{"id":7171,"date":"2022-04-07T11:23:24","date_gmt":"2022-04-07T11:23:24","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/issue\/%issue_post%\/article\/justicia-transicional-a-mexic\/"},"modified":"2022-04-07T11:23:24","modified_gmt":"2022-04-07T11:23:24","slug":"justicia-transicional-a-mexic","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/justicia-transicional-a-mexic\/","title":{"rendered":"Just\u00edcia transicional a M\u00e8xic?"},"content":{"rendered":"\n

<\/span> A partir de l\u2019elecci\u00f3 com a president d\u2019Andr\u00e9s Manuel L\u00f3pez Obrador<\/span> el juliol de 2018, hi ha hagut una infinitat de discussions i propostes sobre la implementaci\u00f3 de la just\u00edcia transicional a M\u00e8xic. Els anuncis inicials de pacificaci\u00f3, fent refer\u00e8ncies a amnisties i a comissions de la veritat, i un enfocament social a la lluita contra la delinq\u00fc\u00e8ncia que abordi les seves causes socioecon\u00f2miques en comptes de les estrat\u00e8gies repressives, van generar confusi\u00f3. Fins i tot van provocar rebuig entre algunes v\u00edctimes i participants en f\u00f2rums organitzats precipitadament. Organismes de la societat civil de llarga traject\u00f2ria en la defensa dels drets humans i cercles acad\u00e8mics es van unir a la discussi\u00f3, intentant formular propostes. Tanmateix, tal com es va poder veure en els \u00faltims mesos de 2018, aquest di\u00e0leg va tenir uns resultats molt limitats atesa la falta de claredat de l\u2019anunciat per l\u2019aleshores president electe. <\/p>\n

La imprecisi\u00f3 dels anuncis, la particular naturalesa de la viol\u00e8ncia que afecta M\u00e8xic, i una hist\u00f2ria de desconfian\u00e7a entre l\u2019Estat i la societat civil han fet dif\u00edcil definir una pol\u00edtica coherent que respongui a les necessitats de seguretat i de just\u00edcia. Part d\u2019aquesta confusi\u00f3 ha estat generada per l\u2019\u00fas del concepte de just\u00edcia transicional, una noci\u00f3 que admet diverses interpretacions i que \u00e9s presa f\u00e0cil de la manipulaci\u00f3. <\/p>\n

Context i llegat violent a M\u00e8xic<\/b> <\/p>\n

El grau i intensitat de la viol\u00e8ncia a M\u00e8xic depassa qualsevol expectativa per a una societat que suposadament no experimenta un conflicte armat intern, compta amb institucions democr\u00e0tiques i t\u00e9 una llarga tradici\u00f3 republicana. Les causes d\u2019aquesta viol\u00e8ncia varien a cada estat, per\u00f2 obeeixen a una combinaci\u00f3 entre el crim organitzat i accions d\u2019agents de l\u2019Estat, ja sigui a nivell municipal, estatal o federal. Les l\u00ednies de separaci\u00f3 entre elles s\u00f3n difuses, en descon\u00e8ixer-se exactament les xarxes de corrupci\u00f3 del crim organitzat i d\u2019agents de l\u2019Estat, i davant de la falta d\u2019investigacions judicials adequades. En efecte, els nivells d\u2019impunitat posen en q\u00fcesti\u00f3 l\u2019exist\u00e8ncia de l\u2019estat de dret en moltes parts del pa\u00eds, on la credibilitat de fiscalies i policies \u00e9s baix\u00edssima. <\/p>\n

Tanmateix, aquesta situaci\u00f3 no \u00e9s del tot nova. El nombre d\u2019homicidis i de tr\u00e0fic de persones ha experimentat, sens dubte, una al\u00e7a extraordin\u00e0ria en els \u00faltims deu anys, per\u00f2 tamb\u00e9 eren elevats en la d\u00e8cada de 1990. Aqu\u00ed s\u2019hi suma una hist\u00f2ria de repressi\u00f3 estatal, matances i desaparicions for\u00e7ades, com la matan\u00e7a d\u2019estudiants a Tlatelolco el 1968, l\u2019anomenada guerra bruta, i desaparicions practicades en la d\u00e8cada de 1970. Els nivells d\u2019esclariment i just\u00edcia en aquests casos han estat pr\u00e0cticament nuls, malgrat la creaci\u00f3 el 2002 d\u2019una Fiscalia Especial per a Moviments Socials i Pol\u00edtics del Passat. <\/p>\n

