{"id":7245,"date":"2022-04-07T11:23:43","date_gmt":"2022-04-07T11:23:43","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/issue\/%issue_post%\/article\/no-oblidis-el-meu-nom-desapareixer-a-la-frontera\/"},"modified":"2022-04-07T11:23:43","modified_gmt":"2022-04-07T11:23:43","slug":"no-oblidis-el-meu-nom-desapareixer-a-la-frontera","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/no-oblidis-el-meu-nom-desapareixer-a-la-frontera\/","title":{"rendered":"No oblidis el meu nom. Desapar\u00e8ixer a la frontera"},"content":{"rendered":"\n

<\/span> \u201cS\u00e9 que \u00e9s viu, m\u2019ho diu el cor\u201d<\/span> repetia la F\u00e0tima mentre caminava cap a la casa de la mare d\u2019un altre desaparegut en la seva ruta a Lampedusa. L\u2019any 2017, quan vam fer les primeres entrevistes, ja feia cinc anys que el fill de la F\u00e0tima, Ramzi Walhezi, no donava senyals de vida. Havia marxat cap a Europa amb altres joves del mateix barri de la capital tunisiana. Avui, la F\u00e0tima segueix esperant-ne una trucada. La seva abs\u00e8ncia \u00e9s ben present a casa seva. A les parets hi ha la cara del seu fill; les seves fotografies l\u2019acompanyen les 24 hores. Abans, el fill gran se n\u2019havia anat a Alemanya, per\u00f2 l\u2019any 2017 encara no tenia el perm\u00eds de resid\u00e8ncia. <\/p>\n

Cada fotografia que hi ha a les cases de les mares demana que l\u2019escoltin, demana el dret de paraula. S\u00f3n imatges que posen nom i cara a Europa. El nostre present es diu Ramzi Walhezi, Amine, Zied i Aymen. S\u00f3n joves que van partir de Kabaria, Hlel i Ennour, barris tunisians on es tra\u00e7a una geografia de la \u201cdesaparici\u00f3 for\u00e7ada\u201d (Emilio Distretti, 20201<\/sup><\/a>) provocada per les fronteres europees. <\/p>\n

Milers de persones han mort a la Mediterr\u00e0nia en els \u00faltims vint anys a conseq\u00fc\u00e8ncia de les pol\u00edtiques mort\u00edferes practicades a la frontera sud d\u2019Europa <\/cite> <\/p>\n

A Espanya, ens despertem cada dia amb la not\u00edcia d\u2019un vaixell en perill de naufragi o que ha desaparegut a la Mediterr\u00e0nia. Convivim amb aquesta imatge cada dia, la hist\u00f2ria del \u201cvaixell de la mort\u201d, com diu un activista tunisi\u00e0, forma part de la nostra hist\u00f2ria present, no podem dir que no ho sabem. Milers de persones han mort a la Mediterr\u00e0nia en els \u00faltims vint anys a conseq\u00fc\u00e8ncia de les pol\u00edtiques mort\u00edferes practicades a la frontera sud d\u2019Europa. <\/p>\n

El fill desaparegut de la F\u00e0tima \u00e9s un jove\u00a0harraga<\/em>, una paraula que significa literalment \u201cel que crema la ruta\u201d, la frontera. Fa refer\u00e8ncia a l\u2019acte de travessar les fronteres, transgredir-les quan el moviment est\u00e0 prohibit. <\/p>\n

Mitjan\u00e7ant el sistema de fronteres, el moviment de les persones s\u2019ha excepcionalitzat i cosificat. Mentre milers de persones es veuen for\u00e7ades a despla\u00e7ar-se per les diferents formes de viol\u00e8ncia (guerres, crisis econ\u00f2miques o conseq\u00fc\u00e8ncies del canvi clim\u00e0tic), s\u2019ha establert una restricci\u00f3 al moviment de les procedents del Sud. \u00c9s el resultat d\u2019un r\u00e8gim global de fronteres que dibuixa i instal\u00b7la un mapa jer\u00e0rquic del m\u00f3n basat en interdiccions, on el dret a la mobilitat s\u2019atorga o es denega en funci\u00f3 del valor del passaport, del seu poder. Alhora, un acte com despla\u00e7ar-se, tan com\u00fa des d\u2019un punt de vista hist\u00f2ric, est\u00e0 sotm\u00e8s a lleis i regulacions. \u00c9s perm\u00e8s o negat en funci\u00f3 de la pertinen\u00e7a, l\u2019adscripci\u00f3 a un lloc. En conseq\u00fc\u00e8ncia, les persones queden assimilades a un espai; tot aix\u00f2 en una \u00e8poca de globalitzaci\u00f3 i, en teoria, lliure circulaci\u00f3. <\/p>\n

