{"id":7312,"date":"2022-04-07T11:24:00","date_gmt":"2022-04-07T11:24:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/issue\/%issue_post%\/article\/reorientant-la-seguretat-des-del-feminisme\/"},"modified":"2022-04-20T09:21:26","modified_gmt":"2022-04-20T09:21:26","slug":"reorientant-la-seguretat-des-del-feminisme","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/reorientant-la-seguretat-des-del-feminisme\/","title":{"rendered":"Reorientant la seguretat des del feminisme"},"content":{"rendered":"

<\/span> La noci\u00f3 de \u00abseguretat\u00bb \u00e9s molt complexa. <\/span> Pot ser entesa com a pol\u00edtica p\u00fablica, com a sensaci\u00f3 personal, com a producte de compra-venda o com a ideal inassolible. Com a pol\u00edtica, la seguretat t\u00e9 diversos nivells: local i global, nacional i internacional; i es vehicula des de diferents esferes: personal i comunit\u00e0ria, simb\u00f2lica i material. La seva provisi\u00f3 en cadascun dels \u00e0mbits \u00e9s majorit\u00e0riament estato-c\u00e8ntrica, i sovint respon als interessos geopol\u00edtics i econ\u00f2mics del moment.<\/p>\n

El desplegament de la seguretat que hist\u00f2ricament ha sigut m\u00e9s preeminent \u00e9s el lligat a la sobirania, la integritat territorial i l\u2019ordre p\u00fablic. Els Estats fan una ponderaci\u00f3 dels riscos enfront les amenaces externes i internes i persegueixen la seva protecci\u00f3 a trav\u00e9s de l\u2019increment del propi domini pol\u00edtic. Mitjan\u00e7ant marcs que en gran mesura s\u00f3n reactius, punitius, de control social i d\u2019actuaci\u00f3 armada, \u00e9s freq\u00fcent que es forci una sinon\u00edmia entre seguretat i \u00abdefensa nacional\u00bb o entre seguretat i \u00abpres\u00e8ncia de cossos policials i militars\u00bb a la vida p\u00fablica. La seva definici\u00f3 acostuma a ser, per tant, de caire bel\u00b7ligerant.<\/p>\n

Actualment el m\u00f3n viu diverses crisis simult\u00e0nies: una \u00abcrisi humanit\u00e0ria\u00bb en relaci\u00f3 a la gesti\u00f3 de les pol\u00edtiques migrat\u00f2ries, d\u2019acollida i asil; una \u00abcrisi clim\u00e0tica\u00bb per ra\u00f3 de l\u2019escalfament global causat per l\u2019activitat humana; una \u00abcrisi sociosanit\u00e0ria\u00bb i econ\u00f2mica derivada de la pand\u00e8mia de la COVID-19; i les crisis governamentals que, malgrat ser una constant, estan sent combustible per a la polaritzaci\u00f3 emocional i violenta. Tots aquests fen\u00f2mens tenen grans conseq\u00fc\u00e8ncies directes en la sostenibilitat de la vida mateixa; \u00e9s a dir, constitueixen grans reptes per a la seguretat del conjunt del planeta. Tanmateix, l\u2019acci\u00f3 pol\u00edtica en nom de la seguretat est\u00e0 resultant limitada per prevenir-les i gestionar-les.<\/p>\n

A tall d\u2019exemple, el 2019 la despesa militar mundial va cr\u00e9ixer fins els 1.917 bilions de d\u00f2lars, segons les dades de l\u2019Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI)1<\/sup><\/a>. Aquesta xifra representa el major increment anual de l\u2019\u00faltima d\u00e8cada. El desenvolupament i adquisici\u00f3 de m\u00e9s armes, la creaci\u00f3 de noves forces de seguretat militaritzades i la potenciaci\u00f3 d\u2019una cooperaci\u00f3 militar, \u00e9s una tend\u00e8ncia pr\u00e0cticament mundial. Tanmateix, aquestes inversions es demostren ineficients quan no atenen les causes dels conflictes ni apunten a la seva transformaci\u00f3. Paradoxalment, sovint reforcen la cultura de la viol\u00e8ncia que pretenen reduir i obliden all\u00f2 central: atendre els habitants. Aquesta inclinaci\u00f3 al servei del poder i no de la vida s\u2019allunya de desplegar un sistema de salvaguarda de la seguretat humana com a eix principal i ra\u00f3 d\u2019Estat.<\/p>\n

