{"id":7104,"date":"2022-04-07T11:23:07","date_gmt":"2022-04-07T11:23:07","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/issue\/%issue_post%\/article\/mediadors-interns-dialeg-des-del-cor-del-conflicte\/"},"modified":"2022-04-07T11:23:07","modified_gmt":"2022-04-07T11:23:07","slug":"mediadors-interns-dialeg-des-del-cor-del-conflicte","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/mediadors-interns-dialeg-des-del-cor-del-conflicte\/","title":{"rendered":"Mediadors interns: di\u00e0leg des del cor del conflicte"},"content":{"rendered":"\n

\t <\/span> El conflicte, sigui o no violent, redueix l\u2019espai per a les converses obertes i sinceres.<\/span> A Irlanda del Nord hi havia una can\u00e7\u00f3 titulada \u201cDiguis el que diguis, no diguis res\u201d que resumia els temors presents en la societat. En les societats en qu\u00e8 s\u2019originen disputes, el m\u00e9s important \u00e9s qui t\u00e9 l\u2019\u00faltima paraula o qui \u00e9s capa\u00e7 de fer la r\u00e8plica m\u00e9s r\u00e0pida (i, sovint, la m\u00e9s feridora) i no tant escoltar el que diu alg\u00fa \u201cde l\u2019altra banda\u201d . Tot es redueix a \u201cguanyadors\u201d i \u201cperdedors\u201d, a \u201cells\u201d i \u201cnosaltres\u201d. No obstant aix\u00f2, a Irlanda del Nord (o al nord d\u2019Irlanda o \u201cals 6 comtats ocupats\u201d, ni tan sols ens posem d\u2019acord en el nom), el conflicte violent va causar estralls i va destruir vides, per acabar, despr\u00e9s de 30 anys, a la taula de negociacions. L\u2019Acord de Divendres Sant (tamb\u00e9 anomenat Acord de Belfast) proporciona un marc per a l\u2019aven\u00e7 cap a la pau, encara que el proc\u00e9s de pau segueix sent fr\u00e0gil. <\/p>\n

El proc\u00e9s desenvolupat per arribar a les negociacions inclusives es va tirar endavant amb un gran esfor\u00e7. A nivell internacional, hi havia alhora pressi\u00f3, suport i entusiasme amb les mesures adoptades, per\u00f2, en \u00faltima inst\u00e0ncia, va ser necessari actuar internament per construir relacions i temptejar les opcions possibles. Aix\u00f2 rarament s\u2019aconseguia mitjan\u00e7ant el treball dels mediadors externs, sin\u00f3 m\u00e9s aviat a trav\u00e9s del paper dels interlocutors, individus locals als quals sovint es denominava insider-outsiders<\/em> (actors interns-externs), persones que tenien credibilitat dins de la seva comunitat\/grup, per\u00f2 que, al mateix temps, reconeixien que l\u2019estancament pol\u00edtic necessitava l\u2019aportaci\u00f3 d\u2019oxigen provinent de cr\u00edtiques i idees externes. Un d\u2019aquests insider-outsiders<\/em>va assenyalar: \u201cEls vells problemes requereixen que es plantegin noves preguntes sobre ells\u201d. <\/p>\n

Idealment, l\u2019activista insider-outsider<\/em> est\u00e0 impregnat de les posicions i matisos del \u201cseu propi b\u00e0ndol\u201c, per\u00f2 mant\u00e9 una s\u00e8rie de contactes exteriors de confian\u00e7a que el connecten amb persones amb opinions i perspectives diferents. Pot participar en un proc\u00e9s que permet el flux de diferents punts de vista durant un per\u00edode de temps i traduir la informaci\u00f3 compartida en paraules que poden ser compreses pels grups involucrats. Les q\u00fcestions cr\u00edtiques poden ser plantejades com a desafiament al relat dels grups establerts. Aquests desafiaments han de tenir en compte el que \u00e9s assolible en un moment i un context determinats. L\u2019enfocament de l\u2019interlocutor \u00e9s m\u00e9s efectiu que reunir persones amb punts de vista pol\u00edtics oposats en el que sovint es converteix en una confrontaci\u00f3 defensiva i antag\u00f2nica. En canvi, l\u2019insider-outsider<\/em> est\u00e0 ben situat per prendre la temperatura de les reaccions a les q\u00fcestions i propostes cr\u00edtiques i utilitzar aquesta valoraci\u00f3 per avaluar el ritme del possible di\u00e0leg. <\/p>\n

