{"id":7170,"date":"2022-04-07T11:23:24","date_gmt":"2022-04-07T11:23:24","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/issue\/%issue_post%\/article\/pacificacio-i-construccio-de-pau-a-mexic\/"},"modified":"2022-04-07T11:23:24","modified_gmt":"2022-04-07T11:23:24","slug":"pacificacio-i-construccio-de-pau-a-mexic","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/pacificacio-i-construccio-de-pau-a-mexic\/","title":{"rendered":"Pacificaci\u00f3 i construcci\u00f3 de pau a M\u00e8xic"},"content":{"rendered":"\n

<\/span> Ha passat m\u00e9s d\u2019un any<\/span> des de les \u00faltimes eleccions presidencials a M\u00e8xic. Eleccions precedides per condicions de viol\u00e8ncia que van arribar a nivells hist\u00f2rics sent el 20171<\/sup><\/a> i el 20182<\/sup><\/a> els anys amb m\u00e9s homicidis dolosos al pa\u00eds. Van ser tamb\u00e9 les eleccions amb el nivell d\u2019assassinats de candidats comptabilitzats m\u00e9s elevat i, malgrat aquestes condicions, la gent es va bolcar de manera massiva a les urnes, per votar sobre la base de l\u2019afartament que havien generat els partits tradicionals que fins ara havien governat tant a nivell federal com local. L\u2019elecci\u00f3 va ser una aposta per l\u2019esperan\u00e7a de canvi en les condicions de desigualtat, viol\u00e8ncia i corrupci\u00f3 del pa\u00eds. La insostenibilitat del rumb i la necessitat de canvi era clara amb les xifres de viol\u00e8ncia i impunitat producte de l\u2019estrat\u00e8gia de seguretat empresa en la lluita contra el crim organitzat 12 anys enrere3<\/sup><\/a>. <\/p>\n

D\u2019aquesta manera arriba a la presid\u00e8ncia de M\u00e8xic, amb un percentatge de prefer\u00e8ncia de l\u2019electorat superior al 50%, el tres vegades candidat a aquest c\u00e0rrec, Andr\u00e9s Manuel L\u00f3pez Obrador. Amb un partit relativament nou, amb el qual va aconseguir construir aliances amb diferents grups pertanyents a la classe pol\u00edtica tradicional, personatges emanats dels altres partits pol\u00edtics i l\u00edders evangelistes agrupats en el tamb\u00e9 recentment creat Partido Encuentro Social, al voltant de la seva imatge, lideratge i figura. Arriba amb condicions pol\u00edtiques summament favorables, amb majoria absoluta en ambdues cambres del poder legislatiu federal i la majoria de les legislatures locals. <\/p>\n

Arriba amb un projecte pol\u00edtic amb objectius i un discurs de lluita contra la corrupci\u00f3 i la desigualtat social, per\u00f2 tamb\u00e9 amb propostes q\u00fcestionades per la seva insuficient diferenciaci\u00f3 de les tend\u00e8ncies marcades per governs anteriors. De fet, arriba tamb\u00e9 amb una confrontaci\u00f3 oberta des de les eleccions amb la societat civil, a les entitats i representants de la qual identifica com a adversaris pol\u00edtics i n\u2019ubica i ressalta \u00fanicament els empresaris i l\u00edders d\u2019opini\u00f3 que q\u00fcestionen formes del seu exercici pol\u00edtic. <\/p>\n

En s\u00edntesi, L\u00f3pez Obrador arriba amb possibilitats d\u2019un control ampli de l\u2019aparell d\u2019estat i un suport social apressat de creure que \u00e9s possible trobar un rumb diferent al pa\u00eds i que est\u00e0 disposat a donar-li suport majorit\u00e0riament. Tanmateix, la seva agenda i les seves propostes no s\u2019orienten tant a la transformaci\u00f3 de condicions estructurals que generen la desigualtat i la viol\u00e8ncia, sin\u00f3 al canvi de condicions pol\u00edtiques entorn del seu lideratge concentrador-visionari i a la designaci\u00f3 de funcionaris que responguin a la seva confian\u00e7a personal ubicant-los com a persones honestes. <\/p>\n

