{"id":7318,"date":"2022-04-07T11:24:01","date_gmt":"2022-04-07T11:24:01","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/issue\/%issue_post%\/article\/mes-enlla-de-les-politiques-de-la-por\/"},"modified":"2022-04-07T11:24:01","modified_gmt":"2022-04-07T11:24:01","slug":"mes-enlla-de-les-politiques-de-la-por","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/mes-enlla-de-les-politiques-de-la-por\/","title":{"rendered":"M\u00e9s enll\u00e0 de les pol\u00edtiques de la por"},"content":{"rendered":"\n

\t <\/span> Europa ha militaritzat les crisis<\/span>. Com m\u00e9s vulnerable se sent, m\u00e9s s\u2019aferra a les pol\u00edtiques simb\u00f2liques i al llenguatge bel\u00b7licista. Hem vist soldats a peu de carrer a les grans ciutats franceses o belgues despr\u00e9s de patir atemptats per intentar imbuir una suposada percepci\u00f3 de seguretat; o el president, Emmanuel Macron, declarant el mar\u00e7 passat \u201cla guerra\u201d sanit\u00e0ria al coronavirus. La pand\u00e8mia ha alimentat l\u2019excepcionalitat i els cants de sirena que, en plena expansi\u00f3 dels contagis a Europa, lloaven la capacitat coercitiva d\u2019uns Estats que van aconseguir confinar temporalment un m\u00f3n espantat. <\/p>\n

Les respostes governamentals al coronavirus s\u2019han tradu\u00eft, en molts casos, en concentracions de poder i temptacions autorit\u00e0ries emergides amb els estats d\u2019alarma, intents de control de l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica, militaritzacions injustificades i viol\u00e8ncia policial. La ret\u00f2rica populista va identificar el virus amb una amena\u00e7a exterior, un mal \u201cimportat\u201d, que va comportar l\u2019estigmatitzaci\u00f3 d\u2019algunes comunitats i el tancament de fronteres. A Hongria es va imposar, per uns mesos, el govern per decret. L\u2019executiu b\u00falgar va aprofitar la pand\u00e8mia per imposar restriccions abusives sobre la poblaci\u00f3 d\u2019\u00e8tnia gitana, perimetrant barris on no hi havia proves de positius en Covid-19. A Romania es van tancar mitjans de comunicaci\u00f3. S\u2019han perseguit periodistes i s\u2019ha limitat l\u2019acc\u00e9s a rodes de premsa i a la informaci\u00f3 oficial. L\u2019Institut de la Premsa Internacional va denunciar \u201cun nombre alarmant de governs europeus, especialment al centre i l\u2019est d\u2019Europa, que han utilitzat la crisi sanit\u00e0ria en curs com a pretext per restringir el lliure flux d\u2019informaci\u00f3 i reduir el nombre de mitjans independents\u201d. A Gr\u00e8cia les forces de seguretat van utilitzar la viol\u00e8ncia contra sol\u00b7licitants d\u2019asil, activistes de drets humans i periodistes. M\u00e9s de mig any despr\u00e9s, l\u2019excepcionalitat continua. Davant d\u2019una segona onada de contagis massius, la l\u00f2gica del confinament, el toc de queda, les restriccions socials i unes pr\u00f2rrogues extensives als estats d\u2019alarma topen, cada vegada m\u00e9s, amb moviments de protesta i descontentament als carrers d\u2019algunes ciutats europees. La falta d\u2019un horitz\u00f3 clar i el pes de la dist\u00e0ncia f\u00edsica afebleixen una salut mental obligada a seguir intentant complir amb la l\u00f2gica productiva. L\u2019emerg\u00e8ncia sanit\u00e0ria ha servit de coartada per a un moment tecnocr\u00e0tic que cal desfer. <\/p>\n

\t\t\t\t\t\t Europa ha constru\u00eft un fals relat de seguretat. S\u2019ha servit de pors, reals o percebudes, per imposar agendes pol\u00edtiques i estigmatitzar alteritats <\/cite>\t\t\t\t\t\t<\/p>\n

