{"id":7244,"date":"2022-04-07T11:23:43","date_gmt":"2022-04-07T11:23:43","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/issue\/%issue_post%\/article\/lart-i-la-cultura-com-a-processos-de-sanacio-i-memoria-a-colombia\/"},"modified":"2022-04-07T11:23:43","modified_gmt":"2022-04-07T11:23:43","slug":"lart-i-la-cultura-com-a-processos-de-sanacio-i-memoria-a-colombia","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/lart-i-la-cultura-com-a-processos-de-sanacio-i-memoria-a-colombia\/","title":{"rendered":"L\u2019art i la cultura com a processos de sanaci\u00f3 i mem\u00f2ria a Col\u00f2mbia"},"content":{"rendered":"\n

\t <\/span> A Col\u00f2mbia, la reparaci\u00f3 de les v\u00edctimes del conflicte no ha estat del tot efica\u00e7<\/span>. De fet, aquest proc\u00e9s presenta grans reptes per al reconeixement integral dels seus drets. En aquest context, algunes persones acad\u00e8miques i activistes veuen en el paper de les reparacions simb\u00f2liques una manera de compensar els danys causats i d\u2019assimilar els efectes traum\u00e0tics del conflicte. Per contra, moltes altres les consideren una manera de no assumir responsabilitats de fons, la qual cosa contrasta amb la reparaci\u00f3 integral. Sens dubte, la reparaci\u00f3 simb\u00f2lica t\u00e9 un paper fonamental per garantir la veritat, la just\u00edcia i la no repetici\u00f3, per\u00f2 lamentablement \u00e9s una dimensi\u00f3 a la qual no s\u2019ha atorgat l\u2019atenci\u00f3 i la import\u00e0ncia degudes. <\/p>\n

Per aix\u00f2, posar les condicions per garantir l\u2019efectivitat de la reparaci\u00f3 integral s\u2019ha convertit en un dels reptes m\u00e9s grans de la just\u00edcia transicional a Col\u00f2mbia. D\u2019aquesta manera, les accions simb\u00f2liques de diversos tipus dutes a terme tant per col\u00b7lectius com per individus, tamb\u00e9 en relaci\u00f3 amb el cas espec\u00edfic de les desaparicions, conformen una estrat\u00e8gia de reparaci\u00f3 que va m\u00e9s enll\u00e0 de les institucions i de les mirades tradicionals, perqu\u00e8 atorga un paper central als sentiments de les v\u00edctimes i les seves maneres de veure i percebre el m\u00f3n. D\u2019aquesta manera, esdevenen pr\u00e0ctiques que constitueixen mecanismes de reparaci\u00f3 aut\u00f2noms. <\/p>\n

Com a conseq\u00fc\u00e8ncia, les diverses estrat\u00e8gies i accions creatives i art\u00edstiques tenen un paper fonamental en la construcci\u00f3 de pau de dues maneres espec\u00edfiques. D\u2019una banda, l\u2019art sorgeix com a forma de comunicaci\u00f3, den\u00fancia-protesta i, tamb\u00e9, com a cr\u00edtica-resist\u00e8ncia i manifestaci\u00f3 social i pol\u00edtica que possibilita espais de transformaci\u00f3 social. D\u2019altra banda, l\u2019art sorgeix com a escenari que formula preguntes, com a eina d\u2019autodescobriment, de tramitaci\u00f3, reelaboraci\u00f3 i resignificaci\u00f3 de traumes, per guarir-se en l\u2019\u00e0mbit \u00edntim i en el p\u00fablic; una manera de narrar-se i de construir mem\u00f2ria d\u2019una altra manera. <\/p>\n

\t\t\t\t\t\t La reparaci\u00f3 simb\u00f2lica t\u00e9 un paper fonamental per garantir la veritat, la just\u00edcia i la no repetici\u00f3 <\/cite> \t\t\t<\/p>\n

\u00c9s un fet que la reconstrucci\u00f3 de la mem\u00f2ria passa pels seus protagonistes: dones, comunitats, activistes i ciutadans i ciutadanes comuns (no nom\u00e9s professionals, experts i mitjans de comunicaci\u00f3), en un proc\u00e9s que teixeix mem\u00f2ria, hist\u00f2ria, veritat i just\u00edcia en contextos complexos. <\/p>\n

