{"id":7240,"date":"2022-04-07T11:23:42","date_gmt":"2022-04-07T11:23:42","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/issue\/%issue_post%\/article\/veritat-i-negacio\/"},"modified":"2022-04-07T11:23:42","modified_gmt":"2022-04-07T11:23:42","slug":"veritat-i-negacio","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/veritat-i-negacio\/","title":{"rendered":"Veritat i negaci\u00f3"},"content":{"rendered":"\n

<\/span> En el pre\u00e0mbul,<\/span> l\u2019Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional declara: \u201cTenint present que, aquest segle, milions de nens, dones i homes han estat v\u00edctimes d\u2019atrocitats gaireb\u00e9 inimaginables que commouen profundament la consci\u00e8ncia de la humanitat\u201d (\u00a72); i \u201cDecidits a posar fi a la impunitat dels autors d\u2019aquests crims i a contribuir aix\u00ed a la prevenci\u00f3 de nous crims\u201d (\u00a75). <\/p>\n

Hi ha pol\u00edtics i sectors importants de l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica que tendeixen a ometre les atrocitats del passat i, al seu lloc, adopten el precepte del punt final<\/em>, de manera que afronten el present i el futur des de la perspectiva d\u2019un nou comen\u00e7ament. Per tant, consideren el passat com una veritat complexa i inconvenient que sembla enfosquir el cam\u00ed cap al futur. Aquest enfocament respon a un concepte de veritat que no compleix les convincents prescripcions del dret a la just\u00edcia plasmades en la inclusiva trilogia de: i)<\/em> el dret a saber,\u00a0ii)<\/em> el dret a interposar recursos i iii)<\/em> el dret a la reparaci\u00f3. <\/p>\n

La trilogia de la just\u00edcia<\/b> <\/p>\n

La trilogia de la just\u00edcia dels drets fonamentals a saber, interposar recursos i reparar, desenvolupada en el Conjunt de principis per a la protecci\u00f3 i la promoci\u00f3 dels drets humans mitjan\u00e7ant la lluita contra la impunitat1<\/sup><\/a> (en endavant, Conjunt de principis) i els Principis i directrius b\u00e0sics de les Nacions Unides sobre el dret de les v\u00edctimes a interposar recursos i obtenir reparacions2<\/sup><\/a> (en endavant, Principis i directrius b\u00e0sics) s\u2019ha convertit en la base del mandat del relator especial sobre la Promoci\u00f3 de la veritat, la just\u00edcia, la reparaci\u00f3 i les garanties de no repetici\u00f3, establert inicialment pel Consell de Drets Humans de les Nacions Unides l\u2019any 2011. T\u00e9 el prop\u00f2sit de respondre al sofriment de les v\u00edctimes dels actes de barb\u00e0rie \u2013que, segons la Declaraci\u00f3 Universal dels Drets Humans, han indignat la consci\u00e8ncia de la humanitat\u2013 i, per tant, reivindicar, a tall de m\u00e0xima aspiraci\u00f3 de la gent comuna, l\u2019adveniment d\u2019un m\u00f3n en el qual els \u00e9ssers humans no pateixin la por ni la necessitat. <\/p>\n

Hi ha pol\u00edtics i sectors de l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica que consideren el passat com una veritat complexa i inconvenient que sembla enfosquir el cam\u00ed cap al futur <\/cite> <\/p>\n

Pot semblar que la trilogia de la just\u00edcia es dirigeix principalment, o fins i tot exclusivament, a una comunitat global preocupada per les condicions de vida presents i futures i, per tant, que passa per alt els clams i el patiment del passat. En aquest context, es revela la tensi\u00f3 entre la veritat i la negaci\u00f3, per\u00f2 no com quelcom de latent, sin\u00f3 m\u00e9s aviat com una caracter\u00edstica predominant. En el mateix context, em va impressionar l\u2019autoritat i l\u2019an\u00e0lisi profundament humana exposada per Stanley Cohen en la seva obra States of Denial; Knowing about Atrocities and Suffering<\/em>3<\/sup><\/a>. <\/p>\n

