{"id":7246,"date":"2022-04-07T11:23:43","date_gmt":"2022-04-07T11:23:43","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/issue\/%issue_post%\/article\/libia-desapareixer-cami-deuropa\/"},"modified":"2022-04-07T11:23:43","modified_gmt":"2022-04-07T11:23:43","slug":"libia-desapareixer-cami-deuropa","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/libia-desapareixer-cami-deuropa\/","title":{"rendered":"L\u00edbia: desapar\u00e8ixer cam\u00ed d\u2019Europa"},"content":{"rendered":"\n

<\/span> Desenes de milers de migrants<\/span> segueixen travessant L\u00edbia en un intent desesperat d\u2019arribar a Europa. Se sap poc o gens sobre les circumst\u00e0ncies en les quals aquestes persones desapareixen pel cam\u00ed, sigui morint per les dur\u00edssimes condicions del viatge o perqu\u00e8, capturades per grups criminals, el seu parador esdev\u00e9 desconegut per a tothom; fins i tot, per als seus familiars. <\/p>\n

Tot comen\u00e7a amb un viatge de cinc dies a trav\u00e9s del desert, a la caixa d\u2019un cami\u00f3 carregat de tota mena de coses, des de mobles fins a cabres. Els diuen que es lliguin amb cordes, que el conductor no s\u2019aturar\u00e0 si alg\u00fa cau del cami\u00f3. Pel cam\u00ed, veuran cad\u00e0vers cremats pel sol. Els primers a desapar\u00e8ixer a la ruta l\u00edbia cap a Europa ja ho fan abans d\u2019entrar al pa\u00eds. Ning\u00fa no en coneix els noms ni tampoc n\u2019hi ha estad\u00edstiques; qui podria escometre una tasca tan magna en la immensitat del Sahel? Es diu, per\u00f2, que en moren m\u00e9s aqu\u00ed que a la Mediterr\u00e0nia. <\/p>\n

Arribats a territori libi, els supervivents amb prou feines s\u2019han recuperat del xoc quan cauen en un nou infern. Sabha, a l\u2019extrem sud de pa\u00eds, \u00e9s una primera parada impossible d\u2019evitar, un lloc al mig del desert on les m\u00e0fies es dediquen a la ca\u00e7a de subsaharians. <\/p>\n

Els primers a desapar\u00e8ixer a la ruta l\u00edbia cap a Europa ho fan abans d\u2019entrar al pa\u00eds. Sense noms ni estad\u00edstiques; qui podria escometre una tasca tan magna en la immensitat del Sahel? <\/cite> <\/p>\n

Cada carrer de la capital del sud disposa d\u2019un \u201cgueto\u201d, que \u00e9s com es diu als llocs on es ret\u00e9 i colpeja els migrants fins que alg\u00fa, generalment la seva fam\u00edlia, paga el rescat que les m\u00e0fies exigeixen per alliberar-los. Els diners, si \u00e9s que finalment arriben, ho fan a trav\u00e9s de la hawala<\/em> (significa \u201ctransfer\u00e8ncia\u201d en l\u2019argot bancari \u00e0rab). Parlem d\u2019un sistema que no deixa rastre i en el qual una persona accepta una quantitat en dip\u00f2sit i una altra la paga en una altra part de m\u00f3n. Quan es fa, la fam\u00edlia del segrestat rep un codi que ha d\u2019enviar per missatge de text al segrestador. El retingut ser\u00e0 alliberat fins a la pr\u00f2xima vegada que torni a caure en mans d\u2019una altra m\u00e0fia. <\/p>\n

Desenes d\u2019hist\u00f2ries com les recollides per mi mateix (tant a L\u00edbia com a bord dels vaixells de la flota humanit\u00e0ria de rescat) corroboren aquest relat. No cal dir que varien els noms de les v\u00edctimes i el per\u00edode d\u2019espera fins al seu alliberament, per\u00f2 les sumes del rescat semblen m\u00e9s o menys fixes, entre els 500 i els 700 d\u00f2lars. De vegades, la fam\u00edlia \u00e9s massa pobra per pagar o, simplement, el segrestat no pot rec\u00f3rrer a ning\u00fa. En aquest cas, la v\u00edctima ser\u00e0 venuda a un capat\u00e0s perqu\u00e8 treballi com a esclava en tasques de neteja o construcci\u00f3. Si la seva salut est\u00e0 tan deteriorada que ning\u00fa est\u00e0 disposat a pagar per ella, els seus raptors la mataran all\u00e0 mateix. <\/p>\n

