{"id":7319,"date":"2022-04-07T11:24:02","date_gmt":"2022-04-07T11:24:02","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/issue\/%issue_post%\/article\/que-significa-pensar-postcolonialment-sobre-la-seguretat\/"},"modified":"2022-04-07T11:24:02","modified_gmt":"2022-04-07T11:24:02","slug":"que-significa-pensar-postcolonialment-sobre-la-seguretat","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/que-significa-pensar-postcolonialment-sobre-la-seguretat\/","title":{"rendered":"Qu\u00e8 significa pensar postcolonialment sobre la seguretat?"},"content":{"rendered":"\n

\t <\/span> Si b\u00e9 es q\u00fcestiona la definici\u00f3 de “postcolonial”,<\/span> “pensar postcolonialment” no t\u00e9 per qu\u00e8 q\u00fcestionar-se. Aquest concepte implica tenir en compte la petjada que el colonialisme ha deixat en els colonitzadors, els colonitzats i la resta d\u2019individus. \u00c9s cert que aquesta empremta s\u2019experimenta i s\u2019ent\u00e9n de maneres molt diferents en funci\u00f3 del poder que s\u2019exerceixi. Aquells que gaudeixen d\u2019una posici\u00f3 m\u00e9s avantatjosa en la distribuci\u00f3 del poder en la pol\u00edtica mundial (entesa en termes militars, econ\u00f2mics o d\u2019ideaci\u00f3) han tingut, al llarg dels anys, m\u00e9s oportunitats d\u2019eludir l\u2019empremta colonial. Per reflexionar sobre la pol\u00edtica mundial i poder tenir en compte aquesta empremta, ens cal una consci\u00e8ncia; i aquesta consci\u00e8ncia \u00e9s, precisament, el que anomeno \u201cpensar postcolonialment\u201d. <\/p>\n

Qu\u00e8 entenc per empremta colonial? La desglossar\u00e9 en tres dimensions: explotaci\u00f3 material, \u201cdefinir i v\u00e8ncer\u201d i \u201ccreure saber\u201d. Per acabar, conclour\u00e9 posant en relleu una via per la qual el pensament postcolonial influeix en la pr\u00e0ctica pol\u00edtica. <\/p>\n

La dimensi\u00f3 material<\/em> \u00e9s potser m\u00e9s f\u00e0cil de distingir, tal com la va immortalitzar Frantz Fanon: \u201cEuropa \u00e9s, literalment, la creaci\u00f3 del Tercer M\u00f3n.\u201d1<\/sup><\/a> Quan es llegeix tenint en compte les frases precedents, \u00e9s evident que emfatitza all\u00f2 material: <\/p>\n

En termes concrets, Europa s\u2019ha inflat desproporcionadament amb l\u2019or i les mat\u00e8ries primeres de territoris colonials com l\u2019Am\u00e8rica Llatina, la Xina i l\u2019\u00c0frica. L\u2019actual torre d\u2019opul\u00e8ncia d\u2019Europa apuntava cap a aquests continents que, durant segles, van ser el punt de partida de carregaments de diamants, petroli, seda i cot\u00f3, fusta i productes ex\u00f2tics dirigits a aquesta mateixa Europa. Europa \u00e9s, literalment, la creaci\u00f3 del Tercer M\u00f3n.2<\/sup><\/a> <\/p>\n

\t\t\t\t\t\t L\u2019empremta colonial es pot desglossar en tres dimensions: explotaci\u00f3 material, \u201cdefinir i v\u00e8ncer\u201d i \u201ccreure saber\u201d <\/cite> <\/p>\n

Tanmateix, la dimensi\u00f3 material \u00e9s potser la m\u00e9s f\u00e0cil i m\u00e9s dif\u00edcil de discernir. Aix\u00f2 es deu al fet que alguns tendeixen a reduir l\u2019empremta del colonialisme nom\u00e9s a la usurpaci\u00f3 material. Aquesta reducci\u00f3 implica retrats simplistes que confonen pensar postcolonialment amb excusar-se de determinats fracassos contemporanis fent refer\u00e8ncia al seu passat colonial. Si b\u00e9 no es tracta de subestimar la import\u00e0ncia de prestar atenci\u00f3 a l\u2019\u00e0mbit material, \u00e9s necessari destacar que centrar-se nom\u00e9s en aquest punt comporta el risc de minar l\u2019esfor\u00e7 de pensar postcolonialment. L\u2019empremta que el colonialisme ha deixat en la pol\u00edtica mundial t\u00e9 m\u00e9s d\u2019una dimensi\u00f3 i no es circumscriu \u00fanicament a la hist\u00f2ria. <\/p>\n

