{"id":7320,"date":"2022-04-07T11:24:02","date_gmt":"2022-04-07T11:24:02","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/issue\/%issue_post%\/article\/la-violencia-intrinseca-de-lextractivisme-la-dominacio-de-les-dones-i-la-dominacio-de-la-natura\/"},"modified":"2024-03-26T14:47:02","modified_gmt":"2024-03-26T14:47:02","slug":"la-violencia-intrinseca-de-lextractivisme-la-dominacio-de-les-dones-i-la-dominacio-de-la-natura","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-violencia-intrinseca-de-lextractivisme-la-dominacio-de-les-dones-i-la-dominacio-de-la-natura\/","title":{"rendered":"La viol\u00e8ncia intr\u00ednseca de l\u2019extractivisme: la dominaci\u00f3 de les dones i la dominaci\u00f3 de la natura"},"content":{"rendered":"

<\/span> En els darrers anys, les dones de tot el m\u00f3n<\/span> han denunciat amb m\u00e9s vigor i r\u00e0bia la viol\u00e8ncia dels homes contra les dones. A les capitals d\u2019arreu del m\u00f3n, les dones feien desfilades, \u201cmarxes de les putes\u201d,1<\/sup><\/a> flashmobs<\/em> i campanyes de hashtags<\/em> a les xarxes socials. Al L\u00edban, les dones van penjar simb\u00f2licament vestits de n\u00favia; a Pequ\u00edn, les dones van passejar pels carrers amb vestits de n\u00favia esquitxats de pintura vermella; al Brasil les dones van escampar centenars de peces de roba interior per una platja; i, a l\u2019Argentina, les dones es van despullar i amuntegar davant d\u2019una pancarta que deia \u201cEl feminicidi \u00e9s genocidi\u201d. Aquestes manifestacions eren una crida a posar fi a la viol\u00e8ncia i les violacions i a la impunitat dels homes que exerceixen aquesta viol\u00e8ncia en espais p\u00fablics i privats.<\/p>\n

La viol\u00e8ncia que pateixen les dones a les zones rurals remotes \u00e9s relativament m\u00e9s absent als mitjans de comunicaci\u00f3 convencionals. Lluny de les capitals, les ind\u00fastries extractives com la mineria, les plantacions agr\u00edcoles i els projectes de macropreses desencadenen la viol\u00e8ncia de l\u2019empobriment en la vida de les dones. A elles i les seves comunitats els arrabassen terres, boscos i aigua, de vegades a punta de pistola, se\u2019ls alteren les formes de vida i se\u2019ls destrueixen els mitjans de subsist\u00e8ncia.<\/p>\n

A les zones rurals, les ind\u00fastries extractives, les plantacions agr\u00edcoles i els projectes de macropreses desencadenen la viol\u00e8ncia de l\u2019empobriment en la vida de les dones <\/cite><\/p>\n

Quan les dones i les seves comunitats exerceixen el seu dret a dir \u201cno\u201d2<\/sup><\/a> a l\u2019absorci\u00f3 de recursos naturals per part de les ind\u00fastries extractives, quan protesten pel que els treuen o perqu\u00e8 les empreses no compleixen les promeses de reallotjament i desenvolupament, s\u2019enfronten al poder de l\u2019ex\u00e8rcit i la policia. Tamb\u00e9 s\u2019enfronten a la seguretat privada, que defensa la riquesa de l\u2019empresa amb la vigil\u00e0ncia del moviment dels membres de la comunitat, escorcollant cossos i cases i violant sexualment les dones. Sovint es resisteixen a parlar de la viol\u00e8ncia sexual que afronten. No nom\u00e9s temen les repres\u00e0lies de les forces de seguretat, sin\u00f3 tamb\u00e9 que les seves fam\u00edlies i comunitats els en culpin, patriarcalment, com sovint ocorre amb les v\u00edctimes de la viol\u00e8ncia sexualitzada.<\/p>\n

Armes, poder i pol\u00edtica<\/b><\/p>\n

En la seva recerca recent amb col\u00b7laboradors, WoMin aporta una comprensi\u00f3 ecofeminista de l\u2019economia pol\u00edtica de l\u2019extractivisme a tres pa\u00efsos: Zimb\u00e0bue, Mo\u00e7ambic i Sierra Leone.3<\/sup><\/a> La recerca revela com les empreses i l\u2019elit pol\u00edtica manipulen i soscaven la llei i la pol\u00edtica i utilitzen la viol\u00e8ncia per obtenir el control de la riquesa mineral. Evidencia que la viol\u00e8ncia desencadenada sobre les dones empobrides i les seves comunitats i sobre els recursos de la terra \u00e9s intr\u00ednseca al sistema econ\u00f2mic actual.<\/p>\n