La frontera \u00e9s una pr\u00e0ctica que tanca els joves \u2018harraga\u2019 a Tun\u00edsia i que t\u00e9 com a conseq\u00fc\u00e8ncia les morts i les desaparicions a la Mediterr\u00e0nia <\/cite> <\/p>\n

Davant d\u2019aquesta pol\u00edtica de fronteres, de securititzaci\u00f3 dels territoris i prohibici\u00f3 de la mobilitat de les persones del Sud global, una pol\u00edtica promoguda i gestionada per la Uni\u00f3 Europea, el fil\u00f2sof Achille Mbembe2<\/sup><\/a>\u00a0\u00a0defensa \u201cel dret a l\u2019hospitalitat\u201d i un sistema de fronteres obertes entre els pa\u00efsos de l\u2019\u00c0frica. \u00c9s una resposta a la din\u00e0mica de la immobilitat for\u00e7ada que s\u2019est\u00e9n entre diversos pa\u00efsos del Magrib a conseq\u00fc\u00e8ncia de la pol\u00edtica d\u2019externalitzaci\u00f3 de les fronteres dels pa\u00efsos europeus. El Marroc, Tun\u00edsia i L\u00edbia, mitjan\u00e7ant acords amb la Uni\u00f3 Europea i en col\u00b7laboraci\u00f3 amb els pa\u00efsos europeus, porten a terme la repressi\u00f3 de les persones que procedeixen d\u2019altres pa\u00efsos d\u2019\u00c0frica i que reclamen el seu dret a despla\u00e7ar-se. La immobilitat, les geografies del tancament, des de la denegaci\u00f3 dels permisos per viatjar fins als sistemes tecnol\u00f2gics de persecuci\u00f3 a les fronteres i la privaci\u00f3 de llibertat en els centres de detenci\u00f3 per a immigrants, han esdevingut vies violentes de governar poblacions i reforcen una jerarquia racial i econ\u00f2mica arrelada en el passat europeu colonial. S\u2019instal\u00b7len unes \u201cpr\u00e0ctiques de zonificaci\u00f3\u201d i se\u2019n despr\u00e8n una complicitat in\u00e8dita entre el fet econ\u00f2mic i el biol\u00f2gic3<\/sup><\/a> que imposa un r\u00e8gim de seguretat, la divisi\u00f3 i la creaci\u00f3 d\u2019espais sense drets com les fronteres o les pr\u00e0ctiques de la frontera. <\/p>\n

La frontera no \u00e9s una l\u00ednia en un mapa que consolidi socialment unes fantasies col\u00b7lectives que remeten a l\u2019estat naci\u00f3, sin\u00f3 que s\u2019ha transformat en un instrument de governan\u00e7a dins del m\u00f3n globalitzat. Ha deixat de ser un espai i ha esdevingut una pr\u00e0ctica que tanca els joves harraga<\/em> a Tun\u00edsia i que t\u00e9 com a conseq\u00fc\u00e8ncia les morts i les desaparicions a la Mediterr\u00e0nia. <\/p>\n

El tancament de les fronteres i la denegaci\u00f3 dels visats per anar a Europa han llan\u00e7at els joves tunisians a l\u2019\u00fanica via que quedava oberta, la mar, tot i els perills que comporta <\/cite> <\/p>\n

