{"id":7316,"date":"2022-04-07T11:24:01","date_gmt":"2022-04-07T11:24:01","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/issue\/%issue_post%\/article\/la-1325-i-la-nocio-de-seguretat-disjuntives-i-transcendencia\/"},"modified":"2022-04-07T11:24:01","modified_gmt":"2022-04-07T11:24:01","slug":"la-1325-i-la-nocio-de-seguretat-disjuntives-i-transcendencia","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-1325-i-la-nocio-de-seguretat-disjuntives-i-transcendencia\/","title":{"rendered":"La 1325 i la noci\u00f3 de seguretat: disjuntives i transcend\u00e8ncia"},"content":{"rendered":"\n

<\/span> Les dones estem m\u00e9s segures avui que fa dues d\u00e8cades?<\/span> Faig aquesta pregunta a prop\u00f2sit del vint\u00e8 aniversari de l\u2019aprovaci\u00f3 d\u2019una resoluci\u00f3 hist\u00f2rica al Consell de Seguretat de l\u2019Organitzaci\u00f3 de les Nacions Unides (ONU). El 31 d\u2019octubre de l\u2019any 2000, per primera vegada en la hist\u00f2ria de l\u2019organisme, el debat va abordar el paper de les dones en la pau i la seguretat internacionals. En la Resoluci\u00f3 1325, el Consell de Seguretat insta els governs i altres actors a prendre mesures per a la implementaci\u00f3 d\u2019una s\u00e8rie d\u2019accions sobre la participaci\u00f3 i protecci\u00f3 de les dones en situacions de conflicte i contextos posteriors a tot el m\u00f3n. \u00c9s, a m\u00e9s, la primera d\u2019una s\u00e8rie de deu resolucions de l\u2019ara anomenada Agenda sobre Dones, Pau i Seguretat. Per\u00f2 el veritable m\u00e8rit de la 1325 est\u00e0 en el llarg i dif\u00edcil treball previ de les activistes feministes que van propiciar el momentum<\/em> perqu\u00e8 la resoluci\u00f3 fos aprovada. <\/p>\n

La 1325 va n\u00e9ixer, doncs, com un projecte que camina per dues rutes. Una \u00e9s la tra\u00e7ada des de les capacitats i limitacions que t\u00e9 com a producte legal del Consell de Seguretat, l\u2019organisme que t\u00e9 “la responsabilitat primordial del manteniment de la pau i la seguretat internacionals”.1<\/sup><\/a> \u00c9s vinculant, per\u00f2 no t\u00e9 mecanismes per assegurar-ne el compliment. L\u2019altra ruta es deu a la concepci\u00f3 i expectatives que les impulsores de la Resoluci\u00f3 van tenir sobre els seus \u00e8xits i aplicacions. Aquesta doble filiaci\u00f3, per\u00f2, no est\u00e0 exempta de conflictes. Al cor de la Resoluci\u00f3 1325 es troba el que Cynthia Cockburn descriu com el “delicat llenguatge de la seguretat”.2<\/sup><\/a> Qu\u00e8 diu la Resoluci\u00f3 1325 sobre aquest concepte? A quina visi\u00f3 i context respon? On queda la “seguretat” despr\u00e9s de vint anys de vida de la Resoluci\u00f3? En les seg\u00fcents l\u00ednies em proposo donar resposta a aquestes preguntes, alhora que poso en perspectiva la vig\u00e8ncia del document. <\/p>\n

Al cor de la Resoluci\u00f3 1325 es troba el “delicat llenguatge de la seguretat”. Qu\u00e8 diu la Resoluci\u00f3 sobre aquest concepte? <\/cite> <\/p>\n

