{"id":7317,"date":"2022-04-07T11:24:01","date_gmt":"2022-04-07T11:24:01","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/issue\/%issue_post%\/article\/generitzar-la-guerra-i-els-seus-cossos\/"},"modified":"2022-04-07T11:24:01","modified_gmt":"2022-04-07T11:24:01","slug":"generitzar-la-guerra-i-els-seus-cossos","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/generitzar-la-guerra-i-els-seus-cossos\/","title":{"rendered":"Generitzar la guerra i els seus cossos"},"content":{"rendered":"\n

\t <\/span> Continuem vivint en un m\u00f3n on la guerra encara \u00e9s la m\u00e9s gran de les realitats.<\/span> Segueix sent l\u2019activitat m\u00e9s estudiada en gaireb\u00e9 totes les disciplines acad\u00e8miques, les obres liter\u00e0ries i la cultura popular. Ens inunden els reportatges i les an\u00e0lisis period\u00edstiques sobre les guerres, sovint en detriment de la cobertura d\u2019altres tipus de viol\u00e8ncia i patiment. Molt sovint, debatem si l\u2019art reimagina i imita guerres reals o si, per contra, s\u00f3n les guerres les que recreen sinistrament el que les pel\u00b7l\u00edcules i altres mitjans de creaci\u00f3 ja han representat en mat\u00e8ria d\u2019hostilitats humanes i enfrontaments armats. La pau que es va prometre a la humanitat des del final de la Segona Guerra Mundial i altres guerres anticolonials \u00e9s una aspiraci\u00f3 dif\u00edcil d\u2019assolir. N\u2019hi ha que \u201cvivim\u201d la guerra des de la dist\u00e0ncia i a trav\u00e9s dels discursos mentre n\u2019estudiem els diferents aspectes. Per a moltes altres persones, ofereix oportunitats de diversos tipus. Tamb\u00e9 comporta patiments incalculables quan \u201cviure dins de guerres\u201d \u00e9s una realitat.1<\/sup><\/a> 2<\/sup><\/a> Mentre escric aquest document, les guerres assolen diversos indrets del m\u00f3n, com el Iemen, S\u00edria, Mali, la Rep\u00fablica Centreafricana, Israel, Som\u00e0lia i Burkina Faso, entre d\u2019altres. D\u2019algunes guerres se n\u2019informa m\u00e9s que d\u2019altres, per\u00f2 la cr\u00f2nica b\u00e8l\u00b7lica encara domina el debat p\u00fablic. <\/p>\n

Christine Sylvester indica que \u201cla guerra \u00e9s una pol\u00edtica de fer mal: tot all\u00f2 relacionat amb la guerra t\u00e9 com a objectiu ferir les persones o el seu entorn social com a via per resoldre el desacord o, en alguns casos, fomentar el desacord si \u00e9s possible fer-ho\u201d.3<\/sup><\/a> La guerra com a \u201cpol\u00edtica de fer mal\u201d \u00e9s una activitat profundament lligada al g\u00e8nere en la manera com s\u2019imagina, se\u2019n fa una estrat\u00e8gia i es porta a terme, aix\u00ed com en el seu impacte, representaci\u00f3, llenguatge i narraci\u00f3. A la guerra, la feminitat i la masculinitat s\u2019invoquen de maneres espec\u00edfiques i els homes i les dones hi desenvolupen diversos papers, que poden consolidar la jerarquia de g\u00e8nere, mantenir la subordinaci\u00f3 o transformar significativament les relacions de g\u00e8nere. La generitzaci\u00f3<\/em>4<\/sup><\/a> de la guerra canvia el focus d\u2019atenci\u00f3, que passa de centrar-se en les estrat\u00e8gies b\u00e8l\u00b7liques i les motivacions dels actors, a explorar com la guerra privilegia els rols i les jerarquies de g\u00e8nere. Els valors femenins estan mal vistos o es projecten com a valors que cal protegir i apreciar, mentre que es pressuposa que els homes assumiran la major part de l\u2019esfor\u00e7 b\u00e8l\u00b7lic. Tanmateix, una lectura de la guerra en clau de g\u00e8nere altera aquestes narracions, desmenteix els mites b\u00e8l\u00b7lics i impedeix perpetuar la idea que la guerra \u00e9s un resultat natural dels conflictes de la societat. <\/p>\n

