{"id":7313,"date":"2022-04-07T11:24:00","date_gmt":"2022-04-07T11:24:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/issue\/%issue_post%\/article\/entrevista-amb-judith-butler-filosofa-i-activista\/"},"modified":"2022-04-07T11:24:00","modified_gmt":"2022-04-07T11:24:00","slug":"entrevista-amb-judith-butler-filosofa-i-activista","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/entrevista-amb-judith-butler-filosofa-i-activista\/","title":{"rendered":"Entrevista amb Judith Butler, fil\u00f2sofa i activista"},"content":{"rendered":"\n

<\/span>Judith Butler (Cleveland, Estats Units 1956) \u00e9s considerada avui dia una de les intel\u00b7lectuals m\u00e9s influents del m\u00f3n a partir de les seves aportacions en els \u00e0mbits de la teoria feminista, els estudis de g\u00e8nere, la pol\u00edtica, i l\u2019\u00e8tica. Cr\u00edtica amb les estructures de poder, en aquesta entrevista Butler reflexiona sobre els conceptes de seguretat, llibertat i noviol\u00e8ncia, i sobre la creixent vulnerabilitat en temps de pand\u00e8mia mundial. <\/p>\n

El feminisme defensa una alternativa a la visi\u00f3 tradicional de la seguretat, un enfocament centrat en les persones i basat en la comunitat, que tingui en compte l\u2019impacte diferencial de la viol\u00e8ncia sobre les dones i altres grups minoritzats. Comparteix aquest punt de vista?<\/b><\/p>\n

El comparteixo, per\u00f2 tamb\u00e9 em suscita algunes preguntes. Per exemple, per qu\u00e8 l\u2019Estat est\u00e0 cada vegada m\u00e9s preocupat per la seguretat enlloc d\u2019estar-ho per prestar atenci\u00f3 sanit\u00e0ria, refugi i educaci\u00f3 a tota la ciutadania, tant als ciutadans de ple dret com als que no en tenen. Estic a favor d\u2019enfocaments de base o fonamentats en la comunitat per acabar amb la viol\u00e8ncia contra totes les dones i les minories, incloses les persones trans i queer<\/em>, per\u00f2 crec que les autoritats locals, estatals i internacionals poden donar suport a aquests esfor\u00e7os. Per tant, no sempre combrego amb la idea que el veritable canvi passa necess\u00e0riament per les comunitats, i no pels governs, els Estats o les autoritats internacionals. Segurament necessitem aquestes institucions per ajudar a protegir els drets humans i el medi ambient.<\/p>\n

Quins s\u00f3n els principals obstacles per aconseguir unes pol\u00edtiques de seguretat diferents de les predominants?<\/b><\/p>\n

Potser la primera pregunta que ens hem de fer \u00e9s si s\u2019invoca la \u201cseguretat\u201d per les raons adequades. Veig, per exemple, que la repressi\u00f3 de protestes i manifestacions a diversos pa\u00efsos (com darrerament ha passat a Romania i Pol\u00f2nia contra les persones LGBTQ) es justifica fent refer\u00e8ncia a la \u201cseguretat\u201d. I als Estats Units, el moviment Black Lives Matter<\/em> tamb\u00e9 ha estat vigilat i reprimit en nom de la \u201cseguretat\u201d. Per tant, \u00e9s prou clar que de vegades \u201cseguretat\u201d significa \u201cla segura continuaci\u00f3 del r\u00e8gim que est\u00e0 al poder\u201d i, aleshores, l\u2019\u00fanic que est\u00e0 en perill \u00e9s el poder dels que tenen el poder. Aix\u00f2 no \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 de seguretat, sin\u00f3 de pol\u00edtica partidista i de mal \u00fas dels poders de l\u2019Estat. Tamb\u00e9 crec que considerar els migrants com a una amena\u00e7a per a la \u201cseguretat\u201d \u00e9s una afirmaci\u00f3 falsa que en realitat transmet la por de perdre l\u2019homogene\u00eftat \u00e8tnica o racial. Per tant, cal desvincular la \u201cseguretat\u201d d\u2019aquests usos tan enganyosos, per tal que puguem veure el que encara valorem del terme.<\/p>\n