Ser\u00e0 \u00fanicament la manca de contacte perllongat amb familiars o companys de viatge la que n\u2019alerti la desaparici\u00f3. En un pa\u00eds sense institucions eficaces, ning\u00fa no es far\u00e0 responsable de la seva p\u00e8rdua ni dur\u00e0 a terme una investigaci\u00f3. <\/p>\n

La vulnerabilitat arriba al seu m\u00e0xim quan es tracta de dones. Si b\u00e9 s\u00f3n moltes menys (aproximadament una de cada deu a les pasteres rescatades), els testimonis recollits per nombrosos periodistes i ONG assenyalen que els abusos sexuals s\u00f3n la norma. No en va, vaig ser testimoni de com la majoria demanava fer-se la prova de la sida tot just trepitjar la coberta d\u2019un vaixell de rescat. Les dones que es queden a terra buscaran una feina com a assistents dom\u00e8stiques o netejadores en els principals hotels de ciutats com Tr\u00edpoli o Misrata. En el pitjor dels casos, desapareixeran en les xarxes de prostituci\u00f3. <\/p>\n

La vulnerabilitat arriba al seu m\u00e0xim quan es tracta de dones. Si b\u00e9 s\u00f3n moltes menys, els abusos sexuals s\u00f3n la norma <\/cite> <\/p>\n

La costa<\/b> <\/p>\n

L\u2019Organitzaci\u00f3 Internacional per a les Migracions (OIM) situa el nombre de migrants a L\u00edbia entre els 700.000 i un mili\u00f3, per\u00f2, com tot a L\u00edbia, s\u00f3n estimacions aproximades m\u00e9s que dades verificables, perqu\u00e8 resulta impossible calcular el nombre dels que desapareixen en mans de les m\u00e0fies ni tampoc en mans d\u2019aquesta mena de mil\u00edcies armades que s\u2019autoerigeixen en forces armades dels dos governs en disputa. La majoria d\u2019aquestes mil\u00edcies opera a la costa, on viu el 90 % de la poblaci\u00f3 i on els migrants comen\u00e7aran de zero una vegada i una altra fins a reunir prou diners per poder saltar a una pastera amb rumb a Europa. Nom\u00e9s cal acostar-se a llocs com el pont de barri de Gargaresh de Tr\u00edpoli per trobar una multitud d\u2019individus, la majoria subsaharians, que esperen pujar a la caixa d\u2019una camioneta per fer feines ocasionals de construcci\u00f3 o neteja. En una bona jornada poden reunir fins a 20 dinars libis (prop de cinc euros); en una de dolenta, acabaran capturats per una nova m\u00e0fia del tr\u00e0fic; i tornem-hi. Mahmud, un niger\u00ed de 26 anys, explicava que estava aixecant un mur a Tajoura, a l\u2019est de Tr\u00edpoli, quan el van segrestar. <\/p>\n

\u201cEm van dir que truqu\u00e9s els meus familiars amb un tel\u00e8fon m\u00f2bil que em van donar i que els digu\u00e9s que em matarien si no pagaven 700 d\u00f2lars. Mentre parlava amb la meva tieta, em pegaven sense parar, suposo que perqu\u00e8 la fam\u00edlia vei\u00e9s que em matarien a cops si els diners no arribaven\u201d, recordava el niger\u00ed. Despr\u00e9s de dos mesos entre pallisses i amenaces, el rescat va acabar arribant a trav\u00e9s de la hawala.<\/em> <\/p>\n