A banda de les mencions al Consell de Seguretat com a autor de la Resoluci\u00f3, la paraula “seguretat” nom\u00e9s s\u2019esmenta en tres ocasions en el text de la 1325. Aquestes mencions apareixen de la m\u00e0 del concepte “pau” i amb la connotaci\u00f3 “internacional” per a tots dos. Des d\u2019aquest punt de vista, la lectura del concepte est\u00e0 clarament emmarcada en els objectius del Consell: “Determinar l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019una amena\u00e7a a la pau o un acte d\u2019agressi\u00f3” i actuar, per la via diplom\u00e0tica o mitjan\u00e7ant l\u2019autoritzaci\u00f3 de l\u2019\u00fas de la for\u00e7a per “mantenir o restaurar la pau i seguretat internacionals”. Aix\u00f2 vol dir que la seguretat s\u2019ent\u00e9n com el control, militar si es jutja necessari, sobre les amenaces o aquells actes identificats com a agressi\u00f3 pels Estats membres. Una amena\u00e7a o agressi\u00f3 cap al sistema internacional, \u00e9s a dir, cap a l\u2019statu quo<\/em>, i en ess\u00e8ncia, cap a l\u2019exercici de la seva sobirania. En aquesta l\u00ednia, l\u2019aportaci\u00f3 que fa la Resoluci\u00f3 \u00e9s vincular la protecci\u00f3 d\u2019aquest sistema a l\u2019admissi\u00f3 de l\u2019impacte diferenciat dels conflictes armats en les dones i nenes, i a la import\u00e0ncia de la seva participaci\u00f3 “en els processos de pau per al manteniment i promoci\u00f3 de la pau internacional”.3<\/sup><\/a> <\/p>\n

L\u2019avantsala perqu\u00e8 el Consell de Seguretat finalment admet\u00e9s all\u00f2 que el feminisme \u2013especialment pacifista\u2013 feia d\u00e8cades que denunciava, va ser l\u2019aclaparadora evid\u00e8ncia dels conflictes armats dels anys noranta. En primer lloc, la “pau” que la fi de l\u2019anomenada Guerra Freda hauria propiciat segons algunes lectures, va ser posada en dubte amb les guerres a l\u2019antiga Iugosl\u00e0via, el genocidi a Rwanda i les guerres a la Rep\u00fablica Democr\u00e0tica del Congo. En aquests indrets les dones van patir de manera particular. Per descomptat, els casos de les violacions massives com a eina genocida i, de forma general, la viol\u00e8ncia sexual com a arma de guerra ja havien succe\u00eft en altres conflictes, per\u00f2 aquesta va ser la primera vegada que van adquirir rellev\u00e0ncia en mitjans internacionals. Aquesta visibilitat tamb\u00e9 va ser impulsada per activistes que van denunciar els casos en f\u00f2rums multilaterals i van exigir la implementaci\u00f3 de mecanismes per aturar-los i, especialment, evitar que es tornessin a repetir. <\/p>\n

Les activistes que van emprendre el dif\u00edcil i complex treball de lobby de la Resoluci\u00f3 va ser el Grup de Treball d\u2019Organitzacions no Governamentals sobre Dones, Pau i Seguretat. Tot i aix\u00ed, en aquest Grup hi havia visions diverses. Per exemple, una de les organitzacions participants, la Women\u2019s International League for Peace and Freedom (WILPF)<\/em>, treballa amb una visi\u00f3 pacifista des de 1915. Per\u00f2 tamb\u00e9 hi havia altres organitzacions de car\u00e0cter menys especialitzat que no compartien els valors pacifistes i antimilitaristes. Aquests actors van advocar per un document pragm\u00e0tic que es limit\u00e9s a protegir les dones en situacions de conflicte sense q\u00fcestionar el sistema que les provoca. En altres paraules, fer la guerra m\u00e9s segura per a les dones en comptes de prevenir-la.4<\/sup><\/a> Malgrat les difer\u00e8ncies, que un grup d\u2019organitzacions de la societat civil liderat per dones incid\u00eds en la tasca del Consell de Seguretat no \u00e9s un \u00e8xit menor. El Consell \u00e9s l\u2019\u00f2rgan m\u00e9s poder\u00f3s del sistema de Nacions Unides, el m\u00e9s estatista, militarista \u2013per tant, patriarcal\u2013, i el menys democr\u00e0tic. <\/p>\n

Les feministes van adoptar el canvi de paradigma de la seguretat humana i, a m\u00e9s, van donar especificitat de g\u00e8nere al concepte <\/cite> <\/p>\n