\u201cSeguretat\u201d significa de vegades \u201cla segura continuaci\u00f3 del r\u00e8gim que est\u00e0 al poder\u201d i aleshores l\u2019\u00fanic que est\u00e0 en perill \u00e9s el poder dels que tenen el poder <\/cite> <\/p>\n

El terme \u201cseguretat\u201d t\u00e9, doncs, moltes interpretacions, igual que la \u201cviol\u00e8ncia\u201d. Per exemple, en relaci\u00f3 al Black Lives Matter<\/em>, el moviment denuncia com a viol\u00e8ncia de l\u2019Estat q\u00fcestions com les pol\u00edtiques de salut p\u00fablica o l\u2019empresonament massiu. Alhora, els seus cr\u00edtics, els acusen precisament de promoure o incitar la viol\u00e8ncia contra agents de policia i les forces de seguretat. Com hem de fer front a aquestes diferents interpretacions dels termes, que poden ser enganyoses, com vost\u00e8 deia? <\/b><\/p>\n

B\u00e9, termes com \u201cdemocr\u00e0cia\u201d i \u201cllibertat\u201d tamb\u00e9 poden ser utilitzats per aquelles persones que estan molt interessades en la seva destrucci\u00f3. Al meu parer, l\u2019important \u00e9s no renunciar a aquests termes. Hem de lluitar per consolidar el significat i la direcci\u00f3 dels conceptes clau de la democr\u00e0cia, i per fer de la noviol\u00e8ncia una pr\u00e0ctica pol\u00edtica centrada en les seves formes sist\u00e8miques. El gruix de la informaci\u00f3 sobre les protestes del Black Lives Matter<\/em> confirmen que els activistes del grup van iniciar molt pocs episodis de viol\u00e8ncia, i que la magnitud i la for\u00e7a del moviment resideix en el seu car\u00e0cter radicalment noviolent. De fet, el moviment t\u00e9 com a eix la lluita contra la viol\u00e8ncia, que inclou la brutalitat policial i els assassinats de la policia, per\u00f2 tamb\u00e9 totes les dimensions de l\u2019estat carcerari, com la detenci\u00f3 i l\u2019empresonament.<\/p>\n

L\u2019ideal de seguretat seria una vida sense por? O aquesta idea no \u00e9s realista perqu\u00e8 la por \u00e9s un element central de l\u2019experi\u00e8ncia humana? <\/b><\/p>\n

Nom\u00e9s coneixem l\u2019experi\u00e8ncia humana a trav\u00e9s de les experi\u00e8ncies socials i hist\u00f2riques que tenim a l\u2019abast. Per tant, si ens acostumem a viure amb la por com a forma de vida o com a part de qualsevol forma de vida, tendim a generalitzar-la o, fins i tot, a universalitzar-la com a component necessari. Per descomptat, crec que tenim raons per t\u00e9mer els incendis, les inundacions i els accidents, per\u00f2 incl\u00fas els desastres naturals es viuen d\u2019una manera diferent en funci\u00f3 de si vivim en un m\u00f3n que proporciona emparament, atenci\u00f3 m\u00e8dica i refugi \u2014un m\u00f3n que comparteix el dol de les p\u00e8rdues que patim\u2014 o, per contra, en un que les redueix a una estad\u00edstica demogr\u00e0fica.<\/p>\n

Al llibre Marcs de guerra<\/em> (publicat en catal\u00e0 per l\u2019ICIP), afirmeu que la vulnerabilitat \u00e9s una caracter\u00edstica de les nostres vides compartides i interdependents. El problema \u00e9s com es distribueix i s\u2019explota desigualment aquesta condici\u00f3 inevitable de fragilitat. Qu\u00e8 en pensa, de la vulnerabilitat, en el context actual de pand\u00e8mia mundial?<\/b><\/p>\n

