<\/p>\n\n\n\n
La perspectiva que la pau no \u00e9s nom\u00e9s abs\u00e8ncia de guerra <\/strong>\u00e9s una idea ben consolidada entre els sectors especialitzats. Bona part de l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica segurament comparteix tamb\u00e9 la intu\u00efci\u00f3 que no nom\u00e9s en conflictes b\u00e8l\u00b7lics hi ha manca de pau. Les dificultats d\u2019acc\u00e9s a uns m\u00ednims vitals i a l\u2019exercici dels drets humans; la inseguretat \u2013 real o percebuda \u2013 a casa i al carrer; la desconfian\u00e7a envers les institucions p\u00fabliques; desigualtats, discriminacions i exclusions; o incl\u00fas les relacions socials polaritzades s\u00f3n factors determinants a l\u2019hora de determinar si es viu en pau o no. El contrari de pau no \u00e9s doncs la guerra, sin\u00f3 la viol\u00e8ncia, en totes les seves diverses manifestacions \u2013 directa, estructural i cultural -, es produeixi o no en el marc d\u2019un conflicte armat.<\/p>\n\n\n\n Aquesta mirada \u00e0mplia sobre el concepte de pau \u00e9s especialment rellevant en un moment hist\u00f2ric on les estad\u00edstiques indiquen taxes de morts violentes extraordin\u00e0riament elevades en pa\u00efsos suposadament \u201cpac\u00edfics\u201d, superant en algunes ocasions les de pa\u00efsos en guerra. Cal ser cautel\u00f3s a l\u2019hora de comparar estad\u00edstiques, ja que les maneres de mesurar poden diferir en un lloc i un altre. Aix\u00ed i tot, la informaci\u00f3 regularment sistematitzada pel Global Study on Homicide<\/a> de l\u2019UNODC, el Conflict Data Program<\/a> de la Universitat d\u2019Uppsala o el Homicide Monitor<\/a> de l\u2019Institut Igarap\u00e9, entre d\u2019altres, ens alerta sobre greus situacions de viol\u00e8ncia homicida en pa\u00efsos on no hi ha en curs cap conflicte armat reconegut com a tal. Les dades relatives a pa\u00efsos llatinoamericans i del Carib s\u00f3n especialment alarmants en aquest sentit.<\/p>\n\n\n\n Sense cap mena de dubte, la construcci\u00f3 de pau ha de posar el focus en aquestes situacions, unes situacions que s\u00f3n diferents dels \u00e0mbits en els que s\u2019ha desenvolupat hist\u00f2ricament la construcci\u00f3 de pau i que porten en bona mesura a un replantejament dels seus marcs anal\u00edtics i metodol\u00f2gics alhora que susciten nous i importants interrogants.<\/p>\n\n\n\n Volem fixar-nos en les viol\u00e8ncies fora de contextos b\u00e8l\u00b7lics, per\u00f2 de quines viol\u00e8ncies estem parlant? Com les adjectivem? Com les qualifiquem? Com les definim? Nom\u00e9s limitant-nos a la viol\u00e8ncia directa, ja ens trobem davant un fenomen tan enorme en el seu impacte com heterogeni en les seves manifestacions i complex en les seves din\u00e0miques. Matances i desaparicions for\u00e7ades comeses pel crim organitzat a M\u00e8xic (sovint en col\u00b7lusi\u00f3 amb les autoritats); extorsions i assassinats perpetrats per les \u201cmaras\u201d a Centream\u00e8rica; execucions extrajudicials de joves negres a les faveles del Brasil, \u00fas excessiu de la for\u00e7a per part dels cossos de seguretat en la repressi\u00f3 de protestes socials; feminicidis arreu, incessants i impunes; tr\u00e0fic de persones a gran escala; crisis humanit\u00e0ries i abusos en les rutes migrat\u00f2ries… Quin \u00e9s el denominador com\u00fa en totes aquestes situacions? Com les podem enfocar des d\u2019una perspectiva de pau?