{"id":7175,"date":"2022-04-07T11:23:25","date_gmt":"2022-04-07T11:23:25","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/issue\/%issue_post%\/article\/de-la-rabia-a-lorganitzacio-joventut-mexicana-en-la-reconstruccio-de-pau\/"},"modified":"2022-04-07T11:23:25","modified_gmt":"2022-04-07T11:23:25","slug":"de-la-rabia-a-lorganitzacio-joventut-mexicana-en-la-reconstruccio-de-pau","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/de-la-rabia-a-lorganitzacio-joventut-mexicana-en-la-reconstruccio-de-pau\/","title":{"rendered":"De la r\u00e0bia a l\u2019organitzaci\u00f3. Joventut mexicana en la reconstrucci\u00f3 de pau"},"content":{"rendered":"\n

\t <\/span> L\u2019objectiu d\u2019aquest text \u00e9s rescatar el paper dels i les joves mexicans<\/span> en els processos de reconstrucci\u00f3 de la pau necessaris i urgents a M\u00e8xic. Els nivells de viol\u00e8ncia assolits actualment afecten greument l\u2019experi\u00e8ncia de la vida quotidiana del jovent. Atesa la por i el terror que se sembra, la desconfian\u00e7a en les institucions i la desesperan\u00e7a generades pels governs, ser jove esdev\u00e9 una condici\u00f3 de risc i privada de privilegis, per\u00f2, alhora, \u00e9s una condici\u00f3 plena de possibilitats de resist\u00e8ncia. <\/p>\n

El M\u00e8xic actual no es pot desvincular de dos esdeveniments fonamentals per comprendre l\u2019organitzaci\u00f3 i mobilitzaci\u00f3 dels i les joves mexicans en els \u00faltims anys. El primer esdeveniment \u00e9s la desaparici\u00f3 de 43 estudiants a Ayotzinapa, a l\u2019estat de Guerrero, l\u2019any 2014. Aquest fet va desencadenar un malestar col\u00b7lectiu que agreujava la disconformitat amb el govern d\u2019aquell moment. Cal esmentar, per\u00f2, que abans de la presa de poder d\u2019aquest govern, havia sorgit un altre moviment, #YoSoy132, com a oposici\u00f3 a Enrique Pe\u00f1a Nieto. #YoSoy132 exigia la democratitzaci\u00f3 dels mitjans de comunicaci\u00f3, l\u2019economia i l\u2019educaci\u00f3. La paci\u00e8ncia ja s\u2019havia acabat i, quan es va revelar la participaci\u00f3 de l\u2019Estat en la desaparici\u00f3 dels alumnes de l\u2019Escola Normal, es va desencadenar una indignaci\u00f3 in\u00e8dita des de feia molts anys. <\/p>\n

La condici\u00f3 d\u2019estudiants dels desapareguts va crear un element identitari de summa rellev\u00e0ncia, perqu\u00e8, a partir de llavors, els joves comenc\u00e9ssim a viure un altre tipus de sensibilitzaci\u00f3 anteriorment in\u00e8dita per a nosaltres. En els imaginaris dels i les mexicanes va ressorgir el dolor viscut el 1968 amb la massacre de Tlatelolco i es van activar les mobilitzacions estudiantils. La condici\u00f3 d\u2019estudiant va tornar a esdevenir una condici\u00f3 de risc. Aix\u00f2 es va confirmar el 2018 amb un segon esdeveniment significatiu: la desaparici\u00f3 for\u00e7ada de tres estudiants de cinema a la ciutat de Guadalajara. Els nois realitzaven un v\u00eddeo com a part de la seva formaci\u00f3 professional, quan els capturaren els membres d\u2019un c\u00e0rtel del narcotr\u00e0fic. Segons la hist\u00f2ria oficial o \u201cveritat hist\u00f2rica\u201d, \u00e9s a dir, segons la Fiscalia de Jalisco, van ser assassinats i desfets en \u00e0cid sulf\u00faric. No obstant aix\u00f2, l\u2019ambig\u00fcitat en les proves i la minsa precisi\u00f3 en les dades de la investigaci\u00f3 van intensificar la r\u00e0bia i el malestar envers l\u2019Estat. <\/p>\n

\t\t\t\t\t\t Com ens cuidem en un pa\u00eds on la dignitat humana, la seguretat i les llibertats no s\u00f3n una prioritat? <\/cite> \t\t\t<\/p>\n

