{"id":7315,"date":"2022-04-07T11:24:01","date_gmt":"2022-04-07T11:24:01","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/issue\/%issue_post%\/article\/la-seguretat-nacional-i-les-cures-dues-cares-de-la-mateixa-moneda\/"},"modified":"2022-04-07T11:24:01","modified_gmt":"2022-04-07T11:24:01","slug":"la-seguretat-nacional-i-les-cures-dues-cares-de-la-mateixa-moneda","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-seguretat-nacional-i-les-cures-dues-cares-de-la-mateixa-moneda\/","title":{"rendered":"La seguretat nacional i les cures: dues cares de la mateixa moneda"},"content":{"rendered":"\n

<\/span> Els conceptes i les accions relacionades amb la cura es reflecteixen a cada rac\u00f3 del m\u00f3n.<\/span> Fins a cert punt, l\u2019Estat tamb\u00e9 realitza tasques de cura. Algunes prestacions que promociona el govern, com l\u2019educaci\u00f3 gratu\u00efta per a la inf\u00e0ncia i adolesc\u00e8ncia, garanteixen que tothom tingui acc\u00e9s a unes estructures de suport. Altres mecanismes, com l\u2019atenci\u00f3 sociosanit\u00e0ria, es construeixen espec\u00edficament per arribar a aquelles persones en situaci\u00f3 de vulnerabilitat que necessiten ajuda. La cura fa girar el m\u00f3n, tant a nivell global com local, i sol servir per mantenir la seguretat de les persones. D\u2019aquesta manera, les nocions que s\u2019hi relacionen es manifesten tamb\u00e9 en la nostra manera d\u2019entendre la seguretat nacional. <\/p>\n

Com a estatunidenca resident al Regne Unit, la meva concepci\u00f3 de les cures prestades per l\u2019Estat est\u00e0 condicionada per la meva viv\u00e8ncia en ambdues societats. Els Estats Units, superpot\u00e8ncia mundial i una de les nacions econ\u00f2micament m\u00e9s riques, no tenen la voluntat d\u2019impulsar aquests programes socials. El Regne Unit, per la seva banda, s\u2019est\u00e0 afanyant a constr\u00e8nyer les pol\u00edtiques de cures mitjan\u00e7ant un r\u00e8gim d\u2019austeritat. En un m\u00f3n cada vegada m\u00e9s capitalista, organitzat al voltant dels valors patriarcals, les cures es mercantilitzen i es manipulen per explotar determinades persones. Per contra, \u201cen aquelles llars, comunitats i Estats-naci\u00f3 on la prestaci\u00f3 i la recepci\u00f3 de cures s\u00f3n adients i no explotadores, es redueixen els riscos associats a altres tipus d\u2019amenaces a la seguretat\u201d.1<\/sup><\/a> En altres paraules, les cures creen un efecte domin\u00f3 a tots els racons del planeta. <\/p>\n

En un m\u00f3n cada vegada m\u00e9s capitalista, organitzat al voltant de valors patriarcals, les cures es mercantilitzen i es manipulen per explotar determinades persones <\/cite> <\/p>\n

Mentre que els Estats disminueixen el seu inter\u00e8s per les cures, augmenten l\u2019inter\u00e8s per les aproximacions feministes en la formulaci\u00f3 de pol\u00edtiques. De fet, un nombre creixent, inclosos els Estats Units i el Regne Unit, s\u2019estan comprometent amb els marcs de la Pol\u00edtica Exterior Feminista (PEF). Tanmateix, els esfor\u00e7os per eliminar els mecanismes de suport social entren en contradicci\u00f3 amb els objectius de les PEF, que prioritzen expressament les necessitats dels marginats i vulnerables i estan fortament influ\u00efdes per la seguretat humana. Com es pot, doncs, conciliar ambd\u00f3s aspectes? <\/p>\n