<\/p>\n\n\n\n El contrari de la pau no \u00e9s la guerra, sin\u00f3 la viol\u00e8ncia, en totes les seves diverses manifestacions, es produeixi o no en el marc d\u2019un conflicte armat<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n Estem parlant d\u2019uns nivells extraordin\u00e0riament alts de viol\u00e8ncia directa que fan que els territoris que la pateixen ocupin les primeres places en els r\u00e0nquings mundials d\u2019homicidis i altres agressions greus a la integritat f\u00edsica i ps\u00edquica de les persones. Tanmateix aquesta viol\u00e8ncia directa t\u00e9 lloc en contextos profundament marcats per viol\u00e8ncies estructurals, amb grav\u00edssims indicadors de desigualtat i exclusi\u00f3 social, pobresa i manca d\u2019acc\u00e9s a drets humans b\u00e0sics com el dret a la salut, educaci\u00f3 o habitatge digne, tots ells alimentats per discriminacions centen\u00e0ries que condicionen la vida de milions de nenes, nens, dones i homes. Viol\u00e8ncies directes i estructurals es veuen al seu torn retroalimentades per discursos carregats de valors sexistes, racistes, individualistes o militaristes que durant anys han anat impregnant les societats. <\/p>\n\n\n\n La pluralitat dels actors i la complexitat de les seves interaccions, extremadament fluides i din\u00e0miques, \u00e9s un altre tret caracter\u00edstic d\u2019aquestes situacions. Les tensions no solen donar-se, com en el cas dels conflictes armats cl\u00e0ssics, entre un nombre redu\u00eft d\u2019actors amb homogene\u00eftat interna, una agenda pol\u00edtica i un poder clar sobre el territori. Sovint ens trobem davant d\u2019un calidoscopi de grups armats amb aliances i escissions dif\u00edcils de seguir. La l\u00ednia divis\u00f2ria entre actors \u201clegals\u201d i \u201cil\u00b7legals\u201d s\u2019esvaeix, tant per la col\u00b7lusi\u00f3 de les institucions amb la delinq\u00fc\u00e8ncia com perqu\u00e8 molts d\u2019aquests grups han diversificat tant les seves activitats que poden estar operant en xarxes criminals i en mercats legals. D\u2019altra banda, els interessos pol\u00edtics d\u2019aquestes actors es limiten b\u00e0sicament en el control sobre rutes i mercats.<\/p>\n\n\n\n L\u2019investigador John Paul Lederach ho analitzava recentment amb aquestes paraules: \u201cEl prop\u00f2sit de la viol\u00e8ncia pot ser el control sobre certs espais territorials, locals, per\u00f2 de manera m\u00e9s important ho \u00e9s el control de las xarxes on flueixen persones \u2013 persones molt vulnerables \u2013 armes, drogues, economies il\u00b7l\u00edcites… Es tracta de xarxes transnacionals i obertament amagades<\/em>, en el sentit que tenen una pres\u00e8ncia forta, per\u00f2 treballen des d\u2019una perspectiva il\u00b7l\u00edcita […] Sovint la viol\u00e8ncia \u00e9s performativa, simb\u00f2lica, horrorosa, exagerada en la seva forma de transmetre por. S\u00f3n reptes locals i a l\u2019hora transnacionals, per\u00f2 no s\u00f3n lluites per un poder pol\u00edtic d\u2019\u00e0mbit nacional. Busquen controlar les seves cadenes econ\u00f2miques i socials\u201d <\/p>\n\n\n\n Entenent la pau con un concepte plural, relacional, contextual i din\u00e0mic Tanmateix algunes reflexions compartides podrien contribuir a delinear elements b\u00e0sics per una agenda de construcci\u00f3 de pau. L\u2019ICIP va organitzar durant el 2021 un cicle de converses per identificar aquests elements: Am\u00e8rica Llatina. Fer front a les viol\u00e8ncies des de la construcci\u00f3 de pau<\/a> <\/p>\n\n\n\n 1. Tenir una mirada integral i a llarg termini<\/strong><\/p>\n\n\n\n Construir pau \u00e9s un proc\u00e9s lent que necessita perspectiva a llarg termini, una mirada cap al passat i accions concretes en el present. Cal assumir-ne la complexitat i la dificultat. Seria il\u00b7lusori pensar que es poden solucionar problemes enquistats des de fa d\u00e8cades o segles en un sol cicle electoral, per exemple.