En els casos dels 43 estudiants normalistes d\u2019Ayotzinapa i els tres estudiants de cinema, un element que va accelerar la difusi\u00f3 dels casos fou l\u2019activaci\u00f3 immediata de les fam\u00edlies i amistats dels implicats per fer visibles els fets i demanar just\u00edcia. A partir del desconcert causat pels successos relacionats amb la desaparici\u00f3 for\u00e7ada d\u2019estudiants, l\u2019entramat de relacions entre els joves es va mobilitzar per generar una infinitat d\u2019estrat\u00e8gies per manifestar la r\u00e0bia envers la viol\u00e8ncia estructural, evidentment implicada en els fets. D\u2019altra banda, l\u2019organitzaci\u00f3 dels joves va servir per repensar com podem tirar endavant perqu\u00e8 s\u2019atorgui a la cura un paper preponderant; \u00e9s a dir, com ens cuidem en un pa\u00eds on la dignitat humana, la seguretat i les llibertats no s\u00f3n una prioritat? <\/p>\n

Aquests fets van produir un trencament de la quotidianitat, a les universitats, als carrers i a les xarxes socials. A les universitats s\u2019hi van fer aturades actives, assemblees i xerrades per reflexionar sobre accions col\u00b7lectives. Al carrer hi sovintejaven els actes simb\u00f2lics, les marxes i les consignes per manifestar el malestar en l\u2019espai p\u00fablic. Les xarxes socials es van omplir d\u2019informaci\u00f3 sobre els casos i de cartells de recerca; i es van gestar debats i discussions sobre els fets. Sens dubte, les fam\u00edlies han estat les m\u00e9s afectades i les m\u00e9s implicades en aquests processos; i el paper dels i les joves \u00e9s crucial per comprendre com se sostenen aquests moviments d\u2019indignaci\u00f3. Cal assenyalar que les universitats, els carrers i les xarxes socials s\u00f3n espais de privilegi, de manera que els sectors m\u00e9s mobilitzats s\u00f3n alhora els m\u00e9s privilegiats. <\/p>\n

De mica en mica, la implicaci\u00f3 en all\u00f2 pol\u00edtic s\u2019est\u00e9n a mesura que les afectacions ho exigeixen. L\u2019increment de la viol\u00e8ncia i la por desmesurada amb qu\u00e8 vivim esdev\u00e9 gradualment quelcom de generalitzat, fins que, malgrat que encara es guardin molts silencis i es preservin els privilegis d\u2019uns quants, avui dia s\u2019obren di\u00e0legs que potser en altres circumst\u00e0ncies no s\u2019estarien despertant. La sensaci\u00f3 de terror, descontent, desil\u00b7lusi\u00f3 i afartament ens han fet donar nom i visibilitat a algunes necessitats compartides. <\/p>\n

Davant d\u2019aquest escenari de viol\u00e8ncia, s\u2019ha passat de la indifer\u00e8ncia a la indignaci\u00f3. \u00c9s notori com hi ha cada vegada m\u00e9s implicaci\u00f3 amb els fets pol\u00edtics i econ\u00f2mics que marquen el pa\u00eds. Ja no \u00e9s tan com\u00fa escoltar \u201cno m\u2019interessa la pol\u00edtica\u201d, com era tan habitual quan \u00e9rem nens i nenes, perqu\u00e8, a mesura que hem crescut, ens hem adonat de com era de perillosa aquesta indifer\u00e8ncia en un pa\u00eds que ens exigeix utilitzar totes les eines, accions, reflexions i resist\u00e8ncies a l\u2019abast. <\/p>\n

\t\t\t Davant d\u2019aquest escenari de viol\u00e8ncia, s\u2019ha passat de la indifer\u00e8ncia a la indignaci\u00f3 <\/cite> <\/p>\n

Tal com ens enfrontem a la desaparici\u00f3 for\u00e7ada de milers de joves al pa\u00eds, en els \u00faltims anys la viol\u00e8ncia feminicida s\u2019ha incrementat brutalment i ha afectat, en particular i cada cop m\u00e9s, la vida de les dones joves. L\u2019assassinat de Lesvy Berlin a la UNAM, la universitat m\u00e9s reconeguda del nostre pa\u00eds, va fer ressonar la indignaci\u00f3 i la r\u00e0bia i va desembocar en l\u2019activaci\u00f3 de m\u00faltiples xarxes de dones. El lema #NiUnaMenos, que ja havia estat promogut per les argentines, es va tornar l\u2019emblema d\u2019una demanda necess\u00e0ria i urgent al nostre pa\u00eds. Ha estat \u00fatil en el proc\u00e9s de visibilitzaci\u00f3 de la incapacitat institucional i l\u2019astoradora onada de feminicidis, davant de la qual ni tan sols les universitats i espais molt reconeguts s\u00f3n espais segurs. El cas de Lesvy \u00e9s un dels milers que esdevenen al nostre pa\u00eds. Avui dia es registren nous feminicidis cada dia, de manera que l\u2019estat d\u2019alerta ens incita a mobilitzar-nos. <\/p>\n

