{"id":7173,"date":"2022-04-07T11:23:25","date_gmt":"2022-04-07T11:23:25","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/issue\/%issue_post%\/article\/pobles-i-comunitats-indigenes-violencia-i-alternatives-de-pau\/"},"modified":"2022-04-07T11:23:25","modified_gmt":"2022-04-07T11:23:25","slug":"pobles-i-comunitats-indigenes-violencia-i-alternatives-de-pau","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/pobles-i-comunitats-indigenes-violencia-i-alternatives-de-pau\/","title":{"rendered":"Pobles i comunitats ind\u00edgenes, viol\u00e8ncia i alternatives de pau"},"content":{"rendered":"\n

\t <\/span> La proliferaci\u00f3 ininterrompuda d\u2019esdeveniments socials violents<\/span> escur\u00e7a la mem\u00f2ria dels pobles. De l\u2019important dels pobles nom\u00e9s en queda, si \u00e9s que en queda alguna cosa, una imatge difusa, perqu\u00e8 altres successos m\u00e9s recents reclamen el lloc que els correspon en la mem\u00f2ria popular. Davant el degoteig d\u2019escenes dantesques de mort arreu del territori mexic\u00e0, convertit en cementiri involuntari, s\u00f3n pocs, molt pocs, els que entenen el que est\u00e0 passant i menys encara els que pensen que la viol\u00e8ncia no \u00e9s un designi div\u00ed, que la situaci\u00f3 que viuen els mexicans \u00e9s un producte de la descomposici\u00f3 de la societat i que, per deslliurar-se\u2019n, cal tornar enrere i desfer bona part del cam\u00ed fet, per trobar l\u2019horitz\u00f3. <\/p>\n

Entre els pobles i les comunitats ind\u00edgenes del pa\u00eds, aix\u00f2 \u00e9s clau. L\u2019exclusi\u00f3 per discriminaci\u00f3 i racisme ha constru\u00eft, entre la poblaci\u00f3 mestissa i els grups ind\u00edgenes, unes relacions asim\u00e8triques tan profundes que el seu resultat \u00e9s un colonialisme intern, d\u2019acord amb el qual s\u00f3n uns grups aliens els que decideixen els aspectes importants de la vida d\u2019aquests pobles i comunitats, deixant-los decidir \u00fanicament sobre all\u00f2 que no s\u2019oposa als seus interessos. D\u2019aquesta manera, la viol\u00e8ncia hist\u00f2rica que pateixen els pobles i comunitats ind\u00edgenes assoleix un car\u00e0cter estructural. Serveix per excloure\u2019ls de tot all\u00f2 rellevant en la vida nacional i controlar-ne la vida interna. Pel que fa a la dimensi\u00f3 nacional, nom\u00e9s compten com a vots en els processos electorals, mentre que en l\u2019\u00e0mbit local poden fer el que vulguin sempre que no pertorbin l\u2019ordre d\u2019explotaci\u00f3 i control colonial que se\u2019ls ha imposat. <\/p>\n

Tanmateix, els pobles ind\u00edgenes sempre han oposat resist\u00e8ncia a aquesta viol\u00e8ncia que els assola. Aix\u00ed mateix, sempre han buscat i trobat la manera pac\u00edfica d\u2019acomodar-s\u2019hi, pressionant els seus opressors i negociant-hi en funci\u00f3 de les seves pr\u00f2pies capacitats i les aliances que aconsegueixen. Quan aix\u00f2 no ha estat possible, no han dubtat a rec\u00f3rrer a les armes, com un recurs extrem, per defensar la seva exist\u00e8ncia i els seus drets; fan servir la viol\u00e8ncia per aconseguir la pau. Aix\u00ed va ser en la segona part del segle XIX, quan la consolidaci\u00f3 del capital va posar en perill la seva exist\u00e8ncia com a pobles, els seus territoris i els seus governs propis. Van perdre la guerra, per\u00f2 la derrota no va ser total i van tornar a les armes amb la revoluci\u00f3 de 1917. Hi van recuperar quelcom del que al segle passat els havien arrabassat; les seves terres, sobretot. Tanmateix, se\u2019ls va seguir sotmetent a la viol\u00e8ncia i la invisibilitzaci\u00f3, que \u00e9s una altra forma subtil de viol\u00e8ncia. <\/p>\n