<\/p>\n\n\n\n Certament, fan falta mesures immediates per reduir les viol\u00e8ncies i garantir la seguretat f\u00edsica de les persones, per\u00f2 seran poc efectives si no van acompanyades d\u2019un esfor\u00e7 genu\u00ed per garantir l\u2019acc\u00e9s a tots els drets humans: econ\u00f2mics, socials, culturals, civils i pol\u00edtics, sense cap tipus de discriminaci\u00f3 i tant en la seva dimensi\u00f3 individual com col\u00b7lectiva. <\/p>\n\n\n\n Davant d\u2019unes viol\u00e8ncies de car\u00e0cter cr\u00f2nic i multidimensional, una agenda de pau ha de contemplar les desigualtats hist\u00f2riques (tamb\u00e9 en clau de g\u00e8nere) que han propiciat la conflictivitat i no descartar transformacions sist\u00e8miques, fins i tot en les estructures de poder. Molt previsiblement aix\u00f2 pot topar amb la resist\u00e8ncia dels mateixos grups armats i elits pol\u00edtiques, socials i econ\u00f2miques que treuen profit del conflicte i que durant d\u00e8cades han sigut responsables de la reproducci\u00f3 de la viol\u00e8ncia Construir pau \u00e9s un proc\u00e9s lent que necessita perspectiva a llarg termini, una mirada cap al passat i accions concretes en el present. Cal assumir-ne la complexitat i la dificultat<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n Aquestes transformacions han de passar igualment per un enfortiment de les institucions democr\u00e0tiques de tal manera que tinguin legitimitat i capacitat per gestionar de forma noviolenta la conflictivitat social <\/p>\n\n\n\n 2. Adoptar un altre model de seguretat<\/strong><\/p>\n\n\n\n Tornant a les mesures necess\u00e0ries per garantir el dret a la vida i integritat f\u00edsica de les persones, \u00e9s obvi que davant de les viol\u00e8ncies descrites, les pol\u00edtiques de seguretat s\u00f3n una prioritat en la construcci\u00f3 de pau. Per\u00f2 quines pol\u00edtiques i quina seguretat?<\/p>\n\n\n\n El concepte de seguretat ha estat segrestat per una visi\u00f3 molt limitada i exclusiva que no t\u00e9 en compte la pluralitat de vulnerabilitats, amenaces i necessitats i que anteposa el control i l\u2019ordre per sobre les condicions necess\u00e0ries per al ple exercici dels drets humans. La majoria de governs han optat per aplicar el seu poder coercitiu amb m\u00e9s control social, securititzaci\u00f3 de l\u2019espai p\u00fablic, implicaci\u00f3 de forces militars en operacions de seguretat interior, creaci\u00f3 de cossos armats especials i enduriment de les penes de pres\u00f3 per lluitar contra la delinq\u00fc\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n D\u00e8cades despr\u00e9s de pol\u00edtiques de \u201cm\u00e0 dura\u201d, no s\u2019observa cap reducci\u00f3 significativa en les estad\u00edstiques sobre viol\u00e8ncia. \u00c9s m\u00e9s, tot apunta que les pol\u00edtiques repressives han contribu\u00eft a la seva reproducci\u00f3. <\/p>\n\n\n\n Com revertir el frac\u00e0s de les pol\u00edtiques de seguretat aplicades fins ara de manera predominant? Una visi\u00f3 integral de la seguretat que respongui tamb\u00e9 als m\u00faltiples problemes socials; voluntat pol\u00edtica d\u2019alt nivell i sostinguda en el temps; diagn\u00f2stics clars; m\u00e9s transpar\u00e8ncia; descentralitzaci\u00f3; m\u00e9s capacitaci\u00f3 i canvis culturals en les forces de seguretat aix\u00ed com control civil sobre les forces de seguretat s\u00f3n algunes de les propostes que es plantegen en clau de canvi En altres paraules, la construcci\u00f3 de pau requereix reorientar els esfor\u00e7os en mat\u00e8ria de seguretat cap a un model de seguretat humana centrat en crear condicions perqu\u00e8 les persones puguin tenir un projecte de vida digne i desenvolupar totes les seves capacitats en llibertat i ple respecte dels seus drets humans. Val la pena afegir aqu\u00ed que des del marc te\u00f2ric i pr\u00e0ctic del feminisme s\u2019estan fent aportacions molt valuosos que enriqueixen encara m\u00e9s aquest concepte de seguretat, proposant models \u201cmenys antagonistes, m\u00e9s cooperatius i intercomunitaris, on les xarxes de suport i d\u2019acompanyament i les relacions de cura m\u00fatua facin de la interdepend\u00e8ncia una virtut\u201d <\/p>\n\n\n\n 3. Desxifrar els nexes entre criminalitat organitzada, viol\u00e8ncia i pau<\/strong><\/p>\n\n\n\n Les diferents expressions de viol\u00e8ncia exercida pel crim organitzat aix\u00ed com l\u2019impacte