{"id":7103,"date":"2022-04-07T11:23:07","date_gmt":"2022-04-07T11:23:07","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/issue\/%issue_post%\/article\/desacord-radical-i-disputes-per-lautodeterminacio\/"},"modified":"2022-04-07T11:23:07","modified_gmt":"2022-04-07T11:23:07","slug":"desacord-radical-i-disputes-per-lautodeterminacio","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/desacord-radical-i-disputes-per-lautodeterminacio\/","title":{"rendered":"Desacord radical i disputes per l\u2019autodeterminaci\u00f3"},"content":{"rendered":"\n

<\/span> Els conflictes d\u2019autodeterminaci\u00f3<\/span> solen afectar una part del pa\u00eds on una minoria \u00e8tnica i\/o nacional desitja la secessi\u00f3 del territori en el qual es concentra l\u2019esmentat grup, a fi de separar-se de l\u2019estat central. Normalment, la secessi\u00f3 suscita una resist\u00e8ncia ferotge de l\u2019estat central i els partidaris de la \u201cunitat\u201d del pa\u00eds. Sota les reivindicacions d\u2019autodeterminaci\u00f3 s\u00f3n subjacents dos elements: d\u2019una banda, el sentiment que l\u2019estat central no respon als interessos de totes les seves parts i pobles amb la mateixa bona fe; i, d\u2019altra banda, la preocupaci\u00f3 que els grups minoritaris no siguin realment lleials a l\u2019estat i aspirin a la seva plena destrucci\u00f3 i desintegraci\u00f3. \u00c9s a dir, subjacent a les disputes per l\u2019autodeterminaci\u00f3 hi ha un desacord radical sobre la legitimitat de l\u2019estat, la seva naturalesa, a qui pertany, el seu comprom\u00eds amb l\u2019equitat i la seva capacitat per reformar-se per tal d\u2019incloure tots els grups en igualtat. <\/p>\n

El desacord acostuma a ser m\u00e9s radical dins de la regi\u00f3 secessionista, perqu\u00e8 hi ha m\u00e9s en joc per als seus habitants que per a la resta del pa\u00eds. Cap regi\u00f3 no \u00e9s homog\u00e8nia: una part de la poblaci\u00f3 mostrar\u00e0 un gran afany per la secessi\u00f3 com a via per protegir els seus drets; tanmateix, els que corren el risc de convertir-se en una minoria en un estat nou (i que potser pertanyen a la majoria en el conjunt de l\u2019estat actual), poden t\u00e9mer que un nou estat els negui els seus drets. En ocasions, el desacord es planteja com si un grup li digu\u00e9s a un altre \u201cper qu\u00e8 nosaltres haur\u00edem de ser una minoria en el vostre estat, quan vosaltres podeu ser una minoria en el nostre?\u201d. <\/p>\n

Les disputes per l\u2019autodeterminaci\u00f3 s\u00f3n dif\u00edcils de resoldre, perqu\u00e8 no hi ha cap manera de conciliar el desig de secessi\u00f3 amb el desig de preservar la unitat de l\u2019estat. Aquesta \u00e9s la ra\u00f3 per la qual el desacord \u00e9s \u201cradical\u201d: no hi ha manera de \u201cquadrar el cercle\u201d. O s\u00ed? Si analitzem el posicionament de les parts respecte de l\u2019estat, es pot buscar un encaix entre els interessos que s\u00f3n subjacents a aquests posicionaments? <\/p>\n

Les disputes per l\u2019autodeterminaci\u00f3 s\u00f3n dif\u00edcils de resoldre perqu\u00e8 no hi ha cap manera de conciliar el desig de secessi\u00f3 amb el desig de preservar la unitat de l\u2019estat <\/cite> <\/p>\n