La nova presid\u00e8ncia de M\u00e8xic ha plantejat la pau com un concepte associat a la seguretat, com a pau negativa oposada a la viol\u00e8ncia i a l\u2019estat de guerra <\/cite> <\/p>\n

La pol\u00edtica al voltant del tema de la pau, com d\u2019altres, ha acabat endurint-se amb mesures similars a les generades per governs anteriors davant del diagn\u00f2stic de deteriorament de les institucions i la complexitat del context, i s\u2019ha ubicat tamb\u00e9 sempre en mans de col\u00b7laboradors de la confian\u00e7a personal del president. <\/p>\n

La pau s\u2019ha plantejat en els seus eixos de govern com un concepte associat constantment a la seguretat4<\/sup><\/a>. Aquest binomi pau-seguretat ens fa pensar en una concepci\u00f3 de pau negativa, oposada a la viol\u00e8ncia, per\u00f2 concentrada en la viol\u00e8ncia f\u00edsica. \u00c9s a dir, una pau que s\u2019oposa a l\u2019estat de guerra i que es concep com a negaci\u00f3 de la mateixa a partir de la imposici\u00f3 de l\u2019ordre amb les forces de seguretat. <\/p>\n

En aquesta mateixa l\u00f2gica, acabat d\u2019assolir el seu triomf electoral, el president L\u00f3pez Obrador va llan\u00e7ar una iniciativa des de la Secretaria de Seguretat i Protecci\u00f3 Ciutadana anomenada \u201cForos Escucha por la pacificaci\u00f3n y reconciliaci\u00f3n\u201d, on s\u2019esperava atreure diferents veus per construir una estrat\u00e8gia que fes front a les condicions de viol\u00e8ncia nacional a partir de f\u00f2rums oberts a la participaci\u00f3 de la poblaci\u00f3 en diferents parts de la Rep\u00fablica. Tanmateix, a mesura que aquests van anar avan\u00e7ant, es van expressar fortes cr\u00edtiques per part de la societat civil en general, com: la condici\u00f3 que fos la Secretaria de Seguretat qui coordin\u00e9s aquesta iniciativa; la precipitaci\u00f3 en la convocat\u00f2ria; la falta de coordinaci\u00f3 amb acad\u00e8mics i organitzacions especialitzades; i la concentraci\u00f3 en assemblees obertes convocades de manera poc preparada i d\u2019opinions generals amb grans reptes de sistematitzaci\u00f3. <\/p>\n

El terme de \u201cpacificaci\u00f3\u201d va ser assenyalat en diverses ocasions com a inadequat per expressar justament una idea de pau imposada amb l\u2019ordre i la for\u00e7a p\u00fablica, per\u00f2 mai no es va rectificar. L\u2019exercici no va servir per trobar aquestes claus d\u2019abordatge del tema. La falta d\u2019una proposta m\u00e9s clara per respondre a la situaci\u00f3 de viol\u00e8ncia al pa\u00eds es feia cada vegada m\u00e9s evident i el diagn\u00f2stic de l\u2019estat de col\u00b7lusi\u00f3 a l\u2019interior de les forces policials es feia molt m\u00e9s profund del que probablement s\u2019havia concebut. <\/p>\n