negatiu en el desenvolupament econ\u00f2mic i democr\u00e0tic dels pa\u00efsos on t\u00e9 pres\u00e8ncia s\u00f3n un evident repte per la pau i la seguretat global. Tanmateix, des de l\u2019\u00e0mbit de la construcci\u00f3 de pau tot just s\u2019est\u00e0 comen\u00e7ant ara a posar el focus sobre aquest problema i a aportar algunes propostes \u00c9s imprescindible entendre com funcionen els grups criminals \u2013 en tota la seva heterogene\u00eftat \u2013 per poder-hi fer front. A causa de la seva opacitat i complexitat, la radiografia que en tenim \u00e9s encara molt parcial i borrosa. Hi ha molt recorregut a fer en aquest sentit, especialment per part dels estudis de pau. <\/p>\n\n\n\n Quina \u00e9s exactament la relaci\u00f3 entre crim organitzat i viol\u00e8ncia? La pres\u00e8ncia de grups criminals no significa necess\u00e0riament un augment d\u2019episodis violents. Al contrari, en algunes ocasions l\u2019exercici del seu poder – directament proporcional a la fragilitat de les institucions estatals \u2013 li permet regular la incid\u00e8ncia d\u2019homicidis i, quan li ha convingut, reduir-la Una de les assignatures pendents de l\u2019\u00e0mbit de la construcci\u00f3 de pau \u00e9s explorar amb m\u00e9s profunditat en quines condicions \u00e9s possible i desitjable el di\u00e0leg i la negociaci\u00f3 amb actors vinculats al crim organitzat Un altre bloc de q\u00fcestions que es plantegen tenen a veure amb el desarmament, desmobilitzaci\u00f3 i reintegraci\u00f3 dels membres d\u2019aquests grups. Els aprenentatges sobre aquesta mena de processos que hem anat acumulant en contextos de conflicte armat haurien de poder guiar les actuacions de desmobilitzaci\u00f3 de persones vinculades al crim organitzat violent.<\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n 4. Restaurar les v\u00edctimes<\/strong><\/p>\n\n\n\n Els nivells extraordin\u00e0riament elevats de viol\u00e8ncia coincideixen amb uns nivells extraordin\u00e0riament elevats d\u2019impunitat que agreugen encara m\u00e9s el dolor de les v\u00edctimes i retroalimenten els cicles de viol\u00e8ncia. En aquests contextos, enfortir el binomi just\u00edcia i pau esdev\u00e9 fonamental.<\/p>\n\n\n\n S\u00f3n diversos els factors que expliquen la impunitat que pateix cada pa\u00eds en relaci\u00f3 a violacions dels drets humans i crims violents: conniv\u00e8ncia de les autoritats amb actors criminals, manca de capacitaci\u00f3, institucions d\u00e8bils, etc. Abordar cada un d\u2019aquests factors necessitar\u00e0 reformes espec\u00edfiques en estructures de govern, en la judicatura i els cossos de seguretat. Ens els casos en qu\u00e8 els mecanismes ordinaris de just\u00edcia no s\u00f3n suficients per donar resposta a l\u2019elevad\u00edssima quantitat de crims greus, pot ser necessari plantejar mecanismes extraordinaris que puguin aportar veritat, just\u00edcia, reparaci\u00f3 i garanties de no-repetici\u00f3 a les v\u00edctimes i al conjunt de la societat.<\/p>\n\n\n\n Les diferents experi\u00e8ncies de just\u00edcia transicional que coneixem aporten en aquest sentit moltes llums sobre com afrontar episodis de viol\u00e8ncia massiva. Aquestes experi\u00e8ncies s\u2019han donat fins ara en r\u00e8gims \u201cen transici\u00f3\u201d d\u2019un conflicte a un postconflicte, o d\u2019una dictadura a una democr\u00e0cia. T\u00e9 sentit traslladar els aprenentatges i les eines de la just\u00edcia transicional a situacions que no estan (aparentment) \u201ctransitant\u201d cap a un canvi de r\u00e8gim?