Amb el descobriment m\u00e9s recent d\u2019una gran fossa comuna a Dabeiba, Antioquia, el desembre de 2019 per la Jurisdicci\u00f3 Especial per la Pau (JEP), van tornar a sortir a la palestra la desaparici\u00f3 for\u00e7ada i les execucions extrajudicials com a fet atro\u00e7 en el conflicte colombi\u00e0. Hi ha hagut m\u00e9s de 100.000 desapareguts i, segons l\u2019Institut de Medicina Legal, s\u2019estima que encara hi ha 200.000 cossos no identificats. <\/p>\n

Els que, per diverses circumst\u00e0ncies, hem viscut de prop el drama de la desaparici\u00f3 i hem treballat amb diferents comunitats i v\u00edctimes al llarg dels anys sabem que expressar amb paraules aquesta infinitat de sensacions i emocions en afrontar aquesta realitat \u00e9s una tasca que necessita molt de temps. En la meva experi\u00e8ncia personal amb comunitats urbanes i rurals des de finals de la d\u00e8cada de 1990 (com, per exemple, a Soacha i diverses zones de Bogot\u00e0), he vist joves rapers que en les seves lletres evocaven la mem\u00f2ria dels seus iguals desapareguts; tamb\u00e9 ho feien alguns camperols, dones, comunitats, afrocolombians i ind\u00edgenes de diferents zones de pa\u00eds que, a trav\u00e9s dels seus balls tradicionals, contes i can\u00e7ons, han narrat els seus dolors, somnis i esperances. <\/p>\n

\t\t\t\t\t\t Les accions simb\u00f2liques atorguen un paper central als sentiments de les v\u00edctimes i les seves maneres de veure i percebre el m\u00f3n <\/cite>\t\t\t\t\t\t<\/p>\n

Aix\u00ed doncs, les diferents expressions art\u00edstiques s\u00f3n una mostra simb\u00f2lica que posa de manifest, davant la societat i els seus ciutadans, la dimensi\u00f3 de la trag\u00e8dia i la necessitat de no repetir-la. Es tracta d\u2019altres maneres d\u2019abordar i narrar la viol\u00e8ncia m\u00e9s enll\u00e0 del fet jur\u00eddic i acad\u00e8mic, amb la intenci\u00f3 de comprendre i fer visibles realitats que s\u2019aborden amb poca freq\u00fc\u00e8ncia en l\u2019\u00e0mbit p\u00fablic, com ara les desaparicions for\u00e7ades. <\/p>\n

En els \u00faltims anys, la visibilitzaci\u00f3 de les desaparicions for\u00e7ades ha tingut m\u00e9s for\u00e7a en l\u2019esfera p\u00fablica a trav\u00e9s de creacions individuals i col\u00b7lectives. Les organitzacions, les comunitats i els familiars han portat a terme una infinitat d\u2019activitats simb\u00f2liques, art\u00edstiques i de mobilitzaci\u00f3; i no solament com a acte de den\u00fancia, sensibilitzaci\u00f3 i pedagogia, sin\u00f3 tamb\u00e9 com a part de l\u2019elaboraci\u00f3 del seu dol, tant \u00edntim com col\u00b7lectiu. S\u00f3n pr\u00e0ctiques de mem\u00f2ria que s\u2019articulen amb pr\u00e0ctiques culturals i art\u00edstiques, com ara cants, danses, rituals, performances<\/em>, arts esc\u00e8niques, murals, dibuixos, curtmetratges, exposicions fotogr\u00e0fiques i galeries de la mem\u00f2ria, entre d\u2019altres, que mostren a la societat les diferents cares de la desaparici\u00f3 i generen alhora nous significats. S\u00f3n artistes, grups i col\u00b7lectius que, a trav\u00e9s de l\u2019art com a mitj\u00e0 de comunicaci\u00f3, fan pedagogia sobre quelcom for\u00e7a desconegut, donant visibilitat a aquesta realitat com una promesa d\u2019esperan\u00e7a per assolir un di\u00e0leg intercultural. <\/p>\n