\t\t\t\t\t\t La generitzaci\u00f3 de la guerra canvia el focus d\u2019atenci\u00f3, que passa de les estrat\u00e8gies b\u00e8l\u00b7liques i les motivacions dels actors, a explorar com es privilegien els rols i les jerarquies de g\u00e8nere <\/cite> \t\t\t<\/p>\n

Vora les darreres tres d\u00e8cades, les feministes han escrit extensament sobre la necessitat de democratitzar els estudis sobre la guerra i atorgar a les persones un paper central en les an\u00e0lisis corresponents.5<\/sup><\/a> Aquests relats feministes subratllen com la guerra afecta les dones i les seves experi\u00e8ncies com a v\u00edctimes, supervivents i activistes contra la guerra i com els seus cossos esdevenen s\u00edmbols culturals o nacionals sobre els quals es fan les guerres. Pensem en les guerres de l\u2019Iraq i l\u2019Afganistan: el que es projectava com una guerra entre enemics (els EUA contra els talibans o Al-Qaeda i Saddam Hussein) no va trigar a reflectir les disputes violentes que es donen entre diferents ordres de g\u00e8nere. Les dues parts afirmaven que lliuraven una guerra per alliberar les dones, ja fos de les limitacions de la modernitat occidental decadent o dels r\u00e8gims islamistes fonamentalistes i autoritaris. A m\u00e9s, tots dos b\u00e0ndols projectaven una certa masculinitat al seu p\u00fablic predilecte. Per exemple, els militants talibans armats s\u2019asseguraven que les dones fossin esborrades de la vida p\u00fablica, es reincorporessin a la llar \u201cisl\u00e0mica\u201d perfecta, completament ocultes per la purdah<\/em>, i realitzessin tasques adequades a la seva identitat de g\u00e8nere sancionada religiosament. No nom\u00e9s exercien el control i el dret total sobre les vides i els cossos de les dones, sin\u00f3 que tamb\u00e9 governaven la moral p\u00fablica i els espais privats. La seva masculinitat es definia per una interpretaci\u00f3 molt restrictiva de l\u2019islam que els donava privilegis i poder mitjan\u00e7ant el militarisme. D\u2019altra banda, la masculinitat estatunidenca estava greument amena\u00e7ada pels atacs de l\u201911 de setembre de 2001, que van generar un sentiment d\u2019emasculaci\u00f3.6<\/sup><\/a> La recuperaci\u00f3 de la masculinitat es va convertir en un projecte pol\u00edtic en el qual el govern de Bush va tenir un paper fonamental. Nom\u00e9s una resposta militar espectacular front als atacs de l\u201911 de setembre seria suficient i deslliuraria el m\u00f3n dels malvats terroristes talibans. \u00c9s la resposta que vam presenciar en forma d\u2019invasi\u00f3 de l\u2019Afganistan. Els bons soldats dels Estats Units no nom\u00e9s servirien el seu pa\u00eds i la seva gent, sin\u00f3 tamb\u00e9 les dones de l\u2019Afganistan, en alliberar-les del control talib\u00e0. Aix\u00f2 \u00e9s el que fan els homes blancs civilitzats, en tot cas: \u201csalvar les dones de pell morena dels homes de pell morena!\u201d. Dins d\u2019aquesta narrativa dominant, no hi havia espai per escoltar les dones ni les seves aspiracions, fins que les feministes van comen\u00e7ar a escriure sobre les q\u00fcestions que els afectaven. <\/p>\n

\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t Una lectura de la guerra en clau de g\u00e8nere desmenteix els mites b\u00e8l\u00b7lics i impedeix perpetuar la idea de la guerra com a resultat natural dels conflictes de la societat <\/cite>\t\t\t\t\t\t <\/p>\n

