{"id":7241,"date":"2022-04-07T11:23:42","date_gmt":"2022-04-07T11:23:42","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/issue\/%issue_post%\/article\/la-lluita-per-la-memoria-historica-a-espanya-mes-enlla-de-la-genealogia-i-les-generacions\/"},"modified":"2024-03-26T14:58:51","modified_gmt":"2024-03-26T14:58:51","slug":"la-lluita-per-la-memoria-historica-a-espanya-mes-enlla-de-la-genealogia-i-les-generacions","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-lluita-per-la-memoria-historica-a-espanya-mes-enlla-de-la-genealogia-i-les-generacions\/","title":{"rendered":"La lluita per la mem\u00f2ria hist\u00f2rica a Espanya: m\u00e9s enll\u00e0 de la genealogia i les generacions"},"content":{"rendered":"

<\/span> A Espanya, quan parlem de \u201cmem\u00f2ria hist\u00f2rica\u201d<\/span> ens referim al passat traum\u00e0tic de la Guerra Civil i el franquisme. M\u00e9s concretament, parlem de la mem\u00f2ria anteriorment silenciada de les v\u00edctimes de la Guerra Civil. Aquesta mem\u00f2ria ha ressorgit ara a trav\u00e9s de les preguntes i inquietuds de les generacions que van cr\u00e9ixer despr\u00e9s d\u2019aquestes viol\u00e8ncies. Despr\u00e9s d\u2019un llarg per\u00edode de silenci imposat durant el franquisme i d\u2019un silenci \u201cpactat\u201d durant la Transici\u00f3 a la democr\u00e0cia, a partir de l\u2019any 2000 es comencen a plantejar noves preguntes sobre la hist\u00f2ria de la Guerra Civil i a reclamar el reconeixement de les seves v\u00edctimes. En aquesta nova preocupaci\u00f3 pel passat hi influeix l\u2019actual inter\u00e8s global per la mem\u00f2ria i els drets humans. Dins d\u2019aquest context, \u00e9s important subratllar que la \u201cmem\u00f2ria hist\u00f2rica\u201d es construeix en el present. \u00c9s la lluita per donar significat al passat dif\u00edcil de la Guerra Civil espanyola, segons les necessitats i preocupacions actuals. D\u2019aquesta manera, la construcci\u00f3 de la mem\u00f2ria de la Guerra Civil \u00e9s l\u2019obra d\u2019un grup transgeneracional d\u2019activistes.<\/p>\n

En aquest assaig, voldria remarcar la import\u00e0ncia d\u2019entendre la lluita per la mem\u00f2ria hist\u00f2rica com un moviment que precisament transcendeix els marcs generacionals i els marcs geneal\u00f2gics. \u00c9s a dir, els objectius i prop\u00f2sits d\u2019aquest moviment no nom\u00e9s es limiten a una cohort generacional espec\u00edfica, ni tampoc a les i els familiars de les v\u00edctimes, sin\u00f3 que apel\u00b7len al conjunt de la societat.<\/p>\n

La lluita actual per la recuperaci\u00f3 de la dignitat i la mem\u00f2ria de les v\u00edctimes de la Guerra Civil comen\u00e7a amb l\u2019exhumaci\u00f3 dels Tretze de Priaranza, l\u2019octubre de l\u2019any 2000. Aquesta primera exhumaci\u00f3 del cicle actual d\u2019exhumacions de fosses de v\u00edctimes de la Guerra Civil va ser promoguda pel n\u00e9t d\u2019una de les v\u00edctimes, el periodista Emilio Silva. El seu article, titulat \u201cMi abuelo tambi\u00e9n fue un desaparecido\u201d i publicat el 8 d\u2019octubre d\u2019aquell any a La cr\u00f3nica de Le\u00f3n<\/em>, continua sent un referent important per entendre les claus del moviment per la mem\u00f2ria hist\u00f2rica que sorgeix d\u2019aquesta primera exhumaci\u00f3. En emprar la paraula \u201cdesaparegut\u201d, l\u2019article enquadra les v\u00edctimes mal enterrades als vorals en un debat transnacional sobre els drets humans, la just\u00edcia transicional i les experi\u00e8ncies al Con Sud. Aquestes vinculacions transnacionals segueixen vigents avui dia, per exemple, quan pensem en la denominada \u201cquerella argentina\u201d, \u00e9s a dir, la den\u00fancia pels crims del franquisme entre 1936 i 1977 presentada en un tribunal penal argent\u00ed.<\/p>\n

