{"id":7239,"date":"2022-04-07T11:23:42","date_gmt":"2022-04-07T11:23:42","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/issue\/%issue_post%\/article\/el-fenomen-de-les-desaparicions-forcades-en-transicions-cap-a-la-pau\/"},"modified":"2022-04-07T11:23:42","modified_gmt":"2022-04-07T11:23:42","slug":"el-fenomen-de-les-desaparicions-forcades-en-transicions-cap-a-la-pau","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/el-fenomen-de-les-desaparicions-forcades-en-transicions-cap-a-la-pau\/","title":{"rendered":"El fenomen de les desaparicions for\u00e7ades en transicions cap a la pau"},"content":{"rendered":"\n

<\/span> En els processos de transici\u00f3 cap a la pau<\/span> els estats han d\u2019afrontar les atrocitats del passat mitjan\u00e7ant la veritat, la just\u00edcia, la reparaci\u00f3 i les garanties de no repetici\u00f3. Al final de les hostilitats, de vegades, la q\u00fcesti\u00f3 de les persones desaparegudes s\u2019inclou en els acords de pau i, si el nombre de desaparicions \u00e9s elevat, es crea un organisme format per les autoritats de les parts en conflicte per tal d\u2019intercanviar informaci\u00f3 sobre la sort i el parador d\u2019aquestes persones i buscar-ne les restes humanes, en cas de mort. Un exemple s\u00f3n els Acords de Dayton de 1996, a partir dels quals es va establir la Comissi\u00f3 Internacional de Persones Desaparegudes per tal de trobar les prop de 40.000 persones desaparegudes en el context del conflicte armat dels Balcans entre 1991 i 1995. Aix\u00ed mateix, al Nepal, amb prop de 1.300 desaparicions, una d\u00e8cada despr\u00e9s dels Acords de Pau de 2006 entre el govern i els maoistes es va crear la Comissi\u00f3 d\u2019Investigaci\u00f3 de les Desaparicions For\u00e7ades. M\u00e9s recentment, els Acords de l\u2019Havana de 2016 entre el govern de Col\u00f2mbia i les FARC han donat peu a la creaci\u00f3 de la Unidad de B\u00fasqueda de Personas Dadas por Desaparecidas per tal de coordinar i contribuir a la implementaci\u00f3 de les accions humanit\u00e0ries de recerca i localitzaci\u00f3 de persones desaparegudes, en un sentit ampli, en el context i en ra\u00f3 del conflicte armat.<\/p>\n

Les desaparicions for\u00e7ades poden formar part d\u2019una pol\u00edtica de neteja \u00e8tnica, d\u2019un genocidi, de crims de guerra o de crims de lesa humanitat, si b\u00e9 en l\u2019actualitat aquest fenomen tamb\u00e9 t\u00e9 lloc en el marc de les migracions que es produeixen arreu del m\u00f3n. En situacions de conflicte armat, quan les desaparicions for\u00e7ades han tingut lloc en contextos de massacres o atacs deliberats contra la poblaci\u00f3 civil, les autoritats estatals poden no tenir inter\u00e8s en donar respostes sobre la seva sort o parador als familiars, ja sigui perqu\u00e8 no van prendre les mesures adequades per aturar els atacs, com per evitar assumir la seva responsabilitat davant d\u2019aquests crims. Per tant, en l\u2019escenari del post-conflicte, les desaparicions for\u00e7ades no nom\u00e9s s\u2019han de tractar com una q\u00fcesti\u00f3 humanit\u00e0ria que requereix solucions urgents, sin\u00f3 que tamb\u00e9 cal exigir la responsabilitat dels autors d\u2019aquests crims per tal d\u2019evitar-ne la impunitat. <\/p>\n

Les desaparicions for\u00e7ades no nom\u00e9s s\u2019han de tractar com una q\u00fcesti\u00f3 humanit\u00e0ria que requereix solucions urgents, tamb\u00e9 cal exigir la responsabilitat dels autors per evitar-ne la impunitat <\/cite> <\/p>\n