Les v\u00edctimes d\u2019aquests abusos poques vegades s\u00f3n capaces d\u2019aportar detalls que permetin saber on se les va tancar; sovint no es pot resoldre si es tractava d\u2019un centre de detenci\u00f3 oficial, tamb\u00e9 anomenat de \u201cretenci\u00f3\u201d, o un dels llocs on alguna banda les hauria tancat. En el primer cas, per fer visites \u00e9s imprescindible el perm\u00eds del Ministeri de l\u2019Interior, a Tr\u00edpoli. Els retinguts poden estar m\u00e9s o menys amuntegats en habitacions escrostonades i, amb sort, la manca d\u2019aigua corrent en els banys es suplir\u00e0 amb bidons de cinc litres que s\u2019hi apilen. El men\u00fa, generalment a base de pasta i arr\u00f2s, resulta indiscutiblement mon\u00f2ton; i som conscients que l\u2019ocasional repartiment de pomes i cigarretes es deu a la visita de periodistes o treballadors humanitaris. Generalment, s\u00f3n escoles o magatzems en des\u00fas, l\u2019arranjament dels quals s\u2019ha limitat a estendre matalassos per l\u2019espai que abans ocupaven cadires i pupitres. Organitzacions humanit\u00e0ries com Human Rights Watch o Amnistia Internacional donen unes xifres aproximades de vint centres a l\u2019oest de pa\u00eds, que van canviant de localitzaci\u00f3 per raons de seguretat o, senzillament, perqu\u00e8 alg\u00fa acaba reclamant l\u2019edifici en q\u00fcesti\u00f3. <\/p>\n

La situaci\u00f3 de vulnerabilitat extrema dels migrants en s\u00f2l libi s\u2019entronca amb l\u2019atomitzaci\u00f3 del poder despr\u00e9s de la guerra que va posar fi a la dictadura de Gaddafi <\/cite> <\/p>\n

El nombre de retinguts resulta impossible de calcular. De vegades hi ha alliberaments massius davant d\u2019una allau inesperada de nous detinguts o, simplement, despla\u00e7aments entre els centres. Cada centre cobra una quantitat fixa del govern de Tr\u00edpoli per cada intern, de manera que la \u201ccompravenda\u201d d\u2019\u00e9ssers humans \u00e9s habitual fins i tot en la xarxa emparada pel Ministeri de l\u2019Interior. La pres\u00f3 de Geryan, a 90 quil\u00f2metres a l\u2019est de Tr\u00edpoli, \u00e9s coneguda tant per les terribles condicions dels retinguts com per liderar el \u201cmercat\u201d de la compravenda. <\/p>\n

Dels centres \u201cno oficials\u201d, els que les m\u00e0fies utilitzen per retenir els segrestats, \u00fanicament n\u2019arriben imatges obtingudes amb tel\u00e8fons m\u00f2bils pels raptors mateixos o els que participen en subhastes d\u2019\u00e9ssers humans. <\/p>\n

Aquesta situaci\u00f3 de vulnerabilitat extrema que pateixen els migrants en s\u00f2l libi s\u2019entronca amb l\u2019atomitzaci\u00f3 del poder al pa\u00eds despr\u00e9s de la guerra que va posar fi a quatre d\u00e8cades de dictadura de Moammar al-Gaddafi. Actualment, L\u00edbia \u00e9s un pa\u00eds amb dos executius sobre el paper (l\u2019un a l\u2019est i l\u2019altre a l\u2019oest) i centenars de mil\u00edcies que dicten les seves pr\u00f2pies lleis sobre el terreny. La situaci\u00f3 per als migrants s\u2019ha deteriorat encara m\u00e9s des de l\u2019abril de 2019, quan el general Haftar, cap militar de les forces de l\u2019est de pa\u00eds, llan\u00e7\u00e0 la seva ofensiva sobre la capital l\u00edbia. Segueix havent-hi enfrontaments en una zona propera a l\u2019aeroport, al sud de la capital, un districte industrial ple d\u2019hangars buits susceptibles de servir de centres de detenci\u00f3. \u201cL\u2019amena\u00e7a per a refugiats i migrants a Tr\u00edpoli mai no ha estat tan greu\u201d, explicava llavors al diari brit\u00e0nic The Guardian<\/em> Matthew Brook, el cap adjunt de la missi\u00f3 de l\u2019ACNUR a L\u00edbia. Els supervivents que aconsegueixen travessar el sed\u00e0s del Sahel, l\u2019infern al sud de L\u00edbia i el foc creuat a la costa, es jugaran les seves \u00faltimes cartes, ja sobre una pastera. Si la travessia mar\u00edtima \u00e9s perillosa, creuar aquest rac\u00f3 del Sahel amb vida tamb\u00e9 \u00e9s tot un repte. <\/p>\n

