{"id":7108,"date":"2022-04-07T11:23:08","date_gmt":"2022-04-07T11:23:08","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/issue\/%issue_post%\/article\/materials-i-recursos-dinteres-recomanats-per-licip-18\/"},"modified":"2022-04-07T11:23:08","modified_gmt":"2022-04-07T11:23:08","slug":"materials-i-recursos-dinteres-recomanats-per-licip-18","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/materials-i-recursos-dinteres-recomanats-per-licip-18\/","title":{"rendered":"Materials i recursos d\u2019inter\u00e8s recomanats per l\u2019ICIP"},"content":{"rendered":"\n<p class=\"recomendation\" id=\"reco_1\">            \t            \t<b>\t            \t<br \/>\t\t\t\t\t<span>Bibliografia sobre di\u00e0leg i polaritzaci\u00f3<\/span>            \t<\/b>            <\/p>\n<p>La bibliografia relacionada amb la promoci\u00f3 del di\u00e0leg en societats polaritzades \u00e9s enormement extensa i engloba des de mecanismes de prevenci\u00f3 de conflictes fins a manuals de mediaci\u00f3. A la <a href=\"http:\/\/icip.gencat.cat\/ca\/biblioteca\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Biblioteca de l\u2019ICIP<\/a> en tenim un fons destacat, del qual us n\u2019oferim una petita selecci\u00f3. <\/p>\n<p class=\"recomendation\" id=\"reco_2\">                                <b>                    Llibre<br \/>                    <span><em>Shared Society or Benign Apartheid? Understanding Peace-Building in Divided Societies<\/em>, de John Nagle i Mary-Alice C. Clancy (2010)<\/span>                <\/b>            <\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/www.palgrave.com\/gp\/book\/9780230240049\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">El llibre<\/a> parteix de la definici\u00f3 de \u201csocietat dividida\u201d com aquella societat en que es produeix una \u201csegmentaci\u00f3 antag\u00f2nica, basada en identitats terminals amb una alta promin\u00e8ncia pol\u00edtica\u201d. Aix\u00ed, segons els autors, les identitats socials tendeixen a la creaci\u00f3 de filiacions pol\u00edtiques que no aspiren a posicions de <em>catch all<\/em> sin\u00f3 de <em>catch us<\/em>. L\u2019objectiu del volum \u00e9s oferir eines per tal de transformar les societats dividides en societats compartides. A m\u00e9s, el llibre no nom\u00e9s ofereix una visi\u00f3 general dels debats entorn aquest repte, sin\u00f3 que tamb\u00e9 analitza per qu\u00e8 algunes iniciatives aconsegueixen resultats positius mentre que d\u2019altres poden resultar contraproduents. <\/p>\n<p>Basat en l\u2019experi\u00e8ncia d\u2019Irlanda del Nord, destaquen -per innovadors- els tres cap\u00edtols centrals. En el primer, els autors presenten la import\u00e0ncia de convertir l\u2019espai p\u00fablic en un espai com\u00fa. En el seg\u00fcent cap\u00edtol es destaca la import\u00e0ncia de la societat civil i de construir moviments socials que transcendeixin les divisions tradicionals de la societat. I, en tercer lloc, s\u2019analitzen els rituals i s\u00edmbols compartits, especialment la celebraci\u00f3 del dia de Sant Patrici. <\/p>\n<p>Malgrat partir d\u2019un context territorial concret, el llibre ofereix reflexions que permeten abordar reptes semblants en contextos diferents.