riques (reals o m\u00edtiques) que generen vincles entre individus, fam\u00edlies i grups socials de diferents caracter\u00edstiques. Aquestes narratives han donat lloc a nacions i estats (dos espais no sempre coincidents) i al concepte mateix de ciutadania, fortament vinculat a l\u2019estat i \u2013tancant el cercle\u2013 a la naci\u00f3.<\/p>\n

En el curs de les \u00faltimes d\u00e8cades el nacionalisme ha tingut dos desenvolupaments molt rellevants. D\u2019una banda, la tend\u00e8ncia a tancar-se en si mateix, amb un discurs melanc\u00f2lic sobre el passat, davant la complexitat del m\u00f3n modern (complexitat que inclou, entre altres components, m\u00e9s migracions, desafiaments als costums en terrenys com la fam\u00edlia, el paper de la dona, la gesti\u00f3 del medi ambient i les demandes d\u2019igualtat). De l\u2019altra, la proposta de construir un m\u00f3n postestatal i postnacional, en el qual el patriotisme constitucional (obert, cosmopolita) de cada entitat estatal sigui instrumental per generar un m\u00f3n cooperatiu i igualitari. El nacionalisme espanyol (encarnat per \u201cMadrid\u201d) s\u2019ha identificat amb la proposta conservadora reaccion\u00e0ria. Agreujat, el nacionalisme radical catal\u00e0 s\u2019ha embarcat en la mateixa tend\u00e8ncia.<\/p>\n

Catalunya \u00e9s camp de batalla del debat entre dos concepcions diferents sobre \u201ccom ser (nacionalment) al m\u00f3n\u201d. D\u2019una banda hi ha el nacionalisme espanyol i el radical catal\u00e0. De l\u2019altra, els cosmopolites sense (encara) una clara representaci\u00f3 pol\u00edtica. A aix\u00f2 s\u2019afegeix la complexitat que no es tracta d\u2019un estat independent, sin\u00f3 d\u2019una comunitat aut\u00f2noma dins d\u2019un estat que, alhora, \u00e9s part de la Uni\u00f3 Europea.<\/p>\n

3. Quins factors poden ajudar a superar el conflicte?<\/b><\/p>\n

<\/span> Paul R\u00edos<\/p>\n

Sent sincer, i des de cert desconeixement, ara no veig cap espai d\u2019oportunitat perqu\u00e8 el conflicte es pugui solucionar. \u00c9s possible que n\u2019hi hagi, per\u00f2 exigeix un coneixement de la realitat i de les din\u00e0miques que nom\u00e9s es pot tenir des de dins de Catalunya. Si es confirma que no hi ha un espai d\u2019oportunitat clar, l\u2019estrat\u00e8gia hauria de ser evitar l\u2019escalada. Si les coses ja s\u00f3n prou complicades el que caldria fer \u00e9s no afegir noves dificultats. Cal buscar estrat\u00e8gies que impedeixin arribar a un nivell de divisi\u00f3 social intern que condueixi a un punt de gaireb\u00e9 no retorn. Hi pot haver una ruptura de visions de futur entre persones que pensen de manera diferent i una ruptura de narratives que impedeixi viure en comunitat de manera col\u00b7laborativa i constructiva. Aquest \u00e9s el risc que es pot c\u00f3rrer, que et trobis amb dues societats diferents convivint en el mateix territori. Quan aix\u00f2 es produeix \u00e9s molt complicat tornar a refer els lla\u00e7os i els espais de col\u00b7laboraci\u00f3.<\/p>\n

<\/span> Tom Woodhouse<\/p>\n

Una idea clau que pot tenir rellev\u00e0ncia per a Catalunya \u00e9s que les societats en conflicte passen per unes etapes identificables. Si les q\u00fcestions en disputa no s\u2019aborden i gestionen de manera intel\u00b7ligent, en el millor dels casos el conflicte pot enquistar-se o, en situacions greus i en el pitjor dels casos, pot conduir a l\u2019hostilitat i a la viol\u00e8ncia. Per descomptat, aquesta progressi\u00f3 no \u00e9s inevitable i tots els conflictes es poden gestionar de forma noviolenta.<\/p>\n

Un model ben conegut de com es comporten les persones en els conflictes a nivell pol\u00edtic es basa en una seq\u00fc\u00e8ncia d\u2019escalada de quatre etapes, que va d\u2019un escenari de discussi\u00f3 sobre les difer\u00e8ncies (etapa 1) a la polaritzaci\u00f3 (etapa 2), en que les percepcions negatives de l\u2019altre comencen a definir el relat, i segueix amb la segregaci\u00f3 (etapa 3), en que les parts se separen, la comunicaci\u00f3 es trenca i les actituds s\u2019endureixen. Els conflictes que han arribat fins al nivell 3 (segregaci\u00f3) s\u00f3n proclius a convertir-se en conflictes enquistats, en que no se satisfan els interessos de cap de les parts (podr\u00edem anomenar-la etapa 3,5) o, en \u00faltima inst\u00e0ncia, passar als nivells nocius d\u2019hostilitat i viol\u00e8ncia (etapa 4).<\/p>\n