<\/p>\n\n\n\n Els nivells extraordin\u00e0riament elevats de viol\u00e8ncia coincideixen amb uns nivells extraordin\u00e0riament elevats d\u2019impunitat que agreugen encara m\u00e9s el dolor de les v\u00edctimes<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n Cap f\u00f3rmula \u00e9s aplicable per se<\/em> en altres contextos, per\u00f2 l\u2019elevad\u00edssim nombre de v\u00edctimes i la gravetat de les violacions dels drets humans en joc, la saturaci\u00f3 dels mecanismes de just\u00edcia ordinaris, la urg\u00e8ncia de garantir mesures de no repetici\u00f3 i la necessitat, com s\u2019apuntava m\u00e9s amunt, d\u2019anar a les arrels dels conflictes, sense cap mena de dubte justifiquen la idone\u00eftat d\u2019inspirar-se en les aportacions de la just\u00edcia transicional per fer front a aquest tipus de viol\u00e8ncies. Aquestes aportacions no es limiten \u00fanicament a les vies penals, contemplen tamb\u00e9 tot un seguit de pr\u00e0ctiques restauradores que contribueixen enormement a la transformaci\u00f3 i a satisfer les necessitats de just\u00edcia de les v\u00edctimes 5. Teixir una societat civil cohesionada<\/strong><\/p>\n\n\n\n Si b\u00e9 l\u2019Estat \u00e9s una pe\u00e7a clau, la construcci\u00f3 de pau no passa \u00fanicament per les institucions, i encara menys, per les elits que ostenten el poder. \u00c9s cabdal comptar amb un teixit social actiu i cohesionat que q\u00fcestioni la legitimitat de la viol\u00e8ncia i faci propostes de transformaci\u00f3 positiva dels conflictes. S\u00f3n cada cop m\u00e9s nombroses les veus que, allunyant-se dels postulats de la \u201cpau liberal\u201d L\u2019acci\u00f3 de la societat civil es tradueix en una meravellosa gama d\u2019accions que poden passar per exercicis de resist\u00e8ncia civil noviolenta, de promoci\u00f3 del di\u00e0leg, de protesta, de projectes de prevenci\u00f3 de les viol\u00e8ncies, de cures, de formaci\u00f3, o de gestos m\u00e9s senzills, individuals i sovint desapercebuts, de no-reproducci\u00f3 de la viol\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n Ara b\u00e9, el terror que genera la viol\u00e8ncia pot separar i tensar encara m\u00e9s les relacions entre persones, grups o comunitats. \u00c9s per tant, especialment important generar condicions que mantinguin vius el di\u00e0leg i la cohesi\u00f3 social. No nom\u00e9s per promoure la conviv\u00e8ncia, tamb\u00e9 per abordar de manera col\u00b7lectiva les problem\u00e0tiques m\u00e9s arrelades i construir visions de futur compartides.<\/p>\n\n\n\n En situacions de viol\u00e8ncia extrema, les persones i col\u00b7lectius que busquen transformacions s\u2019exposen a un gran risc. La llista d\u2019autoritats locals, dirigents comunitaris, periodistes o defensors i defensores dels drets humans i del medi ambient que s\u00f3n assassinats va creixent d\u2019any en any fins a uns nivells que recorden els temps m\u00e9s obscurs de les pitjors dictadures.<\/p>\n\n\n\n Per la construcci\u00f3 de pau \u00e9s cabdal comptar amb un teixit social actiu i cohesionat que q\u00fcestioni la legitimitat de la viol\u00e8ncia i faci propostes de transformaci\u00f3 positiva dels conflictes<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n \u00c9s tasca dels actors internacionals de construcci\u00f3 de pau acompanyar aquestes persones i col\u00b7lectius per contribuir a reafirmar la legitimitat que se\u2019ls hi vol sostreure, amplificar la seva veu en l\u2019\u00e0mbit global i oferir-los protecci\u00f3. \u00c9s tamb\u00e9 tasca d\u2019aquests actors posar en valor els esfor\u00e7os de la societat civil organitzada i preocupar-se que tinguin participaci\u00f3 en els processos de pau que transcendeixen l\u2019\u00e0mbit estrictament local. <\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n 6. Entendre la relaci\u00f3 entre viol\u00e8ncies locals i fen\u00f2mens globals<\/strong><\/p>\n\n\n\n La majoria de les expressions m\u00e9s brutals de les viol\u00e8ncies fora de contextos b\u00e8l\u00b7lics analitzades fins ara solen tenir lloc en les perif\u00e8ries, lluny dels centres de poder i de decisi\u00f3, fora del focus internacional. Tanmateix, a moltes se\u2019ls hi podria trobar una relaci\u00f3 m\u00e9s o menys estreta amb fen\u00f2mens d\u2019abast transnacional.