\u00c9s important parlar dels moviments de dones en els darrers anys, at\u00e8s que el feminisme s\u2019ha anat configurant d\u2019altres maneres i amb altres significats en el sentit com\u00fa de les mexicanes. \u201cFeminisme\u201d solia ser una mala paraula, amb connotacions de radicalisme o exageraci\u00f3, mentre que avui dia veiem noies de 13 anys que s\u2019assumeixen feministes amb tota la seguretat de pensar que s\u00f3n elles mateixes les que han de vetllar pels seus drets. A partir del sorgiment del debat sobre la despenalitzaci\u00f3 i legalitzaci\u00f3 de l\u2019avortament, les reflexions al voltant de la decisi\u00f3 sobre els nostres cossos s\u2019han convertit en una l\u00ednia definidora per identificar on rauen les possibilitats de defensar-lo. En molts casos, l\u2019organitzaci\u00f3 i la cura entre dones ha estat la resposta. Fa anys, en les marxes i espais de trobada feministes hi v\u00e8iem les mateixes cares gaireb\u00e9 sempre. Darrerament, la necessitat de q\u00fcestionar-se les veritats absolutes que ens han ensenyat culturalment s\u2019ha convertit en part dels processos cr\u00edtics i autocr\u00edtics. <\/p>\n

\u00c9s evident que el discurs i les pr\u00e0ctiques feministes permeen les vides de les joves. Som testimonis de com, tant dins com fora de les universitats, es formen col\u00b7lectius feministes, seminaris, trobades, etc. A m\u00e9s, cada vegada s\u2019intensifica m\u00e9s l\u2019exig\u00e8ncia de protocols d\u2019atenci\u00f3 a la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere, aix\u00ed com la demanda de capacitacions per al professorat en mat\u00e8ria de perspectiva de g\u00e8nere i de mat\u00e8ries especialitzades en aquest \u00e0mbit, la qual cosa abans semblava un somni lluny\u00e0 per a les universit\u00e0ries mexicanes. Veiem trobades de dones organitzades per les companyes zapatistes, espais aut\u00f2noms, col\u00b7lectius i espais continus de formaci\u00f3 pol\u00edtica entre dones de totes les edats. Aquestes accions impulsades pels feminismes generen pr\u00e0ctiques de cura que, si m\u00e9s no, difereixen dels discursos hegem\u00f2nics i paternalistes respecte de la seguretat i la cura. Les resist\u00e8ncies feministes es caracteritzen per atorgar un paper central a la polititzaci\u00f3, la sororitat i els afectes, la qual cosa sens dubte apel\u00b7la a la reconstrucci\u00f3 de la pau. Les estrat\u00e8gies de cures feministes s\u00f3n clau per a la rearticulaci\u00f3 de la col\u00b7lectivitat mexicana, perqu\u00e8 els feminismes ens han ensenyat quelcom sobre els significats i la pot\u00e8ncia de protegir la dignitat i la igualtat com a principis rectors de la nostra acci\u00f3. <\/p>\n

\t\t\t\t\t\t\t\t\t Una de les grans aportacions de la joventut envers un M\u00e8xic menys violent ha estat el q\u00fcestionament de les relacions de poder que se\u2019ns havia ensenyat a naturalitzar <\/cite> <\/p>\n

Aquestes xarxes han produ\u00eft, en els darrers anys, noves formes de protesta i organitzaci\u00f3 per exigir una vida digna. L\u2019objectiu no \u00e9s buscar respostes i solucions proporcionades procedents de l\u2019Estat, sin\u00f3 ocupar els espais i apropiar-se\u2019n per construir noves formes de connectar-nos i de fer vida. Les vagues i aturades actives del #8M en s\u00f3n un exemple. Els feminismes han canviat el significat del Dia Internacional de la Dona (8 de mar\u00e7), que ja no \u00e9s una celebraci\u00f3 que reprodueix pr\u00e0ctiques i discursos patriarcals, sin\u00f3 un recordatori del deute hist\u00f2ric que t\u00e9 la societat amb les dones, amb un sentit polititzat. <\/p>\n

