{"id":7393,"date":"2022-04-13T08:56:37","date_gmt":"2022-04-13T08:56:37","guid":{"rendered":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?post_type=article&p=7393"},"modified":"2022-04-28T08:28:29","modified_gmt":"2022-04-28T08:28:29","slug":"greus-expressions-de-violencia-fora-de-contextos-bellics","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/greus-expressions-de-violencia-fora-de-contextos-bellics\/","title":{"rendered":"Greus expressions de viol\u00e8ncia fora de contextos b\u00e8l\u00b7lics\u00a0"},"content":{"rendered":"\n

Una de les principals preocupacions des del final de la Segona Guerra Mundial<\/strong> ha estat la protecci\u00f3 de civils davant dels efectes de la viol\u00e8ncia generada pels conflictes armats. Actualment aquests conflictes (guerres interestatals i civils) s\u2019han anat reduint i ja no s\u00f3n l\u2019\u00fanic escenari de viol\u00e8ncia d\u2019alta intensitat que afecta la poblaci\u00f3. En el per\u00edode compr\u00e8s entre la Segona Guerra Mundial i el final de la Guerra Freda, l\u2019atenci\u00f3 al conflicte armat i a la viol\u00e8ncia estava relacionada amb q\u00fcestions de sobirania estatal en disputa: conflictes entre Estats o lluites entre parts en conflicte per obtenir el control pol\u00edtic d\u2019un Estat. La viol\u00e8ncia que no es va produir per aquestes motivacions va rebre una escassa atenci\u00f3 i va ser considerada com a criminal<\/em>[1]<\/code><\/a>.<\/p>\n\n\n\n

No obstant aix\u00f2, i d\u2019acord amb dades de l\u2019Oficina de les Nacions Unides contra la Droga i el Delicte, avui al m\u00f3n \u00abl\u2019activitat delictiva causa moltes m\u00e9s morts que els conflictes armats i el terrorisme combinats. Nom\u00e9s el 2017 hi va haver 464.000 v\u00edctimes d\u2019homicidis contra 89.000 morts en conflictes armats i 26.000 v\u00edctimes mortals de viol\u00e8ncia terrorista\u00bb[2]<\/code><\/a>. D\u2019altra banda, el nombre d\u2019atacs terroristes de car\u00e0cter transnacional \u00e9s ara mateix m\u00e9s elevat que en qualsevol altre moment des de 1970. L\u2019abast de les organitzacions criminals s\u2019est\u00e9n a trav\u00e9s de les regions i els pa\u00efsos.<\/p>\n\n\n\n

Segons l\u2019\u00cdndex de Pau Global 2021 de l\u2019Institut d\u2019Economia i Pau, la viol\u00e8ncia es considera el risc m\u00e9s gran per a la seguretat di\u00e0ria en 49 de 142 pa\u00efsos en l\u2019\u00e0mbit mundial, i m\u00e9s del 50% de les persones a l\u2019Afganistan, al Brasil, a Sud-\u00e0frica, a M\u00e8xic i a la Rep\u00fablica Dominicana expressen que per a ells la viol\u00e8ncia \u00e9s el principal risc al qual s\u2019enfronten en la vida di\u00e0ria.<\/p>\n\n\n\n

Avui al m\u00f3n l\u2019activitat delictiva causa moltes m\u00e9s morts que els conflictes armats i el terrorisme combinats<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Tot seguit s\u2019exposen algunes de les expressions de la viol\u00e8ncia que m\u00e9s afecten la humanitat i que no tenen necess\u00e0riament relaci\u00f3 amb l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019un conflicte armat: la viol\u00e8ncia generada pel crim organitzat i els seus vincles amb les institucions pol\u00edtiques; la viol\u00e8ncia exercida contra el medi ambient i aquelles persones i col\u00b7lectius que el defensen i que reivindiquen els seus drets; la viol\u00e8ncia provocada per la inequitat de g\u00e8nere; la viol\u00e8ncia generada pel tr\u00e0fic de persones i el tr\u00e0fic il\u00b7l\u00edcit de migrants, aix\u00ed com una s\u00e8rie de viol\u00e8ncies estructurals com el racisme, la pobresa o l\u2019exclusi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

Viol\u00e8ncia criminal i pol\u00edtica<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