El 2011, la primavera \u00e0rab va produir canvis pol\u00edtics i socials en la societat tunisiana i va intensificar la reivindicaci\u00f3 del dret a despla\u00e7ar-se entre els joves. Va ser llavors quan milers de persones, els harragas<\/em>, es van dirigir cap a Europa enfrontant-se als r\u00e8gims europeus de frontera. Segons dades del F\u00f2rum Tunisi\u00e0 dels Drets Econ\u00f2mics i Socials, m\u00e9s de mil persones van morir o van desapar\u00e8ixer al mar el mateix 2011-2012 a conseq\u00fc\u00e8ncia de les fronteres europees4<\/sup><\/a>. El tancament de les fronteres terrestres i la denegaci\u00f3 dels visats per anar a Europa han llan\u00e7at els joves tunisians a l\u2019\u00fanica via que quedava oberta, la mar, tot i els perills que comporta. Sense l\u2019obertura d\u2019una via segura per viatjar, resulta contradictori assenyalar l\u2019exist\u00e8ncia de xarxes de traficants, ja que s\u00f3n les pol\u00edtiques europees mateixes les que els hi empenyen. Per a molts dels joves, els anomenats \u201ctraficants\u201d s\u00f3n mers \u201cpassadors\u201d, persones que els guien en el viatge cap a It\u00e0lia. Des dels ports de Sfax i Kerkenah surten petites embarcacions amb menys de 10 persones amb rumb a Europa. Ells mateixos reuneixen els diners per comprar l\u2019embarcaci\u00f3, un vaixell de pesca que conduir\u00e0 algun dels joves o un passador. <\/p>\n

El 2012 es va establir una comissi\u00f3 conjunta entre les autoritats de Tun\u00edsia i d\u2019It\u00e0lia per trobar les persones desaparegudes. Aquesta cooperaci\u00f3 va cessar el gener de 2016. Des de l\u2019associaci\u00f3 Terre pour tous<\/em> afirmen que cada any desapareixen joves amb rumb a Europa. No obstant aix\u00f2, en els \u00faltims anys, davant la falta de suport, moltes fam\u00edlies han deixat de declarar la desaparici\u00f3 dels seus fills. <\/p>\n

En els \u00faltims anys, davant la falta de suport, moltes fam\u00edlies han deixat de declarar la desaparici\u00f3 dels seus fills <\/cite> <\/p>\n

Des de Tun\u00edsia les fronteres no es veuen com des de dins d\u2019Europa, perqu\u00e8 \u201cles fronteres no separen nom\u00e9s dos estats naci\u00f3, sin\u00f3 diferents maneres de viure el m\u00f3n\u201d5<\/sup><\/a>. Les fronteres no tenen les mateixes conseq\u00fc\u00e8ncies sobre l\u2019imaginari social; no imposen les mateixes relacions socials a Tun\u00edsia que a Europa. L\u2019actual fetitxisme de les fronteres construeix relacions en les societats europees, basades en la separaci\u00f3 nacional-estranger. Des de l\u2019altre costat, la frontera est\u00e0 relacionada m\u00e9s aviat a un lloc que a una pr\u00e0ctica social i \u00e9s violable, per aix\u00f2 els joves que les \u201ccremen\u201d, les transgredeixen, reclamen el seu dret de formar part del mateix m\u00f3n que t\u00e9 dret a la mobilitat. Davant d\u2019un sistema basat en la seguretat i la jerarquia racial i econ\u00f2mica, els transgressors de fronteres reclamen que se\u2019ls reconegui com a iguals. <\/p>\n

Una de les mares entrevistades relata que el seu fill se n\u2019ha anat a \u201ccremar\u201d la ruta del mar i ella li ha donat suport en la seva decisi\u00f3: \u201cEm va dir que necessitava 1.000 dinars, li he donat m\u00e9s diners, D\u00e9u l\u2019ha ajudat, jo l\u2019he ajudat i se n\u2019ha anat\u201d6<\/sup><\/a>. S\u00f3n les mares les que donen suport als seus fills en el seu cam\u00ed per \u201ccremar\u201d els r\u00e8gims de les fronteres. <\/p>\n

La frontera ha esdevingut un lloc on s\u2019exerceix el poder de l\u2019Estat per decidir sobre la vida humana <\/cite> <\/p>\n