\t\t\t\t\t\t La viol\u00e8ncia hist\u00f2rica que pateixen els pobles i comunitats ind\u00edgenes assoleix un car\u00e0cter estructural; se\u2019ls exclou de tot l\u2019important de la vida nacional i se\u2019n controla la vida interna <\/cite> <\/p>\n

Una dada dram\u00e0tica de la viol\u00e8ncia oficial contra els pobles ind\u00edgenes \u00e9s que, en tota la seva exist\u00e8ncia, la for\u00e7a a\u00e8ria mexicana nom\u00e9s ha fet servir els seus bombarders contra els pobles ind\u00edgenes: l\u2019any 1927, contra els pobles iaquis de Sonora que es negaven a deposar les armes contra el govern fins que els tornessin les seves terres, que els pol\u00edtics i empresaris els havien arrabassat; l\u2019any 1957, contra els pobles triquis d\u2019Oaxaca que havien executat el comandant de la zona militar establerta a San Juan Copala, el seu centre pol\u00edtic i cerimonial, perqu\u00e8 els robava el caf\u00e8 i traficava amb armes que despr\u00e9s ell mateix decomissava; l\u2019any 1994, contra els pobles maies de l\u2019estat de Chiapas organitzats en l\u2019Ex\u00e8rcit Zapatista d\u2019Alliberament Nacional, que es van aixecar en armes contra el govern per la situaci\u00f3 inhumana que patien. <\/p>\n

De l\u2019anterior gaireb\u00e9 ning\u00fa no se\u2019n recorda. De la mateixa manera, s\u00f3n molt pocs els que recorden les accions repressives recents contra els pobles ind\u00edgenes, tot i que van desembocar en desenes de morts, ferits, desapareguts i captius, amb la conseg\u00fcent indignaci\u00f3 popular en aquells temps. Les massacres d\u2019Aguas Blancas el juny de 1995, a l\u2019estat de Guerrero; la d\u2019Acteal, el desembre de 1997, a l\u2019estat de Chiapas; la d\u2019Agua Fr\u00eda el maig de 2002, a Oaxaca; i la desaparici\u00f3 d\u2019estudiants de l\u2019escola Normal Rural Isidre Burgos, d\u2019Ayotzinapa, Guerrero, el setembre de 2014, en s\u00f3n nom\u00e9s els casos m\u00e9s sonats. Tot i aix\u00f2, a mesura que passa el temps, l\u2019oblit substitueix la mem\u00f2ria, mentre que l\u2019exig\u00e8ncia de just\u00edcia per a les v\u00edctimes i de c\u00e0stig per als responsables es dilueix perqu\u00e8 hi ha altres successos igual de greus que reclamen atenci\u00f3. <\/p>\n

La viol\u00e8ncia contra els pobles i comunitats<\/b> <\/p>\n

L\u2019any passat, quan Andr\u00e9s Manuel L\u00f3pez Obrador va llan\u00e7ar la seva tercera candidatura a la Presid\u00e8ncia de la Rep\u00fablica, molts pobles, comunitats i organitzacions ind\u00edgenes li van donar suport perqu\u00e8 hi veien l\u2019oportunitat de canviar la situaci\u00f3 de viol\u00e8ncia que vivien des de la instauraci\u00f3 de les pol\u00edtiques neoliberals, cap a l\u2019\u00faltima d\u00e8cada del segle XX; d\u2019altres se\u2019n van mantenir al marge, per\u00f2 al final van recolzar la seva candidatura, conven\u00e7uts que, com a opci\u00f3 de govern, era el mal menor. Dit d\u2019una altra manera, van votar-hi a favor, per\u00f2 no com a millor opci\u00f3, sin\u00f3 perqu\u00e8 no n\u2019hi havia cap altra. Tamb\u00e9 perqu\u00e8 en la seva campanya va difondre un discurs en conson\u00e0ncia amb les lluites dels pobles ind\u00edgenes contra l\u2019extractivisme i a favor de la defensa del seu territori i els seus recursos naturals. Com veurem m\u00e9s endavant, el seu c\u00e0lcul no va ser del tot encertat, perqu\u00e8 la viol\u00e8ncia contra ells no ha cessat un any despr\u00e9s del nou govern. <\/p>\n