Un dels errors principals en intentar entendre qu\u00e8 passa a L\u00edbia \u00e9s considerar les m\u00e0fies, mil\u00edcies i forces de seguretat com a elements independents entre si <\/cite> <\/p>\n

\u201cMorts i desapareguts\u201d<\/b> <\/p>\n

Un dels errors principals a l\u2019hora d\u2019intentar entendre qu\u00e8 passa a L\u00edbia \u00e9s considerar les m\u00e0fies, les mil\u00edcies i les forces de seguretat com a elements independents entre si. De fet, formen una xarxa intricada de vasos comunicants. D\u2019aquesta manera, com es pot demanar a la policia que investigui la desaparici\u00f3 d\u2019un individu retingut per una mil\u00edcia progovern? Com es pot exigir a un jutge que obri un cas contra un ministre que \u00e9s germ\u00e0 d\u2019un conegut traficant de persones? A L\u00edbia, \u201cpolicia\u201d i \u201cex\u00e8rcit\u201d s\u00f3n noms oficials per a entitats que encara no existeixen sobre el terreny. La seguretat, o la manca de seguretat, \u00e9s en mans dels grups insurgents que es van aixecar contra Gaddafi, per\u00f2 que continuen defensant els seus propis interessos, gaireb\u00e9 sempre en clau tribal, per sobre de criteris ideol\u00f2gics o, fins i tot, religiosos. En abs\u00e8ncia d\u2019un Estat, la tribu \u00e9s l\u2019\u00fanica que et protegeix, per\u00f2 centenars de milers de migrants i refugiats en s\u00f2l libi no en tenen, de tribu. <\/p>\n

Fou a finals d\u2019octubre de 2016 quan 89 cadets i oficials libis van formar la primera remesa per rebre entrenament en el marc de l\u2019anomenada Operaci\u00f3 Sophia, la missi\u00f3 naval conjunta de la UE per combatre el tr\u00e0fic d\u2019\u00e9ssers humans i armes a la Mediterr\u00e0nia central. L\u2019entrenament dels guardacostes libis, encara en vigor, \u00e9s un dels punts m\u00e9s controvertits, sobretot despr\u00e9s dels cada vegada m\u00e9s nombrosos incidents entre la flota l\u00edbia i les ONG que participen en les missions de recerca i rescat. Fins i tot la Missi\u00f3 de Nacions Unides per a L\u00edbia (UNSMIL) assegura disposar de \u201cproves concloents\u201d que membres de les institucions de l\u2019Estat i alguns funcionaris locals participen en el contraban i el tr\u00e0fic de persones. Hi ha casos confirmats de guardacostes que cobren suborns per deixar passar les pasteres amb rumb a Europa. Les que no ho fan s\u00f3n retingudes i els seus ocupants retornats a centres de detenci\u00f3 en els quals se n\u2019abusar\u00e0 o s\u2019hi comerciar\u00e0. Mentrestant, la flota l\u00edbia, entrenada per la UE i amb vaixells de fabricaci\u00f3 italiana, resulta cada vegada m\u00e9s efica\u00e7 en el paper de \u201ctallafocs\u201d del flux migratori que tant preocupa a la riba nord de la Mediterr\u00e0nia. S\u2019ha passat del pic m\u00e0xim d\u2019arribades a It\u00e0lia de 180.000 individus el 2016 als poc m\u00e9s de 10.000 de l\u2019any passat (xifres de les Nacions Unides). Les xifres de \u201cmorts i desapareguts\u201d (2913 i 750, respectivament) corresponen \u00fanicament a l\u2019\u00faltima etapa, la mar\u00edtima, de la ruta cap a Europa. En aquest sentit, cada vegada resulta m\u00e9s dif\u00edcil arribar, de manera que els migrants que no desapareixen al mar s\u00f3n retornats a la costa l\u00edbia. \u00c9s un malson repetit, la volta a la \u201cgimcana\u201d mortal que tots somien deixar enrere. <\/p>\n