Els imaginaris associats al jovent han generat la creen\u00e7a que la joventut \u00e9s una etapa en qu\u00e8 s\u2019expressa indifer\u00e8ncia davant el que ens ocorre al voltant, en la qual les preocupacions s\u2019orienten a les relacions socials, a divertir-se i no responsabilitzar-se de la vida pr\u00f2pia ni d\u2019all\u00f2 com\u00fa. No obstant aix\u00f2, els contextos actuals han fet que els joves creixin davant unes adversitats i uns perills que han afavorit la construcci\u00f3 d\u2019un pensament cr\u00edtic des d\u2019una edat molt menor. D\u2019aquesta manera, el jovent mexic\u00e0 est\u00e0 summament connectat amb les necessitats d\u2019un pa\u00eds desbordat per la viol\u00e8ncia i necessitat d\u2019estrat\u00e8gies per articular resist\u00e8ncies. <\/p>\n

Les universitats s\u00f3n encara nodes importants d\u2019organitzaci\u00f3 davant les viol\u00e8ncies. En altres fronts tamb\u00e9 hi ha accions en espais aut\u00f2noms, joves ind\u00edgenes que mantenen en peu de lluita aixecaments dels seus avis, joves que s\u2019uneixen a col\u00b7lectius de mares que busquen els seus fills i filles desaparegudes, i propostes pol\u00edtiques compostes per joves i alternatives als partits, a m\u00e9s de l\u2019\u00fas polititzat dels mitjans i les xarxes socials. S\u2019obren m\u00faltiples possibilitats d\u2019espais cr\u00edtics orientats a la reflexi\u00f3 i l\u2019organitzaci\u00f3 al voltant de diverses q\u00fcestions: la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere, les cures col\u00b7lectives des de l\u2019autogesti\u00f3, els processos de gentrificaci\u00f3 cada vegada m\u00e9s comuns a les ciutats mexicanes, la desaparici\u00f3 for\u00e7ada, la mobilitat urbana o la crisi ambiental, \u00e9s a dir, una diversitat de problem\u00e0tiques que s\u2019entreteixeixen constantment. Les arts, el periodisme, la investigaci\u00f3, les produccions audiovisuals i l\u2019\u00fas de les dades massives i les eines de geolocalitzaci\u00f3 s\u00f3n alguns dels coneixements basats en la col\u00b7laboraci\u00f3 interdisciplin\u00e0ria que es posen a disposici\u00f3 de la col\u00b7lectivitat, per a la configuraci\u00f3 d\u2019una millor ciutat i un millor pa\u00eds per a totes i tots. S\u00f3n substancials en la construcci\u00f3 de la mem\u00f2ria hist\u00f2rica de totes aquestes accions col\u00b7lectives. <\/p>\n

La construcci\u00f3 de pau a M\u00e8xic ha de partir de les accions m\u00e9s quotidianes i del sentit com\u00fa, atorgant un paper central a la cura, l\u2019amistat, la sororitat i la solidaritat <\/cite> <\/p>\n

M\u00e9s enll\u00e0 de la participaci\u00f3 estudiantil per mitj\u00e0 de les universitats, els col\u00b7lectius aut\u00f2noms o les eines professionals que fem servir els i les joves per resistir davant la viol\u00e8ncia, \u00e9s important anunciar el valor de l\u2019autocr\u00edtica en les nostres relacions socials i les nostres activitats quotidianes. \u00c9s quelcom de reconegut que una de les grans aportacions del jovent envers un M\u00e8xic menys violent ha estat el q\u00fcestionament de les relacions de poder que se\u2019ns havia ensenyat a naturalitzar, el q\u00fcestionament dels ideals heteronormatius o, fins i tot, el q\u00fcestionament del sentit de la nostra educaci\u00f3, per exemple. Aquests elements transformen les interaccions que van construint la nostra vida; per aix\u00f2, l\u2019exercici de l\u2019autocr\u00edtica ens porta a relacions m\u00e9s solid\u00e0ries i de cura m\u00fatua. Aquesta quotidianitat cr\u00edtica canvia gradualment els imaginaris que envolten el jovent, de manera que ens permet pensar-la m\u00e9s enll\u00e0 de la unicitat, com a pluralitat de possibilitats que inclou la capacitat de trobar-se amb d\u2019altres per q\u00fcestionar, repensar, reconstruir i construir un pa\u00eds m\u00e9s digne per a totes i tots. <\/p>\n