Aquesta lluita ha generat inestabilitat social i, en molts casos, viol\u00e8ncia contra els opositors.D\u2019acord amb la Comissi\u00f3 pel Di\u00e0leg amb els Pobles Ind\u00edgenes de M\u00e8xic, una instituci\u00f3 del govern federal, en el sexenni passat es van registrar 312 conflictes que involucraven pobles i comunitats ind\u00edgenes, els detonants dels quals eren projectes d\u2019explotaci\u00f3 minera, la propietat i possessi\u00f3 de la terra, els projectes d\u2019infraestructures (carreteres, gasoductes i explotaci\u00f3 d\u2019hidrocarburs), projectes hidr\u00e0ulics (construcci\u00f3 de preses i aq\u00fceductes per al transvasament d\u2019aigua d\u2019una conca a una altra) i projectes de seguretat i just\u00edcia (organitzaci\u00f3 de policies comunit\u00e0ries). Hi cal afegir els conflictes derivats de l\u2019aprofitament de l\u2019aigua i la biodiversitat, recursos naturals molt apreciats per les empreses mercantils per portar-los al mercat. <\/p>\n

\t\t\t\t\t\t S\u00f3n molt pocs els que recorden les accions repressives recents contra els pobles ind\u00edgenes, tot i que van deixar desenes de morts, ferits, desapareguts i captius <\/cite> \t\t\t <\/p>\n

Segons un altre informe no exhaustiu elaborat pel Congr\u00e9s Nacional Ind\u00edgena (CNI) \u2013un espai de conflu\u00e8ncia d\u2019organitzacions que lluiten per l\u2019autonomia i els drets dels pobles ind\u00edgenes, creat el 12 d\u2019octubre de 1996 per donar suport al compliment dels Acords sobre drets i cultura ind\u00edgena entre l\u2019Ex\u00e8rcit Zapatista d\u2019Alliberament Nacional (EZLN) i el govern federal\u2013,1<\/sup><\/a> des de llavors, les organitzacions que aglutina havien patit 117 assassinats i 11 desaparicions entre els seus integrants. Segons aquesta organitzaci\u00f3: \u201cLa xifra real \u00e9s m\u00e9s gran perqu\u00e8 en aquesta llista provisional generalment nom\u00e9s hi apareixen aquells que tenien responsabilitats pol\u00edtiques o operatives. Falten els noms dels morts que havien resistit en els seus camps de blat de moro, les seves cerim\u00f2nies i les seves tasques quotidianes\u201d. A m\u00e9s, hi manquen els afectats per la viol\u00e8ncia d\u2019organitzacions que no participen en el CNI. <\/p>\n

En la llista preliminar de membres del CNI assassinats, s\u2019hi compten 51 tsotsils de tres comunitats de Chiapas; 33 nahues (22 de Michoac\u00e1n, cinc de Jalisco, quatre de Guerrero, un de Morelos i un de Colima); sis binniz\u00e0 de dues comunitats d\u2019Oaxaca; sis choles de tres comunitats de Chiapas; cinc pur\u00e9peches de dues comunitats de Michoac\u00e1n; cinc chontals de dues comunitats d\u2019Oaxaca; tres triquis de dues comunitats d\u2019Oaxaca; tres tseltals de dues comunitats de Chiapas; dos chinanteques d\u2019Oaxaca, un nu\u2019saavi d\u2019Oaxaca, un me\u2019phaa i un mixe de Oaxaca. Les 11 persones ind\u00edgenes integrants del CNI desaparegudes s\u00f3n 10 nahues de Michoac\u00e1n, Jalisco, Veracruz i Puebla i un ind\u00edgena d\u2019Oaxaca desaparegut a la Ciutat de M\u00e8xic. <\/p>\n