Em sembla clar, des d\u2019alg\u00fa que veu el conflicte des de fora, que la situaci\u00f3 catalana, si busquem models anal\u00edtics que ens ajudin a entendre-la i abordar-la, est\u00e0 a les etapes 1 i 2 del model que acabo d\u2019explicar (discussi\u00f3 i polaritzaci\u00f3). Si b\u00e9 \u00e9s altament improbable i certament no desitjable que la situaci\u00f3 a Catalunya degeneri als nivells destructius de l\u2019etapa 4 del model, sorgeix la pregunta de qu\u00e8 cal fer perqu\u00e8 les din\u00e0miques de les etapes 1 i 2 condueixin cap a una transformaci\u00f3 constructiva.<\/p>\n

La transformaci\u00f3 de la percepci\u00f3 del conflicte a Catalunya, passant d\u2019una lluita que cal guanyar a un problema que cal resoldre, el situa en un paradigma de resoluci\u00f3 de conflictes qu\u00e8 es poden definir resultats integradors, noviolents i pac\u00edfics. Hi ha formes concretes en qu\u00e8 aquest proc\u00e9s pot ser part d\u2019una resoluci\u00f3 pol\u00edtica. Per damunt de tot, la pol\u00edtica i la societat catalanes han avan\u00e7at hist\u00f2ricament amb el comprom\u00eds amb la resoluci\u00f3 pac\u00edfica de la difer\u00e8ncia.<\/p>\n

Seria oport\u00fa i productiu per a tots els que estan involucrats en centres i xarxes de pau i transformaci\u00f3 de conflictes, a Espanya i a Catalunya, reflexionar sobre qu\u00e8 significa ser pac\u00edfic i compartir els coneixements sobre compet\u00e8ncies, eines, mapes i marcs que poden ser \u00fatils en la situaci\u00f3 actual. En els \u00faltims anys, la investigaci\u00f3 sobre pau i conflictes ha comen\u00e7at a deixar enrere la pregunta de \u201cper qu\u00e8 el conflicte?\u201d per centrar-se en identificar \u201cqu\u00e8 crea i sost\u00e9 la pau?\u201d.<\/p>\n

<\/span> Mar\u00eda Jimena Duz\u00e1n<\/p>\n

Quan les coses no funcionen cal fundar-les de nou. Les autonomies han arribat al l\u00edmit de la seva expressi\u00f3 pol\u00edtica. Si se soluciona el tema de Catalunya, no sabem com, aix\u00f2 s\u2019aturar\u00e0 aqu\u00ed? Les altres autonomies es quedaran quietes? Qu\u00e8 passar\u00e0 amb els fonaments del pacte [de la transici\u00f3]?<\/p>\n

<\/span> Mariano Aguirre<\/p>\n

Caldria tornar enrere i revisar \u201cel conflicte\u201d. Per exemple, els independentistes volen realment un estat catal\u00e0 o una situaci\u00f3 diferent dins de l\u2019Estat espanyol? \u00c9s viable buscar la independ\u00e8ncia quan prop d\u2019un 50% dels ciutadans de Catalunya s\u2019oposen a aquesta opci\u00f3? Una q\u00fcesti\u00f3 clau (i deixada de banda) \u00e9s la vida de les persones. \u00c9s a dir, per sota de les grans visions (independentisme vs defensa de la unitat de l\u2019Estat espanyol), quines s\u00f3n les aspiracions de les persones per a elles mateixes i per a les generacions futures? Si, entre altres coses, volen llibertat per exercir leg\u00edtimament la seva identitat catalana, espanyola i europea, comptar amb protecci\u00f3 social i garanties dels seus drets i llibertats, tenir oportunitats igualit\u00e0ries per assolir un nivell acceptable de benestar econ\u00f2mic, gaudir de lliure moviment a Espanya i Europa, llavors, on s\u00f3n els espais comuns de negociaci\u00f3?<\/p>\n

Excepte posicions extremistes, ning\u00fa vol la guerra ni la mis\u00e8ria per a Catalunya, ni l\u2019enfonsament d\u2019Espanya. Veient les experi\u00e8ncies de conviv\u00e8ncia d\u2019identitats diferents en marcs estatals com el su\u00eds, el del Quebec al Canad\u00e0 i l\u2019escoc\u00e8s al Regne Unit, i despr\u00e9s de la greu i avui promiss\u00f2ria experi\u00e8ncia d\u2019Euskadi, no poden societats avan\u00e7ades i democr\u00e0tiques com la catalana i les de la resta d\u2019Espanya arribar a acords negociats en nom d\u2019una vida bona, cooperativa i decent per a tothom?<\/p>\n

Fotografia: De dalt a baix i d\u2019esquerra a dreta trobem una imatge de Paul R\u00edos, Tom Woodhouse, Mar\u00eda Jimena Duz\u00e1n i Mariano Aguirre.<\/p>\n

