{"id":7174,"date":"2022-04-07T11:23:25","date_gmt":"2022-04-07T11:23:25","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/issue\/%issue_post%\/article\/caravanes-migrants-mobilitzacions-de-masses-noviolentes\/"},"modified":"2022-04-07T11:23:25","modified_gmt":"2022-04-07T11:23:25","slug":"caravanes-migrants-mobilitzacions-de-masses-noviolentes","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/caravanes-migrants-mobilitzacions-de-masses-noviolentes\/","title":{"rendered":"Caravanes migrants: mobilitzacions de masses noviolentes"},"content":{"rendered":"\n

\t <\/span> Des dels inicis de la lluita zapatista el 1994<\/span>, les accions socials caracteritzades com a caravanes han estat realment columnes noviolentes de la societat civil que travessen o trenquen setges i reclusions de guerra, (para)militarizaci\u00f3, fam o repressi\u00f3. Han servit per construir lla\u00e7os de solidaritat i lluita entre la poblaci\u00f3 civil i comunitats en resist\u00e8ncia, han constitu\u00eft una for\u00e7a auxiliar en la reproducci\u00f3 material de les poblacions assetjades. Han advertit tamb\u00e9 les forces que assetgen que la poblaci\u00f3 assetjada no est\u00e0 sola. Aquestes caravanes s\u2019han realitzat des de la societat civil cap als territoris zapatistes o de les comunitats zapatistes cap enfora dels seus territoris, com a via per trencar el setge politicomilitar, el mur o la reclusi\u00f3. <\/p>\n

Som actualment davant de dues experi\u00e8ncies hist\u00f2riques d\u2019aquest tipus d\u2019acci\u00f3 a M\u00e8xic, encap\u00e7alades per actors socials clau en la construcci\u00f3 de pau nacional i regional: els familiars de v\u00edctimes de desapareguts i els migrants centreamericans. Algunes Caravanes Migrants o Brigades de Recerca de Persones Desaparegudes fins i tot s\u2019han fet de forma conjunta, ja que molts familiars centreamericans tamb\u00e9 venen a M\u00e8xic a \u201cbuscar en vida\u201d els seus \u00e9ssers estimats, dels quals han perdut l\u2019empremta fa anys. Un dels principals efectes d\u2019aquest tipus d\u2019accions noviolentes ha estat l\u2019apoderament d\u2019alguns d\u2019aquests actors socials que passen de la lluita per la superviv\u00e8ncia material i moral a ser subjectes dels seus propis drets, com a activistes d\u2019un canvi en la seva situaci\u00f3 i la d\u2019altres amb identitats socials similars. <\/p>\n

Caminar per trencar el setge<\/b> <\/p>\n

Les Caravanes-\u00c8xodes-Columnes de migrants s\u00f3n tamb\u00e9 una acci\u00f3 massiva de no-cooperaci\u00f3 que \u201ctrenca la reclusi\u00f3, el setge,\u201d en una confrontaci\u00f3 directa cap als governs i forces delictives dels seus pa\u00efsos d\u2019origen que els expropien les seves condicions materials m\u00ednimes de vida. Les caravanes han augmentat considerablement des del novembre de 2018, principalment des d\u2019Hondures, en el que semblaria ser un canvi en l\u2019estrat\u00e8gia de lluita noviolenta dels migrants, organitzats o no. M\u00e9s enll\u00e0 de les moltes hip\u00f2tesis i conjectures sobre l\u2019origen, la identitat dels participants, la forma d\u2019organitzaci\u00f3 i finan\u00e7ament, la pressi\u00f3 pol\u00edtica i social cap als governs de la regi\u00f3, i la manipulaci\u00f3 que s\u2019ha fet cap a una buscada reelecci\u00f3 de Donald Trump, president dels Estats Units, les caravanes \u201cs\u00f3n una realitat, no un invent\u201d, com declara la Secretaria de Governaci\u00f3 de M\u00e8xic 1<\/sup><\/a>. A partir d\u2019aquest \u201cprincipi de realitat\u201d ens proposem fer-ne una primera reflexi\u00f3 nom\u00e9s des de l\u2019angle de l\u2019estrat\u00e8gia i la t\u00e0ctica de la lluita noviolenta, i no des de la seva g\u00e8nesi, constituci\u00f3 o efectes. <\/p>\n