A aquests assassinats i desaparicions pol\u00edtiques cal afegir-hi els assassinats durant l\u2019actual sexenni d\u2019Andr\u00e9s Manuel L\u00f3pez Obrador: No\u00e9 Jim\u00e9nez Pablo, Santiago G\u00f3mez \u00c1lvarez, Samir Flores Soberanes, Juli\u00e1n Cort\u00e9s Flores, Ignacio P\u00e9rez Gir\u00f3n, Jos\u00e9 Lucio Bartolo Faustino, Modesto Verales Sebasti\u00e1n, Bartolo Hilario Morales, Isa\u00edas Xanteco Ahuejote i un jove nahua de Colima. Es tracta de gent que va creure en les pol\u00edtiques de canvi promeses per l\u2019actual govern, per\u00f2, en constatar que tinguessin cap efecte, van continuar amb la seva lluita en defensa dels seus drets. Un altre grup \u00e9s el dels ind\u00edgenes privats de llibertat, perseguits o amena\u00e7ats per defensar les seves terres i buscar una vida digna per a ells, les seves fam\u00edlies i les seves comunitats i pobles. <\/p>\n

Propostes de pau i nova vida<\/b> <\/p>\n

En aquest panorama, molts dirigents d\u2019organitzacions de pobles i comunitats ind\u00edgenes opinen que hi ha una guerra permanent contra ells i que no parar\u00e0 si no es proposen alternatives pacifistes. Una guerra en qu\u00e8 conflueixen molts factors i actors: d\u2019una banda, el model extractivista del desenvolupament econ\u00f2mic, la relaci\u00f3 de les empreses capitalistes amb el crim organitzat, les pol\u00edtiques de sotmetiment aplicades per l\u2019Estat; i, d\u2019altra banda, la defensa que els pobles i comunitats fan dels seus territoris a trav\u00e9s de la mobilitzaci\u00f3 popular. En aquest sentit, a mesura que el temps passa, els pobles en lluita transformen les seves maneres de lluitar fins a allunyar-se dels m\u00e8todes verticals d\u2019organitzaci\u00f3 i tornar a les formes pr\u00f2pies. M\u00e9s que no en organitzacions, s\u2019aglutinen en les seves estructures politicoreligioses pr\u00f2pies, que s\u00f3n molt variades. \u00c9s possible trobar-hi des de les democr\u00e0tiques, en qu\u00e8 les assemblees prenen les decisions que despr\u00e9s executen els seus representants, fins a les militars, on el que m\u00e9s pesa \u00e9s l\u2019experi\u00e8ncia b\u00e8l\u00b7lica dels dirigents. Un altre vessant organitzatiu objecte d\u2019atenci\u00f3 \u00e9s la preemin\u00e8ncia de l\u2019organitzaci\u00f3 civil sobre la religiosa, encara que en molts casos es pretengui el contrari. <\/p>\n

Juntament amb els seus m\u00e8todes de lluita tamb\u00e9 n\u2019han canviat els objectius. De confrontar directament el govern exigint que reconegui els seus drets, passen gradualment a enfortir les seves estructures locals i, a partir d\u2019aqu\u00ed, resistir els embats externs. Aix\u00f2 ens porta a l\u2019important: per fer-ho recorren a la seva experi\u00e8ncia hist\u00f2rica i els seus valors culturals, mantinguts i recreats durant segles. S\u00f3n els nous m\u00e8todes de lluita i el canvi d\u2019objectiu, que poden aportar alternatives per a la pacificaci\u00f3; i no nom\u00e9s dels pobles i les comunitats ind\u00edgenes, sin\u00f3 tamb\u00e9 del pa\u00eds, si es vol fer cas al missatge que envien i els ensenyaments que poden difondre. Molta gent considera que no hi ha cap moviment ind\u00edgena perqu\u00e8 ja no ocupen places ni oficines p\u00fabliques, ni se\u2019ls veu manifestar-se per les grans avingudes urbanes. N\u2019hi ha prou, per\u00f2, amb un passeig per les comunitats per sorprendre\u2019s de com s\u2019hi discuteix sobre el futur constantment; s\u2019hi fan rituals per demanar perd\u00f3 a la mare terra, per no haver-ne tingut cura i permetre que li fessin mal; i s\u2019hi invoquen les seves de\u00eftats perqu\u00e8 els il\u00b7luminin. Tot a la seva manera, amb el seu propi ritme i per mitj\u00e0 dels seus propis mecanismes. <\/p>\n

