{"id":7172,"date":"2022-04-07T11:23:25","date_gmt":"2022-04-07T11:23:25","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/issue\/%issue_post%\/article\/despatriarcalitzar-i-corporitzar-la-seguretat-i-la-pau-a-mexic\/"},"modified":"2022-04-07T11:23:25","modified_gmt":"2022-04-07T11:23:25","slug":"despatriarcalitzar-i-corporitzar-la-seguretat-i-la-pau-a-mexic","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/despatriarcalitzar-i-corporitzar-la-seguretat-i-la-pau-a-mexic\/","title":{"rendered":"Despatriarcalitzar i corporitzar la seguretat i la pau a M\u00e8xic"},"content":{"rendered":"\n

<\/span> A punt de complir-se 19 anys de la Resoluci\u00f3 1325 sobre Dones, Pau i Seguretat<\/span> aprovada pel Consell de Seguretat de les Nacions Unides, \u00e9s ineludible ampliar la mirada tradicional contra el militarisme i la guerra que ens ha estat llegada (fins i tot, pels moviments feministes) i posar el focus en les viol\u00e8ncies alienes als contextos b\u00e8l\u00b7lics, que tenen uns efectes sobre la poblaci\u00f3 civil igual de devastadors a curt, mitj\u00e0 i llarg termini. <\/p>\n

Un cas paradigm\u00e0tic d\u2019aquests contextos de viol\u00e8ncia no considerats b\u00e8l\u00b7lics pel Dret Internacional com\u00fa, de les \u201cguerres no lliurades formalment entre estats\u201d, segons l\u2019antrop\u00f2loga Rita Laura Segato,1<\/sup><\/a> el trobem a M\u00e8xic, un pa\u00eds on, segons l\u2019\u00cdndex de Pau<\/a>, el 2018 la taxa d\u2019homicidis va augmentar un 14% i va superar les 27 morts per cada 100.000 persones (el 69,4% d\u2019aquests homicidis es va cometre amb una arma de foc) i on actualment es cometen 10 feminicidis al dia, segons les dades recollides pel Mapa dels feminicidis a M\u00e8xic,<\/a> creat el 2016 per la geof\u00edsica Maria Salguero. En contextos d\u2019alta viol\u00e8ncia, l\u2019\u00edndex de feminicidis, de viol\u00e8ncia sexual i de viol\u00e8ncies masclistes en general augmenta d\u2019una manera exponencial. <\/p>\n

Cal recordar, a manera d\u2019exemple, un informe de 2005, a c\u00e0rrec d\u2019Amnistia Internacional, International Action Network On Small Arms i Oxfam International, en el qual s\u2019analitzava l\u2019efecte de les armes de foc sobre la vida de les dones. Segons l\u2019informe: <\/p>\n

\u201cLes armes de foc afecten la vida de les dones quan no s\u00f3n directament a la l\u00ednia de combat. Les dones esdevenen les principals prove\u00efdores de suport i les cuidadores quan els familiars homes moren o resulten ferits o incapacitats a causa de la viol\u00e8ncia armada. Les dones es veuen despla\u00e7ades i obligades a fugir de casa i emprendre un futur incert. Sovint, les dones despla\u00e7ades pateixen fam i malalties mentre lluiten per tirar endavant les seves fam\u00edlies. A m\u00e9s, les dones, com els homes, queden atrapades entre dos focs, tant en temps de guerra com de pau\u201d.2<\/sup><\/a> <\/p>\n

En contextos d\u2019alta viol\u00e8ncia, l\u2019\u00edndex de feminicidis, de viol\u00e8ncia sexual i de viol\u00e8ncies masclistes en general augmenta d\u2019una manera exponencial. <\/cite> <\/p>\n

D\u2019aquesta manera, l\u2019any 2006, Felipe Calder\u00f3n, candidat del Partit d\u2019Acci\u00f3 Nacional (PAN), va ocupar la presid\u00e8ncia del pa\u00eds nord-americ\u00e0 despr\u00e9s d\u2019unes eleccions titllades de fraudulentes per sectors amplis de la societat. Una de les seves promeses de campanya consistia a posar fre a la viol\u00e8ncia i el narcotr\u00e0fic. Com a punta de llan\u00e7a de la seva estrat\u00e8gia, va desplegar m\u00e9s de 25.000 tropes de l\u2019ex\u00e8rcit i efectius de la policia federal arreu del territori. Lluny de ser la soluci\u00f3, aquesta estrat\u00e8gia de militaritzaci\u00f3 va provocar un increment de la viol\u00e8ncia sense precedents, que s\u2019ha cobrat la vida de milers de persones, moltes civils. <\/p>\n

