{"id":7314,"date":"2022-04-07T11:24:01","date_gmt":"2022-04-07T11:24:01","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/issue\/%issue_post%\/article\/de-la-por-a-lacceptacio-de-la-vulnerabilitat-humana-perspectives-sobre-la-seguretat\/"},"modified":"2022-04-07T11:24:01","modified_gmt":"2022-04-07T11:24:01","slug":"de-la-por-a-lacceptacio-de-la-vulnerabilitat-humana-perspectives-sobre-la-seguretat","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/de-la-por-a-lacceptacio-de-la-vulnerabilitat-humana-perspectives-sobre-la-seguretat\/","title":{"rendered":"De la por a l\u2019acceptaci\u00f3 de la vulnerabilitat humana: perspectives sobre la seguretat"},"content":{"rendered":"\n

<\/span> Arran dels atacs de l\u201911 de setembre de 2001 a les Torres Bessones de Nova York<\/span>, la necessitat de prioritzar la seguretat, fins i tot quan aquesta entra en conflicte amb els drets humans, va cooptar el marc del debat. Aquesta necessitat implicava tota una s\u00e8rie de pol\u00edtiques basades en la vigil\u00e0ncia massiva i el control del moviment de les persones, i va iniciar una retallada progressiva de llibertats. El concepte hegem\u00f2nic de seguretat retornava a la visi\u00f3 tradicional de la Guerra Freda, associada al poder militar de l\u2019Estat per a preservar la seva exist\u00e8ncia i la seva integritat territorial front als enemics externs o interns. Una associaci\u00f3 estreta i interessada que va ser q\u00fcestionada per altres propostes que anaven sorgint \u2013com la seguretat humana o les visions cr\u00edtiques sobre la seguretat\u2013 i que despla\u00e7aven l\u2019Estat del centre de la seguretat per a posar-hi la vida, les persones i les comunitats. Des de l\u2019inici del que s\u2019ha anomenat la \u201cGuerra Global contra el Terror\u201d, la seguretat nacional torna a monopolitzar els debats i les pol\u00edtiques, per\u00f2 s\u2019enfronta al q\u00fcestionament permanent de les defensores i defensors dels drets humans. <\/p>\n

Com a punt de partida, i des d\u2019una perspectiva hol\u00edstica, la seguretat es pot definir com el fet d\u2019estar o de sentir-se exempt de qualsevol dany per a la vida i la integritat.1<\/sup><\/a> La seguretat entesa com a b\u00e9 com\u00fa \u00e9s un ideal recent, que pren import\u00e0ncia a mesura que la vida humana va adquirint valor, fins a esdevenir una dimensi\u00f3 fonamental del pacte amb qu\u00e8 va n\u00e9ixer l\u2019Estat modern. Per lliurar-nos de la por que ens provoca \u2013segons alguns te\u00f2rics de l\u2019Estat, com Thomas Hobbes\u2013 viure en un \u201cestat de naturalesa\u201d de tots contra tots, on les propietats i b\u00e9ns s\u00f3n cobejats per altres, posem en mans de l\u2019autoritat la nostra protecci\u00f3 a canvi de la nostra obedi\u00e8ncia. D\u2019aquesta manera, la seguretat passa a ser una \u201cexoneraci\u00f3 de la cura de la vida p\u00fablica\u201d2<\/sup><\/a>; la delegaci\u00f3 en l\u2019Estat, mitjan\u00e7ant el que coneixem com a \u201ccontracte social\u201d, de la protecci\u00f3 de la vida, la llibertat i els b\u00e9ns. <\/p>\n

Qui decideix qu\u00e8 \u00e9s una amena\u00e7a contra la nostra exist\u00e8ncia? En base a qu\u00e8? I, sobretot, una amena\u00e7a contra qui? <\/cite> <\/p>\n