Llavors, quin \u00e9s l\u2019enteniment com\u00fa del concepte de seguretat en el Grup? El punt de partida per respondre aquesta pregunta \u00e9s el concepte de seguretat humana. L\u2019any 1994 el Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) el va proposar com un enfocament alternatiu a la seguretat centrada en l\u2019Estat; es refereix a la seguretat humana com un assumpte universal i que col\u00b7loca les persones com a eix central. En ess\u00e8ncia, fa una cr\u00edtica a les concepcions militars de la seguretat. Les feministes van adoptar aquest canvi de paradigma i, a m\u00e9s, van donar especificitat de g\u00e8nere al concepte.5<\/sup><\/a> Aquest va ser, per a elles, el significat del t\u00edtol del Grup i de l\u2019Agenda: Dones, Pau i Seguretat. Altres documents rellevants per a la 1325 s\u00f3n la Declaraci\u00f3 i Plataforma d\u2019Acci\u00f3 Beijing de 1995, en concret el cap\u00edtol sobre dones i conflictes armats, i el Pla d\u2019Acci\u00f3 de Nam\u00edbia. <\/p>\n

Les difer\u00e8ncies en la interpretaci\u00f3 que els Estats membres del Consell van fer dels valors de la Resoluci\u00f3 va ser palpable tan sols un any despr\u00e9s de la seva aprovaci\u00f3. A la tardor de 2001, els Estats Units, un dels cinc membres permanents, van donar inici a la “Guerra contra el Terrorisme”. Pel que fa a l\u2019Agenda, una de les conseq\u00fc\u00e8ncies m\u00e9s pernicioses d\u2019aquesta iniciativa imperialista va ser la securititzaci\u00f3 de les dones. En primer lloc, el govern nord-americ\u00e0 va utilitzar la situaci\u00f3 de les dones a l\u2019Afganistan com una excusa per a la invasi\u00f3 del pa\u00eds. Calia “salvar” les dones musulmanes, segons paraules de la llavors Primera Dama.6<\/sup><\/a> Per altra banda, es va utilitzar amb finalitats propagand\u00edstiques el desplegament de dones a l\u2019ex\u00e8rcit com a prova de la “superioritat moral d\u2019Occident” en contrast amb “l\u2019enemic”, com va il\u00b7lustrar el rescat de Jessica Lynch a l\u2019Iraq.7<\/sup><\/a> <\/p>\n

Les difer\u00e8ncies en la interpretaci\u00f3 que els Estats membres del Consell van fer dels valors de la Resoluci\u00f3 va ser palpable tan sols un any despr\u00e9s de la seva aprovaci\u00f3 <\/cite> <\/p>\n

Precisament \u00e9s en la relaci\u00f3 amb institucions marcials on la 1325 troba el terreny m\u00e9s inestable. La Resoluci\u00f3 no fa una menci\u00f3 literal a la inclusi\u00f3 de m\u00e9s dones a les forces armades. De fet, com he esmentat anteriorment, algunes de les impulsores tenen visions expl\u00edcitament antimilitaristes. Tanmateix, s\u00ed que fa \u00e8mfasi en la pres\u00e8ncia de dones en espais de presa de decisions encaminats al foment de la pau i la seguretat. Sota el funcionament actual de la majoria dels Estats, aix\u00f2 inclou els alts comandaments de les forces armades. Per aix\u00f2, Cockburn considera que la redacci\u00f3 i disposicions de la Resoluci\u00f3 la deixen cooptable pel militarisme. I no \u00e9s que les impulsores no s\u2019haguessin adonat d\u2019aquesta possibilitat, al contrari. S\u2019ha dit que, si s\u2019hagu\u00e9s adoptat un to emf\u00e0tic en contra del militarisme, probablement la Resoluci\u00f3 no hauria estat aprovada. El fet \u00e9s que hi ha Estats i aliances militars que s\u2019han aproximat a aquesta disjuntiva des d\u2019una agenda presumiblement feminista, mentre que d\u2019altres s\u2019han limitat a obrir alguns espais a dones sense q\u00fcestionar a fons les premisses androc\u00e8ntriques de les institucions. <\/p>\n