<\/p>\n\n\n\n La connexi\u00f3 entre les viol\u00e8ncies locals i afers globals queda especialment evident en relaci\u00f3 amb aquesta dada: 75% de les morts violentes d\u2019Am\u00e8rica Llatina s\u00f3n provocades per armes importades (per vies legal i il\u00b7legals) d\u2019altres continents Aquests fen\u00f2mens tenen en com\u00fa el fet que produeixen beneficis en les esferes internacionals a l\u2019hora que generen explotaci\u00f3, empobriment i viol\u00e8ncia contra grups poblacionals i pr\u00e0ctiques depredadores contra el medi ambient Si b\u00e9 un dels grans aprenentatges de la construcci\u00f3 de pau \u00e9s que els processos han d\u2019estar enfocats en els conflictes locals i protagonitzats pels actors locals, en tota la seva diversitat, aquesta dimensi\u00f3 transnacional de les viol\u00e8ncies fa que els processos d\u2019\u00e0mbit local s\u2019hagin de poder combinar amb accions d\u2019incid\u00e8ncia a nivell global. Saber com intervenir de la manera m\u00e9s eficient i coordinada en els diferents nivells \u2013 local, nacional, regional i global \u2013 \u00e9s un altre dels grans reptes de la construcci\u00f3 de pau. I \u00e9s un repte que ens interpel\u00b7la directament.<\/p>\n\n\n\n En definitiva, s\u00f3n molts els desafiaments que plantegen les viol\u00e8ncies que ens preocupen, per\u00f2 tenim pistes, tenim saber acumulat i tenim metodologies per abordar-les amb una mirada de pau. I sobretot, tenim una constel\u00b7laci\u00f3 de persones, organitzacions, comunitats i representants institucionals amb capacitat i voluntat per transformar situacions violentes en situacions m\u00e9s pac\u00edfiques, justes, inclusives i sostenibles. Identificar-les, connectar-les i ampliar-ne l\u2019impacte tamb\u00e9 \u00e9s construir pau. \u00c9s urgent i necessari donar a aquestes situacions la prioritat que requereixen.<\/p>\n\n\n\n[1]<\/code><\/a>. Dit aix\u00f2, s\u2019ha pogut observar tamb\u00e9 com grups criminals han anat guanyant legitimitat entre sectors de la poblaci\u00f3 a qui els Estats no garanteixen les necessitats b\u00e0siques i no ofereixen perspectives de futur. Aix\u00f2 es va fer particularment evident durant els moments m\u00e9s cr\u00edtics de la pand\u00e8mia de la Covid-19[2]<\/code><\/a>.Tenir present l\u2019entrella\u00e7ament de les tres dimensions de viol\u00e8ncies \u2013 directes, estructurals i culturals \u2013 aix\u00ed com el seu car\u00e0cter cr\u00f2nic[3]<\/code><\/a> \u00e9s imprescindible a l\u2019hora de proposar un full de ruta cap a la pau. Tamb\u00e9 ho \u00e9s entendre les complexes din\u00e0miques amb les que s\u2019expressa aquesta viol\u00e8ncia i el mapa d\u2019actors que la protagonitzen. <\/p>\n\n\n\nUna proposta d’agenda de construcci\u00f3 de pau <\/strong><\/h3>\n\n\n\n
[5]<\/code><\/a>, no hi ha recepta fixa ni \u00fanica per fer front a viol\u00e8ncies tan complexes. Sempre seran necess\u00e0ries accions a diferents nivells, dimensions i tempos, i adaptades a les peculiaritats del lloc on es produeixen els conflictes i les viol\u00e8ncies. <\/p>\n\n\n\n[6]<\/code><\/a>. Les reflexions que segueixen s\u2019articulen al voltant d\u2019algunes de les idees m\u00e9s destacables que es van posar sobre la taula i que l\u2019ICIP fa seves. <\/p>\n\n\n\n[7]<\/code><\/a>. Reconfigurar el paper d\u2019alguns actors pertanyent a aquestes elits i posar la seva capacitat d\u2019influ\u00e8ncia i canvi a favor de la pau tamb\u00e9 hauria de formar part de l\u2019agenda. <\/p>\n\n\n\n[8]<\/code><\/a>. \u201cLa bona governan\u00e7a, caracteritzada com a Estats que s\u00f3n participatius, responsables, efica\u00e7os i basats en l\u2019Estat de dret, estableix les bases sobre les quals desenvolupar i enfortir marcs institucionals i no estatals per millorar la societat i contrarestar el crim organitzat\u201d[9]<\/a>.<\/code> <\/p>\n\n\n\n[10]<\/code><\/a>.<\/p>\n\n\n\n[11]<\/a>.<\/code><\/p>\n\n\n\n[12]<\/code><\/a>.