Des de llavors, llibertat i seguretat s\u00f3n venudes com a ideals en oposici\u00f3 per les narratives m\u00e9s tradicionals. Un joc de suma zero on m\u00e9s de l\u2019una equival a menys de l\u2019altra i viceversa. En les darreres dues d\u00e8cades, aquesta perspectiva no nom\u00e9s ha retornat amb for\u00e7a, sin\u00f3 que ens ha immers en un proc\u00e9s que coneixem com a securititzaci\u00f3, entesa com la capacitat dels Estats de desplegar mesures d\u2019emerg\u00e8ncia i poders especials, sobretot militars, en resposta a amenaces existencials.3<\/sup><\/a> Per\u00f2, qui decideix qu\u00e8 \u00e9s una amena\u00e7a contra la nostra exist\u00e8ncia? En base a qu\u00e8? I, sobretot, una amena\u00e7a contra qui? <\/p>\n

Comunitats i individus en el centre: la seguretat humana<\/b> <\/p>\n

Algunes de les primeres veus cr\u00edtiques en esquerdar la visi\u00f3 estatoc\u00e8ntrica i tradicional sobre la seguretat, suggerien que el concepte est\u00e0 profundament polititzat i subjecte a interessos i prioritats. Per tant, apuntaven, la seguretat no nom\u00e9s no t\u00e9 un car\u00e0cter purament t\u00e8cnic i objectiu, sin\u00f3 que tot el que l\u2019envolta \u00e9s profundament pol\u00edtic i subjectiu. <\/p>\n

Exposar aquesta subjectivitat \u00e9s clau per q\u00fcestionar que, si les amenaces existencials no s\u00f3n objectives, el que l\u2019Estat considera amenaces a la seva seguretat no necess\u00e0riament ha de coincidir amb els perills i riscos que enfronten les persones que l\u2019habiten.4<\/sup><\/a> Per tant, si es volen abordar amenaces a la vida i a la dignitat humanes, l\u2019Estat ha de ser despla\u00e7at del focus de les pol\u00edtiques de seguretat per posar-hi les comunitats i els individus. <\/p>\n

Si es volen abordar amenaces a la vida i la dignitat, l\u2019Estat ha de ser despla\u00e7at del focus de les pol\u00edtiques de seguretat per posar-hi les comunitats i els individus <\/cite> <\/p>\n

Als anys 90, amb el final de la Guerra Freda i la revaloritzaci\u00f3 liberal de l\u2019individu i dels seus drets individuals, l\u2019arquitectura dels Drets Humans va evolucionar amb la introducci\u00f3 com a element central del concepte de \u201cdesenvolupament\u201d, que posava sobre les espatlles dels pa\u00efsos m\u00e9s rics l\u2019obligaci\u00f3 d\u2019\u201cajudar\u201d la resta de pa\u00efsos a cr\u00e9ixer econ\u00f2micament. Tanmateix, paral\u00b7lelament s\u2019estenia una onada de privatitzacions de serveis p\u00fablics i terres dels pa\u00efsos del Sud, liderada pel Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional, a canvi de suport econ\u00f2mic. <\/p>\n

L\u2019any 1994, el Programa de Nacions Unides pel Desenvolupament (PNUD) va incloure en el seu Informe sobre el Desenvolupament Hum\u00e0 el concepte de \u201cseguretat humana\u201d, que proposava la cerca de la seguretat mitjan\u00e7ant el desenvolupament, i no a trav\u00e9s de les armes. Amb la voluntat d\u2019\u201cabordar les causes profundes de la inseguretat humana i no nom\u00e9s les seves tr\u00e0giques conseq\u00fc\u00e8ncies\u201d, l\u2019informe promovia el desenvolupament centrat en l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 per a conquerir la pau, els drets humans i la protecci\u00f3 mediambiental, davant les noves amenaces que s\u2019estaven introduint a l\u2019agenda pol\u00edtica i securit\u00e0ria global: la pobresa, la destrucci\u00f3 d\u2019ecosistemes, el creixement descontrolat de la poblaci\u00f3 mundial, la criminalitat o la delinq\u00fc\u00e8ncia transnacional \u2013com el narcotr\u00e0fic. <\/p>\n