La vinculaci\u00f3 militarista de la Resoluci\u00f3 t\u00e9, a m\u00e9s, una altra vessant complicada. Si la seguretat s\u2019ent\u00e9n com una amena\u00e7a externa, quelcom d\u2019”all\u00e0 fora”, el concepte de seguretat perpetua din\u00e0miques de poder Nord-Sud.8<\/sup><\/a> En una an\u00e0lisi de l\u2019operaci\u00f3 de les jerarquies racials globals en els principals instruments d\u2019implementaci\u00f3 de l\u2019Agenda, els Plans d\u2019Acci\u00f3 Nacionals, Toni Haastrup i Jamie J. Hagen van concloure que es considera que nom\u00e9s “certs tipus de dones” requereixen la intervenci\u00f3 de les Missions d\u2019Operaci\u00f3 de Pau i que, invariablement, aquestes dones resideixen en els contextos del “Sud Global” (2020). Aix\u00f2 implica que les dones en situaci\u00f3 d\u2019inseguretat, segons aquests pa\u00efsos, no es troben dins de les seves fronteres. No obstant, n\u2019hi ha prou amb escoltar activistes locals per q\u00fcestionar aquesta premissa. Un cas exemplar \u00e9s el reporti de la Investigaci\u00f3 Nacional sobre Dones i Nenes Ind\u00edgenes Desaparegudes i Assassinades al Canad\u00e0, publicat el 2019, que conclou que aquestes dones s\u00f3n v\u00edctimes d\u2019un genocidi. Aquest pa\u00eds \u00e9s, per cert, l\u00edder en l\u2019aplicaci\u00f3 de la 1325. <\/p>\n

La Resoluci\u00f3 1325 va suposar un gir a la discussi\u00f3 sobre dones en situacions de conflicte, per\u00f2 t\u00e9 limitacions conceptuals significatives <\/cite> <\/p>\n

Una altra limitaci\u00f3 \u00e9s que (in)seguretat no vol dir el mateix al “Sud Global” i al “Nord Global”. El cas de l\u2019Am\u00e8rica Llatina \u00e9s freq\u00fcentment citat per aquest motiu.9<\/sup><\/a> La regi\u00f3 ha tingut relativament pocs conflictes b\u00e8l\u00b7lics entre Estats des de finals del segle XIX en comparaci\u00f3 amb altres regions, per\u00f2 t\u00e9 les taxes m\u00e9s altes de viol\u00e8ncia del m\u00f3n. A m\u00e9s a m\u00e9s, aquesta viol\u00e8ncia \u00e9s estructural, t\u00e9 g\u00e8nere i les dones la pateixen de manera particular. Per exemple, onze dones s\u00f3n assassinades amb viol\u00e8ncia cada dia a M\u00e8xic. Aquest tipus d\u2019amenaces a la seguretat de les mexicanes no s\u2019escapa de la contextualitzaci\u00f3 de la seguretat humana amb enfocament de g\u00e8nere, per\u00f2 s\u00ed de la visi\u00f3 dominant del Consell de Seguretat: aquestes morts no s\u00f3n una amena\u00e7a a la “pau i seguretat internacionals”. Per\u00f2, es pot parlar de “pau” en un pa\u00eds amb taxes d\u2019homicidi tan altes i impunitat rampant? Com afirma Claudia Card, un Estat que permeti als seus ciutadans matar-ne d\u2019altres (sigui quin sigui el seu car\u00e0cter) sense autoritzaci\u00f3, no pot proporcionar seguretat b\u00e0sica a cap d\u2019ells.10<\/sup><\/a> <\/p>\n