Segons la periodista Marcela Turati, la situaci\u00f3 viscuda en l\u2019\u00faltima d\u00e8cada a M\u00e8xic es caracteritzava per \u201cla mort a l\u2019engr\u00f2s\u201d.3<\/sup><\/a> D\u2019altra banda, l\u2019escriptor de Torre\u00f3n Carlos Vel\u00e1zquez, en la seva novel\u00b7la El karma de vivir al norte,<\/em> cita les paraules seg\u00fcents de David Simon, guionista i creador de la s\u00e8rie The Wire,<\/em> d\u2019HBO, que condensen molt encertadament la realitat actual de M\u00e8xic:\u201cEl que va comen\u00e7ar com una guerra contra el narcotr\u00e0fic ja fa algunes generacions s\u2019ha convertit en una guerra contra les classes marginades; i el que les drogues no han destru\u00eft a les nostres ciutats ho ha destru\u00eft la guerra contra elles\u201d.4<\/sup><\/a> <\/p>\n

Mentre succe\u00efa aix\u00f2, la \u201cnarconaci\u00f3\u201d i el \u201cnarcoestat\u201d es consolidaven i normalitzaven com un fenomen constitutiu de la pr\u00e0ctica pol\u00edtica i l\u2019esdevenir social de M\u00e8xic. La narcocultura, com a expressi\u00f3 material del concepte de capitalisme \u201cgore\u201d<\/em>5<\/sup><\/a> encunyat per la fil\u00f2sofa Sayak Valencia, establia les bases d\u2019un sistema hipermasclista, hiperconsumista i hiperviolent, un \u201ccapitalisme del narcotr\u00e0fic, de la rendibilitzaci\u00f3 de la mort i de la construcci\u00f3 sexista del g\u00e8nere\u201d6<\/sup><\/a> lligat \u00edntimament a dos altres conceptes elementals en el tema que ens ocupa: la necropol\u00edtica, com a forma dist\u00f2pica de governan\u00e7a, i el feminicidi, com a materialitzaci\u00f3 de la primera, llenguatge coercitiu i praxi performativa i exemplificadora que s\u2019expressa sobre el cos de les dones per mostrar-nos que les nostres vides no s\u00f3n nom\u00e9s vulnerables i prec\u00e0ries, sin\u00f3 tamb\u00e9 cosificables, deshumanitzables i prescindibles. <\/p>\n

Per tant, la narcocultura, a trav\u00e9s de l\u2019espectacularitzaci\u00f3 i la hiperrepresentaci\u00f3 de la viol\u00e8ncia, s\u2019infiltrava en tots els camps del coneixement i de la cultura popular de M\u00e8xic i en les pr\u00e0ctiques quotidianes de la poblaci\u00f3 com a matriu d\u2019intel\u00b7ligibilitat de la realitat social i com refer\u00e8ncia, model i possibilitat d\u2019ascensor social, tot i el segrest de la llibertat. Alhora, la necropol\u00edtica, \u00e9s a dir, la idea que \u201cl\u2019expressi\u00f3 \u00faltima de la sobirania resideix en gran manera en el poder i la capacitat de decidir qui pot viure i qui ha de morir\u201d,7<\/sup><\/a> s\u2019asseia a la butaca presidencial de Los Pinos i despla\u00e7ava tota pol\u00edtica p\u00fablica que s\u2019atrev\u00eds a col\u00b7locar la vida al centre; i, alhora, demanava el monopoli de la viol\u00e8ncia i \u201cel poder sobre el cos individual i sobre el cos de la poblaci\u00f3\u201d8<\/sup><\/a>, disputant-se el poder d\u2019oprimir amb els grups del crim organitzat. <\/p>\n