Les visions cr\u00edtiques de la seguretat denuncien la impossibilitat d\u2019assolir la seguretat humana sense tocar les estructures de poder <\/cite> <\/p>\n

El PNUD propugnava que la pau \u201chavia de lliurar-se en dos fronts\u201d: el front de la seguretat, o la \u201cllibertat envers la por\u201d i el front econ\u00f2mic i social, o la \u201cllibertat de la mis\u00e8ria o necessitat\u201d, indestriables l\u2019una de l\u2019altra. El seu desplegament operatiu, per\u00f2, aprofundia en un o altre front, en funci\u00f3 de l\u2019Estat o organisme, dels seus posicionaments ideol\u00f2gics, dels seus interessos i estrat\u00e8gies. I \u00e9s que, la seguretat humana no \u00e9s un concepte un\u00edvoc o est\u00e0tic. <\/p>\n

D\u2019entrada, el desplegament de la seguretat humana presenta dos grans enfocaments, segons les propostes pol\u00edtiques per assolir-la, el seu grau de desafiament a la visi\u00f3 tradicional de la seguretat i el grau de cr\u00edtica a les estructures i relacions de poder vigents: <\/p>\n

– L\u2019enfocament ampli, m\u00e9s fidel a la formulaci\u00f3 original del concepte recollida a l\u2019informe del PNUD \u2013estretament vinculada al concepte de desenvolupament hum\u00e0, primer, i de desenvolupament sostenible, despr\u00e9s. La seguretat humana es concep aqu\u00ed d\u2019una forma integral, com a una situaci\u00f3 en la qual les persones es troben lliures de tot tipus d\u2019amenaces a la seva integritat, per\u00f2 tamb\u00e9 amb les necessitats b\u00e0siques cobertes. L\u2019enfocament ampli desglossa la seguretat humana en set dimensions per facilitar la seva materialitzaci\u00f3 pr\u00e0ctica: econ\u00f2mica, aliment\u00e0ria, sanit\u00e0ria, mediambiental, personal, comunit\u00e0ria i pol\u00edtica. <\/p>\n

– L\u2019enfocament restringit, m\u00e9s adaptable per a la majoria de governs que hi han apostat \u2013encap\u00e7alats pel Canad\u00e0\u2013, ha adoptat el concepte assimilant-lo \u00fanicament a la llibertat envers la por, neutralitzant-ne el contingut m\u00e9s transformador sota la justificaci\u00f3 de fer-lo m\u00e9s f\u00e0cil d\u2019aplicar a la pr\u00e0ctica. Aquesta visi\u00f3, que ha esdevingut l\u2019hegem\u00f2nica en l\u2019\u00e0mbit de la pol\u00edtica internacional, ha donat fruits rellevants, com ara la prohibici\u00f3 de les mines antipersones, la prohibici\u00f3 de l\u2019\u00fas d\u2019armes nuclears5<\/sup><\/a> o la formulaci\u00f3 del concepte de \u201cresponsabilitat de protegir\u201d, un instrument de les Nacions Unides que autoritza els Estats a intervenir en aquells pa\u00efsos on els governs s\u00f3n responsables de violacions greus del Dret Internacional, com ara genocidi o crims contra la humanitat. <\/p>\n

Les viol\u00e8ncies quotidianes a la fam\u00edlia, la llar i la comunitat estan interconnectades amb les din\u00e0miques de la viol\u00e8ncia en termes m\u00e9s macro <\/cite> <\/p>\n

Tanmateix, les visions cr\u00edtiques sobre la seguretat consideren que l\u2019adopci\u00f3 per part d\u2019alguns governs de l\u2019enfocament restringit de la seguretat humana ha despullat el concepte del seu contingut m\u00e9s transformador per a fer-lo m\u00e9s digerible i funcional a la pau liberal i m\u00e9s allunyat de tota cr\u00edtica a les estructures socioecon\u00f2miques que, entre d\u2019altres, mantenen la dominaci\u00f3 colonial Nord-Sud. Aquestes veus denuncien la impossibilitat d\u2019assolir la seguretat humana sense tocar les estructures de poder6<\/sup><\/a>, alhora que es pregunten: qu\u00e8 passa quan \u00e9s l\u2019Estat qui genera, amb les seves pol\u00edtiques, inseguretat en la ciutadania? <\/p>\n