\u00c9s imprescindible subratllar que pensar postcolonialment va m\u00e9s enll\u00e0 de destacar relacions passades d\u2019explotaci\u00f3 material entre el colonitzador i el colonitzat, per molt important que sigui aquesta tasca. Tamb\u00e9 tracta del \u201cpresent colonial\u201d, que fa refer\u00e8ncia a \u201cles constel\u00b7lacions de poder, coneixement i geografia que […] continuen colonitzant vides arreu del m\u00f3n\u201d.3<\/sup><\/a> Per posar un exemple, pensar postcolonialment ens permet veure els vincles entre l\u2019economia mundial del caf\u00e8 i el genocidi de Ruanda del 1994 d\u2019una manera que ens allunya de les suposicions del determinisme cultural o de les explicacions sobre la viol\u00e8ncia que se centren en les conseq\u00fc\u00e8ncies de les estrat\u00e8gies colonials de \u201cdividir i v\u00e8ncer\u201d. Pensar postcolonialment sobre el genocidi de Ruanda ens encoratja a estudiar les \u201crelacions econ\u00f2miques i materials estructurades [que] fan possibles les condicions per al genocidi\u201d, en el sentit que: <\/p>\n

Les pr\u00e0ctiques colonials (anteriors i posteriors a la independ\u00e8ncia) institucionalitzades mitjan\u00e7ant els donants d\u2019ajuda estrangera, els mercats de productes b\u00e0sics i les institucions de pr\u00e9stecs internacionals van constituir la base econ\u00f2mica i material sobre la qual una barreja letal d\u2019ideologia \u00e8tnica; exportacions d\u2019armes; suport militar estranger; democratitzaci\u00f3 for\u00e7ada; un ex\u00e8rcit invasor; unes institucions internacionals impotents; una r\u00e0dio que escampava l\u2019odi; la manipulaci\u00f3 de les elits; la complicitat individual i la inestabilitat regional, van crear un nexe de relacions socials prec\u00e0ries, perverses i, en \u00faltima inst\u00e0ncia, genocides.4<\/sup><\/a> <\/p>\n

\t\t\t\t\t\t Reduir l\u2019empremta del colonialisme a l\u2019esfera material nom\u00e9s permet retrats simplistes <\/cite>\t\t\t\t\t\t <\/p>\n

Tot i aix\u00ed, les estrat\u00e8gies de \u201cdivideix i vencer\u00e0s\u201d de les col\u00f2nies s\u2019entendrien millor com a pol\u00edtiques de \u201cdefineix i vencer\u00e0s\u201d, tal com va proposar Mahmood Mamdani.5<\/sup><\/a> \u00c9s a dir, quan s\u2019afirma que determinats grups s\u2019han enfrontat durant segles o que se\u2019ls ha manipulat perqu\u00e8 s\u2019oposin entre si (\u201cdividir i v\u00e8ncer\u201d), es parla d\u2019una situaci\u00f3 que, en realitat, \u00e9s el producte de les pol\u00edtiques de \u201cdefinir i v\u00e8ncer\u201d, en la mesura que les identitats van ser (re)definides i (re)configurades durant el domini colonial: \u201cel nadiu era classificat i reclassificat en resposta a les necessitats pol\u00edtiques imperants, per\u00f2 sempre amb el llenguatge de la difer\u00e8ncia cultural i la toler\u00e0ncia cosmopolita\u201d.6<\/sup><\/a> Per seguir amb el cas de Ruanda, per exemple, els colonitzadors del segle xix van convertir \u201cels significants pol\u00edtics i econ\u00f2mics\u201d en \u201cidentitats \u00e8tniques per tal de facilitar l\u2019extracci\u00f3 de la riquesa del regne [de Ruanda]\u201d.7<\/sup><\/a> Pensar postcolonialment, doncs, ens ajuda a discernir de quina manera els colonitzadors van ser capa\u00e7os de (re)definir els pobles, (re)configurar les seves identitats comunit\u00e0ries i decidir qui mereixia cada tipus de tractament. Aix\u00ed mateix, ens permet estudiar com les pol\u00edtiques de \u201cdefinir i v\u00e8ncer\u201d continuen tenint implicacions en les din\u00e0miques contempor\u00e0nies. Pensar postcolonialment sobre el genocidi de Ruanda de 1994 ens facilita veure els vincles entre la manera d\u2019estructurar el comer\u00e7 de caf\u00e8 (que \u00e9s un altre residu colonial) i la (re)formulaci\u00f3 colonial de les identitats comunit\u00e0ries. <\/p>\n