La narcocultura, a trav\u00e9s de l\u2019espectacularitzaci\u00f3 i la hiperrepresentaci\u00f3 de la viol\u00e8ncia, s\u2019infiltrava en tots els camps del coneixement i de la cultura popular de M\u00e8xic i en les pr\u00e0ctiques quotidianes de la poblaci\u00f3 <\/cite> <\/p>\n

En aquest sentit, Valencia9<\/sup><\/a> explica que \u201cla vida ja no \u00e9s important en si mateixa sin\u00f3 pel seu valor en el mercat com a objecte d\u2019intercanvi monetari. [\u00c9s una] transvaloraci\u00f3 que fa que el valu\u00f3s sigui el poder d\u2019apropiar-se de la potestat d\u2019atorgar la mort als altres\u201d; i que \u201caquest exercici necropol\u00edtic aconsegueix assolir el poder de l\u2019Estat mexic\u00e0 per mitj\u00e0 del control de la seva economia, atesa la seva depend\u00e8ncia respecte de l\u2019economia criminal\u201d. <\/p>\n

D\u2019acord amb la realitat descrita fins ara, amb una perspectiva feminista, \u00e9s fonamental preguntar-se com la uni\u00f3 entre la narcocultura, la necropol\u00edtica i el que Segato anomena \u201cpedagogia de la crueltat\u201d conformen societats patriarcals que extrapolen les nocions de conquesta i espoli procedents de les epistemologies del Sud i les cristal\u00b7litzen sobre els cossos de tots els subjectes \u201csubalterns\u201d que se situen fora de l\u2019ideal de l\u2019home blanc, burg\u00e8s, occidental i heterosexual; i, en especial, sobre les dones pobres i racialitzades. <\/p>\n

La forma \u00faltima de l\u2019\u201cexclusi\u00f3\u201d d\u2019aquests cossos fronteritzats i situats en els marges de \u201cla normalitat acceptable\u201d la trobem en el feminicidi, ent\u00e8s no nom\u00e9s com a crim d\u2019Estat (per acci\u00f3 i omissi\u00f3) que vulnera els drets humans de les dones (tal com sostenen diverses autores com Marcela Lagarde, Rosa-Linda Fregoso, Celia Cheyenne Verite o Jane Caputi, entre d\u2019altres), sin\u00f3 tamb\u00e9 com a conseq\u00fc\u00e8ncia final de la desigualtat en les relacions de g\u00e8nere, del control mascul\u00ed sobre els cossos i de \u201cla construcci\u00f3 social d\u2019aquests crims d\u2019odi, culminaci\u00f3 de la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere contra les dones, aix\u00ed com de la impunitat que els configura\u201d.10<\/sup><\/a> <\/p>\n

Refor\u00e7ant aquesta idea, encara que durant la d\u00e8cada de 1970, Michel Foucault (en el seu assaig Vigilar y castigar: nacimiento de la prisi\u00f3n<\/em>),<\/em>exposava que \u201cel cos, en bona part, est\u00e0 imbu\u00eft de relacions de poder i de dominaci\u00f3\u201d.11<\/sup><\/a> En el cas de les dones, aquestes relacions de poder s\u2019erigeixen sobre \u201cuna l\u00f2gica de la dominaci\u00f3 dels cossos per la for\u00e7a i la viol\u00e8ncia sexualitzada i generitzada\u201d.12<\/sup><\/a> <\/p>\n

Per desafiar la noci\u00f3 de seguretat assentada en l\u2019armamentisme i la viol\u00e8ncia i canviar-la per una veritable cultura de pau, caldr\u00e0 despatriarcalitzar aquests conceptes i les pr\u00e0ctiques que hi s\u00f3n associades <\/cite> <\/p>\n

Per aix\u00f2, si ens interroguem sobre les estrat\u00e8gies feministes per abordar els reptes que se\u2019ns presenten en la seguretat i construcci\u00f3 de pau a M\u00e8xic, hem de reivindicar la inclusi\u00f3, no solament de l\u2019experi\u00e8ncia de les dones davant el conflicte i la viol\u00e8ncia sobre els seus cossos, sin\u00f3 la necessitat de repensar el concepte mateix de seguretat en conjunt, atorgant un paper central a la vida i l\u2019\u00e8tica de la cura, des de les perif\u00e8ries i les fronteres, des dels feminismes no hegem\u00f2nics; aproximant-nos tamb\u00e9 a dimensions com el llenguatge o la visualitat per desconstruir l\u2019imaginari col\u00b7lectiu creat al voltant del concepte patriarcal de seguretat, basat en una ra\u00f3 colonial, occidental i violenta. <\/p>\n