La l\u00ednia de la \u201cfrontera de la inhumanitat\u201d que significa no saber si hom podr\u00e0 reproduir-se l\u2019endem\u00e0, va arribar a un punt sense retorn i de creixement exponencial en aquestes regions d\u2019Am\u00e8rica Central i M\u00e8xic. El sacrifici i la desesperaci\u00f3 s\u00f3n grans, per\u00f2 tamb\u00e9 la determinaci\u00f3 moral i material. Gandhi sostenia com a base central de la seva acci\u00f3 noviolenta el principi que el mateix sofriment seria la principal arma per destruir l\u2019opressi\u00f3 i canviar la consci\u00e8ncia de l\u2019adversari. El testimoni de mares, ancians, nens, discapacitats, homes, caminant i superant mil inclem\u00e8ncies cada dia resulta profundament dolor\u00f3s i \u00e9s alhora exemplificatiu de qu\u00e8 significa lluitar de deb\u00f2. Ens trobem davant d\u2019una admirable columna de lluitadors noviolents. Mahatma Gandhi no afirmava aix\u00f2 des d\u2019una posici\u00f3 simplista, idealista, religiosa o fins i tot masoquista, sin\u00f3 des d\u2019una estrat\u00e8gia per buscar una permanent acumulaci\u00f3 de \u201cfor\u00e7a moral\u201d en el propi b\u00e0ndol. Doncs aquesta \u00e9s la primera i principal arma noviolenta en tota confrontaci\u00f3 per aconseguir una \u201cruptura\u201d cap a la veritat i la just\u00edcia en l\u2019adversari. Aquesta for\u00e7a moral, arma central dels migrants en aquesta acci\u00f3 de construcci\u00f3 de pau, es basa en el que el papa Francesc ha declarat: \u201cLa gent exerceix el seu leg\u00edtim dret de buscar una vida millor en un altre lloc\u201d2<\/sup><\/a>. <\/p>\n

Caminar massivament dist\u00e0ncies tan llargues ha estat una forma de lluita noviolenta molt utilitzada en la hist\u00f2ria dels moviments socials: genera solidaritat i permet la presa de consci\u00e8ncia gradual de la poblaci\u00f3 <\/cite> <\/p>\n

Aquestes caravanes s\u00f3n originades sobretot per dos grans motius. D\u2019una banda la fam generada per l\u2019expropiaci\u00f3 i explotaci\u00f3 econ\u00f2mica depredadora, capitalista i transnacional dels recursos naturals, cossos i territoris als pa\u00efsos d\u2019origen d\u2019aquestes poblacions. Per una altra, el terror i la desesperan\u00e7a causats per l\u2019\u00fas de la viol\u00e8ncia i la guerra \u2013de la qual, segons els zapatistes, \u201cens neguem a dir el seu nom\u201d\u2013, com a formes de control, vigil\u00e0ncia, despulla i extermini de part de la poblaci\u00f3. Guerra i fam estan profundament interrelacionades amb la constituci\u00f3 d\u2019estats delinq\u00fcencials en aquesta nova etapa del capitalisme3<\/sup><\/a>. En el fons, es tracta de la construcci\u00f3 i reproducci\u00f3 d\u2019un enorme negoci il\u00b7legal: el tr\u00e0fic m\u00faltiple de cossos amb alts graus d\u2019indefensi\u00f3 en ser allunyats de les seves identitats i de les xarxes familiars o comunit\u00e0ries d\u2019origen, terroritzats per la viol\u00e8ncia o la fam i sense alternatives reals de superviv\u00e8ncia en els seus territoris. <\/p>\n

Les caravanes de migrants han estat conceptualitzades en ocasions com a accions de \u201cmobilitat humana\u201d. Aix\u00f2 constitueix nom\u00e9s una descripci\u00f3 parcial d\u2019aquestes accions, ja que les caravanes s\u00f3n tamb\u00e9 accions de lluita social. Els seus mitjans de mobilitzaci\u00f3 s\u00f3n els peus, el tren de \u201cLa Bestia\u201d (d\u2019Arriaga, Chiapas, a Ixtepec, Oaxaca), els raids solidaris, els autobusos… i tamb\u00e9 les xarxes socials. Les convocat\u00f2ries en formes molt diferents des d\u2019aquestes xarxes, la protecci\u00f3 col\u00b7lectiva, aix\u00ed com el seguiment i l\u2019acceleraci\u00f3 de l\u2019acci\u00f3, i fins i tot l\u2019\u201caven\u00e7 virtual\u201d de l\u2019acci\u00f3, han estat fonamentals per construir la marea humana massiva que avan\u00e7a i la percepci\u00f3 social i pol\u00edtica que, com passa amb el mar, aquest aven\u00e7 \u00e9s imparable, creixent i fins i tot \u201cnatural\u201d, per la legitimitat que dona la lluita contra la fam i la guerra. Les xarxes \u2013en un doble car\u00e0cter\u2013 tenen una virtut i un risc: s\u00f3n en gran part an\u00f2nimes, la qual cosa dificulta al poder \u2013legal i il\u00b7legal\u2013 detectar els lideratges de les accions noviolentes, i per tant reprimir-les, per\u00f2 tamb\u00e9 permeten ocultar altres finalitats. <\/p>\n