Aquesta situaci\u00f3 va generar un nou impuls per a la creaci\u00f3 de la Gu\u00e0rdia Nacional (GN) amb un enfortiment en la seva concepci\u00f3 de col\u00b7laboraci\u00f3 i comandament militar malgrat que, unes setmanes despr\u00e9s de l\u2019elecci\u00f3, el mateix Secretari de Seguretat P\u00fablica, nomenat pel govern electe, es manifest\u00e9s per aturar aquesta proposta de campanya. Aix\u00f2, per estar concebuda en el marc constitucional aleshores vigent com una figura vuitcentista de col\u00b7laboraci\u00f3 de la poblaci\u00f3 civil amb les Forces Armades davant d\u2019una possible invasi\u00f3 estrangera. Per\u00f2 davant de la complexitat de l\u2019escenari i la falta d\u2019elaboraci\u00f3 d\u2019una proposta alternativa real a la necessitat d\u2019aturar la viol\u00e8ncia al pa\u00eds i generar condicions de seguretat a la poblaci\u00f3, es va apostar novament, com ho havien intentat els seus predecessors, per modificar el marc normatiu constitucional a fi de donar certesa jur\u00eddica a les Forces Armades per dur a terme tasques de seguretat p\u00fablica. Aix\u00f2 malgrat els m\u00faltiples pronunciaments d\u2019organitzacions i organismes nacionals i internacionals de drets humans en contra d\u2019aquestes disposicions. <\/p>\n

La visi\u00f3 de pau ha de tenir en compte les condicions d\u2019acc\u00e9s a la veritat i la just\u00edcia, de participaci\u00f3 democr\u00e0tica, de respecte als drets humans, de condicions de vida dignes <\/cite> <\/p>\n

Amb l\u2019\u00e0mplia majoria amb qu\u00e8 es comptava als congressos locals i federals, es va aconseguir tirar endavant la reforma, no sense l\u2019oposici\u00f3 d\u2019organitzacions de drets humans agrupades principalment en el col\u00b7lectiu \u201cSeguridad Sin Guerra\u201d. I quan aquestes pensaven que havien aconseguit almenys un aven\u00e7 important amb la modificaci\u00f3 de les condicions del comandament -amb el suport de l\u2019oposici\u00f3 en el Senat- perqu\u00e8 aquest fos civil i no militar, el president va plantejar una interpretaci\u00f3 diferent d\u2019all\u00f2 aprovat en la reforma i va anunciar la designaci\u00f3 d\u2019un militar en actiu, en proc\u00e9s de jubilaci\u00f3, al capdavant de la GN. <\/p>\n

Aix\u00ed va ser que la Gu\u00e0rdia Nacional va comen\u00e7ar a operar i a desplegar-se en diverses parts del pa\u00eds, fins i tot abans de l\u2019aprovaci\u00f3 de les lleis secund\u00e0ries i protocols d\u2019actuaci\u00f3 que la regeixen. Despr\u00e9s de les tensions pel tema migratori amb el govern de Donald Trump als Estats Units i la seva amena\u00e7a d\u2019imposar aranzels a M\u00e8xic, la GN ha estat recentment enviada de forma massiva a donar suport a l\u2019acci\u00f3 de detenci\u00f3 de migrants a la frontera sud. <\/p>\n

Les tend\u00e8ncies d\u2019aprofundiment de la viol\u00e8ncia tampoc no han canviat. Els tres primers mesos d\u2019aquest any han estat els m\u00e9s violents comptabilitzats5<\/sup><\/a> i el 2019 podria convertir-se novament en l\u2019any m\u00e9s violent. Una visi\u00f3 d\u2019an\u00e0lisi m\u00e9s integral al voltant del tema de la pau necess\u00e0riament hauria de ser compresa m\u00e9s enll\u00e0 de la seva relaci\u00f3 amb les q\u00fcestions de seguretat i ha de tenir en compte les condicions d\u2019acc\u00e9s a la veritat i la just\u00edcia, de participaci\u00f3 democr\u00e0tica en un sentit ampli, de respecte als drets humans, aix\u00ed com subratllar la import\u00e0ncia de les garanties d\u2019acc\u00e9s a condicions de vida dignes que permetin a totes les persones desenvolupar-se lliurement. Aix\u00f2 no ha succe\u00eft. <\/p>\n