Veritat i negaci\u00f3, rendici\u00f3 de comptes i reconeixement<\/b> <\/p>\n

Amb el tel\u00f3 de fons del gran augment del sofriment i de la consci\u00e8ncia del sofriment, els criteris normatius de just\u00edcia inclosos en els instruments nacionals i internacionals van sortir progressivament a la palestra. El Conjunt de principis i els Principis i directrius b\u00e0sics, esmentats anteriorment en relaci\u00f3 amb la trilogia de la just\u00edcia, defensen la rendici\u00f3 de comptes i el reconeixement, amb els drets i deures que se\u2019n deriven, reflectits en el dret inalienable a la veritat i el deure de preservar la mem\u00f2ria4<\/sup><\/a>. <\/p>\n

Al seu torn, en la mesura que aquests drets i deures es promulguen i invoquen progressivament, els contraarguments de negaci\u00f3 arriben a nivells perniciosos en la seva subst\u00e0ncia i el seu vocabulari. En descriure les seves formes elementals, Stanley Cohen va distingir tres tipus de negaci\u00f3: la negaci\u00f3 literal<\/em>, com a afirmaci\u00f3 que alguna cosa no ha succe\u00eft o no \u00e9s certa; la negaci\u00f3 interpretativa<\/em>, mitjan\u00e7ant el canvi de paraules i l\u2019\u00fas d\u2019eufemismes; i la negaci\u00f3 implicat\u00f2ria<\/em>, que no posa en dubte els fets, sin\u00f3 m\u00e9s aviat les seves implicacions psicol\u00f2giques, pol\u00edtiques i morals. Aquesta tipologia de la negaci\u00f3 que afecta pobles i nacions, aix\u00ed com a persones i grups de persones, planteja q\u00fcestions crucials sobre la rendici\u00f3 de comptes i el reconeixement en la perspectiva dels drets de les v\u00edctimes a interposar recursos i obtenir reparacions. Si b\u00e9 aquests drets es consideraven relacionats amb reivindicacions individuals, tant els principis contra la impunitat com els principis de reparaci\u00f3 inclouen tamb\u00e9 els col\u00b7lectius. Per tant, les reparacions simb\u00f2liques, com la petici\u00f3 p\u00fablica de disculpes i la construcci\u00f3 de monuments commemoratius, constitueixen maneres col\u00b7lectives de satisfacci\u00f3. No obstant aix\u00f2, la provisi\u00f3 de b\u00e9ns i serveis materials per restaurar unes condicions de vida dignes i assegurar la disponibilitat d\u2019instal\u00b7lacions sanit\u00e0ries i educatives tamb\u00e9 podria servir de reparaci\u00f3 col\u00b7lectiva. <\/p>\n

La negaci\u00f3 planteja q\u00fcestions crucials sobre la rendici\u00f3 de comptes i el reconeixement en la perspectiva dels drets de les v\u00edctimes a la reparaci\u00f3 i a interposar
recursos <\/cite> <\/p>\n

Aquest enfocament tendeix a evitar, d\u2019una manera deplorable, les implicacions de la rendici\u00f3 de comptes i les l\u00ednies divis\u00f2ries entre la veritat i la negaci\u00f3. Per tant, intenta equiparar, d\u2019una manera oportunista, l\u2019economia pol\u00edtica amb la negaci\u00f3. Una il\u00b7lustraci\u00f3 de tal combinaci\u00f3 d\u2019economia pol\u00edtica i oportunisme pol\u00edtic ens l\u2019ofereix la relaci\u00f3 entre els programes de reparaci\u00f3 i els programes de desenvolupament. Tant els pa\u00efsos \u201cen desenvolupament\u201d com els \u201cdesenvolupats\u201d que afronten reivindicacions de reparaci\u00f3 tendeixen a sostenir que el desenvolupament \u00e9s<\/em> reparaci\u00f3. De fet, \u00e9s temptador traslladar la reparaci\u00f3 al desenvolupament. D\u2019aquesta manera, s\u2019evita haver de fer front a q\u00fcestions delicades i doloroses que tenen a veure amb la rendici\u00f3 de comptes i el reconeixement. En aquest sup\u00f2sit no s\u2019ent\u00e9n la noci\u00f3 essencial de reparaci\u00f3 com un proc\u00e9s orientat a les v\u00edctimes que mant\u00e9 viva la seva fe i la dels supervivents malgrat la terrible situaci\u00f3 en la qu\u00e8 es troben. <\/p>\n