Un recorregut per algunes de les creacions<\/b> <\/p>\n

Les obres art\u00edstiques parlen per si mateixes i \u00e9s el p\u00fablic qui t\u00e9 l\u2019\u00faltima paraula. Hi ha moltes accions desenvolupades per artistes, organitzacions, comunitats i individus i que expliquen la import\u00e0ncia de les diverses veus sobre les desaparicions a Col\u00f2mbia. El m\u00e9s important \u00e9s que aquestes apostes art\u00edstiques puguin ser vistes i reconegudes per moltes m\u00e9s persones, tant al pa\u00eds com arreu del m\u00f3n, a manera de tasca pedag\u00f2gica i de sensibilitzaci\u00f3 davant d\u2019aquesta realitat de la qual es parla tan poc. <\/p>\n

\t\t\t\t\t\t\t\t\t Les expressions art\u00edstiques posen de manifest, davant la societat i els seus ciutadans, la dimensi\u00f3 de la trag\u00e8dia i la necessitat de no repetir-la <\/cite> <\/p>\n

Seria esbiaixat il\u00b7lustrar en aquestes p\u00e0gines un sol cas concret, com tamb\u00e9 resulta impossible fer una llista i esmentar-los tots. En tot cas, podem destacar algunes d\u2019aquestes propostes perqu\u00e8 els lectors o les lectores puguin explorar-les i reflexionar-hi. L\u2019objectiu consisteix a mostrar les dues dimensions: d\u2019una banda, la de l\u2019artista o narrador que, de manera personal i en col\u00b7laboraci\u00f3 amb v\u00edctimes i comunitats, els fa un homenatge evocant-ne el dolor i les esperances; i, d\u2019altra banda, la dimensi\u00f3 dels grups o organitzacions que, en creacions col\u00b7lectives, presenten conjuntament al p\u00fablic les seves obres, visions derivades dels processos art\u00edstics de construcci\u00f3 de \u00a0mem\u00f2ria. <\/p>\n

Podem comen\u00e7ar a la d\u00e8cada de 1990 amb l\u2019obra\u00a0Atrabiliarios<\/em><\/a>, de la reconeguda artista Doris Salcedo, que durant anys va escoltar els familiars de v\u00edctimes de les desaparicions for\u00e7ades; tamb\u00e9, l\u2019obra\u00a0Aliento<\/em>,<\/a> de l\u2019artista \u00d3scar Mu\u00f1oz (1999), en la qual les imatges de joves desapareguts apareixen quan l\u2019espectador hi respira a sobre. <\/p>\n

M\u00e9s endavant, la famosa artista colombiana Beatriz Gonz\u00e1lez va elaborar una uni\u00f3 d\u2019art, arquitectura i mem\u00f2ria anomenada\u00a0Auras an\u00f3nimas<\/em><\/a> (2009) com a homenatge a les v\u00edctimes an\u00f2nimes del conflicte armat. Per fer aquesta obra es van intervenir gaireb\u00e9 9.000 l\u00e0pides de cementiri central de Bogot\u00e0 i es van destinar a l\u2019actual Centro de Memoria, Paz y Reconciliaci\u00f3n, per servir de fossa comuna per als milers de morts de l\u2019anomenat \u201cBogotazo\u201d del 9 d\u2019abril de 1948. Una obra d\u2019art p\u00fablic per reflexionar. <\/p>\n

Totes aquestes iniciatives serveixen de via per comunicar-se amb els \u00e9ssers estimats i desapareguts, elaboren un missatge \u00edntim i p\u00fablic alhora <\/cite> <\/p>\n

En el mateix Centre de Mem\u00f2ria s\u2019hi va exposar\u00a0Madres terra<\/em><\/a>, del fot\u00f2graf Carlos Saavedra (2008), compost per retrats de mares enterrades sota terra, com a acte de reconeixement per mantenir viva la mem\u00f2ria dels seus fills v\u00edctimes de desaparicions for\u00e7ades a Col\u00f2mbia. <\/p>\n