<\/p>\n<p class=\"recomendation\" id=\"reco_3\">                                <b>                    Llibre<br \/>                    <span><em>Polarisation: Understanding the Dynamics of Us versus Them<\/em>, de Bart Brandsma (2017)<\/span>                <\/b>            <\/p>\n<p>La polaritzaci\u00f3 va cam\u00ed de convertir-se en un dels termes m\u00e9s en voga de l\u2019an\u00e0lisi pol\u00edtica. Fins ara la polaritzaci\u00f3 pol\u00edtica definia la confrontaci\u00f3 entre dos posicionaments radicalment oposats, sense que aix\u00f2 necess\u00e0riament impliqu\u00e9s un problema. Tanmateix, les an\u00e0lisis dels contextos actuals alerten sobre din\u00e0miques de polaritzaci\u00f3 que revelen dificultats dels sistemes democr\u00e0tics per canalitzar els conflictes de forma constructiva. \u00c9s aquest tipus de din\u00e0miques\u00a0 que Bart Brandsma descriu en <a href=\"https:\/\/insidepolarisation.nl\/en\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">aquest llibre<\/a>. <\/p>\n<p>Al llarg de la publicaci\u00f3 l\u2019autor analitza en detall els factors clau que alimenten aquest fenomen. En aquest sentit, Brandsma planteja que la polaritzaci\u00f3 \u00e9s una construcci\u00f3 mental, que requereix de \u201ccombustible\u201d,\u00a0 i que t\u00e9 m\u00e9s a veure amb els sentiments que amb raonaments serens i l\u00f2gics: \u00e9s una din\u00e0mica visceral. El llibre \u00e9s for\u00e7a did\u00e0ctic, i ofereix tamb\u00e9 una s\u00e8rie d\u2019eines per despolaritzar i, aix\u00ed, restablir din\u00e0miques menys nocives. <\/p>\n<p>La publicaci\u00f3 t\u00e9 un punt de controv\u00e8rsia amb les teories i pr\u00e0ctiques de construcci\u00f3 de pau, perqu\u00e8 l\u2019autor insisteix en diferenciar la polaritzaci\u00f3 dels conflictes i, per tant, afirma que les eines de despolaritzaci\u00f3 s\u00f3n diferents de les que es proposen des del m\u00f3n de la transformaci\u00f3 de conflictes.<\/p>\n<p>El llibre \u00e9s el resultat de la llarga experi\u00e8ncia personal de l\u2019autor com a mediador, com a formador i tamb\u00e9 com a fil\u00f2sof. <\/p>\n<p class=\"recomendation\" id=\"reco_4\">                                <b>                    Llibre<br \/>                    <span><em>Community Action in a Contested Society: The Story of Northern Ireland Paperback<\/em>, de Avila Kilmurray (2016)<\/span>                <\/b>            <\/p>\n<p>S\u2019ha escrit molt sobre la hist\u00f2ria del proc\u00e9s de pau a Irlanda del Nord per\u00f2 hi ha un apartat d\u2019aquest esdeveniment que no ha rebut suficient atenci\u00f3 medi\u00e0tica. \u00c9s el paper que la societat civil i les petites organitzacions activistes ve\u00efnals varen tenir en el proc\u00e9s, tot enfrontant-se de manera pac\u00edfica a un context de polaritzaci\u00f3 i viol\u00e8ncia. Aix\u00f2 es el que fa Avila Kilmurray a <a href=\"https:\/\/www.booktopia.com.au\/community-action-in-a-contested-society-avila-kilmurray\/prod9783034322577.html\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><em>Community Action in a Contested Society: The Story of Northern Ireland<\/em><\/a>, autora que coneix de primera m\u00e0 els fets ocorreguts durant <em>The Troubles<\/em> (conflicte nord-irland\u00e8s) perqu\u00e8 va participar activament en el dif\u00edcil proc\u00e9s de pau.<\/p>\n<p>Ell llibre introdueix el lector sobre el proc\u00e9s de pau a Irlanda del Nord des d\u2019una perspectiva <em>bottom-up<\/em>, de baix a dalt. Per aconseguir-ho, Avila Kilmurray ofereix un relat pr\u00e0cticament cronol\u00f2gic (incloent-hi un arbre cronol\u00f2gic amb els esdeveniments m\u00e9s rellevants del conflicte), en que acompanya al lector, ja estigui familiaritzat o no, per les diferents iniciatives comunit\u00e0ries destacant-ne la import\u00e0ncia que varen tenir en el context general.<\/p>\n<p>Per a transmetre aquesta visi\u00f3 social de les comunitats locals, Avila Kilmurray fonamenta el llibre en entrevistes realitzades a prop d\u2019un centenar d\u2019activistes locals, a m\u00e9s de divuit representants d\u2019institucions governamentals. Les persones entrevistades es divideixen equitativament entre cat\u00f2lics\/nacionalistes\/republicans i protestants\/unionistes\/lleials, buscant aix\u00ed mostrar ambdues perspectives, visions i narratives d\u2019un conflicte tant polaritzat.