\t\t\t\t\t\t Un bon interlocutor pot ajudar a evitar l\u2019augment de l\u2019antagonisme que es produeix com a resultat de les incomprensions i les males interpretacions <\/cite> <\/p>\n

Aclariment de posicionaments<\/b> <\/p>\n

L\u2019altre paper important que poden jugar els interlocutors locals \u00e9s ajudar a un grup pol\u00edtic a articular el seu posicionament pol\u00edtic en termes m\u00e9s clars de manera que es comuniqui millor amb els altres. En temps de conflicte, hi ha el perill que els activistes alineats amb un o altre b\u00e0ndol considerin que els individus que s\u00f3n cr\u00edtics amb el seu posicionament estan bojos o s\u00f3n dolents i no interactu\u00efn amb persones amb opinions contr\u00e0ries. Un bon interlocutor, amb credibilitat i paci\u00e8ncia i que mantingui un perfil baix, pot esbrinar quins s\u00f3n els punts poc clars o febles per tal d\u2019ajudar a aclarir-los, tant per al p\u00fablic interior com per a l\u2019exterior. Pot plantejar les q\u00fcestions que preocupen als que s\u00f3n \u201ca l\u2019altre costat\u201d. Aix\u00f2 pot ajudar a evitar l\u2019augment de l\u2019antagonisme que es produeix com a resultat de les incomprensions i\/o les males interpretacions (deliberades o no). Mentre que molts posicionaments en una societat immersa en el conflicte pol\u00edtic tendeixen a basar-se en les emocions, amb altres temes el focus d\u2019atenci\u00f3 pot dirigir-se cap a les realitats econ\u00f2miques i socials. Quin tipus de societat tractem d\u2019aconseguir? Quines seran les implicacions econ\u00f2miques del canvi constitucional? Quin ser\u00e0 l\u2019impacte en els diferents sectors de la societat (agricultors, empresaris, treballadors de la ind\u00fastria, pensionistes, etc.)? <\/p>\n

Examinar les esperances i inquietuds del \u201cpreocupat segment mitj\u00e0\u201d de la poblaci\u00f3 local pot ajudar tamb\u00e9 a clarificar opcions, oportunitats i reptes. Hi ha sempre un segment de la poblaci\u00f3 que dona suport fermament a un posicionament espec\u00edfic i hi ha un segon segment que sost\u00e9 una visi\u00f3 oposada amb la mateixa fermesa, per\u00f2 nombrosos estudis sobre l\u2019actitud de la societat suggereixen que hi ha fins a un 60% de la poblaci\u00f3 que no est\u00e0 segura del seu posicionament o que canvia d\u2019opini\u00f3 en funci\u00f3 de les circumst\u00e0ncies. Quines s\u00f3n les preguntes i les inquietuds d\u2019aquest \u201cpreocupat segment mitj\u00e0\u201d? I com fer que es parli d\u2019elles en comptes d\u2019afrontar-les sermonejant o fustigant aquesta poblaci\u00f3? Els l\u00edders locals de la societat civil ocupen una bona posici\u00f3 per explorar aquesta situaci\u00f3 i per poder debatre amb aquells que mantenen posicionaments pol\u00edtics fermament arrelats. <\/p>\n

\t\t\t\t\t\t All\u00e0 on la divisi\u00f3 pol\u00edtica silencia les persones \u00e9s important buscar mitjans per retornar la veu als que han quedat marginats a causa del conflicte <\/cite> \t\t\t<\/p>\n