Gr\u00e0cies a la recerca feminista hem conegut la magnitud de la viol\u00e8ncia sexual en les guerres.7<\/sup><\/a> Emascular \u201cl\u2019enemic\u201d i fecundar \u201cdones enemigues\u201d \u00e9s ja una estrat\u00e8gia de guerra consolidada. A la guerra d\u2019alliberament de Bangladesh de 1971, es calcula que 300.000 dones van ser sotmeses a viol\u00e8ncia sexual per l\u2019ex\u00e8rcit pakistan\u00e8s en el marc del desenvolupament d\u2019una documentada estrat\u00e8gia de guerra dels nivells m\u00e9s alts de presa de decisions. Bina D\u2019Costa sost\u00e9 que les dones \u201ceren violades per membres de l\u2019ex\u00e8rcit pakistan\u00e8s en un afany estrat\u00e8gic d\u2019atacar la identitat \u00e8tnica bengalina\u201d.8<\/sup><\/a> Els treballs de les feministes en diferents disciplines han fet accessibles les hist\u00f2ries de les dones bengalines violades, documentant-ne les experi\u00e8ncies i assenyalant els reptes que van haver d\u2019afrontar despr\u00e9s de la guerra; tamb\u00e9 durant les audi\u00e8ncies del Tribunal Internacional de Crims.9<\/sup><\/a> <\/p>\n

Des de casos durant les guerres mundials fins a l\u2019antiga Iugosl\u00e0via, des del Sudan fins a la Rep\u00fablica Democr\u00e0tica del Congo, des del genocidi dels rohingya fins a les guerres civils al Nepal i Sri Lanka, des de les guerres de l\u2019Estat Isl\u00e0mic a S\u00edria i l\u2019Iraq fins als conflictes al Caixmir i Txetx\u00e8nia, la viol\u00e8ncia sexual ha estat desplegada per tots els b\u00e0ndols. Igualment importants, per\u00f2 comparativament menys abordats per la literatura, s\u00f3n els casos de viol\u00e8ncia sexual contra homes i nois, els quals les feministes han comen\u00e7at a posar en relleu. D\u2019aquestes experi\u00e8ncies no se n\u2019informa gaire, precisament a causa de l\u2019ordre de g\u00e8nere, que tamb\u00e9 s\u2019alimenta mitjan\u00e7ant la preservaci\u00f3 de la masculinitat militaritzada, i no pas de les narratives d\u2019emasculaci\u00f3.10<\/sup><\/a>11<\/sup><\/a> Una altra \u00e0rea de recerca descuidada que han assumit les feministes que estudien guerres \u00e9s la de la participaci\u00f3 dels nens i nenes i l\u2019impacte sobre ells. La realitat de la incorporaci\u00f3 de milers de persones menors d\u2019edat a les mil\u00edcies armades i com a esclaves sexuals va cridar l\u2019atenci\u00f3 del p\u00fablic amb la publicaci\u00f3 del documental sobre l\u2019ex\u00e8rcit Lord\u2019s Resistance Army<\/em>, dirigit pel cabdill Joseph Kony al nord d\u2019Uganda el 2012. Tanmateix, es tracta d\u2019un fenomen molt m\u00e9s ampli, que posa en relleu no nom\u00e9s l\u2019ab\u00fas contra nens vulnerabilitzats, sin\u00f3 tamb\u00e9 la forma com ells tamb\u00e9 naveguen per les guerres violentes i les seves conseq\u00fc\u00e8ncies.12<\/sup><\/a> <\/p>\n

\t\t\t\t\t\t Malgrat implicar-se profundament en revelar les hist\u00f2ries de sofriment silenci\u00f3s de les dones i dels nens i nenes, les an\u00e0lisis feministes van m\u00e9s enll\u00e0 de les narratives de la victimitzaci\u00f3 <\/cite>\t\t\t<\/p>\n