<\/p>\n<p>Tot i centrar-se en els esdeveniments d\u2019Irlanda del Nord, moltes de les caracter\u00edstiques del conflicte s\u00f3n f\u00e0cils d\u2019identificar en altres contextos de viol\u00e8ncia al m\u00f3n: ja sigui la tend\u00e8ncia a \u201ctancar-se\u201d davant la complexitat i la cr\u00edtica, el poder de la percepci\u00f3 i del rumor, la prevalen\u00e7a d\u2019amena\u00e7a f\u00edsica, el conflicte entre les percepcions de les comunitats i les narratives oficials; etc. El valor de <em>Community Action in a Contested Society<\/em> va m\u00e9s enll\u00e0 de retratar la feina i dedicaci\u00f3 de l\u2019activisme i de les iniciatives comunit\u00e0ries durant el proc\u00e9s de pau a Irlanda del Nord, sin\u00f3 que ens pot servir tamb\u00e9 com a guia a l\u2019hora de tractar, des d\u2019una iniciativa social, altres conflictes en comunitats dividides.<\/p>\n<p>                                 <!--               \n\n<p class=\"recomendation\" id=\"reco_5\">                                <b>                    Llibre<br \/>                    <span><em>Creating the third Force. Indigenous Processes of peacemaking<\/em>, de Hamdesa Tuso y Maureen P. Flaherty (2016)<\/span>                <\/b>            <\/p>\n\n                        \n\n<p><a href=\"https:\/\/www.researchgate.net\/publication\/321884762_BOOK_REVIEW_Creating_the_Third_Force_Indigenous_Processes_of_Peacemaking\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Aquest llibre<\/a> &eacute;s una extraordin&agrave;ria font de coneixement. Acostumats a fonts d&rsquo;informaci&oacute; occidentals el llibre recull una s&egrave;rie de pr&agrave;ctiques de construcci&oacute; de pau provinents de pobles ind&iacute;genes. En la majoria de casos es tracta de mecanismes amb arrels ancestrals i dels quals no es coneix pr&ograve;piament l&rsquo;origen. Es basen en pr&agrave;ctiques testades hist&ograve;ricament i en alguns casos llegats de segles de funcionament. El volum s&rsquo;inicia amb un cap&iacute;tol centrat en la neglig&egrave;ncia de no haver tingut fins ara en compte aquests aprenentatges en el camp de la transformaci&oacute; de conflictes. Els autors destaquen el fet que els m&egrave;todes occidentals tendeixen a concentrar-se en l&rsquo;individu i els recursos materials mentre que existeix tot un ventall de processos ind&iacute;genes de construcci&oacute; de pau que prioritzen les comunitats i on la espiritualitat juga un paper rellevant. A partir d&rsquo;aqu&iacute; el recorregut ens porta des de les pr&agrave;ctiques de la naci&oacute; Navajo, a les dones de Papua o els mecanismes maoris. <\/p>\n\n            \n\n<p>El llibre resulta revelador com a m&iacute;nim en dos aspectes: d&rsquo;una banda, &eacute;s sorprenent l&rsquo;ampli cat&agrave;leg de pr&agrave;ctiques de construcci&oacute; de pau allunyades dels plantejaments occidentals. D&rsquo;altra banda, ens ofereix iniciatives de transformaci&oacute; de conflictes que surten dels plantejaments originals <em>out of the box<\/em>. En definitiva, es tracta d&rsquo;un recull d&rsquo;enfocaments alternatius, des de perspectives culturals diverses, basats en processos de di&agrave;leg.<\/p>\n\n             -->                        <\/p>\n<p class=\"recomendation\" id=\"reco_6\">                                <b>                    Guia<br \/>                    <span><em>Gu\u00eda para el Di\u00e1logo y la Resoluci\u00f3n de los Conflictos Cotidianos<\/em>, de Yolanda Mu\u00f1oz, M. Eugenia Ramos i GEUZ (Centro Universitario para la Transformaci\u00f3n de Conflictos). <\/span>                <\/b>            <\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/educrea.cl\/wp-content\/uploads\/2015\/11\/Guia-para-el-Dialogo.pdf\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Aquesta