La lluita per la mem\u00f2ria hist\u00f2rica s\u2019ha d\u2019entendre com un moviment que transcendeix els marcs generacionals i geneal\u00f2gics <\/cite><\/p>\n

En aquest text inicial, Silva defineix clarament el seu objectiu: \u201cRecuperar la mem\u00f2ria i donar el lloc que es mereixen en la hist\u00f2ria a tots aquells que van lluitar per la llibertat i la democr\u00e0cia\u201d1<\/sup>. Silva subratlla la seva connexi\u00f3 familiar amb les v\u00edctimes i narra el trauma que la desaparici\u00f3 del seu avi va deixar en la mem\u00f2ria dels seus familiars. No en va, la figura dels desapareguts tamb\u00e9 assenyala l\u2019impacte psicol\u00f2gic que les dificultats o la impossibilitat del dol tenen en els familiars de les v\u00edctimes. En aquest sentit, la paraula \u201cdesaparegut\u201d no nom\u00e9s assenyala la viol\u00e8ncia exercida, sin\u00f3 que tamb\u00e9 condensa l\u2019experi\u00e8ncia de les generacions posteriors: el silenci, la incertesa i la impunitat2<\/sup>.<\/p>\n

A partir de la publicaci\u00f3 d\u2019aquell article, molts familiars en una situaci\u00f3 semblant a la de Silva hi van contactar per demanar-li ajuda en la recerca i exhumaci\u00f3 dels seus \u00e9ssers estimats dels milers de fosses comunes que segueixen existint en el territori de l\u2019Estat espanyol. Aix\u00ed neix un moviment activista centrat en l\u2019exhumaci\u00f3 de fosses comunes, per\u00f2 que est\u00e9n el seu activisme a altres aspectes de den\u00fancia del llegat franquista en la societat espanyola actual, com ara els vestigis del franquisme en l\u2019espai p\u00fablic. \u00c9s un moviment que abasta molt\u00edssims temes relacionats amb el car\u00e0cter opressor i violent del r\u00e8gim franquista i que interpel\u00b7la la societat actual per afrontar les petjades, els tab\u00fas i els silencis que no s\u2019han abordat encara.<\/p>\n

La pressi\u00f3 pol\u00edtica nacional i internacional de les associacions ha desembocat en el reconeixement oficial de v\u00edctimes i en l\u2019aprovaci\u00f3 de lleis <\/cite><\/p>\n