\u00c9s tanmateix rellevant ressaltar que a l\u2019interior de l\u2019equip de govern de L\u00f3pez Obrador trobem actituds i traject\u00f2ries pol\u00edtiques molt diverses i fins i tot confrontades. Algunes amb m\u00e9s empatia i relaci\u00f3 amb les demandes que ha fet la societat civil per la lluita pels drets humans. En aquest sentit, trobem importants aven\u00e7os per exemple en el cas paradigm\u00e0tic d\u2019Ayotzinapa, on es va aconseguir avan\u00e7ar en el disseny i creaci\u00f3 de la Comisi\u00f3n Presidencial para la Investigaci\u00f3n de la Verdad del cas, amb la participaci\u00f3 dels familiars de les v\u00edctimes, les organitzacions representants i experts internacionals. Aix\u00ed mateix, s\u2019ha canviat el discurs substantivament, amb el reconeixement de la dimensi\u00f3 i l\u2019emerg\u00e8ncia de les desaparicions for\u00e7ades a M\u00e8xic. S\u2019ha mantingut, a m\u00e9s, un di\u00e0leg constant des del per\u00edode de transici\u00f3 amb diferents col\u00b7lectius de v\u00edctimes, molts d\u2019ells agrupats en el Movimiento por Nuestros Desaparecidos en M\u00e9xico. Des de la seva articulaci\u00f3, el moviment ha aconseguit capacitat de disseny i proposta per a la creaci\u00f3 de la Ley General de Desaparici\u00f3n Forzada y por Particulares. Ara busca la seva implementaci\u00f3 de manera adequada, prioritzant la tasca de recerca i d\u2019identificaci\u00f3 de persones. <\/p>\n

Les tend\u00e8ncies d\u2019aprofundiment de la viol\u00e8ncia no han canviat i el 2019 podria convertir-se novament en l\u2019any m\u00e9s violent <\/cite> <\/p>\n

El discurs en contra de l\u2019economia neoliberal ha estat una part important del posicionament pol\u00edtic d\u2019aquest govern, per\u00f2 l\u2019impuls de l\u2019economia se segueix basant en la inversi\u00f3 en megaprojectes d\u2019infraestructura amb alt impacte ambiental en territoris amb una important pres\u00e8ncia de comunitats ind\u00edgenes i camperoles, particularment del sud-est del pa\u00eds. \u00c9s en aquesta regi\u00f3 on s\u2019anuncia la construcci\u00f3 de l\u2019anomenat Tren Maia, projecte amb un important impacte ambiental i sobre les condicions de vida de les comunitats del territori. Tamb\u00e9 estan previstes la construcci\u00f3 del Tren Transs\u00edsmic, en una zona geopol\u00edticament estrat\u00e8gica i la refineria de Dos Bocas Tabasco, que \u00e9s part d\u2019una aposta per una economia que continu\u00ef sent petrodependent sense projectes clars d\u2019energies alternatives. <\/p>\n

Els processos per a l\u2019aven\u00e7 i la definici\u00f3 d\u2019aquests projectes s\u2019han demostrat summament limitats en mat\u00e8ria de participaci\u00f3 i consulta, particularment en relaci\u00f3 amb les consultes ind\u00edgenes que no compten amb una aplicaci\u00f3 per a tots els projectes, independentment de l\u2019inter\u00e8s del govern de tirar-los endavant. Tampoc no han comptat fins ara amb cap nivell de compliment en relaci\u00f3 amb els est\u00e0ndards internacionals, i s\u2019han fet de manera extensiva a poblacions i ciutats no afectades de manera directa. Aix\u00f2 ha generat confrontaci\u00f3 i polaritzaci\u00f3 social en comunitats, amb efectes fatals com en el cas del Proyecto Integral Morelos on, despr\u00e9s d\u2019una desqualificaci\u00f3 p\u00fablica del president a la poblaci\u00f3 en resist\u00e8ncia i de la imposici\u00f3 d\u2019una consulta convocada amb menys de dues setmanes d\u2019anticipaci\u00f3, van assassinar un dels l\u00edders opositors a la porta de casa seva quatre dies abans de la convocat\u00f2ria. <\/p>\n