A prop\u00f2sit de la darrera frase, aquesta disjuntiva entre el que seria seguretat per a les dones respecte aquella dels Estats \u00e9s evident si es revisa el concepte del cont\u00ednuum<\/em> de la viol\u00e8ncia. Tot i que s\u2019acostumen a distingir les fases d\u2019una guerra o d\u2019un conflicte per conveni\u00e8ncia metodol\u00f2gica, la veritat \u00e9s que en la praxi aix\u00f2 \u00e9s summament dif\u00edcil de determinar. \u00c9s a dir, els conflictes, des del punt de vista dels Estats, poden ser esdeveniments amb un principi i un final clarament delimitats, per\u00f2 no \u00e9s aix\u00ed per a les persones. A m\u00e9s, el g\u00e8nere es manifesta en la viol\u00e8ncia que flueix a trav\u00e9s de totes aquestes fases i, fins i tot, en els processos de pacificaci\u00f3. Un exemple \u00e9s l\u2019intent d\u2019assassinat de l\u2019estiu passat a Kabul contra la pol\u00edtica afganesa Fawsia Koofi, una de les poques dones que participa en les negociacions de pau. La participaci\u00f3 de les dones en aquests processos va ser precisament una de les pedres angulars de la 1325. Tot i aix\u00ed, el fr\u00e0gil concepte de seguretat es trenca quan les mateixes pacificadores es juguen la vida per aturar el que en teoria s\u2019hauria resolt “protegint la seguretat internacional” l\u2019any 2001. <\/p>\n

Malgrat els obstacles, la Resoluci\u00f3 1325 i l\u2019Agenda obren espais perqu\u00e8, des d\u2019un \u00e0mbit no estatal, es pugui (re)definir el concepte d\u2019(in)seguretat <\/cite> <\/p>\n

Finalment, val la pena revisar els contrastos del concepte davant la COVID-19. Per comen\u00e7ar, resulta evident que els Estats no estaven preparats per fer front a una pand\u00e8mia d\u2019aquestes dimensions, que no es van anticipar escenaris de prevenci\u00f3 ni accions de contenci\u00f3 efectius, i que no se\u2019ls va donar suficient prioritat. De qu\u00e8 serveix tenir soldats entrenats i armats per intervenir en el cas d\u2019una “amena\u00e7a a la seguretat internacional” si el personal m\u00e8dic no t\u00e9 recursos per salvar vides? I no nom\u00e9s aix\u00f2. El personal m\u00e8dic tamb\u00e9 t\u00e9 rostre femen\u00ed en la major part del m\u00f3n. A causa dels estereotips i la precarietat laboral imperants, les dones estan sobrerepresentades en el sector de les cures. I, per descomptat, \u00e9s impossible ignorar l\u2019augment en els \u00edndexs de viol\u00e8ncia dom\u00e8stica. Les dones no estan segures a casa seva. Les hist\u00f2ries que es van donar a con\u00e8ixer a trav\u00e9s de la premsa en mesos anteriors a l\u2019Argentina, Turquia, el Regne Unit o Sud-\u00e0frica, i en molts altres pa\u00efsos, estan molt allunyades de ser temes per a la “pau i seguretat internacionals”. <\/p>\n

En definitiva, la Resoluci\u00f3 1325 va suposar un gir en la discussi\u00f3 sobre dones en situacions de conflicte, per\u00f2 t\u00e9 limitacions conceptuals significatives. En aquest assaig m\u2019he limitat a assenyalar algunes de les tensions m\u00e9s importants pel que fa al concepte de seguretat. Un punt important \u00e9s que la 1325 \u00e9s una resoluci\u00f3 suficientment diagnosticada. Diverses autores en m\u00faltiples contextos s\u2019han dedicat a identificar els problemes, els reptes i a oferir solucions. Algunes de les m\u00e9s prominents, com Laura J. Shepherd i Paul Kirby, fins i tot han assenyalat que, a causa de les tensions inherents del document, \u00e9s gaireb\u00e9 impossible que l\u2019Agenda impulsi un gir radical. \u00c9s a dir, que actu\u00ef com a detonant d\u2019un canvi de paradigma profund sobre com s\u2019ent\u00e9n i procura la seguretat.11<\/sup><\/a> <\/p>\n