Des del seu inici l\u2019any 2000 fins ara, el moviment per la mem\u00f2ria hist\u00f2rica ha tingut un impacte social i pol\u00edtic enorme. Avui dia hi ha molt\u00edssimes associacions de mem\u00f2ria arreu del territori espanyol i s\u2019han exhumat centenars de fosses. La pressi\u00f3 pol\u00edtica nacional i internacional de les associacions ha desembocat en el reconeixement oficial de v\u00edctimes i en l\u2019aprovaci\u00f3 de lleis auton\u00f2miques i nacionals. La via jur\u00eddica per jutjar els crims de franquisme i derogar la llei d\u2019amnistia va buscar el suport de la just\u00edcia internacional per mitj\u00e0 dels tribunals argentins, especialment despr\u00e9s que es penalitz\u00e9s el jutge Baltasar Garz\u00f3n per intentar avan\u00e7ar en aquest sentit. Tot i que actualment aquestes vies internacionals encara no han tingut \u201c\u00e8xit\u201d, s\u00ed que han contribu\u00eft a donar m\u00e9s visibilitat al moviment. No obstant aix\u00f2, queda molt\u00edssima feina per fer. L\u2019anomenada Llei de mem\u00f2ria hist\u00f2rica de l\u2019any 2007, tot i ser un pas important, va delegar la responsabilitat i la iniciativa de les exhumacions en les associacions d\u2019activistes. Aquest model, que l\u2019antrop\u00f2leg Francisco Ferr\u00e1ndiz ha anomenat \u201csistema de subcontractaci\u00f3\u201d, ha causat moltes dificultats \u00e8tiques i log\u00edstiques per falta de protocols nacionals i d\u2019una coordinaci\u00f3 coherent. En aquest moment, el govern nom\u00e9s assumeix un paper de \u201cfacilitador\u201d, confiant en l\u2019autogesti\u00f3 de les associacions3<\/sup>. Aquesta situaci\u00f3 de subcontractaci\u00f3 de la mem\u00f2ria hist\u00f2rica a les associacions fa que, en general, s\u2019entengui la mem\u00f2ria hist\u00f2rica com quelcom que concerneix sobretot els familiars de les v\u00edctimes. Hi ha menys consci\u00e8ncia de la import\u00e0ncia d\u2019aquest moviment per a l\u2019enfortiment de la democr\u00e0cia en conjunt.<\/p>\n

At\u00e8s que el moviment de la mem\u00f2ria hist\u00f2rica s\u2019origina en els lla\u00e7os biol\u00f2gics (de parentesc) amb les v\u00edctimes, sovint es destaca les persones activistes com la \u201cgeneraci\u00f3 dels n\u00e9ts\u201d. \u00c9s la generaci\u00f3 que va cr\u00e9ixer sota una democr\u00e0cia m\u00e9s o menys estable i m\u00e9s allunyada del trauma inicial de la Guerra Civil i de les experi\u00e8ncies viscudes pels seus avis. Amb refer\u00e8ncia als moviments memorialistes del Con Sud, les associacions espanyoles van fer \u00e8mfasi en aquests lla\u00e7os familiars. La iconografia del moviment va promoure l\u2019exposici\u00f3 de retrats dels familiars vius ensenyant les fotos dels desapareguts. En els progressos judicials per jutjar els crims de franquisme tamb\u00e9 s\u2019ha destacat el testimoni de familiars directes, molt sovint d\u2019edat molt avan\u00e7ada. L\u2019estrat\u00e8gia de l\u2019Associaci\u00f3 per a la Recuperaci\u00f3 de la Mem\u00f2ria Hist\u00f2rica (ARMH), fundada per Emilio Silva, s\u2019ha basat tamb\u00e9 en els lla\u00e7os afectius amb el passat, que es vinculaven amb els drets humans com a enfocament pol\u00edtic m\u00e9s general. Aquesta estrat\u00e8gia ha estat criticada pel F\u00f2rum per la Mem\u00f2ria, la visi\u00f3 pol\u00edtica del qual est\u00e0 estretament lligada al Partit Comunista espanyol, que centralitza els lla\u00e7os ideol\u00f2gics amb el passat4<\/sup>. A parer del F\u00f2rum, les v\u00edctimes de la Guerra Civil van ser afusellades i castigades per la seva orientaci\u00f3 pol\u00edtica. Per tant, considera que la seva recuperaci\u00f3 i dignificaci\u00f3 hauria de centralitzar la seva lluita pol\u00edtica projectant-la sobre el present i el futur. Malgrat aquesta cr\u00edtica, les reclamacions familiars per la recuperaci\u00f3 de les restes de les seves v\u00edctimes tamb\u00e9 estan en la base del seu activisme. Per tant, podem dir que la mem\u00f2ria hist\u00f2rica a Espanya sembla ser una q\u00fcesti\u00f3 dels familiars de les v\u00edctimes: els lla\u00e7os de mem\u00f2ria s\u00f3n de parentesc.<\/p>\n

El moviment per la mem\u00f2ria hist\u00f2rica nom\u00e9s t\u00e9 sentit si serveix de base per construir una mem\u00f2ria democr\u00e0tica que interpel\u00b7li tota la ciutadania <\/cite><\/p>\n