Aquest sistema depredador del capitalisme prioritza el benefici i la riquesa d\u2019una elit en detriment de la seguretat de la majoria dels habitants de la Terra, dels ecosistemes que sostenen tota la vida i de la sostenibilitat del planeta mateix. S\u00f3n les dones, en particular, les que assumeixen el cost d\u2019aquest sistema econ\u00f2mic violent i destructiu.<\/p>\n

La viol\u00e8ncia desencadenada sobre les dones empobrides i les seves comunitats i sobre els recursos de la terra \u00e9s intr\u00ednseca al sistema econ\u00f2mic actual <\/cite><\/p>\n

Les experi\u00e8ncies espec\u00edfiques de les dones resulten dels seus papers reproductius: l\u2019expectativa que les dones han de complir les funcions de la llar, parir i criar els fills i tenir cura dels malalts, a m\u00e9s d\u2019idees sexistes molt arrelades sobre els serveis, incl\u00f2s el sexe, que els homes creuen que poden extreure de les dones. El treball reproductiu tamb\u00e9 inclou alimentar la fam\u00edlia, mobilitzar energia i garantir que la fam\u00edlia i la comunitat tinguin acc\u00e9s a recursos h\u00eddrics segurs. Les dones s\u00f3n les responsables de tot aix\u00f2.<\/p>\n

En tots tres contextos, la mineria sota el domini colonial va provocar el despla\u00e7ament i la despossessi\u00f3 de la poblaci\u00f3. Tamb\u00e9 va convertir els homes en treballadors mal pagats i es va abusar de la feina reproductiva de les dones per mantenir els homes a la feina i garantir l\u2019exist\u00e8ncia de la propera generaci\u00f3 de treballadores de les mines i les f\u00e0briques. La recerca de WoMin i els seus col\u00b7laboradors posa de manifest com continuen les apropiacions, la despossessi\u00f3 i l\u2019explotaci\u00f3 de terres colonials en el present neoliberal i neocolonial, ja que les elits nacionals ajuden, inciten i permeten a les empreses multinacionals continuar amb l\u2019apropiaci\u00f3 de recursos naturals.<\/p>\n

Les lleis dels tres pa\u00efsos analitzats privilegien les empreses multinacionals i no protegeixen els drets de les comunitats, les vides dels quals destrueixen per deixar lloc a la mineria. A m\u00e9s, en els tres contextos, les forces de seguretat dels Estats i les empreses van atacar violentament les comunitats per establir i mantenir el control sobre els minerals.<\/p>\n

Les apropiacions, la despossessi\u00f3 i l\u2019explotaci\u00f3 de terres colonials continua en el present neoliberal i neocolonial amb el perm\u00eds de les elits nacionals <\/cite><\/p>\n

Un cas d\u2019estudi: Marange4<\/sup><\/a><\/b><\/p>\n

La zona de mineria de diamants de Marange, a Zimb\u00e0bue, ha estat un camp de batalla, en el qual les forces armades i els equips de seguretat privada han combatut els miners a petita escala i la comunitat local durant els darrers 14 anys per tal d\u2019assegurar-se el control dels jaciments de diamants.5<\/sup><\/a><\/p>\n

A Marange s\u2019hi van descobrir diamants l\u2019any 2005. Entre el novembre de 2006 i l\u2019octubre de 2008, la policia va matar, torturar, apallissar i assetjar els miners artesans i tamb\u00e9 van deixar anar gossos en incursions destinades a expulsar-los dels camps. Aix\u00ed mateix, la policia va agredir i detenir membres de la comunitat local i va sotmetre les dones a viol\u00e8ncia sexualitzada.<\/p>\n

Una dona de Marange explicava6<\/sup><\/a> com un cami\u00f3 de soldats la va aturar juntament amb una altra dona quan tornaven dels camps. Van obligar les dones a despullar-se, els van donar pals i els van dir que lluitessin entre elles. Els soldats van indicar que la perdedora seria violada pels soldats del cami\u00f3.<\/p>\n