Al meu entendre, malgrat els obstacles, la Resoluci\u00f3 1325 i l\u2019Agenda s\u00f3n pivots per continuar esmentant les persist\u00e8ncies i adaptacions del patriarcat i hi ha evid\u00e8ncia que obren espais perqu\u00e8, des d\u2019un \u00e0mbit no estatal, es pugui (re)definir el concepte d\u2019(in)seguretat. Si no, com b\u00e9 s\u2019ha criticat constantment, deixar algunes dones en llocs de presa de decisions seguir\u00e0 sent un petit preu a pagar a canvi que el sistema continu\u00ef essencialment inalterat. L\u2019evid\u00e8ncia dels \u00faltims vint anys demostra que no totes les dones estem m\u00e9s segures. Per\u00f2 \u00e9s m\u00e9s important el fet que aquesta tasca precedeix l\u2019Agenda mateixa. Les llavors de la 1325 es van plantar en les albors de la Societat de Nacions, l\u2019organitzaci\u00f3 antecessora de l\u2019ONU. No es tracta d\u2019esperar punts d\u2019inflexi\u00f3, com una crisi de viol\u00e8ncia contra les dones, o el mateix aniversari de la Resoluci\u00f3; \u00e9s que no podem parar. <\/p>\n

1. Consell de Seguretat de l\u2019Organitzaci\u00f3 de les Nacions Unides<\/a> <\/p>\n

2. Cockburn, C. (2012) \u201cSnagged on the Contradiction: NATO, Resolution 1325, and Feminist Responses.\u201d Women in Action, p\u00e0gs. 48\u201357. <\/p>\n

3. UN Security Council (2000), Resolution 1325.<\/a> <\/p>\n

4. Weiss, C. (2011) \u201cWe Must Not Make War Safe for Women,\u201d Open Democracy, Maig 24. Disponible a: https:\/\/www.opendemocracy.net\/5050\/cora-weiss\/we-must-not-make-war-safe-for-women<\/a> <\/p>\n

5. Cockburn, op. cit. <\/p>\n

6. Abu-Lughod, L. (2002) “Do Muslim women really need saving? Anthropological reflections on cultural relativism and its others,” American anthropologist, 104 (3), p\u00e0gs. 783-790. <\/p>\n

7. Khalid, M. (2011) \u201cGender, orientalism and representations of the \u2018Other\u2019 in the War on Terror\u201d, Global Change, Peace & Security, 23:1, p\u00e0gs.15-29. DOI:10.1080\/14781158.2011.540092 <\/p>\n

8. Parashar, S. (2019) \u201cThe WPS Agenda: A Postcolonial Critique\u201d, a Sarah E. Davies and Jaqui True, eds., The Oxford Handbook of Women, Peace and Security, ed., (Oxford University Press: 2019). <\/p>\n

9. Drumond, P. and Rebelo, T. (2020) \u201cGlobal pathways or local spins? National Action Plans in South America\u201d, International Feminist Journal of Politics. DOI: 10.1080\/14616742.2020.1783339 <\/p>\n

10. Card, C. (2010) \u201cGenocide is social death\u201d, en Confronting Evils: Terrorism, Torture, Genocide, Cambridge: Cambridge University Press, (p\u00e0gs. 237-266). <\/p>\n

11. Kirby, P. and Shepherd, L. J. (2016) \u201cThe Futures Past of the Women, Peace and Security Agenda\u201d, International Affairs 92 (2), p\u00e0gs. 373\u2013392. <\/p>\n

SOBRE L\u2019AUTORA<\/b>
Ana Velasco \u00e9s analista de seguretat feminista. Es va llicenciar en Relacions Internacionals per l\u2019Institut Tecnol\u00f2gic i Aut\u00f2nom de M\u00e8xic i compta amb un M\u00e0ster en G\u00e8nere, Viol\u00e8ncia i Conflicte de la Universitat de Sussex (Regne Unit) i amb un altre en Dret Internacional i Relacions Internacionals per la Universitat de Granada. A punt d\u2019iniciar els estudis de doctorat, actualment \u00e9s investigadora i membre de l\u2019ONG nord-americana Women In International Security. Recentement ha guanyat el concurs internacional d\u2019assaig “1325 And Beyond”. <\/p>\n