M\u2019impacta que, als Estats Units, les formes de desigualtat social arrelades des de fa temps hagin generat minories, principalment les persones negres i d\u2019altres col\u00b7lectius racialitzats (inclosos els indis), i s\u00f3n qui m\u00e9s estan patint la Covid-19 en relaci\u00f3 a la resta del pa\u00eds. Les xifres mostren que un nombre desproporcionat de persones d\u2019aquestes comunitats pateixen formes m\u00e9s greus de la malaltia i moren m\u00e9s r\u00e0pidament i en major mesura. Com pensem sobre la seva vulnerabilitat davant la malaltia? D\u2019una banda, tots som vulnerables i el virus no en sap res, de classe ni de ra\u00e7a. D\u2019altra banda, hi ha una vulnerabilitat socialment constitu\u00efda que reflecteix una desigualtat social de llarga durada, inclosa la falta d\u2019un acc\u00e9s equitatiu a l\u2019atenci\u00f3 sanit\u00e0ria. Aix\u00ed doncs, podem veure que la vulnerabilitat t\u00e9 aquesta doble dimensi\u00f3: universalitza, per\u00f2 tamb\u00e9 deixa al descobert les desigualtats radicals entre nosaltres. \u00c9s possible que, com han defensat alguns responsables de la salut p\u00fablica, nom\u00e9s abordant en primer lloc la desigualtat social puguem abordar efica\u00e7ment la pand\u00e8mia. Al cap i a la fi, comencem a veure com es far\u00e0 la distribuci\u00f3 de la vacuna. Les persones empobrides o sense llar s\u2019identificaran com a les m\u00e9s necessitades? O se les tornar\u00e0 a abandonar?<\/p>\n

Si som capa\u00e7os d\u2019identificar Estats, institucions i pol\u00edtiques com a reproductors de la viol\u00e8ncia, cal que ens oposem a aquestes estructures com a part de la nostra pr\u00e0ctica noviolenta <\/cite> <\/p>\n

Tamb\u00e9 en el context de la pand\u00e8mia ha ressorgit el debat sobre com prioritzar la seguretat p\u00fablica sense entrar en conflicte amb els drets humans. Per fer front a la Covid-19 hem vist limitaci\u00f3 de drets, ret\u00f2rica b\u00e8l\u00b7lica i un paper protagonista de les forces militars. Qu\u00e8 n\u2019opineu de l\u2019equilibri llibertat \u2013 seguretat? Hi ha el risc que aquestes mesures excepcionals serveixin de precedent per altres crisis?<\/b><\/p>\n

El problema no \u00e9s una tensi\u00f3 entre la \u201cseguretat p\u00fablica\u201d i els drets humans, sin\u00f3 l\u2019amena\u00e7a que la \u201cseguretat p\u00fablica\u201d s\u2019ampli\u00ef per excloure molts drets b\u00e0sics i, fins i tot, criminalitzar els mateixos drets humans. Alhora, potser tamb\u00e9 podem incloure la \u201csalut p\u00fablica\u201d com a categoria que de vegades s\u2019invoca falsament per justificar la repressi\u00f3 dels moviments feministes i LGBTQ, aix\u00ed com dels moviments antiracistes i que lluiten pels drets dels migrants. El model d\u2019eugen\u00e8sia ha dominat la pol\u00edtica reaccion\u00e0ria contra la migraci\u00f3. Darrerament, la monarquia brit\u00e0nica ha intentat rec\u00f3rrer a la mateixa categoria en demanar que la s\u00e8rie de Netflix, The Crown<\/em>, inclogui una nota de \u201csalut p\u00fablica\u201d que especifiqui que la s\u00e8rie \u00e9s ficci\u00f3, no basada en fets reals. Per respondre a la vostra pregunta, el que ens hauria de preocupar \u00e9s que el refor\u00e7 dels poders estatals sota la pand\u00e8mia no s\u2019abandoni en un m\u00f3n post-pand\u00e8mic. Quan els drets reproductius i la llibertat sexual esdevenen q\u00fcestions de \u201csalut p\u00fablica\u201d, estan subjectes a la regulaci\u00f3 i criminalitzaci\u00f3. De fet, l\u2019\u00e0mbit de l\u2019ajuda humanit\u00e0ria, que podr\u00edem emmarcar en l\u2019\u00e0mbit dels drets humans, ja ha estat criminalitzat a la Mediterr\u00e0nia, la qual cosa constitueix un precedent terrible. <\/p>\n