En abs\u00e8ncia d\u2019un Estat, la tribu \u00e9s l\u2019\u00fanica que et protegeix, per\u00f2 milers de migrants i refugiats en s\u00f2l libi no en tenen, de tribu <\/cite> <\/p>\n

Una barca bolca al mar abans de ser rescatada per un vaixell de la flota humanit\u00e0ria o els guardacostes libis. Hores o dies m\u00e9s tard, els cad\u00e0vers apareixeran a la platja o s\u2019enredaran amb les xarxes d\u2019un pescador. Quan s\u2019arribi a recollir els cossos, ser\u00e0 la Mitja Lluna Roja qui els processi per a identificar-los, encara que no sempre sigui possible. Els cossos s\u2019enterraran en llocs com el cementiri improvisat de Zuwara, a l\u2019oest del pa\u00eds, on un grup de voluntaris s\u2019encarrega de sepultar-los, davant la inacci\u00f3 d\u2019unes autoritats negligents. Tot sol, aquest cementiri en suma m\u00e9s de 2.000. <\/p>\n

Tot per fer<\/b> <\/p>\n

Si b\u00e9 les imatges de migrants en aquest rac\u00f3 del Magrib s\u2019han multiplicat en el nostre imaginari col\u00b7lectiu en els \u00faltims anys, els moviments humans de L\u00edbia cap a Europa no s\u00f3n ni de bon tros quelcom de nou. Des de l\u2019Edat Mitjana fins ben entrat el segle XIX, els ports de Tr\u00edpoli i Bengasi van ser la destinaci\u00f3 final de les caravanes d\u2019esclaus procedents de l\u2019interior de l\u2019\u00c0frica; rutes mercantils que es van institucionalitzar durant els quatre segles de dominaci\u00f3 otomana. Despr\u00e9s hi hagu\u00e9 l\u2019experiment demogr\u00e0fic itali\u00e0 de la d\u00e8cada de 1920 [quan It\u00e0lia va promoure l\u2019emigraci\u00f3 del seu \u201cexc\u00e9s de poblaci\u00f3\u201d a la llavors col\u00f2nia de L\u00edbia], per\u00f2 la direcci\u00f3 del tr\u00e0fic hum\u00e0 es va invertir durant la segona meitat de segle XX. Desenes de milers de migrants i refugiats partien llavors cap a It\u00e0lia amb embarcacions prec\u00e0ries mentre els oficials libis feien els ulls grossos. Gaddafi era plenament conscient de la preocupaci\u00f3 que aquest tr\u00e0fic suscitava entre els antics amos de L\u00edbia i els seus ve\u00efns. Va ser l\u2019any 2004, quan va comen\u00e7ar a signar acords amb diversos estats europeus per controlar el flux migratori. \u201cEuropa es tornar\u00e0 negra si no l\u2019ajudo. Haur\u00e0 de decidir entre ser un continent desenvolupat i unit o ser destru\u00eft com va passar amb les invasions dels b\u00e0rbars\u201d, va alertar el mandatari libi l\u2019any 2010, durant el seu discurs abans d\u2019un sopar amb 800 convidats organitzat pel seu antic amic i aliat, Silvio Berlusconi. Durant aquell esdeveniment, Gaddafi va demanar 5.000 milions d\u2019euros l\u2019any a canvi de tancar el seu pa\u00eds i la seva costa als refugiats i els migrants. La resta \u00e9s hist\u00f2ria: despr\u00e9s del salvatge linxament de Gaddafi l\u2019octubre de 2011, el fins llavors monol\u00edtic Estat libi es va fragmentar en trossos amb forma de ciutats-estat, en qu\u00e8 els grups armats pugnen pel control dels barris i carrers. <\/p>\n

El drama de la migraci\u00f3 irregular a trav\u00e9s de L\u00edbia no pot ser abordat amb efic\u00e0cia mentre no es restableixin unes m\u00ednimes estructures d\u2019Estat <\/cite> <\/p>\n