Que alguns actors hagin estat capa\u00e7os de definir-ne d\u2019altres (dir-los qui s\u00f3n i quin tipus de tracte es mereixen) ens porta a la tercera dimensi\u00f3 de l\u2019empremta que ha deixat el colonialisme. De totes tres, aquesta dimensi\u00f3 \u00e9s la m\u00e9s dif\u00edcil de discernir. Tot i aix\u00ed, \u00e9s la m\u00e9s important, ja que justifica les altres dues i sovint exclou la pregunta que encap\u00e7ala aquest assaig. M\u2019agradaria aprofundir-hi. <\/p>\n

\t\t\t\t\t\t Pensar postcolonialment consisteix a rebutjar l\u2019eurocentrisme i fer una crida a ampliar les perspectives existents <\/cite> \t\t\t<\/p>\n

Qu\u00e8 significa pensar postcolonialment sobre quelcom? Alg\u00fa podr\u00e0 respondre \u201cpoca cosa\u201d, sense reflexionar-hi gaire. L\u2019afirmaci\u00f3 que no cal pensar postcolonialment, feta amb tanta seguretat, adopta almenys dues formes: \u201cpodem dir que sabem perqu\u00e8 produ\u00efm un coneixement universal\u201d i \u201csabem, ja que aspirem a produir un coneixement no localista\u201d. La difer\u00e8ncia entre totes dues no \u00e9s intranscendent. <\/p>\n

La primera resposta (\u201csabem, ja que produ\u00efm un coneixement universal\u201d) no reflecteix les limitacions euroc\u00e8ntriques de la producci\u00f3 de coneixement. Per limitacions euroc\u00e8ntriques s\u2019ent\u00e9n la situacionalitat del coneixement, \u00e9s a dir, que el coneixement no \u00e9s independent d\u2019on es produeix ni de qui el produeix. Al segle xix i a principis del xx, el coneixement era produ\u00eft per persones i institucions d\u2019Europa Occidental, una regi\u00f3 que tenia una relaci\u00f3 colonial amb gran part de la resta de m\u00f3n. All\u00f2 que alguns consideren \u201cconeixement universal\u201d no s\u2019escapa d\u2019aquestes relacions de poder i els seus ecos contemporanis. <\/p>\n

La darrera resposta (\u201csabem, ja que aspirem a produir un coneixement no localista\u201d) \u00e9s conscient del seu eurocentrisme i hi reflexiona. Pel que fa al coneixement, el terme \u201clocalisme\u201d assenyala les limitacions imposades per les preocupacions estrictament locals de cadasc\u00fa en la producci\u00f3 del coneixement. L\u2019eurocentrisme no \u00e9s nom\u00e9s una altra forma de localisme, sin\u00f3 que va m\u00e9s enll\u00e0, en virtut del poder que el cos de coneixement euroc\u00e8ntric ha exercit des del segle xix. Els que insisteixen en la necessitat d\u2019un coneixement no nom\u00e9s no euroc\u00e8ntric, sin\u00f3 tamb\u00e9 no localista, temen que pensar postcolonialment equivalgui al relativisme cultural, \u00e9s a dir, a la presumpci\u00f3 que nom\u00e9s els membres de cada cultura concreta estan autoritzats a parlar de la seva cultura, de manera que els diferents arguments no es poden avaluar comparativament. Tot i aix\u00ed, tal com ha afirmat Uma Narayan,8<\/sup><\/a> \u201cel comprom\u00eds amb la naturalesa contextual del coneixement no ens exigeix afirmar que aquells que no habiten aquests contextos mai no en podran tenir cap coneixement\u201d ni que la comunicaci\u00f3 \u00e9s impossible. M\u00e9s aviat, equival a un intent de fer que el coneixement sigui menys excloent. Com Siba Grovogui9<\/sup><\/a> ha defensat: \u201cla creen\u00e7a en la possibilitat de viure m\u00e9s enll\u00e0 de la polis ha existit arreu al llarg de la hist\u00f2ria, juntament amb l\u2019ambici\u00f3 de desenvolupar els instruments morals corresponents\u201d. <\/p>\n