guia<\/a> \u00e9s un material did\u00e0ctic adre\u00e7at a un p\u00fablic molt divers. Amb el suport de c\u00f2mics explicatius, ofereix de manera senzilla algunes claus per entendre les din\u00e0miques dels conflictes i de la seva transformaci\u00f3 a trav\u00e9s del di\u00e0leg. <\/p>\n<p>La primera part de la guia identifica el conflicte com una contraposici\u00f3 d\u2019interessos, necessitats, objectius i valors, entre persones i\/o col\u00b7lectius, que no t\u00e9 perqu\u00e8 ser negatiu. En la segona part la guia aprofundeix en el di\u00e0leg com a mecanisme per l\u2019enteniment mutu. La tercera secci\u00f3 inclou recursos i eines concretes per promoure el di\u00e0leg. Finalment s\u2019ofereix una bibliografia per aprofundir en les tem\u00e0tiques tractades. <\/p>\n<p>La guia ha estat editada per la Diputaci\u00f3 Foral de Guip\u00fascoa.<\/p>\n<p class=\"recomendation\" id=\"reco_7\">                                <b>                    Llibre<br \/>                    <span><em>Conflict Society and Peacebuilding. Comparative Perspectives<\/em>, Eds. Raffaele Marchetti i Nathalie Tocci (2006)<\/span>                <\/b>            <\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/www.routledge.com\/Conflict-Society-and-Peacebuilding-Comparative-Perspectives-1st-Edition\/Marchetti-Tocci\/p\/book\/9780415685634\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Aquest llibre<\/a> analitza el paper de la societat civil en els conflictes i en la construcci\u00f3 de pau. La primera secci\u00f3 del volum recull reflexions te\u00f2riques sobre els or\u00edgens, la composici\u00f3 i la rellev\u00e0ncia de la societat civil com agent de conflicte i de pau.<\/p>\n<p>Aquesta introducci\u00f3 te\u00f2rica i conceptual d\u00f3na lloc a la presentaci\u00f3 d\u2019exemples concrets d\u2019arreu del m\u00f3n, com ara els laboratoris de pau a Col\u00f2mbia, les organitzacions de dones i el seu treball per la pau a Caixmir, les organitzacions de drets humans a l\u2019Iraq, el paper de la societat civil sobre la q\u00fcesti\u00f3 kurda a Turquia, les iniciatives de les associacions de v\u00edctimes i de persones desaparegudes a B\u00f2snia, i l\u2019impacte de les organitzacions de drets humans a la societat sud-africana.\u00a0 <\/p>\n<p class=\"recomendation\" id=\"reco_8\">                                <b>                    Documental<br \/>                    <span><em>Paradogma: Why true liberty needs heretics (2016)<\/em><\/span>                <\/b>            <\/p>\n<p>L\u2019any 2017, el director holand\u00e8s Marijn Poels va presentar el\u00a0 documental <em>The Uncertainty Has Settled<\/em>, una obra que buscava mostrar els dos costats d\u2019un debat tan polaritzat com \u00e9s el del canvi clim\u00e0tic. El documental r\u00e0pidament va generar pol\u00e8mica, va ser descrit com a propaganda esc\u00e8ptica al canvi clim\u00e0tic i va arribar\u00a0 a tenir problemes d\u2019exhibici\u00f3 en alguns cinemes d\u2019Alemanya. Els impulsors de les protestes argumentaven que promoure un debat i di\u00e0leg sobre un tema tan \u201ccrucial\u201d (i acceptat per la majoria de la poblaci\u00f3), com \u00e9s el canvi clim\u00e0tic, no era constructiu ni convenient per a la societat. Marijn Poels, que no s\u2019havia volgut posicionar amb cap dels dos costat de la discussi\u00f3, sin\u00f3 que havia volgut oferir una plataforma en que cada bloc expos\u00e9s els seus arguments, es va sentir profundament impactat per les acusacions i pel nivell d\u2019intoler\u00e0ncia que va rebre ell i el seu projecte. \u201cFins i tot fer preguntes et converteix en sospit\u00f3s\u201d, va declarar. <em>The Uncertainty Has Settled<\/em> havia volgut generar preguntes i promoure el di\u00e0leg, per\u00f2 aquest r\u00e0pidament va ser\u00a0 frenat de soca-rel.