Tanmateix, per desafiar aquesta noci\u00f3 de seguretat, assentada amb for\u00e7a en l\u2019armamentisme i la viol\u00e8ncia i en noves formes de guerra paraestatals i permanents, per tal de passar d\u2019un imminent proc\u00e9s de pacificaci\u00f3 a una veritable cultura de pau, caldr\u00e0 despatriarcalitzar aquests conceptes mateixos i les seves pr\u00e0ctiques associades at\u00e8s que, com sost\u00e9 Segato, \u201c\u00e9s la pedagogia de la masculinitat, la que fa possible la guerra; i sense una pau de g\u00e8nere no podr\u00e0 haver-hi cap pau veritable\u201d.13<\/sup><\/a> <\/p>\n

Conseg\u00fcentment, hem d\u2019apostar per construir noves subjectivitats que aprofitin el potencial de l\u2019acci\u00f3 col\u00b7lectiva i del comunitarisme i polititzin la cura \u201cde tots els cossos en la seva diversitat\u201d14<\/sup><\/a> com a eina de resist\u00e8ncia, entenent-la no com una praxi tradicionalment feminitzada, sin\u00f3 com una \u00e8tica necess\u00e0riament humana que, tal com afirma Irene Comins-Mingol, resulta una \u201cfont de superaci\u00f3 de l\u2019adversitat, de resili\u00e8ncia, no nom\u00e9s a trav\u00e9s de la for\u00e7a dels vincles i del comprom\u00eds amb les activitats quotidianes necess\u00e0ries per a la sostenibilitat de la vida\u201d,15<\/sup><\/a> sin\u00f3 mitjan\u00e7ant la participaci\u00f3 en el col\u00b7lectiu on se socialitzen i es narren el dolor i l\u2019experi\u00e8ncia, suscitant-ne irremeiablement el reconeixement; i on ens podem tornar a significar com a agents de transformaci\u00f3 social. <\/p>\n

En aquest sentit, l\u2019obra col\u00b7lectiva Cuidado, comunidad y com\u00fan. Experiencias cooperativas en el sostenimiento de la vida<\/em> recull el seg\u00fcent: <\/p>\n

\u201cL\u2019atac contra les companyes que avui defensen els territoris posa en relleu el paper crucial que tenen a l\u2019hora d\u2019atorgar un paper central a la reproducci\u00f3 humana i natural, revelant que les l\u00f2giques d\u2019extracci\u00f3 no nom\u00e9s passen per l\u2019explotaci\u00f3 del treball, sin\u00f3 tamb\u00e9 per l\u2019expulsi\u00f3 i l\u2019aniquilaci\u00f3. Tal com explica Olga Araujo, la recuperaci\u00f3 del saber i la mem\u00f2ria per a la sanaci\u00f3 i la reparaci\u00f3 planteja un conjunt d\u2019experi\u00e8ncies i metodologies femenines contra la guerra, la viol\u00e8ncia i el despla\u00e7ament\u201d.16<\/sup><\/a> <\/p>\n

L\u2019estrat\u00e8gia feminista passa, doncs, per transversalitzar una cultura de pau i una educaci\u00f3 feminista que ens permetin descolonitzar el saber i les ments i reinventar el poder <\/cite> <\/p>\n

Entre aquesta recuperaci\u00f3 de sabers trobem la idea d\u2019acuerpamiento<\/em> (\u201ccorporitzaci\u00f3\u201d o implicaci\u00f3 del cos) de Lorena Cabnal, que ella mateixa descriu com \u201cl\u2019acci\u00f3 personal i col\u00b7lectiva dels nostres cossos indignats davant les injust\u00edcies que viuen altres cossos. Que s\u2019autoconvoquen per proveir-se d\u2019energia pol\u00edtica per resistir i actuar contra les m\u00faltiples opressions patriarcals, colonialistes, racistes i capitalistes. Aquesta corporitzaci\u00f3 genera energies afectives i espirituals i trenca les fronteres i el temps imposat. Ens d\u00f3na proximitat i indignaci\u00f3 col\u00b7lectiva, per\u00f2 tamb\u00e9 revitalitzaci\u00f3 i noves forces, per recuperar l\u2019alegria sense perdre la indignaci\u00f3\u201d.17<\/sup><\/a> <\/p>\n