Seguretat humana i feminisme: trobades i desacords<\/b> <\/p>\n

El q\u00fcestionament del rol de l\u2019Estat com a protector, pel fet que \u00e9s un actor que pot contribuir a generar i perpetuar desigualtats, \u00e9s, precisament, una de les majors contribucions de les perspectives feministes sobre la seguretat. Aquestes consideren que moltes de les pol\u00edtiques desplegades pels Estats \u2013sobretot aquelles que tenen una base punitiva i basada en la l\u00f2gica del c\u00e0stig\u2013 han revertit de forma negativa en les vides i les experi\u00e8ncies d\u2019inseguretat de les persones en general i de les dones en particular. Especialment d\u2019aquelles que formen part dels grups socials, \u00e8tnics i religiosos considerats com a potencialment \u201camena\u00e7ants\u201d. El feminisme confronta tamb\u00e9, cr\u00edticament, la pretesa universalitat de la seguretat humana, que sota el terme \u201chum\u00e0\u201d ha tendit sovint a generalitzar les experi\u00e8ncies i veus masculines sota un fals car\u00e0cter universal7<\/sup><\/a>, invisibilitzant les viv\u00e8ncies diferencials de les dones i de l\u2019an\u00e0lisi de g\u00e8nere a la seguretat. <\/p>\n

Les propostes transformadores al voltant de la seguretat s\u2019enfronten a un intens proc\u00e9s de securititzaci\u00f3 que posa en perill llibertats que es creien s\u00f2lides <\/cite> <\/p>\n

La seguretat com a camp d\u2019estudi i pr\u00e0ctica pol\u00edtica ha estat hist\u00f2ricament impermeable a l\u2019an\u00e0lisi de g\u00e8nere, aix\u00f2 \u00e9s, a les relacions de poder i subordinaci\u00f3 entre homes i dones i amb relaci\u00f3 a altres identitats minoritzades socialment. Aquestes relacions desiguals, per\u00f2, condicionen absolutament la nostra comprensi\u00f3 i experi\u00e8ncia de la inseguretat i la vulnerabilitat. Tot i aix\u00ed, aquesta exclusi\u00f3 hist\u00f2rica no implica que la seguretat en la seva concepci\u00f3 tradicional sigui neutral en termes de g\u00e8nere. Ben al contrari, la militaritzaci\u00f3 de la vida social que impulsa aquesta visi\u00f3 requereix una estricta divisi\u00f3 sexual de rols, en qu\u00e8 els homes s\u00f3n salvadors de la p\u00e0tria, mentre que el gruix del sosteniment de la vida queda de forma naturalitzada i gratu\u00efta sota la responsabilitat de les dones. Alhora, quan ha estat funcional a nivell estrat\u00e8gic, la visi\u00f3 tradicional de la seguretat ha utilitzat el discurs sobre els drets de les dones per justificar mesures com la invasi\u00f3 de pa\u00efsos com l\u2019Afganistan, que al seu torn han generat greus impactes contra la seguretat i contra els drets humans de les dones. <\/p>\n

Per\u00f2, qu\u00e8 \u00e9s el que aporta exactament la perspectiva feminista al camp de la seguretat? L\u2019an\u00e0lisi de g\u00e8nere suggereix que les viol\u00e8ncies quotidianes que succeeixen a la fam\u00edlia, a la llar i a la comunitat estan interconnectades amb les din\u00e0miques de la viol\u00e8ncia en termes m\u00e9s macro. S\u2019aplica aix\u00ed la consigna cl\u00e0ssica del feminisme \u201call\u00f2 personal \u00e9s pol\u00edtic\u201d a l\u2019\u00e0mbit internacional i de la seguretat. A m\u00e9s, i en aix\u00f2 coincideix amb la seguretat humana, la perspectiva feminista posa el focus en els individus i les comunitats des d\u2019una comprensi\u00f3 \u00e0mplia de les amenaces a la vida i a la integritat i de a qui s\u2019ha d\u2019aplicar la seguretat. Ho fa atenent a les relacions de poder i desigualtat de g\u00e8nere i a la seva intersecci\u00f3 amb la ra\u00e7a i la classe, com a fets que s\u00f3n clau per entendre les experi\u00e8ncies d\u2019inseguretat8<\/sup><\/a> que viuen les dones i altres identitats de g\u00e8nere i sexuals que escapen de la norma, com ara les persones trans o LGTBIQ+. <\/p>\n