Una iniciativa adoptada a Irlanda del Nord consistia en treballar amb una s\u00e8rie de comunitats d\u2019\u201cidentitat \u00fanica\u201d: nacionalistes\/republicans o b\u00e9 lleialistes\/unionistes. Una vegada s\u2019havien establert bones relacions de treball, es reunia a les diferents comunitats en una confer\u00e8ncia conjunta en qu\u00e8 els membres escoltaven i preguntaven a un grup d\u2019experts externs. Les comunitats enfrontades no es preguntaven directament ni es confrontaven entre elles, sin\u00f3 que escoltaven les preguntes formulades pels representants de \u201cl\u2019altra\u201d comunitat als experts externs, de tal manera que aix\u00ed s\u2019assabentaven de quines eren les seves preocupacions i punts de vista, a m\u00e9s de sentir les respostes dels experts externs. Amb el temps, els representants de les comunitats van adquirir la confian\u00e7a necess\u00e0ria per poder parlar directament sobre temes sensibles. <\/p>\n

Crear espais per a nous suggeriments i idees<\/b> <\/p>\n

All\u00e0 on la divisi\u00f3 pol\u00edtica silencia les persones \u00e9s important buscar mitjans per retornar la veu als que han quedat marginats a causa del conflicte. Aix\u00f2 es pot fer a nivell de la comunitat, especialment al voltant de preocupacions compartides (temes econ\u00f2mics i socials) i no tant en relaci\u00f3 amb temes pol\u00edtics, que generen m\u00e9s divisions. Els grups de dones solen ser els primers que construeixen aquest tipus de relacions. No obstant aix\u00f2, s\u00f3n tamb\u00e9 possibles les iniciatives m\u00e9s ambicioses i a major escala. Quan Irlanda del Nord passava per un per\u00edode de greu par\u00e0lisi pol\u00edtica, es va establir la Comissi\u00f3 Opsahl, dirigida per la societat civil. Finan\u00e7ada per filantrops independents, la Comissi\u00f3 va ser creada (sota la presid\u00e8ncia del professor noruec Opsahl) per demanar propostes de qualsevol grup, organitzaci\u00f3 o individu d\u2019Irlanda del Nord que volgu\u00e9s opinar sobre el futur de la regi\u00f3. Es van rebre aportacions (tant en persona com per escrit) de persones que eren v\u00edctimes\/supervivents de la viol\u00e8ncia, partits pol\u00edtics, representants de l\u2019Esgl\u00e9sia, organitzacions paramilitars, grups esportius, empreses, sindicats i organitzacions comunit\u00e0ries i de voluntariat, entre d\u2019altres. Les sessions de la Comissi\u00f3 van tenir lloc en pobles i ciutats i es va elaborar un informe que reunia les diferents opinions per a la seva consideraci\u00f3. Aquest proc\u00e9s permetia que totes les opinions tinguessin el mateix pes i facilitava l\u2019intercanvi d\u2019informaci\u00f3. <\/p>\n

Un model de consulta m\u00e9s recent, ben implementat a la Rep\u00fablica d\u2019Irlanda, \u00e9s l\u2019enfocament de l\u2019Assemblea de Ciutadans, en qu\u00e8 un grup de ciutadans seleccionats a l\u2019atzar participa en un debat facilitat sobre un tema pol\u00edtic complicat. En l\u2019actualitat, hi ha una \u00e0mplia gamma d\u2019estrat\u00e8gies de democr\u00e0cia participativa que han estat provades sobre el terreny en diferents parts del m\u00f3n i que poden adaptar-se per crear espais de debat i di\u00e0leg en societats dividides. L\u2019objectiu principal \u00e9s reintroduir un element de complexitat en situacions que sovint s\u00f3n de joc de suma zero. La s\u00edndrome del \u201cguanyador\u201d i \u201cperdedor\u201d incrementa invariablement la tensi\u00f3. <\/p>\n

Mai \u00e9s massa aviat per dissenyar i identificar estrat\u00e8gies i enfocaments per promoure un major enteniment des del cor del conflicte <\/cite> \t\t\t<\/p>\n