En teoria, no hauria d\u2019importar ser minoria a l\u2019estat d\u2019un altre grup, sempre que la seva identitat i les seves aspiracions pol\u00edtiques fossin irrellevants per al tractament que reb\u00e9s. De fet, si mirem enrere, moltes disputes d\u2019autodeterminaci\u00f3 se centren m\u00e9s en la igualtat i no tant en la secessi\u00f3. A Irlanda del Nord, encara que l\u2019aspiraci\u00f3 d\u2019una Irlanda unida existeix des de la partici\u00f3 de 1920, la fase del conflicte que va comen\u00e7ar a finals de la d\u00e8cada de 1960 i va culminar en l\u2019Acord de Divendres Sant (o de Belfast) va estar precedida per campanyes de drets civils contra els elevats nivells de discriminaci\u00f3, en les seves diverses formes, que patia la minoria cat\u00f2lica a Irlanda del Nord. No va ser fins que aquestes protestes van ser reprimides o es va alentir el progr\u00e9s en la q\u00fcesti\u00f3, quan va cristal\u00b7litzar la viol\u00e8ncia estructural al voltant de la perman\u00e8ncia d\u2019Irlanda del Nord en el Regne Unit o la seva integraci\u00f3 en una Irlanda unida. De manera an\u00e0loga, a Sri Lanka el conflicte secessionista dels Tigres d\u2019Alliberament de Tamil Eelam (LTTE) es va desenvolupar lentament, a mesura que els pol\u00edtics nacionalistes singalesos van eliminar les salvaguardes per als drets de les minories t\u00e0mils (establertes en l\u2019acord pol\u00edtic postindepend\u00e8ncia) i van establir una constituci\u00f3 favorable a la majoria i basada en una visi\u00f3 nacional singalesa. Catalunya tamb\u00e9 es va centrar m\u00e9s en la independ\u00e8ncia darrere la reforma de l\u2019Estatut de 2010, davant de la negativa a ulteriors reformes, un aprofundiment de l\u2019autonomia i una intensificaci\u00f3 de les proteccions nacionals i de la llengua pr\u00f2pia. <\/p>\n

Llavors, com es resolen aquestes reivindicacions d\u2019autodeterminaci\u00f3 en les situacions m\u00e9s enverinades i conflictives? Quatre elements interrelacionats solen ser claus. <\/p>\n

M\u00e9s descentralitzaci\u00f3.<\/b> Per resoldre el conflicte violent, els estats sovint han de reconciliar el seu concepte d\u2019\u201cunitat\u201d amb un gran nivell de descentralitzaci\u00f3 i dotar el pa\u00eds d\u2019un nivell d\u2019autogovern significatiu. A Esc\u00f2cia es va respondre a l\u2019ascens del nacionalisme escoc\u00e8s amb mesures successives de trasp\u00e0s de compet\u00e8ncies; a Espanya, l\u2019autonomia va ser una resposta clau al conflicte basc, encara que despr\u00e9s aconsegu\u00eds un suport m\u00e9s ampli. A Sri Lanka mai no es va arribar a un acord, per\u00f2 totes les propostes serioses per abordar el conflicte amb els t\u00e0mils inclo\u00efen la cessi\u00f3 de poder a les regions del nord i de l\u2019est. A Bougainville, Papua Nova Guinea, es va abordar una disputa secessionista mitjan\u00e7ant la creaci\u00f3 d\u2019una autonomia \u00e0mplia. Els exemples s\u00f3n incomptables. La descentralitzaci\u00f3 pret\u00e9n quadrar el cercle unitat-secessionisme en atorgar autogovern sense per aix\u00f2 eliminar la unitat formal i la sobirania de l\u2019Estat. Els unionistes sovint sostenen que la descentralitzaci\u00f3 \u00e9s part del problema, no la soluci\u00f3. Tanmateix, amb freq\u00fc\u00e8ncia la descentralitzaci\u00f3 \u00e9s l\u2019\u00fanic mecanisme de col\u00b7locaci\u00f3 pol\u00edtica que permet estabilitzar un estat unit. <\/p>\n

Crear un estat plurinacional requereix un llenguatge creatiu que reconegui que el que reivindiquen les minories nacionals no \u00e9s nom\u00e9s la igualtat dins de l\u2019estat, sin\u00f3 tamb\u00e9 un gir copernic\u00e0 de l\u2019estat i el concepte de \u201cnacional\u201d <\/cite> <\/p>\n

