{"id":7238,"date":"2022-04-07T11:23:41","date_gmt":"2022-04-07T11:23:41","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/issue\/%issue_post%\/article\/entrevistes-amb-nassera-dutour-gladys-avila-yolanda-moran-i-edita-maldonado\/"},"modified":"2023-05-10T09:42:49","modified_gmt":"2023-05-10T09:42:49","slug":"entrevistes-amb-nassera-dutour-gladys-avila-yolanda-moran-i-edita-maldonado","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/entrevistes-amb-nassera-dutour-gladys-avila-yolanda-moran-i-edita-maldonado\/","title":{"rendered":"Entrevistes amb Nassera Dutour, Gladys \u00c1vila, Yolanda Mor\u00e1n i Edita Maldonado"},"content":{"rendered":"

Quatre dones, mares o germanes de persones desaparegudes, ens donen el testimoni de la seva lluita incansable per retrobar els seus \u00e9ssers estimats i de l\u2019impacte, a nivell personal i col\u00b7lectiu, que suposa enfrontar-se a una desaparici\u00f3. Des de la seva pr\u00f2pia experi\u00e8ncia reflexionen sobre la necessitat d\u2019esclarir la veritat de cada cas i fer just\u00edcia com a vies per a la reparaci\u00f3 i la no repetici\u00f3. S\u00f3n veus que ens arriben des d\u2019Alg\u00e8ria, Col\u00f2mbia, M\u00e8xic i Hondures.<\/em><\/p>\n

1. Quan i en quin context es produeix la desaparici\u00f3 del seu familiar?<\/b><\/p>\n

<\/span>Nassera Dutour, fundadora del Col\u00b7lectiu de Fam\u00edlies de Persones Desaparegudes a Alg\u00e8ria (CFDA)<\/p>\n

El meu fill Amine tenia 21 anys. Va ser detingut el 30 de gener de 1997 i des d\u2019aleshores est\u00e0 desaparegut. Aquell dia era a casa i va sortir a veure un company. Quan estaven junts es van adonar que no portaven a sobre la documentaci\u00f3 i cadascun va tornar a casa, perqu\u00e8 en aquella \u00e8poca a Alg\u00e8ria la policia et podia parar per demanar els papers en qualsevol moment. L\u2019Amine va tornar a baixar i all\u00e0 passava un cotxe blanc, que el va fer pujar i va desapar\u00e8ixer. Probablement eren agents del servei d\u2019intel\u00b7lig\u00e8ncia per\u00f2 mai m\u00e9s en vam saber res. Des d\u2019aleshores lluito per saber la veritat. En la meva recerca vaig trobar altres mares que estaven en la mateixa situaci\u00f3 que jo i el 1999 vam decidir crear el Col\u00b7lectiu de Fam\u00edlies de Persones Desaparegudes a Alg\u00e8ria (CFDA).<\/p>\n

<\/span>Gladys \u00c1vila, portaveu del Grup Europeu de Familiars de Persones Desaparegudes a Col\u00f2mbia<\/p>\n

El meu germ\u00e0 Eduardo \u00c1vila va ser detingut i desaparegut el 20 d\u2019abril de 1993, en el marc del conflicte armat colombi\u00e0. Ell tenia 26 anys i jo, 29. Havia estat membre de la guerrilla M-19, per\u00f2 s\u2019havia desmobilitzat l\u2019any noranta. Trobem el seu cos una setmana despr\u00e9s de la desaparici\u00f3 en una carretera als afores de Bogot\u00e0. El vam recon\u00e8ixer per identificaci\u00f3 \u00f2ptica, perqu\u00e8 la policia va amagar les dades i va tancar el cas per manca de proves, sense possibilitat de fer proves d\u2019ADN. L\u2019Eduardo tenia la T de Tigre (el seu sobrenom) tatuada al bra\u00e7 esquerre. Va ser un moment fort. Em vaig adonar de les tortures: li van esquin\u00e7ar la llengua, tenia la mand\u00edbula trencada, ferides a les mans i els dits, i diversos trets. Vam aconseguir que ens lliuressin el cos i des de llavors estic lluitant perqu\u00e8 es faci just\u00edcia. En un cas de desaparici\u00f3 for\u00e7ada \u00e9s tan dolor\u00f3s seguir buscant com trobar el cos.<\/p>\n