\u201cFer desapar\u00e8ixer\u201d \u00e9s conseq\u00fc\u00e8ncia de l\u2019exist\u00e8ncia de la frontera. Dins d\u2019Europa, la il\u00b7legalitzaci\u00f3 de les persones mitjan\u00e7ant lleis espec\u00edfiques nom\u00e9s per als estrangers \u2013com la llei d\u2019estrangeria a Espanya, els centres d\u2019internament per als estrangers i les batudes amb perfil racial als carrers de les nostres ciutats\u2013 formen part d\u2019un sistema de control i repressi\u00f3 que instal\u00b7la dins d\u2019Europa un r\u00e8gim de departheid<\/em>7<\/sup><\/a>, amb persones sense \u201cel dret a tenir drets\u201d (H. Arendt) i que viuen sota l\u2019amena\u00e7a permanent de la deportaci\u00f3. A Europa, la pr\u00e0ctica de la frontera imposa la desaparici\u00f3 social, mitjan\u00e7ant els processos d\u2019il\u00b7legalitzaci\u00f3. Els joves harragas<\/em>, en transgredir les fronteres, transgredeixen tamb\u00e9 aquest sistema de restriccions i jerarquies espacials i racials. La paraula harraga<\/em> ha ampliat el seu camp i inclou \u201ccremar\u201d altres fronteres simb\u00f2liques, els passaports, els documents que tanquen una persona i en redueixen la humanitat a un paper, unes pr\u00e0ctiques que pateixen quan arriben a Europa. <\/p>\n

Les mares i la seva batalla contra la indifer\u00e8ncia<\/b> <\/p>\n

Actualment, la F\u00e0tima no nom\u00e9s ha de travessar murs burocr\u00e0tics locals en la seva batalla per saber on \u00e9s el seu fill desaparegut i qui s\u00f3n els responsables de la seva desaparici\u00f3. Tamb\u00e9 ha d\u2019afrontar els entramats burocr\u00e0tics europeus i, sobretot, la indifer\u00e8ncia social europea davant d\u2019una pol\u00edtica de fronteres que desemboca en la mort de persones. <\/p>\n

Reduir la vida d\u2019una persona a la intervenci\u00f3 humanit\u00e0ria \u00e9s la manifestaci\u00f3 d\u2019una pol\u00edtica en la qual la vida de l\u2019altre no t\u00e9 el mateix valor que la pr\u00f2pia <\/cite> <\/p>\n

Des de fa anys, les mares dels harragas<\/em> es reuneixen als barris, en associacions com Terre pour tous<\/em>, per reclamar just\u00edcia per als seus fills desapareguts. Han ocupat espais simb\u00f2lics per als tunisians, com el carrer d\u2019Habib Bourguiba, escenari destacat de les protestes de 2011, per imposar la recerca dels seus fills i la realitat de la desaparici\u00f3 a les agendes pol\u00edtiques tunisianes i europees. Busquen la veritat i les responsabilitats per la desaparici\u00f3 dels seus fills. \u201cSi han mort, en volem els cossos\u201d, diuen les mares. La desaparici\u00f3 es torna molt m\u00e9s dolorosa que la mort, un dol que mai no es tanca8<\/sup><\/a>. Les desaparicions han instaurat un dol continu per a les fam\u00edlies que no tenen el cos dels seus fills, per als pares dels fills que a Tun\u00edsia conformen \u201cuna generaci\u00f3 perduda\u201d. Les mares demanen una resposta tant al govern tunisi\u00e0 com a l\u2019itali\u00e0: on \u00e9s el meu fill? Una de les mares entrevistades es refereix al cam\u00ed que va emprendre el seu fill com un viatge en qu\u00e8 \u201cha cremat (la frontera), per\u00f2 no ha arribat\u201d. \u00c9s l\u2019espera angoixant de les mares dels joves desapareguts, el cos dels quals no han recuperat; els seus fills no han arribat enlloc, despr\u00e9s d\u2019haver-los acomiadat. Les seves vides anteriors s\u2019han esva\u00eft i ara es limiten a la recerca del fill. No \u00e9s \u00fanicament que tota la fam\u00edlia estigui submergida en el trauma de la desaparici\u00f3 a la frontera, sin\u00f3 que el trauma esdev\u00e9 col\u00b7lectiu. Les mares no poden recuperar els cossos dels seus fills, ni tan sols quan se\u2019n recullen les restes al mar, perqu\u00e8 no poden viatjar a It\u00e0lia per recon\u00e8ixer-los. Les mateixes fronteres els impedeixen despla\u00e7ar-se per acomiadar-se dels seus fills. Altres fam\u00edlies reben informaci\u00f3 sobre les pertinences dels seus fills que han estat trobades al mar. Tampoc no poden recuperar-les, pel mateix motiu (denegaci\u00f3 del visat); ni tan sols els les envien. <\/p>\n