Malgrat implicar-se profundament en desvetllar les hist\u00f2ries sobre l\u2019abans, el durant i el despr\u00e9s de la guerra, les quals revelen un sofriment silenci\u00f3s i incommensurable de les dones i dels nens i nenes, les an\u00e0lisis feministes van m\u00e9s enll\u00e0 de les narratives de la victimitzaci\u00f3. Aquestes narratives s\u2019han q\u00fcestionat i s\u2019han matisat en diverses obres de feministes, que han subratllat el paper de les dones en les guerres com a planificadores i perpetradores. Sempre hi ha hagut dones lluitadores a primera l\u00ednia, dones estrategues militars d\u2019alt nivell i dones caps d\u2019Estat que han pres decisions que han desembocat en la guerra. La inclusi\u00f3 amb diferents rols de les dones en els combats armats respon a una apel\u00b7laci\u00f3 a l\u2019empoderament de les dones o a una reivindicaci\u00f3 de les nocions femenines tradicionals, com el sacrifici, la naci\u00f3 i la maternitat.13<\/sup><\/a> La participaci\u00f3 de les dones en funcions de combat i el seu suport a aquestes funcions, en forces armades tant estatals com no estatals, \u00e9s un fenomen creixent i dep\u00e8n de normes de g\u00e8nere que varien entre una cultura i una altra. Les raons per les quals les dones t\u00e0mils van lluitar a la guerra de Sri Lanka eren molt diferents de les que tenien les dones que van contribuir a la guerra anticolonial a Alg\u00e8ria, o de les que van participar a la resist\u00e8ncia militant al Caixmir o a la resist\u00e8ncia maoista al Nepal. Encara avui, algunes dones promouen la guerra i participen en activitats violentes de grups parapolicials de dretes, fins al punt de defensar l\u2019\u00fas de la viol\u00e8ncia extrema i de les violacions contra dones percebudes com a \u201cenemigues\u201d. <\/p>\n

En lloc de restar import\u00e0ncia a les dones que adopten un rol de masculinitat militaritzada, les obres feministes destaquen la prevalen\u00e7a de feminitats militaritzades que poden realitzar tasques aparentment patriarcals, per\u00f2 amb motivacions i objectius diferents. En molts d\u2019aquests casos, l\u2019ordre de g\u00e8nere se subverteix, de manera que provoca, en ocasions, ruptures inc\u00f2modes i canvis de paradigma: canvia la cultura dels ex\u00e8rcits, es deixen de banda les normes tradicionals de g\u00e8nere i les dones es troben en posicions decis\u00f2ries i no nom\u00e9s en posici\u00f3 de v\u00edctimes. Aix\u00f2 no vol dir que desaparegui la masculinitat militaritzada, sin\u00f3 que la feminitat militaritzada posa en q\u00fcesti\u00f3 els estereotips de g\u00e8nere (segons els quals els homes s\u00f3n violents i les dones s\u00f3n pac\u00edfiques) i d\u00f3na espai als matisos i a les identitats complexes i multicapa de les dones. <\/p>\n

\t\t\t\t\t\t\t\t\t Centrar-se en la masculinitat permet emfatitzar que la majoria de guerres s\u00f3n provocades pels homes i que la militaritzaci\u00f3 i la masculinitat s\u00f3n co-constitutives <\/cite> <\/p>\n

Actualment, diverses forces armades d\u2019Estats liberals defensen que les dones hi serveixin com a soldats. Aix\u00f2 pot canviar o no la cultura de la guerra, per\u00f2 sens dubte significar\u00e0 que les forces armades que depenen de la cohesi\u00f3 patriarcal i la vinculaci\u00f3 masculina estaran sotmeses a unes noves normes de g\u00e8nere i a una major representaci\u00f3 de les dones.14<\/sup><\/a> \u00c9s impossible no pensar, d\u2019una banda, en les conseq\u00fc\u00e8ncies d\u2019aquests canvis per a la viol\u00e8ncia sexual i els drets LGBTQ a l\u2019ex\u00e8rcit, i de l\u2019altra banda, en les societats que restringeixen la participaci\u00f3 de les dones en algunes \u00e0rees,. <\/p>\n