Una demanda freq\u00fcent entre v\u00edctimes i societat civil se centra en la incapacitat de les fiscalies, a nivell estatal i federal, d\u2019investigar aquests crims, la qual cosa se suma a la seva falta d\u2019autonomia. Algunes acusen aquestes institucions de tenir cultures de displic\u00e8ncia i aband\u00f3, particularment en relaci\u00f3 amb v\u00edctimes en situaci\u00f3 de pobresa. L\u2019evid\u00e8ncia d\u2019impunitat sembla donar suport a aquests judicis cr\u00edtics. Aix\u00f2 contrasta amb normatives garantistes, particularment amb el marc constitucional, celebrat com un dels m\u00e9s avan\u00e7ats en el reconeixement dels drets de les v\u00edctimes. L\u2019abisme entre norma declarada i efectivitat resulta desconcertant i afecta seriosament la credibilitat del sistema democr\u00e0tic. <\/p>\n

La pressi\u00f3 de moviments de v\u00edctimes i de la societat civil per canvis substancials davant les altes taxes d\u2019homicidis, impunitat i desaparicions ha donat lloc a diverses reformes <\/cite> <\/p>\n

En els \u00faltims anys, diferents moviments de v\u00edctimes i de societat civil han pressionat per canvis m\u00e9s substancials, primer en resposta a la massiva pr\u00e0ctica de segrestos i extorsions; despr\u00e9s en reacci\u00f3 a les altes taxes d\u2019homicidis i impunitat i, m\u00e9s tard, a l\u2019elevat nombre de desaparicions. Aquests moviments han donat lloc a diverses reformes \u2013algunes d\u2019elles involucren activament la societat civil i organitzacions de v\u00edctimes\u2013, com la Llei General de V\u00edctimes, la Llei General per Prevenir, Investigar i Sancionar la Tortura, la Llei General en mat\u00e8ria de Desaparici\u00f3 For\u00e7ada de Persones, i la substituci\u00f3 de la Procuradoria General de la Rep\u00fablica per una Fiscalia General de la Rep\u00fablica. Aquests processos van precedir la campanya del president L\u00f3pez. Les normes i institucions creades ofereixen oportunitats importants. Tanmateix, l\u2019oportunitat major descansa en l\u2019experi\u00e8ncia acumulada d\u2019organitzaci\u00f3, activisme i capacitat d\u2019influir reflectida en aquestes reformes, i que \u00e9s necess\u00e0ria per continuar avan\u00e7ant. <\/p>\n

Un cas emblem\u00e0tic que ha contribu\u00eft a aquest proc\u00e9s \u00e9s la forta reacci\u00f3 que va generar la desaparici\u00f3 for\u00e7ada de 43 estudiants a Ayotzinapa el 2014, seguida pel clamor massiu i la pressi\u00f3 internacional davant de l\u2019abs\u00e8ncia d\u2019investigacions efectives. Tanmateix, la visibilitat d\u2019aquest cas no ha d\u2019eclipsar el proc\u00e9s m\u00e9s ampli descrit. El cas sens dubte ha ajudat a donar for\u00e7a a un moviment que reclama veritat i just\u00edcia, per\u00f2 que \u201cha d\u2019incloure els 40.000 desapareguts, i no nom\u00e9s els 43\u201d, com diferents organitzacions van demandar durant la visita de l\u2019Alta Comissionada de Drets Humans de l\u2019ONU l\u2019abril 2019. <\/p>\n

Davant d\u2019aquesta situaci\u00f3, l\u2019actitud del president L\u00f3pez Obrador ha estat ambivalent. La promesa de campanya sobre tornar els militars a les seves casernes i professionalitzar la policia va ser abandonada dies abans d\u2019assumir la presid\u00e8ncia, davant de la constataci\u00f3 de la fr\u00e0gil situaci\u00f3 de seguretat i la necessitat de comptar amb el suport de les forces armades. El comprom\u00eds es va traduir en la creaci\u00f3 d\u2019una Gu\u00e0rdia Nacional, controlada per un comandament civil, per\u00f2 al capdavant de la qual es va designar un general de l\u2019ex\u00e8rcit retirat. <\/p>\n