El caos impera al pa\u00eds, de manera que el drama de la migraci\u00f3 irregular a trav\u00e9s de L\u00edbia no pot ser abordat amb efic\u00e0cia mentre no es restableixin unes m\u00ednimes estructures d\u2019Estat solvents que puguin garantir la seguretat dels locals i els forans. Aix\u00ed mateix, si donem per bones les xifres de l\u2019OIM, de prop d\u2019un mili\u00f3 de migrants en s\u00f2l libi, nom\u00e9s cal fer una senzilla regla de tres per adonar-se de les dimensions del desastre en un pa\u00eds amb una poblaci\u00f3 local inferior als sis milions. \u00c9s com si una Espanya en ru\u00efnes i enmig d\u2019una guerra se li deman\u00e9s atendre les necessitats de prop de vuit milions d\u2019individus en tr\u00e0nsit pel pa\u00eds. <\/p>\n

Queda tot per fer. El maig de 2019, la UNSMIL manifestava una \u201cgran preocupaci\u00f3 pels casos de detencions arbitr\u00e0ries i detencions, segrestos i desaparicions patits per oficials, activistes i periodistes\u201d. Entre altres coses, es tracta d\u2019una declaraci\u00f3 eloq\u00fcent sobre el caos al pa\u00eds. Aix\u00ed mateix, si els grups esmentats s\u00f3n v\u00edctimes d\u2019aquests abusos, tamb\u00e9 podem imaginar el malson que afronten els migrants en territori libi. L\u2019agost del mateix any, el secretari general de les Nacions Unides, Ant\u00f3nio Guterres, va enviar un informe elaborat per diverses ag\u00e8ncies de l\u2019ONU en qu\u00e8 es denunciaven abusos com \u201cla p\u00e8rdua de llibertat i la detenci\u00f3 arbitr\u00e0ria en llocs de detenci\u00f3 oficials i no oficials; la tortura, inclosa la viol\u00e8ncia sexual; el segrest per obtenir un rescat; l\u2019extorsi\u00f3; els treballs for\u00e7ats; els assassinats il\u00b7legals…\u201d. Tamb\u00e9 s\u2019hi inclouen les desaparicions for\u00e7ades. L\u2019informe donava la xifra de 4.900 migrants actualment detinguts en presons del govern, per\u00f2 assenyala \u201cun altre nombre desconegut de persones […] detingudes en altres instal\u00b7lacions clandestines\u201d. <\/p>\n

El desembre de 2019, un grup d\u2019ONG nacionals, regionals i internacionals demanaven al Consell de Drets Humans de les Nacions Unides que actu\u00e9s amb urg\u00e8ncia per garantir \u201cl\u2019establiment d\u2019un mecanisme internacional s\u00f2lid per investigar els crims de guerra, els crims contra la humanitat i les violacions dels drets humans a L\u00edbia\u201d. Tamb\u00e9 s\u2019hi inclo\u00efen els crims i violacions patits pels migrants. <\/p>\n

Europa ha optat per establir un \u201ctallafocs\u201d al flux migratori que requereix donar suport a mil\u00edcies locals liderades per reconeguts traficants de persones <\/cite> <\/p>\n

Mentre la situaci\u00f3 es deteriora, tant per als de casa com per als de fora, la inger\u00e8ncia externa del ventall de pot\u00e8ncies (regionals i internacionals) que donen suport a tots dos governs libis fa impossible que es pugui assolir una estabilitat que fonamenti un acord per reconstruir l\u2019Estat. Davant del caos que avui \u00e9s L\u00edbia, Europa ha optat per establir aquest \u201ctallafocs\u201d que esment\u00e0vem abans, destinat a tallar el flux migratori. Sens dubte, \u00e9s el resultat m\u00e9s buscat d\u2019una controvertida pol\u00edtica centrada en el curt termini que requereix donar suport a mil\u00edcies locals liderades per reconeguts traficants de persones. S\u2019encarrega al llop que vigili les ovelles a L\u00edbia, un pa\u00eds amb un buit de poder que, per a molts, \u00e9s una porta entreoberta cap a Europa. Tamb\u00e9 \u00e9s una enorme fossa comuna. <\/p>\n