La frontera ha esdevingut un lloc de la pr\u00e0ctica necropol\u00edtica<\/em>, una governan\u00e7a a trav\u00e9s de la mort, un \u201cfer viure o deixar morir\u201d (Achille Mbembe, 20119<\/sup><\/a>), un lloc on s\u2019exerceix el poder de l\u2019Estat per decidir sobre la vida humana. Alhora, en les nostres not\u00edcies di\u00e0ries, la frontera ha imposat una narrativa sobre si mateixa que amaga les responsabilitats: el rescat humanitari. Per mitj\u00e0 d\u2019una pol\u00edtica de fronteres, es nega el dret a la vida d\u2019aquestes persones, empeses a travessar el mar a causa del tancament de qualsevol altra opci\u00f3 de moviment (interdicci\u00f3 d\u2019agafar un vol, interdicci\u00f3 del visat i interdicci\u00f3 d\u2019entrada per via terrestre) i se\u2019ls abandona a l\u2019atzar del rescat o la intervenci\u00f3 humanit\u00e0ria. <\/p>\n

La persona que aconsegueix entrar a Europa transgredint el sistema de fronteres est\u00e0 present com a cos racialitzat. No t\u00e9 nom ni passat, no se\u2019l veu ni se l\u2019escolta <\/cite> <\/p>\n

Reduir la vida d\u2019una persona a la intervenci\u00f3 humanit\u00e0ria esdev\u00e9 la manifestaci\u00f3 d\u2019una pol\u00edtica en la qual la vida de l\u2019altre deixa de tenir el mateix valor que la pr\u00f2pia. Aix\u00ed mateix, mitjan\u00e7ant un \u201cestat d\u2019excepci\u00f3\u201d (Giorgio Agamben) permanent a les fronteres es decideix qui t\u00e9 dret a la vida. <\/p>\n

D\u2019altra banda, en els nostres mitjans de comunicaci\u00f3, la persona que aconsegueix entrar a Europa transgredint aquest sistema de fronteres est\u00e0 present com a cos, el cos racialitzat. No t\u00e9 nom ni passat, no se\u2019l veu ni se l\u2019escolta, sin\u00f3 que se\u2019l presenta com a supervivent, una persona confinada a la merc\u00e8 de la intervenci\u00f3 humanit\u00e0ria. En el sistema de fronteres hi ha \u201cuna relaci\u00f3 entre el fet pol\u00edtic i la mort\u201d10<\/sup><\/a>, entre el cos racialitzat i els drets. No obstant aix\u00f2, les morts de les persones al mar s\u00f3n part de la hist\u00f2ria europea actual. Resulta contradictori pensar en la conviv\u00e8ncia di\u00e0ria de nocions com els drets humans o la llibertat de moviment amb les not\u00edcies sobre les persones que moren a la Mediterr\u00e0nia, sense que aquestes pol\u00edtiques hagin canviat i sense la conseg\u00fcent protesta massiva dels ciutadans europeus. La indifer\u00e8ncia social no \u00e9s un fenomen nou. A m\u00e9s, la indifer\u00e8ncia envers determinades persones pot conviure amb societats que pretenen mantenir ideals democr\u00e0tics (Michael Herzfeld, 199311<\/sup><\/a> i \u00e9s l\u2019expressi\u00f3 d\u2019un \u201crebuig a una humanitat comuna\u201d12<\/sup><\/a>. \u00c9s precisament aquesta indifer\u00e8ncia contra la qual batalla la F\u00e0tima, una indifer\u00e8ncia social la genealogia de la qual inclou la confian\u00e7a i la falta de q\u00fcestionament de les institucions i pol\u00edtiques dels Estats europeus per part de la seva ciutadania. I \u00e9s precisament l\u2019Estat el que, mitjan\u00e7ant les pol\u00edtiques de frontera, porta a terme, justifica i \u201ccivilitza les formes d\u2019assassinar\u201d13<\/sup><\/a>. <\/p>\n