La viol\u00e8ncia i la criminalitat s\u00f3n part d\u2019un entramat de relacions de poder institucional i no institucional que es manifesten en les interaccions socials. Aix\u00f2 va des d\u2019expressions micro, din\u00e0miques de poder en espais territorialment definits i limitats, fins a expressions macro, definides per les pol\u00edtiques d\u2019Estat i la seva relaci\u00f3 amb interessos internacionals.<\/p>\n\n\n\n

Els \u00edndexs elevats de viol\u00e8ncia que es presenten en pa\u00efsos on es van signar acords de pau que van posar fi a guerres convencionals o a guerres de guerrilles estan generats per din\u00e0miques criminals i territorials. S\u2019aconsegueix acabar amb els conflictes armats, per\u00f2 s\u00f3n limitades les capacitats necess\u00e0ries per evitar la transformaci\u00f3 de les expressions de viol\u00e8ncia i la seva continu\u00eftat. L\u2019evid\u00e8ncia demostra que, a m\u00e9s de les conseq\u00fc\u00e8ncies negatives dels conflictes armats, tamb\u00e9 existeixen pr\u00e0ctiques que reforcen beneficis relacionats amb la rendibilitat que produeix per a alguns grups consolidar el poder pol\u00edtic sobre la base de l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019un conflicte armat. La criminalitat, com a fenomen social, \u00e9s un camp on aquestes din\u00e0miques es reprodueixen i s\u2019entrecreuen. Les xarxes criminals estimulen els beneficis del conflicte armat i transformen les seves activitats perqu\u00e8 continu\u00efn sent rendibles durant el postconflicte. El vincle politicocriminal, per exemple, permet que les l\u00f2giques de benefici derivades del conflicte es traslladin a les institucions p\u00fabliques despr\u00e9s de sotmetre\u2019s a processos de reforma un cop s\u2019han signat acords de pau utilitzant mecanismes com la corrupci\u00f3 i el clientelisme.<\/p>\n\n\n\n

En aquest tipus de contextos, la viol\u00e8ncia pot ser entesa com un conjunt d\u2019interconnexions entre diferents segments de la societat (incloent-hi l\u2019Estat), que conformen un sistema que es retroalimenta a si mateix a partir d\u2019una infinitat de motius de car\u00e0cter individual, que generen viol\u00e8ncia com a part d\u2019un sistema productor de beneficis per a alguns, en detriment d\u2019uns altres. La rendibilitat econ\u00f2mica d\u2019aquest sistema s\u2019expressa en economies il\u00b7legals poderoses, i la rendibilitat pol\u00edtica, en la corrupci\u00f3 i el clientelisme exacerbat en per\u00edodes de compet\u00e8ncia electoral. La viol\u00e8ncia \u00e9s, aleshores, el circuit que connecta els m\u00faltiples interessos que giren al voltant del poder, fonamentalment, del poder pol\u00edtic. Des de grups guerrillers formals, agrupacions terroristes, bandes delictives i criminals, fins a forces de seguretat corruptes i grups de neteja social i extermini, tots participen activament d\u2019un sistema de viol\u00e8ncia directament relacionat amb la pol\u00edtica, on el tr\u00e0nsit de l\u2019estadi criminal al pol\u00edtic succeeix a trav\u00e9s de la negociaci\u00f3 o la demostraci\u00f3 de for\u00e7a oberta mitjan\u00e7ant l\u2019agressi\u00f3 f\u00edsica o simb\u00f2lica.<\/p>\n\n\n\n

Des de grups guerrillers formals, terroristes, bandes delictives i criminals, fins a forces de seguretat corruptes i grups de neteja social i extermini, tots participen activament d\u2019un sistema de viol\u00e8ncia directament relacionat amb la pol\u00edtica<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

La viol\u00e8ncia es genera regularment en llocs on no hi ha pres\u00e8ncia estatal i on el control \u00e9s exercit per grups no estatals que imposen el seu poder i delimiten \u00abfronteres invisibles\u00bb que afecten la vida i la mobilitat de les persones. Aquests grups poden ser de bandeso d\u2019organitzacions criminals, que donen lloc a un ordre social alternatiu. Tamb\u00e9 originen un sistema de poder i d\u2019assignaci\u00f3 de recursos que promou cicles de lluita per accedir a les normes que regulen el poder pol\u00edtic, preservar-les i transformar-les. Per mantenir el control territorial, els grups armats utilitzen la viol\u00e8ncia contra els actors socials que s\u2019oposen als seus interessos, i aquest augment del control per part d\u2019actors no estatals ha estat directament relacionat amb l\u2019explosi\u00f3 de la viol\u00e8ncia social armada en l\u2019\u00e0mbit internacional.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