\t\t\t\t\t\t No nom\u00e9s cal replantejar-se el contingut de les narracions sobre altres parts del m\u00f3n, sin\u00f3 tamb\u00e9 els conceptes i les categories a trav\u00e9s dels quals s\u2019expliquen <\/cite> <\/p>\n

Per recapitular, pensar postcolonialment en la tercera dimensi\u00f3 de l\u2019empremta que ha deixat el colonialisme, consisteix a rebutjar l\u2019eurocentrisme i fer una crida a ampliar les perspectives existents per \u201cexplicar la multiplicitat de llenguatges pol\u00edtics i llenguatges \u00e8tics a partir dels quals els individus i les comunitats en situacions diferents deriven les seves nocions d\u2019humanitat comuna i de just\u00edcia social\u201d.10<\/sup><\/a> Si es considera que la crida a pensar postcolonialment justifica el relativisme cultural, s\u2019estan subestimant les contribucions que ha fet aquest cos de pensament. Dit aix\u00f2, aquells que creuen que saben<\/em> sovint no coneixen aquestes contribucions \u201ccom a conseq\u00fc\u00e8ncia de la manca de m\u00e8todes per indexar-les i catalogar-les al costat de formes de pensament comparables i concurrents\u201d.11<\/sup><\/a> <\/p>\n

Per\u00f2 llavors, com abordar aquesta tercera dimensi\u00f3 que justifica les altres dues? No n\u2019hi ha prou amb escriure narratives alternatives sobre la \u201cno-Europa\u201d, perqu\u00e8 el que manca no s\u00f3n narracions sobre altres indrets, sin\u00f3 sobre les relacions entre si mateixos, analitzades postcolonialment. Perqu\u00e8 no nom\u00e9s cal replantejar-se el contingut de les narracions sobre altres parts del m\u00f3n, sin\u00f3 tamb\u00e9 els conceptes i les categories a trav\u00e9s dels quals s\u2019expliquen. Al llarg dels anys, l\u2019aparent abs\u00e8ncia d\u2019experi\u00e8ncies no europees en les narratives principals ha estat constitutiva tant de la disciplina com dels subjectes i objectes de la seguretat a diferents parts del m\u00f3n. Tal com passa amb la producci\u00f3 de coneixement amb perspectiva de g\u00e8nere, no nom\u00e9s es tracta d\u2019incrementar el nombre de dones que hi aporten, sin\u00f3 tamb\u00e9 de canviar \u201cla naturalesa mateixa d\u2019aquestes activitats i la seva comprensi\u00f3 de si mateixes\u201d.12<\/sup><\/a> Pensar postcolonialment representaria un remei en la mesura que els estudiants de pol\u00edtica mundial aprenguessin a desafiar l\u2019eurocentrisme, no nom\u00e9s reflexionant sobre el focus emp\u00edric de les seves narracions o la seva situaci\u00f3 particular, sin\u00f3 tamb\u00e9 posant en q\u00fcesti\u00f3 la pretensi\u00f3 de coneixement d\u2019alguns, basada en haver definit pr\u00e8viament \u201cla idea del que \u00e9s una explicaci\u00f3 i del que no ho \u00e9s\u201d.13<\/sup><\/a> <\/p>\n