Rellev\u00e0ncia d\u2019experi\u00e8ncies de just\u00edcia transicional<\/b> <\/p>\n

\u00c9s d\u2019utilitat la just\u00edcia transicional en aquest context? Un dels primers debats sorgits entre la societat civil va ser sobre quina era la transici\u00f3 si l\u2019elecci\u00f3 d\u2019un president que trencava el bipartidisme entre PRI i PA podia qualificar-se ja com a tal, o si es tractava de la continuaci\u00f3 de la transici\u00f3 inconclusa despr\u00e9s de 71 anys de domini del PRI iniciada pel president Fox l\u2019any 2000. A aquesta confusi\u00f3 s\u2019afegia l\u2019\u00fas d\u2019un llenguatge de reconciliaci\u00f3 i amnistia que a moltes v\u00edctimes els semblava un nou nom per a la impunitat hist\u00f2rica. L\u2019\u00fas de refer\u00e8ncies a Col\u00f2mbia, on els acords de pau contenen provisions d\u2019amnistia, reducci\u00f3 significativa de penes i compliment alternatiu de condemnes, tampoc es justificava en un context on el crim organitzat manca de motivaci\u00f3 pol\u00edtica i incentius per a la seva desmobilitzaci\u00f3. Aquestes consideracions fan altament recomanable no utilitzar un llenguatge de just\u00edcia transicional que generi aquest tipus de confusions. Aix\u00f2 no impedeix considerar diferents experi\u00e8ncies de just\u00edcia transicional en la mesura que ofereixin lli\u00e7ons \u00fatils, particularment per la seva capacitat de respondre a crims massius o de sistema, en contextos de fragilitat institucional. <\/p>\n

Com respondre a la necessitat de just\u00edcia en un context de violacions massives, amb un poder insuficient o restringit, capacitat i recursos limitats, i institucions compromeses amb la impunitat? <\/cite> <\/p>\n

La primera consideraci\u00f3 \u00e9s recordar que la just\u00edcia transicional no \u00e9s una disciplina en si, que contingui un marc r\u00edgid, sin\u00f3 que sorgeix d\u2019experi\u00e8ncies molt concretes. Primer de transicions bastant definides entre dictadures i democr\u00e0cies en contextos com l\u2019Argentina, Xile, Europa Oriental i Sud-\u00e0frica, i despr\u00e9s, en contextos de postconflicte, com Guatemala, El Salvador, Timor Oriental, Per\u00fa, Sierra Leone i Col\u00f2mbia1<\/sup><\/a>. Es tracta d\u2019experi\u00e8ncies diverses, que obeeixen a contextos i condicions de poder, recursos, organitzaci\u00f3 social i capacitat institucional diferents2<\/sup><\/a>. <\/p>\n

\u00c9s important aturar-se en les primeres experi\u00e8ncies, implementades abans que aquestes nocions es transformessin en una cosa dogm\u00e0tica, ja que \u00e9s clar que el que s\u2019intentava no era aplicar un \u2018model\u2019, sin\u00f3 resoldre d\u2019alguna manera els dilemes entre la demanda de just\u00edcia i la capacitat pol\u00edtica i institucional per resoldre-la. Aix\u00f2 implica formular-se preguntes an\u00e0logues a les formulades en aquests pa\u00efsos: com respondre a la necessitat de just\u00edcia \u2013entesa en una concepci\u00f3 \u00e0mplia, no limitada per\u00f2 que incorpora la just\u00edcia penal\u2013 en un context de violacions massives? Com fer-ho quan es compta amb un poder insuficient o restringit, una capacitat i recursos limitats, i institucions compromeses amb la impunitat? La complementarietat de veritat, just\u00edcia, reparaci\u00f3 i garanties de no repetici\u00f3 sorgeixen despr\u00e9s; ajuden a examinar diferents aspectes, per\u00f2 no poden ser considerades una camisa de for\u00e7a o processos que necess\u00e0riament han de ser implementats a l\u2019un\u00edson. Precisament en aquests pa\u00efsos les experi\u00e8ncies reeixides s\u00f3n les que consideren l\u2019equilibri entre el que es demana i el que es pot garantir. <\/p>\n