Caminar massivament dist\u00e0ncies tan llargues ha estat tamb\u00e9 una forma de lluita noviolenta molt utilitzada en la hist\u00f2ria dels moviments socials, per ser un fet essencial del poble i de la seva vida quotidiana \u2013com \u00e9s beure aigua i menjar\u2013, per ser quelcom que genera solidaritat a l\u2019interior i a l\u2019exterior del moviment, per ser una acci\u00f3 que t\u00e9 un \u201critme lent\u201d que permet la presa de consci\u00e8ncia gradual de la poblaci\u00f3 i aix\u00ed un increment de la participaci\u00f3 i solidaritat, que fa cr\u00e9ixer la for\u00e7a moral i material dels caminants, que inhibeix d\u2019alguna manera la repressi\u00f3. Es tracta d\u2019una acci\u00f3 que pot ajudar a construir una negociaci\u00f3. \u00c9s una acci\u00f3 que permet \u201cdespullar la veritat\u201d p\u00fablicament amb for\u00e7a i nitidesa, com deia Gandhi. Caminades emblem\u00e0tiques de la hist\u00f2ria han estat la Marxa de la Sal gandhiana (mar\u00e7-abril 1930), la Marxa sobre Washington pel Treball i la Llibertat del moviment afroameric\u00e0 liderada per Martin Luther King (agost 1963), o la Marxa del Color de la Terra zapatista (gener-abril 2001). <\/p>\n

Migrants constructors de pau: Cooperaci\u00f3 amb ordres inhumanes<\/b> <\/p>\n

Aix\u00ed mateix, les caravanes, a m\u00e9s de la mobilitzaci\u00f3 de masses per trencar un setge, s\u00f3n tamb\u00e9 accions de no cooperaci\u00f3 de la poblaci\u00f3 civil. Amb elles s\u2019exerceix la \u201cdesobedi\u00e8ncia deguda a tota ordre inhumana\u201d4<\/sup><\/a>, ja que els migrants es neguen a ser reclutats pel crim organitzat, a matar, a morir de gana i desesperan\u00e7a. \u00c9s per tant una important \u201cofensiva estrat\u00e8gica noviolenta\u201d encap\u00e7alada, com a subjectes socials, per migrants centreamericans \u2013i pels familiars de v\u00edctimes de la guerra a M\u00e8xic\u2013, que decideixen exercir el seu poder social, la identitat moral i l\u2019autonomia de forma directa, enfrontant-se als poders pol\u00edtics, \u201csense demanar perm\u00eds\u201d (com deia el comandant zapatista David en la creaci\u00f3 de les Juntes de Bon Govern l\u2019agost de 2003), per\u00f2 buscant tamb\u00e9 la major quantitat d\u2019aliances socials i governamentals. <\/p>\n

Els migrants s\u00f3n tamb\u00e9 \u201cconstructors de pau\u201d. En lloc d\u2019agafar les armes escullen el \u201cdespla\u00e7ament\u201d del propi cos fora del territori de la guerra; \u00e9s una acci\u00f3 d\u2019enfrontament cap a la viol\u00e8ncia <\/cite> <\/p>\n