<\/p>\n<p>Despr\u00e9s d\u2019aquests esdeveniments, Marijn Poels es va plantejar fer una nova pel\u00b7l\u00edcula per tal d\u2019explorar fins al l\u00edmit els conceptes de llibertat d\u2019expressi\u00f3, llibertat d\u2019opini\u00f3, di\u00e0leg, tot evidenciant com cenyir-se o no a all\u00f2 que \u00e9s considerat pol\u00edticament correcte limita la societat occidental i genera una sensaci\u00f3 de polaritzaci\u00f3 creixent. D\u2019aqu\u00ed sorgeix la idea de <a href=\"https:\/\/www.paradogma-film.com\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><em>Paradogma: Why true liberty needs heretics<\/em><\/a> (2018), un documental que busca aprofundir en quines son les tem\u00e0tiques i actituds que constrenyen el di\u00e0leg, aix\u00ed com recalcar la necessitat de fomentar-lo, d\u2019escoltar opinions oposades a les nostres per tal d\u2019entendre\u2019ns els uns als altres. Amb aquest objectiu, durant els 90 minuts de <em>Paradogma<\/em>, ens endinsem en diverses q\u00fcestions com, per exemple, el paper del periodisme a l\u2019hora de fomentar certes concepcions i ideologies, la reivindicaci\u00f3 d\u2019un pensament cr\u00edtic en l\u2019individu, l\u2019imperatiu de promoure la democr\u00e0cia sense constr\u00e8nyer o \u201capartar\u201d opinions \u201cproblem\u00e0tiques\u201d, etc. Aix\u00ed doncs, <a href=\"https:\/\/vimeo.com\/282625855\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><em>Paradogma<\/em><\/a> busca provocar una reacci\u00f3 en l\u2019espectador, fer-lo pensar en el per qu\u00e8 unes opinions s\u00f3n considerades \u201cbones\u201d i d\u2019altres \u201cdolentes\u201d, aix\u00ed com en el perill que suposa menysprear, o fins i tot negar, l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019aquestes opinions que poden contrastar amb les nostres.<\/p>\n<p>Aquest car\u00e0cter provocatiu, per\u00f2, porta Marijn Poels a entrevistar certs individus pol\u00e8mics de la contemporane\u00eftat, alguns dels quals desvien la conversa cap a tem\u00e0tiques poc ortodoxes, amb certs tocs conspiratoris. Per\u00f2 aqu\u00ed radica la singularitat de <em>Paradogma<\/em>, un treball on Marijn Poels ofereix una plataforma on poden expressar-se tamb\u00e9 aquelles opinions considerades marginals. Es tracta d\u2019evitar la tend\u00e8ncia a ignorar i bloquejar opinions que no coincideixen amb les pr\u00f2pies, pr\u00e0ctica que nom\u00e9s fa que augmentar la sensaci\u00f3 de frustraci\u00f3 i marginaci\u00f3 de certs sectors. L\u2019ess\u00e8ncia de <em>Paradogma, <\/em>doncs, \u00e9s \u201cfor\u00e7ar\u201d l\u2018espectador, primer a escoltar, i despr\u00e9s a reflexionar, per tal de fomentar el di\u00e0leg i evitar un increment o escalada de la polaritzaci\u00f3 i la viol\u00e8ncia. Aix\u00f2 no es pot fer, creu Marijn Poels, sense connectar amb els individus i entendre d\u2019on sorgeixen les opinions que expressen, des d\u2019una perspectiva emocional, humana i emp\u00e0tica, que no necess\u00e0riament vol dir haver-hi de coincidir.\u00a0 <\/p>\n<p class=\"recomendation\" id=\"reco_11\">                                <b>                    Guia<br \/>                    <span><em>Discrep\u00e0ncia benvinguda! Guia pedag\u00f2gica per al di\u00e0leg controvertit a l\u2019aula<\/em>, de Marina Caireta i C\u00e9cile Barbeito (2018)<\/span>                <\/b>            <\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/escolapau.uab.cat\/img\/programas\/educacion\/Discrepancia.pdf\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><em>Discrep\u00e0ncia benvinguda! Guia pedag\u00f2gica per al di\u00e0leg controvertit a l\u2019aula<\/em><\/a> ofereix eines al professorat per animar-lo a dinamitzar di\u00e0legs controvertits a les aules, ja que l\u2019espai educatiu \u00e9s el lloc idoni perqu\u00e8 els i les joves desenvolupin un pensament cr\u00edtic i capacitats de comprensi\u00f3 sobre tem\u00e0tiques d\u2019actualitat. La guia pret\u00e9n reflexionar sobre els riscos i les oportunitats d\u2019educar en la controv\u00e8rsia, amb diferents eines, metodologies i activitats, a partir de diferents temes, com poden ser l\u2019acollida de persones refugiades, els debats identitaris o el terrorisme.