Sens dubte, la tasca \u00e9s aclaparadora, per\u00f2 encertada. A la filosofia per fer les paus que ens va deixar el nostre estimat mestre Vicent Mart\u00ednez Guzm\u00e1n i a les pr\u00e0ctiques de den\u00fancia i di\u00e0leg dutes a terme durant d\u00e8cades per col\u00b7lectius de dones antimilitaristes com Mujeres de Negro, C\u00f3digo Rosa o la Lliga Internacional de Dones per la Pau i la Llibertat (WILPF, per les sigles en angl\u00e8s), entre molts moviments feministes pacifistes, ara \u00e9s urgent incorporar-hi el desmantellament del sistema patriarcal i la seva alian\u00e7a amb el neoliberalisme a trav\u00e9s de la corporitzaci\u00f3 del sofriment i la vulnerabilitat dels altres i, particularment, de les altres. <\/p>\n

Nom\u00e9s d\u2019aquesta manera es podran iniciar processos i pol\u00edtiques globals-locals que facin front als efectes devastadors que les noves guerres estan tenint sobre les dones; uns efectes que, a M\u00e8xic, laboratori perfecte del capitalisme \u201cgore\u201d,<\/em> es revelen en el que Segato anomena \u201cla rapinya sobre all\u00f2 femen\u00ed\u201d, que, al seu torn, es manifesta \u201ctant en formes de destrucci\u00f3 corporal sense precedents, com en les formes de tr\u00e0fic i comercialitzaci\u00f3 del que aquests cossos puguin oferir, fins a l\u2019\u00faltim l\u00edmit\u201d.18<\/sup><\/a> <\/p>\n

L\u2019estrat\u00e8gia feminista escomet, doncs, la transversalitzaci\u00f3 d\u2019una cultura de pau i una educaci\u00f3 feminista que ens permeti, parafrasejant Boaventura de Sousa Santos, descolonitzar el saber i les ments i reinventar el poder, generant una cultura contrahegem\u00f2nica que ens permeti d\u2019albirar una idea de seguretat connectada amb la vida i la cura i no pas amb la por permanent a la seva destrucci\u00f3 potencial. <\/p>\n

SOBRE L\u2019AUTORA<\/b>
Doctora en Comunicaci\u00f3 Audiovisual i Publicitat i especialista en educomunicaci\u00f3, periodisme de pau i an\u00e0lisi feminista de mitjans de comunicaci\u00f3 amb especial \u00e8mfasi en la representaci\u00f3 de la viol\u00e8ncia masclista i el feminicidi. Docent de Teoria Feminista al M\u00e0ster de Comunicaci\u00f3 i G\u00e8nere, i de Salut Sexual i Reproductiva al M\u00e0ster de Salut Internacional i Cooperaci\u00f3 de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona, a m\u00e9s de tutora a l\u2019\u00e0rea de Feminismes i Diversitat Sexual del Grau d\u2019Educaci\u00f3 Social a la Universitat Oberta de Catalunya. Investigadora independent i membre de la Taula per M\u00e8xic. <\/p>\n

1. SEGATO, Rita Laura (2016). La guerra contra las mujeres. <\/em> Madrid: Traficantes de Sue\u00f1os.P\u00e0g. 58. <\/p>\n

2. AMNIST\u00cdA INTERNACIONAL et al. <\/em> (2005). \u201cLos efectos de las armas en la vida de las mujeres\u201d.Madrid: EDAI. P\u00e0g. 11. <\/p>\n