Viol\u00e8ncia i defensa de la terra i el medi ambient<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Algunes activitats extractives i de generaci\u00f3, comercialitzaci\u00f3 i distribuci\u00f3 d\u2019energia han provocat noves expressions de conflictes que, com que no s\u2019aborden de manera adequada, fan augmentar les tensions preexistents relacionades amb un sistema de desigualtats, inequitats, exclusions i discriminacions, i deriven en situacions violentes amb repercussions en els \u00e0mbits nacionals i regionals.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019acc\u00e9s, propietat i \u00fas de les terres \u00e9s una altra problem\u00e0tica que genera conflicte, en particular per l\u2019expansi\u00f3 dels anomenats monocultius, i especialment la palmera d\u2019oli. L\u2019acumulaci\u00f3 de la terra en poques mans, la manca d\u2019acc\u00e9s que hi t\u00e9 una majoria de la poblaci\u00f3 involucrada i l\u2019impacte ecol\u00f2gic per p\u00e8rdua de terres per a l\u2019agricultura, les conseq\u00fc\u00e8ncies devastadores en el s\u00f2l, les compres for\u00e7ades de terra i els despla\u00e7aments for\u00e7ats s\u00f3n part de la problem\u00e0tica agr\u00e0ria en molts territoris. Quan en aquests contextos apareix el crim organitzat, atret pels grans interessos econ\u00f2mics en joc, els conflictes es fan m\u00e9s complexos i la multidimensionalitat i la multicausalitat adquireixen unes altres caracter\u00edstiques i dimensions.<\/p>\n\n\n\n

La lluita pels drets de poblacions vulnerades pels conflictes agraris ha estat una de les raons de l\u2019assassinat de molts defensors dels drets humans. Segons Front Line Defenders, el 2020 van ser assassinats 331 defensors i defensores arreu del m\u00f3n, i d\u2019aquests, 284 ho van ser a les Am\u00e8riques, amb Col\u00f2mbia com un dels pa\u00efsos amb el lideratge mundial en nombre d\u2019assassinats (53% dels casos documentats). <\/p>\n\n\n\n

Per mantenir el control territorial, els grups armats utilitzen la viol\u00e8ncia contra els actors socials que s\u2019oposen als seus interessos<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Davant d\u2019aquestes controv\u00e8rsies i d\u2019aquests atacs, hi ha la percepci\u00f3 d\u2019amplis sectors socials que els Estats no estan complint amb l\u2019obligaci\u00f3 de vetllar pel b\u00e9 com\u00fa, cosa que genera desconfian\u00e7a i descr\u00e8dit envers la institucionalitat p\u00fablica i fa que les relacions de respecte i confian\u00e7a es deteriorin fins al punt d\u2019amena\u00e7ar la governabilitat. <\/p>\n\n\n\n

El descontentament de les poblacions afectades pel que consideren violacions dels drets humans, al seu territori i a les seves formes tradicionals de vida i d\u2019organitzaci\u00f3 s\u2019expressa mitjan\u00e7ant protestes de \u00abdefensa de la terra\u00bb, demandes a l\u2019Estat, resist\u00e8ncia pac\u00edfica i ocupaci\u00f3 de terres[3]<\/code><\/a> amb respostes estatals violentes.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

Inequitat de g\u00e8nere i viol\u00e8ncia<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

La viol\u00e8ncia envers les dones \u00e9s l\u2019expressi\u00f3 m\u00e9s exacerbada de les relacions de poder patriarcal a la societat i de les hist\u00f2riques relacions desiguals entre homes i dones. \u00c9s un tipus de viol\u00e8ncia que forma part estructural del sistema i que es perpetua mitjan\u00e7ant les institucions socials, com la fam\u00edlia, l\u2019escola, els sistemes pol\u00edtics i jur\u00eddics, la religi\u00f3 i els sistemes de creences, entre d\u2019altres.<\/p>\n\n\n\n