Tot i que les an\u00e0lisis continuen enfocant-se als actors, la presa de decisions, els m\u00e8todes i les conseq\u00fc\u00e8ncies de les guerres, les feministes s\u2019han centrat en la categoria de g\u00e8nere i la seva relaci\u00f3 amb el fet \u201cquotidi\u00e0\u201d de les guerres. La contribuci\u00f3 m\u00e9s important de les feministes a la relectura de g\u00e8nere de la guerra s\u2019ha centrat en el militarisme i la masculinitat.15<\/sup><\/a> Tot i que aquest vincle \u00e9s obvi i potser el m\u00e9s sobreestimat, les obres recents de car\u00e0cter feminista i postcolonial han desxifrat la relaci\u00f3 entre l\u2019Estat, la ciutadania i el militarisme. Els discursos sobre seguretat i desenvolupament en contextos postcolonials han condu\u00eft a un \u201cmilitarisme excessiu\u201d que es basa en un consens compartit entre l\u2019Estat i la poblaci\u00f3: la seguretat \u00e9s una empresa col\u00b7lectiva en la qual l\u2019esfor\u00e7 material i afectiu del militarisme s\u2019ha de realitzar per ambdues parts.16<\/sup><\/a> La masculinitat t\u00e9 un paper crucial en aquestes expressions d\u2019exc\u00e9s de militarisme i tant els Estats com els ciutadans adopten vocabularis masculinistes i lliuren guerres contra aquells que consideren \u201cels enemics\u201d o \u201cels altres\u201d. Davant del m\u00e9s m\u00ednim q\u00fcestionament de la seva sobirania i integritat territorial, els Estats plens d\u2019\u201cansietat postcolonial\u201d demostren un militarisme excessiu per controlar aquella ciutadania no conforme, aquella que es considera que encara no est\u00e0 integrada. Els ciutadans, en canvi, adopten l\u00f2giques i ethos militars, per combatre la viol\u00e8ncia de l\u2019Estat i tamb\u00e9 per conferir-li legitimitat i assegurar l\u2019obtenci\u00f3 de beneficis per al desenvolupament. El cas del conflicte dels maoistes o naxalites a l\u2019\u00cdndia n\u2019\u00e9s un exemple adient, en el qual l\u2019Estat tracta els insurgents maoistes com a ciutadans desconcertats, que cal integrar en el \u201ccorrent principal\u201d manu militari<\/em>.17<\/sup><\/a> La masculinitat de l\u2019Estat es troba en conflicte directe amb la masculinitat militaritzada d\u2019una part de la poblaci\u00f3 que se sent marginada. De fet, les dones han participat en la guerra de guerrilles, potser no amb l\u2019esperan\u00e7a d\u2019emancipar-se completament de les restriccions patriarcals, sin\u00f3 per alleujar les condicions materials i de vida que les fan vulnerables davant la viol\u00e8ncia de l\u2019Estat. <\/p>\n

Determinats tipus de morts i patiments per la guerra, com els infligits per la gana i la fam, no han trobat un lloc en els nostres debats i escrits <\/cite> <\/p>\n

Centrar-se en la masculinitat (encarnada en l\u2019Estat i les seves institucions, en els grups parapolicials o guerrillers, en els lluitadors de la resist\u00e8ncia i en els ciutadans comuns) permet posar \u00e8mfasi en el fet que la majoria de guerres s\u00f3n provocades pels homes i que la militaritzaci\u00f3 i la masculinitat s\u00f3n co-constitutives. Algunes obres recents en aquest camp han q\u00fcestionat la idea de la masculinitat hegem\u00f2nica i han defensat masculinitats alternatives que puguin posar en dubte l\u2019efic\u00e0cia de les guerres i la viol\u00e8ncia. No obstant aix\u00f2, la masculinitat militaritzada no reflecteix completament la realitat de les guerres que tenen hist\u00f2ries i desigualtats colonials complexes. Quan ens centrem en la narrativa de g\u00e8nere de les guerres no hem de perdre de vista que en els nostres estudis tamb\u00e9 hi ha abs\u00e8ncies i marginacions ocultes. <\/p>\n