D\u2019aquesta manera, els migrants s\u00f3n tamb\u00e9, en cert sentit, \u201cconstructors de pau\u201d. Per aix\u00f2 no nom\u00e9s els hem de veure com una poblaci\u00f3 atemorida i desesperada per la pobresa i la viol\u00e8ncia, sin\u00f3 tamb\u00e9 com a lluitadors en el veritable sentit de la paraula. En lloc d\u2019agafar les armes i fer cr\u00e9ixer aix\u00ed l\u2019espiral de la viol\u00e8ncia en els seus territoris, escullen una forma de lluita noviolenta: el \u201cdespla\u00e7ament\u201d del cos fora del territori de la guerra pel poder i pels recursos naturals i corporals. Aprofundint en la seva forma i sentit, no es tracta nom\u00e9s d\u2019una acci\u00f3 de fugida, sin\u00f3 d\u2019enfrontament cap a la viol\u00e8ncia ja que col\u00b7loquen els seus cossos fora de la reproducci\u00f3 i l\u2019abast b\u00e8l\u00b7lic. Com b\u00e9 ens han ensenyat les poblacions mexicanes despla\u00e7ades (sobretot de Guerrero, Chiapas i Sinaloa) o en autodefensa: quan el nivell de viol\u00e8ncia immediata ens col\u00b7loca en una reclusi\u00f3 de la qual no es pot sortir sense involucrar-se en aquest nivell d\u2019inhumanitat, existeixen dues opcions: enfrontar-la amb armes (encara que siguin en autodefensa i es busqui cont\u00ednuament no utilitzar-les i nom\u00e9s mostrar-les, sense augmentar l\u2019espiral de la guerra sin\u00f3 fent-lo retrocedir) o despla\u00e7ar-se. Ambdues s\u00f3n formes de lluita v\u00e0lides per la just\u00edcia i la vida digna, que ajuden els processos de llarga durada d\u2019\u201chumanitzaci\u00f3\u201d de la nostra esp\u00e8cie, allunyant-nos una mica de la guerra. <\/p>\n

Per analitzar aquesta estrat\u00e8gia de lluita noviolenta, resulta important desagregar la \u201ctotalitat social\u201d conceptualitzada com a caravana en un conjunt d\u2019accions constituents molt variades en formes-instruments-subjectes de diferents nivells de viol\u00e8ncia i noviol\u00e8ncia (bloquejos asseguts, preses d\u2019espais, xocs amb policies per trencar barreres, solidaritat de la poblaci\u00f3 local, negociacions amb autoritats, fugues clandestines, m\u00edtings, marxes, plantades…). <\/p>\n

Aquestes llargues marxes tenen algunes caracter\u00edstiques hist\u00f2riques comunes: es va creant una creixent \u201cbola de neu\u201d d\u2019accions i un \u201csuspens\u201d i expectativa social pel que seguir\u00e0 i passar\u00e0 al final (creuament de la frontera nord-mexicana). El seguiment medi\u00e0tic dels drames humans i els enfrontaments amb les autoritats i les bandes criminals \u2013de vegades s\u00f3n el mateix\u2013, fan en ocasions que els mitjans puguin \u2013conscientment o no\u2013 convertir-se, fins i tot, en aliats d\u2019aquestes lluites. <\/p>\n

Aix\u00ed, continuant amb l\u2019an\u00e0lisi estrat\u00e8gica, les caravanes migrants per M\u00e8xic han tingut, en la seva etapa m\u00e9s recent des de novembre de 2018, un aparent canvi en l\u2019estrat\u00e8gia noviolenta, passant, en cert sentit, segons una l\u00f2gica gandhiana, de la \u201cresist\u00e8ncia passiva\u201d a la \u201cresist\u00e8ncia activa\u201d tipus \u201csatyagraha\u201d (la for\u00e7a de la veritat), amb una alta dosi d\u2019exposici\u00f3 p\u00fablica, amb un clar \u201cdesafiament a les autoritats\u201d dels diferents pa\u00efsos. Segons els seus organitzadors, aix\u00f2 atorga m\u00e9s legitimitat, for\u00e7a moral i seguretat als participants, poder de negociaci\u00f3 i assist\u00e8ncia social de les autoritats. Es constitueixen conjuntament estrat\u00e8gies de lluita i de seguretat. <\/p>\n

Les caravanes migrants per M\u00e8xic han viscut un canvi estrat\u00e8gic, passant de la resist\u00e8ncia passiva a la resist\u00e8ncia activa, i d\u2019accions gaireb\u00e9 clandestines al m\u00e9s medi\u00e0tiques possibles <\/p>\n

Al seu torn, s\u2019ha passat d\u2019un proc\u00e9s hist\u00f2ric caracteritzat sobretot per accions gaireb\u00e9 clandestines a accions noviolentes directes el m\u00e9s p\u00fabliques i medi\u00e0tiques possible. Gandhi tenia per costum i pr\u00e0ctica de legitimitat anunciar les seves accions p\u00fablicament abans de realitzar-les, com una manera tamb\u00e9 de relacionar-se positivament amb l\u2019autoritat i reduir la por en els participants d\u2019un i altre b\u00e0ndol. <\/cite> \t\t\t<\/p>\n