Amb aquest monogr\u00e0fic volem contribuir a la definici\u00f3 d\u2019una seguretat que tingui com a responsabilitat directa la gesti\u00f3 de les vulnerabilitats humanes i (re)con\u00e8ixer les aportacions del feminisme <\/cite><\/p>\n

Si b\u00e9 cada regi\u00f3, pa\u00eds i localitat pateix guerres, viol\u00e8ncies i conflictes que mereixen una an\u00e0lisi particular, la complexitat \u00e9s un escenari com\u00fa que fa m\u00e9s visibles les contradiccions, limitacions i greuges dels models de seguretat actuals. Anem veient, per\u00f2, com de les esquerdes sorgeixen sovint oportunitats que ens forcen a aprofundir en el debat sobre la conveni\u00e8ncia de canvis sist\u00e8mics. De fet, que el concepte de seguretat tingui m\u00faltiples arestes facilita la seva reinterpretaci\u00f3. Si b\u00e9 no hi ha un panorama massa favorable al desplegament de models que posin les necessitats de les persones i les comunitats al centre, emergeixen amb for\u00e7a moviments, com el feminisme, que assenyalen les febleses de les estructures i est\u00e0ndards actuals amb l\u2019objectiu de transformar-los. \u00c9s per aix\u00f2 que des de l\u2019ICIP considerem que, entre el simplisme i l\u2019idealisme, hi ha lloc per a noves estrat\u00e8gies i que \u00e9s oport\u00fa revitalitzar algunes de les potencialitats latents.<\/p>\n

Amb aquest monogr\u00e0fic de la revista Per la Pau volem contribuir a la definici\u00f3 d\u2019una seguretat que tingui com a responsabilitat directa la gesti\u00f3 de les vulnerabilitats humanes. La nostra proposta \u00e9s la de (re)con\u00e8ixer les aportacions concretes que fa el feminisme al camp de la seguretat, perqu\u00e8 creiem que s\u00f3n indispensables per redirigir l\u2019ambig\u00fcitat del terme i revertir les limitacions de les actuals pol\u00edtiques p\u00fabliques de seguretat.<\/p>\n

Aix\u00ed, en les seg\u00fcents p\u00e0gines assenyalem alguns dels reptes que afronta la seguretat des d\u2019una \u00f2ptica feminista. D\u2019una banda, fem refer\u00e8ncia a diversos condicionants que estructuren simult\u00e0niament la quotidianitat, defineixen la vulnerabilitat humana i configuren la (in)seguretat: el patriarcat i l\u2019heteronormativitat, el racisme i el colonialisme, el militarisme i l\u2019imperialisme, i el capitalisme i l\u2019extractivisme. D\u2019altra banda, per\u00f2, intentem defugir d\u2019un pla merament reactiu. M\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019an\u00e0lisi cr\u00edtica, expressem una intencionalitat propositiva que, en conjunt, t\u00e9 com a horitz\u00f3 la reversi\u00f3 dels desequilibris i danys que provoquen aquestes forces quan es nodreixen d\u2019accions de discriminaci\u00f3 i de relacions de dominaci\u00f3-submissi\u00f3. D\u2019aquesta manera, a banda d\u2019identificar els punts d\u00e8bils i les zones grises de les estructures actuals, presentem propostes per superar-les.<\/p>\n