\u00c9s veritat que la comunicaci\u00f3 intergeneracional \u00e9s un mecanisme important en la construcci\u00f3 de la mem\u00f2ria col\u00b7lectiva. Marcada per relats familiars i tamb\u00e9 pels silencis, els objectes i altres tipus de comunicaci\u00f3 no verbal, \u00e9s un dels mecanismes b\u00e0sics en la formulaci\u00f3 de la mem\u00f2ria sobre el passat recent. Per tant, compr\u00e8n totes les oportunitats i els actes de mem\u00f2ria compartida (i silenci compartit) que es donen en les fam\u00edlies i que estan marcats pels afectes i la lleialtat. Tamb\u00e9 hi ha una transmissi\u00f3 m\u00e9s abstracta, de generaci\u00f3 en generaci\u00f3. En aquest cas, les generacions, definides com a grups d\u2019edat i marcades pel seu context sociotemporal, s\u00f3n considerades comunitats de mem\u00f2ria. Aquests grups generacionals comparteixen una realitat en el present, que marca com es relacionen amb el passat. Estudien els mateixos continguts d\u2019hist\u00f2ria a escola, coneixen els mateixos programes de televisi\u00f3 i els mateixos debats pol\u00edtics. Per tant, la generaci\u00f3 dels n\u00e9ts a Espanya, s\u2019ent\u00e9n, d\u2019una banda, com la receptora de la transmissi\u00f3 intergeneracional i familiar i, d\u2019altra banda, com un col\u00b7lectiu m\u00e9s allunyat de l\u2019experi\u00e8ncia de la guerra.<\/p>\n

La cr\u00edtica cultural Marianne Hirsch ha proposat el concepte de \u201cpostmem\u00f2ria\u201d per parlar de la relaci\u00f3 entre les generacions posteriors i el trauma dels seus predecessors(5). Segons Hirsch, encara que aquestes hist\u00f2ries es \u201crecorden\u201d nom\u00e9s a trav\u00e9s d\u2019imatges, an\u00e8cdotes i comportaments emocionals, han tingut un impacte tan profund en les generacions posteriors que formen la base per a la construcci\u00f3 d\u2019una mem\u00f2ria de ple dret. \u00c9s una mem\u00f2ria basada en la inversi\u00f3 imaginativa i creativa, no en el record. A parer seu, la postmem\u00f2ria no nom\u00e9s es limita als lla\u00e7os biol\u00f2gics i les estructures, sin\u00f3 que tamb\u00e9 inclou aquells que s\u2019identifiquen amb aquell llegat, per exemple, per filiaci\u00f3 pol\u00edtica. Basant-se en l\u2019experi\u00e8ncia d\u2019Espanya, l\u2019hispanista Sebastiaan Faber desenvolupa i defineix la \u201cpostmem\u00f2ria afiliativa\u201d per indicar l\u2019associaci\u00f3 conscient, basada en la solidaritat pol\u00edtica, la compassi\u00f3 i la identificaci\u00f3 per generar un comprom\u00eds assumit volunt\u00e0riament6<\/sup>.<\/p>\n

\u00c9s fonamental recon\u00e8ixer la dimensi\u00f3 \u201cafiliativa\u201d desvinculada de la genealogia i la generaci\u00f3 en la lluita actual per la veritat, la just\u00edcia i la reparaci\u00f3 davant dels crims del franquisme <\/cite><\/p>\n