Aquest tipus de viol\u00e8ncia constitueix una violaci\u00f3 dels drets humans, de la igualtat i de la llibertat, i limita l\u2019acc\u00e9s de les dones a recursos i oportunitats de realitzaci\u00f3: \u00e9s una problem\u00e0tica social que s\u2019emmarca en un cont\u00ednuum que s\u2019agreuja en situacions de viol\u00e8ncia criminal i de crisi humanit\u00e0ria. <\/p>\n\n\n\n

Els nivells de viol\u00e8ncia envers les dones comprenen des de l\u2019assetjament verbal fins a l\u2019ab\u00fas f\u00edsic o sexual, i tenen com a expressi\u00f3 m\u00e0xima el feminicidi o assassinat de dones i nenes per ra\u00f3 de g\u00e8nere. Els factors que incideixen en aquesta viol\u00e8ncia estan lligats als sistemes de dominaci\u00f3 patriarcal, per\u00f2 tamb\u00e9 a una s\u00e8rie de desigualtats o formes d\u2019exclusi\u00f3 generadores de viol\u00e8ncia que s\u2019han d\u2019analitzar des de la intersecci\u00f3 del sexisme, el racisme i el classisme que influeixen en la vida de les dones i els homes de manera diferencial en cada context.  <\/p>\n\n\n\n

La sensibilitzaci\u00f3, la incid\u00e8ncia pol\u00edtica i la reflexi\u00f3 sobre els imaginaris constitueixen una tasca urgent perqu\u00e8 les dones puguin aspirar a viure lliures de viol\u00e8ncia<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Malgrat els aven\u00e7os en mat\u00e8ria de normativitat internacional, existeix un gran desconeixement entre les dones sobre les lleis i les pol\u00edtiques que les emparen contra aquest tipus de viol\u00e8ncia. De la mateixa manera, s\u2019identifiquen moltes barreres per accedir a les rutes de prevenci\u00f3 i atenci\u00f3 que els garanteixin els seus drets. Per aquest motiu, la feina de sensibilitzaci\u00f3 en amplis sectors de la societat, la incid\u00e8ncia pol\u00edtica en la institucionalitzat i la reflexi\u00f3 sobre els imaginaris i les representacions constitueixen una tasca urgent perqu\u00e8 les dones puguin aspirar a viure lliures de viol\u00e8ncia. <\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

Viol\u00e8ncia generada pel tr\u00e0fic de persones i el tr\u00e0fic il\u00b7l\u00edcit de migrants<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

La globalitzaci\u00f3 ha afavorit l\u2019augment d\u2019aquest tipus d\u2019activitats il\u00b7l\u00edcites. El tr\u00e0fic de il\u00b7l\u00edcit de refugiats i migrants[4]<\/code><\/a>, aix\u00ed com el tr\u00e0fic de persones[5]<\/code><\/a>, ha generat un augment en el nombre de v\u00edctimes de viol\u00e8ncia f\u00edsica, sexual i psicol\u00f2gica a escala mundial.<\/p>\n\n\n\n

El tr\u00e0fic de persones \u00e9s \u00abun fenomen delictiu que ha anat evolucionant en el seu perfil, fins al punt que ha esdevingut una pr\u00e0ctica globalitzada molt rendible, i s\u2019ha convertit en el segon gran negoci il\u00b7legal, per damunt del tr\u00e0fic de drogues i nom\u00e9s superat pel tr\u00e0fic d\u2019armes\u00bb, segons Victoria del Blanco[6]<\/a>.<\/code><\/p>\n\n\n\n

Per a l\u2019organitzaci\u00f3 Ayuda en Acci\u00f3n, el tr\u00e0fic \u00e9s un negoci il\u00b7legal que comen\u00e7a i acaba amb el trasllat de migrants, que contacten, volunt\u00e0riament, amb un traficant amb l\u2019objectiu de travessar una frontera. En el cas del tr\u00e0fic de persones, el traficant aprofita la situaci\u00f3 desfavorable del migrant per explotar-lo de manera persistent i generar guanys. Les v\u00edctimes gaireb\u00e9 sempre s\u00f3n dones i nenes exposades a la prostituci\u00f3, l\u2019ab\u00fas sexual o els matrimonis il\u00b7legals.<\/p>\n\n\n\n

La pobresa extrema, l\u2019escassedat d\u2019aliments, la viol\u00e8ncia i la inseguretat s\u00f3n factors de vulnerabilitat davant del tr\u00e0fic de persones.<\/p>\n\n\n\n