La securititzaci\u00f3 d\u2019Europa est\u00e0 feta de vulneracions de drets i d\u2019inhibicions de responsabilitats. Nom\u00e9s cal ser conscients de la humiliaci\u00f3, l\u2019amuntegament, la insalubritat i la desesperan\u00e7a en la qual malviuen els milers de refugiats atrapats en els camps de Gr\u00e8cia. S\u00f3n el retrat perfecte de la pol\u00edtica migrat\u00f2ria d\u2019una Uni\u00f3 Europea (UE) que fa temps que va abdicar del seu comprom\u00eds amb la legislaci\u00f3 internacional i amb els drets de les persones. Una UE que ha fet d\u2019aquestes condicions de vida inhumanes i perilloses el reclam perfecte per a la seva pol\u00edtica dissuasiva. <\/p>\n

Europa ha constru\u00eft un fals relat de seguretat. S\u2019ha servit de pors \u2013reals o percebudes\u2013 per imposar agendes pol\u00edtiques i estigmatitzar alteritats. Un concepte de seguretat edificat sobre un blindatge de fronteres que atempta contra els drets i la vida dels qui intenten arribar a territori de la UE. <\/p>\n

La despesa en seguretat tecnol\u00f2gica a les fronteres d\u2019Europa volta els 15.000 milions d\u2019euros anuals i, segons algunes previsions, el 2022 podria ser de fins a 29.000 milions d\u2019euros l\u2019any. S\u00f3n c\u00e0lculs del soci\u00f2leg Jean Ziegler, membre del comit\u00e8 assessor del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides i autor del llibre Lesbos, la honte de l\u2019Europe<\/em> (Lesbos, la vergonya d\u2019Europa). Les empreses privades s\u2019han convertit en les grans prove\u00efdores de serveis fronterers en una Uni\u00f3 Europea bunqueritzada. Els Estats han decidit cedir la seva responsabilitat de protegir \u2013la venen a preu de mercat\u2013, i la seguretat genera un negoci lucratiu. Grans empreses transnacionals exporten serveis militars en terrenys que, fins fa ben poc, eren exclusius i inherents als Estats. En aquesta Europa tan preocupada per la sobirania, el negoci de la privatitzaci\u00f3 de la seguretat comen\u00e7a a trobar escletxes. <\/p>\n

Els Estats han decidit cedir la seva responsabilitat de protegir i la seguretat genera un negoci lucratiu <\/cite> <\/p>\n

Hi ha seguretats que es construeixen contra les persones i poders d\u2019estat que actuen, en nom de la seguretat, contra els individus que els q\u00fcestionen. \u00c9s una securititzaci\u00f3 repressora, que tanca persones en camps que s\u00f3n aut\u00e8ntiques presons a cel obert; centres per a sol\u00b7licitants d\u2019asil, d\u2019internament o de detenci\u00f3 administrativa; assentaments improvisats; centres d\u2019identificaci\u00f3; acampades temporals davant les moltes tanques que s\u2019han aixecat a les fronteres; guetos, jungles o hotspots<\/em> (segons la terminologia que s\u2019imposi en cada moment) que s\u2019han anat escampant per la geografia comunit\u00e0ria. Sense drets fonamentals ni llibertat. Llimbs legals i temps truncats on construir una vida. Unes realitats on les dones i els nens s\u00f3n les baules m\u00e9s vulnerables. <\/p>\n

Els governs europeus necessiten recon\u00e8ixer els vincles que hi ha entre aquestes estructures de viol\u00e8ncia i les que perviuen en les societats patriarcals en forma de precarietat, viol\u00e8ncia, inseguretat econ\u00f2mica, invisibilitat o explotaci\u00f3. <\/p>\n

Erosi\u00f3 democr\u00e0tica<\/b> <\/p>\n

La regressi\u00f3 de drets a les fronteres de la Uni\u00f3 Europea no \u00e9s aliena a la involuci\u00f3 democr\u00e0tica que hi ha en marxa. Ho saben les dones de negre poloneses que, des de fa m\u00e9s de tres anys, protesten contra la retallada de drets sexuals i reproductius que sistem\u00e0ticament aplica el govern del PIS (Prawo i Sprawiedliwo\u015b\u0107<\/em>, Llei i Just\u00edcia), o els moviments de protesta a It\u00e0lia contra l\u2019extrema dreta. El g\u00e8nere s\u2019ha convertit en terreny de confrontaci\u00f3 ideol\u00f2gica a la Uni\u00f3 Europea. La reclusi\u00f3 per la pand\u00e8mia ha multiplicat les agressions intrafamiliars y la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere, que algunes forces pol\u00edtiques neguen. Nom\u00e9s el mar\u00e7 passat, el nombre de trucades telef\u00f2niques a la l\u00ednia d\u2019atenci\u00f3 a v\u00edctimes de la viol\u00e8ncia dom\u00e8stica de l\u2019ONG polonesa Centre pels Drets de les Dones va cr\u00e9ixer un 50%. Per\u00f2 encara hi ha administracions que opten per la invisibilitzaci\u00f3 i espais p\u00fablics i pol\u00edtics masculinitzats que sostenen discriminacions estructurals. \u201cDemocr\u00e0cies mutilades\u201d, com en diu Daniel Innerarity, regides per la l\u00f2gica de la sobirania i no per raons d\u2019interdepend\u00e8ncia humana com a nucli central de l\u2019agenda pol\u00edtica. <\/p>\n