D\u2019altra banda, s\u2019ha impulsat una Reforma Constitucional en mat\u00e8ria de pobles ind\u00edgenes i afromexicans que busca canviar la concepci\u00f3 de la seva relaci\u00f3 amb l\u2019Estat mexic\u00e0, partint del reconeixement d\u2019elements centrals en les seves cultures com s\u00f3n els seus sistemes normatius i la introducci\u00f3 del concepte de territori, entre molts d\u2019altres pendents que formen part del deute hist\u00f2ric que hi ha amb aquestes poblacions. A l\u2019impuls de programes socials de suport, amb recursos directes a amplis sectors de la poblaci\u00f3, es destinar\u00e0 la suma m\u00e9s gran que s\u2019hagi donat. Per aconseguir-ho, s\u2019ha anunciat un conjunt de mesures amb importants retallades burocr\u00e0tiques que ha abaixat salaris d\u2019alts funcionaris, per\u00f2 que tamb\u00e9 acomiada treballadors, en un aprimament estatal paradoxalment propi dels estats neoliberals. Addicionalment, els esmentats programes socials semblen orientar-se a enfortir una pol\u00edtica clientelar sobre la poblaci\u00f3, mantenint el repte de la reducci\u00f3 de la bretxa de desigualtat i marginaci\u00f3; i podrien tenir per efecte generar ruptures a l\u2019interior d\u2019espais comunitaris d\u2019organitzaci\u00f3 i resist\u00e8ncia social, a m\u00e9s dels riscos que comporta el repartiment extensiu de recursos en el context de viol\u00e8ncia exacerbada que es viu en bona part del pa\u00eds. <\/p>\n

Cal avan\u00e7ar cap a una noci\u00f3 de construcci\u00f3 de pau que se centri en la recuperaci\u00f3 de les relacions socials, la transformaci\u00f3 de les estructures i l\u2019abast de totes aquelles condicions que permetin una conviv\u00e8ncia sana i plural amb equitat i just\u00edcia <\/cite> <\/p>\n

En mat\u00e8ria de procuraci\u00f3 de just\u00edcia \u00e9s f\u00e0cil coincidir amb la cat\u00e0strofe presentada pel Fiscal General de la Rep\u00fablica al seu informe sobre els 100 primers dies d\u2019activitat en la instituci\u00f3; per\u00f2 s\u2019assembla molt a all\u00f2 que van assenyalar els seus antecessors Procuradors Generals i l\u2019orientaci\u00f3 de la seva tasca sembla apostar m\u00e9s per concentrar-se en l\u2019aven\u00e7 de les investigacions de casos paradigm\u00e0tics que en una transici\u00f3 i transformaci\u00f3 de fons en la instituci\u00f3 i el sistema de procuraci\u00f3 de just\u00edcia federal. <\/p>\n

El tema de la migraci\u00f3 viu probablement un dels moments de m\u00e9s emerg\u00e8ncia amb l\u2019impuls d\u2019una pol\u00edtica de detenci\u00f3 i criminalitzaci\u00f3 de la poblaci\u00f3 migrant i de defensors de drets humans. La situaci\u00f3 general de persones defensores de drets humans i periodistes ha continuat agreujant-se amb almenys 20 assassinats des de l\u2019elecci\u00f3 del nou govern i un mecanisme de protecci\u00f3 governamental amb grans defici\u00e8ncies que fan patent la insufici\u00e8ncia que representa aquest instrument sense l\u2019impuls d\u2019una pol\u00edtica integral de protecci\u00f3 que doni coher\u00e8ncia a tots els esfor\u00e7os que es requereixen en la mat\u00e8ria. <\/p>\n