La contribuci\u00f3 de la just\u00edcia transicional a M\u00e8xic no ha de ser necess\u00e0riament identificar quina \u00e9s la transici\u00f3, ni definir el per\u00edode que ha de cobrir una comissi\u00f3 de la veritat. Tampoc no pot descansar exclusivament en la creaci\u00f3 d\u2019institucions, en un pa\u00eds amb hist\u00f2ria d\u2019institucions de gran dimensi\u00f3, replicades en cada estat i de poca efectivitat, o en dictar noves normes legals amb elevats est\u00e0ndards, per\u00f2 de baixa aplicaci\u00f3 o accessibilitat per a les v\u00edctimes. L\u2019esmentada contribuci\u00f3 ha de comen\u00e7ar per preguntar-se quina \u00e9s la veritat que M\u00e8xic necessita aclarir i recon\u00e8ixer. El pa\u00eds i les seves institucions democr\u00e0tiques s\u2019han de preguntar quines s\u00f3n les lli\u00e7ons que han d\u2019aprendre de tanta viol\u00e8ncia i indol\u00e8ncia. \u00c9s necessari tamb\u00e9 definir quina \u00e9s la forma de just\u00edcia que pot garantir la no repetici\u00f3 i enfortir l\u2019estat de dret, quan les institucions existents han fallat sistem\u00e0ticament en oferir just\u00edcia. En mat\u00e8ria de reparaci\u00f3, les autoritats s\u2019han de preguntar quines s\u00f3n les conseq\u00fc\u00e8ncies de les violacions m\u00e9s greus comeses i com respondre-hi per garantir que totes les v\u00edctimes accedeixin a formes suficients, per\u00f2 possibles, de reparaci\u00f3. Finalment, el pa\u00eds i les seves autoritats no han simplement d\u2019establir noves institucions o aprovar noves lleis, sin\u00f3 respondre a la pregunta sobre quins mecanismes s\u2019han d\u2019establir per assegurar que aquests nivells de viol\u00e8ncia i complicitat no continu\u00efn. Aquestes preguntes han de ser formulades reconeixent la hist\u00f2ria de persist\u00e8ncia de la viol\u00e8ncia i impunitat, els recursos limitats, i les altres prioritats del pa\u00eds, entre les quals es troba la superaci\u00f3 de la pobresa i la marginalitat estesa. La contribuci\u00f3 de les experi\u00e8ncies de just\u00edcia transicional no ha de ser per replicar les institucions que aquestes experi\u00e8ncies han creat en altres contextos, sin\u00f3 per formular aquestes preguntes amb prou dosi de realisme. <\/p>\n

Estrat\u00e8gies per avan\u00e7ar el proc\u00e9s<\/b> <\/p>\n

La necessitat de realisme no implica deixar de ser ambiciosos. Exigeix aprofitar oportunitats i prioritzar aquelles que poden produir aven\u00e7os en el curt termini. Els esmentats aven\u00e7os poden ajudar a generar confian\u00e7a i suport entre les v\u00edctimes i entre la poblaci\u00f3 general sobre que \u00e9s possible anar fent caure l\u2019edifici d\u2019impunitat, per\u00f2 sense pretendre que es pugui fer d\u2019un sol cop. L\u2019examen d\u2019oportunitats i quines d\u2019elles poden obrir noves possibilitats \u00e9s crucial. Algunes han estat ja identificades per organismes de la societat civil, que sens dubte poden ser socis claus del Govern, en la mesura que ambdues parts tinguin la voluntat d\u2019escoltar-se i col\u00b7laborar. <\/p>\n