Les forces de seguretat dels Estats i de les empreses van atacar violentament les comunitats per establir i mantenir el control sobre els minerals <\/cite><\/p>\n

El 27 d\u2019octubre de 2008, l\u2019Ex\u00e8rcit, la For\u00e7a A\u00e8ria i l\u2019Organitzaci\u00f3 Central d\u2019Intel\u00b7lig\u00e8ncia (CIO) van llan\u00e7ar l\u2019Operaci\u00f3 Hakudzokwi<\/em>7<\/sup><\/a> a Marange. Els soldats van disparar amb munici\u00f3 real i van llan\u00e7ar gasos lacrim\u00f2gens, des de terra i des d\u2019helic\u00f2pters, contra miners artesanals i vilatans. M\u00e9s de 200 comerciants de diamants i miners van ser assassinats. Milers m\u00e9s van ser torturats i centenars de dones van ser violades.<\/p>\n

El 2009 les forces armades van expulsar per la for\u00e7a 1.300 fam\u00edlies de Marange per \u201cnetejar\u201d m\u00e9s terres per a l\u2019explotaci\u00f3 de diamants. No hi va haver cap consulta; les fam\u00edlies van ser obligades a pujar a camions a punta de pistola i les cases van ser destru\u00efdes per les excavadores. Se\u2019ls va traslladar a Arda Transau, una explotaci\u00f3 governamental situada a uns 60 quil\u00f2metres al nord de Marange, on van patir pen\u00faries considerables i viol\u00e8ncia continuada.<\/p>\n

La zona de Marange ha estat declarada zona restringida segons la Llei de llocs i zones protegides, la qual cosa converteix els vilatans en presoners de fet, de manera que les persones de l\u2019exterior, inclosos els familiars, poden visitar la zona nom\u00e9s amb autoritzaci\u00f3 policial. Als vilatans se\u2019ls registra peri\u00f2dicament en 11 punts de control de la carretera de m\u00e9s de 100 quil\u00f2metres que uneix Mutare i Marange, per buscar diamants, i les dones hi solen experimentar viol\u00e8ncia sexual. Tres dones van explicar a Human Rights Watch<\/em> que un agent de policia les va obligar a despullar-se completament en un control i les va penetrar amb el dit enguantat, tot afirmant que buscava diamants ocults.8<\/sup><\/a><\/p>\n

Les violacions dels drets humans dels miners i les dones no han motivat ni una sola detenci\u00f3 <\/cite><\/p>\n

L\u2019assetjament, l\u2019assassinat, l\u2019agressi\u00f3 i els abusos sexuals perpetrats per agents de seguretat han continuat al llarg dels anys, tal com destaquen alguns informes d\u2019agost del 2019 sobre tortures i assassinats de miners artesanals.9<\/sup><\/a> Tanmateix, les violacions dels drets humans dels miners i les dones no han motivat ni una sola detenci\u00f3.<\/p>\n

El vincle entre la dominaci\u00f3 de les dones i la dominaci\u00f3 de la natura<\/b><\/p>\n

Les dones dels tres pa\u00efsos estudiats per WoMin i els seus col\u00b7laboradors van patir viol\u00e8ncia sexualitzada, inclosa la violaci\u00f3, a mans de les forces de seguretat de l\u2019Estat i de les empreses. No obstant aix\u00f2, si b\u00e9 hi havia molta documentaci\u00f3 sobre la viol\u00e8ncia contra les comunitats, n\u2019hi havia poca sobre les experi\u00e8ncies de viol\u00e8ncia sexualitzada de les dones.<\/p>\n

La concepci\u00f3 ecofeminista que aquesta viol\u00e8ncia \u00e9s intr\u00ednseca a un model extractivista i violent de desenvolupament permet el desplegament d\u2019enfocaments organitzatius transformadors i de visions alternatives. Aix\u00f2 contrasta amb les respostes instant\u00e0nies a la viol\u00e8ncia contra les dones, que sovint individualitzen el problema i la soluci\u00f3, oferint a les dones un tractament individual o de just\u00edcia en termes legals.<\/p>\n

Tant la terra com les dones es consideren inferiors, es tracten com a propietat i com a mercaderies que s\u00f3n prescindibles i a les quals es maltracta <\/cite><\/p>\n