L\u2019\u00faltim exemple, amb una perspectiva \u00edntima i personal, inclou diverses propostes fruit d\u2019una mateixa experi\u00e8ncia: el documental\u00a0Cuerpo 36<\/em><\/a> (2015), de l\u2019antrop\u00f2loga forense Helka Quevedo, basat en la investigaci\u00f3\u00a0“Textos corporales de la crueldad”<\/a>, del Centro de Memoria Hist\u00f3rica; la iniciativa\u00a0El bosque de paz y reconciliaci\u00f3n<\/a>, un bosc en el qual se sembren arbres i, cada vegada que s\u2019identifica un cos, s\u2019hi convida la fam\u00edlia del desaparegut a recollir un arbre que algun colombi\u00e0 ha adoptat i cuidat; i el llibre\u00a0Un lugar para otras voces<\/em>\u00a0<\/a>(2018), en el qual Quevedo va plasmar les seves experi\u00e8ncies a trav\u00e9s de 12 cartes a un grup de persones que els paramilitars van fer desapar\u00e8ixer a Caquet\u00e1, en una zona on als paramilitars se\u2019ls ensenyava t\u00e8cniques de tortura1<\/sup><\/a>. <\/p>\n

D\u2019altra banda, una iniciativa important llan\u00e7ada recentment \u00e9s el portal\u00a0Colombia Desaparici\u00f3n Forzada<\/a>, a trav\u00e9s del qual podem fer un recorregut entre diferents propostes art\u00edstiques per abordar les desaparicions. <\/p>\n

Tamb\u00e9 hi ha molts exemples de creacions col\u00b7lectives de persones que han viscut directament el drama de les desaparicions i han mostrat capacitat de resist\u00e8ncia, resili\u00e8ncia i acci\u00f3 social i pol\u00edtica. Una de les accions m\u00e9s representatives \u00e9s la\u00a0Galer\u00eda de la memoria<\/a>, una iniciativa de la Asociaci\u00f3n de Familiares de Detenidos Desaparecidos (juntament amb altres organitzacions) que fa una mostra itinerant amb fotografies de persones desaparegudes, amb l\u2019objectiu de treballar en la reconstrucci\u00f3 de la mem\u00f2ria hist\u00f2rica en l\u2019espai p\u00fablic. Un altre exemple \u00e9s\u00a0Ant\u00edgonas Tribunal de Mujeres<\/em><\/a>, del Colectivo Madres de Soacha, que exigeix just\u00edcia i dignitat per a les v\u00edctimes i els desapareguts per mitj\u00e0 de danses i can\u00e7ons. Des de 2008, les Madres de los Falsos Positivos de Soacha han treballat incansablement per fer-se escoltar participant en diverses iniciatives art\u00edstiques. Actualment desenvolupen el projecte\u00a0Grabar en la memoria<\/em><\/a>, en el qual reprodueixen els rostres dels seus fills en talles de fusta. <\/p>\n

Les obres s\u00f3n un mitj\u00e0 po\u00e8tic que ens permet recon\u00e8ixer la capacitat dels familiars per transformar i construir altres imaginaris sobre la desaparici\u00f3 <\/cite> <\/p>\n

A la Comuna 13 de Medell\u00edn, hi ha\u00a0La Escombrera<\/a>, possiblement una de les fosses comunes m\u00e9s grans d\u2019Am\u00e8rica Llatina. T\u00e9 l\u2019origen en l\u2019any 2002, arran de l\u2019operaci\u00f3 militar Ori\u00f3, executada en conniv\u00e8ncia amb paramilitars i que deix\u00e0 centenars de desapareguts, a m\u00e9s que despr\u00e9s continu\u00e0 essent un lloc d\u2019inhumaci\u00f3 de v\u00edctimes. Aquest any mateix neix\u00a0Agroarte,<\/a> una plataforma que articula cinc processos organitzatius de base que, amb diferents metodologies basades en les arts, promouen la \u201creapropiaci\u00f3 del territori, l\u2019intercanvi intergeneracional i l\u2019enfortiment del teixit social\u201d. Una d\u2019aquestes iniciatives \u00e9s\u00a0Cuerpos gramaticales<\/em><\/a>, una \u201cacci\u00f3 perform\u00e0tica pol\u00edtica-art\u00edstica (sembra dels cossos) que narra les hist\u00f2ries de viol\u00e8ncia exercida sobre els cossos i el territori\u201d a trav\u00e9s d\u2019activitats preparat\u00f2ries, des del teatre i la dansa fins al teixit i l\u2019escriptura. <\/p>\n