Una nova estrat\u00e8gia de mobilitzaci\u00f3 per afrontar aquest fenomen han estat les caravanes de persones migrants cap als Estats Units, que es van iniciar l\u2019octubre de 2018, procedents majorit\u00e0riament de pa\u00efsos com Guatemala, Hondures i el Salvador, amb grans quantitats de persones que es mouen juntes, fugen juntes i procedeixen de la mateixa experi\u00e8ncia d\u2019exclusi\u00f3. Segons l\u2019OIM[7]<\/code><\/a>, els qui migren creuen que fer-ho en caravanes els dona m\u00e9s protecci\u00f3 davant de les m\u00e0fies, ja que estan menys exposats als delictes i abusos que acostumen a trobar-se en la ruta, tenen m\u00e9s assist\u00e8ncia d\u2019entitats governamentals i no governamentals i menys costos associats, perqu\u00e8 \u00e9s menys necessari contractar un coyote<\/em> o traficant per travessar fronteres.<\/p>\n\n\n\n

El tr\u00e0fic de persones ha anat evolucionant fins al punt d\u2019esdevenir una pr\u00e0ctica globalitzada molt rendible, i convertir-se en el segon gran negoci il\u00b7legal nom\u00e9s superat pel tr\u00e0fic d\u2019armes<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

\u00c9s dif\u00edcil enfrontar-se a aquest tipus de viol\u00e8ncia, ja que no nom\u00e9s implica la persecuci\u00f3 de les m\u00e0fies, sin\u00f3 que requereix donar respostes a les problem\u00e0tiques estructurals que obliguen les persones a arriscar la vida o a ser preses de tr\u00e0fic a la recerca de millors condicions per viure.<\/p>\n\n\n\n

Viol\u00e8ncies estructurals<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

M\u00e9s enll\u00e0 de les viol\u00e8ncies directes esmentades m\u00e9s amunt, no podem obviar el pes de les viol\u00e8ncies estructurals. El racisme n\u2019\u00e9s una. Es manifesta de formes molt complexes, s\u2019ha anat accentuant en les societats i s\u2019ha convertit cada vegada m\u00e9s en un element essencial d\u2019alguns problemes pol\u00edtics i socials. A Europa, per exemple, durant els \u00faltims anys, el racisme s\u2019ha enfortit a causa de l\u2019\u00abamena\u00e7a terrorista\u00bb i de la por a la immigraci\u00f3[8]<\/code><\/a>. Un altre exemple \u00e9s el cas dels Estats Units, on les pressions econ\u00f2miques i sanit\u00e0ries sobre les minories racials i els immigrants, aix\u00ed com el racisme hist\u00f2ric contra la poblaci\u00f3 afroamericana \u2015que va viure un punt \u00e0lgid amb la mort de George Floyd\u2015, van generar una s\u00e8rie de protestes massives que van desembocar en una resposta policial repressiva i violenta.<\/p>\n\n\n\n

Un altre tipus de viol\u00e8ncia estructural \u00e9s el de la pobresa i la fam, que t\u00e9 efectes devastadors sobre milions d\u2019\u00e9ssers humans i causa moltes m\u00e9s morts que altres viol\u00e8ncies m\u00e9s visibilitzades. Com explica Tortosa, l\u2019augment de la desnutrici\u00f3 t\u00e9 un gran cost hum\u00e0 i \u00e9s un caldo de cultiu per a la viol\u00e8ncia, ja que col\u00b7loca grans quantitats de poblaci\u00f3 en situaci\u00f3 de vulnerabilitat i es converteix en generador de possibles esclats socials[9]<\/code>.<\/a><\/p>\n\n\n\n

Cal pensar noves formes de desenvolupament sostenible i equitatiu que generin transformacions al sistema de producci\u00f3 i consum actual per enfrontar-nos als reptes futurs davant les viol\u00e8ncies<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