Alhora, la relaci\u00f3 de la societat civil amb el president L\u00f3pez Obrador no millora. No \u00fanicament per les cont\u00ednues desqualificacions que el president ha expressat, sin\u00f3 per un menyspreu generalitzat de les raons t\u00e8cniques que q\u00fcestionen les seves decisions per sobre del seu afany voluntarista del seguiment dels seus objectius. L\u2019actitud del moviment social d\u2019esquerra en les seves difer\u00e8ncies i multiplicitat ha estat variada, des dels qui han decidit afegir-se o col\u00b7laborar amb una visi\u00f3 optimista de les possibilitats de canvi, fins als qui \u2013com l\u2019Ex\u00e8rcit Zapatista d\u2019Alliberament Nacional, el Congr\u00e9s Nacional Ind\u00edgena i el Consell Ind\u00edgena de Govern\u2013 ja han plantejat una postura clara d\u2019allunyament i resist\u00e8ncia contra el nou govern. Passant tamb\u00e9 per una \u00e0mplia gamma d\u2019actituds interm\u00e8dies d\u2019organitzacions civils que, des de la seva tasca, mantenen alhora una relaci\u00f3 cr\u00edtica i d\u2019acostament en diferents agendes. <\/p>\n

Des d\u2019una mirada de construcci\u00f3 de pau i transformaci\u00f3 de conflictes, estic conven\u00e7ut que un canvi de govern amb la transcend\u00e8ncia d\u2019objectius com els que s\u2019han tra\u00e7at obre importants oportunitats per a demandes hist\u00f2riques i necess\u00e0ries per assolir una pau verdadera. Per\u00f2 requereix l\u2019impuls d\u2019un projecte amb una visi\u00f3 integral d\u2019aquest concepte, que ajudi a unificar de manera congruent i realitzable tots els seus components cap a una noci\u00f3 de construcci\u00f3 de pau que se centri en la recuperaci\u00f3 de les relacions socials, la transformaci\u00f3 de les estructures i l\u2019abast de totes aquelles condicions que permetin una conviv\u00e8ncia sana i plural amb equitat i just\u00edcia, m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019impuls d\u2019iniciatives a\u00efllades, orientades a recuperar l\u2019ordre pacificador entorn d\u2019un lideratge concentrador i carism\u00e0tic, aix\u00ed com la bona voluntat dels seus col\u00b7laboradors. Comptar amb la capacitat per influir-hi, per aprofitar les possibilitats que ofereix el context, \u00e9s un important repte que se\u2019ns obre als qui des de diferents tem\u00e0tiques i fronts de lluita continuem creient i apostant per construir aquesta pau assequible, justa i duradora. <\/p>\n

SOBRE L\u2019AUTOR<\/b>
Alberto Sol\u00eds \u00e9s defensor dels drets humans a M\u00e8xic i actual director executiu de SERAPAZ (Servicios y Asesor\u00eda para la Paz, A.C). Especialitzat en assessoria i acompanyament pol\u00edtic-estrat\u00e8gic a moviments i organitzacions socials per a la transformaci\u00f3 positiva de conflictes i la demanda de causes leg\u00edtimes i justes de la societat civil. <\/p>\n

1. Bellal, A. (2017). The War Report<\/em> (No. BOOK). Geneva Academy of International Humanitarian Law and Human Rights (Geneva Academy). <\/p>\n

2. Govern de M\u00e8xic: informaci\u00f3 referent a incid\u00e8ncia delictiva<\/a>; estad\u00edstiques, arxius de dades obertes, aix\u00ed com informaci\u00f3 rellevant sobre aix\u00f2. <\/p>\n

3. Veure la p\u00e0gina web Pol\u00edtica de Drogas<\/a> <\/p>\n

4. Pla Nacional de Pau i Seguretat 2018-2024<\/a> <\/p>\n

5. Govern de M\u00e8xic: informaci\u00f3 referent a incid\u00e8ncia delictiva<\/a>; estad\u00edstiques, arxius de dades obertes, aix\u00ed com informaci\u00f3 rellevant sobre aix\u00f2. <\/p>\n