En quina mesura aquesta distorsi\u00f3 dels conceptes de rendici\u00f3 de comptes i reconeixement t\u00e9 un efecte significatiu en la tensi\u00f3 dualista entre veritat<\/em> i negaci\u00f3<\/em>? Un cop m\u00e9s, la tipologia de la negaci\u00f3 presentada per Stanley Cohen presenta idees rellevants, en la mesura que la noci\u00f3 de negaci\u00f3 implicat\u00f2ria, encara que no q\u00fcestiona els fets, planteja q\u00fcestions sobre les seves conseq\u00fc\u00e8ncies psicol\u00f2giques, pol\u00edtiques i morals. <\/p>\n

El vocabulari de la veritat i la negaci\u00f3; el cas de les desaparicions for\u00e7ades de la dictadura militar a l\u2019Argentina<\/b> <\/p>\n

Va ser despr\u00e9s d\u2019una llarga i \u00e0rdua lluita en l\u2019\u00e0mbit pol\u00edtic i de drets humans de les Nacions Unides que la seva Comissi\u00f3 de Drets Humans va establir el 1981 un Grup de Treball sobre Desaparicions For\u00e7ades i Involunt\u00e0ries. La tasca d\u2019aquest mecanisme consistia b\u00e0sicament a recopilar, investigar i revelar informaci\u00f3 sobre persones desaparegudes. Tots els \u201cfets\u201d i \u201ctemors\u201d en relaci\u00f3 amb aquest vocabulari de veritat i negaci\u00f3 es detallen en els primers dos documents del Grup de Treball5<\/sup><\/a>. <\/p>\n

Pel que fa al vocabulari de la veritat i la negaci\u00f3, s\u2019ha de recalcar la necessitat de posar noms, no nom\u00e9s xifres, com a principi imperatiu i inclusiu davant les desaparicions for\u00e7ades <\/cite> <\/p>\n

En el context de la veritat i la negaci\u00f3, seleccionem l\u2019Argentina perqu\u00e8 les branques pol\u00edtiques i diplom\u00e0tiques del govern de la dictadura militar de finals de la d\u00e8cada de 1970 i principis de la de 1980 van desenvolupar manifestament l\u2019estrat\u00e8gia m\u00e9s fren\u00e8tica i sofisticada per fer passar els \u201cfets suposats\u201d i les \u201cacusacions orquestrades\u201d per falsos, fraudulents i derivats d\u2019una acci\u00f3 presumptament duta a terme pels terroristes i subversius<\/em>. En aquest sentit, l\u2019Argentina sostenia que els extremistes van ser ferits en combat, que els seus c\u00f2mplices se\u2019ls van emportar i que van morir amb ells; que els membres abandonats de les organitzacions subversives s\u2019amagaven a les ciutats; o que les desaparicions eren el resultat dels segrestos en mans dels subversius mateixos. <\/p>\n

El govern argent\u00ed tamb\u00e9 discrepava rotundament del que descrivia com una campanya destructiva de difamaci\u00f3<\/em>, sovint \u201cfomentada\u201d des de l\u2019estranger per \u201ctestimonis\u201d falsos i que calia denunciar com insidiosa i totalment mancada de veracitat. El Grup de Treball de les Nacions Unides va incloure en els seus informes una s\u00e8rie de noms i dades sobre els centres de detenci\u00f3 clandestins<\/em>, entre els quals la infame Escola superior de Mec\u00e0nica de l\u2019Armada (ESMA). Les autoritats argentines van respondre que, en aquest pa\u00eds, mai hi havia hagut cap centre secret o clandest\u00ed sota la seva responsabilitat. Per contra, sostenien que, en la lluita contra el terrorisme, les forces de la llei i l\u2019ordre havien descobert innombrables cel\u00b7les secretes anomenades \u201cpresons del poble\u201d, controlades per les bandes terroristes. A m\u00e9s de servir per tancar-hi empresaris, funcionaris i soldats, molts dels quals eren assassinats all\u00e0, sovint servien, segons aquesta versi\u00f3 oficial, per castigar i matar membres de les bandes mateixes, d\u2019acord amb les seves estrictes regles punitives contra la tra\u00efci\u00f3 i deserci\u00f3 dels seus membres. <\/p>\n