<\/p>\n\n\n\n[13]<\/code><\/a>. A costa, aix\u00f2 s\u00ed, d\u2019altres greus abusos i d\u2019una ren\u00fancia a l\u2019Estat de dret. L\u2019\u00fas que fa el crim organitzat de la viol\u00e8ncia \u00e9s molt t\u00e0ctic. El tipus i el nivell de viol\u00e8ncia pot dependre dels missatges que vol enviar a les autoritats, grups rivals o poblaci\u00f3. En ocasions l\u2019interessa que sigui una viol\u00e8ncia brutal i visible, en d\u2019altres els seus propis negocis necessiten un entorn \u201cpacificat\u201d, on la viol\u00e8ncia s\u2019evita o s\u2019amaga[14]<\/code><\/a>. Cal entendre en profunditat aquestes din\u00e0miques, que variaran a cada lloc i per a cada grup, per poder fer-hi front. Una resposta equivocada pot exacerbar encara m\u00e9s la viol\u00e8ncia exercida pels grups criminals. En conson\u00e0ncia amb el que s\u2019ha exposat en altres apartats, cal pensar en estrat\u00e8gies informades, innovadores i creatives per anar m\u00e9s enll\u00e0 de les respostes repressives i compartimentades aplicades fins ara.<\/p>\n\n\n\n[15]<\/code><\/a>. Quina legitimitat tenen aquests grups? Qu\u00e8 \u00e9s el que es pot negociar? Qu\u00e8 pot emp\u00e8nyer a negociar amb grups que precisament es beneficien del conflicte i la viol\u00e8ncia?[16]<\/code><\/a>.<\/p>\n\n\n\n[17]<\/a>.<\/code><\/p>\n\n\n\n[18]<\/code><\/a>, afirmen que la pau s\u2019ha de construir des de l\u2019\u00e0mbit local, amb la participaci\u00f3 de les persones i comunitats, especialment aquelles afectades pels conflictes.<\/p>\n\n\n\n[19]<\/code>.<\/a> Al comer\u00e7 d\u2019armes, s\u2019hi sumen el tr\u00e0fic de persones i altres economies il\u00b7l\u00edcites, pr\u00e0ctiques extractivistes per satisfer demandes d\u2019altres poblacions o pol\u00edtiques migrat\u00f2ries restrictives que agreugen encara m\u00e9s la situaci\u00f3. La liberalitzaci\u00f3 a ultran\u00e7a de l\u2019economia global no \u00e9s tampoc aliena a l\u2019expansi\u00f3 dels mercats il\u00b7legals i a l\u2019enfortiment dels actors criminals que els dominen.<\/p>\n\n\n\n[20]<\/code><\/a>.<\/p>\n\n\n\n
\n\n\n\n[1]<\/code><\/a> John Paul Lederach a la sessi\u00f3 inaugural<\/a> del cicle \u201cAm\u00e8rica Llatina. Fer front a les viol\u00e8ncies des de la construcci\u00f3 de pau\u201d organitzat per l\u2019ICIP de mar\u00e7 a juny de 2021.<\/p>\n\n\n\n[2]<\/a> <\/code>Vegeu la tert\u00falia \u201cLas despensas del crimen organizado<\/a>\u201d, organitzada pel Colegio de M\u00e9xico el 13 de maig de 2020.<\/p>\n\n\n\n[3]<\/code><\/a> Entenem per viol\u00e8ncia cr\u00f2nica \u201cuna viol\u00e8ncia que es reprodueix per tots els espais de socialitzaci\u00f3 i entre generacions, que pren m\u00faltiples formes i que muta al llarg del temps. S\u00f3n viol\u00e8ncies letals i no letals, com desaparicions, despla\u00e7aments for\u00e7ats, viol\u00e8ncia intrafamiliar i abusos policials, entre d\u2019altres. La viol\u00e8ncia cr\u00f2nica afecta profundament la forma en qu\u00e8 les persones es relacionen entre si davant de les institucions de l\u2019Estat, els espais que habiten i les seves expectatives sobre el futur\u201d. Pearce, Jenny et al., Hacia una agenda de Seguridad nacional humana en M\u00e9xico: Por una seguridad que no reproduzca las violencias<\/em><\/a>, London School of Economics and Political Science. Traducci\u00f3 pr\u00f2pia.<\/p>\n\n\n\n[4]<\/code><\/a> Entenem per viol\u00e8ncia cr\u00f2nica \u201cuna viol\u00e8ncia que es reprodueix per tots els espais de socialitzaci\u00f3 i entre generacions, que pren m\u00faltiples formes i que muta al llarg del temps. S\u00f3n viol\u00e8ncies letals i no letals, com desaparicions, despla\u00e7aments for\u00e7ats, viol\u00e8ncia intrafamiliar i abusos policials, entre d\u2019altres. La viol\u00e8ncia cr\u00f2nica afecta profundament la forma en qu\u00e8 les persones es relacionen entre si davant de les institucions de l\u2019Estat, els espais que habiten i les seves expectatives sobre el futur\u201d. Pearce, Jenny et al., Hacia una agenda de Seguridad nacional humana en M\u00e9xico: Por una seguridad que no reproduzca las violencias<\/em><\/a>, London School of Economics and Political Science. Traducci\u00f3 pr\u00f2pia.