<\/p>\n<p><em>Discrep\u00e0ncia benvinguda!<\/em> es nodreix de l\u2019experi\u00e8ncia de pa\u00efsos europeus, en particular anglosaxons, que tenen un llarg recorregut en la promoci\u00f3 del di\u00e0leg a les aules i en l\u2019educaci\u00f3 per la pau. La publicaci\u00f3 parteix de q\u00fcestions d\u2019actualitat d\u2019arreu del m\u00f3n i les adapta al context catal\u00e0, tot oferint 26 activitats. La guia, publicada recentment per l\u2019Escola de Cultura de Pau i l\u2019Ajuntament de Barcelona, \u00e9s un recurs d\u2019utilitat per a la promoci\u00f3 del di\u00e0leg entre els i les joves.<\/p>\n<p class=\"recomendation\" id=\"reco_9\">                                <b>                    Projecte<br \/>                    <span><em>More in Common<\/em><\/span>                <\/b>            <\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/www.moreincommon.com\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">More in Common<\/a> \u00e9s una iniciativa internacional, creada l\u2019any 2017, que treballa per l\u2019enfortiment de les societats davant les creixents amenaces de polaritzaci\u00f3 i divisi\u00f3 social. Amb seu al Regne Unit i delegacions als Estats Units, Alemanya i Fran\u00e7a, la seva activitat se centra en la recerca i l\u2019an\u00e0lisi, en el desenvolupament de narratives positives del \u201cnosaltres\u201d, que posen en valor all\u00f2 que uneix una societat m\u00e9s que en el que divideix, i en l\u2019organitzaci\u00f3 de campanyes i esdeveniments que connectin la ciutadania a gran escala.<\/p>\n<p>El projecte m\u00e9s destacat de l\u2019organitzaci\u00f3 \u00e9s <a href=\"https:\/\/hiddentribes.us\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Hidden Tribes<\/a>, iniciat l\u2019any 2018 amb l\u2019objectiu d\u2019identificar les causes de la polaritzaci\u00f3 i el tribalisme als Estats Units i desenvolupar estrat\u00e8gies per revertir-les. El projecte combina la recerca amb el treball amb diferents actors de la societat civil per restablir la confian\u00e7a m\u00fatua i formular respostes a la creixent fragmentaci\u00f3 social.<\/p>\n<p>More in Common tamb\u00e9 centra part del seu treball en la gesti\u00f3 de les democr\u00e0cies avan\u00e7ades en l\u2019arribada de refugiats a Europa i ha elaborat estudis sobre les actituds davant la immigraci\u00f3, la identitat i els refugiats a diversos pa\u00efsos. Ja s\u2019han publicat les an\u00e0lisis d\u2019Alemanya, Fran\u00e7a i It\u00e0lia, i est\u00e0 previst que durant el 2019 estiguin disponibles els resultats dels Pa\u00efsos Baixos i Gr\u00e8cia.<\/p>\n<p class=\"recomendation\" id=\"reco_19\">                                <b>                    Organitzaci\u00f3<br \/>                    <span><em>Better Angels<\/em><\/span>                <\/b>            <\/p>\n<p>Les eleccions presidencials del 2016 als Estats Units es varen caracteritzar per un elevat nivell de polaritzaci\u00f3, una divisi\u00f3 pol\u00edtica i social que nom\u00e9s ha fet que augmentar des de l\u2019arribada de Donald J. Trump a la Casa Blanca. Segons el <a href=\"https:\/\/www.people-press.org\/2017\/10\/05\/the-partisan-divide-on-political-values-grows-even-wider\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Pew Research Center<\/a>, els nivells de polaritzaci\u00f3 al pa\u00eds han assolit els \u00edndex m\u00e9s elevats des de 1994, any en que varen comen\u00e7ar a mesurar el fenomen. Alarmats per aquesta tend\u00e8ncia, el 2016, pocs dies despr\u00e9s de les eleccions, es va produir a Ohio una trobada entre un petit grup de partidaris de Trump i un de Hillary Clinton, trobada que es convertiria en el precursor per a la creaci\u00f3 de <a href=\"https:\/\/www.better-angels.org\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Better Angels<\/a>.