Mentre escriv\u00edem aquest text, segu\u00edem rebent missatges d\u2019algunes de les 800 persones de Tun\u00edsia que esperen des de fa m\u00e9s de sis mesos tancades a Melilla, sense saber qu\u00e8 els succeir\u00e0. Hi han arribat per terra, no han volgut embarcar \u201cal vaixell de la mort\u201d. Ara esperen la resposta de les autoritats espanyoles: deixar-les continuar el seu cam\u00ed per la pen\u00ednsula o deportar-les a Tun\u00edsia. <\/p>\n

1. A Paolo Cuttitta i Tamara Last,\u00a0\u00a0Border Deaths Causes, Dynamics and Consequences of Migration-related Mortality, Amsterdam University Press, 2020, Amsterdam. <\/p>\n

2. Achille Mbembe. \u201cAchille Mbembe: peut-on \u00eatre \u00e9tranger chez\u00a0soi?<\/a>\u201d a Lib\u00e9ration<\/em>. Fran\u00e7a, 13 de novembre de 2019. <\/p>\n

3. Achille Mbembe, Cr\u00edtica de la raz\u00f3n negra. Ensayo sobre el racismo contempor\u00e1neo, NED ediciones, 2016, Barcelona, p\u00e0g. 27. <\/p>\n

4. Wael Garnaoui. \u201c\u2019M\u00e8re ne vois-tu pas que je br\u00fble?\u2019 Esquisse d\u2019une compr\u00e9hension de la dynamique familiale des migrants clandestins disparus\u201d en Filigrane \u00c9coutes Psychanalytiques. Identit\u00e9s\u2013Qui suis-je? Deuxi\u00e8me partie. Volum 28, n\u00fam. 2, 2020. <\/p>\n

5. Shahram Khosravi, \u201cWhat do we see if we look at the border from the other side?\u201d, Social Anthropology\/Anthropologie Sociale (2019) 27, 3 409\u2013424. <\/p>\n

6. \u00cddem, Wael Garnaoui. <\/p>\n

7. Barak Kalir, \u201cDepartheid, The Draconian Governance of Illegalized Migrants in Western States\u201d en Conflict and Society: Advances in Research 5 (2019): 19\u201340. <\/p>\n

8. \u00cddem, Wael Garnaoui. <\/p>\n

9. Achille Mbembe, Necropol\u00edtica, Ed. Melusina, Madrid, 2011. <\/p>\n

10. \u00cddem, Achille Mbembe, p\u00e0g. 21. <\/p>\n

11. Michael Herzfeld, The Social Production of Indifference, University Press Chicago, 1993, p\u00e0g. 5. <\/p>\n

12. \u00cddem, Michael Herzfeld. <\/p>\n

13. Achille Mbembe, op.cit., p\u00e0g. 38. <\/p>\n

SOBRE ELS AUTORS<\/b>
Corina Tulbure \u00e9s periodista freelance a Barcelona. Ha escrit sobre despla\u00e7aments i migracions a Espanya i altres pa\u00efsos (Turquia, Bulg\u00e0ria, Romania, Hongria, Tun\u00edsia, Alemanya) i sobre conflictes enquistats (Nagorno-Karabakh, Abkh\u00e0zia, Transn\u00edstria i Kosovo). T\u00e9 un doctorat a la Universitat de Barcelona en el camp de l\u2019An\u00e0lisi del Discurs. \u00c9s membre de l\u2019OACU (Observatori d\u2019Antropologia del Conflicte Urb\u00e0) a la Universitat de Barcelona i coautora del llibre El \u00faltimo europeo (Oveja roja, 2014).<\/p>\n