D\u2019aquests processos, els pobles i comunitats en diuen reconstituci\u00f3 i creaci\u00f3 d\u2019autonomies. N\u2019hi ha de tota mena: segons les necessitats dels pobles i les comunitats ind\u00edgenes, les possibilitats d\u2019aconseguir els objectius que es proposen, els recursos de qu\u00e8 disposen per aconseguir-ho i, en molts casos, els suports que poden obtenir de les aliances que teixeixen. En aix\u00f2, sens dubte, l\u2019experi\u00e8ncia en territori zapatista \u00e9s important, per\u00f2 tamb\u00e9 n\u2019hi ha altres arreu del territori mexic\u00e0. Al nord, els pobles lluiten per defensar els seus territoris assetjats pel capital; al centre tamb\u00e9, encara que els processos s\u2019hi diversifiquin, perqu\u00e8 hi ha processos de creaci\u00f3 de governs propis i policies comunitaris per a la seguretat, basats en els seus propis recursos i allunyats de les disposicions estatals. <\/p>\n

Els nous moviments ind\u00edgenes no nom\u00e9s volen acabar amb la viol\u00e8ncia, sin\u00f3 tamb\u00e9 posar fi a les causes que la generen. Volen transformar all\u00f2 nociu del m\u00f3n occidental oferint, a canvi, el millor del que els \u00e9s propi <\/cite> <\/p>\n

En altres casos, es generen projectes propis dels pobles i comunitats ind\u00edgenes, pensats i dissenyats per ells mateixos. Entre aquests projectes hi ha projectes de reforestaci\u00f3 o recollida d\u2019aigua, de manera que la societat es reconcilia amb la natura; projectes de sembra d\u2019aliments, on se sembra el que es consumeix fent un \u00fas racional de la terra i posant en pr\u00e0ctica els seus coneixements ancestrals; o projectes d\u2019educaci\u00f3 deslligats de la pol\u00edtica oficial i que atorguen prioritat als coneixements locals. En paral\u00b7lel, proliferen els projectes culturals de poetes, historiadors i fil\u00f2sofs locals que, si es tinguessin en compte en les pol\u00edtiques culturals i educatives, enriquirien for\u00e7a les pol\u00edtiques oficials. <\/p>\n

L\u2019important d\u2019aquests processos \u00e9s que ja no s\u2019exigeix el reconeixement estatal de l\u2019autonomia, que s\u2019exerceix, conseg\u00fcentment, com una veritable forma de vida. En un ambient quotidi\u00e0 de viol\u00e8ncia, la reconstituci\u00f3 dels pobles i la creaci\u00f3 d\u2019autonomies es converteix en un recurs organitzatiu i pol\u00edtic amb el qual els pobles s\u2019enfronten a les m\u00faltiples viol\u00e8ncies; contra la despossessi\u00f3 i la dominaci\u00f3 (estructural), contra la viol\u00e8ncia de l\u2019Estat (pol\u00edtica), contra l\u2019estigma (discriminaci\u00f3) i contra el crim organitzat. Els nous moviments ind\u00edgenes no nom\u00e9s volen acabar amb la viol\u00e8ncia, sin\u00f3 tamb\u00e9 posar fi a les causes que la generen. Volen transformar all\u00f2 nociu del m\u00f3n occidental oferint, a canvi, el millor del que els \u00e9s propi. Al centre d\u2019aquests complexos processos hi ha la construcci\u00f3 d\u2019autonomies, amb els seus propis recursos, que mostra que es pot viure en pau si es privilegia el b\u00e9 com\u00fa per damunt dels interessos particulars. <\/p>\n