La desaparici\u00f3 for\u00e7ada de persones \u00e9s una violaci\u00f3 m\u00faltiple i continuada de drets humans que pot tenir lloc tant en contextos de crisis humanit\u00e0ries com de conflictes armats, r\u00e8gims dictatorials o situacions d\u2019extrema viol\u00e8ncia. Comen\u00e7a amb una privaci\u00f3 de llibertat, duta a terme per agents de l\u2019Estat o per altres persones amb la seva autoritzaci\u00f3 o aquiesc\u00e8ncia, seguida de la negativa o ocultaci\u00f3 sobre la sort o parador de la persona desapareguda. Si b\u00e9 les desaparicions for\u00e7ades poden ser dutes a terme per actors no estatals, com ara el crim organitzat o grups armats o paramilitars, la definici\u00f3 de la Convenci\u00f3 internacional per a la protecci\u00f3 de totes les persones contra les desaparicions for\u00e7ades adoptada per l\u2019Assemblea General de les Nacions Unides el 20 de desembre de 2006, nom\u00e9s considera desaparicions for\u00e7ades les que tenen una vinculaci\u00f3 directa o indirecta amb l\u2019Estat. <\/p>\n

El fenomen de les desaparicions for\u00e7ades \u00e9s una pr\u00e0ctica que s\u2019ha dut a terme en totes les regions del m\u00f3n i que en l\u2019actualitat afecta pa\u00efsos com S\u00edria, M\u00e8xic o Corea del Nord. A Europa, durant la Segona Guerra Mundial, Hitler va adoptar el Decret Nacht und Nebel<\/em> (Nit i Boira) mitjan\u00e7ant el qual les persones detingudes sota aquesta llei no podien tenir cap tipus de contacte amb l\u2019exterior ni ser visitades per les fam\u00edlies i, per tant, es trobaven \u201cdesaparegudes\u201d en diferents camps de concentraci\u00f3, amb la conseq\u00fcent angoixa i patiment per part dels familiars. Aix\u00ed mateix, a banda dels Balcans, tamb\u00e9 hi ha hagut desaparicions for\u00e7ades a Xipre, a la Federaci\u00f3 Russa, a Turquia, a Ucra\u00efna i a Espanya durant la Guerra Civil i la dictadura franquista. En el marc de la lluita contra el terrorisme, les detencions secretes i les extraordinary renditions\u00a0<\/em>dutes a terme pels Estats Units (EUA) amb la complicitat dels pa\u00efsos europeus tamb\u00e9 constitueixen desaparicions for\u00e7ades. A l\u2019\u00c0sia hi ha hagut desaparicions al Nepal, Sri Lanka, Jap\u00f3 o Tail\u00e0ndia, per mencionar alguns casos. A l\u2019\u00c0frica, el fenomen s\u2019ha donat al Marroc, Alg\u00e8ria, L\u00edbia, Sudan, Uganda, Egipte i Senegal, entre d\u2019altres. Finalment, la regi\u00f3 m\u00e9s coneguda sens dubte per la pr\u00e0ctica de les desaparicions for\u00e7ades \u00e9s l\u2019Am\u00e8rica Llatina, on pocs estats s\u2019han lliurat d\u2019aquest fenomen. Hi destaquen, a m\u00e9s de M\u00e8xic, Argentina, Brasil, Xile, Col\u00f2mbia, Per\u00fa, Guatemala, Hondures, el Salvador i Uruguai. Des de la seva creaci\u00f3 el 1980, el Grup de Treball de les Nacions Unides sobre Desaparicions For\u00e7ades o Involunt\u00e0ries ha rebut m\u00e9s de 55.000 casos dels quals m\u00e9s de 44.000 continuen sense resoldre i afecten m\u00e9s de 107 pa\u00efsos. <\/p>\n

Si b\u00e9 les desaparicions for\u00e7ades poden ser dutes a terme per actors no estatals, Nacions Unides considera que nom\u00e9s ho s\u00f3n les que tenen una vinculaci\u00f3 directa o indirecta amb l\u2019Estat <\/cite> <\/p>\n