Considero que \u00e9s important adonar-se dels actes de \u201cpostmem\u00f2ria afiliativa\u201d per donar visibilitat als grups d\u2019activistes que s\u2019esforcen pel reconeixement de les v\u00edctimes del franquisme, malgrat no tenir vincles biol\u00f2gics amb l\u2019anomenada generaci\u00f3 dels \u201cn\u00e9ts\u201d ni pert\u00e0nyer-hi. Precisament, el llibre recent Construyendo memorias entre generaciones<\/em> (Postmetr\u00f2polis 2019) d\u00f3na veu a un grup de joves activistes del moviment per la mem\u00f2ria hist\u00f2rica. Per a tots els participants en el llibre, la mem\u00f2ria \u00e9s quelcom que es construeix en el present i t\u00e9 una projecci\u00f3 important sobre el futur. Aix\u00ed, a \u201c\u00bfQu\u00e9 hace una millenial como yo en un movimiento como este?\u201d, Marina Montoto Ugarte explica com ent\u00e9n el seu activisme per la mem\u00f2ria com un acte d\u2019\u201cuni\u00f3 de temporalitats\u201d. A parer seu, \u201c[d\u2019]aquesta vibraci\u00f3 que ens connecta amb altres persones, passades i presents, en dep\u00e8n l\u2019exercici de la nostra democr\u00e0cia\u201d7<\/sup>. El llibre planteja que \u00e9s fonamental trencar la bretxa generacional i fer entendre que les \u201chist\u00f2ries de l\u2019avi\u201d ens concerneixen a totes i tots. El moviment per la mem\u00f2ria hist\u00f2rica nom\u00e9s t\u00e9 sentit si serveix de base per construir una mem\u00f2ria democr\u00e0tica que interpel\u00b7li tota la ciutadania. Per tant, podr\u00edem dir que advoquen per una postmem\u00f2ria que, com ha descrit l\u2019especialista en estudis de la mem\u00f2ria Astrid Erll, es desvincula dels marcs de la genealogia i la generaci\u00f3 i esdev\u00e9 una opci\u00f3 activa d\u2019autoidentificaci\u00f3 de qualsevol generaci\u00f3 posterior8<\/sup>.<\/p>\n

Tot i que la transmissi\u00f3 inter i intrageneracional \u00e9s important\u00edssima per entendre l\u2019auge de la \u201cmem\u00f2ria hist\u00f2rica\u201d, \u00e9s fonamental recon\u00e8ixer aquesta dimensi\u00f3 \u201cfiliativa\u201d desvinculada de la genealogia i la generaci\u00f3 en la lluita actual per la veritat, la just\u00edcia i la reparaci\u00f3 davant dels crims del franquisme. Aquesta lluita \u2013efectivament, transgeneracional, per\u00f2 tamb\u00e9 transgeneal\u00f3gica\u2013 es defineix millor per una postura pol\u00edtica en el present, en l\u00ednia amb els valors dels drets humans i la just\u00edcia transicional. Justament, recon\u00e8ixer l\u2019autoidentificaci\u00f3 amb la lluita contra els crims del franquisme \u00e9s crucial quan s\u2019ent\u00e9n la postjust\u00edcia transicional9<\/sup><\/a> com un pilar per construir una societat democr\u00e0tica per al futur. Alhora, condueix a un model menys r\u00edgid i m\u00e9s inclusiu que els lla\u00e7os ideol\u00f2gics proposats pel F\u00f2rum per la Mem\u00f2ria, at\u00e8s que identifica la mem\u00f2ria hist\u00f2rica com un pilar de la democr\u00e0cia m\u00e9s enll\u00e0 de les inclinacions ideol\u00f2giques. El llegat de la mem\u00f2ria de les v\u00edctimes de la Guerra Civil i els seus valors no \u00e9s nom\u00e9s accessible per als que tenen enlla\u00e7os biol\u00f2gics amb les v\u00edctimes, ni tampoc se\u2019n restringeix el significat a la generaci\u00f3 dels n\u00e9ts. En el reconeixement del seu valor transgeneracional i transgeneal\u00f2gic s\u2019ent\u00e9n la seva import\u00e0ncia per a tota la societat espanyola actual i futura.<\/p>\n

1. Emilio Silva, \u201cMi abuelo tambi\u00e9n fue un desaparecido\u201d, La Cr\u00f3nica de Le\u00f3n, 8 de octubre de 2000, secc. \u201cEl Bierzo\u201d.<\/p>\n

2. Silvana Mandolessi i Mariana Eva Perez, \u201cThe Disappeared as a Transnational Figure or How to Deal with the Vain Yesterday\u201d, European Review 22, n\u00fam. 4 (2014): 606.<\/p>\n