Conclusi\u00f3<\/b> <\/p>\n

Com es fa patent, les alternatives dels pobles ind\u00edgenes per acabar amb la viol\u00e8ncia que ofega el pa\u00eds no miren d\u2019ajustar el que no funciona del sistema, perqu\u00e8 saben que no \u00e9s possible i, encara que ho fos, resoldria nom\u00e9s el problema de la viol\u00e8ncia directa, immediata, de la societat mestissa, mentre que la viol\u00e8ncia estructural, colonial, racista i discriminat\u00f2ria que hist\u00f2ricament s\u2019exerceix contra ells seguiria persistint i, al cap d\u2019uns anys, tornaria a sorgir. Per aix\u00f2 insisteixen a canviar les regles del joc, incidir en les causes profundes del problema, el qual, a parer seu, rau en el disseny d\u2019Estat que al llarg del temps han constru\u00eft els mexicans, excloent els ind\u00edgenes i els seus drets. Segons els pobles i comunitats ind\u00edgenes, perqu\u00e8 hi hagi pau cal transformar l\u2019Estat d\u2019arrel, perqu\u00e8 tots tinguem l\u2019oportunitat de viure dignament. <\/p>\n

Per tal d\u2019aconseguir-ho, ofereixen la seva experi\u00e8ncia de resist\u00e8ncia per\u00f2, sobretot, els seus valors culturals, entre els quals predomina l\u2019\u00e9sser col\u00b7lectiu sobre l\u2019individual, la solidaritat amb els que menys tenen, el do d\u2019oferir el que la natura ha donat i una relaci\u00f3 diferent entre la societat i la natura; i d\u2019acord amb els quals els governs, siguin assemblearis o verticals, sempre han de fer atenci\u00f3 a la protecci\u00f3 del b\u00e9 com\u00fa, per al benestar de tots. En temps de crisi, en qu\u00e8 est\u00e0 en joc l\u2019exist\u00e8ncia mateixa de la vida, aix\u00f2 s\u2019hauria de valorar amb tota la serietat necess\u00e0ria. \u00c9s molt probable que en all\u00f2 local s\u2019hi manifestin els problemes que la globalitzaci\u00f3 ha provocat. Els pobles i comunitats ind\u00edgenes ens ofereixen un cam\u00ed per construir un futur millor per a tots. \u00c9s cosa nostra si sabem escoltar-los. <\/p>\n

SOBRE L\u2019AUTOR<\/b>
Originari de la comunitat de Santa Rosa Caxtlahuaca, a la regi\u00f3 Mixteca d\u2019Oaxaca, Francisco L\u00f3pez B\u00e1rcenas t\u00e9 estudis de postgrau en Dret i Desenvolupament Rural. Professor, investigador i assessor de comunitats ind\u00edgenes, ha exercit tamb\u00e9 c\u00e0rrecs comunitaris a la seva localitat d\u2019origen i ha documentat la hist\u00f2ria dels pobles mixteques, els moviments ind\u00edgenes contemporanis i les transformacions de l\u2019Estat i la seva legislaci\u00f3. <\/p>\n

1. L\u00f3pez B\u00e1rcenas, Francisco, \u201cLos movimientos ind\u00edgenas en M\u00e9xico: rostros y caminos\u201d, El Cotidiano,<\/em> n\u00fam. 200, Revista de la Universidad Aut\u00f3noma Metropolitana-Unidad Azcapotzalco, M\u00e8xic, novembre-desembre de 2016. <\/p>\n

Aquesta \u00e9s una versi\u00f3 tradu\u00efda de l\u2019article publicat originalment en castell\u00e0. <\/p>\n