La desaparici\u00f3 for\u00e7ada \u00e9s una violaci\u00f3 m\u00faltiple de drets humans fonamentals, com ara el dret a la vida, el dret a la integritat personal, el dret a la llibertat i seguretat personals i el dret a la personalitat jur\u00eddica, entre d\u2019altres. A m\u00e9s a m\u00e9s, l\u2019angoixa i la incertesa que pateixen els familiars de les persones desaparegudes com a conseq\u00fc\u00e8ncia de no saber on \u00e9s el seu \u00e9sser estimat i davant la negativa de les autoritats de revelar cap tipus d\u2019informaci\u00f3 sobre la seva sort han estat considerades per les diverses inst\u00e0ncies internacionals de protecci\u00f3 de drets humans com un tracte inhum\u00e0 o degradant. Davant d\u2019aquest escenari, el dret a la veritat, la just\u00edcia, la reparaci\u00f3 i les garanties de no repetici\u00f3 esdevenen essencials per lluitar contra la impunitat dels autors de les desaparicions, prevenir futures violacions i promoure una pau estable i duradora. <\/p>\n

En aquest fenomen el dret a la veritat t\u00e9 un doble vessant: d\u2019una banda, el dret dels familiars de les v\u00edctimes a saber la sort o parador de la persona desapareguda i, de l\u2019altra, en cas de mort, a la recuperaci\u00f3 i identificaci\u00f3 de les seves restes. Respecte al dret a con\u00e8ixer la sort o parador de la persona desapareguda, l\u2019Estat t\u00e9 l\u2019obligaci\u00f3 d\u2019investigar de forma r\u00e0pida i efectiva els casos de desaparici\u00f3 de persones, sense necessitat de den\u00fancia pr\u00e8via per part dels familiars. Aquesta obligaci\u00f3 \u00e9s de comportament i no de resultat, \u00e9s a dir, l\u2019Estat no est\u00e0 obligat a trobar totes les persones desaparegudes de forma exitosa \u2013el pas del temps pot dificultar aquesta tasca considerablement\u2013 per\u00f2 s\u00ed a fer tot el possible per trobar les persones desaparegudes, per tal de complir amb la justa expectativa dels familiars de saber on es troben els seus \u00e9ssers estimats. <\/p>\n

Les comissions de la veritat s\u00f3n un mecanisme idoni per con\u00e8ixer la veritat dels fets i, en certa mesura, els responsables d\u2019aquestes atrocitats <\/cite> <\/p>\n

En cas de mort, l\u2019Estat t\u00e9 l\u2019obligaci\u00f3 de buscar, identificar, respectar i restituir les restes de les persones desaparegudes als seus familiars perqu\u00e8 aquests les puguin enterrar conforme a les seves creences i tradicions religioses. Cal recordar que l\u2019angoixa de no saber si la persona desapareguda est\u00e0 viva o morta fa que els familiars pateixin un \u201cdol congelat\u201d. Dins de les diferents mesures que pot adoptar l\u2019Estat, les comissions de la veritat s\u00f3n un mecanisme idoni per con\u00e8ixer la veritat dels fets i, en certa mesura, els responsables d\u2019aquestes atrocitats. A l\u2019Argentina, la Comissi\u00f3 Nacional sobre la Desaparici\u00f3 de Persones en el seu informe final \u201cNunca M\u00e1s\u201d va constatar la desaparici\u00f3 for\u00e7ada de 30.000 persones que la dictadura militar havia considerat que formaven part de l\u2019enemic \u201cintern\u201d. Posteriorment, s\u2019han dut a terme diversos judicis contra els responsables de la junta militar argentina per crims contra la humanitat. Aix\u00ed mateix, la utilitzaci\u00f3 de m\u00e8todes forenses per a la identificaci\u00f3 de les restes pot contribuir de forma significativa al dret a la veritat. Per exemple, als Balcans, la Comissi\u00f3 Internacional de Persones Desaparegudes ha trobat el 70 per cent dels desapareguts durant el conflicte i ha identificat prop de 23.000 cossos gr\u00e0cies a les noves tecnologies i a la utilitzaci\u00f3 de l\u2019ADN. En tot cas, \u00e9s important que l\u2019Estat prengui la iniciativa de recerca de les persones desaparegudes, ja sigui a trav\u00e9s d\u2019una comissi\u00f3 de la veritat o d\u2019una comissi\u00f3 espec\u00edfica i l\u2019aplicaci\u00f3 de les t\u00e8cniques d\u2019antropologia forense. El que no \u00e9s admissible \u00e9s que l\u2019Estat deixi en mans dels familiars la recerca de les v\u00edctimes, com \u00e9s el cas d\u2019Espanya, que compta amb m\u00e9s de 2.300 fosses a tot el territori i s\u2019estima que hi ha entre 45.000 i 114.000 persones en parador desconegut. <\/p>\n