Per seguir el fil te\u00f2ric de totes les propostes que s\u2019exposen al llarg de les p\u00e0gines, cal tamb\u00e9 tenir present que en alguns articles es concep la seguretat com una condici\u00f3 pr\u00e8via per a la llibertat i l\u2019exercici real dels drets, mentre que d\u2019altres la interpreten com una conseq\u00fc\u00e8ncia quotidiana personal o col\u00b7lectiva quan tots els drets -socials, culturals, econ\u00f2mics, civils i pol\u00edtics- s\u2019han garantit. Tots els punts de vista, per\u00f2, coincideixen en una q\u00fcesti\u00f3 elemental: el problema de fons \u00e9s que la reivindicaci\u00f3 d\u2019unes noves pol\u00edtiques de seguretat, de caire pacifista i basades en drets humans, mai ha estat prou s\u00f2lida. Aix\u00f2 contrasta amb l\u2019amena\u00e7a actual que la seguretat p\u00fablica s\u2019expandeixi a costa d\u2019excloure molts drets b\u00e0sics i, fins i tot, criminalitzar els mateixos drets humans. Per\u00f2, qui llegeix aquestes l\u00ednies pot preguntar-se: per qu\u00e8 l\u2019ICIP, una instituci\u00f3 que treballa per la pau, es preocupa per la seguretat? Des de l\u2019any 2020 hem iniciat una l\u00ednia de treball que vol aglutinar tota proposta alternativa, especialment feminista, perqu\u00e8 creiem que \u00e9s important trobar maneres de desbinaritzar la pau i la seguretat, fent-les no antagonistes, transcendint el binomi de g\u00e8nere que considera que la pau \u00e9s femenina i la seguretat masculina, i que la pau \u00e9s expansiva i la seguretat restrictiva. No defensem una substituci\u00f3 narrativa de la pau per la seguretat, sin\u00f3 el bastiment d\u2019una seguretat que assumeixi estrat\u00e8gies de noviol\u00e8ncia i tingui com a aspiraci\u00f3 genu\u00efna la pau. En definitiva, considerem que el desenvolupament d\u2019una seguretat amb \u00f2ptica feminista passa per la construcci\u00f3 d\u2019iniciatives i estructures pacifistes.<\/p>\n

El desenvolupament d\u2019una seguretat amb \u00f2ptica feminista passa per la construcci\u00f3 d\u2019iniciatives i estructures pacifistes <\/cite><\/p>\n

D\u2019altra banda, volem puntualitzar que l\u2019elaboraci\u00f3 d\u2019aquest monogr\u00e0fic ha evidenciat dos desafiaments estrat\u00e8gics imminents: la necessitat d\u2019articular pensaments i accions en base a un nou model de seguretat, i la urg\u00e8ncia de diversificar-ne les veus \u2013o d\u2019escoltar-ne d\u2019altres\u2013. En primer lloc, si b\u00e9 en aquest n\u00famero ens centrem en les principals aportacions del feminisme, tamb\u00e9 volem contribuir a facilitar el di\u00e0leg entre diferents propostes i actories que delineen finalitats comunes de canvi. S\u00f3n diverses i complement\u00e0ries les corrents i visions que, afins al pacifisme i l\u2019ecologisme, proposen un paradigma de seguretat radicalment diferent a l\u2019hegem\u00f2nic. Des de la diversitat, pensem que \u00e9s imprescindible construir un espai d\u2019incid\u00e8ncia com\u00fa que ens apropi a la possibilitat de di\u00e0leg amb les estructures actuals i a la finalitat compartida de concebre un nou model de seguretat.<\/p>\n

En segon lloc, la predominan\u00e7a de la literatura anglosaxona en els estudis feministes de la seguretat suposa una gran limitaci\u00f3 de base. Un enfocament feminista de la seguretat ha de donar suport a la diversitat de metodologies existents i garantir un rol protagonista a les persones i grups m\u00e9s coneixedors i afectats per les viol\u00e8ncies, per no perpetuar la narrativa hegem\u00f2nica que sentencia la seva exclusi\u00f3. Tothom hauria de poder ser subjecte amb possibilitat d\u2019ag\u00e8ncia. Amb aquest \u00e0nim d\u2019apropar-nos a una diversitat contextual i disciplin\u00e0ria, el present n\u00famero ha comptat amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de vuit dones amb destacades traject\u00f2ries.<\/p>\n

El monogr\u00e0fic obre amb un article de la investigadora Nora Miralles que ofereix un recorregut per la noci\u00f3 pol\u00edtica de seguretat des de finals del segle XX. L\u2019autora reflexiona sobre les visions cr\u00edtiques amb el model predominant i assenyala els principals aspectes que el feminisme ha aportat a l\u2019hora d\u2019entendre i abordar la seguretat. A m\u00e9s, identifica algunes de les preguntes troncals que guiaran l\u2019enfocament de la resta d\u2019articles: Qui decideix qu\u00e8 \u00e9s una amena\u00e7a contra la nostra exist\u00e8ncia? En base a qu\u00e8? I, sobretot, com fer-hi front?<\/p>\n