Una de les oportunitats \u00e9s el suport pol\u00edtic que existeix a l\u2019estrat\u00e8gia de recerca de desapareguts, incrementada despr\u00e9s de la visita de l\u2019Alta Comissionada de Drets Humans. La Comissi\u00f3 Nacional de Recerca compta ara amb un lideratge i un suport pol\u00edtic i de recursos com mai abans no havia tingut, i t\u00e9 el suport d\u2019una comunitat de v\u00edctimes fortament organitzada. La tasca \u00e9s immensa i d\u2019una complexitat abismal. Tanmateix, est\u00e0 en condicions d\u2019oferir alguns resultats concrets amb certs processos d\u2019identificaci\u00f3 que siguin menys complexos, i alhora comen\u00e7ar un pla d\u2019identificaci\u00f3 m\u00e9s vast. Aquests resultats espec\u00edfics i l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019un pla poden incrementar la pressi\u00f3 per fer just\u00edcia en aquests casos. La determinaci\u00f3 de patrons de desaparici\u00f3 que permetin identificar institucions, organitzacions criminals i autoritats possiblement compromeses poden ajudar a generar el nivell de f\u00e0stic, i fins i tot ira p\u00fablica, que es requereix en les societats per avan\u00e7ar cap a canvis m\u00e9s profunds, particularment en mat\u00e8ria de just\u00edcia. <\/p>\n

Una segona oportunitat \u00e9s la decepci\u00f3 generalitzada de la Comissi\u00f3 Executiva d\u2019Atenci\u00f3 a V\u00edctimes (CEAV) i el desprestigi d\u2019una pol\u00edtica de reparacions dissenyada sense una clara consci\u00e8ncia dels l\u00edmits de capacitat i recursos. Paradoxalment, aquesta situaci\u00f3 pot ser aprofitada per explorar un sistema diferent de reparaci\u00f3, que es limiti a les violacions m\u00e9s greus i sense distinci\u00f3 de fur, jurisdicci\u00f3 o ubicaci\u00f3 geogr\u00e0fica, per\u00f2 sense afectar drets adquirits o expectatives de reparaci\u00f3 generats per la Llei General de V\u00edctimes. Aix\u00f2 implicaria crear un programa paral\u00b7lel, implementat a trav\u00e9s d\u2019un equip separat dins de la CEAV, que registri de forma simplificada i nom\u00e9s per a efectes d\u2019aquest programa emergent les v\u00edctimes directes de violacions tals com la mort, la desaparici\u00f3, la viol\u00e8ncia sexual greu, la tortura, el tr\u00e0fic de persones i les lesions greus incapacitants, i els seus familiars m\u00e9s directes. L\u2019esmentat programa podria consistir en una s\u00e8rie de mesures estandarditzades comunes a cada categoria, com ha proposat la coalici\u00f3 d\u2019organitzacions de la societat civil que ha treballat sobre aquesta mat\u00e8ria. Aix\u00f2 permetria que en un termini de dos anys un grup significatiu de v\u00edctimes comenci a rebre formes concretes de reparaci\u00f3 i alhora restaurar el prestigi de la CEAV i de l\u2019Estat. <\/p>\n

A M\u00e8xic el desafiament \u00e9s com els mecanismes contra la impunitat poden anar generant una transici\u00f3. Els aven\u00e7os s\u2019han de centrar en obtenir resultats que responguin als drets i demandes de les v\u00edctimes; enfortir la capacitat de resposta de l\u2019Estat i la societat civil, i en generar major suport de la poblaci\u00f3 <\/cite> <\/p>\n