El delicte de desaparici\u00f3 for\u00e7ada es continua cometent fins que no es determina el parador de la persona desapareguda o se\u2019n recupera la identitat <\/cite> <\/p>\n

En relaci\u00f3 amb el dret a la just\u00edcia i les salvaguardes contra la impunitat, l\u2019Estat t\u00e9 la obligaci\u00f3 de jutjar i, si \u00e9s procedent, castigar les persones responsables de les desaparicions for\u00e7ades. Cal destacar que quan les desaparicions formen part d\u2019una pr\u00e0ctica sistem\u00e0tica o generalitzada contra la poblaci\u00f3 civil, constitueixen un crim contra la humanitat segons l\u2019Estatut de Roma que va establir la Cort Penal Internacional el 1998. Tot i que les amnisties no estan prohibides pel dret internacional i s\u00f3n acceptades com a mesura de reconciliaci\u00f3, no s\u00f3n admissibles respecte als crims m\u00e9s greus com ara la desaparici\u00f3 for\u00e7ada. Per tant, els estats sempre han d\u2019investigar i processar els autors de les desaparicions for\u00e7ades en tractar-se d\u2019un crim internacional. Aix\u00ed, Guatemala, en la seva Llei de Reconciliaci\u00f3 Nacional de 1996, adoptada despr\u00e9s dels Acords de Pau, va excloure de forma expressa les desaparicions for\u00e7ades dels delictes que podien ser objecte d\u2019amnistia, la qual cosa ha perm\u00e8s portar davant la just\u00edcia interna alguns dels alts responsables de greus violacions de drets humans durant el conflicte armat intern. <\/p>\n

D\u2019altra banda, \u00e9s important que els estats tipifiquin de forma aut\u00f2noma el delicte de desaparici\u00f3 for\u00e7ada amb una pena proporcional a la seva gravetat per prevenir futures violacions i alhora castigar els autors responsables d\u2019aquest crims. Aix\u00ed mateix, tamb\u00e9 cal tenir en compte el car\u00e0cter continu de la desaparici\u00f3 for\u00e7ada, de manera que el delicte es continua cometent fins que no s\u2019hagi determinat la sort o el parador de la persona desapareguda o no se\u2019n recuperi la identitat. Aquest aspecte \u00e9s rellevant a efectes de la prescripci\u00f3 del delicte i tamb\u00e9 per poder establir la compet\u00e8ncia temporal dels tribunals internacionals i nacionals quan la desaparici\u00f3 va tenir lloc amb anterioritat al reconeixement de la seva jurisdicci\u00f3 <\/p>\n

En contextos de transici\u00f3 cap a la pau \u00e9s important que l\u2019Estat adopti mesures per satisfer el dret a la veritat, just\u00edcia, reparaci\u00f3 i garanties de no repetici\u00f3 de les v\u00edctimes de desaparicions for\u00e7ades <\/cite> <\/p>\n

Finalment, les v\u00edctimes tenen dret a obtenir una reparaci\u00f3 integral i l\u2019Estat t\u00e9 l\u2019obligaci\u00f3 de dur a terme les reformes institucionals necess\u00e0ries per garantir la no repetici\u00f3 de les greus violacions de drets humans del passat, en aquests casos. Quant a la reparaci\u00f3, els familiars de les v\u00edctimes tenen dret no nom\u00e9s a una compensaci\u00f3, sin\u00f3 tamb\u00e9 a la restituci\u00f3 de les persones vives (per exemple, al Marroc i Alg\u00e8ria es van alliberar algunes persones que havien estat desaparegudes prop de 20 anys) o b\u00e9 de les seves restes en cas de mort per poder-les enterrar i \u201ctancar\u201d el dol. A m\u00e9s a m\u00e9s, els familiars de les v\u00edctimes tamb\u00e9 tenen dret a interposar recursos i a obtenir mesures de satisfacci\u00f3, com ara que l\u2019Estat demani perd\u00f3 per les atrocitats comeses en el passat, fer un memorial en record de les v\u00edctimes, adoptar un dia per commemorar les persones desaparegudes, posar el nom d\u2019una de les v\u00edctimes a una pla\u00e7a o una escola, etc. En aquest sentit, la Cort Interamericana de Drets Humans ha desenvolupat una \u00e0mplia jurisprud\u00e8ncia en aquesta mat\u00e8ria, si b\u00e9 les comissions de la veritat tamb\u00e9 tenen un paper important en la mesura que poden recomanar el tipus de reparacions adequades per a les v\u00edctimes. Sovint els familiars no perden mai l\u2019esperan\u00e7a de recuperar els seus \u00e9ssers estimats en vida i qualsevol informaci\u00f3 pot fer-los mantenir l\u2019esperan\u00e7a que s\u00f3n vius. \u00c9s per aix\u00f2 que moltes vegades rebutgen les compensacions econ\u00f2miques que els ofereix l\u2019Estat perqu\u00e8 les veuen com una forma de tancar en fals la desaparici\u00f3 i de seguir endavant en el proc\u00e9s de pau. <\/p>\n