Per\u00f2 els adversaris tamb\u00e9 lluiten per una veritat hist\u00f2rica, pol\u00edtica i sociol\u00f2gica moltes vegades oblidada. Aleshores tamb\u00e9 veurem com aniran creixent cada vegada m\u00e9s tota mena de provocacions, amenaces i agressions. Vindran sobretot del govern de Trump, per\u00f2 el govern mexic\u00e0 cada vegada est\u00e0 posant m\u00e9s de la seva part amb accions repressives, intimidat\u00f2ries i militaritzades a les dues fronteres. El que es buscar\u00e0 ser\u00e0 augmentar l\u2019espiral de viol\u00e8ncia i xenof\u00f2bia i terroritzar les poblacions, perqu\u00e8 l\u2019acci\u00f3 de les caravanes perdi for\u00e7a moral internament i per a la mirada exterior, perqu\u00e8 les poblacions locals desinformades i terroritzades demanin i celebrin \u201cc\u00e0stigs exemplars\u201d. S\u2019incrementaran aix\u00ed les accions racistes \u201cen nom de la llei\u201d i la \u201cca\u00e7a\u201d de migrants dels grups d\u2019ultradreta i mil\u00edcies. Encara que aix\u00f2 sigui especialment palpable als Estats Units, tamb\u00e9 en ciutats mexicanes s\u2019ha anat despertant la xenof\u00f2bia. <\/p>\n

Finalment, com una manera d\u2019enriquir i fer complexa l\u2019estrat\u00e8gia noviolenta, creiem que haurien d\u2019encap\u00e7alar les caravanes una bona quantitat de bisbes-jerarques religiosos, rectors, artistes i intel\u00b7lectuals d\u2019Hondures, El Salvador, Guatemala, M\u00e8xic i els Estats Units, junts en un sol cos i acompanyant-les caminant \u201cexemplarment\u201d durant alguns dies. D\u2019aquesta manera s\u2019aconseguiria activar una important \u201carma noviolenta\u201d \u2013moral i material\u2013, el poder social de la qual \u2013per les institucions o representativitat que tenen\u2013 atorga a aquests subjectes un paper de \u201creserva moral\u201d social. Poques vegades en la hist\u00f2ria aquesta \u201cposa el cos\u201d a les accions directes noviolentes contra els poders, especialment en les de no cooperaci\u00f3 i desobedi\u00e8ncia civil, que s\u00f3n les que s\u2019imposen en la necess\u00e0ria proporci\u00f3 per fer front i aturar un nivell de viol\u00e8ncies tan gran. <\/p>\n

Queda clar, a m\u00e9s, que \u201cposar el cos\u201d al costat dels migrants no \u00e9s nom\u00e9s una tasca noviolenta d\u2019aquests actors amb m\u00e9s impacte social i capacitat de pressi\u00f3 cap a les autoritats, sin\u00f3 tamb\u00e9 de tots i totes nosaltres com a societat civil solid\u00e0ria, en suport directe a aquesta lluita de superviv\u00e8ncia material i moral, de construcci\u00f3 de just\u00edcia i pau continentals, d\u2019humanitzaci\u00f3 de l\u2019esp\u00e8cie en el llarg termini, encap\u00e7alada per tantes masses pauperitzades que lluiten, sobretot des dels seus cossos, des del sacrifici, des de la seva dignitat moral i espiritual, des de la seva \u201cfermesa permanent\u201d. <\/p>\n

SOBRE L\u2019AUTOR<\/b>
Pietro Ameglio Patella \u00e9s professor de \u201cCultura de Pau i Noviol\u00e8ncia\u201d a la facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Nacional Aut\u00f2noma de M\u00e8xic (UNAM) i responsable del \u201cPrograma d\u2019Educaci\u00f3 per a la Pau i la Noviol\u00e8ncia: Alternatives d\u2019aprenentatge i transformaci\u00f3 de les viol\u00e8ncies\u201d des de 2017. S\u2019ha especialitzat en \u00e0rees d\u2019epistemologia, educaci\u00f3, construcci\u00f3 i cultura de pau; resist\u00e8ncia civil noviolenta; construcci\u00f3 de la viol\u00e8ncia i reconstrucci\u00f3 del teixit social; educaci\u00f3 aut\u00f2noma i popular; investigaci\u00f3 social i bases de dades. Autor de diverses publicacions, el 2014 va rebre el Premi Internacional d\u2019Educaci\u00f3 per a la Pau – L\u2019Hibri, a Washington. <\/p>\n