<\/span>Yolanda Mor\u00e1n, directora del col\u00b7lectiu B\u00daSCAME i membre del Moviment pels Nostres Desapareguts a M\u00e8xic<\/p>\n

El meu fill Dan Jeremeel va ser segrestat el 19 de desembre de 2008 per un grup de militars de l’\u00e0rea d’intel\u00b7lig\u00e8ncia i des d’aleshores est\u00e0 desaparegut. Onze anys despr\u00e9s el cas continua obert, per\u00f2 mai no s’ha avan\u00e7at en la investigaci\u00f3 pel fet d\u2019involucrar militars. Creiem que va ser una q\u00fcesti\u00f3 de mala circumst\u00e0ncia, que va estar al lloc equivocat en el moment menys indicat. Pocs dies despr\u00e9s del segrest van detenir quatre persones, un militar en possessi\u00f3 del cotxe del meu fill i tres m\u00e9s com a c\u00f2mplices. Van ser declarats culpables i condemnats a pres\u00f3. Quan ja estaven a la pres\u00f3 dos camioners armats hi van entrar i els van matar. All\u00e0 es va acabar qualsevol possibilitat de tenir m\u00e9s informaci\u00f3 sobre els fets. Van quedar dos pr\u00f2fugs, un el van detenir i despr\u00e9s tamb\u00e9 el van matar. De l’altre, aparentment no se\u2019n sap res. Des d’aleshores tota la investigaci\u00f3 la fem la fam\u00edlia, pressionant les autoritats. Una mare fa l’impossible per trobar el seu fill.<\/p>\n

<\/span>Edita Maldonado, membre del Comit\u00e8 de Familiars de Migrants Desapareguts de El Progreso (COFAMIPRO), a Hondures<\/p>\n

Era l\u2019any 1995. La meva filla gran va sortir de casa rumb als Estats Units amb la il\u00b7lusi\u00f3 d\u2019ajudar la fam\u00edlia. Tenia 28 anys i es va quedar a Chiapas perqu\u00e8 no va poder continuar el cam\u00ed. Vaig estar cinc anys sense saber res d\u2019ella perqu\u00e8 les seves cartes no arribaven. No va ser fins l\u2019any 2000 que el carter va aconseguir portar-me una de les seves cartes i vaig aconseguir trobar-la. La ruta migrat\u00f2ria cap als Estats Units, no nom\u00e9s des d\u2019Hondures, tamb\u00e9 des del Salvador, Guatemala… \u00e9s una odissea espantosa, un calvari per a les persones que surten a buscar futur per a les seves fam\u00edlies. Els migrants s\u00f3n v\u00edctimes del crim organitzat a M\u00e8xic: hi ha segrestos, empresonaments, morts.<\/p>\n

2. Quin impacte t\u00e9 la desaparici\u00f3 a nivell personal i col\u00b7lectiu?<\/b><\/p>\n

<\/span>Nassera Dutour<\/p>\n

La desaparici\u00f3 d\u2019un \u00e9sser estimat \u00e9s el m\u00e9s tr\u00e0gic i dram\u00e0tic que li pot passar a una mare o un pare. Si un perd un fill de mort natural, el sofriment \u00e9s insuportable per\u00f2 amb el temps les ferides es poden cicatritzar. Per\u00f2 quan es tracta d\u2019una desaparici\u00f3 for\u00e7ada no arriba mai la cicatritzaci\u00f3, les ferides queden sempre obertes. La fam\u00edlia viu entre l\u2019esperan\u00e7a i la desesperaci\u00f3. L\u2019esperan\u00e7a de retrobar el fill viu, i la desesperaci\u00f3 dels anys que passen i s\u2019acumulen i la por de no veure\u2019l mai m\u00e9s. \u00c9s un dolor constant que crema i que no s\u2019apaga mai. Tamb\u00e9 neix un sentiment de culpabilitat per no haver pogut protegir-lo. La desaparici\u00f3 \u00e9s una tortura que et corromp i que t\u2019impedeix viure amb normalitat.<\/p>\n