<\/p>\n\n\n\n[5]<\/code><\/a> Pearce, J.; Dietrich, W. “Many violences, many peaces: Wolfgang Dietrich and Jenny Pearce in conversation<\/a>“, Peacebuilding<\/em>, 7:3, 2019, p. 268-282.<\/p>\n\n\n\n[6]<\/code><\/a> Resums i v\u00eddeos<\/a> de les sessions del cicle.<\/p>\n\n\n\n[7]<\/code><\/a> Vegeu la sessi\u00f3 amb Jenny Pearce i Mariano Aguirre \u201cConceptualitzar una agenda de pau enmig de viol\u00e8ncies cr\u00f2niques<\/a>\u201d dins l’esmentat cicle de l’ICIP.<\/p>\n\n\n\n[8]<\/code><\/a> Vegeu la sessi\u00f3 amb Esperanza Hern\u00e1ndez, Sabine Kurtenbach i Ver\u00f3nica Zubillaga \u201cDemocr\u00e0cia participativa, moviments socials i resist\u00e8ncies noviolentes<\/a>\u201d dins l’esmentat cicle de l’ICIP.<\/p>\n\n\n\n[9]<\/code><\/a> Global Organized Crime Index 2021<\/em><\/a>. Global Initiative Against Organized Transnational Crime, p. 131.<\/p>\n\n\n\n[10]<\/code><\/a> Vegeu la sessi\u00f3 amb Luc\u00eda Dammert, Miguel Garza i Geoff Thale \u201cPol\u00edtiques de seguretat per a la construcci\u00f3 de pau<\/a>\u201d dins l’esmentat cicle de l’ICIP. Vegeu tamb\u00e9 Maydeu-Olivares, Sergio, <\/em>Per a una nova estrat\u00e8gia de reducci\u00f3 de les viol\u00e8ncies fora de contextos b\u00e8l\u00b7lics<\/em><\/a>, ICIP Policy Paper 19, ICIP, abril 2021.<\/p>\n\n\n\n[11]<\/code><\/a> \u201cReorientant la seguretat des del feminisme<\/a>\u201d, revista Per la Pau<\/em>, ICIP, febrer 2021.<\/p>\n\n\n\n[12]<\/code><\/a> Banfield, J. Crime and Conflict, the new challenge for peacebuilding<\/em><\/a>. International Alert, 2014.<\/p>\n\n\n\n[13]<\/code><\/a> Garz\u00f3n-Vergara, J.C. What is the relationship between organized crime and homicide in Latin America<\/em>, a Homicide Dispatch 3, Igarap\u00e9 Institute, 2016.<\/p>\n\n\n\n[14]<\/a> <\/code>Dur\u00e1n-Mart\u00ednez, A. \u201cLes m\u00faltiples dimensions de la viol\u00e8ncia relacionada amb les drogues<\/a>\u201d, a la revista Per la Pau<\/em>, ICIP, novembre 2018.<\/p>\n\n\n\n[15]<\/code><\/a> Vegeu la sessi\u00f3 amb Ang\u00e9lica Dur\u00e1n, Falko Ernst i Achim Wennmann \u201cDi\u00e0leg, negociaci\u00f3 i mediaci\u00f3 amb actors violents<\/a>\u201d dins l’esmentat cicle de l’ICIP.<\/p>\n\n\n\n[16]<\/a> <\/code>L\u2019IFIT ha fet una tasca considerable en aportar reflexi\u00f3 sobre totes aquestes q\u00fcestions: Freeman M., Felbal-Brown V. Negotiating with Violent Criminal Groups. Lessons and guidelines from global practice<\/a>. IFIT, 2021.<\/p>\n\n\n\n[17]<\/code><\/a> Vegeu la sessi\u00f3 amb Guillermo Trejo i Mar\u00eda Camila \u201cMecanismes extraordinaris per a viol\u00e8ncies extraordin\u00e0ries<\/a>\u201d dins l’esmentat cicle de l’ICIP. Vegeu tamb\u00e9 la sessi\u00f3 amb Glaucia Foley, Marisol Ram\u00edrez i Raul Calvo Soler a la sessi\u00f3 \u201cJust\u00edcia i transformaci\u00f3 dels conflictes violents<\/a>\u201d dins el mateix cicle.<\/p>\n\n\n\n[18]<\/a> <\/code>P\u00e9rez de Armi\u00f1o, K.; Zirion Landaluze, I. (coord.). Pax cr\u00edtica, aportes te\u00f3ricos a las perspectives de paz posliberal<\/em>. Tecnos, Hegoa, 2019.<\/p>\n\n\n\n[19]<\/code><\/a> Sense subestimar l\u2019important producci\u00f3 d\u2019armament brasiler.<\/p>\n\n\n\n[20]<\/code><\/a> Vegeu la sessi\u00f3 amb Robert Muggah i Luis Jorge Garay \u201cReptes globals en construcci\u00f3 de pau en l\u2019\u00e0mbit local<\/a>\u201d dins l’esmentat cicle de l’ICIP.<\/p>\n","protected":false},"featured_media":7416,"menu_order":2,"template":"","categories":[6],"class_list":["post-7392","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-centrals"],"acf":[],"yoast_head":"\n