La gesti\u00f3 de la cura de la vida permetr\u00e0 que les comunitats humanes passem de ser individualitats espantades a ser vulnerabilitats acompanyades <\/cite> <\/p>\n

Les propostes alternatives i transformadores al voltant de la seguretat s\u2019enfronten avui a un intens proc\u00e9s de securititzaci\u00f3 que ha posat en perill llibertats que es creien s\u00f2lides, alhora que ha debilitat el sistema internacional de Drets Humans. En aquest nou ordre mundial, el que abans eren conflictes socials o q\u00fcestions d\u2019ordre p\u00fablic \u2013fluxos migratoris, minories culturals i religioses, tr\u00e0fic de drogues, nous moviments socials\u2013 ara s\u2019aborden des de les solucions excepcionals, moltes d\u2019elles de dubtosa legitimitat i legalitat. <\/p>\n

Aix\u00ed, per exemple, en l\u2019era de la lluita contra el terrorisme, la interconnexi\u00f3 entre seguretat i desenvolupament es posa al servei, no de la reducci\u00f3 de la pobresa, sin\u00f3 de l\u2019alleujament de les pors dels pa\u00efsos m\u00e9s rics a trav\u00e9s de la reorientaci\u00f3 dels fons de cooperaci\u00f3 a aquelles regions i pa\u00efsos que es consideren una amena\u00e7a per a Occident.9<\/sup><\/a> El m\u00f3n del desenvolupament es veu pressionat a redefinir els seus criteris i es genera una relaci\u00f3 de xantatge en la qual el Sud Global es compromet a aturar la migraci\u00f3 i el reclutament de nous extremistes violents, pels mitjans que calgui, a canvi d\u2019ajuda al desenvolupament. Una situaci\u00f3 que es replica en el cas del que s\u2019anomena Prevenci\u00f3 dels Extremismes Violents que, en alguns casos, com denuncien investigadors com Arun Kundnani10<\/sup><\/a> i activistes com Ainhoa Nadia Douhaibi11<\/sup><\/a>, han servit per justificar la vigil\u00e0ncia massiva de comunitats \u00e8tniques o religioses, sovint caient en la vulneraci\u00f3 de drets fonamentals, sense que aquest desplegament hagi suposat una soluci\u00f3 al fenomen del terrorisme. La seguretat humana esdev\u00e9, aix\u00ed, coartada al servei de la securitzaci\u00f3. <\/p>\n

No \u00e9s un context f\u00e0cil per al desplegament d\u2019alternatives de seguretat que posin les persones, les comunitats i les seves necessitats al centre per\u00f2, alhora, emergeixen amb for\u00e7a les visions que \u2013com el feminisme\u2013 assenyalen les estructures de poder i dominaci\u00f3 amb l\u2019objectiu de transformar-les. El que el feminisme proposa \u00e9s una seguretat comunit\u00e0ria i quotidiana que situ\u00ef la noci\u00f3 de vulnerabilitat al centre dels debats i de les pr\u00e0ctiques pol\u00edtiques.12<\/sup><\/a> La seguretat \u00e9s un ideal insaciable i nom\u00e9s un abordatge que passi per la recuperaci\u00f3 dels vincles comunitaris i per la responsabilitzaci\u00f3 en la gesti\u00f3 de la cura de la vida permetr\u00e0 que les comunitats humanes passem de ser individualitats espantades a ser vulnerabilitats acompanyades. <\/p>\n