\u00c9s important tenir en compte que les feministes han donat massa import\u00e0ncia a determinats tipus de viol\u00e8ncia de guerra (la violaci\u00f3, el combat directe i les desaparicions) en detriment d\u2019altres que potser no s\u00f3n prou \u201cmasculines\u201d, \u201cexcepcionals\u201d o \u201ccentrals\u201d. Estic pensant en la gana i les morts per fam relacionades amb guerres i conflictes, un tipus de viol\u00e8ncia lenta que gaireb\u00e9 mai no es denuncia si no \u00e9s en qualitat de crisi humanit\u00e0ria, no pas com a guerra infligida a determinades poblacions. Un estudi acurat indicar\u00e0 que al m\u00f3n hi ha m\u00e9s persones amena\u00e7ades per la inseguretat aliment\u00e0ria i la fam que per la mort en un combat directe o per atacs contra civils. Si b\u00e9 les feministes van suggerir convenientment que la guerra s\u2019estudia poc en comparaci\u00f3 amb la pau, la seva recerca es va centrar massa en determinades guerres i cossos, a costa d\u2019altres. Paradoxalment, aquest enfocament selectiu en estudis cr\u00edtics sobre la guerra contribueix a un m\u00f3n jer\u00e0rquic i generitzat<\/em>, on determinades morts tenen m\u00e9s valor pol\u00edtic que d\u2019altres. En aquest context, el recent Premi Nobel de la Pau atorgat al Programa Mundial d\u2019Aliments18<\/sup><\/a> \u00e9s un recordatori oport\u00fa i intel\u00b7ligent per a tots els estudiosos de la guerra i la pau des de la perspectiva de g\u00e8nere: determinats tipus de morts i patiments per la guerra, com els infligits per la gana i la fam, no han trobat un lloc en els nostres debats i escrits. <\/p>\n

Amb la seva recerca i activisme, les feministes han demostrat h\u00e0bilment que les guerres es \u201cnormalitzen\u201d mitjan\u00e7ant discursos i pr\u00e0ctiques de g\u00e8nere <\/cite> \t\t\t<\/p>\n

En conclusi\u00f3, les narratives generitzades<\/em> sobre les guerres assenyalen diferents rols que desenvolupen homes i dones, aix\u00ed com la inserci\u00f3 i la subversi\u00f3 de les jerarquies de g\u00e8nere i la preservaci\u00f3 de l\u2019ordre social de g\u00e8nere, on les guerres semblen inevitables, i fins i tot naturals. Com s\u2019ha analitzat en els par\u00e0grafs anteriors, els coneixements feministes han estat clau per destacar les diverses formes de viol\u00e8ncia i mals que infligeix la guerra, aquelles que son ocultes, esborrades, \u201clentes\u201d i menys espectaculars. Podem tornar a imaginar un m\u00f3n sense la rellev\u00e0ncia i l\u2019espectacle de les guerres? S\u00ed. Amb la seva recerca i activisme, les feministes han demostrat h\u00e0bilment que les guerres es \u201cnormalitzen\u201d mitjan\u00e7ant discursos i pr\u00e0ctiques de g\u00e8nere. Tanmateix, la citada reimaginaci\u00f3 tamb\u00e9 requeriria que reconegu\u00e9ssim les difer\u00e8ncies en els enfocaments, les epistemologies i els m\u00e8todes feministes, cosa que ens permetria trencar tots els mites possibles que normalitzen la guerra en la hist\u00f2ria humana o atorguen prioritat a un tipus de patiment en detriment d\u2019un altre. <\/p>\n

1. Parashar, Swati (2014). Women and Militant Wars: The Politics of Injury. Londres: Routledge. <\/p>\n

2. Yadav, Punam (2020). \u201dCan women benefit from war? Women\u2019s agency in conflict and post-conflict societies\u201d. Journal of Peace Research. <\/p>\n