Altres oportunitats requereixen m\u00e9s exploraci\u00f3, com la formaci\u00f3 d\u2019un equip que analitzi els arxius del Centre d\u2019Investigaci\u00f3 i Seguretat Nacional (CISEN) com a font d\u2019informaci\u00f3 per al proc\u00e9s de recerca, les investigacions judicials i un proc\u00e9s gradual d\u2019esclariment de patrons de violacions i de veritat. Eventualment, el proc\u00e9s d\u2019acreditaci\u00f3 a qu\u00e8 s\u2019ha de sotmetre el personal de la Gu\u00e0rdia Nacional podria ser objecte d\u2019una revisi\u00f3 d\u2019antecedents sobre reclamacions o possible participaci\u00f3 en violacions de drets humans o abusos de poder dels seus postulants que comprometessin la seva idone\u00eftat. Per a aquesta fi, els arxius de la Comissi\u00f3 Nacional de Drets Humans i la informaci\u00f3 que tenen organitzacions de la societat civil podrien ser \u00fatils. Els est\u00e0ndards no requeririen ser els mateixos que per a investigacions penals, sent la seva \u00fanica conseq\u00fc\u00e8ncia la seva impossibilitat de formar part de l\u2019esmentat cos. Finalment, la transformaci\u00f3 de la Procuradoria General de la Rep\u00fablica per una Fiscalia General de la Rep\u00fablica podria ser l\u2019ocasi\u00f3 per establir un equip especialitzat que utilitz\u00e9s m\u00e8todes d\u2019investigaci\u00f3 per patrons i que s\u2019enfoqui no en l\u2019esclariment d\u2019una infinitat de crims, sin\u00f3 en la identificaci\u00f3 de plans de macrocriminalitat i xarxes criminals. Aix\u00f2 podria permetre identificar responsables a les xarxes il\u00b7l\u00edcites que comprenguin els capitostos, per\u00f2 tamb\u00e9 els operadors financers i pol\u00edtics que en formen part. El desmantellament d\u2019algunes d\u2019aquestes xarxes podria donar confian\u00e7a a la poblaci\u00f3 i promoure aprenentatges que millorin la capacitat d\u2019investigar i d\u2019aprofitar recursos per a la investigaci\u00f3. Aquestes investigacions podrien fer sentir a les v\u00edctimes que la resposta als seus drets no es limita a la recerca dels seus familiars o a una reparaci\u00f3 modesta, sin\u00f3 que tamb\u00e9 es tracta d\u2019una just\u00edcia efectiva, i que el desmantellament de les organitzacions criminals disminuir\u00e0 les possibilitats que les violacions continu\u00efn. <\/p>\n

Aquestes possibles estrat\u00e8gies poden portar a unes expectatives excessives. S\u2019ha d\u2019advertir que aix\u00f2 no ser\u00e0 f\u00e0cil. Una de les lli\u00e7ons en els processos de just\u00edcia transicional \u00e9s la tend\u00e8ncia dels sistemes d\u2019impunitat d\u2019adaptar-se, resistir canvis, i provocar retrocessos. Potser no hi ha condicions per fer tot all\u00f2 que es necessita fer, per la qual cosa s\u2019ha de comen\u00e7ar per pol\u00edtiques que no nom\u00e9s generin aven\u00e7os tangibles, sin\u00f3 que tamb\u00e9 produeixin resultats que permetin anar avan\u00e7ant en nous processos de veritat, just\u00edcia i reparaci\u00f3. En un cas com M\u00e8xic, en el qual no hi ha transici\u00f3, el desafiament \u00e9s com els mecanismes contra la impunitat poden anar generant, precisament, una transici\u00f3. Els aven\u00e7os s\u2019han de centrar a obtenir resultats que responguin als drets i demandes d\u2019un nombre significatiu de v\u00edctimes; en enfortir tamb\u00e9 la capacitat de resposta de l\u2019Estat i la societat civil, i en generar m\u00e9s suport de la poblaci\u00f3. Aix\u00f2 exigeix a les institucions estatals no nom\u00e9s efic\u00e0cia, sin\u00f3 mantenir un di\u00e0leg franc i constant amb les diverses organitzacions de v\u00edctimes i les portes obertes a suggeriments i al monitoratge de la societat civil. Les organitzacions de v\u00edctimes i de defensa dels drets humans s\u2019haurien d\u2019arriscar a involucrar-se en solucions potser menys perfectes, per\u00f2 possibles i capaces de generar condicions per a futurs aven\u00e7os. Exigeix, tanmateix, la dosi de responsabilitat m\u00e9s gran al Govern, que, al seu torn, ha de prendre la iniciativa i liderar un proc\u00e9s basat en la consulta, en l\u2019escolta a v\u00edctimes i a la societat civil, i a prendre\u2019s els seus drets seriosament. <\/p>\n

SOBRE L\u2019AUTOR<\/b>
Cristi\u00e1n Correa \u00e9s advocat amb experi\u00e8ncia en la definici\u00f3 i implementaci\u00f3 de la just\u00edcia transicional i de pol\u00edtiques de reparaci\u00f3 per a violacions massives dels drets humans del Centre Internacional de Just\u00edcia Transicional (ICTJ), on \u00e9s associat s\u00e8nior. Des de l\u2019ICTJ ha prestat assessoria a diferents pa\u00efsos, como el Per\u00fa, Costa d\u2019Ivori, Sierra Leone, K\u00e8nia, Col\u00f2mbia, el Nepal i Timor Oriental. Pr\u00e8viament va ser secretari jur\u00eddic de la Comissi\u00f3 Nacional sobre Pres\u00f3 Pol\u00edtica i Tortura de Xile, i ha treballat al Ministeri de l\u2019Interior i a la Presid\u00e8ncia de la Rep\u00fablica coordinant la implementaci\u00f3 de les mesures de reparaci\u00f3. <\/p>\n