Posant en q\u00fcesti\u00f3 les respostes m\u00e9s comunes, WoMin, juntament amb altres ecofeministes, assenyala que la viol\u00e8ncia contra les dones est\u00e0 relacionada amb els sistemes d\u2019opressi\u00f3 patriarcals i de classe; i que cal un canvi en les estructures d\u2019opressi\u00f3, alhora que s\u2019aborden els efectes immediats donant consell, trencant el silenci i permetent a les dones superar l\u2019autoculpabilitat, la por i l\u2019estigma.<\/p>\n

Per a les ecofeministes, la dominaci\u00f3 sobre les dones i la dominaci\u00f3 sobre la natura estan relacionades. Claudia von Werlhof10<\/sup><\/a> considera que l\u2019afany patriarcal de dominar i controlar est\u00e0 incrustat dins del capitalisme, que posa els diners, el creixement econ\u00f2mic i el benefici per davant de les persones i el medi ambient. A conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019aquesta ambici\u00f3, la natura i les dones s\u00f3n dominades, i s\u00f3n un mitj\u00e0 per fer cr\u00e9ixer els beneficis. Tant la terra com les dones es consideren inferiors, es tracten com a propietat i com a mercaderies que s\u00f3n prescindibles i a les quals es maltracta. Es destrueix el medi ambient i s\u2019abusa del treball reproductiu de les dones, que es destina a donar suport econ\u00f2mic al capital. Les dones s\u00f3n explotades pels homes amb poder per obtenir-ne guanys, \u00e8xit i plaer.11<\/sup><\/a><\/p>\n

La dominaci\u00f3 de les dones prov\u00e9, doncs, de les mateixes ideologies que condueixen a la dominaci\u00f3 del medi ambient. L\u2019augment dels beneficis i del creixement es ven com a progr\u00e9s o desenvolupament i es genera a trav\u00e9s de processos que comporten la dominaci\u00f3 i l\u2019explotaci\u00f3 tant de la natura com de les dones.<\/p>\n

La concepci\u00f3 ecofeminista contrasta amb les respostes instant\u00e0nies a la viol\u00e8ncia contra les dones, que sovint individualitzen el problema i la soluci\u00f3 <\/cite><\/p>\n

Vandana Shiva12<\/sup><\/a> assenyala que el patriarcat capitalista abusa tant de la natura com de l\u2019economia que ens sustenta i tensa totes dues fins al l\u00edmit. La terra i els seus recursos, que nodreixen la vida, s\u00f3n destru\u00efts; les dones s\u00f3n despla\u00e7ades dels seus mitjans de subsist\u00e8ncia i allunyades de l\u2019acc\u00e9s a la terra, els boscos, l\u2019aigua i les llavors, que permeten tant la seva superviv\u00e8ncia com la de les seves fam\u00edlies i comunitats. Els poderosos s\u2019apropien dels recursos dels m\u00e9s vulnerables, la qual cosa intensifica la viol\u00e8ncia. La vulnerabilitat cada vegada m\u00e9s gran de les dones a causa de l\u2019apropiaci\u00f3 extractivista de terres i l\u2019explotaci\u00f3 ecol\u00f2gica les fa encara m\u00e9s vulnerables a la viol\u00e8ncia.<\/p>\n

L\u2019an\u00e0lisi ecofeminista de WoMin posa de manifest que tant les dones com la natura suporten els costos externalitzats d\u2019un sistema econ\u00f2mic extractivista. Els costos per a la natura inclouen la contaminaci\u00f3, la destrucci\u00f3 de grans extensions de terra, boscos i recursos aq\u00fc\u00edfers, la p\u00e8rdua creixent de biodiversitat i, en \u00faltima inst\u00e0ncia, la creixent crisi clim\u00e0tica, que va de la m\u00e0 de totes les formes d\u2019extractivisme. At\u00e8s el rol de les dones en la reproducci\u00f3 social, elles s\u00f3n les que netegen els ecosistemes contaminats, caminen m\u00e9s i m\u00e9s lluny per satisfer les necessitats b\u00e0siques de les seves fam\u00edlies i emmalalteixen quan entren en contacte amb les toxicitats i els verins d\u2019aquest model de desenvolupament. Aix\u00f2 d\u00f3na lloc a la idea que el capitalisme extractivista \u00e9s una economia de costos impagats, ja que s\u00f3n la natura i les persones (en especial, les dones) les que absorbeixen els costos socials, mediambientals i econ\u00f2mics, mentre que el capital amb prou feines n\u2019assumeix. El sistema s\u2019estructura de manera que les grans empreses sufraguen escassament (o no sufraguen) els costos de la neteja, sense unes compensacions justes per la p\u00e8rdua de recursos i mitjans de subsist\u00e8ncia, amb els augments del treball no remunerat de les dones i els costos de la salut destru\u00efda a les comunitats afectades.<\/p>\n