Vost\u00e8 no nom\u00e9s defensa la igualtat, sin\u00f3 tamb\u00e9 el que anomena \u201cla igualtat radical de mer\u00e8ixer \u00e9sser plorat\u201d. Qu\u00e8 implica aquest ideal?<\/b><\/p>\n

Suposo que \u00e9s una manera de preguntar-nos com seria el m\u00f3n si realment pens\u00e9ssim que totes les vides s\u00f3n igual de valuoses. Si ens oposem a la facilitat i el desvergonyiment amb qu\u00e8 la policia mata les minories, o a les pol\u00edtiques migrat\u00f2ries i d\u2019atenci\u00f3 sanit\u00e0ria que les deixen morir, llavors lluitarem per canviar aquestes institucions perqu\u00e8 cada vida sigui tractada de la mateixa manera. Ser una persona que mereix \u00e9sser plorada equival a ser, en aquest m\u00f3n, una vida de la qual en lamentar\u00edem la p\u00e8rdua. Massa sovint vivim en un m\u00f3n en el qual algunes vides no es consideren dignes de dol, ni veritablement viscudes ni veritablement humanes; s\u00f3n f\u00e0cils de perdre, si \u00e9s que no estan ja perdudes.<\/p>\n

L\u2019amena\u00e7a actual \u00e9s que la seguretat p\u00fablica s\u2019ampli\u00ef per excloure molts drets b\u00e0sics i, fins i tot, criminalitzar els drets humans <\/cite> <\/p>\n

En lloc d\u2019insistir en la dimensi\u00f3 de les cures, com altres te\u00f2riques feministes, vost\u00e8 centra l\u2019atenci\u00f3 en la capacitat individual i col\u00b7lectiva de resist\u00e8ncia i acci\u00f3 per aconseguir una distribuci\u00f3 m\u00e9s justa de les condicions socials. Quins s\u00f3n els mitjans per canalitzar aquesta capacitat envers la transformaci\u00f3 de l\u2019estructura de poder? Han d\u2019implicar la noviol\u00e8ncia? <\/b><\/p>\n

Estic a favor de les cures i m\u2019agrada especialment el nou The Care Manifesto<\/em> [El manifest de la cura], publicat per Verso (i que espero que es publiqui en catal\u00e0). Tanmateix, massa sovint les cures es consideren una disposici\u00f3 \u00e8tica o, fins i tot, una prerrogativa maternal i crec que s\u2019ha d\u2019actuar de manera que les cures no es restringeixin a les dones ni a l\u2019\u00e0mbit dom\u00e8stic. Massa sovint pensem en la noviol\u00e8ncia com una posici\u00f3 moral personal, per\u00f2 si som capa\u00e7os d\u2019identificar Estats, institucions i pol\u00edtiques com a reproductors de la viol\u00e8ncia, cal que ens oposem a aquestes estructures m\u00e9s grans com a part de la nostra pr\u00e0ctica noviolenta. Per fer-ho, cal un moviment de resist\u00e8ncia fort i transformador.<\/p>\n

Els r\u00e8gims autoritaris guanyen terreny. Com percebeu el futur? Teniu esperan\u00e7a en un canvi important en la pol\u00edtica internacional?<\/b><\/p>\n

Ara mateix m\u2019encoratgen els ideals democr\u00e0tics radicals encarnats en els moviments socials, les lluites estudiantils continuades contra el llegat de l\u2019apartheid a Sud-\u00e0frica, Ni Una Menos a l\u2019Argentina i a tota l\u2019Am\u00e8rica Llatina perqu\u00e8 totes dues lluiten contra la desigualtat i la viol\u00e8ncia, el Black Lives Matter<\/em> als Estats Units (i la seva alian\u00e7a amb la lluita palestina per la llibertat i la dignitat), Extinction Rebellion<\/em> i altres moviments de just\u00edcia clim\u00e0tica. Aquests moviments mantenen vius els ideals quan els Estats els comprometen sovint a la pr\u00e0ctica. La meva aposta \u00e9s que els r\u00e8gims autoritaris continuaran caient: Netanyahu, Bolsonaro i Orban, per exemple. La q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s si els moviments socials i els sistemes electorals poden arribar a acceptar-se m\u00fatuament. Aqu\u00ed \u00e9s on les negociacions poden ser dif\u00edcils. Per\u00f2 tinc esperan\u00e7a.<\/p>\n<\/p>\n<\/p>\n<\/p>\n