La contestaci\u00f3 contra els drets de les dones s\u2019ha convertit en un nou argument transversal entre bona part de l\u2019extrema dreta europea <\/cite> <\/p>\n

La contestaci\u00f3 contra els drets de les dones \u2013i la polaritzaci\u00f3 que q\u00fcestiona valors i conceptes compartits\u2013 s\u2019ha convertit en un nou argument transversal entre bona part de l\u2019extrema dreta europea. \u00c9s una erosi\u00f3 a c\u00e0mera lenta. Un canvi gradual. Un seguit de ren\u00fancies que van entrant, a poc a poc, en les agendes pol\u00edtiques. Mentre les dones es multipliquen com a for\u00e7a de mobilitzaci\u00f3, la dreta populista ha convertit el feminisme, com a concepte, en una de les obsessions de la seva contrarevoluci\u00f3 conservadora. Tamb\u00e9 a nivell legislatiu hi ha un fre que retrata aquesta involuci\u00f3. El Consell de ministres de la UE t\u00e9 aturada, des de fa anys, l\u2019aprovaci\u00f3 d\u2019una nova directiva per a la no discriminaci\u00f3 per raons de g\u00e8nere, religi\u00f3, discapacitat, edat o orientaci\u00f3 sexual, que estengui la igualtat en \u00e0mbits com la protecci\u00f3 social, l\u2019acc\u00e9s a l\u2019habitatge, l\u2019educaci\u00f3 o l\u2019assist\u00e8ncia sanit\u00e0ria. Els governs tamb\u00e9 bloquegen una altra directiva \u2013aprovada ja al Parlament Europeu\u2013 per a l\u2019establiment de quotes que garanteixin m\u00e9s pres\u00e8ncia de les dones als consells d\u2019administraci\u00f3, amb Alemanya actuant d\u2019oposici\u00f3 principal perqu\u00e8 ho considera una inger\u00e8ncia en el seu \u00e0mbit competencial. <\/p>\n

Moltes democr\u00e0cies moren per \u201cerosi\u00f3\u201d, com expliquen Steven Levitsky i Daniel Ziblat, autors de How democracies die<\/em> (Com moren les democr\u00e0cies). Moren per les ren\u00fancies de governs i partits pol\u00edtics davant els retrocessos de drets i les vulneracions en la separaci\u00f3 de poders; en les aliances de forces moderades amb partits xen\u00f2fobs populistes, com ha passat a Finl\u00e0ndia o \u00c0ustria; en la polaritzaci\u00f3 dels debats i la radicalitzaci\u00f3 d\u2019agendes pol\u00edtiques per guanyar vots a l\u2019extrema dreta; per l\u2019eliminaci\u00f3 o cooptaci\u00f3 sistem\u00e0tica dels \u00e0rbitres que han de garantir un joc net, pol\u00edtic i institucional. La idea de seguretat a Europa s\u2019ha pervertit de la mateixa manera que s\u2019est\u00e0 pervertint la idea d\u2019Europa i el concepte de solidaritat que es considerava un valor fonamental de la Uni\u00f3. <\/p>\n

Mentre els Estats s\u2019aferren a vells conceptes de sobirania i frontera, el m\u00f3n hiperconnectat ha perm\u00e8s construir una certa transversalitat en la revolta <\/cite> \t\t\t<\/p>\n