La pand\u00e8mia de la Covid-19 ha aguditzat alguns factors d\u2019aquestes viol\u00e8ncies estructurals, com les bretxes de desigualtat existents, ja que s\u2019han incrementat els nivells de pobresa a causa de la caiguda de l\u2019activitat econ\u00f2mica pel confinament. A la vegada, s\u2019han vist majorit\u00e0riament afectades les economies informals amb les quals sobreviu gran part de la poblaci\u00f3 en l\u2019\u00e0mbit mundial. La pand\u00e8mia tamb\u00e9 ha posat en evid\u00e8ncia la fragilitat de molts Estats que, incapa\u00e7os d\u2019afrontar el problema i de donar una soluci\u00f3 a les demandes ciutadanes, han generat respostes autorit\u00e0ries amb impactes considerables en els nivells de conflicte i viol\u00e8ncia. Segons l\u2019\u00cdndex de Pau Global 2021, el nivell de disturbis civils va augmentar a escala mundial el 2020, impulsats en gran part per les respostes a les restriccions del coronavirus. Molts d\u2019aquests aldarulls civils derivaven de les protestes socials que van canalitzar el descontentament popular i van denunciar la injust\u00edcia, la corrupci\u00f3, les desigualtats i les restriccions a les llibertats civils.<\/p>\n\n\n\n

El m\u00f3n afronta un per\u00edode de canvis accelerats i importants davant de la fragilitat del model de desenvolupament existent, i aquests canvis generaran conflictes. En la mesura que continuem recorrent a la viol\u00e8ncia per solucionar-los, se seguiran manifestant de diverses maneres a costa del sofriment hum\u00e0. Cal pensar noves formes de desenvolupament sostenible i equitatiu que generin transformacions al sistema de producci\u00f3 i consum actual per poder enfrontar-nos als desafiaments futurs davant dels diferents tipus de viol\u00e8ncies.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

[Article tradu\u00eft de l’original en castell\u00e0]<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n

[1]<\/code><\/a> Ar\u00e9valo de Le\u00f3n, B.; Tager, A. (2016). \u201cArmed Social Violence and Peacebuilding: Towards an operational approach\u201d. A V. D. Barbara Unger, Undeclared wars \u2013 Exploring a peacebuilding approach to armed social violence.<\/em> Berl\u00edn: Berghof Handbook Dialogue Series, n\u00fam. 12.<\/p>\n\n\n\n

[2]<\/code><\/a> Global Study on Homicide 2019.<\/em> Viena: United Nations Office on Drugs and Crime (UNODC), 2019.<\/p>\n\n\n\n

[3]<\/code><\/a> Ram\u00f3n Ruffner, J. \u201cEl papel del Estado frente a la violencia en los conflictos sociales en Per\u00fa\u201d. Quipukamayoc Revista de la Facultad de Ciencias Contables<\/em>, 2012, vol. 20, n\u00fam. 37.<\/p>\n\n\n\n

[4]<\/code><\/a> Smuggling<\/em>, en angl\u00e8s.<\/p>\n\n\n\n

[5]<\/code><\/a> Human trafficking<\/em>, en angl\u00e8s.<\/p>\n\n\n\n

[6]<\/code><\/a> Del Blanco, V. G. \u201cTrata de seres humanos y criminalidad organizada\u201d. Anuario de derecho penal y ciencias penales, <\/em>2014, 67 (1), 193-237.<\/p>\n\n\n\n

[7]<\/code><\/a> Caravanas Migrantes<\/em><\/a>. Obtingut de l\u2019OIM Oficina Regional per a Centream\u00e8rica, Nord-am\u00e8rica i el Carib, 3 de desembre de 2021.<\/p>\n\n\n\n

[8]<\/code><\/a> Gachet, I. Lucha contra el racismo y la discriminaci\u00f3n racial en Europa<\/em><\/a>.<\/em> Par\u00eds: ONU, Comisi\u00f3n del Consejo de Europa contra el Racismo y la Intolerancia (ECRI), 2007. Obtingut de Nacions Unides, Cr\u00f2nica ONU.<\/p>\n\n\n\n