Fent servir l\u2019\u00e8tica de la cura com a marc te\u00f2ric,2<\/sup><\/a> descric la necessitat d\u2019ampliar la nostra comprensi\u00f3 sobre la seguretat nacional m\u00e9s enll\u00e0 del militarisme i la dissuasi\u00f3, per tal d\u2019aplicar una veritable PEF. Aquest article dedicar\u00e0 primer una mirada cr\u00edtica a l\u2019abisme que separa les idees sobre la cura de les idees sobre la seguretat i posar\u00e0 en relleu algunes de les caracter\u00edstiques m\u00e9s \u00fatils de l\u2019\u00e8tica de la cura. En segon lloc, explorar\u00e0 com la PEF pot reflectir una associaci\u00f3 actualitzada entre les cures i la seguretat. <\/p>\n

L\u2019amena\u00e7a de la for\u00e7a i la viol\u00e8ncia com a mecanisme per mantenir \u201csegures\u201d les persones \u00e9s habitual <\/cite> <\/p>\n

\u00c8tica de la cura en relaci\u00f3 amb la seguretat<\/b> <\/p>\n

Les feministes fa temps que assenyalen els vincles entre all\u00f2 local i all\u00f2 global, all\u00f2 personal i all\u00f2 pol\u00edtic. T\u00e9 sentit, doncs, que, com a mitj\u00e0 per entendre la identitat, la subjectivitat i la moral amb una perspectiva relacional, l\u2019\u00e8tica de les cures tingui les arrels en el pensament feminista. Concretament, com ens relacionem i complim les nostres responsabilitats m\u00fatues \u00e9s la perspectiva clau a trav\u00e9s de la qual l\u2019\u00e8tica de la cura ens demana que filtrem la informaci\u00f3. La l\u00ednia entre all\u00f2 privat i all\u00f2 p\u00fablic es difumina expl\u00edcitament, ja que les q\u00fcestions relacionades amb la intimitat \u201ctenen una gran import\u00e0ncia pol\u00edtica en la mesura que la seva forma i naturalesa estan determinades per relacions de poder que es desenvolupen en diversos contextos, des de la llar fins a l\u2019economia pol\u00edtica mundial\u201d.3<\/sup><\/a> <\/p>\n

El m\u00f3n en qu\u00e8 existim i les seves jerarquies de poder tenen una influ\u00e8ncia formativa en la nostra manera de respondre i relacionar-nos, sigui entre persones o entre Estats. Actualment aquestes jerarquies es basen en valors patriarcals que consideren el poder com un recurs limitat que s\u2019ha d\u2019acaparar, no pas compartir. Aix\u00f2 orienta les concepcions generals sobre la seguretat i es reflecteix en l\u2019\u00fas d\u2019enfocaments fortament militaritzats per a mantenir la \u201cseguretat\u201d d\u2019un Estat i la seva poblaci\u00f3. Per contra, el feminisme mostra un desinter\u00e8s actiu per refor\u00e7ar les jerarquies i, en canvi, intenta normalitzar un tipus de relacionalitat<\/em> diferent que inclogui la compassi\u00f3, el poder compartit i les cures. <\/p>\n

El feminisme intenta normalitzar un tipus de relacionalitat<\/em> diferent que inclogui la compassi\u00f3, el poder compartit i les cures <\/cite> <\/p>\n