En algun llogaret de Nig\u00e8ria, Eritrea o qualsevol dels pa\u00efsos dels quals els joves acaben sent \u201cescopits\u201d cap a Europa, una fam\u00edlia es pregunta pel parador del fill o marit que va prometre arribar a nord de la Mediterr\u00e0nia per poder mantenir els seus familiars del sud. Diem que es<\/em> fan la pregunta, en reflexiu, perqu\u00e8 no tenen ning\u00fa a qui fer-la. <\/p>\n

SOBRE L\u2019AUTOR<\/b>
Karlos Zurutuza \u00e9s periodista especialitzat en drets humans i conflictes armats a l\u2019Orient Mitj\u00e0 i Nord d\u2019\u00c0frica. \u00c9s autor de Tierra adentro, vida y muerte en la ruta libia hacia Europa<\/em> (Libros del K.O., 2017), entre altres llibres de cr\u00f2nica i assaig.<\/p>\n

Aquesta \u00e9s una versi\u00f3 tradu\u00efda de l\u2019article publicat originalment en castell\u00e0. <\/p>\n

Fotografia<\/a>\t\tMercat de Hawala.\t <\/p>\n

\u00a9 Generalitat de Catalunya<\/p>\n","protected":false},"featured_media":7302,"menu_order":9,"template":"","categories":[6],"class_list":["post-7246","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-centrals"],"acf":[],"yoast_head":"\nL\u00edbia: desapar\u00e8ixer cam\u00ed d\u2019Europa - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/libia-desapareixer-cami-deuropa\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"L\u00edbia: desapar\u00e8ixer cam\u00ed d\u2019Europa - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Desenes de milers de migrants segueixen travessant L\u00edbia en un intent desesperat d\u2019arribar a Europa. Se sap poc o gens sobre les circumst\u00e0ncies en les quals aquestes persones desapareixen pel cam\u00ed, sigui morint per les dur\u00edssimes condicions del viatge o perqu\u00e8, capturades per grups criminals, el seu parador esdev\u00e9 desconegut per a tothom; fins i […]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/libia-desapareixer-cami-deuropa\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_8_2560-518x720.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"518\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"720\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"17 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/libia-desapareixer-cami-deuropa\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/libia-desapareixer-cami-deuropa\/\",\"name\":\"L\u00edbia: desapar\u00e8ixer cam\u00ed d\u2019Europa - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/libia-desapareixer-cami-deuropa\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/libia-desapareixer-cami-deuropa\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_8_2560.jpg\",\"datePublished\":\"2022-04-07T11:23:43+00:00\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/libia-desapareixer-cami-deuropa\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/libia-desapareixer-cami-deuropa\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_8_2560.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_8_2560.jpg\",\"width\":1152,\"height\":1600},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"L\u00edbia: desapar\u00e8ixer cam\u00ed d\u2019Europa - Revista Per la Pau","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/libia-desapareixer-cami-deuropa\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"L\u00edbia: desapar\u00e8ixer cam\u00ed d\u2019Europa - Revista Per la Pau","og_description":"Desenes de milers de migrants segueixen travessant L\u00edbia en un intent desesperat d\u2019arribar a Europa. Se sap poc o gens sobre les circumst\u00e0ncies en les quals aquestes persones desapareixen pel cam\u00ed, sigui morint per les dur\u00edssimes condicions del viatge o perqu\u00e8, capturades per grups criminals, el seu parador esdev\u00e9 desconegut per a tothom; fins i […]","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/libia-desapareixer-cami-deuropa\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","og_image":[{"width":518,"height":720,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_8_2560-518x720.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"17 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/libia-desapareixer-cami-deuropa\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/libia-desapareixer-cami-deuropa\/","name":"L\u00edbia: desapar\u00e8ixer cam\u00ed d\u2019Europa - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/libia-desapareixer-cami-deuropa\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/libia-desapareixer-cami-deuropa\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_8_2560.jpg","datePublished":"2022-04-07T11:23:43+00:00","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/libia-desapareixer-cami-deuropa\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/libia-desapareixer-cami-deuropa\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_8_2560.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_8_2560.jpg","width":1152,"height":1600},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/7246","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7302"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7246"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7246"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}