No podem ignorar que, en la mateixa mesura que s\u2019ha incrementat la participaci\u00f3 en els processos d\u2019organitzaci\u00f3, la polaritzaci\u00f3 de discursos s\u2019ha fet m\u00e9s present en les converses actuals, de manera que s\u2019han produ\u00eft tensions entre les formes amb les quals ens identifiquem. No sembla haver-hi matisos en com ens posicionem davant d\u2019una cosa: o b\u00e9 s\u2019\u00e9s \u201cde dreta\u201d o \u201cd\u2019esquerra\u201d, \u201cradical\u201d o \u201cmoderat\u201d, la qual cosa priva d\u2019espai per a la comprensi\u00f3 dels processos complexos i exclou tots els factors m\u00e9s enll\u00e0 del blanc i el negre, com si no hi hagu\u00e9s m\u00e9s alternativa. Aix\u00ed, quan es parla d\u2019un tema d\u2019inter\u00e8s com\u00fa, sembla haver-hi la necessitat d\u2019imposar un pensament sobre els altres; es tracta de conv\u00e8ncer, m\u00e9s que no de construir. Veiem la pres\u00e8ncia de discursos d\u2019odi dirigits contra aquells que identifiquem com de l\u2019altre extrem, la qual cosa tamb\u00e9 es veu reflectida en les identitats juvenils, en les lluites que es trien i en els nostres posicionaments pol\u00edtics. El repte que afrontem consisteix a poder configurar referents i sentiments comuns des de l\u2019acceptaci\u00f3 de la difer\u00e8ncia. M\u00e9s enll\u00e0 del fet que les discussions i reflexions al voltant d\u2019all\u00f2 com\u00fa esdevinguin terrenys de disputa, haurem de trobar estrat\u00e8gies per construir junts; si no, perdrem una de les principals batalles, de manera que no podrem diferenciar els matisos entre les diferents tensions en qu\u00e8 ens veiem immersos com a societat. <\/p>\n

Independentment dels discursos que siguin objecte de disputa, \u00e9s clar que hi ha una forta implicaci\u00f3 dels diferents sectors de joves en el desenvolupament social del nostre pa\u00eds. Posar en q\u00fcesti\u00f3 les decisions i accions de l\u2019Estat ha esdevingut un assumpte quotidi\u00e0, que va des de publicar sentiments i pensaments a Facebook o Twitter com detonadors de trobada i de di\u00e0leg fins a fer actes simb\u00f2lics als carrers. Cal recon\u00e8ixer que la majoria dels espais d\u2019organitzaci\u00f3 estan ocupats i impulsats per joves. Restableix l\u2019esperan\u00e7a pensar que en uns anys aquest ser\u00e0 el col\u00b7lectiu capa\u00e7 de dirigir el nostre pa\u00eds. Els moviments socials, les accions col\u00b7lectives i qualsevol mena de proc\u00e9s organitzatiu s\u00f3n crucials i obren cam\u00ed envers un M\u00e8xic m\u00e9s cr\u00edtic, m\u00e9s sensibilitzat i m\u00e9s solidari amb les eines per deslliurar-se de l\u2019horror a qu\u00e8 s\u2019enfronta. \u00c9s fonamental tenir present que la construcci\u00f3 de pau a M\u00e8xic ha de partir de les accions m\u00e9s quotidianes i del sentit com\u00fa, atorgant un paper central a la cura, l\u2019amistat, la sororitat i la solidaritat. <\/p>\n

SOBRE L\u2019AUTORA<\/b>
Psic\u00f2loga per l\u2019ITESO, Universitat Jesu\u00efta de Guadalajara, M\u00e8xic. S\u2019interessa pels processos col\u00b7lectius, els feminismes, la gentrificaci\u00f3 i la relaci\u00f3 entre la tecnologia i els afectes. Ha participat activament en diverses mobilitzacions a la seva ciutat, en l\u2019\u00e0mbit dels feminismes i l\u2019organitzaci\u00f3 interuniversit\u00e0ria enfront de les desaparicions for\u00e7ades. \u00c9s part de l\u2019equip de Signa Lab ITESO, laboratori d\u2019experimentaci\u00f3 i investigaci\u00f3 de xarxes. <\/p>\n

Aquesta \u00e9s una versi\u00f3 tradu\u00efda de l\u2019article publicat originalment en castell\u00e0. <\/p>\n