Crear espais per al debat \u00e9s un repte encara m\u00e9s gran quan es tracta d\u2019interactuar amb parts interessades que es troben fora de la regi\u00f3 pol\u00edtica en litigi. Els punts de vista i les opinions que es manifestaven a la Gran Bretanya i a la Rep\u00fablica d\u2019Irlanda eren importants a l\u2019hora de prendre decisions dins i sobre Irlanda del Nord. La British-Irish Association, una iniciativa independent de la societat civil, va organitzar trobades al llarg de molts anys, com van fer altres organitzacions. La realitat \u00e9s que, encara que sovint resulti inc\u00f2mode, les opinions dels pa\u00efsos que estan darrere no poden ser ignorades. Com sovint repetia Nelson Mandela: \u201cSi vols fer les paus amb el teu enemic has de treballar amb ell. Llavors es converteix en el teu company\u201d. Certament aix\u00f2 no resulta f\u00e0cil, especialment quan hi ha un desequilibri de poder en el per\u00edode central del conflicte, per\u00f2 es tracta d\u2019una idea important a tenir en compte a llarg termini. <\/p>\n

Existeixen \u00e0rees potencials de comprom\u00eds?<\/b> <\/p>\n

La mateixa paraula \u201ccomprom\u00eds\u201d pot posar els p\u00e8ls de punta en una situaci\u00f3 de profunda divisi\u00f3 pol\u00edtica, per\u00f2 la realitat \u00e9s que la societat \u00e9s de naturalesa heterog\u00e8nia i cal tenir en compte tots els punts de vista per arribar a qualsevol acord sobre la manera en qu\u00e8 les persones poden viure juntes. Hi ha una s\u00e8rie d\u2019opcions que poden facilitar el comprom\u00eds. L\u2019Acord del Divendres Sant\/de Belfast, per exemple, preveu la doble ciutadania i la doble identitat nacional. La gent pot tenir un passaport brit\u00e0nic o un d\u2019irland\u00e8s, o ambd\u00f3s (un acord pol\u00edtic que actualment es veu afectat pel potencial Brexit). Es va disposar una Carta de Drets per a Irlanda del Nord, complementada amb una Carta de Drets per a l\u2019illa d\u2019Irlanda, tot aix\u00f2 en el marc de la Convenci\u00f3 Europea de Drets Humans. Es van establir institucions i acords Nord-Sud (dins de l\u2019illa d\u2019Irlanda) i Est-Oest (entre les illes d\u2019Irlanda i Gran Bretanya). En resum, es va fer tot el possible per proporcionar una identitat mixta i combinada i impulsar les possibilitats de cooperaci\u00f3 transfronterera i mitigar les divisions. Les fortes estructures descentralitzades (lamentablement inoperatives en l\u2019actualitat) oferien una estructura pol\u00edtica que facilitava les relacions dins i entre les comunitats a Irlanda del Nord. Si b\u00e9 el proc\u00e9s d\u2019implementaci\u00f3 de l\u2019acord de pau s\u2019ha vist afectat per nombroses dificultats, la veritat \u00e9s que quan les parts oposades es van reunir, hi va haver un reconeixement compartit de la necessitat de buscar el comprom\u00eds i d\u2019afavorir el pensament creatiu. <\/p>\n

Una idea final: mai \u00e9s massa aviat per dissenyar i identificar estrat\u00e8gies i enfocaments per promoure un major enteniment des del nucli del conflicte. Rares vegades oferiran solucions a curt termini, per\u00f2 poden ajudar a crear un proc\u00e9s que eviti el sorgiment de la viol\u00e8ncia que va omplir el buit pol\u00edtic que va turmentar Irlanda del Nord (el nord d\u2019Irlanda) durant tantes d\u00e8cades. <\/p>\n