Una nova visi\u00f3 plurinacional.<\/b> Amb freq\u00fc\u00e8ncia, els estats han de donar resposta a la reivindicaci\u00f3 simb\u00f2lica d\u2019estatalitat de les minories etnonacionals, mitjan\u00e7ant la promesa d\u2019una visi\u00f3 m\u00e9s \u201cplurinacional\u201d de l\u2019estat, que no acomodi una \u00fanica identitat nacional, sin\u00f3 a diverses. Recrear l\u2019estat com a entitat plurinacional implica refer l\u2019acord pol\u00edtic sobre el qual s\u2019assenta perqu\u00e8 sigui m\u00e9s inclusiu amb les minories nacionals. Implica comptar amb institucions pol\u00edtiques i jur\u00eddiques compromeses a honrar l\u2019esmentada visi\u00f3 de l\u2019estat. Crear un estat plurinacional requereix un llenguatge creatiu que reconegui que el que reivindiquen les minories nacionals no \u00e9s nom\u00e9s la igualtat dins de l\u2019estat, sin\u00f3 tamb\u00e9 un gir copernic\u00e0 de l\u2019estat i el concepte del \u201cnacional\u201d. A Esc\u00f2cia, despr\u00e9s del refer\u00e8ndum de 2014, es va revisar el marc de descentralitzaci\u00f3 per ratificar la \u201csobirania\u201d del parlament escoc\u00e8s. Per la seva banda, la transici\u00f3 espanyola va desembocar en una constituci\u00f3 que al seu article 2 afermava la unitat d\u2019Espanya, per\u00f2 tamb\u00e9 reconeixia les regions i nacionalitats. A Irlanda del Nord, despr\u00e9s d\u2019un conflicte violent, l\u2019Acord de Belfast establia que dos objectius contraposats \u2013l\u2019aspiraci\u00f3 a una Irlanda unida i a la Uni\u00f3 amb el Regne Unit\u2013 eren \u201cigual de leg\u00edtims\u201d i creava una forma de binacionalisme, amb el dret a ser irland\u00e8s, brit\u00e0nic o d\u2019ambdues\u00a0 nacions. <\/p>\n

Igualtat radical per als individus i els grups. <\/b>Per resoldre les disputes d\u2019autodeterminaci\u00f3, els estats sovint aprofundeixen en la igualtat i es prenen m\u00e9s seriosament les acusacions de discriminaci\u00f3 i opressi\u00f3. D\u2019aquesta manera, en comptes d\u2019una mera \u201cigualtat dins de la llei\u201d, \u00e9s freq\u00fcent que s\u2019introdueixin mesures que consolidin els drets dels grups a la participaci\u00f3 pol\u00edtica i a una protecci\u00f3 equitativa dels drets culturals o religiosos. El dret a la igualtat es vincula amb la idea del plurinacionalisme, ja que sovint s\u2019atorguen drets col\u00b7lectius relacionats amb la religi\u00f3, la cultura o, fins i tot, l\u2019autodeterminaci\u00f3. \u00c9s habitual que tamb\u00e9 tinguin un paper important el reconeixement d\u2019uns drets s\u00f2lids i l\u2019adopci\u00f3 de compromisos amb la distribuci\u00f3 equitativa dels recursos socioecon\u00f2mics i el desenvolupament regional. <\/p>\n

Indefinici\u00f3. <\/b>Com a via potser m\u00e9s controvertida, \u00e9s freq\u00fcent que els estats abordin el desacord radical donant una \u201cinterpretaci\u00f3 oberta\u201d a un acord determinat. Es troben, doncs, vies per difuminar, en part, la definici\u00f3 simb\u00f2lica de l\u2019estat i \u201cel nacional\u201d. Si es transmet a les persones que la naturalesa de l\u2019estat no est\u00e0 resolta definitivament, sin\u00f3 que es pot revisar peri\u00f2dicament, es redueix considerablement el que est\u00e0 en joc en un moment determinat. Es tracta d\u2019iniciatives com: posar les bases per a futurs refer\u00e8ndums de secessi\u00f3, com a Irlanda del Nord o Bougainville (Papua Nova Guinea); obrir la possibilitat d\u2019una transfer\u00e8ncia de compet\u00e8ncies m\u00e9s gran en una etapa posterior; o permetre una revisi\u00f3 peri\u00f2dica dels acords. Tots aquests mecanismes poden ser molt importants per permetre que tothom assumeixi el comprom\u00eds en un moment donat. Tanmateix, aix\u00f2 requereix que els partidaris de la configuraci\u00f3 actual de l\u2019estat revisin la seva actitud i siguin conscients que la inestabilitat pr\u00f2pia de deixar la q\u00fcesti\u00f3 oberta crea, en realitat, una forma d\u2019estabilitat \u201cflexible\u201d, una forma millor. L\u2019estat central s\u2019enforteix en recon\u00e8ixer que no sempre pot donar per feta la seva pr\u00f2pia exist\u00e8ncia, sin\u00f3 que sempre dep\u00e8n del consentiment dels diversos grups i de les opinions pol\u00edtiques dels seus habitants. Requereix que les persones entenguin l\u2019estat no com un acord pol\u00edtic definitiu, sin\u00f3 com un conjunt de processos mitjan\u00e7ant els quals les persones poden continuar resolent els seus desacords de manera pac\u00edfica. <\/p>\n