<\/span>Gladys \u00c1vila<\/p>\n

La meva vida va canviar totalment. Jo era dissenyadora de moda, amb dos fills a c\u00e0rrec i una llar. Des d\u2019aquell 20 d\u2019abril i no vaig poder asseure\u2019m m\u00e9s perqu\u00e8 sabia que havia de sortir a buscar el meu germ\u00e0, a rec\u00f3rrer carrers, albergs, hospitals des del mat\u00ed fins a la nit. Busques entre els vius i els morts. La desaparici\u00f3 comporta la destrucci\u00f3 del m\u00f3n familiar i social. La fam\u00edlia busca culpables, saber qu\u00e8 va passar i per quina ra\u00f3. En el nostre cas, arran dels fets la fam\u00edlia es va assabentar que el meu germ\u00e0 era part de l\u2019M19 i l\u2019impacte va ser tan fort que el nucli es va trencar. Al mateix temps la societat ens estigmatitza, ens assenyala i ens culpabilitza. La desaparici\u00f3 \u00e9s un risc de vida i un estigma per a la fam\u00edlia, per aix\u00f2 \u00e9s tan important saber la veritat.<\/p>\n

<\/span>Yolanda Mor\u00e1n<\/p>\n

\u00c9s un impacte mental, emocional i psicol\u00f2gic enorme perqu\u00e8 no ens podem desprendre d\u2019aquest dolor constant. Quan un familiar mor, te n\u2019acomiades i tens un lloc on anar-lo a plorar, per\u00f2 nosaltres aquest lloc no el tenim. No sabem si els nostres fills s\u00f3n vius, no sabem on s\u00f3n, com es troben. Jo cada dia quan menjo em pregunto: el meu fill deu tenir un plat a taula? en quines condicions deu estar ara? Aquesta incertesa \u00e9s el m\u00e9s cruel que pot passar-li a un \u00e9sser hum\u00e0 i a la seva fam\u00edlia. Dan Jeremeel t\u00e9 cinc fills, el m\u00e9s petit tenia dos anys quan a ell el van segrestar. La seva dona s\u2019ha quedat sola, sense el pare, havent de sortir a treballar cada dia. \u00c9s un trauma terrible que genera ansietats i que no et permet viure en pau.<\/p>\n

<\/span>Edita Maldonado<\/p>\n

La desaparici\u00f3 \u00e9s la destrucci\u00f3 de la fam\u00edlia, \u00e9s una desesperaci\u00f3. Durant cinc anys somiava cada nit amb ella, sense saber el seu parador. \u00c9s una situaci\u00f3 molt dura per a moltes fam\u00edlies, i per aix\u00f2 ens unim. Des que el 1999 vam formar el Comit\u00e8 de Familiars de Migrants Desapareguts de El Progreso (COFAMIPRO) hi ha hagut 680 desaparicions en la ruta migrat\u00f2ria entre Hondures i M\u00e8xic. Vam organitzar les primeres caravanes de mares i vam demanar ajuda al govern hondureny perqu\u00e8 cre\u00e9s una comissi\u00f3 de recerca, per\u00f2 mai se\u2019ns va tenir en compte. El govern ha volgut silenciar les protestes i nom\u00e9s ha ajudat en la repatriaci\u00f3 de cad\u00e0vers de migrants, per\u00f2 no reconeix les desaparicions.<\/p>\n

3. Quins elements positius pot extreure de la lluita incansable dels familiars de persones desaparegudes? <\/b><\/p>\n

<\/span>Nassera Dutour<\/p>\n

Les fam\u00edlies ens organitzem per reclamar just\u00edcia, sortim cada setmana al carrer, organitzem esdeveniments, reunions, protestes, amb les pancartes i fotografies dels nostres fills i filles. Les mares estem obligades a continuar lluitant per saber la veritat. El dolor \u00e9s m\u00e9s fort que nosaltres, i la r\u00e0bia, la c\u00f2lera, la tristor i tamb\u00e9 l\u2019esperan\u00e7a, tot aix\u00f2 ens empeny a lluitar i a continuar endavant. \u00c9s una lluita sobretot de dones, perqu\u00e8 som m\u00e9s fortes que els homes, perqu\u00e8 no desistim de trobar els nostres fills, encara que tamb\u00e9 hem de tenir present que moltes mares, i tamb\u00e9 pares, han mort durant aquest temps, altres han emmalaltit.<\/p>\n