SOBRE L\u2019AUTORA<\/b>
Avila Kilmurray treballa actualment a The Social Change Initiative, una ONG internacional dedicada a enfortir l\u2019activisme i la incid\u00e8ncia de la societat civil en l\u2019\u00e0mbit dels drets humans i els drets dels migrants i refugiats. Ha treballat a Irlanda del Nord des de 1975. Va ser membre de l\u2019equip negociador de la Coalici\u00f3 de Dones per als Acords de Divendres Sant. Com a directora de la Community Foundation for Northern Ireland (1994-2014) va gestionar fons europeus de pau per a la reintegraci\u00f3 d\u2019expresos pol\u00edtics, v\u00edctimes i supervivents de la viol\u00e8ncia. \u00c9s membre de Fund for Ireland i diverses filantropies independents. <\/p>\n

\n

\tFotografia\t<\/a>\td\u2019Amber Creative Agency. \t <\/p>\n

\u00a9 Generalitat de Catalunya<\/p>\n","protected":false},"featured_media":7149,"menu_order":5,"template":"","categories":[6],"class_list":["post-7104","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-centrals"],"acf":[],"yoast_head":"\nMediadors interns: di\u00e0leg des del cor del conflicte - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/mediadors-interns-dialeg-des-del-cor-del-conflicte\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Mediadors interns: di\u00e0leg des del cor del conflicte - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"El conflicte, sigui o no violent, redueix l\u2019espai per a les converses obertes i sinceres. A Irlanda del Nord hi havia una can\u00e7\u00f3 titulada \u201cDiguis el que diguis, no diguis res\u201d que resumia els temors presents en la societat. En les societats en qu\u00e8 s\u2019originen disputes, el m\u00e9s important \u00e9s qui t\u00e9 l\u2019\u00faltima paraula o […]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/mediadors-interns-dialeg-des-del-cor-del-conflicte\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_4_2560-17-518x720.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"518\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"720\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"11 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/mediadors-interns-dialeg-des-del-cor-del-conflicte\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/mediadors-interns-dialeg-des-del-cor-del-conflicte\/\",\"name\":\"Mediadors interns: di\u00e0leg des del cor del conflicte - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/mediadors-interns-dialeg-des-del-cor-del-conflicte\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/mediadors-interns-dialeg-des-del-cor-del-conflicte\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_4_2560-17.jpg\",\"datePublished\":\"2022-04-07T11:23:07+00:00\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/mediadors-interns-dialeg-des-del-cor-del-conflicte\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/mediadors-interns-dialeg-des-del-cor-del-conflicte\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_4_2560-17.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_4_2560-17.jpg\",\"width\":1152,\"height\":1600},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Mediadors interns: di\u00e0leg des del cor del conflicte - Revista Per la Pau","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/mediadors-interns-dialeg-des-del-cor-del-conflicte\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Mediadors interns: di\u00e0leg des del cor del conflicte - Revista Per la Pau","og_description":"El conflicte, sigui o no violent, redueix l\u2019espai per a les converses obertes i sinceres. A Irlanda del Nord hi havia una can\u00e7\u00f3 titulada \u201cDiguis el que diguis, no diguis res\u201d que resumia els temors presents en la societat. En les societats en qu\u00e8 s\u2019originen disputes, el m\u00e9s important \u00e9s qui t\u00e9 l\u2019\u00faltima paraula o […]","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/mediadors-interns-dialeg-des-del-cor-del-conflicte\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","og_image":[{"width":518,"height":720,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_4_2560-17-518x720.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"11 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/mediadors-interns-dialeg-des-del-cor-del-conflicte\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/mediadors-interns-dialeg-des-del-cor-del-conflicte\/","name":"Mediadors interns: di\u00e0leg des del cor del conflicte - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/mediadors-interns-dialeg-des-del-cor-del-conflicte\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/mediadors-interns-dialeg-des-del-cor-del-conflicte\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_4_2560-17.jpg","datePublished":"2022-04-07T11:23:07+00:00","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/mediadors-interns-dialeg-des-del-cor-del-conflicte\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/mediadors-interns-dialeg-des-del-cor-del-conflicte\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_4_2560-17.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_4_2560-17.jpg","width":1152,"height":1600},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/7104","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7149"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7104"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7104"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}