[9]<\/code><\/a> Tortosa, J. \u201cViolencias, crisis y culturas\u201d. Convergencia, Revista de Ciencias Sociales <\/em>(53), 2010, p. 69-89.<\/p>\n","protected":false},"featured_media":7475,"menu_order":3,"template":"","categories":[6],"class_list":["post-7393","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-centrals"],"acf":[],"yoast_head":"\nGreus expressions de viol\u00e8ncia fora de contextos b\u00e8l\u00b7lics\u00a0 - Revista Per la Pau<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"Ana Glenda Tager explora expressions de la viol\u00e8ncia que no tenen relaci\u00f3 necess\u00e0riament amb l\u2019exist\u00e8ncia de conflictes armats.\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/greus-expressions-de-violencia-fora-de-contextos-bellics\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Greus expressions de viol\u00e8ncia fora de contextos b\u00e8l\u00b7lics\u00a0 - Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Ana Glenda Tager explora expressions de la viol\u00e8ncia que no tenen relaci\u00f3 necess\u00e0riament amb l\u2019exist\u00e8ncia de conflictes armats.\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/greus-expressions-de-violencia-fora-de-contextos-bellics\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Revista Per la Pau\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2022-04-28T08:28:29+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/08_pandilles-interior-1024x683.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"1024\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"683\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"15 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/greus-expressions-de-violencia-fora-de-contextos-bellics\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/greus-expressions-de-violencia-fora-de-contextos-bellics\/\",\"name\":\"Greus expressions de viol\u00e8ncia fora de contextos b\u00e8l\u00b7lics\u00a0 - Revista Per la Pau\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/greus-expressions-de-violencia-fora-de-contextos-bellics\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/greus-expressions-de-violencia-fora-de-contextos-bellics\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/08_pandilles-interior.jpg\",\"datePublished\":\"2022-04-13T08:56:37+00:00\",\"dateModified\":\"2022-04-28T08:28:29+00:00\",\"description\":\"Ana Glenda Tager explora expressions de la viol\u00e8ncia que no tenen relaci\u00f3 necess\u00e0riament amb l\u2019exist\u00e8ncia de conflictes armats.\",\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/greus-expressions-de-violencia-fora-de-contextos-bellics\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/greus-expressions-de-violencia-fora-de-contextos-bellics\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/08_pandilles-interior.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/08_pandilles-interior.jpg\",\"width\":2500,\"height\":1667},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"description\":\"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization\",\"name\":\"Revista Per la Pau\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg\",\"width\":1025,\"height\":1024,\"caption\":\"Revista Per la Pau\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Greus expressions de viol\u00e8ncia fora de contextos b\u00e8l\u00b7lics\u00a0 - Revista Per la Pau","description":"Ana Glenda Tager explora expressions de la viol\u00e8ncia que no tenen relaci\u00f3 necess\u00e0riament amb l\u2019exist\u00e8ncia de conflictes armats.","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/greus-expressions-de-violencia-fora-de-contextos-bellics\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Greus expressions de viol\u00e8ncia fora de contextos b\u00e8l\u00b7lics\u00a0 - Revista Per la Pau","og_description":"Ana Glenda Tager explora expressions de la viol\u00e8ncia que no tenen relaci\u00f3 necess\u00e0riament amb l\u2019exist\u00e8ncia de conflictes armats.","og_url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/greus-expressions-de-violencia-fora-de-contextos-bellics\/","og_site_name":"Revista Per la Pau","article_modified_time":"2022-04-28T08:28:29+00:00","og_image":[{"width":1024,"height":683,"url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/08_pandilles-interior-1024x683.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"15 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/greus-expressions-de-violencia-fora-de-contextos-bellics\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/greus-expressions-de-violencia-fora-de-contextos-bellics\/","name":"Greus expressions de viol\u00e8ncia fora de contextos b\u00e8l\u00b7lics\u00a0 - Revista Per la Pau","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/greus-expressions-de-violencia-fora-de-contextos-bellics\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/greus-expressions-de-violencia-fora-de-contextos-bellics\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/08_pandilles-interior.jpg","datePublished":"2022-04-13T08:56:37+00:00","dateModified":"2022-04-28T08:28:29+00:00","description":"Ana Glenda Tager explora expressions de la viol\u00e8ncia que no tenen relaci\u00f3 necess\u00e0riament amb l\u2019exist\u00e8ncia de conflictes armats.","inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/greus-expressions-de-violencia-fora-de-contextos-bellics\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/article\/greus-expressions-de-violencia-fora-de-contextos-bellics\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/08_pandilles-interior.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/08_pandilles-interior.jpg","width":2500,"height":1667},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#website","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","name":"Revista Per la Pau","description":"La revista de l'Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau","publisher":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#organization","name":"Revista Per la Pau","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/ICIP_logo.jpg","width":1025,"height":1024,"caption":"Revista Per la Pau"},"image":{"@id":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article\/7393","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7475"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7393"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.icip.cat\/perlapau\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7393"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}