Les desigualtats erosionen les democr\u00e0cies i la nostra percepci\u00f3 de seguretat. Un analista de l\u2019Am\u00e8rica liberal-conservadora com Arthur Brooks, director del American Enterprise Institute, denunciava fa temps a Barcelona el \u201cd\u00e8ficit de dignitat\u201d amb qu\u00e8 s\u2019ha tractat a milions de persones que s\u2019han sentit desprotegides per la hiperglobalitzaci\u00f3. Explicava com als Estats Units de Donald Trump \u201cla part superior i la inferior de la societat nord-americana estan avui totalment separades, desenvolupant h\u00e0bits culturals, alimentaris i de vida completament diferents\u201d. Societats desiguals en espais en transformaci\u00f3; i les ciutats s\u00f3n avui els centres on conflueixen aquestes redefinicions. Com expliquen Eva Garcia Chueca i Raquel Roknik al monogr\u00e0fic sobre municipalisme internacional i dret a la ciutat publicat pel CIDOB, la globalitzaci\u00f3 s\u2019expressa amb for\u00e7a a les ciutats: la deslocalitzaci\u00f3 de la ind\u00fastria productiva, la transnacionalitzaci\u00f3 de l\u2019economia financera i les din\u00e0miques de mobilitat i tr\u00e0nsit de migrants s\u00f3n al cor d\u2019algunes de les vulnerabilitats i inseguretats que avui afecten a unes ciutats que, convertides en fen\u00f2mens urbans globals, tamb\u00e9 han de lluitar contra la degradaci\u00f3 mediambiental, el creixement descontrolat o la precaritzaci\u00f3 de l\u2019acc\u00e9s a l\u2019habitatge. <\/p>\n

\u201cLa seguretat humana no dep\u00e8n de la quantitat o la mida de les nostres armes \u2013deia John Paul Lederach, quan va inaugurar la Universitat de la Pau de Sant Cugat del Vall\u00e8s l\u2019any 2018\u2013, sin\u00f3 de la qualitat de les nostres relacions, la creativitat de la nostra imaginaci\u00f3 i el coratge per actuar des de les nostres conviccions\u201d. La seguretat es defineix tamb\u00e9, i sobretot, des de la cura i la protecci\u00f3. M\u00e9s enll\u00e0 del poder marcial hi ha tot un poder relacional que es desplega arreu, que est\u00e0 canviant models de lideratge i obrint nous espais d\u2019influ\u00e8ncia. <\/p>\n

En temps de Covid la idea de seguretat s\u2019ha tradu\u00eft, m\u00e9s que mai, en la idea de cura i la necessitat de serveis p\u00fablics i protecci\u00f3 social <\/cite> <\/p>\n

El poder d\u2019un actor global s\u2019ha de mesurar tamb\u00e9 per la seva capacitat de promoure idees pr\u00f2pies. De sortir de dicotomies. Cal superar les visions hegem\u00f2niques del concepte de seguretat. Mentre els Estats s\u2019aferren a vells conceptes de sobirania, frontera i espais d\u2019influ\u00e8ncia, aquest m\u00f3n hiperconnectat tamb\u00e9 ha perm\u00e8s construir una certa transversalitat en la revolta; en la consci\u00e8ncia d\u2019una necessitat de canvi. La impugnaci\u00f3 dels abusos de poder continua viva de manera global. Cada protesta, diversa per\u00f2 amb punts de connexi\u00f3 evidents, des de la viralitzaci\u00f3 dels himnes de den\u00fancia (El violador eres t\u00fa<\/em>) a les revoltes contra la corrupci\u00f3 \u2013de Bulg\u00e0ria al L\u00edban\u2013, s\u00f3n un trencament de les barreres de la por. Hi ha una superaci\u00f3 lenta dels marcs tradicionals. D\u2019aqu\u00ed les reaccions involucionistes. <\/p>\n

Vivim un cert desacoblament entre l\u2019estructura institucional del m\u00f3n i l\u2019estructura pol\u00edtica. Per la irrupci\u00f3 del populisme o perqu\u00e8 les institucions han quedat superades no nom\u00e9s pel q\u00fcestionament del multilateralisme, que va guanyant adeptes, sin\u00f3 tamb\u00e9 per les noves realitats geopol\u00edtiques i la revoluci\u00f3 tecnol\u00f2gica, que ha transformat i ha reconfigurat els equilibris de poder tradicionals. Segons Nikolas Gvosdev, expert nord-americ\u00e0 en seguretat i investigador del Carnegie Center, la pand\u00e8mia ens ha col\u00b7locat en un moment clau en les relacions internacionals en qu\u00e8 conflueixen l\u2019\u00e8tica i l\u2019estrat\u00e8gia. I totes dues seran indispensables per redefinir el m\u00f3n postcoronavirus i la idea de seguretat que, en temps de Covid, s\u2019ha tradu\u00eft, m\u00e9s que mai, en la idea de cura i la necessitat de serveis p\u00fablics i protecci\u00f3 social. <\/p>\n