Fiona Robinson4<\/sup><\/a> assenyala que, a priori, la seguretat i les cures semblen pols oposats. La paraula \u201ccura\u201d s\u2019origina a l\u2019arrel llatina \u201csecurus\u201d que en un gir for\u00e7a ir\u00f2nic significa \u201csense cura\u201d. L\u2019origen de la paraula fa palesa una resist\u00e8ncia a la idea de cuidar o preocupar-se. Aquest tema ha perviscut fins als nostres dies, on qualsevol refer\u00e8ncia a l\u2019atenci\u00f3 o l\u2019empatia s\u2019elimina intencionadament del discurs sobre la seguretat. En particular, la seguretat nacional occidental es basa en idees profundament relacionades amb el g\u00e8nere i fonamentades en l\u2019optimitzaci\u00f3 del poder. Molts Estats intenten aconseguir-la amb el desenvolupament d\u2019un arsenal militar i d\u2019armaments. La capacitat d\u2019assolir la seguretat, doncs, es basa en el potencial d\u2019un Estat de causar danys i morts en altres Estats. Per exemple, la dram\u00e0tica jerarquia nuclear entre els que disposen d\u2019armament nuclear i els que no en disposen significa que les idees de dissuasi\u00f3 influeixen sovint en les relacions i processos internacionals. L\u2019amena\u00e7a constant de la for\u00e7a i la viol\u00e8ncia com a mecanisme per mantenir \u201csegures\u201d les persones \u00e9s habitual. La dominaci\u00f3 i l\u2019agressivitat, trets t\u00edpicament codificats com a masculins, es justifiquen com a formes d\u2019autodefensa. El paper de la protecci\u00f3, un altre tret codificat com a mascul\u00ed, s\u2019assigna a l\u2019Estat i un \u201cbon\u201d lideratge s\u2019equipara a la voluntat d\u2019infligir viol\u00e8ncia per mantenir la pau.5<\/sup><\/a> 6<\/sup><\/a> <\/p>\n

En aquest enfocament sobre la seguretat hi ha una abs\u00e8ncia clara de res que s\u2019assembli a la cura. Tanmateix, l\u2019etiqueta \u201cseguretat\u201d tamb\u00e9 s\u2019ha aplicat a la seguretat aliment\u00e0ria, la seguretat de l\u2019habitatge i la seguretat social, que operen precisament per sostenir el benestar de les persones.7<\/sup><\/a> La contradicci\u00f3 entre com s\u2019ent\u00e9n i s\u2019aplica la seguretat en espais internacionals i com es fa en els dom\u00e8stics reflecteix una tossuda insist\u00e8ncia patriarcal i imperialista en la qual hi ha poca superposici\u00f3 entre all\u00f2 local i all\u00f2 internacional. D\u2019aix\u00f2 no se\u2019n despr\u00e8n que calgui una aplicaci\u00f3 uniforme i universal de les cures en el context de la seguretat, ni que calgui mantenir cegament les cures en un pedestal.8<\/sup><\/a> Fer-ho seria contrari als fonaments filos\u00f2fics de l\u2019\u00e8tica de la cura, com s\u2019analitzar\u00e0 tot seguit. Per contra, incorporant aquests principis al discurs sobre seguretat podem q\u00fcestionar-nos all\u00f2 que s\u2019ha acceptat com a objectiu i comen\u00e7ar a obrir a poc a poc la porta cap a maneres noves i \u201calternatives\u201d d\u2019entendre la seguretat; per exemple, la de la pol\u00edtica exterior feminista. <\/p>\n

La PEF representa d\u00e8cades d\u2019activisme feminista centrat a normalitzar una nova manera de fer pol\u00edtica exterior per assolir una pau sostenible <\/cite> <\/p>\n

Pol\u00edtica exterior feminista, \u00e8tica de la cura i seguretat<\/b> <\/p>\n

La pol\u00edtica exterior feminista fa refer\u00e8ncia a un marc de pol\u00edtiques que ha estat defensat recentment per un grup redu\u00eft per\u00f2 creixent d\u2019Estats. Alguns, com Su\u00e8cia i M\u00e8xic, mostren un comprom\u00eds elaborat amb aquesta agenda. D\u2019altres, com el Canad\u00e0 i Fran\u00e7a, s\u2019hi comprometen parcialment. Finalment, d\u2019altres, com Espanya, Luxemburg, els Estats Units i el Regne Unit, estan comen\u00e7ant a temptejar-la, amb compromisos o crides perqu\u00e8 s\u2019adopti.9<\/sup><\/a> <\/p>\n