Tamb\u00e9 hi destaquen obres com el llibre\u00a0Memorias po\u00e9ticas de la Di\u00e1spora Colombiana<\/em><\/a> (2019), de dones a l\u2019exili; la s\u00e8rie de curts documentals\u00a0BuscArte<\/em>,<\/a> de la Unidad de B\u00fasqueda de Personas Consideradas Desaparecidas (UBPD); el curtmetratge\u00a0Mi regreso a las orillas del r\u00edo<\/em>;<\/a> l\u2019animaci\u00f3\u00a0La nube que oscureci\u00f3 nuestras vidas<\/em>;<\/a> o el curtmetratge dramatitzat\u00a0Nuestra b\u00fasqueda<\/em>.<\/a> Una altra gran iniciativa \u00e9s\u00a0Costurero de la memoria<\/a>, creat l\u2019any 2007 per un grup divers de dones, com a exercici per compartir, a trav\u00e9s del di\u00e0leg i l\u2019escolta durant l\u2019activitat de teixir, una met\u00e0fora de cosir, teixir, unir i apeda\u00e7ar fragments i hist\u00f2ries de vida, liderada per l\u2019afrocolombiana Virgelina Char\u00e1. <\/p>\n

Aix\u00ed mateix, \u00e9s important tenir en compte les afectacions ocasionades per la\u00a0desaparici\u00f3 for\u00e7ada en les comunitats ind\u00edgenes<\/a> i afrocolombianes, que en desharmonitza espiritualment i cultural els territoris. Un cas emblem\u00e0tic \u00e9s el de Kimy Pern\u00eda, del poble\u00a0Ember\u00e1 Kat\u00edo<\/a>, al nord de Col\u00f2mbia, i les hist\u00f2ries i cants de les\u00a0Mujeres Buscadoras de Tumaco<\/a>, que busquen els seus fills desapareguts. <\/p>\n

Les creacions col\u00b7lectives s\u00f3n un proc\u00e9s cat\u00e0rtic que contribueix a l\u2019exploraci\u00f3 i comprensi\u00f3 dels propis sentiments en qualitat de v\u00edctimes <\/cite> <\/p>\n

Hem vist com moltes d\u2019aquestes iniciatives s\u00f3n propiciades per dones: no en va, elles han patit els efectes desproporcionats del conflicte armat. N\u2019\u00e9s una mostra l\u2019acte organitzat per la Comissi\u00f3 de la Veritat i la UBPD a la ciutat de Pasto, l\u2019any 2019, on m\u00e9s de 400 dones de totes les regions de pa\u00eds, ind\u00edgenes, camperoles, exiliades i v\u00edctimes de la desaparici\u00f3 van al\u00e7ar la veu:\u00a0\u201cLa nostra abs\u00e8ncia \u00e9s la mateixa, per\u00f2 ens hem trobat en el dolor\u201d.<\/a> <\/p>\n

On hi ha art, hi ha di\u00e0leg i esperan\u00e7a<\/b> <\/p>\n

Totes aquestes iniciatives serveixen de llen\u00e7, una via per comunicar-se amb els \u00e9ssers estimats i desapareguts. Dibuixen els sentiments i els rituals de les v\u00edctimes i elaboren un missatge \u00edntim i p\u00fablic alhora, una finestra de comunicaci\u00f3 davant del m\u00f3n, que transmet missatges d\u2019esperan\u00e7a, llibertat i dignitat a manera d\u2019acte est\u00e8tic i pol\u00edtic \u00a0quotidi\u00e0. <\/p>\n

Els impactes psicosocials i els danys causats per la desaparici\u00f3 for\u00e7ada a les v\u00edctimes (directes i indirectes), les seves comunitats i el seu entorn posen en relleu la magnitud d\u2019aquest crim. L\u2019acte de desapar\u00e8ixer nega la condici\u00f3 humana: \u00e9s l\u2019abs\u00e8ncia com a p\u00e8rdua, per\u00f2, alhora, com a expectativa de vida. <\/p>\n

\u00c9s important veure com els efectes, impactes i danys en les fam\u00edlies, les comunitats, les localitats i els territoris han transformat el sentit de molts d\u2019aquests grups humans i paisatges. A m\u00e9s, a trav\u00e9s de l\u2019art s\u2019ha gestat un nou simbolisme. La creaci\u00f3 d\u2019aquests llocs simb\u00f2lics est\u00e0 lligada a la reconfiguraci\u00f3 de les seves identitats personals i col\u00b7lectives. <\/p>\n