3. Francisco Ferr\u00e1ndiz, \u201cExhuming the defeated: Civil War mass graves in 21st-century Spain\u201d, American Ethnologist 40, n\u00fam. 1 (2013): 50.<\/p>\n

4. Layla Renshaw, Exhuming Loss: Memory, Materiality and Mass Graves of the Spanish Civil War (Walnut Creek: Left Coast Press, 2011); Francisco Ferr\u00e1ndiz, \u201cFrom tear to pixel: political correctness and digital emotions in the exhumation of civil war mass graves in Spain today\u201d, a Engaging the emotions in Spanish culture and history, ed. Luisa Elena Delgado, Pura Fernandez, i Jo Labanyi (Nashville, Tennessee: Vanderbilt University Press, 2016), 242-261.<\/p>\n

5. Marianne Hirsch, The generation of postmemory: Writing and visual culture after the Holocaust (Nova York: Columbia University Press, 2012).<\/p>\n

6. Sebastiaan Faber, \u201cActos afiliativos y postmemoria: asuntos pendientes\u201d, Pasavento: Revista de Estudios Hisp\u00e1nicos II, n\u00fam. 1 (2014): 137-155.<\/p>\n

7. Marina Montoto Ugarte, \u201c\u00bfQu\u00e9 hace una millenial como yo en un movimiento como este?: Reflexiones de una joven antrop\u00f3loga dentro de la \u2019Querella Argentina\u2019\u201d, a Construyendo memorias entre generaciones. Tender puentes, buscar verdades, reclamar justicia, ed. Ana Messuti (Madrid: Postmetropolis, 2019), 49.<\/p>\n

8. Astrid Erll, \u201cGeneration in Literary History: Three Constellations of Generationality, Genealogy, and Memory<\/a>\u201d, New Literary History<\/em> 45, n\u00fam. 3 (2014): 385-409.<\/p>\n

9. Paloma Aguilar i Clara Ram\u00edrez-Barat, \u201cGenerational dynamics in Spain: Memory transmission of a turbulent past<\/a>\u201d, Memory Studies<\/em>, 2016, 1-17.<\/p>\n

SOBRE LA AUTORA<\/b>
\nMarije Hristova \u00e9s investigadora postdoctoral Marie Sk\u0142odowska-Curie WIRL-COFUND a l\u2019Institut d\u2019Estudi Avan\u00e7at de la Universitat de Warwick (Regne Unit). Forma part de l\u2019associaci\u00f3 Memorias en Red i \u00e9s investigadora del projecte I+D+i SUBTIERRO. \u00c9s especialista en estudis de mem\u00f2ria i producci\u00f3 de discursos mnem\u00f2nics despr\u00e9s de les exhumacions de las fosses de la Guerra Civil a Espanya. \u00c9s autora de Reimagining Spain: Transnational Entanglements and Remembrance of the Spanish Civil War since 1989 (Maastricht 2016).<\/p>\n