3. Sylvester, Christine (2013). War as Experience: Contributions from International Relations and Feminist Analysis. Londres: Routledge. <\/p>\n

4. N. de la T.: De l\u2019angl\u00e8s gendering (to gender o to genderize), fa refer\u00e8ncia a l\u2019aplicaci\u00f3 d\u2019una perspectiva de g\u00e8nere a un camp d\u2019estudi o situaci\u00f3 que s\u2019ha analitzat pr\u00e8viament de manera neutral i no ha tingut en compte els efectes de la masculinitat i feminitat en el seu desenvolupament. <\/p>\n

5. Parashar, Swati (2013). \u201cWhat wars and \u2018war bodies\u2019 know about international relations.\u201d Cambridge Review of International Affairs, 26 (4): 615-630. <\/p>\n

6. N. de la T.: Debilitaci\u00f3 de la pr\u00f2pia identitat i masculinitat, relacionada amb una sensaci\u00f3 de p\u00e8rdua de poder i control que ataca l\u2019honor i la dignitat. <\/p>\n

7. Eriksson Baaz, Maria i Stern, Maria (2013). Sexual Violence as a Weapon of War? Perceptions, Prescriptions, Problems in the Congo and Beyond. Londres i Nova York: Zed Books. <\/p>\n

8. D\u2019Costa, Bina (2011). Nationbuilding, Gender and War Crimes in South Asia, Nova York: Routledge. <\/p>\n

9. Ib\u00edd. <\/p>\n

10. Zawleski, Marysia, Drumond, Paula, Pr\u00fcgl, Elisabeth, y Stern, Maria eds. (2018). Sexual violence against men in Global Politics. Nova York: Routledge. <\/p>\n

11. Feron, Elise (2018). Wartime Sexual Violence against Men: Masculinities and Power in Conflict Zones. Lanham: Rowman and Littlefield. <\/p>\n

12. D\u2019Costa, Bina, ed. (2016). Children and Violence: Politics of Conflict in South Asia, Nova Delhi: Cambridge University Press India. <\/p>\n

13. Parashar, Swati (2014). Women and Militant Wars: The Politics of Injury, Londres: Routledge. <\/p>\n

14. Megan MacKenzie (2015). Beyond the Band of Brothers: The US Military and the Myth that Women Can\u2019t Fight, Cambridge: Cambridge University Press. <\/p>\n

15. Duriesmith, D. (2017). Masculinity and New War. Londres: Routledge. <\/p>\n

16. Parashar, Swati (2018). \u201cDiscursive (in)securities and postcolonial anxiety: Enabling excessive militarism in India\u201d, Security Dialogue. 49 (1-2): 123-135. <\/p>\n

17. N. de la T: Locuci\u00f3 llatina que significa \u2019militarment, per la for\u00e7a de les armes\u2019. <\/p>\n

18. Parashar, S., Orjuela, C. \u201cNobel Peace prize to World Food Programme recognises hunger as violation of human rights\u201d<\/a> , The Indian Express, 13 d\u2019octubre de 2020. <\/p>\n

SOBRE L\u2019AUTORA<\/b>
Swati Parashar \u00e9s directora del Centre de Globalitzaci\u00f3 i Desenvolupament de G\u00f6teborg (GCGD) i professora titular de Recerca sobre la Pau i el Desenvolupament a la Facultat d\u2019Estudis Internacionals de la Universitat de G\u00f6teborg (Su\u00e8cia). La seva recerca aborda les interseccions entre el feminisme i el postcolonialisme, amb especial atenci\u00f3 a la guerra, la pau i el desenvolupament. Darrerament ha coeditat el Routledge Handbook of Feminist Peace Research<\/em>, que es troba en proc\u00e9s de publicaci\u00f3. \u00c9s autora i editora de diversos llibres i articles de revista, i col\u00b7labora peri\u00f2dicament en debats als mitjans com a columnista d\u2019opini\u00f3. \u00c9s editora associada de la revista Critical Studies on Security<\/em> i forma part dels consells assessors de les revistes International Feminist Journal of Politics, Millennium: Journal of International Studies, Critical Terrorism Studies i Security Dialogue<\/em>. Ha estat membre activa de l\u2019Associaci\u00f3 d\u2019Estudis Internacionals durant m\u00e9s d\u2019una d\u00e8cada, exercint en el seu Consell Rector com a presidenta de la Secci\u00f3 d\u2019Estudis de Pau, membre no adscrita de la Secci\u00f3 d\u2019Estudis de Teoria Feminista i G\u00e8nere, i membre del Comit\u00e8 de Llibertat Acad\u00e8mica.<\/p>\n