\tFotografia\t<\/a>\t#YoSoy132\t <\/p>\n

\u00a9 Generalitat de Catalunya<\/p>\n","protected":false},"featured_media":7224,"menu_order":7,"template":"","categories":[6],"class_list":["post-7175","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-centrals"],"acf":[],"yoast_head":"\nDe la r\u00e0bia a l\u2019organitzaci\u00f3. Joventut mexicana en la reconstrucci\u00f3 de pau - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/de-la-rabia-a-lorganitzacio-joventut-mexicana-en-la-reconstruccio-de-pau\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"De la r\u00e0bia a l\u2019organitzaci\u00f3. Joventut mexicana en la reconstrucci\u00f3 de pau - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"L\u2019objectiu d\u2019aquest text \u00e9s rescatar el paper dels i les joves mexicans en els processos de reconstrucci\u00f3 de la pau necessaris i urgents a M\u00e8xic. Els nivells de viol\u00e8ncia assolits actualment afecten greument l\u2019experi\u00e8ncia de la vida quotidiana del jovent. Atesa la por i el terror que se sembra, la desconfian\u00e7a en les institucions i […]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/de-la-rabia-a-lorganitzacio-joventut-mexicana-en-la-reconstruccio-de-pau\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_6_2560-3-518x720.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"518\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"720\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"14 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/de-la-rabia-a-lorganitzacio-joventut-mexicana-en-la-reconstruccio-de-pau\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/de-la-rabia-a-lorganitzacio-joventut-mexicana-en-la-reconstruccio-de-pau\/\",\"name\":\"De la r\u00e0bia a l\u2019organitzaci\u00f3. Joventut mexicana en la reconstrucci\u00f3 de pau - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/de-la-rabia-a-lorganitzacio-joventut-mexicana-en-la-reconstruccio-de-pau\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/de-la-rabia-a-lorganitzacio-joventut-mexicana-en-la-reconstruccio-de-pau\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_6_2560-3.jpg\",\"datePublished\":\"2022-04-07T11:23:25+00:00\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/de-la-rabia-a-lorganitzacio-joventut-mexicana-en-la-reconstruccio-de-pau\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/de-la-rabia-a-lorganitzacio-joventut-mexicana-en-la-reconstruccio-de-pau\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_6_2560-3.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_6_2560-3.jpg\",\"width\":1152,\"height\":1600},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"De la r\u00e0bia a l\u2019organitzaci\u00f3. Joventut mexicana en la reconstrucci\u00f3 de pau - Revista Per la Pau","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/de-la-rabia-a-lorganitzacio-joventut-mexicana-en-la-reconstruccio-de-pau\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"De la r\u00e0bia a l\u2019organitzaci\u00f3. Joventut mexicana en la reconstrucci\u00f3 de pau - Revista Per la Pau","og_description":"L\u2019objectiu d\u2019aquest text \u00e9s rescatar el paper dels i les joves mexicans en els processos de reconstrucci\u00f3 de la pau necessaris i urgents a M\u00e8xic. Els nivells de viol\u00e8ncia assolits actualment afecten greument l\u2019experi\u00e8ncia de la vida quotidiana del jovent. Atesa la por i el terror que se sembra, la desconfian\u00e7a en les institucions i […]","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/de-la-rabia-a-lorganitzacio-joventut-mexicana-en-la-reconstruccio-de-pau\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","og_image":[{"width":518,"height":720,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_6_2560-3-518x720.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"14 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/de-la-rabia-a-lorganitzacio-joventut-mexicana-en-la-reconstruccio-de-pau\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/de-la-rabia-a-lorganitzacio-joventut-mexicana-en-la-reconstruccio-de-pau\/","name":"De la r\u00e0bia a l\u2019organitzaci\u00f3. Joventut mexicana en la reconstrucci\u00f3 de pau - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/de-la-rabia-a-lorganitzacio-joventut-mexicana-en-la-reconstruccio-de-pau\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/de-la-rabia-a-lorganitzacio-joventut-mexicana-en-la-reconstruccio-de-pau\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_6_2560-3.jpg","datePublished":"2022-04-07T11:23:25+00:00","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/de-la-rabia-a-lorganitzacio-joventut-mexicana-en-la-reconstruccio-de-pau\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/de-la-rabia-a-lorganitzacio-joventut-mexicana-en-la-reconstruccio-de-pau\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_6_2560-3.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_6_2560-3.jpg","width":1152,"height":1600},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/7175","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7224"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7175"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7175"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}