Fotograf\u00eda: Exhumaci\u00f3 a Larrasoa\u00f1a.<\/p>\n

\u00a9 Generalitat de Catalunya<\/p>\n","protected":false},"featured_media":7287,"menu_order":4,"template":"","categories":[6],"class_list":["post-7241","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-centrals"],"acf":[],"yoast_head":"\nLa lluita per la mem\u00f2ria hist\u00f2rica a Espanya: m\u00e9s enll\u00e0 de la genealogia i les generacions - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-lluita-per-la-memoria-historica-a-espanya-mes-enlla-de-la-genealogia-i-les-generacions\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"La lluita per la mem\u00f2ria hist\u00f2rica a Espanya: m\u00e9s enll\u00e0 de la genealogia i les generacions - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"A Espanya, quan parlem de \u201cmem\u00f2ria hist\u00f2rica\u201d ens referim al passat traum\u00e0tic de la Guerra Civil i el franquisme. M\u00e9s concretament, parlem de la mem\u00f2ria anteriorment silenciada de les v\u00edctimes de la Guerra Civil. Aquesta mem\u00f2ria ha ressorgit ara a trav\u00e9s de les preguntes i inquietuds de les generacions que van cr\u00e9ixer despr\u00e9s d\u2019aquestes viol\u00e8ncies. […]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-lluita-per-la-memoria-historica-a-espanya-mes-enlla-de-la-genealogia-i-les-generacions\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2024-03-26T14:58:51+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_3_2560-19-518x720.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"518\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"720\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"13 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-lluita-per-la-memoria-historica-a-espanya-mes-enlla-de-la-genealogia-i-les-generacions\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-lluita-per-la-memoria-historica-a-espanya-mes-enlla-de-la-genealogia-i-les-generacions\/\",\"name\":\"La lluita per la mem\u00f2ria hist\u00f2rica a Espanya: m\u00e9s enll\u00e0 de la genealogia i les generacions - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-lluita-per-la-memoria-historica-a-espanya-mes-enlla-de-la-genealogia-i-les-generacions\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-lluita-per-la-memoria-historica-a-espanya-mes-enlla-de-la-genealogia-i-les-generacions\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_3_2560-19.jpg\",\"datePublished\":\"2022-04-07T11:23:42+00:00\",\"dateModified\":\"2024-03-26T14:58:51+00:00\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-lluita-per-la-memoria-historica-a-espanya-mes-enlla-de-la-genealogia-i-les-generacions\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-lluita-per-la-memoria-historica-a-espanya-mes-enlla-de-la-genealogia-i-les-generacions\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_3_2560-19.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_3_2560-19.jpg\",\"width\":1152,\"height\":1600},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"La lluita per la mem\u00f2ria hist\u00f2rica a Espanya: m\u00e9s enll\u00e0 de la genealogia i les generacions - Revista Per la Pau","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-lluita-per-la-memoria-historica-a-espanya-mes-enlla-de-la-genealogia-i-les-generacions\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"La lluita per la mem\u00f2ria hist\u00f2rica a Espanya: m\u00e9s enll\u00e0 de la genealogia i les generacions - Revista Per la Pau","og_description":"A Espanya, quan parlem de \u201cmem\u00f2ria hist\u00f2rica\u201d ens referim al passat traum\u00e0tic de la Guerra Civil i el franquisme. M\u00e9s concretament, parlem de la mem\u00f2ria anteriorment silenciada de les v\u00edctimes de la Guerra Civil. Aquesta mem\u00f2ria ha ressorgit ara a trav\u00e9s de les preguntes i inquietuds de les generacions que van cr\u00e9ixer despr\u00e9s d\u2019aquestes viol\u00e8ncies. […]","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-lluita-per-la-memoria-historica-a-espanya-mes-enlla-de-la-genealogia-i-les-generacions\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","article_modified_time":"2024-03-26T14:58:51+00:00","og_image":[{"width":518,"height":720,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_3_2560-19-518x720.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"13 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-lluita-per-la-memoria-historica-a-espanya-mes-enlla-de-la-genealogia-i-les-generacions\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-lluita-per-la-memoria-historica-a-espanya-mes-enlla-de-la-genealogia-i-les-generacions\/","name":"La lluita per la mem\u00f2ria hist\u00f2rica a Espanya: m\u00e9s enll\u00e0 de la genealogia i les generacions - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-lluita-per-la-memoria-historica-a-espanya-mes-enlla-de-la-genealogia-i-les-generacions\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-lluita-per-la-memoria-historica-a-espanya-mes-enlla-de-la-genealogia-i-les-generacions\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_3_2560-19.jpg","datePublished":"2022-04-07T11:23:42+00:00","dateModified":"2024-03-26T14:58:51+00:00","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-lluita-per-la-memoria-historica-a-espanya-mes-enlla-de-la-genealogia-i-les-generacions\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-lluita-per-la-memoria-historica-a-espanya-mes-enlla-de-la-genealogia-i-les-generacions\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_3_2560-19.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_3_2560-19.jpg","width":1152,"height":1600},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/7241","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7287"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7241"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7241"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}