En el seg\u00fcent article, Marissa Conway es pregunta com podem garantir una seguretat nacional que superi l\u2019optimitzaci\u00f3 del poder com a finalitat i el militarisme i la dissuasi\u00f3 com a mitjans. Per donar-hi resposta, presenta l\u2019\u00ab\u00e8tica de la cura\u00bb com a marc per examinar les din\u00e0miques de poder que es manifesten entre persones, comunitats i Estats, i com la Pol\u00edtica Exterior Feminista pot esdevenir una estructura per revertir-les.<\/p>\n

Per la seva banda, Ana Velasco aporta una reflexi\u00f3 cr\u00edtica sobre el recent vint\u00e8 aniversari de l\u2019Agenda de Dones, Pau i Seguretat, nascuda amb l\u2019aprovaci\u00f3 de la resoluci\u00f3 1325 del Consell de Seguretat de l\u2019ONU. La investigadora es pregunta per qu\u00e8 l\u2019agenda no ha suposat un canvi de paradigma sobre com s\u2019ent\u00e9n i procura la seguretat i si encara hi ha marges per assolir-ho. Assenyala com la viol\u00e8ncia com a camp d\u2019estudi i la seguretat com a gesti\u00f3 pol\u00edtica han estat hist\u00f2ricament impermeables a la import\u00e0ncia de l\u2019an\u00e0lisi de g\u00e8nere. El g\u00e8nere -ent\u00e8s com un dels elements estructurals que categoritza i jerarquitza les relacions humanes-, pot apropar-nos a con\u00e8ixer les causes i conseq\u00fc\u00e8ncies de les viol\u00e8ncies. Aix\u00ed, Swati Parashar exposa en el seu article com una an\u00e0lisi generitzada de les guerres ens permet entendre i q\u00fcestionar els rols socialment assignats a homes i dones i indagar en la relaci\u00f3 actual entre masculinitat i militarisme.<\/p>\n

Repensar la seguretat en clau feminista presenta un important desafiament te\u00f2ric i pr\u00e0ctic. Socialment continuen sent for\u00e7a desconegudes les contribucions que pot fer el feminisme per transformar problemes i injust\u00edcies socials <\/cite><\/p>\n

Seguidament, Carme Colomina ens presenta com Europa ha militaritzat la seva pol\u00edtica. La periodista destaca com s\u2019estan expandint pol\u00edtiques de seguretat que es construeixen contra les persones, i poders d\u2019estat que actuen -en nom de la seguretat- contra els individus que els q\u00fcestionen. Com fer front, aleshores, a la imposici\u00f3 d\u2019agendes pol\u00edtiques fonamentades en la proliferaci\u00f3 de la por, la retallada de drets i l\u2019estigmatitzaci\u00f3 d\u2019alteritats? \u00c9s potser la transversalitat de les revoltes actuals una oportunitat per redefinir la seguretat des de la cura i la protecci\u00f3?<\/p>\n

Per transformar la pol\u00edtica de seguretat actual, Pinar Bilgin subratlla com a repte pendent el desafiament de l\u2019eurocentrisme i l\u2019an\u00e0lisi de l\u2019empremta colonial, especialment enquistada en el sistema econ\u00f2mic capitalista. La seva aportaci\u00f3 gira entorn al que anomena un \u201cpensament postcolonial\u201d i argumenta la necessitat i el deure d\u2019adoptar pol\u00edtiques de responsabilitat i comprom\u00eds basades en l\u2019autoreflexi\u00f3 d\u2019Europa. Defensa que aquesta \u00f2ptica permetr\u00e0 entendre la seva complicitat actual en la causa i manteniment de conflictes violents d\u2019arreu del m\u00f3n i facilitar\u00e0 la identificaci\u00f3 de les solucions possibles.<\/p>\n

Finalment, Shamim Meer i l\u2019organitzaci\u00f3 WoMin African Alliance exemplifiquen en el darrer article la relaci\u00f3 entre explotaci\u00f3 de terres colonials i inseguretat comunit\u00e0ria. Des d\u2019una concepci\u00f3 ecofeminista posen de manifest com les dones i la natura s\u00f3n qui majorit\u00e0riament suporten els costos del sistema econ\u00f2mic, caracteritzat per l\u2019extractivisme. Per aquest motiu, la seva aposta particular \u00e9s que nom\u00e9s unes pol\u00edtiques econ\u00f2miques de caire pac\u00edfic i sostenible poden garantir una seguretat.<\/p>\n