1. Altres experi\u00e8ncies posteriors de postdictadura es refereixen al Marroc, el Brasil i Tun\u00edsia, i K\u00e8nia, que constitueix un cas particular que combina autoritarisme amb viol\u00e8ncia pol\u00edtica. <\/p>\n

2. Veure Roger Duthie and Paul Seils (eds.), Justice Mosaics: How Context Shapes Transitional Justice in Fractured Societies<\/a><\/em> (International Center for Transitional Justice, New York, 2017), i especialment Roger Duthie, Introduction, 8-39. <\/p>\n

Aquesta \u00e9s una versi\u00f3 tradu\u00efda de l\u2019article publicat originalment en castell\u00e0. <\/p>\n

\tFotografia<\/a> Manifest per la desaparici\u00f3 de 43 estudiants de l\u2019Escola Normal Rural Ra\u00fal Isidro Burgos a Ayotzinapa (M\u00e8xic)\t <\/p>\n

\u00a9 Generalitat de Catalunya<\/p>\n","protected":false},"featured_media":7212,"menu_order":3,"template":"","categories":[6],"class_list":["post-7171","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-centrals"],"acf":[],"yoast_head":"\nJust\u00edcia transicional a M\u00e8xic? - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/justicia-transicional-a-mexic\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Just\u00edcia transicional a M\u00e8xic? - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"A partir de l\u2019elecci\u00f3 com a president d\u2019Andr\u00e9s Manuel L\u00f3pez Obrador el juliol de 2018, hi ha hagut una infinitat de discussions i propostes sobre la implementaci\u00f3 de la just\u00edcia transicional a M\u00e8xic. Els anuncis inicials de pacificaci\u00f3, fent refer\u00e8ncies a amnisties i a comissions de la veritat, i un enfocament social a la lluita […]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/justicia-transicional-a-mexic\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_2_2560-18-518x720.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"518\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"720\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"17 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/justicia-transicional-a-mexic\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/justicia-transicional-a-mexic\/\",\"name\":\"Just\u00edcia transicional a M\u00e8xic? - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/justicia-transicional-a-mexic\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/justicia-transicional-a-mexic\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_2_2560-18.jpg\",\"datePublished\":\"2022-04-07T11:23:24+00:00\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/justicia-transicional-a-mexic\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/justicia-transicional-a-mexic\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_2_2560-18.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_2_2560-18.jpg\",\"width\":1152,\"height\":1600},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Just\u00edcia transicional a M\u00e8xic? - Revista Per la Pau","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/justicia-transicional-a-mexic\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Just\u00edcia transicional a M\u00e8xic? - Revista Per la Pau","og_description":"A partir de l\u2019elecci\u00f3 com a president d\u2019Andr\u00e9s Manuel L\u00f3pez Obrador el juliol de 2018, hi ha hagut una infinitat de discussions i propostes sobre la implementaci\u00f3 de la just\u00edcia transicional a M\u00e8xic. Els anuncis inicials de pacificaci\u00f3, fent refer\u00e8ncies a amnisties i a comissions de la veritat, i un enfocament social a la lluita […]","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/justicia-transicional-a-mexic\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","og_image":[{"width":518,"height":720,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_2_2560-18-518x720.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"17 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/justicia-transicional-a-mexic\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/justicia-transicional-a-mexic\/","name":"Just\u00edcia transicional a M\u00e8xic? - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/justicia-transicional-a-mexic\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/justicia-transicional-a-mexic\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_2_2560-18.jpg","datePublished":"2022-04-07T11:23:24+00:00","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/justicia-transicional-a-mexic\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/justicia-transicional-a-mexic\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_2_2560-18.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_2_2560-18.jpg","width":1152,"height":1600},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/7171","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7212"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7171"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7171"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}