1. Mart\u00ednez, Fabiola. \u201cLas caravanas son una realidad, no un invento: se\u00f1ala Gobernaci\u00f3n<\/a>\u201d a La Jornada.<\/em>M\u00e8xic, 31-3-19 <\/p>\n

2. AP. \u201cLos muros no detendr\u00e1n las migraciones<\/a>\u201d a La Jornada.<\/em>M\u00e8xic, 31-3-19 <\/p>\n

3. Equip Bourbaki. \u201cEl costo humano de la guerra por la construcci\u00f3n del monopolio del narcotr\u00e1fico en M\u00e9xico (2008-2009)<\/a>\u201d. <\/p>\n

4. Aquesta consigna va ser encunyada inicialment pel Dr. Juan Carlos Mar\u00edn, notable soci\u00f2leg argent\u00ed, i es va recollir en la Declaraci\u00f3 Final del XXII Congr\u00e9s de l\u2019Associaci\u00f3 Llatinoamericana de Sociologia (ALES), celebrat a Concepci\u00f3n, Xile, l\u2019octubre de 1999. <\/p>\n

\tFotografia\t<\/a>\t“Los migrantes no somos ilegales, somos trabajadores internacionales”\t <\/p>\n

\u00a9 Generalitat de Catalunya<\/p>\n","protected":false},"featured_media":7221,"menu_order":6,"template":"","categories":[6],"class_list":["post-7174","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-centrals"],"acf":[],"yoast_head":"\nCaravanes migrants: mobilitzacions de masses noviolentes - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/caravanes-migrants-mobilitzacions-de-masses-noviolentes\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Caravanes migrants: mobilitzacions de masses noviolentes - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Des dels inicis de la lluita zapatista el 1994, les accions socials caracteritzades com a caravanes han estat realment columnes noviolentes de la societat civil que travessen o trenquen setges i reclusions de guerra, (para)militarizaci\u00f3, fam o repressi\u00f3. Han servit per construir lla\u00e7os de solidaritat i lluita entre la poblaci\u00f3 civil i comunitats en resist\u00e8ncia, […]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/caravanes-migrants-mobilitzacions-de-masses-noviolentes\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_5_2560-16-518x720.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"518\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"720\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"14 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/caravanes-migrants-mobilitzacions-de-masses-noviolentes\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/caravanes-migrants-mobilitzacions-de-masses-noviolentes\/\",\"name\":\"Caravanes migrants: mobilitzacions de masses noviolentes - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/caravanes-migrants-mobilitzacions-de-masses-noviolentes\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/caravanes-migrants-mobilitzacions-de-masses-noviolentes\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_5_2560-16.jpg\",\"datePublished\":\"2022-04-07T11:23:25+00:00\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/caravanes-migrants-mobilitzacions-de-masses-noviolentes\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/caravanes-migrants-mobilitzacions-de-masses-noviolentes\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_5_2560-16.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_5_2560-16.jpg\",\"width\":1152,\"height\":1600},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Caravanes migrants: mobilitzacions de masses noviolentes - Revista Per la Pau","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/caravanes-migrants-mobilitzacions-de-masses-noviolentes\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Caravanes migrants: mobilitzacions de masses noviolentes - Revista Per la Pau","og_description":"Des dels inicis de la lluita zapatista el 1994, les accions socials caracteritzades com a caravanes han estat realment columnes noviolentes de la societat civil que travessen o trenquen setges i reclusions de guerra, (para)militarizaci\u00f3, fam o repressi\u00f3. Han servit per construir lla\u00e7os de solidaritat i lluita entre la poblaci\u00f3 civil i comunitats en resist\u00e8ncia, […]","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/caravanes-migrants-mobilitzacions-de-masses-noviolentes\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","og_image":[{"width":518,"height":720,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_5_2560-16-518x720.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"14 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/caravanes-migrants-mobilitzacions-de-masses-noviolentes\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/caravanes-migrants-mobilitzacions-de-masses-noviolentes\/","name":"Caravanes migrants: mobilitzacions de masses noviolentes - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/caravanes-migrants-mobilitzacions-de-masses-noviolentes\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/caravanes-migrants-mobilitzacions-de-masses-noviolentes\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_5_2560-16.jpg","datePublished":"2022-04-07T11:23:25+00:00","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/caravanes-migrants-mobilitzacions-de-masses-noviolentes\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/caravanes-migrants-mobilitzacions-de-masses-noviolentes\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_5_2560-16.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_5_2560-16.jpg","width":1152,"height":1600},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/7174","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7221"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7174"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7174"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}