Gr\u00e0cies a la nostra lluita hem aconseguit mantenir els expedients dels casos dels nostres fills oberts, malgrat que les autoritats algerianes els donaven per tancats, i el Comit\u00e8 de Drets Humans de l\u2019ONU ha reconegut 6.146 desaparicions a Alg\u00e8ria a mans d\u2019agents de l\u2019Estat.<\/p>\n

<\/span>Gladys \u00c1vila<\/p>\n

Quan es va produir la desaparici\u00f3 del meu germ\u00e0 vaig arribar a l\u2019Associaci\u00f3 de Familiars de Detinguts Desapareguts (ASFADDES). Em van acompanyar en la recerca i gr\u00e0cies a ells vam trobar el cos. Jo em vaig quedar all\u00e0, donant suport en les altres molt\u00edssimes cerques, primer com a volunt\u00e0ria i ja m\u00e9s tard com a coordinadora de l\u2019associaci\u00f3. Cada avan\u00e7 particular \u00e9s un avan\u00e7 per a tothom. Des d\u2019all\u00e0 vam lluitar per sobreviure, ens vam formar com a dones \u2013perqu\u00e8 \u00e9s un moviment pr\u00e0cticament de dones\u2013, vam aconseguir organitzar-nos i vam guanyar formaci\u00f3 pol\u00edtica.<\/p>\n

Jo he continuat la lluita des de l\u2019exili. El 2006 vaig ser expulsada del meu pa\u00eds per la desaparici\u00f3 d\u2019un membre de la nostra associaci\u00f3. Estava en perill la meva vida i la de la meva fam\u00edlia, i em vaig exiliar a Su\u00e8cia. Va ser un altre moment molt dif\u00edcil per la dificultat afegida que comporta, per\u00f2 hem aconseguit conformar un grup europeu de fam\u00edlies de desapareguts, present en deu pa\u00efsos, i treballem amb la Unitat de Recerca de Persones Donades per Desaparegudes de Col\u00f2mbia. Sentir que val la pena lluitar, enfrontar-me a tot, que no m\u2019anul\u00b7li com a persona, \u00e9s el m\u00e9s positiu.<\/p>\n

<\/span>Yolanda Mor\u00e1n<\/p>\n

Dins del dolor hem trobat amigues i amics. Un any despr\u00e9s de la desaparici\u00f3 del meu fill anant un dia a la fiscalia vaig trobar dues mares en la mateixa situaci\u00f3 que jo i vam decidir formar el primer col\u00b7lectiu de familiars de desapareguts a Coahuila, FUUNDEC (For\u00e7es Unides pels Nostres Desapareguts). Vam comen\u00e7ar 18 fam\u00edlies i vam arribar a les 600. Vam anar creixent, vam guanyar experi\u00e8ncia legislativa, vam aprendre els nostres drets i el 2019 vam decidir fundar una nova entitat, B\u00daSCAME. Ara estem enfocats en el treball d\u2019identificaci\u00f3 de cossos i d\u2019exhumaci\u00f3 de fosses comunes i som part del Moviment pels Nostres Desapareguts.<\/p>\n

Estem veient un canvi de rumb amb el govern de L\u00f3pez Obrador, el primer en recon\u00e8ixer la problem\u00e0tica i en donar xifres dels desapareguts (al voltant de 61.000, encara que segons les nostres dades podrien arribar a les 200.000 persones). Treballem al costat del govern i hem aconseguit avan\u00e7ar en la implementaci\u00f3 de la Llei de Desaparicions For\u00e7ades, aprovada el 2017. Si una cosa no fa una mare \u00e9s abandonar els seus fills, i aquesta \u00e9s la nostra lluita. \u00c9s trist haver-nos conegut en aquestes circumst\u00e0ncies, per\u00f2 juntes hem apr\u00e8s a ser fortes, a no tenir por de les autoritats. Encara que rebem amenaces, deixem la por dins de casa per continuar lluitant, i la unitat ens enforteix en aquest cam\u00ed ple d\u2019obstacles.<\/p>\n

<\/span>Edita Maldonado<\/p>\n

El m\u00e9s valu\u00f3s \u00e9s la nostra valentia per seguir lluitant, per seguir endavant, per ajudar les mares que no han trobat els seus fills. Jo vaig tenir la sort de trobar la meva filla, la vaig portar de nou a Hondures per\u00f2 va emmalaltir i va morir l\u2019any 2004. Tot i aix\u00ed, em vaig quedar al Comit\u00e8 per acompanyar les altres, perqu\u00e8 som una sola fam\u00edlia. Les mares som les m\u00e9s valentes i lluitadores. L\u2019esperan\u00e7a ens omple per lluitar.<\/p>\n