La PEF representa d\u00e8cades d\u2019activisme feminista centrat a normalitzar una nova manera de fer pol\u00edtica exterior per assolir una pau sostenible. Para atenci\u00f3 a les estructures patriarcals existents que configuren les nostres societats i que reprodueixen idees de seguretat molt limitades i sovint nocives. A tal d\u2019exemple, aix\u00f2 es tradueix en la inclusi\u00f3 de persones que tradicionalment han estat excloses dels espais de presa de decisions pol\u00edtiques o en la redistribuci\u00f3 de fons dels pressupostos de defensa als pressupostos d\u2019educaci\u00f3 i sanitat. En resum, incorporar una perspectiva feminista a la pol\u00edtica exterior permet examinar les din\u00e0miques de poder que es manifesten entre persones, comunitats i Estats. Allunyar-se dels sistemes patriarcals com el capitalisme, l\u2019imperialisme i el colonialisme esdev\u00e9 un focus central d\u2019atenci\u00f3 en la concepci\u00f3 de les pol\u00edtiques.10<\/sup><\/a> <\/p>\n

Incorporar una perspectiva feminista a la pol\u00edtica exterior permet examinar les din\u00e0miques de poder que es manifesten entre persones, comunitats i Estats <\/cite> <\/p>\n

Hi ha molts paral\u00b7lelismes entre la ideologia que fonamenta l\u2019\u00e8tica de la cura i la de la PEF. Totes dues s\u2019interessen per donar a con\u00e8ixer i q\u00fcestionar \u201cla manera com el patriarcat serveix per institucionalitzar les relacions jer\u00e0rquiques en la pol\u00edtica global alhora que descarta o ridiculitza la capacitat d\u2019una escolta activa i d\u2019una empatia\u201d.11<\/sup><\/a> Tant la PEF com l\u2019\u00e8tica de la cura rebutgen les dicotomies bin\u00e0ries i defensen un context m\u00e9s profund on s\u2019entengui com les relacions conformen qualsevol situaci\u00f3 o dilema moral. Aquestes idees ens allunyen r\u00e0pidament de l\u2019\u00e0mbit realista del pensament i incorporen principis de seguretat humana. D\u2019aquesta manera podrem reflexionar millor sobre com les idees de g\u00e8nere, ra\u00e7a, classe, sexualitat, (dis)capacitat i \u00e8tnia influeixen en si percebem les cures com a \u00fatils o in\u00fatils en la formulaci\u00f3 de pol\u00edtiques de seguretat. En una de les obres m\u00e9s recents de Robinson, l\u2019autora presenta la teoria de l\u2019\u00e8tica de la cura com a marc orientatiu per desenvolupar una PEF m\u00e9s robusta. Hi ha tres principis que Robinson12<\/sup><\/a> planteja com a \u00fatils per a la PEF: la relacionalitat<\/em>, el context i la revisabilitat. <\/p>\n

En primer lloc, la relacionalitat<\/em> parla del proc\u00e9s mitjan\u00e7ant el qual un actor, sigui una persona o un Estat, assoleix una entitat individual mitjan\u00e7ant les relacions amb els altres. La moralitat tracta de donar resposta a les necessitats dels altres per mitj\u00e0 de l\u2019escolta, la paci\u00e8ncia i la comprensi\u00f3. Quan es consideren dins del context de la seguretat, aquests principis de seguretat humana es posen de manifest i ens allunyen d\u2019un enfocament centrat expl\u00edcitament a protegir el territori i cosificar les fronteres. Per contra, ens reorienten cap a les necessitats b\u00e0siques que cal satisfer per garantir la salut i el benestar de la persona mitjana.13<\/sup><\/a> De la mateixa manera, ens permet rebutjar l\u2019h\u00e0bit de codificar el comportament com a mascul\u00ed o femen\u00ed i utilitzar aquesta dada per informar sobre qu\u00e8 i qui fa una pol\u00edtica \u201cbona\u201d. Com indica Robinson,14<\/sup><\/a> el lligam de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 amb les construccions de g\u00e8nere s\u00f3n m\u00e9s f\u00e0cils de trobar quan som capa\u00e7os de construir relacions fora dels l\u00edmits de les jerarquies. <\/p>\n