Com a complement als articles centrals, la revista inclou una entrevista a la reconeguda fil\u00f2sofa feminista Judith Butler. Cr\u00edtica amb les estructures de poder, en aquesta entrevista reflexiona sobre els l\u00edmits i oportunitats dels conceptes de seguretat, llibertat i noviol\u00e8ncia, i sobre la creixent vulnerabilitat en temps de pand\u00e8mia mundial.<\/p>\n

En darrer terme, s\u2019inclouen un seguit de recomanacions de llibres, informes, projectes i refer\u00e8ncies a seminaris en l\u00ednia que busquen ampliar el coneixement i el debat sobre la seguretat feminista.<\/p>\n

Hem de creure en el potencial de models de seguretat compartida: menys antagonistes, m\u00e9s cooperatius i intercomunitaris, on les xarxes de suport i d\u2019acompanyament i les relacions de cura m\u00fatua facin de la interdepend\u00e8ncia una virtut <\/cite><\/p>\n

De tot aquest entramat de q\u00fcestions que exposem, podem deduir que repensar la seguretat en clau feminista presenta un important desafiament te\u00f2ric i pr\u00e0ctic. Ja d\u2019inici, el feminisme t\u00e9 avui en dia moltes connotacions en l\u2019imaginari col\u00b7lectiu, moltes de les quals suposen una tergiversaci\u00f3 de les seves fites m\u00e9s b\u00e0siques. Si b\u00e9 en els darrers anys hi ha hagut molts aven\u00e7os quant a la igualtat entre dones i homes i la promoci\u00f3 de drets sexuals i reproductius, socialment continuen sent for\u00e7a desconegudes les contribucions que pot fer el feminisme per transformar problemes i injust\u00edcies socials. Els estereotips vers els reclams de les dones sovint cauen en narratives de victimitzaci\u00f3 i paternalisme. Gran part dels espais on hi participen s\u00f3n eminentment consultius o paral\u00b7lels i no tenen garantia d\u2019influ\u00e8ncia en la presa de decisions. No hi ha hagut un canvi substantiu d\u2019enfocament, ja que m\u00e9s aviat s\u2019han afegit estructures simb\u00f2liques, d\u2019integraci\u00f3 i no d\u2019inclusi\u00f3. Cal superar una transcend\u00e8ncia de l\u2019essencialisme de certes categories, com la de dona, i apostar per nous m\u00e8todes reflexius i d\u2019incid\u00e8ncia, de pir\u00e0mide invertida. Aquest monogr\u00e0fic tamb\u00e9 pret\u00e9n ser una eina reflexiva en aquest sentit.<\/p>\n

Per tot l\u2019exposat, a continuaci\u00f3 es presenta un cos te\u00f2ric-pr\u00e0ctic que posa fil a l\u2019agulla a nombrosos fulls de ruta. Tots ells assenyalen la seguretat com a valor. Defensem no nom\u00e9s la seva dimensi\u00f3 objectiva \u2013f\u00edsica i ps\u00edquica\u2013 condicionada a les diferents din\u00e0miques de viol\u00e8ncia, sin\u00f3 tamb\u00e9 la seva dimensi\u00f3 perceptiva. Entenem que des d\u2019una \u00f2ptica feminista l\u2019ideal de seguretat hauria de recon\u00e8ixer l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019una vulnerabilitat innata i d\u2019una vulnerabilitat constru\u00efda. D\u2019una banda, som \u00e9ssers inevitablement vulnerables perqu\u00e8 vivim en interdepend\u00e8ncia. Aquest fet implica que, com a individus, hem de creure en el potencial de models de seguretat compartida: menys antagonistes, m\u00e9s cooperatius i intercomunitaris, on les xarxes de suport i d\u2019acompanyament i les relacions de cura m\u00fatua facin de la interdepend\u00e8ncia una virtut. D\u2019altra banda, per\u00f2, s\u2019ha de distingir d\u2019aquelles vulnerabilitats que per relacions o situacions de poder desigual construeixen privilegis i provoquen desemparament. \u00c9s aqu\u00ed on les persones i els col\u00b7lectius tenen un grau de vulnerabilitat que canvia amb el context. D\u2019aix\u00f2 s\u2019infereix que les persones s\u00f3n, m\u00e9s aviat, vulnerabilitzades (o es troben en situaci\u00f3 de vulnerabilitat) en lloc de ser vulnerables i, per tant, recau en l\u2019Estat la responsabilitat i el deure d\u2019assumir una finalitat de just\u00edcia social que les transformi mitjan\u00e7ant una redistribuci\u00f3 de recursos socioecon\u00f2mics. Advoquem per pol\u00edtiques de seguretat i pressupostos que estiguin al servei del benestar de les persones, i no a l\u2019inrev\u00e9s.<\/p>\n