Aix\u00ed doncs, en contextos de transici\u00f3 cap a la pau \u00e9s important que l\u2019Estat adopti mesures per satisfer el dret a la veritat, just\u00edcia, reparaci\u00f3 i garanties de no repetici\u00f3 de les v\u00edctimes de desaparicions for\u00e7ades. El patiment dels familiars persisteix un cop acabada la guerra i es transmet de generaci\u00f3 en generaci\u00f3. Per exemple, en el cas d\u2019Espanya ara s\u00f3n sobretot els n\u00e9ts qui busquen els avis desapareguts durant la Guerra Civil i el franquisme, despr\u00e9s de m\u00e9s de 80 anys dels fets. La creaci\u00f3 de comissions de la veritat o unitats espec\u00edfiques de recerca de persones desaparegudes no s\u00f3n instruments suficients si no van acompanyades d\u2019una voluntat real de l\u2019Estat de reparar i restituir la dignitat de les v\u00edctimes. Per tal de poder promoure una pau estable i duradora, \u00e9s indispensable fer front a les atrocitats del passat, com ara la q\u00fcesti\u00f3 de les desaparicions for\u00e7ades, no nom\u00e9s des del punt de vista humanitari sin\u00f3 tamb\u00e9 des de l\u2019\u00e0mbit judicial a trav\u00e9s d\u2019una investigaci\u00f3 r\u00e0pida i efectiva dels fets, junt amb una reparaci\u00f3 integral de les v\u00edctimes. Les desaparicions for\u00e7ades s\u00f3n crims comesos per agents de l\u2019Estat, i la negativa de les autoritats a donar informaci\u00f3 i a dur a terme una investigaci\u00f3 per saber la sort o parador de les persones desaparegudes genera sofriment i desconfian\u00e7a en les pr\u00f2pies institucions. Per tant, \u00e9s important que l\u2019Estat, un cop acabat el conflicte, prengui la iniciativa de buscar les persones desaparegudes i jutjar-ne els responsables, per tal de restablir la confian\u00e7a de la societat vers les institucions i construir un veritable estat de Dret en el qual es respectin els drets humans i es pugui prevenir la repetici\u00f3 de les greus violacions del passat. <\/p>\n

SOBRE L\u2019AUTORA<\/b>
Elisenda Calvet Mart\u00ednez \u00e9s professora de Dret Internacional P\u00fablic i coordinadora de la Cl\u00ednica Jur\u00eddica de Lluita contra la Impunitat de la Universitat de Barcelona. Llicenciada en Dret per la Universitat Pompeu Fabra i doctora en Dret per la Universitat de Barcelona, ha treballat a la Creu Roja Espanyola, la Cort Interamericana de Drets Humans (Costa Rica) i a l\u2019Oficina de l\u2019Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans (Su\u00efssa). Les seves principals l\u00ednies d\u2019investigaci\u00f3 s\u00f3n la just\u00edcia transicional, els drets humans, el dret internacional humanitari i el dret penal internacional. \u00c9s membre de la Comissi\u00f3 de Mem\u00f2ria Hist\u00f2rica de l\u2019Il\u00b7lustre Col\u00b7legi de l\u2019Advocacia de Barcelona i membre del Comit\u00e8 Cient\u00edfic de l\u2019Observatori de les Desaparicions For\u00e7ades de Menors de la Universitat Rovira i Virgili. Entre les seves publicacions recents destaca l\u2019obra Desapariciones forzadas y justicia transicional<\/em>, Ed. Tirant Lo Blanch, Cruz Roja Espa\u00f1ola, Valencia, 2018. <\/p>\n