Quan les inseguretats s\u2019entenen com \u201cles repercussions d\u2019Europa\u201d, l\u2019autoreflexi\u00f3 i altres pol\u00edtiques de comprom\u00eds no nom\u00e9s s\u00f3n possibles, sin\u00f3 necess\u00e0ries <\/cite> <\/p>\n

Havent identificat tres dimensions de l\u2019empremta que el colonialisme ha deixat en tots els estudiosos de la pol\u00edtica mundial, permeteu-me destacar una via d\u2019influ\u00e8ncia del pensament postcolonial en la pol\u00edtica de seguretat. El fet de no pensar postcolonialment emboira la presa de decisions significativament. Sovint els problemes que es produeixen \u201cm\u00e9s enll\u00e0 d\u2019Europa\u201d es presenten com a \u201canteriors a Europa\u201d.14<\/sup><\/a> No cal dir que aqu\u00ed \u201cEuropa\u201d no denota una mera entitat geogr\u00e0fica, sin\u00f3 una pretensi\u00f3 particular de coneixement sobre la pol\u00edtica mundial. \u00c9s a dir, la consideraci\u00f3 del que succeeix \u201cm\u00e9s enll\u00e0 d\u2019Europa\u201d com si fos \u201cabans d\u2019Europa\u201d tamb\u00e9 es podria aplicar a altres parts del m\u00f3n, inclosa, entre d\u2019altres, l\u2019Am\u00e8rica del Nord. <\/p>\n

Altres indrets es representen sovint com a \u201cabans d\u2019Europa\u201d no nom\u00e9s econ\u00f2micament (com \u00e9s habitual en aquests debats), sin\u00f3 tamb\u00e9 normativament, ja que es consideren portadors de valors que pertanyen a un m\u00f3n passat que \u201cEuropa\u201d ja ha deixat enrere. Pensar postcolonialment, al seu torn, ens permet comprendre com els esdeveniments definits com a \u201cabans d\u2019Europa\u201d s\u00f3n al mateix temps les repercussions d\u2019\u201cEuropa\u201d<\/em> pel que fa al seu passat o present colonial. Un cas que ens ocupa s\u00f3n les experi\u00e8ncies diferencials amb el \u201csistema internacional de sobirania\u201d a l\u2019Europa Occidental i l\u2019\u00c0frica al llarg del segle xx. Mentre que \u201cun r\u00e8gim va contribuir a la \u2018resili\u00e8ncia\u2019 dels \u2018quasi-Estats\u2019 europeus, un altre va ajudar a debilitar la sobirania de les entitats africanes i, posteriorment, va contribuir a la \u2018fallida\u2019 de diversos estats africans\u201d, subratlla Grovogui:15<\/sup><\/a> <\/p>\n

El r\u00e8gim de sobirania aplicat per les pot\u00e8ncies europees a B\u00e8lgica, des del seu inici el 1830 fins a l\u2019actualitat, contrastava molt amb el que s\u2019aplicava al Congo des de la Confer\u00e8ncia de Berl\u00edn de 1884 fins al final del domini colonial belga en aquest pa\u00eds afric\u00e0 l\u2019any 1960. El mateix passava amb Su\u00efssa i el Zaire en l\u2019\u00e8poca posterior a la Segona Guerra Mundial. <\/p>\n

Els debats sobre la responsabilitat m\u00e9s enll\u00e0 de les fronteres podrien despla\u00e7ar-se cap a l\u2019an\u00e0lisi de la nostra complicitat en el manteniment del nostre \u201cpresent colonial\u201d <\/cite> <\/p>\n

Pensar postcolonialment sobre aquests casos \u00e9s important per a la pr\u00e0ctica pol\u00edtica, perqu\u00e8 la manera d\u2019entendre el problema configura el pensament sobre les solucions possibles. Quan els problemes de seguretat en una altra part del m\u00f3n s\u2019entenen com \u201cabans d\u2019Europa\u201d, la soluci\u00f3 proposada resulta convenient per a aquells que viuen en un m\u00f3n tan endarrerit; \u00e9s a dir, implica respostes violentes (com la guerra d\u2019Iraq del 2003 o la intervenci\u00f3 de L\u00edbia el 2011).16<\/sup><\/a> <\/p>\n