3. TURATI, Marcela (2011). Fuego Cruzado<\/em>. M\u00e8xic DF: Grijalbo. P\u00e0g. 29. <\/p>\n

4. VEL\u00c1ZQUEZ, Carlos (2013). El karma de vivir al norte<\/em>.M\u00e8xic DF: SextoPiso. P\u00e0g. 76. <\/p>\n

5. Quant al concepte de capitalisme gore<\/em>de Sayak Valencia (2010): \u201cPrenem el terme gore<\/em> d\u2019un g\u00e8nere cinematogr\u00e0fic que fa refer\u00e8ncia a la viol\u00e8ncia extrema i descarnada. Llavors, amb capitalisme gore<\/em> ens referim al vessament de sang expl\u00edcit i injustificat (com a preu a pagar pel Tercer M\u00f3n, que s\u2019aferra a les l\u00f2giques del capitalisme, cada vegada m\u00e9s exigents), a l\u2019alt\u00edssim percentatge de v\u00edsceres i desmembraments, freq\u00fcentment barrejats amb el crim organitzat, la divisi\u00f3 bin\u00e0ria del g\u00e8nere i els usos predadors dels cossos: tot aix\u00f2, per mitj\u00e0 de la viol\u00e8ncia m\u00e9s expl\u00edcita com a eina de necroempoderament<\/em>\u201d. <\/p>\n

6. VALENCIA, Sayak (2011). \u201cCapitalismo gore: narcom\u00e1quina y performance de g\u00e9nero\u201d [en l\u00ednia], e-misf\u00e9rica<\/em>, n\u00fam. 8.2. Disponible a: http:\/\/hemisphericinstitute.org\/hemi\/es\/e-misferica-82\/triana<\/a> <\/p>\n

7. MBEMBE, Achille (2011). Necropol\u00edtica. <\/em>Barcelona: Ed. Melusina. P\u00e0g. 19. <\/p>\n

8. VALENCIA, Sayak (2012). \u201cCapitalismo gore y necropol\u00edtica en M\u00e9xico contempor\u00e1neo\u201d, Relaciones Internacionales<\/em>, n\u00fam. 19.P\u00e0g. 98. <\/p>\n

9. VALENCIA, Sayak (2010). Capitalismo gore<\/em>.Barcelona: Ed. Melusina. <\/p>\n

10. LAGARDE, Marcela (2006). \u201cIntroducci\u00f3n. Por la vida y la libertad de las mujeres.Fin al feminicidio\u201d, a RUSSELL, Diana E. H., i ARMES, Roberta A. (eds.). Feminicidio: una perspectiva global. <\/em>M\u00e8xic: Centro de Investigaciones Interdisciplinarias en Ciencias y Humanidades de la Universidad Nacional Aut\u00f3noma de M\u00e9xico.P\u00e0g. 12. <\/p>\n

11. FOUCAULT, Michel (2002). Vigilar y castigar: nacimiento de la prisi\u00f3n. <\/em>Buenos Aires: Siglo XXI Editores. P\u00e0g. 26. <\/p>\n

12. RAVELO, Patricia; i DOM\u00cdNGUEZ, H\u00e9ctor (2006). \u201cLos cuerpos de la violencia fronteriza\u201d, N\u00f3madas,<\/em>n\u00fam. 24.P\u00e0g. 147. <\/p>\n

13. SEGATO, Rita Laura (2016). La guerra contra las mujeres. <\/em> Madrid: Traficantes de Sue\u00f1os.P\u00e0g. 23. <\/p>\n

14. GIL, Silvia L. (2018). \u201cVidas vulnerables, feminismo y crisis civilizatoria\u201d a SOL\u00c9 BLANCH, Jordi, i PI\u00c9 BALAGUER, Asun. Pol\u00edticas del sufrimiento y la vulnerabilidad. <\/em>Barcelona: Ic\u00e0ria. P\u00e0g. 49. <\/p>\n

15. COMINS-MINGOL, Irene (2015). \u201cDe v\u00edctimas a sobrevivientes: la fuerza poi\u00e9tica y resiliente del cuidar\u201d, Convergencia. <\/em>Revista de Ciencias Sociales<\/em>, vol. 22, n\u00fam. 67. P\u00e0g. 48. <\/p>\n

16. VEGA SOL\u00cdS, Cristina, et al. <\/em> (2018). Cuidado, comunidad y com\u00fan. Experiencias cooperativas en el sostenimiento de la vida. <\/em> Madrid: Traficantes de Sue\u00f1os.P\u00e0g. 34. <\/p>\n

17. Definici\u00f3 recollida a lap\u00e0gina web de SUDS: <\/p>\n

18. SEGATO, Rita Laura (2016). La guerra contra las mujeres. <\/em>Madrid: Traficantes de Sue\u00f1os. P\u00e0g. 58. <\/p>\n