Quan les reivindicacions d\u2019igualtat dins de l\u2019estat s\u2019intensifiquen i es converteixen en una exig\u00e8ncia de secessi\u00f3 en tota regla, pot ser molt dif\u00edcil frenar-les amb la promesa d\u2019una igualtat major <\/cite> <\/p>\n

Aquestes no s\u00f3n, per descomptat, les \u00faniques sortides per als conflictes d\u2019autodeterminaci\u00f3, que poden desembocar en altres escenaris, com el manteniment de l\u2019statu quo de l\u2019actual estat per mitj\u00e0 de la coerci\u00f3 i la negaci\u00f3 d\u2019altres aspiracions, malgrat que sovint aquesta soluci\u00f3 condueix a un cert nivell de conflicte violent. D\u2019altra banda, algunes regions subestatals assoleixen la condici\u00f3 d\u2019estat, encara que rarament i, en general, no sense passar abans per un alt nivell de viol\u00e8ncia. Tanmateix, ni tan sols aquests dos desenlla\u00e7os extrems resolen necess\u00e0riament el conflicte: s\u00f3n solucions amb un sol b\u00e0ndol guanyador i que tendeixen a perpetuar nous cicles de greuge i conflicte. <\/p>\n

Quant a les solucions negociades, el quid<\/em> de la q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s: com arriben a un comprom\u00eds d\u2019aquest tipus els b\u00e0ndols enfrontats en un conflicte d\u2019autodeterminaci\u00f3? Molt sovint la zona de comprom\u00eds \u00e9s bastant f\u00e0cil d\u2019identificar. El m\u00e9s dif\u00edcil de dirimir \u00e9s com aconseguir que tots estiguin d\u2019acord, en especial quan \u201cimposar-se al contrincant\u201d continua semblant una opci\u00f3 viable. Com arriben les parts a un comprom\u00eds? Lentament i amb molta dificultat. En molts contextos la hist\u00f2ria ens ha ensenyat que el geni de l\u2019autodeterminaci\u00f3 \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil d\u2019alliberar que de tornar a tancar al seu llum. No en va, per a les parts pot ser molt m\u00e9s dif\u00edcil comprometre\u2019s despr\u00e9s d\u2019anys de viol\u00e8ncia per l\u2019\u201cestatalitat\u201d. Aix\u00ed mateix, una vegada les reivindicacions d\u2019igualtat dins de l\u2019estat s\u2019intensifiquen i es converteixen en una exig\u00e8ncia de secessi\u00f3 en tota regla, pot ser molt dif\u00edcil frenar-les amb la promesa d\u2019una igualtat major \u2013malgrat que aquesta, d\u2019haver estat plantejada al principi, hagu\u00e9s pogut aturar de soca-rel l\u2019escalada reivindicativa. <\/p>\n

No hi ha resposta f\u00e0cil. \u00danicament treballar de manera intensa per aconseguir un acord pol\u00edtic creatiu, nou i inclusiu, que pari atenci\u00f3 no nom\u00e9s als aspectes substancials, sin\u00f3 tamb\u00e9 a la import\u00e0ncia del simbolisme sobre a qui \u201cpertany\u201d l\u2019estat. Cada b\u00e0ndol ha d\u2019intentar crear un llenguatge que permeti desenvolupar una nova confian\u00e7a en les institucions estatals, que pugui fonamentar el desenvolupament de la confian\u00e7a c\u00edvica horitzontal entre pobles dividits. Les institucions judicials de l\u2019estat han de recon\u00e8ixer que no \u00e9s permissible que una de les parts \u201cincompleixi\u201d l\u2019acord i recaigui en la seva visi\u00f3 exclusivista de l\u2019estat, ja que acabaria amb el comprom\u00eds d\u2019una visi\u00f3 plurinacional de l\u2019estat, \u00e9s a dir, amb el projecte de construcci\u00f3 cont\u00ednua d\u2019un acord sobre un projecte com\u00fa de comunitat pol\u00edtica. <\/p>\n