Tanmateix, quan aquestes inseguretats s\u2019entenen com \u201cles repercussions d\u2019Europa\u201d, l\u2019autoreflexi\u00f3 i altres pol\u00edtiques de comprom\u00eds no nom\u00e9s s\u00f3n possibles, sin\u00f3 que tamb\u00e9 s\u00f3n necess\u00e0ries. Com es fa pal\u00e8s en l\u2019an\u00e0lisi sobre el pensament postcolonial del genocidi de 1994 a Ruanda, l\u2019objectiu seria desvetllar \u201ccom el que s\u2019ent\u00e9n generalment com un \u2018conflicte \u00e8tnic\u2019 local es pot descriure alhora com un s\u00edmptoma sobredeterminat d\u2019una reestructuraci\u00f3 neoliberal especialment violenta de l\u2019economia capitalista mundial\u201d.17<\/sup><\/a> En conseq\u00fc\u00e8ncia, els debats sobre la responsabilitat m\u00e9s enll\u00e0 de les fronteres podrien allunyar-se d\u2019una an\u00e0lisi centrada simplement en el passat colonial o la possibilitat d\u2019una intervenci\u00f3 humanit\u00e0ria i despla\u00e7ar-se, doncs, cap a l\u2019an\u00e0lisi de la nostra complicitat en el manteniment del nostre \u201cpresent colonial\u201d. <\/p>\n

1. Fanon, Frantz (1963) The Wretched of the Earth, Nova York: Groove Weidenfeld. <\/p>\n

2. Ib\u00edd., p\u00e0g. 58. <\/p>\n

3. Gregory, Derek (2004) The colonial present, Nova York: Wiley. <\/p>\n

4. Kamola, Isaac A. (2007) \u201cThe global coffee economy and the production of genocide in Rwanda\u201d, Third World Quarterly 28 (3): 571-592. <\/p>\n

5. Mamdani, Mahmood (2012) Define and Rule: Native as Political Identity, Cambridge, Masachusetts: Harvard University Press. <\/p>\n

6. Ib\u00edd., p\u00e0g. 29. <\/p>\n

7. Ib\u00edd., Kamola, p\u00e0g. 577. <\/p>\n

8. Narayan, Uma (2004) \u201cThe Project of Feminist Epistemology: Perspective from\u201d, A The feminist standpoint theory reader: Intellectual and political controversies, editat per Sandra Harding, 213-224. Nova York: Routledge. <\/p>\n

9. Grovogui, Siba N. (2005) \u201cThe New Cosmopolitanisms: Subtexts, Pretexts and Context of Ethics\u201d, International Relations 19 (1): 103-113. <\/p>\n

10. Ib\u00edd., p\u00e0gs. 113 i 105. <\/p>\n

11. Ib\u00edd., p\u00e0g. 106. <\/p>\n

12. Ib\u00edd., Narayan, p\u00e0g. 312. <\/p>\n

13. Seth, Sanjay (2014) \u201cThe Politics of knowledge: Or, how to stop being eurocentric\u201d, History Compass 12 (4): 311-320. <\/p>\n

14. McGrane, Bernard (1989) Beyond Anthropology: Society and the Other, Nova York: Columbia University Press. <\/p>\n

15. Grovogui, Siba N. (2002) \u201cRegimes of sovereignty: International morality and the African condition\u201d, European Journal of International Relations 8 (3): 315-338. <\/p>\n

16. Jabri, Vivienne (2013) The Postcolonial Subject: Claiming Politics\/governing Others in Late Modernity, Londres: Routledge. <\/p>\n

17. Ib\u00edd., Kamola p\u00e0g. 573. <\/p>\n

SOBRE L\u2019AUTORA<\/b>
P\u0131nar Bilgin \u00e9s catedr\u00e0tica de Relacions Internacionals a la Universitat de Bilkent (Turquia) i es va especialitzar en estudis de seguretat cr\u00edtica. \u00c9s autora de Regional Security in the Middle East: A Critical Perspective<\/em> (2005; 2a ed. 2019), The International in Security, Security in the International<\/em>(2016) i coeditora de Routledge Handbook of International Political Sociology<\/em> (amb Xavier Guillaume, 2017), i Asia in International Relations: Unthinking Imperial Power Relations<\/em> (amb L.H.M. Ling, 2017).<\/p>\n