1. Dades de despesa militar<\/a> del SIPRI.<\/p>\n

\n

\n

\n

Fotografia: ICIP<\/p>\n","protected":false},"featured_media":7347,"menu_order":0,"template":"","categories":[4],"class_list":["post-7312","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-introduccio"],"acf":[],"yoast_head":"\nReorientant la seguretat des del feminisme - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/ca\/article\/reorientant-la-seguretat-des-del-feminisme\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Reorientant la seguretat des del feminisme - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"La noci\u00f3 de \u00abseguretat\u00bb \u00e9s molt complexa. Pot ser entesa com a pol\u00edtica p\u00fablica, com a sensaci\u00f3 personal, com a producte de compra-venda o com a ideal inassolible. Com a pol\u00edtica, la seguretat t\u00e9 diversos nivells: local i global, nacional i internacional; i es vehicula des de diferents esferes: personal i comunit\u00e0ria, simb\u00f2lica i material. […]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/ca\/article\/reorientant-la-seguretat-des-del-feminisme\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2022-04-20T09:21:26+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/editorial_2560-20.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"778\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"1080\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"14 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/ca\/article\/reorientant-la-seguretat-des-del-feminisme\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/ca\/article\/reorientant-la-seguretat-des-del-feminisme\/\",\"name\":\"Reorientant la seguretat des del feminisme - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/ca\/article\/reorientant-la-seguretat-des-del-feminisme\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/ca\/article\/reorientant-la-seguretat-des-del-feminisme\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/editorial_2560-20.jpg\",\"datePublished\":\"2022-04-07T11:24:00+00:00\",\"dateModified\":\"2022-04-20T09:21:26+00:00\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/ca\/article\/reorientant-la-seguretat-des-del-feminisme\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/ca\/article\/reorientant-la-seguretat-des-del-feminisme\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/editorial_2560-20.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/editorial_2560-20.jpg\",\"width\":778,\"height\":1080},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Reorientant la seguretat des del feminisme - Revista Per la Pau","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/ca\/article\/reorientant-la-seguretat-des-del-feminisme\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Reorientant la seguretat des del feminisme - Revista Per la Pau","og_description":"La noci\u00f3 de \u00abseguretat\u00bb \u00e9s molt complexa. Pot ser entesa com a pol\u00edtica p\u00fablica, com a sensaci\u00f3 personal, com a producte de compra-venda o com a ideal inassolible. Com a pol\u00edtica, la seguretat t\u00e9 diversos nivells: local i global, nacional i internacional; i es vehicula des de diferents esferes: personal i comunit\u00e0ria, simb\u00f2lica i material. […]","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/ca\/article\/reorientant-la-seguretat-des-del-feminisme\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","article_modified_time":"2022-04-20T09:21:26+00:00","og_image":[{"width":778,"height":1080,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/editorial_2560-20.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"14 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/ca\/article\/reorientant-la-seguretat-des-del-feminisme\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/ca\/article\/reorientant-la-seguretat-des-del-feminisme\/","name":"Reorientant la seguretat des del feminisme - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/ca\/article\/reorientant-la-seguretat-des-del-feminisme\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/ca\/article\/reorientant-la-seguretat-des-del-feminisme\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/editorial_2560-20.jpg","datePublished":"2022-04-07T11:24:00+00:00","dateModified":"2022-04-20T09:21:26+00:00","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/ca\/article\/reorientant-la-seguretat-des-del-feminisme\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/ca\/article\/reorientant-la-seguretat-des-del-feminisme\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/editorial_2560-20.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/editorial_2560-20.jpg","width":778,"height":1080},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/7312","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7347"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7312"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7312"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}