Aquesta \u00e9s una versi\u00f3 tradu\u00efda de l\u2019article publicat originalment en castell\u00e0. <\/p>\n

\tFotografia\t<\/a> 8 de mar\u00e7 Ciutat de M\u00e8xic 2019\t <\/p>\n

\u00a9 Generalitat de Catalunya<\/p>\n","protected":false},"featured_media":7215,"menu_order":4,"template":"","categories":[6],"class_list":["post-7172","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-centrals"],"acf":[],"yoast_head":"\nDespatriarcalitzar i corporitzar la seguretat i la pau a M\u00e8xic - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/despatriarcalitzar-i-corporitzar-la-seguretat-i-la-pau-a-mexic\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Despatriarcalitzar i corporitzar la seguretat i la pau a M\u00e8xic - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"A punt de complir-se 19 anys de la Resoluci\u00f3 1325 sobre Dones, Pau i Seguretat aprovada pel Consell de Seguretat de les Nacions Unides, \u00e9s ineludible ampliar la mirada tradicional contra el militarisme i la guerra que ens ha estat llegada (fins i tot, pels moviments feministes) i posar el focus en les viol\u00e8ncies alienes […]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/despatriarcalitzar-i-corporitzar-la-seguretat-i-la-pau-a-mexic\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_3_2560-18-518x720.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"518\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"720\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"14 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/despatriarcalitzar-i-corporitzar-la-seguretat-i-la-pau-a-mexic\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/despatriarcalitzar-i-corporitzar-la-seguretat-i-la-pau-a-mexic\/\",\"name\":\"Despatriarcalitzar i corporitzar la seguretat i la pau a M\u00e8xic - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/despatriarcalitzar-i-corporitzar-la-seguretat-i-la-pau-a-mexic\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/despatriarcalitzar-i-corporitzar-la-seguretat-i-la-pau-a-mexic\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_3_2560-18.jpg\",\"datePublished\":\"2022-04-07T11:23:25+00:00\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/despatriarcalitzar-i-corporitzar-la-seguretat-i-la-pau-a-mexic\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/despatriarcalitzar-i-corporitzar-la-seguretat-i-la-pau-a-mexic\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_3_2560-18.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_3_2560-18.jpg\",\"width\":1152,\"height\":1600},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Despatriarcalitzar i corporitzar la seguretat i la pau a M\u00e8xic - Revista Per la Pau","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/despatriarcalitzar-i-corporitzar-la-seguretat-i-la-pau-a-mexic\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Despatriarcalitzar i corporitzar la seguretat i la pau a M\u00e8xic - Revista Per la Pau","og_description":"A punt de complir-se 19 anys de la Resoluci\u00f3 1325 sobre Dones, Pau i Seguretat aprovada pel Consell de Seguretat de les Nacions Unides, \u00e9s ineludible ampliar la mirada tradicional contra el militarisme i la guerra que ens ha estat llegada (fins i tot, pels moviments feministes) i posar el focus en les viol\u00e8ncies alienes […]","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/despatriarcalitzar-i-corporitzar-la-seguretat-i-la-pau-a-mexic\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","og_image":[{"width":518,"height":720,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_3_2560-18-518x720.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"14 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/despatriarcalitzar-i-corporitzar-la-seguretat-i-la-pau-a-mexic\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/despatriarcalitzar-i-corporitzar-la-seguretat-i-la-pau-a-mexic\/","name":"Despatriarcalitzar i corporitzar la seguretat i la pau a M\u00e8xic - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/despatriarcalitzar-i-corporitzar-la-seguretat-i-la-pau-a-mexic\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/despatriarcalitzar-i-corporitzar-la-seguretat-i-la-pau-a-mexic\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_3_2560-18.jpg","datePublished":"2022-04-07T11:23:25+00:00","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/despatriarcalitzar-i-corporitzar-la-seguretat-i-la-pau-a-mexic\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/despatriarcalitzar-i-corporitzar-la-seguretat-i-la-pau-a-mexic\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_3_2560-18.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_3_2560-18.jpg","width":1152,"height":1600},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/7172","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7215"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7172"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7172"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}