El capitalisme extractivista \u00e9s una economia de costos impagats, ja que s\u00f3n la natura i les persones les que absorbeixen els costos socials, mediambientals i econ\u00f2mics <\/cite><\/p>\n

En l\u00ednia amb el pensament ecofeminista, el Moviment de Guardians Yaoska de Rancho Grande, al nord de Nicaragua, veu el cos i la terra com a territoris que cal defensar.13<\/sup><\/a> El moviment rebutja la mineria, perqu\u00e8 afecta l\u2019economia local sostenible. La mineria altera els ecosistemes i les fonts d\u2019aigua \u2013de manera que imposa c\u00e0rregues a les dones, responsables de garantir l\u2019alimentaci\u00f3 i la salut de les seves fam\u00edlies\u2013, promou la divisi\u00f3 sexual del treball, agreuja les relacions de dominaci\u00f3 dels homes sobre les dones i fa cr\u00e9ixer la viol\u00e8ncia i els abusos sexuals perpetrats per homes que v\u00e9nen de fora de la zona i se senten autoritzats a envair el territori i els cossos de les dones.<\/p>\n

En la seva defensa de la terra enfront de la mineria, el Moviment Guardians defensa una forma de vida molt arrelada a la terra i la comunitat, en la qual encara existeix la cura m\u00fatua. El territori que defensen no es pot omplir de relacions de desigualtat, ja que aquestes debiliten la comunitat i provoquen divisions. Defensen una vida feli\u00e7 i bona per a tothom, amb cossos lliures que viuen en harmonia entre si i amb la natura.<\/p>\n

Construir poder i alternatives des de baix<\/b><\/p>\n

WoMin es basa en concepcions ecofeministes segons les quals acabar amb la viol\u00e8ncia contra les dones comporta passar d\u2019una economia violenta modelada pel patriarcat capitalista a una economia pac\u00edfica no violenta i sostenible que respecti les dones i la terra. Aquesta transici\u00f3 nom\u00e9s es pot aconseguir mitjan\u00e7ant moviments de persones conscienciades, amb an\u00e0lisis i estrat\u00e8gies pol\u00edtiques clares, unificades entre pa\u00efsos i sectors.<\/p>\n

Passar d\u2019una economia violenta a una economia pac\u00edfica nom\u00e9s es pot aconseguir amb moviments de persones conscienciades i unificades entre pa\u00efsos i sectors <\/cite><\/p>\n

\u00c9s a partir d\u2019aquesta concepci\u00f3 que WoMin i els seus aliats donen suport a l\u2019organitzaci\u00f3 i la creaci\u00f3 de moviments de dones i treballen amb elles en comunitats afectades per la repressi\u00f3 violenta, per tal d\u2019abordar els traumes, organitzar-se, explorar les arrels de la viol\u00e8ncia i avan\u00e7ar en alternatives ecofeministes envers el desenvolupament. Les nostres intervencions inclouen algunes de les accions seg\u00fcents:<\/p>\n

En primer lloc, hem donat suport a les dones que han patit viol\u00e8ncia i tortures extremes perpetrades pels militars i la policia, a fi de superar el trauma i definir qu\u00e8 significa la just\u00edcia per a elles, posant-ho en context i tenint en compte els riscos que afronten les dones i les seves comunitats. Aquest treball, pilotat en col\u00b7laboraci\u00f3 amb la Counselling Services Unit<\/em> (Unitat de Serveis d\u2019Orientaci\u00f3 i Ter\u00e0pia, Zimb\u00e0bue), comportava el desenvolupament d\u2019un model col\u00b7lectiu de suport davant el trauma que permet\u00e9s a les dones organitzar-se, donar-se suport m\u00fatuament, reconstruir els mitjans de subsist\u00e8ncia, construir consci\u00e8ncia i desfer la narrativa que culpa les v\u00edctimes.14<\/sup><\/a><\/p>\n