\tFotografia\t<\/a>\tMaria de Jes\u00fas Patrici, ind\u00edgena nahua.\t <\/p>\n

\u00a9 Generalitat de Catalunya<\/p>\n","protected":false},"featured_media":7218,"menu_order":5,"template":"","categories":[6],"class_list":["post-7173","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-centrals"],"acf":[],"yoast_head":"\nPobles i comunitats ind\u00edgenes, viol\u00e8ncia i alternatives de pau - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/pobles-i-comunitats-indigenes-violencia-i-alternatives-de-pau\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Pobles i comunitats ind\u00edgenes, viol\u00e8ncia i alternatives de pau - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"La proliferaci\u00f3 ininterrompuda d\u2019esdeveniments socials violents escur\u00e7a la mem\u00f2ria dels pobles. De l\u2019important dels pobles nom\u00e9s en queda, si \u00e9s que en queda alguna cosa, una imatge difusa, perqu\u00e8 altres successos m\u00e9s recents reclamen el lloc que els correspon en la mem\u00f2ria popular. Davant el degoteig d\u2019escenes dantesques de mort arreu del territori mexic\u00e0, convertit […]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/pobles-i-comunitats-indigenes-violencia-i-alternatives-de-pau\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_4_2560-18-518x720.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"518\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"720\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"15 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/pobles-i-comunitats-indigenes-violencia-i-alternatives-de-pau\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/pobles-i-comunitats-indigenes-violencia-i-alternatives-de-pau\/\",\"name\":\"Pobles i comunitats ind\u00edgenes, viol\u00e8ncia i alternatives de pau - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/pobles-i-comunitats-indigenes-violencia-i-alternatives-de-pau\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/pobles-i-comunitats-indigenes-violencia-i-alternatives-de-pau\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_4_2560-18.jpg\",\"datePublished\":\"2022-04-07T11:23:25+00:00\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/pobles-i-comunitats-indigenes-violencia-i-alternatives-de-pau\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/pobles-i-comunitats-indigenes-violencia-i-alternatives-de-pau\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_4_2560-18.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_4_2560-18.jpg\",\"width\":1152,\"height\":1600},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Pobles i comunitats ind\u00edgenes, viol\u00e8ncia i alternatives de pau - Revista Per la Pau","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/pobles-i-comunitats-indigenes-violencia-i-alternatives-de-pau\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Pobles i comunitats ind\u00edgenes, viol\u00e8ncia i alternatives de pau - Revista Per la Pau","og_description":"La proliferaci\u00f3 ininterrompuda d\u2019esdeveniments socials violents escur\u00e7a la mem\u00f2ria dels pobles. De l\u2019important dels pobles nom\u00e9s en queda, si \u00e9s que en queda alguna cosa, una imatge difusa, perqu\u00e8 altres successos m\u00e9s recents reclamen el lloc que els correspon en la mem\u00f2ria popular. Davant el degoteig d\u2019escenes dantesques de mort arreu del territori mexic\u00e0, convertit […]","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/pobles-i-comunitats-indigenes-violencia-i-alternatives-de-pau\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","og_image":[{"width":518,"height":720,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_4_2560-18-518x720.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"15 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/pobles-i-comunitats-indigenes-violencia-i-alternatives-de-pau\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/pobles-i-comunitats-indigenes-violencia-i-alternatives-de-pau\/","name":"Pobles i comunitats ind\u00edgenes, viol\u00e8ncia i alternatives de pau - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/pobles-i-comunitats-indigenes-violencia-i-alternatives-de-pau\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/pobles-i-comunitats-indigenes-violencia-i-alternatives-de-pau\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_4_2560-18.jpg","datePublished":"2022-04-07T11:23:25+00:00","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/pobles-i-comunitats-indigenes-violencia-i-alternatives-de-pau\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/pobles-i-comunitats-indigenes-violencia-i-alternatives-de-pau\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_4_2560-18.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_4_2560-18.jpg","width":1152,"height":1600},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/7173","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7218"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7173"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7173"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}