<\/p>\n<p>Better Angels es un organitzaci\u00f3 nord-americana que va sorgir amb l\u2019objectiu de reduir aquests\u00a0 nivells de polaritzaci\u00f3 pol\u00edtica i social dels Estats Units, una divisi\u00f3 caracteritzada per l\u2019arc parlamentari constitu\u00eft per dos \u201cgrups\u201d, el Partit Republic\u00e0 i el Partit Dem\u00f2crata.<\/p>\n<p>Per aconseguir-ho, Better Angels organitza trobades entre un nombre equitatiu de <em>reds<\/em> (gent que s\u2019identifica com a republicans) i <em>blues<\/em> (els qui s\u2019identifiquen com a dem\u00f2crates), amb un total d\u2019entre 10 i 14 participants i amb un mediador qualificat guiant cada reuni\u00f3. Aquetes sessions busquen fomentar un espai de di\u00e0leg amb l\u2019objectiu de trobar punts en com\u00fa entre els uns i els altres, trencar estereotips i incentivar la comprensi\u00f3 entre individus d\u2019ambd\u00f3s posicions pol\u00edtiques. No es tracta que els participants canvi\u00efn el seu punt de vista sobre els temes que es discuteixen sin\u00f3 de proporcionar-los eines per refor\u00e7ar la comprensi\u00f3 entre els dos grups, i trobar punts en com\u00fa per a considerar-se com a iguals. Aix\u00ed doncs, \u00e9s a trav\u00e9s d\u2019un enfocament personal i proper amb el que Better Angels treballa per revertir aquesta tend\u00e8ncia d\u2019a\u00efllament i de manca de comunicaci\u00f3 entre ambd\u00f3s grups.<\/p>\n<p>L\u2019organitzaci\u00f3 tamb\u00e9 ofereix tallers d\u2019entrenament d\u2019habilitats comunicatives, habilitats indispensables per al di\u00e0leg entre persones que no estan d\u2019acord pol\u00edticament, i organitza debats on individus poden expressar les seves opinions en un espai obert a escoltar. L\u2019organitzaci\u00f3 es nodreix principalment de donacions individuals per\u00f2 tamb\u00e9 rep ingressos, a parts iguals, de fundacions vinculades als dos grans partits pol\u00edtics del pa\u00eds.<\/p>\n<p class=\"gencat\">\u00a9 Generalitat de Catalunya<\/p>\n","protected":false},"featured_media":7161,"menu_order":9,"template":"","categories":[7],"class_list":["post-7108","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-recomanem"],"acf":[],"yoast_head":"<!-- This site is optimized with the Yoast SEO plugin v25.6 - https:\/\/yoast.com\/wordpress\/plugins\/seo\/ -->\n<title>Materials i recursos d\u2019inter\u00e8s recomanats per l\u2019ICIP - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/materials-i-recursos-dinteres-recomanats-per-licip-18\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Materials i recursos d\u2019inter\u00e8s recomanats per l\u2019ICIP - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Bibliografia sobre di\u00e0leg i polaritzaci\u00f3 La bibliografia relacionada amb la promoci\u00f3 del di\u00e0leg en societats polaritzades \u00e9s enormement extensa i engloba des de mecanismes de prevenci\u00f3 de conflictes fins a manuals de mediaci\u00f3. A la Biblioteca de l\u2019ICIP en tenim un fons destacat, del qual us n\u2019oferim una petita selecci\u00f3. Llibre Shared Society or Benign [&hellip;]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/materials-i-recursos-dinteres-recomanats-per-licip-18\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/recomanem_2560-17-518x720.