SOBRE L\u2019AUTORA<\/b>
Carme Colomina Sal\u00f3 \u00e9s periodista i investigadora principal especialitzada en Uni\u00f3 Europea, desinformaci\u00f3 i pol\u00edtica global del CIDOB (Barcelona Centre for International Affairs). Tamb\u00e9 \u00e9s professora associada del Col\u00b7legi d\u2019Europa a Bruges (B\u00e8lgica) i membre de la junta de govern de l\u2019ICIP. Com a periodista ha cobert cimeres internacionals i conflictes pol\u00edtics a una vintena de pa\u00efsos. Ha treballat al diari ARA, on escriu setmanalment, i a Catalunya R\u00e0dio. <\/p>\n

Fotografia<\/a>\t\tWomen\u2019s March on Washington, de Ted Eytan.\t <\/p>\n","protected":false},"featured_media":7365,"menu_order":6,"template":"","categories":[6],"class_list":["post-7318","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-centrals"],"acf":[],"yoast_head":"\nM\u00e9s enll\u00e0 de les pol\u00edtiques de la por - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/mes-enlla-de-les-politiques-de-la-por\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"M\u00e9s enll\u00e0 de les pol\u00edtiques de la por - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Europa ha militaritzat les crisis. Com m\u00e9s vulnerable se sent, m\u00e9s s\u2019aferra a les pol\u00edtiques simb\u00f2liques i al llenguatge bel\u00b7licista. Hem vist soldats a peu de carrer a les grans ciutats franceses o belgues despr\u00e9s de patir atemptats per intentar imbuir una suposada percepci\u00f3 de seguretat; o el president, Emmanuel Macron, declarant el mar\u00e7 passat […]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/mes-enlla-de-les-politiques-de-la-por\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_5_2560-18-519x720.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"519\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"720\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"11 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/mes-enlla-de-les-politiques-de-la-por\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/mes-enlla-de-les-politiques-de-la-por\/\",\"name\":\"M\u00e9s enll\u00e0 de les pol\u00edtiques de la por - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/mes-enlla-de-les-politiques-de-la-por\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/mes-enlla-de-les-politiques-de-la-por\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_5_2560-18.jpg\",\"datePublished\":\"2022-04-07T11:24:01+00:00\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/mes-enlla-de-les-politiques-de-la-por\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/mes-enlla-de-les-politiques-de-la-por\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_5_2560-18.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_5_2560-18.jpg\",\"width\":778,\"height\":1080},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"M\u00e9s enll\u00e0 de les pol\u00edtiques de la por - Revista Per la Pau","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/mes-enlla-de-les-politiques-de-la-por\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"M\u00e9s enll\u00e0 de les pol\u00edtiques de la por - Revista Per la Pau","og_description":"Europa ha militaritzat les crisis. Com m\u00e9s vulnerable se sent, m\u00e9s s\u2019aferra a les pol\u00edtiques simb\u00f2liques i al llenguatge bel\u00b7licista. Hem vist soldats a peu de carrer a les grans ciutats franceses o belgues despr\u00e9s de patir atemptats per intentar imbuir una suposada percepci\u00f3 de seguretat; o el president, Emmanuel Macron, declarant el mar\u00e7 passat […]","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/mes-enlla-de-les-politiques-de-la-por\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","og_image":[{"width":519,"height":720,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_5_2560-18-519x720.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"11 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/mes-enlla-de-les-politiques-de-la-por\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/mes-enlla-de-les-politiques-de-la-por\/","name":"M\u00e9s enll\u00e0 de les pol\u00edtiques de la por - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/mes-enlla-de-les-politiques-de-la-por\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/mes-enlla-de-les-politiques-de-la-por\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_5_2560-18.jpg","datePublished":"2022-04-07T11:24:01+00:00","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/mes-enlla-de-les-politiques-de-la-por\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/mes-enlla-de-les-politiques-de-la-por\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_5_2560-18.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_5_2560-18.jpg","width":778,"height":1080},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/7318","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7365"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7318"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7318"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}