Seria un error presentar la PEF com a autoritat moral absoluta basada en les idees occidentals sobre els drets humans. Ens conduiria per un cam\u00ed r\u00edgid, inflexible i, per tant, no feminista <\/cite> <\/p>\n

En segon lloc, amb la perspectiva de l\u2019\u00e8tica de la cura, la identitat no es defineix com una manera de fer distincions entre persones, sin\u00f3 que parla de les relacions entre elles. Per aquest motiu, per entendre les relacions, tamb\u00e9 hem d\u2019entendre el context. La PEF no ser\u00e0 transformadora si adopta i aplica un conjunt r\u00edgid de normes morals. Cal plantejar un proc\u00e9s lent, en qu\u00e8 el seu marc es desenvolupi a consci\u00e8ncia i d\u2019una manera reflexiva, per contextualitzar adequadament les relacions hist\u00f2riques i contempor\u00e0nies entre actors.15<\/sup><\/a> \u00c9s a dir, sense basar-se en el context, les decisions pol\u00edtiques continuaran fallant a les persones i refor\u00e7aran la moral abstracta amb l\u2019objectiu de refor\u00e7ar la moral abstracta. <\/p>\n

Per \u00faltim, la revisabilitat<\/em>indica que res \u00e9s immutable ni queda gravat en pedra. Navegar per dilemes morals complexos i fer-ho d\u2019una manera que s\u2019oposi al statu quo<\/em> convida a un proc\u00e9s constant de pensament reflexiu i introspectiu. En el cas de la pol\u00edtica exterior, aix\u00f2 significa q\u00fcestionar el patriarcat com a marc moral principal. La revisabilitat<\/em>s\u2019orienta al voltant de la idea que les decisions no condueixen a resultats est\u00e0tics, sin\u00f3 tan sols a resultats millors o pitjors. Aquest darrer pas est\u00e0 intr\u00ednsecament lligat als dos primers, ja que allunyar-se d\u2019un marc moral universal i r\u00edgid prov\u00e9 de la preocupaci\u00f3 pel context, a fi de comprendre millor les relacions dins del panorama general. Seria un error presentar la PEF com a autoritat moral absoluta basada en les idees occidentals sobre els drets humans. Un error que ens conduiria per un cam\u00ed r\u00edgid, inflexible i, per tant, no feminista. <\/p>\n

La factibilitat d\u2019una pol\u00edtica exterior veritablement feminista \u00e9s encara discutible, per\u00f2 podem marcar el cam\u00ed cap a una seguretat orientada a les persones i no als territoris <\/cite> <\/p>\n

Conclusions<\/b> <\/p>\n

La idea d\u2019un Estat que reformi les seves motivacions patriarcals i es reorienti vers la just\u00edcia i la igualtat \u00e9s emocionant. Tanmateix, moltes feministes, malgrat celebrar els esfor\u00e7os dels Estats per adoptar i aplicar la PEF, continuen sent esc\u00e8ptiques sobre la capacitat d\u2019un organisme patriarcal per convertir-se en un actor veritablement feminista. Audre Lorde plasma encertadament aquest problema en comentar que \u201cles eines de l\u2019amo mai no enderrocaran la casa de l\u2019amo\u201d.16<\/sup><\/a> L\u2019Estat pot reformar les seves pr\u00f2pies institucions de manera que la igualtat sigui una realitat, o veurem com les idees feministes es torcen i es manipulen per servir a les agendes patriarcals? M\u2019aventuro a dir que \u00e9s massa aviat per saber-ho. <\/p>\n