\u00a9 Generalitat de Catalunya<\/p>\n","protected":false},"featured_media":7137,"menu_order":10,"template":"","categories":[5],"class_list":["post-7100","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-entrevista"],"acf":[],"yoast_head":"\nEntrevistes amb Paul R\u00edos, Tom Woodhouse, Mar\u00eda Jimena Duz\u00e1n i Mariano Aguirre - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/entrevistes-amb-paul-rios-tom-woodhouse-maria-jimena-duzan-i-mariano-aguirre\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Entrevistes amb Paul R\u00edos, Tom Woodhouse, Mar\u00eda Jimena Duz\u00e1n i Mariano Aguirre - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Quatre persones expertes en l\u2019\u00e0mbit de la resoluci\u00f3 de conflictes i la construcci\u00f3 de pau i d\u2019espais de di\u00e0leg ens aporten la seva visi\u00f3 del conflicte pol\u00edtic i social que es viu actualment a Catalunya. Es tracta de mirades provinents tant de l\u2019an\u00e0lisi com de l\u2019exercici pr\u00e0ctic del treball per la pau: Paul R\u00edos (Pa\u00eds […]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/entrevistes-amb-paul-rios-tom-woodhouse-maria-jimena-duzan-i-mariano-aguirre\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2023-05-10T09:42:23+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/entrevista_2560-16-518x720.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"518\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"720\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"13 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/entrevistes-amb-paul-rios-tom-woodhouse-maria-jimena-duzan-i-mariano-aguirre\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/entrevistes-amb-paul-rios-tom-woodhouse-maria-jimena-duzan-i-mariano-aguirre\/\",\"name\":\"Entrevistes amb Paul R\u00edos, Tom Woodhouse, Mar\u00eda Jimena Duz\u00e1n i Mariano Aguirre - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/entrevistes-amb-paul-rios-tom-woodhouse-maria-jimena-duzan-i-mariano-aguirre\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/entrevistes-amb-paul-rios-tom-woodhouse-maria-jimena-duzan-i-mariano-aguirre\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/entrevista_2560-16.jpg\",\"datePublished\":\"2022-04-07T11:23:07+00:00\",\"dateModified\":\"2023-05-10T09:42:23+00:00\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/entrevistes-amb-paul-rios-tom-woodhouse-maria-jimena-duzan-i-mariano-aguirre\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/entrevistes-amb-paul-rios-tom-woodhouse-maria-jimena-duzan-i-mariano-aguirre\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/entrevista_2560-16.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/entrevista_2560-16.jpg\",\"width\":1152,\"height\":1600},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Entrevistes amb Paul R\u00edos, Tom Woodhouse, Mar\u00eda Jimena Duz\u00e1n i Mariano Aguirre - Revista Per la Pau","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/entrevistes-amb-paul-rios-tom-woodhouse-maria-jimena-duzan-i-mariano-aguirre\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Entrevistes amb Paul R\u00edos, Tom Woodhouse, Mar\u00eda Jimena Duz\u00e1n i Mariano Aguirre - Revista Per la Pau","og_description":"Quatre persones expertes en l\u2019\u00e0mbit de la resoluci\u00f3 de conflictes i la construcci\u00f3 de pau i d\u2019espais de di\u00e0leg ens aporten la seva visi\u00f3 del conflicte pol\u00edtic i social que es viu actualment a Catalunya. Es tracta de mirades provinents tant de l\u2019an\u00e0lisi com de l\u2019exercici pr\u00e0ctic del treball per la pau: Paul R\u00edos (Pa\u00eds […]","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/entrevistes-amb-paul-rios-tom-woodhouse-maria-jimena-duzan-i-mariano-aguirre\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","article_modified_time":"2023-05-10T09:42:23+00:00","og_image":[{"width":518,"height":720,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/entrevista_2560-16-518x720.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"13 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/entrevistes-amb-paul-rios-tom-woodhouse-maria-jimena-duzan-i-mariano-aguirre\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/entrevistes-amb-paul-rios-tom-woodhouse-maria-jimena-duzan-i-mariano-aguirre\/","name":"Entrevistes amb Paul R\u00edos, Tom Woodhouse, Mar\u00eda Jimena Duz\u00e1n i Mariano Aguirre - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/entrevistes-amb-paul-rios-tom-woodhouse-maria-jimena-duzan-i-mariano-aguirre\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/entrevistes-amb-paul-rios-tom-woodhouse-maria-jimena-duzan-i-mariano-aguirre\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/entrevista_2560-16.jpg","datePublished":"2022-04-07T11:23:07+00:00","dateModified":"2023-05-10T09:42:23+00:00","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/entrevistes-amb-paul-rios-tom-woodhouse-maria-jimena-duzan-i-mariano-aguirre\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/entrevistes-amb-paul-rios-tom-woodhouse-maria-jimena-duzan-i-mariano-aguirre\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/entrevista_2560-16.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/entrevista_2560-16.jpg","width":1152,"height":1600},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/7100","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7137"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7100"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7100"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}