Cap d\u2019aquestes iniciatives art\u00edstiques \u00e9s un mer acte simb\u00f2lic: totes s\u00f3n una forma de lluita contra la impunitat i de configuraci\u00f3 de la veritat hist\u00f2rica <\/cite> <\/p>\n

Moltes d\u2019aquestes creacions les protagonitza el dolor. S\u00f3n obres que reflecteixen el dolor de l\u2019abs\u00e8ncia transformat en for\u00e7a i la incansable recerca de la veritat com a pe\u00e7a fonamental per a la just\u00edcia. S\u00f3n obres en qu\u00e8 es plasma la voluntat, la for\u00e7a, la resist\u00e8ncia i el treball per una vida m\u00e9s digna; un mitj\u00e0 po\u00e8tic que ens permet de recon\u00e8ixer la capacitat de les persones familiars per transformar i construir altres imaginaris sobre la desaparici\u00f3, per tal de generar ponts de reconeixement entre diferents actors. <\/p>\n

Les creacions col\u00b7lectives s\u00f3n un proc\u00e9s cat\u00e0rtic que contribueix a l\u2019exploraci\u00f3 i comprensi\u00f3 dels seus propis sentiments en qualitat de v\u00edctimes de les desaparicions for\u00e7ades. No \u00e9s f\u00e0cil documentar els impactes i danys emocionals, per\u00f2 el que s\u2019ha aconseguit a trav\u00e9s de diferents posades en escena o escenaris art\u00edstics \u00e9s la possibilitat de manifestar i imaginar la desaparici\u00f3 d\u2019una altra manera. Com a acte de reconeixement del seu dolor, \u00e9s important la possibilitat de documentar i transformar aquest c\u00famul d\u2019emocions, invocar-les i fer-les presents com a acte sanador, com a exercici pedag\u00f2gic, de visibilitzaci\u00f3 i de sensibilitzaci\u00f3 dirigit a l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica i, a m\u00e9s, com a pr\u00e0ctica individual i col\u00b7lectiva. \u00c9s una manera de resignificar territoris, cossos, hist\u00f2ries i vides a trav\u00e9s del di\u00e0leg art\u00edstic. <\/p>\n

Quan es convoca un grup de persones, es recupera un tros important de la hist\u00f2ria in\u00e8dita, at\u00e8s que s\u2019invoca la import\u00e0ncia d\u2019explicar-ne les hist\u00f2ries, de relatar-ne la veritat d\u2019una altra manera. \u00c9s un element imprescindible de la reconciliaci\u00f3 del pa\u00eds: poder revelar les viol\u00e8ncies que els van infligir espec\u00edficament pel fet de ser dones, homes, camperols, ind\u00edgenes, sindicalistes o afrocolombians. Cap d\u2019aquestes iniciatives art\u00edstiques \u00e9s un mer acte simb\u00f2lic: totes s\u00f3n una forma de lluita contra la impunitat i de configuraci\u00f3 de la veritat hist\u00f2rica a partir de diferents veus que parlen dels crims de lesa humanitat a Col\u00f2mbia. <\/p>\n

1. Poden escoltar aquesta hist\u00f2ria<\/a> i d\u2019altres que recullen diferents veus de les v\u00edctimes en el podcast<\/em>: Voces desde el territorio<\/em><\/a> (veus des del territori), del diari El Espectador<\/em>, que presenta un espai anomenat \u201c<\/em>Parlen els desapareguts, una s\u00e8rie per recordar els que no van tornar del conflicte\u201d.<\/em> <\/p>\n

SOBRE L\u2019AUTOR<\/b>
Alejandro Valderrama Herrera \u00e9s antrop\u00f2leg a la Universitat Nacional de Col\u00f2mbia, m\u00e0ster en International Peacebuilding, Security and Development Practice (pr\u00e0ctica internacional de la construcci\u00f3 de la pau, la seguretat i el desenvolupament) per la Universitat Nacional d\u2019Irlanda (Maynooth). Consultor i investigador independent especialitzat en les \u00e0rees de l\u2019educaci\u00f3, els drets humans i el desenvolupament. Pertany al col\u00b7lectiu Arts Dialogue de l\u2019organitzaci\u00f3 Beyond Skin, d\u2019Irlanda del Nord.<\/p>\n