1. Fierke, K.M. (2015) Critical approaches to international security, Cambridge: Polity Press. <\/p>\n

2. Barberis, M. (2020) No hay seguridad sin libertad. La quiebra de las pol\u00edticas antiterroristas, Madrid: Editorial Trotta. <\/p>\n

3. Buzan, B., Waever, O., De Wilde, J. (1998) Security: A New Framework for Analysis, London: Lynne Rienner Publishers. <\/p>\n

4. Hoogensen, G. i Rottem, S. (2004) \u201cGender identity and the subject of security\u201d. Security Dialogue, vol. 35, issue 2, p\u00e0gs. 152-171. <\/p>\n

5. El Tractat de Prohibici\u00f3 de les Armes Nuclears va entrar en vigor el 22 de gener de 2021. Tot i aix\u00ed, i malgrat la seva ratificaci\u00f3 per 50 nacions, les principals pot\u00e8ncies at\u00f2miques del m\u00f3n, com els EUA, Regne Unit, Fran\u00e7a, Xina i R\u00fassia, no s\u00f3n signat\u00e0ries del text. <\/p>\n

6. P\u00e9rez de Armi\u00f1o, K. i Mendia, I. (eds.) (2013) Seguridad Humana. Aportes cr\u00edticos al debate te\u00f3rico y pol\u00edtico, Madrid: Tecnos. <\/p>\n

7. Hudson, H. (2005) \u201c\u2018Doing\u2019 security as though Humans matter: a Feminist pespective on Gender and the politics of Human Security\u201d, Security Dialogue, vol. 36, n\u00famero 2, juny. <\/p>\n

8. Mendia, I. (2013) \u201cFeminismo y Seguridad Humana: Encuentros y desencuentros\u201d a P\u00e9rez de Armi\u00f1o, K., i Mendia, I. (eds.) Seguridad Humana. Aportes cr\u00edticos al debate te\u00f3rico y pol\u00edtico, Madrid: Tecnos. <\/p>\n

9. Duffield, M. (2020) \u201cSeguridad Humana: vincular desarrollo y seguridad en la era del terror\u201d, Relaciones Internacionales, UAM, N\u00famero 43, febrer-maig. <\/p>\n

10. Kundnani, A. (2015) A Decade Lost: Rethinking Radicalisation and Extremism, Claystone. <\/p>\n

11. Douhaibi, A. N. (2019) La radicalizaci\u00f3n del racismo. Islamofobia de Estado y prevenci\u00f3n antiterrorista, Madrid: Cambalache. <\/p>\n

12. Urrutia, P., Villellas, A., Villellas, M. (2020) \u201cSeguridad Feminista. Aportaciones conceptuales y desarrollo actual\u201d. Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau, Informes 16\/2020. <\/p>\n

SOBRE L\u2019AUTORA<\/b>
Nora Miralles Crespo \u00e9s periodista especialitzada en an\u00e0lisi internacional i investigadora en g\u00e8nere, militarisme, seguretat i drets humans al Centre Del\u00e0s d\u2019Estudis per la Pau, a l\u2019Observatori de Drets Humans i Empreses a la Mediterr\u00e0nia (ODHE) i a Shock Monitor. T\u00e9 el M\u00e0ster en G\u00e8nere, Conflicte i Drets Humans per la Universitat d\u2019Ulster (Irlanda del Nord). \u00c9s s\u00f2cia de la cooperativa de recerca i intervenci\u00f3 feminista Sudergintza Cooperativa, forma part de la Women\u2019s International League for Peace and Freedom (WILPF) i \u00e9s activista del moviment feminista catal\u00e0 i del moviment popular de Manresa. <\/p>\n