En segon lloc, WoMin i els seus col\u00b7laboradors han treballat, juntament amb les dones, per dur a terme una recerca que il\u00b7lustri la connexi\u00f3 entre el capitalisme extractivista patriarcal i la viol\u00e8ncia, inclosa la viol\u00e8ncia contra les dones. Aquesta obra inclou recerques sobre l\u2019economia pol\u00edtica de les explotacions extractives a Mo\u00e7ambic, Sierra Leone i Zimb\u00e0bue; la documentaci\u00f3 de les experi\u00e8ncies de les dones a Zimb\u00e0bue, i un seminari afric\u00e0 en l\u00ednia sobre les ind\u00fastries extractives, a fi de bastir una an\u00e0lisi comuna.15<\/sup><\/a><\/p>\n

WoMin treballa amb dones en comunitats afectades per la repressi\u00f3 violenta, per abordar els traumes, organitzar-se i avan\u00e7ar en alternatives ecofeministes envers el desenvolupament <\/cite><\/p>\n

En tercer lloc, donem suport a les dones i les seves comunitats en explotacions de tot el continent, per aprofundir en la seva resist\u00e8ncia a l\u2019extractivisme destructiu sota la bandera del dret a dir \u201cNO\u201d. Quan les dones i les seves comunitats diuen \u201cNO\u201d als macroprojectes, reafirmen els seus drets col\u00b7lectius sobre els b\u00e9ns comuns i el seu control sobre el territori dels seus cossos; i tamb\u00e9 defensen i reafirmen el \u201cS\u00cd\u201d al \u201cdesenvolupament\u201d ent\u00e8s com una vida bona, definida en els seus propis termes.<\/p>\n

Finalment, la feina citada fins ara s\u2019insereix en un esfor\u00e7 d\u2019alian\u00e7a m\u00e9s ampli per imaginar col\u00b7lectivament alternatives panafricanes al model capitalista extractivista dominant. Liderat per dones militants de base i recolzat per una alian\u00e7a \u00e0mplia d\u2019organitzacions,16<\/sup><\/a> aquest esfor\u00e7 per construir una visi\u00f3 alternativa de la Transici\u00f3 Justa17<\/sup><\/a> est\u00e0 en curs i implica un comprom\u00eds creatiu de les dones en di\u00e0legs, intercanvis d\u2019aprenentatge, recerca i documentaci\u00f3 sobre les estrat\u00e8gies de les dones per afrontar els seus problemes i les seves alternatives de vida; i culminar\u00e0 amb una expressi\u00f3 dels somnis i esperances de les dones per canviar la comunitat, la societat i l\u2019\u00c0frica. L\u2019expressi\u00f3 final d\u2019aquests somnis pot sorgir com un document fundacional, un tap\u00eds o una s\u00e8rie d\u2019hist\u00f2ries.<\/p>\n

1. El moviment SlutWalk va comen\u00e7ar el 2011 amb l\u2019objectiu de desafiar la cultura de la violaci\u00f3 i els mites sobre la naturalesa de la viol\u00e8ncia sexual.<\/p>\n

2. El dret a dir \u201cNO\u201d \u00e9s una crida de les comunitats a la sobirania en el desenvolupament, perqu\u00e8 puguin donar forma al seu desenvolupament sense intervenci\u00f3 externa.<\/p>\n

3. WoMin i els seus col\u00b7laboradors \u2013Centre for Natural Resource Governance (CNRG) a Zimb\u00e0bue, Justi\u00e7ia Ambiental (JA) a Mo\u00e7ambic i Network Movement for Justice and Development (NMJD) a Sierra Leone\u2013 van emprendre una recerca publicada el 2020 amb el t\u00edtol \u201cGuns, Power and Politics. Extractives and Violence Against Women\u201d<\/a> .<\/p>\n

4. \u201c\u201cGuns, Power and Politics. Extractives and Violence Against Women in Zimbabwe Research Report\u201d, WoMin CNRG i WoMin Alliance, 2020.<\/p>\n

5. Human Rights Watch, a \u201cDiamonds in the Rough Human Rights Abuses in the Marange Diamond Fields of Zimbabwe\u201d<\/a> (2009), informa sobre la brutalitat i les violacions dels drets humans desencadenades contra els miners artesans i els vilatans.<\/p>\n