Aquesta \u00e9s una versi\u00f3 tradu\u00efda de l\u2019article publicat originalment en castell\u00e0. <\/p>\n

Fotografia<\/a>\t\tProjecte \u201cCosturero de la memoria\u201d, Col\u00f2mbia.\t <\/p>\n

\u00a9 Generalitat de Catalunya<\/p>\n","protected":false},"featured_media":7296,"menu_order":7,"template":"","categories":[6],"class_list":["post-7244","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-centrals"],"acf":[],"yoast_head":"\nL\u2019art i la cultura com a processos de sanaci\u00f3 i mem\u00f2ria a Col\u00f2mbia - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/lart-i-la-cultura-com-a-processos-de-sanacio-i-memoria-a-colombia\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"L\u2019art i la cultura com a processos de sanaci\u00f3 i mem\u00f2ria a Col\u00f2mbia - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"A Col\u00f2mbia, la reparaci\u00f3 de les v\u00edctimes del conflicte no ha estat del tot efica\u00e7. De fet, aquest proc\u00e9s presenta grans reptes per al reconeixement integral dels seus drets. En aquest context, algunes persones acad\u00e8miques i activistes veuen en el paper de les reparacions simb\u00f2liques una manera de compensar els danys causats i d\u2019assimilar els […]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/lart-i-la-cultura-com-a-processos-de-sanacio-i-memoria-a-colombia\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_6_2560-4-518x720.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"518\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"720\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"15 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/lart-i-la-cultura-com-a-processos-de-sanacio-i-memoria-a-colombia\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/lart-i-la-cultura-com-a-processos-de-sanacio-i-memoria-a-colombia\/\",\"name\":\"L\u2019art i la cultura com a processos de sanaci\u00f3 i mem\u00f2ria a Col\u00f2mbia - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/lart-i-la-cultura-com-a-processos-de-sanacio-i-memoria-a-colombia\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/lart-i-la-cultura-com-a-processos-de-sanacio-i-memoria-a-colombia\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_6_2560-4.jpg\",\"datePublished\":\"2022-04-07T11:23:43+00:00\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/lart-i-la-cultura-com-a-processos-de-sanacio-i-memoria-a-colombia\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/lart-i-la-cultura-com-a-processos-de-sanacio-i-memoria-a-colombia\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_6_2560-4.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_6_2560-4.jpg\",\"width\":1152,\"height\":1600},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"L\u2019art i la cultura com a processos de sanaci\u00f3 i mem\u00f2ria a Col\u00f2mbia - Revista Per la Pau","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/lart-i-la-cultura-com-a-processos-de-sanacio-i-memoria-a-colombia\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"L\u2019art i la cultura com a processos de sanaci\u00f3 i mem\u00f2ria a Col\u00f2mbia - Revista Per la Pau","og_description":"A Col\u00f2mbia, la reparaci\u00f3 de les v\u00edctimes del conflicte no ha estat del tot efica\u00e7. De fet, aquest proc\u00e9s presenta grans reptes per al reconeixement integral dels seus drets. En aquest context, algunes persones acad\u00e8miques i activistes veuen en el paper de les reparacions simb\u00f2liques una manera de compensar els danys causats i d\u2019assimilar els […]","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/lart-i-la-cultura-com-a-processos-de-sanacio-i-memoria-a-colombia\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","og_image":[{"width":518,"height":720,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_6_2560-4-518x720.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"15 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/lart-i-la-cultura-com-a-processos-de-sanacio-i-memoria-a-colombia\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/lart-i-la-cultura-com-a-processos-de-sanacio-i-memoria-a-colombia\/","name":"L\u2019art i la cultura com a processos de sanaci\u00f3 i mem\u00f2ria a Col\u00f2mbia - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/lart-i-la-cultura-com-a-processos-de-sanacio-i-memoria-a-colombia\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/lart-i-la-cultura-com-a-processos-de-sanacio-i-memoria-a-colombia\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_6_2560-4.jpg","datePublished":"2022-04-07T11:23:43+00:00","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/lart-i-la-cultura-com-a-processos-de-sanacio-i-memoria-a-colombia\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/lart-i-la-cultura-com-a-processos-de-sanacio-i-memoria-a-colombia\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_6_2560-4.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_6_2560-4.jpg","width":1152,"height":1600},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/7244","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7296"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7244"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7244"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}