En els seus intercanvis amb les autoritats argentines, el Grup de Treball de les Nacions Unides tamb\u00e9 va plantejar les presumptes desaparicions de menors d\u2019edat<\/em>. En aquest sentit, s\u00f3n ben coneguts els esfor\u00e7os persistents i valents de les \u00c0vies de la Plaza de Mayo per con\u00e8ixer el parador dels seus fills i n\u00e9ts i, especialment, les seves filles embarassades segrestades que, pel que sembla, van donar a llum mentre eren en captivitat. \u00d2bviament, les autoritats argentines consideraven que, en aquest apartat, calia modificar la seva argumentaci\u00f3, en lloc d\u2019implicar bandes terroristes i subversives. En aquest cas, van afirmar que existien nombroses inst\u00e0ncies dedicades a l\u2019adopci\u00f3 i l\u2019acolliment dels menors d\u2019edat abandonats d\u2019identitat desconeguda, com ara organismes i fam\u00edlies d\u2019acollida i institucions socials. Les autoritats argentines sostenien que molts nens i nenes, de qualsevol edat i pa\u00eds, eren abandonats o necessitaven atenci\u00f3, per\u00f2 se\u2019n desconeixia per complet la identitat. <\/p>\n

La veritat tamb\u00e9 comporta una certa catarsi social necess\u00e0ria i contribueix a evitar que es repeteixin els fets del passat <\/cite> <\/p>\n

Pel que fa al vocabulari de la veritat i la negaci\u00f3, s\u2019ha de recalcar la necessitat de posar noms<\/em>, com a principi imperatiu i inclusiu davant les desaparicions for\u00e7ades a l\u2019Argentina. No nom\u00e9s compten les xifres, sin\u00f3 tamb\u00e9 els noms. En la recerca de persones desaparegudes, la identificaci\u00f3 de les persones pel seu nom \u00e9s clau. Els criteris internacionals de drets humans afirmen expl\u00edcitament el dret de tota persona a tenir un nom registrat per llei. Per exemple, la Convenci\u00f3 de les Nacions Unides sobre els Drets de l\u2019Infant obliga a respectar el dret dels menors d\u2019edat a preservar la seva identitat, la qual cosa inclou la nacionalitat, el nom<\/em> i les relacions familiars (article 8). <\/p>\n

Records<\/b> <\/p>\n

L\u2019any 1993, mentre finalitzava l\u2019estudi que em van encarregar sobre el dret de restituci\u00f3, indemnitzaci\u00f3 i interposici\u00f3 de recursos per a les v\u00edctimes de violacions greus dels drets humans i les llibertats fonamentals, vaig citar en les meves conclusions i recomanacions un extracte d\u2019una confer\u00e8ncia molt raonada de Jos\u00e9 (Pepe) Zalaquett, que va exercir, entre molts altres compromisos, de membre de la Comissi\u00f3 Nacional de la Veritat i Reconciliaci\u00f3 de Xile. Actualment, prop de trenta anys m\u00e9s tard, les paraules de Pepe Zalaquett s\u00f3n molt v\u00e0lides i seguiran essent una premissa principal en el di\u00e0leg sobre la veritat i la negaci\u00f3. Deia aix\u00ed: <\/p>\n

\u201cLa veritat es considera un valor absolut i irrenunciable per moltes raons. Per proporcionar mesures de reparaci\u00f3 i prevenci\u00f3, s\u2019ha de saber amb claredat all\u00f2 que hauria de ser reparat i previngut. A m\u00e9s, la societat no pot limitar-se a esborrar un cap\u00edtol de la seva pr\u00f2pia hist\u00f2ria; no pot negar els fets del seu passat, amb independ\u00e8ncia que puguin estar subjectes a interpretacions diverses. Aquest buit s\u2019ompliria de manera inevitable amb mentides o amb versions contradict\u00f2ries o confuses del passat. La unitat d\u2019una naci\u00f3 dep\u00e8n d\u2019una identitat compartida que, al seu torn, dep\u00e8n en gran manera d\u2019una mem\u00f2ria compartida. La veritat tamb\u00e9 comporta una certa catarsi social necess\u00e0ria i contribueix a evitar que es repeteixin els fets del passat.\u201d <\/p>\n

Aquestes paraules seguiran ressonant poderosament m\u00e9s enll\u00e0 de la mort de Pepe Zalaquett el 17 de febrer de 2020, despr\u00e9s d\u2019un per\u00edode de greus problemes de salut. Li devem el nostre m\u00e9s profund agra\u00efment. <\/p>\n

1. Document de les Nacions Unides E\/CN.4\/2005\/102 Add.1 <\/p>\n

2. Resoluci\u00f3 60\/147 de l\u2019Assemblea General de les Nacions Unides, de 16 de desembre del 2005. <\/p>\n

3. Stanley Cohen, States of Denial<\/em>; Knowing about Atrocities and Suffering<\/em>(2001),
Cambridge, Polity Press. <\/p>\n