Aquesta \u00e9s una versi\u00f3 tradu\u00efda de l\u2019article publicat originalment en castell\u00e0. <\/p>\n

Fotografia: \u00a9 UN Women Asia and the Pacific.\t <\/p>\n","protected":false},"featured_media":7359,"menu_order":4,"template":"","categories":[6],"class_list":["post-7316","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-centrals"],"acf":[],"yoast_head":"\nLa 1325 i la noci\u00f3 de seguretat: disjuntives i transcend\u00e8ncia - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-1325-i-la-nocio-de-seguretat-disjuntives-i-transcendencia\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"La 1325 i la noci\u00f3 de seguretat: disjuntives i transcend\u00e8ncia - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Les dones estem m\u00e9s segures avui que fa dues d\u00e8cades? Faig aquesta pregunta a prop\u00f2sit del vint\u00e8 aniversari de l\u2019aprovaci\u00f3 d\u2019una resoluci\u00f3 hist\u00f2rica al Consell de Seguretat de l\u2019Organitzaci\u00f3 de les Nacions Unides (ONU). El 31 d\u2019octubre de l\u2019any 2000, per primera vegada en la hist\u00f2ria de l\u2019organisme, el debat va abordar el paper de […]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-1325-i-la-nocio-de-seguretat-disjuntives-i-transcendencia\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_3_2560-20-519x720.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"519\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"720\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"15 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-1325-i-la-nocio-de-seguretat-disjuntives-i-transcendencia\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-1325-i-la-nocio-de-seguretat-disjuntives-i-transcendencia\/\",\"name\":\"La 1325 i la noci\u00f3 de seguretat: disjuntives i transcend\u00e8ncia - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-1325-i-la-nocio-de-seguretat-disjuntives-i-transcendencia\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-1325-i-la-nocio-de-seguretat-disjuntives-i-transcendencia\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_3_2560-20.jpg\",\"datePublished\":\"2022-04-07T11:24:01+00:00\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-1325-i-la-nocio-de-seguretat-disjuntives-i-transcendencia\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-1325-i-la-nocio-de-seguretat-disjuntives-i-transcendencia\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_3_2560-20.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_3_2560-20.jpg\",\"width\":778,\"height\":1080},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"La 1325 i la noci\u00f3 de seguretat: disjuntives i transcend\u00e8ncia - Revista Per la Pau","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-1325-i-la-nocio-de-seguretat-disjuntives-i-transcendencia\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"La 1325 i la noci\u00f3 de seguretat: disjuntives i transcend\u00e8ncia - Revista Per la Pau","og_description":"Les dones estem m\u00e9s segures avui que fa dues d\u00e8cades? Faig aquesta pregunta a prop\u00f2sit del vint\u00e8 aniversari de l\u2019aprovaci\u00f3 d\u2019una resoluci\u00f3 hist\u00f2rica al Consell de Seguretat de l\u2019Organitzaci\u00f3 de les Nacions Unides (ONU). El 31 d\u2019octubre de l\u2019any 2000, per primera vegada en la hist\u00f2ria de l\u2019organisme, el debat va abordar el paper de […]","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-1325-i-la-nocio-de-seguretat-disjuntives-i-transcendencia\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","og_image":[{"width":519,"height":720,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_3_2560-20-519x720.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"15 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-1325-i-la-nocio-de-seguretat-disjuntives-i-transcendencia\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-1325-i-la-nocio-de-seguretat-disjuntives-i-transcendencia\/","name":"La 1325 i la noci\u00f3 de seguretat: disjuntives i transcend\u00e8ncia - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-1325-i-la-nocio-de-seguretat-disjuntives-i-transcendencia\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-1325-i-la-nocio-de-seguretat-disjuntives-i-transcendencia\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_3_2560-20.jpg","datePublished":"2022-04-07T11:24:01+00:00","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-1325-i-la-nocio-de-seguretat-disjuntives-i-transcendencia\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-1325-i-la-nocio-de-seguretat-disjuntives-i-transcendencia\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_3_2560-20.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_3_2560-20.jpg","width":778,"height":1080},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/7316","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7359"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7316"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7316"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}