Wael Garnaoui \u00e9s doctorand a la Universitat Par\u00eds VII i ha realitzat una tesi en psicoan\u00e0lisi i psicopatologia. T\u00e9 un m\u00e0ster en Psicologia Cl\u00ednica per la Universitat de Tun\u00edsia, m\u00e0ster en Psicoan\u00e0lisi i Medicina Cient\u00edfica per la Universitat Par\u00eds VII i m\u00e0ster en Ci\u00e8ncies Pol\u00edtiques per la Universitat Par\u00eds Dauphine. \u00c9s doctorand associat al Centre d\u2019Estudis i d\u2019Investigacions Internacionals de la Universitat de Montreal (C\u00c9RIUM) i ha treballat com a psic\u00f2leg amb persones refugiades i fam\u00edlies de migrants a l\u2019associaci\u00f3 Psychologues Solidaires. Tamb\u00e9 ha impartit classes de Psicologia a la Universitat de Sousse (Tun\u00edsia).<\/p>\n

Aquesta \u00e9s una versi\u00f3 tradu\u00efda de l\u2019article publicat originalment en castell\u00e0. <\/p>\n

Fotografia<\/a>\t\tAl fons. Jon Roman.\t <\/p>\n

\u00a9 Generalitat de Catalunya<\/p>\n","protected":false},"featured_media":7299,"menu_order":8,"template":"","categories":[6],"class_list":["post-7245","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-centrals"],"acf":[],"yoast_head":"\nNo oblidis el meu nom. Desapar\u00e8ixer a la frontera - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/no-oblidis-el-meu-nom-desapareixer-a-la-frontera\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"No oblidis el meu nom. Desapar\u00e8ixer a la frontera - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"\u201cS\u00e9 que \u00e9s viu, m\u2019ho diu el cor\u201d repetia la F\u00e0tima mentre caminava cap a la casa de la mare d\u2019un altre desaparegut en la seva ruta a Lampedusa. L\u2019any 2017, quan vam fer les primeres entrevistes, ja feia cinc anys que el fill de la F\u00e0tima, Ramzi Walhezi, no donava senyals de vida. Havia […]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/no-oblidis-el-meu-nom-desapareixer-a-la-frontera\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_7_2560-2-518x720.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"518\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"720\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"15 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/no-oblidis-el-meu-nom-desapareixer-a-la-frontera\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/no-oblidis-el-meu-nom-desapareixer-a-la-frontera\/\",\"name\":\"No oblidis el meu nom. Desapar\u00e8ixer a la frontera - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/no-oblidis-el-meu-nom-desapareixer-a-la-frontera\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/no-oblidis-el-meu-nom-desapareixer-a-la-frontera\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_7_2560-2.jpg\",\"datePublished\":\"2022-04-07T11:23:43+00:00\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/no-oblidis-el-meu-nom-desapareixer-a-la-frontera\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/no-oblidis-el-meu-nom-desapareixer-a-la-frontera\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_7_2560-2.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_7_2560-2.jpg\",\"width\":1152,\"height\":1600},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"No oblidis el meu nom. Desapar\u00e8ixer a la frontera - Revista Per la Pau","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/no-oblidis-el-meu-nom-desapareixer-a-la-frontera\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"No oblidis el meu nom. Desapar\u00e8ixer a la frontera - Revista Per la Pau","og_description":"\u201cS\u00e9 que \u00e9s viu, m\u2019ho diu el cor\u201d repetia la F\u00e0tima mentre caminava cap a la casa de la mare d\u2019un altre desaparegut en la seva ruta a Lampedusa. L\u2019any 2017, quan vam fer les primeres entrevistes, ja feia cinc anys que el fill de la F\u00e0tima, Ramzi Walhezi, no donava senyals de vida. Havia […]","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/no-oblidis-el-meu-nom-desapareixer-a-la-frontera\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","og_image":[{"width":518,"height":720,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_7_2560-2-518x720.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"15 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/no-oblidis-el-meu-nom-desapareixer-a-la-frontera\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/no-oblidis-el-meu-nom-desapareixer-a-la-frontera\/","name":"No oblidis el meu nom. Desapar\u00e8ixer a la frontera - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/no-oblidis-el-meu-nom-desapareixer-a-la-frontera\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/no-oblidis-el-meu-nom-desapareixer-a-la-frontera\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_7_2560-2.jpg","datePublished":"2022-04-07T11:23:43+00:00","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/no-oblidis-el-meu-nom-desapareixer-a-la-frontera\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/no-oblidis-el-meu-nom-desapareixer-a-la-frontera\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_7_2560-2.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_7_2560-2.jpg","width":1152,"height":1600},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/7245","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7299"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7245"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7245"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}