6. Relatat a WoMin i a Counselling Services Unit (Unitat de Serveis d\u2019Orientaci\u00f3 i Ter\u00e0pia, Zimb\u00e0bue), que treballen en col\u00b7laboraci\u00f3 amb dones en comunitats afectades per la mineria.<\/p>\n

7. Paraula \u201cshona\u201d significa \u201cno tornis\u201d.<\/p>\n

8. Ibid.<\/p>\n

9. CNRG, \u201cExtreme Human Rights violations continue in Marange\u201c , agost de 2019.<\/p>\n

10. Von Werlhof, Claudia (2007) \u201cNo critique of capitalism without a critique of patriarchy! Why the Left is no alternative\u201d, Capitalism Nature Socialism, 18(1), 13-27.<\/p>\n

11. WoMin fa molt de temps que sost\u00e9 aquest argument, entre d\u2019altres, en les publicacions seg\u00fcents: \u201cCollection 1: Synthesis of the available literature addressing key themes and questions related to women, gender and extractives\u201d<\/a>,\u201cWomen Building Power Towards Climate, Energy And Justice\u201c<\/a>,\u201cCovid-19 \u2013 Crisis upon crisis in Africa: an ecofeminist perspective\u201d<\/a>, i \u201cAddressing crisis and building counter power through new African ecofeminist movement\u201d<\/a>.<\/p>\n

12. Mies, Maria, i Shiva, Vandana (1993) Ecofeminism. Londres: Zed Books.<\/p>\n

13. World Rainforest Movement, \u201cDefending the body-earth territory: An alternative for social movements in resistance 1\u201d<\/a> , Bulletin 226, setembre\/octubre de 2016, Uruguai.<\/p>\n

14. Aquesta experi\u00e8ncia s\u2019est\u00e0 plasmant en un document escrit que es presentar\u00e0 el desembre de 2020.<\/p>\n

15. Hi ha un document conceptual en preparaci\u00f3 sobre la viol\u00e8ncia contra les dones en sectors extractius, amb una perspectiva d\u2019economia social, ecol\u00f2gica i pol\u00edtica.<\/p>\n

16. WoMin, l\u2019Assemblea de Dones Rurals de Sud-\u00e0frica, la Marxa Mundial de les Dones, Friends of the Earth Africa, organitzacions locals de dones i acad\u00e8mics.<\/p>\n

17. Per a WoMin i altres moviments socials, una Transici\u00f3 Justa implica repensar la nostra relaci\u00f3 amb la natura, construir el poder dels pobles i les dones des de baix i transformar radicalment un sistema econ\u00f2mic de suport i cures que sostingui els mitjans de subsist\u00e8ncia.<\/p>\n

SOBRE L\u2019AUTORA<\/b>
\nShamim Meer \u00e9s investigadora, escriptora, formadora en redacci\u00f3 i educadora, i treballa amb activistes de comunitats i sindicats. Ha escrit sobre lluites feministes, els drets de les dones sobre la terra i la viol\u00e8ncia contra les dones, entre altres q\u00fcestions. Va ser cofundadora de les publicacions feministes SPEAK Magazine<\/em> i Agenda<\/em>, una revista sobre dones i g\u00e8nere. Actualment treballa amb WoMin en un document conceptual sobre la viol\u00e8ncia contra les dones en sectors extractius, amb una perspectiva social, ecol\u00f2gica i d\u2019economia pol\u00edtica.<\/p>\n

Aquesta \u00e9s una versi\u00f3 tradu\u00efda de l\u2019article publicat originalment en angl\u00e8s.<\/p>\n