4. Principi segon del Conjunt de principis de les Nacions Unides de lluita contra la impunitat <\/p>\n

5. Els dos primers documents del Grup de Treball de les Nacions Unides: Comissi\u00f3 de Drets Humans de les Nacions Unides, doc. E\/CN 4\/1435\/Add.1, de 16 de febrer de 1981, i doc. E\/CN 4\/1492, de 31 de desembre de 1981. <\/p>\n

SOBRE L\u2019AUTOR<\/b>
Theo van Boven \u00e9s catedr\u00e0tic em\u00e8rit de Dret Internacional a la Universitat de Maastricht (Pa\u00efsos Baixos) i un referent internacional en la promoci\u00f3 dels drets humans. Ha exercit, entre altres, els c\u00e0rrecs seg\u00fcents: director de la Divisi\u00f3 de Drets Humans de les Nacions Unides; relator especial de les Nacions Unides sobre el Dret a la reparaci\u00f3 a les v\u00edctimes de violacions greus dels drets humans; primer secretari de Tribunal Penal Internacional per a l\u2019antiga Iugosl\u00e0via; membre del Comit\u00e8 de les Nacions Unides per a l\u2019Eliminaci\u00f3 de la Discriminaci\u00f3 Racial, i relator especial de les Nacions Unides sobre la Tortura.<\/p>\n

Aquesta \u00e9s una versi\u00f3 tradu\u00efda de l\u2019article publicat originalment en angl\u00e8s. <\/p>\n

Fotografia<\/a>\t\tFotografies dels desapareguts durant la dictadura militar de 1976\u20131983, la setmana de la commemoraci\u00f3 del cop d\u2019Estat. Passatge de Santa Catalina, C\u00f3rdoba, Argentina.\t <\/p>\n

\u00a9 Generalitat de Catalunya<\/p>\n","protected":false},"featured_media":7284,"menu_order":3,"template":"","categories":[6],"class_list":["post-7240","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-centrals"],"acf":[],"yoast_head":"\nVeritat i negaci\u00f3 - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/veritat-i-negacio\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Veritat i negaci\u00f3 - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"En el pre\u00e0mbul, l\u2019Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional declara: \u201cTenint present que, aquest segle, milions de nens, dones i homes han estat v\u00edctimes d\u2019atrocitats gaireb\u00e9 inimaginables que commouen profundament la consci\u00e8ncia de la humanitat\u201d (\u00a72); i \u201cDecidits a posar fi a la impunitat dels autors d\u2019aquests crims i a contribuir aix\u00ed a […]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/veritat-i-negacio\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_2_2560-19-518x720.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"518\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"720\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"12 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/veritat-i-negacio\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/veritat-i-negacio\/\",\"name\":\"Veritat i negaci\u00f3 - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/veritat-i-negacio\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/veritat-i-negacio\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_2_2560-19.jpg\",\"datePublished\":\"2022-04-07T11:23:42+00:00\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/veritat-i-negacio\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/veritat-i-negacio\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_2_2560-19.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_2_2560-19.jpg\",\"width\":1152,\"height\":1600},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Veritat i negaci\u00f3 - Revista Per la Pau","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/veritat-i-negacio\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Veritat i negaci\u00f3 - Revista Per la Pau","og_description":"En el pre\u00e0mbul, l\u2019Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional declara: \u201cTenint present que, aquest segle, milions de nens, dones i homes han estat v\u00edctimes d\u2019atrocitats gaireb\u00e9 inimaginables que commouen profundament la consci\u00e8ncia de la humanitat\u201d (\u00a72); i \u201cDecidits a posar fi a la impunitat dels autors d\u2019aquests crims i a contribuir aix\u00ed a […]","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/veritat-i-negacio\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","og_image":[{"width":518,"height":720,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_2_2560-19-518x720.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"12 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/veritat-i-negacio\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/veritat-i-negacio\/","name":"Veritat i negaci\u00f3 - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/veritat-i-negacio\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/veritat-i-negacio\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_2_2560-19.jpg","datePublished":"2022-04-07T11:23:42+00:00","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/veritat-i-negacio\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/veritat-i-negacio\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_2_2560-19.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_2_2560-19.jpg","width":1152,"height":1600},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/7240","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7284"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7240"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7240"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}