Fotografia: \u00a9 Agence Opale \/ Alamy Stock Photo, amb la cortesia d\u2019Angle Editorial.<\/p>\n","protected":false},"featured_media":7350,"menu_order":1,"template":"","categories":[5],"class_list":["post-7313","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-entrevista"],"acf":[],"yoast_head":"\nEntrevista amb Judith Butler, fil\u00f2sofa i activista - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/entrevista-amb-judith-butler-filosofa-i-activista\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Entrevista amb Judith Butler, fil\u00f2sofa i activista - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Judith Butler (Cleveland, Estats Units 1956) \u00e9s considerada avui dia una de les intel\u00b7lectuals m\u00e9s influents del m\u00f3n a partir de les seves aportacions en els \u00e0mbits de la teoria feminista, els estudis de g\u00e8nere, la pol\u00edtica, i l\u2019\u00e8tica. Cr\u00edtica amb les estructures de poder, en aquesta entrevista Butler reflexiona sobre els conceptes de seguretat, […]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/entrevista-amb-judith-butler-filosofa-i-activista\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/entrevista_2560-19-519x720.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"519\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"720\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"10 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/entrevista-amb-judith-butler-filosofa-i-activista\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/entrevista-amb-judith-butler-filosofa-i-activista\/\",\"name\":\"Entrevista amb Judith Butler, fil\u00f2sofa i activista - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/entrevista-amb-judith-butler-filosofa-i-activista\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/entrevista-amb-judith-butler-filosofa-i-activista\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/entrevista_2560-19.jpg\",\"datePublished\":\"2022-04-07T11:24:00+00:00\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/entrevista-amb-judith-butler-filosofa-i-activista\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/entrevista-amb-judith-butler-filosofa-i-activista\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/entrevista_2560-19.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/entrevista_2560-19.jpg\",\"width\":778,\"height\":1080},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Entrevista amb Judith Butler, fil\u00f2sofa i activista - Revista Per la Pau","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/entrevista-amb-judith-butler-filosofa-i-activista\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Entrevista amb Judith Butler, fil\u00f2sofa i activista - Revista Per la Pau","og_description":"Judith Butler (Cleveland, Estats Units 1956) \u00e9s considerada avui dia una de les intel\u00b7lectuals m\u00e9s influents del m\u00f3n a partir de les seves aportacions en els \u00e0mbits de la teoria feminista, els estudis de g\u00e8nere, la pol\u00edtica, i l\u2019\u00e8tica. Cr\u00edtica amb les estructures de poder, en aquesta entrevista Butler reflexiona sobre els conceptes de seguretat, […]","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/entrevista-amb-judith-butler-filosofa-i-activista\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","og_image":[{"width":519,"height":720,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/entrevista_2560-19-519x720.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"10 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/entrevista-amb-judith-butler-filosofa-i-activista\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/entrevista-amb-judith-butler-filosofa-i-activista\/","name":"Entrevista amb Judith Butler, fil\u00f2sofa i activista - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/entrevista-amb-judith-butler-filosofa-i-activista\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/entrevista-amb-judith-butler-filosofa-i-activista\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/entrevista_2560-19.jpg","datePublished":"2022-04-07T11:24:00+00:00","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/entrevista-amb-judith-butler-filosofa-i-activista\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/entrevista-amb-judith-butler-filosofa-i-activista\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/entrevista_2560-19.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/entrevista_2560-19.jpg","width":778,"height":1080},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/7313","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7350"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7313"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7313"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}