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"518\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"720\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"14 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/materials-i-recursos-dinteres-recomanats-per-licip-18\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/materials-i-recursos-dinteres-recomanats-per-licip-18\/\",\"name\":\"Materials i recursos d\u2019inter\u00e8s recomanats per l\u2019ICIP - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/materials-i-recursos-dinteres-recomanats-per-licip-18\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/materials-i-recursos-dinteres-recomanats-per-licip-18\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/recomanem_2560-17.jpg\",\"datePublished\":\"2022-04-07T11:23:08+00:00\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/materials-i-recursos-dinteres-recomanats-per-licip-18\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/materials-i-recursos-dinteres-recomanats-per-licip-18\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/recomanem_2560-17.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/recomanem_2560-17.jpg\",\"width\":1152,\"height\":1600},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l&#039;Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Materials i recursos d\u2019inter\u00e8s recomanats per l\u2019ICIP - Revista Per la Pau","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/materials-i-recursos-dinteres-recomanats-per-licip-18\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Materials i recursos d\u2019inter\u00e8s recomanats per l\u2019ICIP - Revista Per la Pau","og_description":"Bibliografia sobre di\u00e0leg i polaritzaci\u00f3 La bibliografia relacionada amb la promoci\u00f3 del di\u00e0leg en societats polaritzades \u00e9s enormement extensa i engloba des de mecanismes de prevenci\u00f3 de conflictes fins a manuals de mediaci\u00f3. A la Biblioteca de l\u2019ICIP en tenim un fons destacat, del qual us n\u2019oferim una petita selecci\u00f3. Llibre Shared Society or Benign [&hellip;]","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/materials-i-recursos-dinteres-recomanats-per-licip-18\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","og_image":[{"width":518,"height":720,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/recomanem_2560-17-518x720.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"14 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/materials-i-recursos-dinteres-recomanats-per-licip-18\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/materials-i-recursos-dinteres-recomanats-per-licip-18\/","name":"Materials i recursos d\u2019inter\u00e8s recomanats per l\u2019ICIP - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/materials-i-recursos-dinteres-recomanats-per-licip-18\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/materials-i-recursos-dinteres-recomanats-per-licip-18\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/recomanem_2560-17.jpg","datePublished":"2022-04-07T11:23:08+00:00","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/materials-i-recursos-dinteres-recomanats-per-licip-18\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/materials-i-recursos-dinteres-recomanats-per-licip-18\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/recomanem_2560-17.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/recomanem_2560-17.jpg","width":1152,"height":1600},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l&#039;Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/7108","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7161"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7108"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7108"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}