Aquesta \u00e9s una versi\u00f3 tradu\u00efda de l\u2019article publicat originalment en castell\u00e0. <\/p>\n

\tFotografia<\/a>\tm\u00edting d\u2019Andr\u00e9s Manuel L\u00f3pez Obrador\t <\/p>\n

\u00a9 Generalitat de Catalunya<\/p>\n","protected":false},"featured_media":7209,"menu_order":2,"template":"","categories":[6],"class_list":["post-7170","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-centrals"],"acf":[],"yoast_head":"\nPacificaci\u00f3 i construcci\u00f3 de pau a M\u00e8xic - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/pacificacio-i-construccio-de-pau-a-mexic\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Pacificaci\u00f3 i construcci\u00f3 de pau a M\u00e8xic - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Ha passat m\u00e9s d\u2019un any des de les \u00faltimes eleccions presidencials a M\u00e8xic. Eleccions precedides per condicions de viol\u00e8ncia que van arribar a nivells hist\u00f2rics sent el 20171 i el 20182 els anys amb m\u00e9s homicidis dolosos al pa\u00eds. Van ser tamb\u00e9 les eleccions amb el nivell d\u2019assassinats de candidats comptabilitzats m\u00e9s elevat i, malgrat […]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/pacificacio-i-construccio-de-pau-a-mexic\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_1_2560-18-518x720.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"518\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"720\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"15 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/pacificacio-i-construccio-de-pau-a-mexic\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/pacificacio-i-construccio-de-pau-a-mexic\/\",\"name\":\"Pacificaci\u00f3 i construcci\u00f3 de pau a M\u00e8xic - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/pacificacio-i-construccio-de-pau-a-mexic\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/pacificacio-i-construccio-de-pau-a-mexic\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_1_2560-18.jpg\",\"datePublished\":\"2022-04-07T11:23:24+00:00\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/pacificacio-i-construccio-de-pau-a-mexic\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/pacificacio-i-construccio-de-pau-a-mexic\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_1_2560-18.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_1_2560-18.jpg\",\"width\":1152,\"height\":1600},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Pacificaci\u00f3 i construcci\u00f3 de pau a M\u00e8xic - Revista Per la Pau","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/pacificacio-i-construccio-de-pau-a-mexic\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Pacificaci\u00f3 i construcci\u00f3 de pau a M\u00e8xic - Revista Per la Pau","og_description":"Ha passat m\u00e9s d\u2019un any des de les \u00faltimes eleccions presidencials a M\u00e8xic. Eleccions precedides per condicions de viol\u00e8ncia que van arribar a nivells hist\u00f2rics sent el 20171 i el 20182 els anys amb m\u00e9s homicidis dolosos al pa\u00eds. Van ser tamb\u00e9 les eleccions amb el nivell d\u2019assassinats de candidats comptabilitzats m\u00e9s elevat i, malgrat […]","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/pacificacio-i-construccio-de-pau-a-mexic\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","og_image":[{"width":518,"height":720,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_1_2560-18-518x720.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"15 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/pacificacio-i-construccio-de-pau-a-mexic\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/pacificacio-i-construccio-de-pau-a-mexic\/","name":"Pacificaci\u00f3 i construcci\u00f3 de pau a M\u00e8xic - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/pacificacio-i-construccio-de-pau-a-mexic\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/pacificacio-i-construccio-de-pau-a-mexic\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_1_2560-18.jpg","datePublished":"2022-04-07T11:23:24+00:00","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/pacificacio-i-construccio-de-pau-a-mexic\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/pacificacio-i-construccio-de-pau-a-mexic\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_1_2560-18.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_1_2560-18.jpg","width":1152,"height":1600},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/7170","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7209"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7170"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7170"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}