4. Qu\u00e8 \u00e9s per a vost\u00e8 la just\u00edcia i la reparaci\u00f3?<\/b><\/p>\n

<\/span>Nassera Dutour<\/p>\n

La reparaci\u00f3 \u00e9s que es faci just\u00edcia i tinguem la veritat. Sense just\u00edcia no hi pot haver reparaci\u00f3. Hem de saber qu\u00e8 va passar, on s\u00f3n els nostres fills, si s\u00f3n morts o no, qui els va detenir i per qu\u00e8, qu\u00e8 havien fet per ser detinguts, per qu\u00e8 no van tenir el dret de defensar-se, per qu\u00e8 no s\u2019ha jutjat els responsables… hem de saber tots els perqu\u00e8s. Per qu\u00e8 no ens van dir la veritat en el seu moment? Per qu\u00e8, si s\u00f3n morts, no ens van tornar els cossos per enterrar-los? Si ning\u00fa ens d\u00f3na respostes no podem tancar el cas i no podem perdonar. I per a la pau interior \u00e9s necessari poder tancar el cas.<\/p>\n

<\/span>Gladys \u00c1vila<\/p>\n

Saber la veritat, que el pa\u00eds aconsegueixi recon\u00e8ixer qu\u00e8 ha passat. La reparaci\u00f3 \u00e9s el reconeixement p\u00fablic a la identitat de la persona desapareguda, la no estigmatitzaci\u00f3. I, perqu\u00e8 es faci just\u00edcia, el victimari ha d\u2019explicar qu\u00e8 va passar, qui \u00e9s el responsable i per qu\u00e8, perqu\u00e8 no torni a succeir. La societat ha d\u2019entendre que la desaparici\u00f3 for\u00e7ada \u00e9s un problema de tots. Ha estat un genocidi social i la societat s\u2019ha de posar al centre de la lluita. Segons les xifres publicades a Col\u00f2mbia hi ha entre 80.000 i 120.000 persones desaparegudes, per\u00f2 hi ha milers de casos no denunciats. El pa\u00eds no est\u00e0 preparat per fer front a les desaparicions, es t\u00e9 por que la veritat es faci p\u00fablica, per\u00f2 l\u2019esperan\u00e7a ens acompanya sempre i algun dia tindrem la llum que ens permeti saber el que va passar.<\/p>\n

<\/span>Yolanda Mor\u00e1n<\/p>\n

Abans de reclamar just\u00edcia, per nosaltres \u00e9s primordial trobar els nostres fills. A mi, porteu-me el meu fill; que el trobin, que me l\u2019entreguin, aquest \u00e9s el primer punt, irrenunciable. Jo visc per trobar-lo, en les condicions en que estigui, i despr\u00e9s ja pensar\u00e9 en la just\u00edcia. Clar que vull que paguin els responsables i per aix\u00f2 l\u2019obligaci\u00f3 de les autoritats \u00e9s continuar investigant, per\u00f2 estic tan plena de dolor que al meu cos no cap ni odi ni rancor. El mal ja est\u00e0 fet. Continuem lluitant, pressionant per obrir cam\u00ed, ens ajudem per buscar-los a tots. I ens sost\u00e9 la fe en D\u00e9u.<\/p>\n

<\/span>Edita Maldonado<\/p>\n

La reparaci\u00f3 ve per saber la veritat del que va passar en totes aquestes desaparicions. Els que van manar matar els migrants s\u00f3n els culpables de les desaparicions. Reclamem just\u00edcia per a totes, volem la veritat.<\/p>\n

\tFotografia<\/a> D\u2019esquerra a dreta i de dalt a baix: Nassera Dutour, Gladys \u00c1vila, Yolanda Mor\u00e1n i Edita Maldonado.<\/p>\n