Aquesta \u00e9s una versi\u00f3 tradu\u00efda de l\u2019article publicat originalment en angl\u00e8s. <\/p>\n

Fotografia<\/a>\t\tWPS Working Group, de Fardin Waezi\/UNAMA\t <\/p>\n","protected":false},"featured_media":7362,"menu_order":5,"template":"","categories":[6],"class_list":["post-7317","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-centrals"],"acf":[],"yoast_head":"\nGeneritzar la guerra i els seus cossos - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/generitzar-la-guerra-i-els-seus-cossos\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Generitzar la guerra i els seus cossos - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Continuem vivint en un m\u00f3n on la guerra encara \u00e9s la m\u00e9s gran de les realitats. Segueix sent l\u2019activitat m\u00e9s estudiada en gaireb\u00e9 totes les disciplines acad\u00e8miques, les obres liter\u00e0ries i la cultura popular. Ens inunden els reportatges i les an\u00e0lisis period\u00edstiques sobre les guerres, sovint en detriment de la cobertura d\u2019altres tipus de viol\u00e8ncia […]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/generitzar-la-guerra-i-els-seus-cossos\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_4_2560-20-519x720.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"519\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"720\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"18 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/generitzar-la-guerra-i-els-seus-cossos\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/generitzar-la-guerra-i-els-seus-cossos\/\",\"name\":\"Generitzar la guerra i els seus cossos - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/generitzar-la-guerra-i-els-seus-cossos\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/generitzar-la-guerra-i-els-seus-cossos\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_4_2560-20.jpg\",\"datePublished\":\"2022-04-07T11:24:01+00:00\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/generitzar-la-guerra-i-els-seus-cossos\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/generitzar-la-guerra-i-els-seus-cossos\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_4_2560-20.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_4_2560-20.jpg\",\"width\":778,\"height\":1080},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Generitzar la guerra i els seus cossos - Revista Per la Pau","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/generitzar-la-guerra-i-els-seus-cossos\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Generitzar la guerra i els seus cossos - Revista Per la Pau","og_description":"Continuem vivint en un m\u00f3n on la guerra encara \u00e9s la m\u00e9s gran de les realitats. Segueix sent l\u2019activitat m\u00e9s estudiada en gaireb\u00e9 totes les disciplines acad\u00e8miques, les obres liter\u00e0ries i la cultura popular. Ens inunden els reportatges i les an\u00e0lisis period\u00edstiques sobre les guerres, sovint en detriment de la cobertura d\u2019altres tipus de viol\u00e8ncia […]","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/generitzar-la-guerra-i-els-seus-cossos\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","og_image":[{"width":519,"height":720,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_4_2560-20-519x720.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"18 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/generitzar-la-guerra-i-els-seus-cossos\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/generitzar-la-guerra-i-els-seus-cossos\/","name":"Generitzar la guerra i els seus cossos - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/generitzar-la-guerra-i-els-seus-cossos\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/generitzar-la-guerra-i-els-seus-cossos\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_4_2560-20.jpg","datePublished":"2022-04-07T11:24:01+00:00","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/generitzar-la-guerra-i-els-seus-cossos\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/generitzar-la-guerra-i-els-seus-cossos\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_4_2560-20.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_4_2560-20.jpg","width":778,"height":1080},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/7317","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7362"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7317"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7317"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}