Aquesta \u00e9s una versi\u00f3 tradu\u00efda de l\u2019article publicat originalment en angl\u00e8s. <\/p>\n

Fotografia: Rosa dels vents representada sobre el paviment situat davant el Monument als Descobriments a Lisboa, Portugal.\t <\/p>\n","protected":false},"featured_media":7368,"menu_order":7,"template":"","categories":[6],"class_list":["post-7319","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-centrals"],"acf":[],"yoast_head":"\nQu\u00e8 significa pensar postcolonialment sobre la seguretat? - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/que-significa-pensar-postcolonialment-sobre-la-seguretat\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Qu\u00e8 significa pensar postcolonialment sobre la seguretat? - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Si b\u00e9 es q\u00fcestiona la definici\u00f3 de “postcolonial”, “pensar postcolonialment” no t\u00e9 per qu\u00e8 q\u00fcestionar-se. Aquest concepte implica tenir en compte la petjada que el colonialisme ha deixat en els colonitzadors, els colonitzats i la resta d\u2019individus. \u00c9s cert que aquesta empremta s\u2019experimenta i s\u2019ent\u00e9n de maneres molt diferents en funci\u00f3 del poder que s\u2019exerceixi. […]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/que-significa-pensar-postcolonialment-sobre-la-seguretat\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_6_2560-5-519x720.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"519\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"720\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"14 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/que-significa-pensar-postcolonialment-sobre-la-seguretat\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/que-significa-pensar-postcolonialment-sobre-la-seguretat\/\",\"name\":\"Qu\u00e8 significa pensar postcolonialment sobre la seguretat? - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/que-significa-pensar-postcolonialment-sobre-la-seguretat\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/que-significa-pensar-postcolonialment-sobre-la-seguretat\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_6_2560-5.jpg\",\"datePublished\":\"2022-04-07T11:24:02+00:00\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/que-significa-pensar-postcolonialment-sobre-la-seguretat\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/que-significa-pensar-postcolonialment-sobre-la-seguretat\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_6_2560-5.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_6_2560-5.jpg\",\"width\":778,\"height\":1080},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Qu\u00e8 significa pensar postcolonialment sobre la seguretat? - Revista Per la Pau","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/que-significa-pensar-postcolonialment-sobre-la-seguretat\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Qu\u00e8 significa pensar postcolonialment sobre la seguretat? - Revista Per la Pau","og_description":"Si b\u00e9 es q\u00fcestiona la definici\u00f3 de “postcolonial”, “pensar postcolonialment” no t\u00e9 per qu\u00e8 q\u00fcestionar-se. Aquest concepte implica tenir en compte la petjada que el colonialisme ha deixat en els colonitzadors, els colonitzats i la resta d\u2019individus. \u00c9s cert que aquesta empremta s\u2019experimenta i s\u2019ent\u00e9n de maneres molt diferents en funci\u00f3 del poder que s\u2019exerceixi. […]","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/que-significa-pensar-postcolonialment-sobre-la-seguretat\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","og_image":[{"width":519,"height":720,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_6_2560-5-519x720.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"14 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/que-significa-pensar-postcolonialment-sobre-la-seguretat\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/que-significa-pensar-postcolonialment-sobre-la-seguretat\/","name":"Qu\u00e8 significa pensar postcolonialment sobre la seguretat? - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/que-significa-pensar-postcolonialment-sobre-la-seguretat\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/que-significa-pensar-postcolonialment-sobre-la-seguretat\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_6_2560-5.jpg","datePublished":"2022-04-07T11:24:02+00:00","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/que-significa-pensar-postcolonialment-sobre-la-seguretat\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/que-significa-pensar-postcolonialment-sobre-la-seguretat\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_6_2560-5.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_6_2560-5.jpg","width":778,"height":1080},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/7319","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7368"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7319"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7319"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}