En \u00faltima inst\u00e0ncia, invocar un marc \u00e8tic, com l\u2019\u00e8tica de la cura, per guiar la PEF \u201cconsisteix a veure els actors globals com a constitu\u00efts i sostinguts per relacions en moments i llocs espec\u00edfics; i analitzar com el poder, en les seves diverses formes, converteix aquestes relacions (en contextos sempre canviants) en quelcom opressiu o capacitador\u201d.17<\/sup><\/a> Si els valors i les normes socials configuren el nostre marc de comprensi\u00f3 de qualsevol argument moral, tal com indica l\u2019\u00e8tica de la cura, l\u2019\u00fas d\u2019aquestes idees per desenvolupar una PEF m\u00e9s robusta ha d\u2019incloure una ferma lleialtat a la relacionalitat<\/em>, la contextualitzaci\u00f3 i la revisabilitat. Tot i que la factibilitat d\u2019una pol\u00edtica exterior veritablement feminista<\/em> \u00e9s encara discutible, si m\u00e9s no podem marcar el cam\u00ed cap a una seguretat orientada a les persones i no pas als territoris. <\/p>\n

1. Robinson, F. (2011). The Ethics of Care: A Feminist Approach to Human Security, Temple University Press. <\/p>\n

2. El meu escrit es basa en l\u2019excel\u00b7lent treball de Fiona Robinson en aquesta \u00e0rea. <\/p>\n

3. Ib\u00eddem, Robinson, F. (2011). <\/p>\n

4. Ib\u00eddem, Robinson, F. (2011). <\/p>\n

5. Cohn, C. (1993). \u201cWars, Wimps and Woman: Talking Gender and Thinking War\u201d. A Cooke, M. i Woollacott, A. (eds.), Gendering War Talk, Princeton: Princeton University Press, p\u00e0g. 232. <\/p>\n

6. Conway, M. (2016). A Feminist Analysis Of Nuclear Weapons: Part 1 – Hegemonic Masculinity. Centre for Feminist Foreign Policy. Disponible a: https:\/\/centreforfeministforeignpolicy.org\/journal\/2016\/12\/30\/a-feminist-analysis-of-nuclear-weapons-part-1-hegemonic-masculinity<\/a> <\/p>\n

7. Ib\u00eddem, Robinson, F. (2011). <\/p>\n

8. Ib\u00eddem, Robinson, F. (2011). <\/p>\n

9. Vogelstein, R., Bigio, J., i Turkington, R. (2020). \u201cThe Best Foreign Policy Puts Women At The Center\u201d, Foreign Affairs. Disponible a: https:\/\/www.foreignaffairs.com\/articles\/2020-03-09\/best-foreign-policy-puts-women-center<\/a> <\/p>\n

10. Centre for Feminist Foreign Policy (2020) Feminist Foreign Policy. [Web] Disponible en: https:\/\/centreforfeministforeignpolicy.org\/feminist-foreign-policy<\/a> <\/p>\n

11. Robinson, F. (2019). \u201cFeminist foreign policy as ethical foreign policy? A care ethics perspective\u201d, Journal of International Political Theory, p\u00e0gs. 1-18. <\/p>\n

12. Ib\u00eddem, Robinson, F. (2019). <\/p>\n

13. Gomez, O., i Gasper, D. (2020). Human Security Guidance Note – Human Development Reports. Hdr.undp.org. Disponible a: http:\/\/hdr.undp.org\/en\/content\/human-security-guidance-note<\/a> <\/p>\n

14. Ib\u00eddem, Robinson, F. (2019). <\/p>\n

15. Ib\u00eddem, Robinson, F. (2019). <\/p>\n

15. Ib\u00eddem, Robinson, F. (2019). <\/p>\n

17. Ib\u00eddem, Robinson, F. (2019). <\/p>\n