SOBRE L\u2019AUTORA<\/b>
Chirstine Bell \u00e9s catedr\u00e0tica de Dret Constitucional i sotsdirectora de Just\u00edcia Global a la Universitat d\u2019Edimburg. \u00c9s membre de la Royal Society of Edinburgh i de la British Academy, i directora del Political Settlements Research Programme. La seva recerca se centra en la interf\u00edcie entre el Dret Constitucional i el Dret Internacional, g\u00e8nere i conflicte, teoria jur\u00eddica, i amb un inter\u00e8s particular en els processos de pau i els acords de pau. <\/p>\n

\n

\tFotografia\t<\/a>\tde Yiran Ding\t <\/p>\n

\u00a9 Generalitat de Catalunya<\/p>\n","protected":false},"featured_media":7146,"menu_order":4,"template":"","categories":[6],"class_list":["post-7103","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-centrals"],"acf":[],"yoast_head":"\nDesacord radical i disputes per l\u2019autodeterminaci\u00f3 - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/desacord-radical-i-disputes-per-lautodeterminacio\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Desacord radical i disputes per l\u2019autodeterminaci\u00f3 - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Els conflictes d\u2019autodeterminaci\u00f3 solen afectar una part del pa\u00eds on una minoria \u00e8tnica i\/o nacional desitja la secessi\u00f3 del territori en el qual es concentra l\u2019esmentat grup, a fi de separar-se de l\u2019estat central. Normalment, la secessi\u00f3 suscita una resist\u00e8ncia ferotge de l\u2019estat central i els partidaris de la \u201cunitat\u201d del pa\u00eds. Sota les reivindicacions […]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/desacord-radical-i-disputes-per-lautodeterminacio\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_3_2560-17-518x720.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"518\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"720\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"11 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/desacord-radical-i-disputes-per-lautodeterminacio\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/desacord-radical-i-disputes-per-lautodeterminacio\/\",\"name\":\"Desacord radical i disputes per l\u2019autodeterminaci\u00f3 - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/desacord-radical-i-disputes-per-lautodeterminacio\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/desacord-radical-i-disputes-per-lautodeterminacio\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_3_2560-17.jpg\",\"datePublished\":\"2022-04-07T11:23:07+00:00\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/desacord-radical-i-disputes-per-lautodeterminacio\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/desacord-radical-i-disputes-per-lautodeterminacio\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_3_2560-17.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_3_2560-17.jpg\",\"width\":1152,\"height\":1600},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Desacord radical i disputes per l\u2019autodeterminaci\u00f3 - Revista Per la Pau","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/desacord-radical-i-disputes-per-lautodeterminacio\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Desacord radical i disputes per l\u2019autodeterminaci\u00f3 - Revista Per la Pau","og_description":"Els conflictes d\u2019autodeterminaci\u00f3 solen afectar una part del pa\u00eds on una minoria \u00e8tnica i\/o nacional desitja la secessi\u00f3 del territori en el qual es concentra l\u2019esmentat grup, a fi de separar-se de l\u2019estat central. Normalment, la secessi\u00f3 suscita una resist\u00e8ncia ferotge de l\u2019estat central i els partidaris de la \u201cunitat\u201d del pa\u00eds. Sota les reivindicacions […]","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/desacord-radical-i-disputes-per-lautodeterminacio\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","og_image":[{"width":518,"height":720,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_3_2560-17-518x720.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"11 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/desacord-radical-i-disputes-per-lautodeterminacio\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/desacord-radical-i-disputes-per-lautodeterminacio\/","name":"Desacord radical i disputes per l\u2019autodeterminaci\u00f3 - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/desacord-radical-i-disputes-per-lautodeterminacio\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/desacord-radical-i-disputes-per-lautodeterminacio\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_3_2560-17.jpg","datePublished":"2022-04-07T11:23:07+00:00","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/desacord-radical-i-disputes-per-lautodeterminacio\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/desacord-radical-i-disputes-per-lautodeterminacio\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_3_2560-17.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_3_2560-17.jpg","width":1152,"height":1600},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/7103","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7146"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7103"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7103"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}