\u00a9 Generalitat de Catalunya<\/p>\n","protected":false},"featured_media":7278,"menu_order":10,"template":"","categories":[5],"class_list":["post-7238","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-entrevista"],"acf":[],"yoast_head":"\nEntrevistes amb Nassera Dutour, Gladys \u00c1vila, Yolanda Mor\u00e1n i Edita Maldonado - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/entrevistes-amb-nassera-dutour-gladys-avila-yolanda-moran-i-edita-maldonado\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Entrevistes amb Nassera Dutour, Gladys \u00c1vila, Yolanda Mor\u00e1n i Edita Maldonado - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Quatre dones, mares o germanes de persones desaparegudes, ens donen el testimoni de la seva lluita incansable per retrobar els seus \u00e9ssers estimats i de l\u2019impacte, a nivell personal i col\u00b7lectiu, que suposa enfrontar-se a una desaparici\u00f3. Des de la seva pr\u00f2pia experi\u00e8ncia reflexionen sobre la necessitat d\u2019esclarir la veritat de cada cas i fer […]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/entrevistes-amb-nassera-dutour-gladys-avila-yolanda-moran-i-edita-maldonado\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2023-05-10T09:42:49+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/entrevista_2560-18-518x720.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"518\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"720\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"14 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/entrevistes-amb-nassera-dutour-gladys-avila-yolanda-moran-i-edita-maldonado\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/entrevistes-amb-nassera-dutour-gladys-avila-yolanda-moran-i-edita-maldonado\/\",\"name\":\"Entrevistes amb Nassera Dutour, Gladys \u00c1vila, Yolanda Mor\u00e1n i Edita Maldonado - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/entrevistes-amb-nassera-dutour-gladys-avila-yolanda-moran-i-edita-maldonado\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/entrevistes-amb-nassera-dutour-gladys-avila-yolanda-moran-i-edita-maldonado\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/entrevista_2560-18.jpg\",\"datePublished\":\"2022-04-07T11:23:41+00:00\",\"dateModified\":\"2023-05-10T09:42:49+00:00\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/entrevistes-amb-nassera-dutour-gladys-avila-yolanda-moran-i-edita-maldonado\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/entrevistes-amb-nassera-dutour-gladys-avila-yolanda-moran-i-edita-maldonado\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/entrevista_2560-18.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/entrevista_2560-18.jpg\",\"width\":1152,\"height\":1600},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Entrevistes amb Nassera Dutour, Gladys \u00c1vila, Yolanda Mor\u00e1n i Edita Maldonado - Revista Per la Pau","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/entrevistes-amb-nassera-dutour-gladys-avila-yolanda-moran-i-edita-maldonado\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Entrevistes amb Nassera Dutour, Gladys \u00c1vila, Yolanda Mor\u00e1n i Edita Maldonado - Revista Per la Pau","og_description":"Quatre dones, mares o germanes de persones desaparegudes, ens donen el testimoni de la seva lluita incansable per retrobar els seus \u00e9ssers estimats i de l\u2019impacte, a nivell personal i col\u00b7lectiu, que suposa enfrontar-se a una desaparici\u00f3. Des de la seva pr\u00f2pia experi\u00e8ncia reflexionen sobre la necessitat d\u2019esclarir la veritat de cada cas i fer […]","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/entrevistes-amb-nassera-dutour-gladys-avila-yolanda-moran-i-edita-maldonado\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","article_modified_time":"2023-05-10T09:42:49+00:00","og_image":[{"width":518,"height":720,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/entrevista_2560-18-518x720.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"14 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/entrevistes-amb-nassera-dutour-gladys-avila-yolanda-moran-i-edita-maldonado\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/entrevistes-amb-nassera-dutour-gladys-avila-yolanda-moran-i-edita-maldonado\/","name":"Entrevistes amb Nassera Dutour, Gladys \u00c1vila, Yolanda Mor\u00e1n i Edita Maldonado - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/entrevistes-amb-nassera-dutour-gladys-avila-yolanda-moran-i-edita-maldonado\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/entrevistes-amb-nassera-dutour-gladys-avila-yolanda-moran-i-edita-maldonado\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/entrevista_2560-18.jpg","datePublished":"2022-04-07T11:23:41+00:00","dateModified":"2023-05-10T09:42:49+00:00","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/entrevistes-amb-nassera-dutour-gladys-avila-yolanda-moran-i-edita-maldonado\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/entrevistes-amb-nassera-dutour-gladys-avila-yolanda-moran-i-edita-maldonado\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/entrevista_2560-18.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/entrevista_2560-18.jpg","width":1152,"height":1600},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/7238","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7278"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7238"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7238"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}