Fotografia Waiting for rain in Burkina Faso, de John Isaac\/Un Photo<\/p>\n","protected":false},"featured_media":7371,"menu_order":8,"template":"","categories":[6],"class_list":["post-7320","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-centrals"],"acf":[],"yoast_head":"\nLa viol\u00e8ncia intr\u00ednseca de l\u2019extractivisme: la dominaci\u00f3 de les dones i la dominaci\u00f3 de la natura - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-violencia-intrinseca-de-lextractivisme-la-dominacio-de-les-dones-i-la-dominacio-de-la-natura\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"La viol\u00e8ncia intr\u00ednseca de l\u2019extractivisme: la dominaci\u00f3 de les dones i la dominaci\u00f3 de la natura - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"En els darrers anys, les dones de tot el m\u00f3n han denunciat amb m\u00e9s vigor i r\u00e0bia la viol\u00e8ncia dels homes contra les dones. A les capitals d\u2019arreu del m\u00f3n, les dones feien desfilades, \u201cmarxes de les putes\u201d,1 flashmobs i campanyes de hashtags a les xarxes socials. Al L\u00edban, les dones van penjar simb\u00f2licament vestits […]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-violencia-intrinseca-de-lextractivisme-la-dominacio-de-les-dones-i-la-dominacio-de-la-natura\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2024-03-26T14:47:02+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_7_2560-3-519x720.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"519\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"720\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"19 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-violencia-intrinseca-de-lextractivisme-la-dominacio-de-les-dones-i-la-dominacio-de-la-natura\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-violencia-intrinseca-de-lextractivisme-la-dominacio-de-les-dones-i-la-dominacio-de-la-natura\/\",\"name\":\"La viol\u00e8ncia intr\u00ednseca de l\u2019extractivisme: la dominaci\u00f3 de les dones i la dominaci\u00f3 de la natura - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-violencia-intrinseca-de-lextractivisme-la-dominacio-de-les-dones-i-la-dominacio-de-la-natura\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-violencia-intrinseca-de-lextractivisme-la-dominacio-de-les-dones-i-la-dominacio-de-la-natura\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_7_2560-3.jpg\",\"datePublished\":\"2022-04-07T11:24:02+00:00\",\"dateModified\":\"2024-03-26T14:47:02+00:00\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-violencia-intrinseca-de-lextractivisme-la-dominacio-de-les-dones-i-la-dominacio-de-la-natura\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-violencia-intrinseca-de-lextractivisme-la-dominacio-de-les-dones-i-la-dominacio-de-la-natura\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_7_2560-3.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_7_2560-3.jpg\",\"width\":778,\"height\":1080},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"La viol\u00e8ncia intr\u00ednseca de l\u2019extractivisme: la dominaci\u00f3 de les dones i la dominaci\u00f3 de la natura - Revista Per la Pau","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-violencia-intrinseca-de-lextractivisme-la-dominacio-de-les-dones-i-la-dominacio-de-la-natura\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"La viol\u00e8ncia intr\u00ednseca de l\u2019extractivisme: la dominaci\u00f3 de les dones i la dominaci\u00f3 de la natura - Revista Per la Pau","og_description":"En els darrers anys, les dones de tot el m\u00f3n han denunciat amb m\u00e9s vigor i r\u00e0bia la viol\u00e8ncia dels homes contra les dones. A les capitals d\u2019arreu del m\u00f3n, les dones feien desfilades, \u201cmarxes de les putes\u201d,1 flashmobs i campanyes de hashtags a les xarxes socials. Al L\u00edban, les dones van penjar simb\u00f2licament vestits […]","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-violencia-intrinseca-de-lextractivisme-la-dominacio-de-les-dones-i-la-dominacio-de-la-natura\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","article_modified_time":"2024-03-26T14:47:02+00:00","og_image":[{"width":519,"height":720,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_7_2560-3-519x720.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"19 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-violencia-intrinseca-de-lextractivisme-la-dominacio-de-les-dones-i-la-dominacio-de-la-natura\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-violencia-intrinseca-de-lextractivisme-la-dominacio-de-les-dones-i-la-dominacio-de-la-natura\/","name":"La viol\u00e8ncia intr\u00ednseca de l\u2019extractivisme: la dominaci\u00f3 de les dones i la dominaci\u00f3 de la natura - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-violencia-intrinseca-de-lextractivisme-la-dominacio-de-les-dones-i-la-dominacio-de-la-natura\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-violencia-intrinseca-de-lextractivisme-la-dominacio-de-les-dones-i-la-dominacio-de-la-natura\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_7_2560-3.jpg","datePublished":"2022-04-07T11:24:02+00:00","dateModified":"2024-03-26T14:47:02+00:00","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-violencia-intrinseca-de-lextractivisme-la-dominacio-de-les-dones-i-la-dominacio-de-la-natura\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/la-violencia-intrinseca-de-lextractivisme-la-dominacio-de-les-dones-i-la-dominacio-de-la-natura\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_7_2560-3.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/article_central_7_2560-3.jpg","width":778,"height":1080},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/7320","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7371"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7320"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7320"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}