Fotografia<\/a>\t\tPutumayo, Col\u00f2mbia: Juan Joven composa coples i poemes en mem\u00f2ria del seu germ\u00e0 Jaime.\t <\/p>\n

\u00a9 Generalitat de Catalunya<\/p>\n","protected":false},"featured_media":7281,"menu_order":2,"template":"","categories":[6],"class_list":["post-7239","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-centrals"],"acf":[],"yoast_head":"\nEl fenomen de les desaparicions for\u00e7ades en transicions cap a la pau - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/el-fenomen-de-les-desaparicions-forcades-en-transicions-cap-a-la-pau\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"El fenomen de les desaparicions for\u00e7ades en transicions cap a la pau - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"En els processos de transici\u00f3 cap a la pau els estats han d\u2019afrontar les atrocitats del passat mitjan\u00e7ant la veritat, la just\u00edcia, la reparaci\u00f3 i les garanties de no repetici\u00f3. Al final de les hostilitats, de vegades, la q\u00fcesti\u00f3 de les persones desaparegudes s\u2019inclou en els acords de pau i, si el nombre de desaparicions […]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/el-fenomen-de-les-desaparicions-forcades-en-transicions-cap-a-la-pau\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_1_2560-19-518x720.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"518\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"720\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"14 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/el-fenomen-de-les-desaparicions-forcades-en-transicions-cap-a-la-pau\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/el-fenomen-de-les-desaparicions-forcades-en-transicions-cap-a-la-pau\/\",\"name\":\"El fenomen de les desaparicions for\u00e7ades en transicions cap a la pau - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/el-fenomen-de-les-desaparicions-forcades-en-transicions-cap-a-la-pau\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/el-fenomen-de-les-desaparicions-forcades-en-transicions-cap-a-la-pau\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_1_2560-19.jpg\",\"datePublished\":\"2022-04-07T11:23:42+00:00\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/el-fenomen-de-les-desaparicions-forcades-en-transicions-cap-a-la-pau\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/el-fenomen-de-les-desaparicions-forcades-en-transicions-cap-a-la-pau\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_1_2560-19.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_1_2560-19.jpg\",\"width\":1152,\"height\":1600},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"El fenomen de les desaparicions for\u00e7ades en transicions cap a la pau - Revista Per la Pau","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/el-fenomen-de-les-desaparicions-forcades-en-transicions-cap-a-la-pau\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"El fenomen de les desaparicions for\u00e7ades en transicions cap a la pau - Revista Per la Pau","og_description":"En els processos de transici\u00f3 cap a la pau els estats han d\u2019afrontar les atrocitats del passat mitjan\u00e7ant la veritat, la just\u00edcia, la reparaci\u00f3 i les garanties de no repetici\u00f3. Al final de les hostilitats, de vegades, la q\u00fcesti\u00f3 de les persones desaparegudes s\u2019inclou en els acords de pau i, si el nombre de desaparicions […]","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/el-fenomen-de-les-desaparicions-forcades-en-transicions-cap-a-la-pau\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","og_image":[{"width":518,"height":720,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_1_2560-19-518x720.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"14 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/el-fenomen-de-les-desaparicions-forcades-en-transicions-cap-a-la-pau\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/el-fenomen-de-les-desaparicions-forcades-en-transicions-cap-a-la-pau\/","name":"El fenomen de les desaparicions for\u00e7ades en transicions cap a la pau - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/el-fenomen-de-les-desaparicions-forcades-en-transicions-cap-a-la-pau\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/el-fenomen-de-les-desaparicions-forcades-en-transicions-cap-a-la-pau\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_1_2560-19.jpg","datePublished":"2022-04-07T11:23:42+00:00","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/el-fenomen-de-les-desaparicions-forcades-en-transicions-cap-a-la-pau\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/el-fenomen-de-les-desaparicions-forcades-en-transicions-cap-a-la-pau\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_1_2560-19.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_1_2560-19.jpg","width":1152,"height":1600},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/7239","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7281"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7239"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7239"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}