Fotografia: \u00a9 Grzegorz \u017bukowski <\/p>\n","protected":false},"featured_media":7353,"menu_order":2,"template":"","categories":[6],"class_list":["post-7314","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-centrals"],"acf":[],"yoast_head":"\nDe la por a l\u2019acceptaci\u00f3 de la vulnerabilitat humana: perspectives sobre la seguretat - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/de-la-por-a-lacceptacio-de-la-vulnerabilitat-humana-perspectives-sobre-la-seguretat\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"De la por a l\u2019acceptaci\u00f3 de la vulnerabilitat humana: perspectives sobre la seguretat - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Arran dels atacs de l\u201911 de setembre de 2001 a les Torres Bessones de Nova York, la necessitat de prioritzar la seguretat, fins i tot quan aquesta entra en conflicte amb els drets humans, va cooptar el marc del debat. Aquesta necessitat implicava tota una s\u00e8rie de pol\u00edtiques basades en la vigil\u00e0ncia massiva i el […]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/de-la-por-a-lacceptacio-de-la-vulnerabilitat-humana-perspectives-sobre-la-seguretat\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_1_2560-20.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"778\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"1080\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"14 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/de-la-por-a-lacceptacio-de-la-vulnerabilitat-humana-perspectives-sobre-la-seguretat\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/de-la-por-a-lacceptacio-de-la-vulnerabilitat-humana-perspectives-sobre-la-seguretat\/\",\"name\":\"De la por a l\u2019acceptaci\u00f3 de la vulnerabilitat humana: perspectives sobre la seguretat - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/de-la-por-a-lacceptacio-de-la-vulnerabilitat-humana-perspectives-sobre-la-seguretat\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/de-la-por-a-lacceptacio-de-la-vulnerabilitat-humana-perspectives-sobre-la-seguretat\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_1_2560-20.jpg\",\"datePublished\":\"2022-04-07T11:24:01+00:00\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/de-la-por-a-lacceptacio-de-la-vulnerabilitat-humana-perspectives-sobre-la-seguretat\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/de-la-por-a-lacceptacio-de-la-vulnerabilitat-humana-perspectives-sobre-la-seguretat\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_1_2560-20.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_1_2560-20.jpg\",\"width\":778,\"height\":1080},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"De la por a l\u2019acceptaci\u00f3 de la vulnerabilitat humana: perspectives sobre la seguretat - Revista Per la Pau","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/de-la-por-a-lacceptacio-de-la-vulnerabilitat-humana-perspectives-sobre-la-seguretat\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"De la por a l\u2019acceptaci\u00f3 de la vulnerabilitat humana: perspectives sobre la seguretat - Revista Per la Pau","og_description":"Arran dels atacs de l\u201911 de setembre de 2001 a les Torres Bessones de Nova York, la necessitat de prioritzar la seguretat, fins i tot quan aquesta entra en conflicte amb els drets humans, va cooptar el marc del debat. Aquesta necessitat implicava tota una s\u00e8rie de pol\u00edtiques basades en la vigil\u00e0ncia massiva i el […]","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/de-la-por-a-lacceptacio-de-la-vulnerabilitat-humana-perspectives-sobre-la-seguretat\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","og_image":[{"width":778,"height":1080,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_1_2560-20.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"14 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/de-la-por-a-lacceptacio-de-la-vulnerabilitat-humana-perspectives-sobre-la-seguretat\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/de-la-por-a-lacceptacio-de-la-vulnerabilitat-humana-perspectives-sobre-la-seguretat\/","name":"De la por a l\u2019acceptaci\u00f3 de la vulnerabilitat humana: perspectives sobre la seguretat - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/de-la-por-a-lacceptacio-de-la-vulnerabilitat-humana-perspectives-sobre-la-seguretat\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/de-la-por-a-lacceptacio-de-la-vulnerabilitat-humana-perspectives-sobre-la-seguretat\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_1_2560-20.jpg","datePublished":"2022-04-07T11:24:01+00:00","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/de-la-por-a-lacceptacio-de-la-vulnerabilitat-humana-perspectives-sobre-la-seguretat\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/de-la-por-a-lacceptacio-de-la-vulnerabilitat-humana-perspectives-sobre-la-seguretat\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_1_2560-20.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_1_2560-20.jpg","width":778,"height":1080},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/7314","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7353"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7314"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7314"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}